'COMMUNITY' QUÈ? /// 34

B30N. 42 // Novembre del 2011 // 2 €La revista econòmica del Vallès

bankia.es

Antonio Tomàs Delegat de Bankia a Catalunya /// 6

B30 inenglish

81

02030018009

00

04

2

3B30 novembre del 2011 KM ZERO

4.11.2011LA xARxA pARLA I LEs MARQUEs EsCOLTEN

La 'comunicació', que sempre ha format part de les quatre variables tradicionals del màrqueting mix –jun-tament amb les decisions de producte, preu i distribució– fa temps que ha abandonat la línia operativa de l'em-presa per fer el salt a l'àmbit estratè-gic. La irrupció d'Internet, primer, i la popularització de les xarxes socials, després, han donat una nova dimen-sió a la forma en què les empreses interaccionen amb el mercat. Les marques ja no tenen credibilitat com a emissors. Les noves eines de comuni-cació digital, principalment els popu-lars Facebook i Twitter, juntament amb desenes d'eines globals, han donat la paraula al consumidor i han obligat a les empreses a canviar el seu rol dins el procés de comunicació. Actualment, la xarxa parla i les marques escolten. I en funció del que senten, han de ser capaces d'interioritzar el missatge i prendre decisions. En aquest nou con-text, la gestió de la reputació i la marca és a mans de tercers i les companyies han de concentrar tots els seus esfor-ços comunicatius per donar servei al client.. Perquè, com és ben sabut, el client sempre té la raó, i ara, a més a més, té el poder de la paraula.

“Els empresaris poden seguir anant al seu banc a buscar crèdit”

ANTONIO TOMàs /// DELEgAT DE BANkIA A CATALuNyA

JOVEs EMpREsARIs #INDIGNATs ;-(JORDI sOLÉ I TUYà /// PRESIDENT DE LA FAjEEC

'COMMUNITY' QUÈ?

CENT EsTUDIANTs EUROpEUs DAVANT EL REpTE DE LA INNOVACIó

Els efectes de l’excés de pressió

ENTREVIsTA

6ROTONDA

32

GAs A FONs

34 Gps

38

àREA DE DEsCANs

40EsTACIó DE sERVEI

42“Estic en un grup amb el que comparteixo valors”ORIOL TARRIDA /// DIRECToR DE PLANTA D'ARBoRA-AuSoNIA

B30 EDITA: Premsa Local Grup de Comunicació /// pREsIDENT: Ramon Grau /// DIRECCIó: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA) /// DIRECTORA

EDITORIAL: Carmen S. Larraburu /// CAp DE REDACCIó: Víctor Solvas /// REDACCIó: Laia Corbella, Xavier Orri, Kaitlyn Venezia /// pROJECTE

GRàFIC: eixida.cat /// IL·LUsTRACIó pORTADA: Ivanòvitx /// FOTOGRAFIA: David Fernández i Artur Ribera /// COORDINACIó DE pRODUCCIó: Maribel

Pinillos /// MAQUETACIó: Sergi Felip /// AssEssORAMENT LINGüísTIC: Queralt Simeon /// ADMINIsTRACIó: Anna Comella /// IMpREssIó: Gráficas

de Prensa Diaria /// pREMsA LOCAL sANT CUGAT, c/ Sant Antoni, 42-44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) · b30@premsalocal.com /// REDACCIó: b30@

pautamedia.com /// ADMINIsTRACIó COMERCIAL: Susanna Carmona /// DIpòsIT LEGAL: B-9826-2008 /// DIsTRIBUCIó EMpREsARIAL: FUnDACIó

CECOT FORMACIó /// pUBLICITAT: 93 590 86 00 - b30@premsalocal.com /// COL·LABORADORs DE LA ‘B30’: AJUnTAMEnT DE SAnT CUGAT DEL VALLèS · ASSOCIACIó

SAnT CUGAT EMPRESARIAL · AXA ASSEGURAnCES · BAnC SABADELL · BAnKIA · BOEhRInGER InGELhEIM · CECOT · CIT · EnDESA · FIAC · GRUP CATALAnA OCCIDEnT · LA CAIXA · PIMEC

15.000ExEMpLARs MENsUALs

EnCARTADA AL ‘DIARI DE SAnT CUGAT’ I

AL‘PUnT AVUI’ DEL VALLèS OCCIDEnTAL

SUBSCRIPCIOnS I PUBLICITAT:

b30@premsalocal.com / 93 590 86 00

És boque algunes cosesno canviïn mai

www.laCaixa.cat

A ”la Caixa” continuem creient que estar al teu costat ens durà molt lluny. Ahir, avui i sempre. Els nostres valors no canvien.

Patrocinador de l'Equip Olímpic Espanyol

’

RADAR

5B30 novembre del 2011 RADAR

RàNQUING D’ExpORTACIó

CADA mES LA REVISTA ‘B30’ PRESENTA uN RàNquINg DE LES 10 EmPRESES DE LA DEmARCACIó DE LA CAmBRA DE ComERç I INDúSTRIA DE TERRASSA quE hAN TRAmITAT méS CERTIFICATS D’ExPoRTACIó FoRA DE LA uNIó EuRoPEA A TRAVéS DE L’ENTITAT.

oCTuBRE1 EUROFRAGANCE RuBí

2 b. braun surgical RuBí

3 moehs catalana RuBí

4 top-cable RuBí

5 liven SANT CugAT

6 basF RuBí

7 indcre TERRASSA

8 Ferrer int. SANT CugAT

9 checkpoint systems TERRASSA

10 interquim SANT CugAT

palau-solitài plegamans

castellar

bellaterra

sant quirze

sant cugat

castellbisbal

parets

polinyà

sabadell

cerdanyola

terrassa

rubí

el papiol

2

3

1

RADAR B30

L’INDICADOR

En realitat 5.402. és el volum de pimes que es van destruir a Catalunya fins al setembre d’aquest 2011, segons la com-panyia de serveis de la informació per a empreses Axesor. D'un banda, la dada empitjora un 29,92 per cent les xifres registrades durant l’any passat i situa Catalunya com la co-

munitat on més teixit empresarial net es destrueix. D’al-tra banda, ha augmentat la generació de nova activitat en totes les províncies catalanes. Tot i això, les baixes i cessa-ments d’activitat han estat encara més significatius que mai en aquests 9 mesos. /// Foto: cedida

5MIL

Terrassa mostra els seus espais per a empreses a l’Expo Real de munic

L’Ajuntament de Terrassa i el Parc Ci-entífic i Tecnològic-Orbital 40 van ser protagonistes durant la celebració de l’Expo Real, un dels salons més impor-tants del sector immobiliari que se cele-bra a Munic. La tinent d’alcalde de Pro-moció Econòmica i Innovació de la ciu-tat, Carme Labòria, i el director del Parc Científic, Ramon Palacio, van presen-tar els projectes que la ciutat ha posat en marxa per atraure empreses i incen-tivar l’economia local. De fet, els repre-sentants de Terrassa van unir-se a la ini-ciativa del Consorci de Promoció Eco-nòmica del Vallès Occidental (COPEVO), que també va donar a conèixer a Munic l’oferta disponible a la comarca. La ciu-tat alemanya va acollir durant tres dies més de 1.600 expositors de 34 països, repartits en una superfície de 64.000 metres quadrats. A més de l’intercanvi de contactes, l’Expo Real va reunir a ex-perts del sector que van oferir la seva avaluació sobre la situació actual del mercat immobiliari.

L’Ajuntament de Rubí fomenta l’ús dels dispositius mòbils entre els comerciants

L’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE) de l’Ajuntament de Rubí va orga-nitzar, a inicis d’octubre, la jornada “Màr-queting digital. M-Commerce. La botiga en línia al mòbil”. La trobada tenia l’ob-jectiu d’impulsar les possibilitats de crei-xement de negoci de les empreses a tra-vés de la utilització de dispositius mò-bils, i va reunir una vintena de petites empreses i emprenedors de la ciutat. La jornada va apropar els avantatge d’uti-litzar els dispositius mòbils a les empre-ses, com poden ser la possibilitat d’es-tar connectat des de qualsevol lloc o la multitud d’aplicacions existents i pensa-des per a la gestió dels comerços. A més de descobrir sistemes pràctics de paga-ment i validació de tiquets, els partici-pants van poder provar programes com el Codi Quick Response, el qual és gratuït i es pot aplicar en campanyes publicità-ries. Els conferenciants van voler que els assistents tinguessin referències pràcti-ques i van mostrar casos reals, com l’ex-periència Mobile Shopping Sitges.

