Josep Maria de Sagarra

Laura CánovasAleix Capdevila

Joan Porres Sergio RiveroNatalia Ros

1rBatxiller CH

Va néixer el 1894 al barri gòtic de Barcelona

Va estudiar als jesuïtes de Casp

Va fer la carrera de dret

Guanya els jocs florals l’any 1913.

Vida

Ràpidament es va fer un nom com a escriptor.

Inicialment amb poemes lírics, seguit de poemes narratius i més endavant cançons.

Paral·lelament presenta una trajectòria ascendent en el món del teatre.

Coneix la Costa Brava. Guanya el premi més prestigiós

de la novel·la catalana amb “ Vida privada” l’any 1932

Vida

El juliol de 1936 marxa a viure a París.

Quan torna a Catalunya es troba amb un país ocupat.

Participa a revistes clandestines.

A partir del 1946 modernitza el teatre català.

Mor el setembre de 1961.

Vida

Modernista neoromàntic fora d’època

Mentalitat d'aristòcrata Finalment influenciat pel

Noucentisme Obra variada i vasta Abarca gran quantitat de

gèneres Sagarra gran capacitats per

ser escriptor

Obra

Poesia de Sagarra tots els públics

Conseqüència versos mal comptats; rimes falses

Clara i senzilla Recursos de la poesia

tradicionalDos vessantso Líric: Cançons de rem i velao Narratiu o èpic: llegendes

tradicionals El poema de Nadal

Poesia

Classes socials atretes pel seu teatre

Efectista, sentimental o còmic No realitat contemporània Llenguatge brillant; escrit en

versDos vessantso Costumista: comèdies, farses i

entremesos Un estudiant de Vic

o Poètic: Teatre romàntic. Finalment de caire religiós

Teatre

Tres contes Tres novel·les Influenciat per Proust i Huxley Abans de la guerra civil

articles periodístics Obra més coneguda Memòries Memòries personalitat de

Sagarra

Prosa

S’amplien a principis dels anys vint.

Poeta de la bellesa natural de la muntanya descobreix el mar.

Se centra en la Costa Brava.

Escenaris

Publica diversos articles referents a el Port de la Selva.

S’hi descriu les primeres impressions de l’autor (colors, olors i sons).

Visió allunyada dels noucentistes, descripció allunyada de l’interès històric.

Es recullen en un volum anomenat Litosferes.

Interpretació del paisatge

Cançons de Rem i de Vela

L’autor projecta el neguit de voler conèixer el mar.

L’autor projecta el neguit de voler conèixer el mar.

Insinua un dolor intern. Format per dues parts:

- La cançó popular (vint-itres poemes) recursos de reiteració i experiments amb la sonoritat de la llengua versos al final de l’estrofa.

- Dues balades

Les cançons

Quietud Repòs Paisatge enriquit

amb elements naturals:

- Vinya- Olivera- Romaní- Menta

El poble, la terra

Costa, port no parla de les profunditats marítimes

Mar: element viu i dinàmic

S’oposa als ideals del poble

Hi projecta els seus sentiments amorosos

La mar

Projectat al mar Discret i de poques

paraules Angoixant i neguitós Estat interior de

tristesa Paisatge: es complau

de l’autor

L’amor

Les balades

Apareixen figures al paisatge, fins ara desert

Balada: gènere narratiu característic de la literatura anglosaxona, introduït a Catalunya durant el Romanticisme

Balades principals: “Luard el mariner” i “Quimet, el clavell morenet”

Luard el mariner

El poema sintetitza la trajectòria del protagonista

El que defineix la seva existència són els fets repetitius, la taverna, les cançons, la pipa...

Existència cíclica: unit al mar des de naixement, i retorn al mar a la seva mort

Quimet, el clavell morenet

Capta l’adolescència En Quimet és un noi de 12 anys que ho té

tot per aprendre i conèixer Significa el projecte, la il·lusió i la

incertesa, al contrari que en Luard

Llengua poètica

Ús de totes les seves facultats lingüístiques

Predominació de l’adjectivació i l’enumeració en els textos descriptius

Precisió verbal a l’hora de descriure la natura

Sintagmes d’elements enllaçats de tres en tres

Llengua poètica

Partidari de la retòrica, del gust per la forma

Inscrit en el moviment del neopopularisme Recerca de la musicalitat Construcció de versos bimembres i

construccions paral·lelístiques

Lletra i música

Creació d’un lied català Col·laboració entre

poetes i músics, intensificada durant el modernisme

Musicalització d’himnes i odes pensats per al cant coral. Més tard creació de cançons pensades per una sola veu

Lletra i música

Eduard Toldrà va musicar principalment l’obra de Josep Maria de Sagarra

La Nova Cançó va tornar a musicar obres poètiques

Destaquem les versions de “L’amor que passa a la vora del mar” i “Vinyes verdes vora el mar” de Lluís Llach

Fi