Revista número 2. Novembre 2014

La revista delLa revista delCeip UrbanitzacionsCeip Urbanitzacions

Revista número 2 - Novembre 2014

1

Ja tenim el segon número de la nostra revista!No fa molt vàrem celebrar el dia de les Verges. Els nins li varen donar un clavell a les nines i les nines varen dur bunyols. Els nins de tercer varen anar a cantar una cançó tradicional de les Verges als nins i nines d'infantil, i per acabar, els mestres de l'escola també ens varen cantar unes quantes cançons.A més, també ha passat la festa de Halloween, amb tots els nins disfressats de forma terrorífica!! Quina por!!

I aquí inauguram una secció, la secció de receptes, on vos posarem algunes receptes que anam recollint, aquesta vegada un gelat, per acomiadar l'estiu i una altra típica d'aquest temps, els bunyols.

POLOS DE KIWI I LIMA

Ingredients:6 kiwis2 o 3 limes2 cullerades de xarop de sucre de canya.

Pela 5 kiwis posa-les en sucre de canya i mescla-ho tot amb una batedora. Pela i fes rodanxes fines del kiwi que sobra.Col·loca els motllos de gelat i posa-hi la mescla. Tanca la tapa i posa el pal en el centre. Si no tens aquest tipus de motlos, fes servir tassons de plàstic. Deixa que se congelin durant 3 hores.Per llevar-los del motlos, passa-ho uns segons per aigua calenta i tira del polo amb suavitat.

RECEPTESRevista número 2 - Novembre 2014

2

BUNYOLS DE LES VERGES

Ingredients per a 22-24 bunyols:

● 330 g de moniato bullit i fet puré● 55 g d’aigua tèbia● 6 g de llevat premsat● 15 g de sucre● 10 g de saïm a temperatura ambient● 1 ou● 230 g de farina fluixa (aproximadament)● oli d’oliva abundant per fregir● sucre per acompanyar els bunyols (o mel)

Preparació:Foneu el llevat i el saïm dins l’aigua tèbia. Afegiu-hi el sucre i remenau bé amb la mà fins que es dissolgui. Incorporau-hi ara l’ou, sempre mesclant amb les mans, fins que quedi lligat. Ara afegiu-hi el puré de moniato (millor si encara és tebi), remenau i anau incorporant-hi la farina poc a poc (la quantitat de farina és orientativa, ja que depèn de la mida de l’ou, del tipus de moniato…). Potser no faci falta tota. Ha de quedar una pasta que s’aferra molt a les mans, però amb una certa consistència.

Treballau la pasta durant deu minuts de manera que hi entri aire. Tapau el recipient amb un plàstic o un pedaç i deixau-la tovar una estona. Quan vegeu que duplica el volum inicial, tornau-la a pastar dos o tres minuts. Posau a escalfar oli abundant dins una paella molt fonda o dins una fregidora. N’hi ha d’haver molt (això és important!).

Continua a la pàgina següent


3

Mentre s’escalfa l’oli, preparau el recipient de la pasta i un recipient petit amb aigua devora el fogó. Quan l’oli sigui ben calent, agafau un poc de pasta amb la mà esquerra (si sou esquerrans, al revés) i estrenyeu el puny de manera que la pasta formi una bolla, com veis al vídeo. Ara, banyau-vos la mà dreta, estrenyeu el puny esquerre i agafau la bolla de pasta amb l’altra mà ajuntant el dit gros i el dit cor i dipositau el tros de pasta dins l’oli, així es formarà el forat del bunyol. Anau formant els bunyols i fregint-los. Cada vegada que n’hagueu de fer un us heu de banyar la mà. Teniu en compte que els bunyols, en coure’s, s’estufen molt i no n’hi ha d’haver massa fregint-se alhora. Ha de quedar espai entre ells per girar-los quan són cuits de la part de baix.

Una vegada cuits, traieu-los amb una giradora o amb unes pinces de cuina, degotant-los i dipositant-los damunt paper absorbent. Així com anau traient els cuits de dins la paella, n’anau formant d’altres i posant-los dins l’oli, de manera que no quedi mai la paella buida sense bunyols o amb pocs, perquè en aquest cas es cremarien.

A mesura que n’anau coent paellades, retirau els que ja han degotat damunt paper absorbent i passau-los a una safata plana. Canviau el full de paper que ja està amarat d’oli abans d’abocar-n’hi més. D’aquesta manera evitareu que siguin oliosos.

Serviu-los amb un platet de sucre o mel per acompanyar. Cadascú hi mullarà els bunyols.


4

ENTREVISTA A NA ROSANA

Na Rosana ha començat nova a la nostra escola. És mestra d'Educació Fisica i això és el que li hem demanat:

- T'agrada aquesta escola? Sí.

- Tens fills? Sí, una nina.

- Tens algun alumne preferit? No, tots són els meus alumnes preferits.

- T'agrada fer Educació Física en anglès? Sí, molt.

- On vius? A Palma

- Quin és el color que més t'agrada?El blau.

- Quina és la teva classe preferida? No en tenc una que m'agradi més que les altres. M'encanta ensenyar a nins de totes les edats.

ENTREVISTA A N'AGUSTÍ

N'Agustí també comença aquest any a la nostra escola. És el tutor de 1r B.

- T'agrada aquesta escola? Si perquè els nins i les nines son molt bons.

- Tens fills?No, no en tenc.

- A quina escola estaves abans?Al CP Es Puig de Lloseta.

- On vius?A Santa Maria

- T'agrada fer de professor?Si, m'encanta aprendre amb els nins.

- Quin és el teu menjar preferit? L'arròs.

- Què fas durant el temps lliure?M'agrada anar d'excursió a la muntanya.cances.


ENTREVISTES

5

LA DIADA DE TOTS SANTS

La diada de Tots Sants ( festa dedicada als avantpassats i és una de les més antigues del món cristià) té a Mallorca un protagonista molt dolç, els rosaris de Tots Sants, que tradicionalment regalaven els padrins joves als seus fillols per tal de fer més dolça aquesta diada.

Imitant la forma dels rosaris que s'utilitzen a l'església, aquests collars són un enfilall de dolços, tradicionalment fruita confitada i carabassat, que ha anat evolucionant al llarg del temps, canviant aquests productes per llepolies i xocolata. La part més important és la patena, l'element més gros i vistós del rosari, que actualment sol ser una gran moneda de xocolata. Sembla que aquesta tradició té l'orígen en el costum medieval de de posar pans damunt les tombes dels familiars.


CULTURA

6

A part de la tradició dels rosaris, també era costum a molts pobles que la nit de Tots Sants els al·lots pujassin al campanar on el campaner tocava a mort tota la vesprada i la nit, només amb la il·luminació d'algunes candeles, contava històries tètriques, i els convidava a menjar bunyols. Aquesta celebració era equivalent al Halloween cèltic difós des dels Estats Units, per la seva part lúdica i de consum de dolços la nit del dia dels Morts.


PASSATEMPS

7

Edita: Ceip Urbanitzacions de LlucmajorRedacció: Alumnes de 3r A i 3r B

Bloc: http://ceipurbanitzacions2006.blogspot.comCorreu electrònic: [email protected]

Número 2. Novembre 2014


PASSATEMPS

8

http://ceipurbanitzacions2006.blogspot.com/

mailto:[email protected]

Education

Revista número 2. Novembre 2014