Polinyà pren nota de l’oficina d’Atenció a l’Empresa de Sant Cugat

Sant Cugat és un referent en l’aten-ció a les empreses, i així ho entenen els del país. Una delegació de l’Ajuntament de Polinyà ha visitat recentment la ciu-tat vallesana per interessar-se pel funci-onament de l’Oficina Municipal d’Atenció a l’Empresa (OAE). L’alcalde de Polinyà, Ramon Mayoral, i el regidor de Promoció Econòmica de la ciutat, Manuel Soto, van mostrar el seu desig de simplificar els tràmits burocràtics i agilitzar la tramita-ció d’expedients, així com també d’apro-par els serveis municipals a les empre-ses. En aquest sentit, l’OAE és un refe-rent des del 2009, quan va centralitzar l’atenció i els serveis a les empreses en una única finestreta. El tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de Sant Cugat, Carles Brugarolas, i la regidora Sílvia Cazorla, van exercir d’amfitrions. Després de la trobada, Brugarolas va as-segurar que era “una satisfacció com-provar que altres municipis s’interessen pel funcionament de la nostra OAE, que és de vital importància per a nosaltres”.

21 3

6 ENTREVIsTA B30 novembre del 2011

Del nou mapa bancari n’han sortit grans grups. un dels protagonistes en aquests moviments ha estat Bankia, que ha integrat set entitats sota el mateix paraigua. Tomàs fa balanç de l’operació, repassa el paper de la delegació catalana i apunta els plans per a empreses TEXT: Josep lÓpeZ /// FOTOS: david FernÁndeZ

Els empresaris poden seguir anant al seu banc a buscar crèdit

Renovar-se o morir. Per la banca, en l’últim any, aquesta frase ha estat més que una màxima, una obli-gació. La crisi econòmica va buidar els fons dels bancs,

abocant-los a la fallida... o a la cerca d’acords. I és per aquí per on han anat els trets. En poc més d’un any, la reestructu-ració del mapa bancari de l’Estat ha pro-vocat la reducció del nombre d’entitats en gairebé dos terços. I la fórmula adopta-da ha estat la fusió entre múltiples firmes per crear noves marques. Un dels grans protagonistes en aquest ball ha estat Ban-kia, i no només per ajuntar sota el mateix

paraigua grans entitats, sinó també per donar el primer pas en la sortida a borsa. El director comercial a Catalunya, Anto-nio Tomàs, ha viscut la integració de Cai-xa Laietana a Bankia i coneix millor que ningú quin paper té la delegació catalana.

Quina valoració fa d’aquest primer any des de la fusió?La valoració després de l’any d’integra-ció de les set caixes que han creat Bankia és molt positiva. En aquest temps s’han culminat dos processos molt importants. Per una part, s’ha aconseguit un dels ob-jectius vitals com és la capitalització mit-jançant la sortida a borsa, i entrant dins

els valors que conformen l’IBEX-35. L’altre èxit ha estat la pròpia integració efectiva de les entitats. Era una operació comple-xa pel número i magnitud dels integrants, però s’ha produït de manera ràpida i efi-caç, afavorint l’operativitat de Bankia.

Com ha evolucionat l’antiga Caixa Laietana amb la integració?A Catalunya la integració ha afectat les tres entitats que convivien independent-ment: Caja Madrid, Bancaja i Caixa Laie-tana. Bankia té molt a oferir als antics cli-ents de les tres caixes. La solidesa del grup permet tenir una forta presència al territori, mantenint la proximitat i oferint

als clients serveis i productes molt com-petitius, propis d’una gran entitat.

Com ha afectat al client la fusió?La integració permet als clients treballar amb una entitat sòlida i competitiva sense perdre la proximitat de les entitats prece-dents. A nivell pragmàtic, comptem amb una xarxa d’oficines més àmplies, amb uns 7.000 caixers. A nivell d’empresa, ens ha permès crear un portfoli de productes i serveis adaptats a les seves necessitats, sigui quina sigui la seva mesura.

si demà tingués la visita del president del grup, Rodrigo Rato, què li

Antonio Tomàs /// Director Comercial de Bankia a Catalunya

Que Antonio Tomàs estigui en la direcció comercial de Bankia a Catalunya no és més que una conseqüència de la integració d’entitats que ha donat com a resultat la nova marca. Titulat Mercantil per la Universitat de Barcelona i diplomat en Finances, la seva carrera està lligada al grup Caja Madrid. Abans de la seva entrada a l’entitat madrilenya es va forjar en càrrecs de direcció a Banc NatWest i la Banca Nacional de París a Catalunya. Des de la seva entrada a Caja Madrid el 1994 ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat. El 2001 va arribar a la direcció d’Empreses i institucions i, des de 2003 i fins la fusió, Tomàs era el responsable de l’àrea territorial del banc a Catalunya i Balears. Amb la integració de les set entitats que han donat forma a Bankia ha passat a la direcció comercial de Catalunya.

EL pERFIL

Integrat en la nova entitat financera

7B30 novembre del 2011 ENTREVIsTA

exposaria sobre la situació de Bankia a Catalunya?El president coneix bé la realitat del ne-goci al territori. Els elements a destacar són el bon camí que està seguint la inte-gració de les tres xarxes, la gran acollida que està tenint entre els clients, que va-loren la solidesa, les bones perspectives i la capacitat d’oferir serveis i productes de qualitat. Aspirem a ser una de les en-titats de referència a Catalunya i creiem que tenim els elements i la capacitat per ser-ho..

pel que fa al volum de negoci, quina és la posició de Bankia a Catalunya?Actualment tenim un volum de negoci su-perior als 36 mil milions d’euros al país. És aquesta xifra la que ens ha consolidat com una de les principals entitats finan-ceres i amb una gran oportunitat de pro-jecció.

Bankia ha nascut amb dues seus: la social a València i l’operativa a Madrid. Quin és el paper de la delegació al país després de la integració?El fet que les seus estiguin a Madrid i a la Comunitat Valenciana és natural, ja que s’han integrat dues entitats líders en aquests territoris, com són Caja Madrid i Bancaja. Tot i això, no hi ha dubte que el paper de Catalunya a Bankia és molt im-portant en la branca de negoci i xarxa

Una de les estratègies de Bankia per la seva recapitalització ha estat la sortida a borsa. Després d’un primer dia mogut, quina valoració en fa dels primers mesos al parquet?La valoració és molt positiva. És un dels valors amb millor comportament des de l’inici de cotització, molt estable. És des-tacable la volatilitat del valor, ja que es manté en una posició similar al preu de sortida, en un moment en què els valors bancaris estan patint forts càstigs.

parlem en l’àmbit d’empresa. Quina és la implicació de Bankia amb el teixit empresarial català?És una de les nostres opcions de negoci prioritàries. Ja abans de la fusió, el com-promís de les caixes que han integrat l’en-titat era notable en aquest aspecte. Actu-alment, el negoci d’empreses represen-ta a Catalunya més d’un 25% del volum de negoci total de l’entitat.

Tot i això, és evident que hi ha un tancament en les línies de finançament per a empreses. Quines solucions ofereix Bankia a la petita i mitjana empresa catalana?Comptem amb diversos acords amb les principals patronals i entitats catala-nes d’ajuda al crèdit per a empreses. En aquest sentit, col·laborem amb Foment del Treball, Pimec-Sefes, l’Institut Cata-là de Finances i Avalis, entre d’altres. Te-nim clar que hem de contribuir a la sorti-da de l’actual situació econòmica, i apos-

tem per recolzar la injecció de crèdit per a les empreses per normalitzar l’activitat empresarial. I amb quins serveis especialitzats s’aborda aquesta normalització?Actualment, ens movem amb deu centres d’empresa i amb gestors experts en pi-mes i autònoms en gairebé totes les nos-tres oficines. Igualment, oferim tots els serveis propis de banca per Internet, co-merç exterior, leasing, confirming, un ca-tàleg d’assegurances especial per a em-preses, i molts altres serveis i productes adaptats a les seves necessitats.

I quin paper juga el Vallès en aques-ta normalització de l’activitat em-presarial?El Vallès Occidental és, juntament amb el Baix Llobregat, una de les zones amb ma-jor presència de pimes de Catalunya i, probablement, també a escala estatal. La prova que és una zona amb una gran ri-quesa empresarial i, per tant, econòmica, és que a la comarca han nascut vàries en-titats financeres. És una de les zones més dinàmiques de Catalunya, que es caracte-ritza per una cultura i tradició empresa-rial i financera molt rellevant. No només això, sinó que, a més, compta amb infra-estructures i comunicacions que li per-meten mantenir un avantatge respecte altres territoris. Per l’actual teixit empre-sarial, per cultura econòmica i per dina-misme social és una de les zones que té millors condicions per sortir de l’actual situació de crisi econòmica.

que les seus de Bankia estiguin a madrid i València és natural, per la força de Caja madrid i Bancaja. Catalunya és molt important en la branca de negoci i xarxa hem de contribuir a la sortida de la crisi i apostem per normalitzar l’activitat empresarial amb crèditPer teixit empresarial, cultura econòmica i dinamisme social, el Vallès és una de les zones que ha de sortir abans de la crisi Anem cap a un model bancari més concentrat, però amb un important valor afegit d’assessorament i relació multicanal

Entre els camins que es marquen per sortir de la situació econòmi-ca sobresurt el foment de l’empre-nedoria, però sembla que la banca no està gaire oberta a finançar nous projectes. Què ha d’aportar un em-prenedor per tenir el suport finan-cer d’un banc?Els emprenedors o tota persona que ne-cessiti finançament per a un projecte em-presarial pot seguir anant a la seva entitat financera, com s’ha fet sempre. L’entitat estudiarà el cas i oferirà la millor solució possible. A la gestió de la banca privada sempre s’hi poden sumar mesures com-plementàries per poder contribuir a faci-litar el crèdit. Per exemple, en operacions en les quals es necessari reforçar la sol-vència hi ha entitats públiques com Ava-lis que ajuden a poder materialitzar el crèdit en el sector privat.

Quin mapa bancari es consolidarà en el futur, un cop s’acabi la reestruc-turació del sistema i passi la crisi?Estem evolucionant des d’un model ca-racteritzat per unes xarxes sobredimen-sionades amb molts “punts de venda”, cap a un model més concentrat, però que pot oferir al client un important valor afe-git d’assessorament. Anem cap a un sis-tema amb menys xarxa a canvi d’eficièn-cia i creixement en l’atenció i la relació multicanal amb el client. En aquest sentit, és molt important el desenvolupament exponencial que s’està produint en el ser-vei bancari per Internet i altres canals, com els telèfons mòbils.

8 RADAR B30 novembre del 2011

Ronda de contactes, optimisme, innovació i finançament

optimisme, innovació, fi-nançament, però, sobre-tot, contactes. Targetes de visita corrent entre les mans dels partici-pants. Perquè emprendre

sempre és més fàcil quan es tenen con-tactes, i si es presenta l’oportunitat d’es-tablir comunicació amb vuit-centes per-sones amb interessos comuns o comple-mentaris les possibilitats d’èxit creixen exponencialment. Això és el que va pro-piciar la 3a Jornada de l’Emprenedoria, organitzada per la Cambra de Terrassa el passat 26 d’octubre a l’Auditori de Sant Cugat. L’acte va començar amb les pre-sentacions del president de la institució, Marià Galí; l’alcaldessa de la ciutat, Mer-cè Conesa, i el director executiu d’Acc1Ó, Jordi Serret. Els ponents van remarcar la importància de la col·laboració públi-coprivada per generar esperit emprene-dor i donar facilitats als que es decidei-xen per crear noves empreses. Així ho va expressar Conesa, que va posar com a exemples “els vivers d’empreses que te-nim dins de centres de negocis com el Sant Cugat Trade Center o a Esade-Creà-polis” i “la participació en programes de tutorització com el Yuzz”. En la presen-tació també es van destacar les qualitats de Sant Cugat com a ciutat propícia per l’emprenedoria. Ja sigui per la política de col·laboració públicoprivada, per la pre-sència de centres acadèmics o per la bai-xa mitjana d’edat entre la població de la ciutat. El cas és que Sant Cugat, tal com van recordar els ponents, és la ciutat més emprenedora de la demarcació de la Cambra: el 2010, el 44% dels projectes engegats a la zona provenien de la ciutat.

la gestiÓ de l’optimisme

L’acte estrella de la jornada es va cele-brar ben d’hora, seguint els consells de Pep Guardiola. L’economista i consultor, Emilio Duró, omple auditoris arreu d’Es-panya, i Sant Cugat no va ser una excep-ció. Vuit-centes persones van ocupar fins l’últim seient del recinte, i cent més van haver de quedar-se a les portes de l’Au-ditori. Durant més de dues hores va ex-posar el seu cèlebre discurs “La gestió de la il·lusió i el coeficient de l’optimisme

en èpoques de canvi”. Un monòleg ben après, amb multitud de moments hila-rants i apunts dramàtics, que conviden a aturar-se i reflexionar.

A través d’un símil amb les relacions que s’estableixen entre els simis, Duró va descriure la realitat empresarial, com un estudiant recent aterrat a una em-presa amb dues carreres, un màster i un MBA comença als estaments més bai-xos de l’empresa i escala posicions. Per-què, segons va explicar, “aquest és el mo-del d’èxit que coneixem”, però que com-porta “sacrificis que ens demostren que l’èxit no està en aquests factors”. L’acla-mat conferenciant va recordar que “els mitjans només recullen els casos d’èxit”, i que personatges com Steve Jobs o Rafa Nadal “són únics; els altres 150 que no te-

nen èxit i no surten als mitjans estan a la cua de l’atur”.

Duró també va destacar que la menta-litat acaba determinant les accions de les persones. “Si han vingut aquí espe-rant un rotllo de ponència, això és el que es trobaran, i si han vingut creient que s’emportarien alguna cosa aprofitable, també tindran raó”, va assegurar. Situant aquest discurs en el context de la situa-ció econòmica actual, el consultor va as-segurar que “la crisi no està tant en el fet sinó en els observadors”.

innovaciÓ 2.0

Dues hores de discurs a mig camí entre el messianisme i el monòleg còmic que es van tancar amb una ovació tancada, com si de l’estrena d’un musical de Bro-

ELS PoNENTS VAN RECoRDAR quE SANT CugAT éS LA CIuTAT méS EmPRENEDoRA DE LA DEmARCACIó DE LA CAmBRA, AmB EL 44% DEL ToTAL DE PRojECTES ENgEgATS EL 2010

Reportatge /// 3a jornada de l'Emprenedoria

La 3a jornada de l’Emprenedoria va reunir vuit-centes persones a l’Auditori de Sant Cugat. El recinte es va quedar petit per escoltar ponències com les del consultor Emilio Duró PER: vÍctor solvas

1 ///

9B30 novembre del 2011 RADAR

3 ///

4 ///

1 /// ÈXit d'assistÈncia. EL TEATRE-AUDITO-RI VA QUEDAR PETIT PER AQUESTA JORnA-DA. AMB LA POnèn-CIA D'EMILIO DURó A PRIMERA hORA, MÉS DE CEnT PERSOnES ES VAn QUEDAR A LES PORTES DEL RECInTE. /// ARTUR RIBERA

2 /// benvinguda institucional. COnESA VA PRESIDIR LA XERRADA InAUGU-RAL, On ES VA DESTA-CAR LA PUJAnÇA DE SAnT CUGAT COM A CIU-TAT EMPREnEDORA. /// LOCALPRESS

3 /// optimisme, innovaciÓ i FinanÇament. AQUESTS VAn SER ELS TRES EIXOS QUE VAn CEnTRAR LA JORnA-DA, AMB COnVIDATS DE DESTACADES COMPA-nYIES./// ARTUR RIBERA

4 /// 'netWorking'. COM VA SEnT hABITU-AL En AQUEST TIPUS DE TROBADA, EL 'nETWOR-KInG' VA TEnIR Un ES-PAI FOnAMEnTAL En ELS DESCAnS DE LES XERRADES. ELS 800 AS-SISTEnTS nO VAn PA-RAR DE FER CIRCULAR TARGETES DE VISITA./// VICTOR SOLVAS

adway es tractés. I després de la injecció d’optimisme -relatiu- va arribar l’hora de les propostes més tècniques i professi-onals. El periodista i emprenedor Albert Riba, va moderar la xerrada del funda-dor d’Idealista.com, César Oteiza, el res-ponsable del canal d’Internet de Munich, Màrius Cirera, i el director general de Co-oltra, Timo Buetfisch. Tots tres ponents van exposar l’estratègia adoptada per les seves empreses al món 2.0.

Tant Idealista.com com Cooltra són empre-ses vinculades i concebudes per la xarxa. En aquest sentit, Oteiza va recordar que va fundar el portal en el moment en què sem-blava que la bombolla digital s’havia desin-flat, i per això ha recomanat “no deixar-se influir per l’entorn”. Això sí, l’empresari va recomanar “ser conscients de quan s’ha de

donar per finalitzat un projecte, començar amb l’ànim d’aprendre més que triomfar i llançar-se a l’emprenedoria per motivació, més que no pas per falta d’alternatives”. El punt d’humor el va posar Buetfisch, que va assegurar que “si jo que sóc estranger, em dic Timo i venc motos he pogut empren-dre, tots ho podem fer”.

La jornada es va tancar amb la sessió vespertina; dinar i networking barrejat i la xerrada “Com financem l’emprenedoria avui”, a càrrec del director de BBVA pimes Catalunya, Albert Rio; l’inversor Manel Sa-rasa; el membre d’Esade Ban, Joan Albà, i el soci director d’Amuna Corporate Finance, Joan Alsina. Una part més tècnica per instal·lar la tercera i última pota prevista per a la III Jornada de l’Emprenedoria.

2 ///

JORDI MUssOY TAxISTA

JOsEp pRATs CAmBRA DE TERRASSA

GERARD FIGOLs EDIToRIAL PAu DE DAmASC

La motivació per venir ha estat la motivació d’aprendre de la gent que en sap i que li ha anat molt bé per poder incorporar conceptes a la nostra feina. Nosaltres som emprenedors i hem de diferenciar-nos de la nostra. Diuen que, o ets barat o et diferencies, i nosaltres hem optat per la segona fórmula. ho fem donant valor afegit, donant cada cop més productes al taxi, com iPad, DVD, Wi-Fi, etc. La innovació està a tot arreu i Sant Cugat és un dels millors entorns per fer-ho.

El que nosaltres esperàvem d’aquesta jornada és que les persones trobessin punts de referència, informació, i experiències que puguin servir de models i incorporar-los als seus negocis. Nosaltres hem centrat el dia en tres punts referenciats amb l’emprenedoria: el primer és l’actitud, que ha quedat coberta amb l’exitosa ponència de l’Emilio Duró; després hem volgut tractar la qüestió del

treball en tecnologies de la informació en el món dels negocis. Volíem saber quins nous models i paradigmes poden representar, i els casos d'Idealista.com, munich i Cooltra són un bon exemple. Finalment, hem treballat el finançament, un aspecte més tècnic que també forma part de l’emprenedoria. Intentem crear un model de jornada que estigui a l’alçada i respongui els temes d’actualitat en el món de l’emprenedoria. un dels factors d’èxit de la jornada és poder-la fer a Sant Cugat, en un entorn on hi ha constant moviment de relacions empresarials. La ciutat afavoreix el networking i ha creat un ambient que és favorable a la creació de noves empreses i l’intercanvi d’experiències.

JOsEp MARIA TRULLAs SANT CugAT BuSINESS SChooL

No havia estat abans en una jornada de l’Emprenedoria i he vingut a conèixer el format. he volgut compartir l’experiència amb els nostres alumnes, que també estan per aquí. Avui podran entrar en contacte amb gent que ha creat la seva pròpia empresa i conèixer casos d’èxit. m’ha agradat el discurs de l’Emilio Duró. un punt d’optimisme en els temps actuals sempre va bé, i fer-ho a primera hora serveix per dinamitzar aquest tipus d’actes.

he vingut perquè estic molt interessat en les qüestions d’innovació. Sense ella ens estanquem. m’ha sorprès els conceptes introduits pels ponents. hem vist com molts d’ells han sapigut introduir la innovació en les seves empreses i ho han pogut transmetre a la gent. han pogut arribar a un consens entre el que demanen els consumidors i el que ofereix el productor a través de la costumització de productes. és una idea que estic gestant des de fa temps amb l’editorial.

MàRIUs CIRERA muNICh

En la jornada d’avui estem veient molts casos d’empreses de nova creació que els està anat bé i estan creixent. Però l’emprenedoria i la innovació també poden esdevenir en empreses de tradició familiar com la nostra. és gràcies a la emprenedoria i la innovació interna que hem pogut sobreviure en el mercat. En el nostre cas hem passat de competir en el món de l’esport a fer-nos un forat en la moda. Ara també explorem el món de la customització i el 2.0.

pROspROTAGONIsTEs pROFEssIONALs

10 RADAR B30 novembre del 2011

La Cambra afavorirà la continuïtat empresarial

la Cambra de Comerç i Indústria de Ter-rassa i el Ministeri d’Indústria, Comerç

i Turisme han posat en marxa el Pla de con-tinuïtat empresarial, un projecte que es proposa garantir la continuïtat de les em-preses industrials de la comarca en el mo-ment de relleu en la seva titularitat. El pro-grama tindrà vigència fins a finals d’any i està dirigit a propietaris de petites i mit-janes empreses que volen vendre o tras-passar el seu negoci. El programa facilitarà el procés de detecció de possibles empre-ses o emprenedors que poden estar inte-ressats en adquirir-lo. L’atractiu pels pos-sibles compradors és que els projectes que es vinculin al pla hauran d’estar completa-ment consolidats, per això l’empresa que adquireix el negoci té totes les garanties del seu bon funcionament.

Durant tot el procés de traspàs del nego-ci, la Cambra exercirà d’acompanyant i as-sessor. Així, un equip de la institució coor-dinarà la recollida de tota la documentació necessària per acreditar l’estat de l’empre-sa industrial a vendre. Després d’aquesta primera fase, la Cambra inicia el treball de detecció de possibles empreses compra-

dores entre potencials clients que vulguin créixer o bé complementar la seva cartera de serveis, productes i clients.

L’últim procés previst en el pla també està coordinat per la Cambra terrassenca, que presenta a l’empresa interessada un infor-me complet amb tota la documentació de l’empresa que es vol traspassar. El dossier inclou aspectes legals, fiscals, financers, comercials, etc. La Cambra considera que el pla guarda “plena coherència amb la vo-luntat de mantenir la vocació industrial de la demarcació”. /// REDACCIó

Marià Galí, president de la Cambra /// CEDIDA

CAMBREs /// CAmBRA DE TERRASSA

Cecot i pimec entren a la xarxa d’Assessors de la GeneralitatLes dues patronals formaran part del nou organisme de suport a les pimes

pATRONALs /// VALLèS

l es patronals Cecot i Pimec són, des del passat octubre, un dels membres de

la Xarxa d’Assessors Financers, impulsada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat. Amb aquest nou organisme, el Govern posa a l’abast de les pimes un nou instrument per explorar noves vies de fi-nançament, ara que l’accés a través de la banca està més tancat que mai. En aques-ta línia treballaran els assessors financers de les patronals, que definiran amb els em-presaris la millor estratègia per apropar-se a les fonts de capital i els acompanya-ran en les negociacions amb les entitats fi-nanceres.

A més d’aquest treball d’assessoria i acompanyament, Cecot i Pimec faran di-fusió de l’organisme entre les seves pimes associades. Ho faran en col·laboració amb Avançsa, Empresa de Promoció i Lo-calització Industrial de Catalunya. Amb aquest treball conjunt es pretén facilitar El director general d'Indústria, Joan sureda, amb David Garrofé, de Cecot /// CEDIDA

l’accés als serveis ofertats i posar a dis-posició de les empreses una diagnosi de la seva situació econòmica i financera per tal de poder-la millorar i trobar sistemes que augmentin la seva competitivitat. L’impuls de la Xarxa d’Assessors finan-cers té per objectiu acabar amb un dels principals problemes que afronten les pi-mes catalanes, com és la manca de finan-çament. El programa va dirigit tant a em-preses que necessiten créixer com a les de nova creació. Segons el Departament d’Empresa i Ocupació, es pretén evitar tancaments d’empreses viables amb un projecte empresarial sòlid, com està pas-sant des de 2009. El servei consistirà en una primera fase de diagnosi i una sego-na de recerca de finançament, que esde-vindrà en cas que el consultor ho consi-deri oportú.

OBJECTIUs pEL 2011. Pimec va ser la pri-mera patronal d'oficialitzar la seva parti-cipació. Durant la signatura d’adhesió, el secretari general de Pimec, Antoni Cañe-te, va recordar els “molts entrebancs que l’empresari no sap resoldre sol” i va desta-car la importància del nou organisme per-què “ofereix l’ajuda i el consell d’un ex-pert”. La Xarxa d’Assessors Financers es-pera arribar a 1.500 pimes fins a finals d’any i mobilitzar uns sis milions d’euros. De cara al 2012 es preveu treballar amb 6.000 empreses. /// VíCTOR SOLVAS

pimec aposta per l'entesa entre empreses i Fp

l a reestructuració del sistema de for-mació del país és un dels temes més

reivindicats en l'àmbit social, però també per l'empresariat, que reclama la seva par-ticipació en part del disseny per tal de for-mar estudiants amb els perfils que des-prés es requereixen en el mercat laboral. En aquesta línia se situen les propostes de Pimec en matèria formativa i de qualifica-ció professional, presentades per la seva Comissió de Formació a mitjan octubre. La patronal lliga la capacitat del país per sortir de la crisi econòmica i canviar el model pro-ductiu a la millora del sistema formatiu. Pi-mec assegura que Catalunya "necessita du-plicar el percentatge de persones treballa-dores amb un nivell de qualificació mitjà".

Per tal d'aconseguir la més alta repercussió possible en les seves demandes, la patro-nal va fer arribar el document "Propostes Pimec per al desenvolupament a Catalunya del Sistema Integrat de Formació i Qualifi-cació Professional" al president de la Gene-ralitat, als consellers d'Empresa i Ocupació i d'Ensenyament, a representants de tots els partits polítics, a agents socials i a insti-tucions vinculades amb la formació.

Entre els punts indicats en el document des-taca la reclamació de "millorar l'ocupabilitat de les persones" com un objectiu del siste-ma formatiu per tal de pujar el grau d'inser-ció professional. Per aconseguir-ho, la pa-tronal reclama "especialització i sectoralit-zació dels centres de Formació Professional" a través d'una "xarxa pública-privada de qualificació sectorial" en la qual els centres i les empreses "dissenyin i desenvolupin conjuntament la formació que realment es necessita". Finalment, Pimec demana "ori-entació de les persones" durant la seva eta-pa professional. /// VICTOR SOLVAS

El president de pimec, Josep González /// CEDIDA

pATRONALs /// PImEC

11B30 novembre del 2011 RADAR

sant Cugat acull l’últim seminari del Genera

abans del seu gran acte sobre empre-nedoria del passat octubre, la Cam-

bra de Terrassa va tenir un acte que va ser-vir de prèvia del que vindria a la III Jornada de l’Emprenedoria. A principis de mes, una cinquantena d’empresaris es van reunir a la delegació de la Cambra a Sant Cugat per as-sistir al desè i últim seminari del Programa Genera, que va tractar sobre com accelerar el creixement d’una empresa.

Sota el títol “10 formes d’accelerar el crei-xement”, el consultor del programa Gene-ra, Ignacio Schmidt, va exposar els mèto-des i eines més eficients per fer créixer un negoci. El consultor va donar les claus per detectar noves oportunitats de negoci, per a la comercialització de nous productes, la creació d'aliances amb empreses comple-mentàries i la cerca de noves vies de finan-çament. Schmidt va posar l’accent en la ne-cessitat d’incidir en la internacionalització, i va animar els presents a accentuar la pre-sència exterior de les seves empreses.

BALANç DEL GENERA. Després del seu pas per Barcelona, Girona, Lleida, Cornellà, Ma-taró, Reus, Ripoll, Terrassa i Tortosa, Sant

Cugat va oferir l’últim seminari del Progra-ma Genera. En aquestes deu sessions s’han reunit fins a 430 empresaris catalans.

Més enllà d’aquests seminaris, el programa segueix assessorant a empreses catalanes que busquen obrir noves vies de creixe-ment. Fins al moment, més de 150 projec-tes de tota Catalunya han buscat el recolza-ment del Genera. Durant aquest novembre també es donarà continuïtat a programes de formació, com el curs “Tècniques de creixement per a l’empresa”, de 25 hores de durada. /// V.S.

Ignacio schmidt, durant el seminari /// CEDIDA

CAMBREs /// TERRASSA

L’esperit emprenedor dels més petits

FAJEEC i la Fundació Escola Emprene-dors han signat un conveni de col-

laboració per fomentar l’esperit emprene-dor dels nens a les escoles. Les dues institu-cions s’han fixat com a objectiu fomentar la cultura de l’emprenedoria entre els més pe-tits. Per aconseguir-ho, uniran esforços per dissenyar programes dirigits a les escoles.

Amb aquesta cooperació, tant la FAJEEC com la Fundació Escola Emprenedors vo-len introduir la innovació i l'emprenedoria dins el sistema educatiu. Per fer-ho comp-taran amb la participació activa d’empre-nedors, empresaris i professionals del món empresarial en el desenvolupament de pro-grames i activitats educatives.

L’acció suposa una empenta per a la Funda-ció Escola Emprenedors, que treballa preci-sament per implementar aquesta actitud a les escoles, als instituts i a les universitats amb seminaris i programes estructurats, pedagògicament contrastats i que són im-partits per emprenedors amb experiència. Aquesta és la primera col·laboració entre les dues entitats i esperen establir-ne de no-ves en els propers mesos. /// REDACCIó

AssOCIACIONs /// CATALuNyA

Les empreses de Terrassa reduiran els seus residus

pla conjunt entre les institucions polí-tiques, econòmiques i formatives de

Terrassa per millorar la gestió ambiental entre les empreses de la ciutat. L’Ajunta-ment de Terrassa, el Centre Tecnològic LEI-TAT i la Cambra de Comerç van iniciar el passat octubre un projecte per fomentar les sinergies interempresarials amb l’objectiu de reduir els residus industrials. L’aliança forma part del Pla de la Innovació de Terras-sa i ha rebut una subvenció de l’Obra Social d’Unnim per valor de 12.000 euros.

En la primera fase d’actuació es van selec-cionar les 15 pimes participants, que van passar per una diagnosi del volum i tipolo-gia de residus que generen. Amb aquesta informació es van elaborar propostes per millorar el seu tractament i millorar la ges-tió ambiental. Durant l’execució del projec-te es realitzaran sessions de formació per al personal per tal de donar a conèixer quins residus estan generant a la seva empresa. L’objectiu és fer 15 sessions en cadascuna de les pimes participants. Els resultats es faran públics a través de la xarxa, amb la vo-luntat de fer-los arribar al màxim nombre d’empreses. /// REDACCIó

CAMBREs /// TERRASSA

Comunicació i empresa als esmorzars del Trade Center

el SC Trade Center ha tornat a posar en marxa els seus esmorzars empresari-

als amb la xerrada “Comunicar i guanyar”, a càrrec d’Agustí de Uribe-Salazar, respon-sable de la consultoria de comunicació Ga-binet Uribe. Durant la seva exposició, Uri-be va recalcar les possibilitats que la comu-nicació pot representar per a una empresa, i va explicar exemples reals com la creació de plans d’acció comunicatius que poden canviar la percepció de l’empresa tant per als clients com per a l’opinió pública.

D’entre les seves experiències professio-nals, el consultor va destacar el cas de l’As-sociació Empresarial Química de Tarrago-na. Segons va explicar, el conjunt d’empre-ses de la zona tenien una imatge negativa, que van poder canviar gràcies a un pla de comunicació “que ressaltava els llocs de fei-na que generen, l’11% del PIB català que ge-neren o el fet que mouen el 60% de l’activi-tat del port de la ciutat”.

Amb aquestes armes i amb un pla de co-municació basat en la “informació, forma-ció interna i externa i la transparència” l’as-sociació va acomplir l’objectiu de canviar

la imatge projectada per les seves empre-ses associades.

L’encarregat de tancar aquesta primera jornada de la temporada dels Trade Bre-akfast va ser Jordi Pascual, també del Ga-binet Uribe, que va centrar-se en el fet de com es va canviar la percepció existent so-bre l’energia eòlica a la Terra Alta. En aquest cas, el gabinet va optar per “l’acció directa en empreses, polítics i associaci-ons, combinat amb pedagogia amb els pe-riodistes i directament sobre la població afectada”. /// REDACCIó

Moment de la conferència /// CEDIDA

AssOCIACIONs /// SANT CugAT

12 RADAR B30 novembre del 2011

primer mes de convivència amb directius del Frob

després de la confirmació de l'entra-da del capital del Frob a les arques de

Catalunya Caixa i Unnim, ha arribat l'ho-ra de fer lloc per als nous directius provi-nents del Fons de Reestructuració i iniciar la convivència. Amb més o menys discre-ció, les dues entitats han fet el procés a la llum pública i han iniciat el procés de rea-justament.

Unnim va conèixer, pocs dies després d'acollir-se al Frob, que entre els seus nous directius comptaria amb una cara conegu-da, com és la del president de Cecot, Anto-ni Abad. Amb ell arriben tres administra-dors més, com són Jesús Gonzalvo Lozano, José Ramon Rodrigo Garza i Javier Moreno Cepeda, amb experiència en la gestió d'en-titats bancàries. Tots quatre es van reunir a principis de mes amb la directiva d'Un-nim per fixar les línies d'actuació pels pro-pers mesos.

Tot i els dubtes presentats per l'entrada al Frob, els nous administradors van aplaudir les línies d'actuació d'Unnim en els últims mesos, que s'han basat en el compliment dels paràmetres establerts en el Pla de Re-

capitalització establert pel banc, i van vo-ler transmetre un missatge de continuïtat que el banc vol projectar als seus clients.

pREsENTACIó púBLICA. Catalunya Caixa va fer més visible l'entrada del Frob, que va co-incidir amb la primera reunió del seu Con-sell d'Administració. Entre el nou equip ad-ministratiu destaquen el president execu-tiu, Adolf Todó, el vicepresident, Manel Rosell, i el conseller delegat, Jaume Masana. El banc va destacar la "potència" del nou consell, "homologable al de les grans enti-tats de l'Estat". /// V.S.

ENTITATs D'EsTALVI /// VALLèS

Els bancs redueixen la seva participació a Creapolis

mes de canvis a Esade Creapolis. Oc-tubre ha servit per renovar la direc-

tiva, amb l’entrada de Pedro Fontana i Al-fredo Bassal com a nous president i vice-president respectivament. Aquests 30 dies també han vist com la Fundació Esade ha incrementat la seva participació en l’acci-onariat de Creapolis, passant del 51 al 65 per cent actual. Però aquest segon movi-ment ha esdevingut pel descens en la par-ticipació de la resta de socis, majoritària-ment, entitats bancàries.

El moviment no ha estat del tot positiu per a Creapolis. Si bé permet a la Fundació Esade incrementar el seu control a través de les seves participacions, també suposa un pas enrere dels seus companys de vi-atge just en el moment en què el campus buscava una ampliació del capital.

Fins ara, La Caixa, Catalunya Caixa, Unnim i Avançsa compartien un paquet amb el 49% de les accions, del qual també hi par-ticipaven l’Ajuntament de Sant Cugat i l’As-sociació d’Empresaris de Sant Cugat. Amb la nova estructura, el volum de les accions passa a ser del 35% del total.

CANVIs EN EL CONsELL. El canvi en el pes de les accions també ha tingut repercussi-ons en la conformació del Consell d’Admi-nistració de Creapolis. Així, l’exdirector de Caixa Sabadell, Pere Rifa, ha deixat la pre-sidència en favor de Pedro Fontana.

Els canvis d’octubre no han modificat el mapa de socis presents en el projecte des de la seva inauguració. Dos anys després que el projecte es posés en marxa, Creapo-lis ha aconseguit una ocupació del 66% , amb més de seixanta empreses instal-lades en els seus espais. /// V.S.

Esade incrementa la seva participació /// CEDIDA

ENTITATs D'EsTALVI /// SANT CugAT

Caixa Bank obra la porta dels països àrabs

caixa Bank va inaugurar, el passat mes d’octubre, la seva primera oficina de

representació a Dubai, que servirà de cen-tral de serveis als seus clients presents a la Unió dels Emirats Àrabs i a la resta de països del golf Pèrsic. Segons va explicar el vicepresident executiu i conseller dele-ga de Caixa Bank, Joan Maria Nin, l’objec-tiu d’aquesta nova oficina és “poder acom-panyar els nostres clients en el seu desen-volupament internacional i convertir-nos en la porta d’entrada d’inversors dels paï-sos del golf al mercat espanyol".

Amb aquest moviment estratègic Caixa Bank reafirma la seva aposta pels països àrabs, on veu un gran potencial de creixe-ment econòmic. L’obertura de l’oficina a Dubai també respon a l’activitat que Caixa Bank ja gestionava: en el primer semestre d’aquest 2011, l’entitat ha participat en una quota del 10% dels fluxos comercials que s'han establert entre Espanya i els països de la zona. En l'acte d'inauguració de l’ofi-cina, Nin va destacar la “creixent relació bilateral entre el golf Pèrsic i Espanya i l’ampli potencial per a la cooperació mú-tua”. /// REDACCIó

ENTITATs D'EsTALVI /// VALLèS

Bs preveu la venda de 400 M en actius immobiliaris

aquesta és la xifra que el conseller de-legat de l’entitat vallesana, Jaume

Guardiola, va fixar com a objectiu de cara a aquest 2011 en la presentació de la “VII Conferència Anual de Bancs Espanyols”, organitzada per Ahorro Corporación. L’am-bició de l’objectiu ve marcada per les da-des del segon trimestre de 2011, en el qual Banc Sabadell va sumar un preu de venda en actius de 71 milions d’euros, amb unes previsions acumulades del 23% dels béns immobiliaris, segons les xifres que el banc va facilitar a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors.

Si assolís la xifra marcada pel seu conse-ller delegat, el banc es despendria de bona part del seu valor en immobles. Els deu ac-tius immobiliaris principals de Banc Saba-dell es troben a Madrid i Barcelona, amb un valor brut de 919,4 milions d’euros, el qual representa un 25% de la cartera. El to-tal d’actius immobiliaris del banc arriba als 2.569 milions d’euros nets, dels quals 1.139 són producte acabat, mentre que 923 milions formen part de promocions enca-ra en marxa, i 507 milions més pertanyen a terrenys. /// REDACCIó

ENTITATs D'EsTALVI /// SABADELL

Unnim dóna per segura la continuïtat de l’Obra social

l’entrada de l’Estat a la Junta Directiva d’Unnim va provocar, a inicis d’octu-

bre, la preocupació d’agents socials i po-lítics que van posar en dubte la continu-ïtat de l’Obra Social de l’entitat d’estalvis. El banc no ha volgut deixar espai per a es-peculacions, i ha assegurat que disposa de recursos suficients com per assegurar la seva continuïtat. Segons va comunicar Un-nim Caixa, l’entrada del Frob no ha supo-sat cap canvi en la gestió ni el patrimoni de l’Obra Social, que conserva equipaments, fons artístic i recursos líquids per valor de gairebé 130 milions d’euros. Unnim consi-dera que el coixí és suficient per “encarar la nova etapa i preservar els centre i pro-grames propis o en col·laboració, tot i que reconeix que caldrà mantenir una política “d’austeritat i d’establiment de sinergies amb altres actors institucionals, així com fer un esforç per trobar fórmules d’auto-finançament”.

L’entitat va voler deixar clar que la segrega-ció de l’activitat financera d’Unnim a Unnim Banc SA ha deixat la gestió de l’Obra Soci-al en exclusiva a Unnim Banc, per això tots els actius i passius, des d’edificis i instal-

lacions al fons d’art i patrimoni artístic de la institució, passen al seu control.

Els béns que reuneix l’Obra Social d’Unnim són producte de la unió del patrimoni de les obres socials de les tres entitats anteri-ors a la fusió que va donar peu a la creació d’Unnim. Entre els immobles de les quals disposa destaquen el Centre Cultural Un-nim, la residència per a la gent gran Llar Unnim, l’escola de negocis Euncet Unnim i altres edificis dispersats, en la seva majo-ria, entre les comarques del Vallès Occi-dental i Oriental i d’Osona. /// V.S.

L'entitat no veu perill en la funció social /// CEDIDA

ENTITATs D'EsTALVI /// VALLèS

568md'eurosés la quantitat aportada pel Frob als fons d'unnim que ha permès arri-bar als nivells de solvència exigits. En el cas de Catalunya Caixa, la xifra ha pujat als 1.718 milions d'euros.

13B30 novembre del 2011 RADAR

El carril VAO no estarà operatiu fins al 2012

tot i que les previsions indicaven que s’estrenaria el mes de desembre

d’aquest any, el carril per a vehicles d’alta ocupació (VAO) de la C58 no estarà opera-tiu fins al setembre de l’any que ve. Així ho va anunciar el director general de Trans-ports i Mobilitat, Ricard Font, que va qua-lificar l’obra de “gran complexitat tècnica en la seva execució”. No és l’únic anunci re-ferent al VAO que va fer Font duran el pas-sat octubre: també va assegurar que no es projectaria cap carril semblant al que s’es-tà fent entre Cerdanyola i Barcelona a mit-jà termini. Segons va explicar, les obres que vindran partiran de fórmules “menys com-plexes i més econòmiques”.

Segons el nou calendari de les obres del VAO de la C58, el carril estaria acabat el mes de juliol de 2012, mentre que l’agost es re-servaria per fer les proves necessàries i el setembre s’obriria al trànsit. El que encara està pendent és el reglament d’ús de la via. El Govern estudia fer funcionar un peatge durant el cap de setmana i obrir el carril als vehicles amb només dos ocupants, mentre que en els plans inicials es parlava de tres o més. /// REDACCIó

C-58 /// CERDANyoLA

Es reprenen les obres entre Olesa i Viladecavalls

després d’un any de paralització, el Mi-nisteri de Foment ha restablert l’acti-

vitat per a la construcció del tram del Quart Cinturó entre Olesa i Viladecavalls. L’obra portava més d’un any congelada, i s’espera que la nova posada en marxa ja sigui la de-finitiva fins a la finalització del tram, que s’espera pel 2015. Actualment, l’acció se si-tua a la zona de Can Trias, a Viladecavalls, on s’està construint el nus de comunicaci-ons que canalitzarà els enllaços entre car-reteres i autopistes. La zona haurà d’estar a punt a inicis de 2012, mentre que al llarg de l’any que ve començarà la construcció dels carrils laterals d’accés al Quart Cintu-ró des de la B40.

En fases següents del projecte s’executaran les obres de construcció del túnel d’1,3 qui-lòmetres en el trajecte cap a Olesa. Després de l’aturada de les obres el 2010 per falta de finançament, el Ministeri de Foment va re-novar el pressupost, fent una licitació per 129,5 milions. El tram projectat suposa un punt clau en la construcció del Quart Cintu-ró, ja que suposa la reclamada connexió per carretera entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. /// REDACCIó

IV CINTURó /// VALLèS

La Comissió Europea dóna l’ok definitiu al corredor

el 19 d’octubre 2011 és ja una data his-tòrica pel mapa d’infraestructures de

l’Estat espanyol. Aquest va ser el dia en què es van començar a deixar enrere anys de re-clamacions i la Comissió Europea va donar prioritat a la construcció del corredor me-diterrani de cara al 2030. La decisió suposa que Brussel·les subvencionarà part de l’eix de mercaderies que connectarà la fronte-ra francesa amb Barcelona, Tarragona, Va-lència, Cartagena i Almeria. El traçat con-templa la connexió interior amb Granada i Algesires, però descarta la construcció de la travessia central dels Pirineus.

L’esperada intervenció de l’eurocomissa-ri de transports, però, no va deixar un re-gust cent per cent positiu entre els repre-sentants dels governs de Múrcia, València i Catalunya, els principals defensors i bene-factors de la infraestructura. La raó és l’ac-ceptació de la pràctica totalitat dels grans eixos proposats per l’Estat espanyol, com el corredor atlàntic, que unirà Portugal amb el País Basc, via Madrid i Valladolid.

L’objectiu de la Comissió Europea és con-nectar en un futur els dos corredors projec-

tats, però també dóna marge de maniobra al Govern espanyol per establir les priori-tats d’inversió en els propers anys.

És per aquesta raó que la primera reacció, en veu del conseller de Territori i Sosteni-bilitat, Lluís Recoder, no va ser tan optimis-ta com s’hauria pogut esperar. “L’Estat hi té molt a dir, i caldrà seguir treballant per re-clamar la inversió necessària en la infraes-tructura”. Tot i això, Recoder va advertir que “el Govern espanyol no té excuses per no començar a executar a partir de demà, per-què les idees i el projecte hi són". /// V.S

L'Eurocomissari, siim Kallas /// CEDIDA

INFRAEsTRUCTUREs /// VALLèS

Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 6.500 professionals i 21 centres a prop teu

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,líder en gestió i assistència sanitària

Acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediàtriques, 24 hores, 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

14 RADAR B30 novembre del 2011

Les exportacions fora de la UE creixen un 28% en dos anys L’Aràbia Saudita, els Emirats àrabs i Algèria, els països on més s’exporta

INTERNACIONALITZACIó /// TERRASSA

e l missatge que la internacionalització és l’única via per sortir de la crisi ha

calat entre l’empresariat vallesà. I l’obertu-ra no només s’ha produït a escala europea, sinó que traspassa les fronteres comuni-tàries. Ho demostren les dades facilitades per la Cambra de Terrassa segons les quals en només dos anys ha realitzat un 28% més de gestions internacionals fora de la Unió Europea. Mentre entre el gener i l’agost de 2009 es van efectuar 3.055 operacions per a empreses de la demarcació, en els vuit primers mesos del 2011 la xifra es va enfi-lar fins a les 3.919 operacions.

La Cambra considera que aquestes dades suposen un “contrapunt positiu” als resul-tats de l’informe de Conjuntura Econòmica de la demarcació per al segon trimestre del 2011, publicats al setembre. L’estudi reflec-tia les perspectives de “manteniment, però no creixement” que tenen els empresaris per al tercer trimestre de l’any. Segons la

institució, l’increment de les exportacions fora de la UE mostra que sí que hi ha volun-tat d’expansió a través de la recerca de nous mercats i oportunitats de negoci.

pAïsOs àRABs. I entre els països més sol-licitats per iniciar operacions internaci-onals fora de la Unió Europea destaquen l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Algèria. La Cambra destaca l’elevada expor-

En els primers vuit mesos de 2011 la Cambra ha gestionat 3.919 operacions internacionals /// DAVID FERnÁnDEZ

tació dels sectors farmacèutic, químic i de la cosmètica a aquests mercats. També re-sulta clau la bona imatge de la qualitat dels productes catalans als països àrabs.

En concret, des del mes de gener fins a l’agost d’aquest 2011, la Cambra ha gestio-nat 440 operacions a l’Aràbia Saudita (11,3% del tota), 428 als Emirats Àrabs (10,8%) i 301 a Algèria (7,6%). /// V.S.

Intercom obre la porta d’àsia a través de l'índia

les filials d’Intercom es llancen al mer-cat exterior. L’últim cas ha estat el del

portal de treball Careesma, creat el 2004 com a spin-off d’Infojobs, i que ha posat els dos peus al mercat indi. La intenció és que aquest sigui el primer pas cap a l’expansió a l’ampli mercat asiàtic. Per aconseguir-ho, l’entrada a l'Índia ha vin-gut acompanyada d’una convocatòria per ampliació de capital per valor de 2,4 mi-lions d’euros. La companyia ja ha cobert un quart d’aquest finançament gràcies a les injeccions del propi grup Intercom, de la direcció de l’empresa i d’un soci indi, i actualment té converses amb potencials inversors europeus i asiàtics per comple-tar el paquet.

En la seva entrada al país asiàtic, Carees-ma s’ha trobat competència consolida-da, com els portals Monter, Timesjobs o Careerbuilder, però l’empresa confia en la seva capacitat per oferir un producte amb valor afegit a través dels serveis pre-mium o elements d’edició de perfil i cur-rículum. L’empresa considera que l'Índia és un mercat que s’adapta als seus ser-veis atès el creixement que estan tenint

les empreses d’Internet instal·lades i per l’extensió de la formació entre la classe mitjana de la població.

sERVEI ENFOCAT A LEs pIMEs. L’equip di-rectiu de Careesma considera que el seu servei anirà dirigit a les pimes de l'Índia. De moment, el servei serà gratuït, i l’empresa preveu que ho seguirà sent fins al 2014, quan les empreses començaran a pagar. Els següents passos previstos per l’empresa a l’Àsia esdevindran el 2013, amb les vistes posades a Orient Mitjà, Vietnam i Indonè-sia. /// VICTOR SOLVAS

seu d'Intercom a sant Cugat /// ARXIU

INTERNACIONALITZACIó/// SANT CugAT

Trick or treat?Halloween Business

this autumn the economic landscape looks more like a scary movie, but un-

fortunately without that many laughs. There certainly won’t be many ‘sweets’ to pass around this Halloween. It seems that companies and workers will have to per-form never-before-seen tricks to get some business, because the situation in this last quarter is by all accounts going to be very hard. Consumption isn’t picking up as we might have expected and this is affecting manufacturing output. What with the gen-eral election just a few days away, enter-prises and employees alike can’t expect much from the government in the form of strong economic and labour policies. There’s likely to be a period of policy paral-ysis until the new government has settled in and comes up with its own package of measures. It looks like we’ll all have to ‘get on our bikes’ (espavilar-se), but what good will that do if the wheels have already been stolen? Desperate times require desperate measures… trick or treat anybody?

THE ARTICLE///Peter Lindsey

15B30 novembre del 2011 RADAR

Listening & Oral Strategies. Cursos d’anglès enfocats a millorar la comunicació oralPlaça de l’Àngel, 6, 1r - Sabadell - 93 725 06 28 - www.fiac.cat - fse@fiac.cat

Executive Coaching involves a professional coach working with a client to reach a spe-cific goal in their profession-al development. Coaching can help build an effective team

within an organization; it can strength-en communication and give people the results they are looking for but for some reason cannot easily achieve.

Claudia Casademunt is an Executive Coach in Sant Cugat del Vallés. Original-ly from Germany, she coaches individu-als and teams of up to 20 people from or-ganizations and companies in Catalonia. “Coaching is not about psychological ther-apy”, she said. “It is a fitness training for your mind, just like how people have a fit-ness trainer for their bodies. What we do is create awareness of where people are in their lives and how they can get to the next step”, said Casademunt.

People try coaching when they get to a certain point and aren’t seeing the results that they want, when some kind of obsta-cle is in the way and they cant figure out what that is. Coaching also helps people cope with personal, work or life changes.

COACHING TO OVERCOME OBsTACLEs

People complain a lot about not getting their desired results; companies complain that they want the best from their em-ployees. The employee wants to give the best and the employer wants to receive it- both want the same thing but something gets in the way. “I learned that in compa-nies that have good results, it is because people are really happy in that compa-ny; in a state of mind that allows them to work. They are aware of their strengths and what they can achieve”.

Casademunt said coaching puts light on the part that is not visible; the origin of ac-tions and results. “Team coaching in com-panies is becoming more important”, she continued. “Personal goals and goals of the companies need to be aligned. Teams go through certain phases and they are just stuck in the results, so companies want a coach to help them”.

An executive coach goes to team meet-ings, observes and helps the people be-come conscious of what is happening in the group, changing their whole state of mind. “People get to results much quicker

than they normally would”, said Casade-munt. “If a team is stuck and cant get re-sults, the answer is team coaching”.

Casademunt’s main office is in Northern Germany, but she often travels around Spain and the rest of Europe. Working with no employees, she instead has a net-work of professional coaches with whom she can work in many countries.

“I go where the client wants me to go”,she said. “If you want to make clear to a per-son that he has many options in life, I go to the top of a mountain with him”, said Casademunt. “I say: Look, look at all your options.”

Casademunt lives in Sant Cugat and is married to a Catalan, so she is surround-ed by the culture. She believes executive coaching can be effective in Catalonia be-cause she notices here, people tend to fo-cus on negative aspects.

“People focus a lot on the negative things that happen to us”, said Casademunt. “Negative things that happen in compa-nies, social life, politics. In Germany, peo-ple tend to look for solutions. In Catalonia, we need to learn to look more ahead”.

A pIECE OF ADVICE

Casademunt believes negative talk and wallowing in problems does no good. “If you want to move your organization or company into a positive direction, first make sure the conversations don’t get lost in negative atmosphere”, said Casademu-nt. “This type of atmosphere depends a lot on the leaders of the company, starting at the top but trickling down to leaders of departments and teams”.

When you achieve to change the state of mind, then you are solution-oriented and not problem-oriented, she said. “Every-thing we do in coaching benefits the person. This, in turn, benefits the organization or company they work for", said Casademunt.

originally From germany, casademunt is an eXecutive coach in sant cugat /// D. FERnÁnDEZ

Executive Coaching involves a professional coach working with a client to reach a specific goal in their professional development. Casademunt understood that long time ago PER: kaitlyn veneZia

Executive coaching:training for the mind

INTER-VIEWs /// una mirada exterior a la realitat empresarial del Vallès

ubicaciÓ: Sant Cugat any d’arribada: 2009

CLAUDIA CAsADEMUNT

1 sHIFTs

CANVIAR

2 DEMAND:

ExIgIR

3 TURNING TO:

ACuDIR A

4 sOARING:

EN AugmENT

5 AWARENEss:

CoNSCIèNCIA

6 FIGURE OUT:

ComPRENDRE

7 COpE:

ENFRENTAR

8 ALIGNED:

ALINEAR

9 GO THROUGH:

PASSAR uNA SITuACIó DIFíCIL

10 sTUCK:

ENCALLAT

11 INsTEAD:

EN LLoC DE

12 sURROUNDED:

RoDEjAT PER

13 WALLOW:

REBoLCAR

14 TRICKLE DOWN:

FILTRAR-SE

15 IN TURN:

AL SEu ToRN

GLOssARY

16 RADAR B30 novembre del 2011

Gran Empresa /// Catalana Parc

El complex empresarial que avui dia es reuneix al polígon de Can Sant joan va néixer amb el singular edifici de Catalana occident. L’obertura de Catalana Parc és la nova aposta de la companyia PER: v. solvas

Espais de treball i 'networking' al centre de la innovació

1 ///

1 /// catalana parc EL PARC EMPRESARIAL VA InAUGURAR-SE EL PASSAT SETEMBRE, I En ELS SEUS PRIMERS ME-SOS D'ACTIVITAT JA hA COMEnÇAT A ACOLLIR A LES TRES PRIMERES EMPRESES /// DAVID FERnÁnDEZ

1 ///

quan a inicis dels ‘60, el fundador del grup Catala-na Occident, Jesús Serra Santamans, va visitar els terrenys de Can Sant Joan va veure les possibilitats

que oferien aquests camps. A peu de l’es-tació de Ferrocarrils, inaugurada el 1966, que connecta la zona amb Barcelona en poc més de 30 minuts, amb una via de circulació per carretera de primer ordre i amb totes les seves possibilitats econò-miques per explotar. D’aquest raonament va néixer el Parc Empresarial Catalana Occident, amb l’imponent edifici central de la companyia, visible des de la B-30. A la seva ombra s’hi han instal·lat altres empreses, que han fet de la zona i de Sant Cugat, un punt de referència empresarial.

plantejat en cap moment d’aturar-lo ni fer marxa enrere”.

Les perspectives no podien ser millors. El 2007, el grup havia inaugurat l’edifici con-tigu a la seva seu central i en poc més d’un any ja havia arrendat el cent per cent de l’espai a empreses interessades. Els temps han canviat, però els objectius continuen sent ambiciosos. “Les primeres empreses es van instal·lar al juliol, i esperem poder acabar l’any amb un 25% d’ocupació; el salt s’ha de produir el 2012, quan esperem ar-ribar al 80%”, explica Andel.

Amb aquesta construcció, Catalana Occi-dent ocupa un dels últims espais que te-nia disponible dins el parc empresarial, després d’anys de vendes i construccions

Durant aquest 2011, la companyia assegu-radora ha fet un pas més en l’aposta per Can Sant Joan amb la inauguració del cen-tre de negocis Catalana Parc.

Aquest nou espai per a empreses es va pro-jectar el 2008, amb una parcel·la de cons-trucció de més de 28.000 metres quadrats. Del projecte n’ha resultat un nou parc em-presarial de sis edificis de quatre plantes disponibles per a la instal·lació d’empre-ses, zones enjardinades i places d’aparca-ment. Tal com reconeix el responsable de Gestió Immobiliària del grup, Òscar Andel, “el projecte es va pensar pocs mesos abans de l’inici de la crisi, per això es pot pensar que es podria haver replantejat d’haver-se dissenyat després”. Tot i això, assegura que “des que el vàrem començar, no ens hem

EL PRojECTE DE CATALANA PARC ES VA CoNCEBRE EL 2008 SoBRE uN TERRIToRI DE 28.000 mETRES quADRATS. EL RESuLTAT hA ESTAT uN ESPAI EmPRESARIAL DE SIS EDIFICIS DE quATRE PLANTES.

17B30 novembre del 2011 RADAR

2 /// primers inquilins UnA DE LES EMPRESES QUE S'hA InSTAL·LA AL nOU CEnTRE ÉS LA VA-LLESAnA DRIVAnIA. AMB ELLS S'hI hA UnIT InSA I nUTRITIOn AnD SAnTÉ

3 /// espais diÀFans LES OFICInES DEL CATA-LAnA PARC OFEREIXEn ESPAIS OBERTS, PEn-SATS PER LA COMUnI-CACIó I REDUInT AL MÀ-XIM ELS PUnTS MORTS

4 /// empreses innovadores EL RESPOnSABLE DE GESTIó IMMOBILIÀRIA DE CATALAnA OCCI-DEnT, ÒSCAR AnDEL, COnSIDERA QUE L'ES-PAI ÉS ADEQUAT PER EMPRESES InnOVA-DORES/// DAVID FERnÁnDEZ

d’altres àrees de negocis. “Teníem clar que aquests espais s’havien d’aprofitar i el mo-ment ha arribat”, explica Andel. I l’objectiu del Catalana Parc és oferir un espai per a empreses “que comparteixin la visió de fu-tur que va tenir el nostre fundador quan es va instal·lar a Can Sant Joan, que vulguin progressar”.

espais oberts

I sembla que, de moment, aquest objectiu s’està acomplint. Segons comenta el res-ponsable de Gestió Immobiliària de Cata-lana Occident “estem l'interès d’empre-ses d’informàtica i noves tecnologies que volen entrar en les instal·lacions del Ca-talana Parc”. El mes de juliol van comen-çar les primeres instal·lacions, i, per ara, són tres les empreses que ja han situat les seves oficines al nou recinte: Insa, Driva-nia i Nutrition and Santé. Andel avança que el grup està a punt de tancar la seva primera gran operació al Catalana Parc, amb el lloguer de tres plantes d’un ma-teix edifici a una sola empresa. Si es con-cretés, suposaria l’ocupació de 3.850 me-tres quadrats. Aquest tipus d’acords te-nen una compensació en forma d’imatge i màrqueting per als llogaters, ja que es guanyen el dret a situar el seu logotip a la façana de l’edifici, ben visible des de la B30.

I quin és l’atractiu dels espais del Catala-na Parc? Segons Andel, la seva concep-ció d’espai obert. “Els locals van dels 385 metres quadrats als més de 1.100 i són to-talment diàfans; l’objectiu ha estat redu-ir al màxim els espais morts, com passa-dissos”. Tant és així que l’espai aprofita-ble arriba fins al 95 per cent. Una vegada llogat l’espai, les empreses tenen lliber-tat per crear mòduls de treball i distribuir l’espai com ho necessitin.

Però l’objectiu del Catalana Parc va més enllà de l’oferta d’espai per a la instal·lació de noves companyies. El recinte empresa-rial vol ser un punt de trobada i intercanvi entre els residents, a partir d’espais comuns on poder treballar el networking. Aquesta comunicació també es veurà afavorida en les zones d’oci que el grup té previstes d'introduir al parc. “Hem reservat les plantes baixes dels edificis per a la instal·lació de locals de restauració i gimnasos, i ja hem rebut ofertes en aquest sentit”. És en aquesta aposta per a la innovació i els espais d’intercanvi on ha invertit Catalana Occident el seu últim espai a Sant Cugat.

2 ///

4 ///

3 ///

sector: Parc empresarialubicaciÓ: Sant CugatFundaciÓ: 2011metres quadrats: 28.268empreses: 3 instal·lades

CATALANA pARC

ANDEL CoNSIDERA quE L'ENToR éS ADEquAT PER A EmPRESES INNoVADoRES, quE "ComPARTEIxEN LA VISIó DE FuTuR quE VA TENIR EL NoSTRE FuNDADoR quAN VA ARRIBAR A CAN SANT joAN"

EL DISSENy DE LES oFICINES PER A EmPRESES DE CATALANA PARC hA FET PoSSIBLE APRoFITAR EL 95% DE L'ESPAI, ELImINANT AL màxIm ZoNES moRTES

18 ENTREVIsTA B30 novembre del 2011

AENoR commemora els vint-i-cinc anys posicionada com un instrument de competitivitat per a les empreses TEXT: F. castanyer / FOTO: david FernÁndeZ

Eva subirà /// Directora d'AENoR Catalunya

Quin retrat fa de l'empresa catalana? som competitius?Fa anys que estem fent els deures. I en aquests moments tenim un horitzó im-portant per davant perquè disposem de les bases per poder continuar creixent en gestió. Ara que es parla de retallades i de canvis d’orientació empresarial, el que no hauríem de fer és oblidar tota la maduresa que hem anat acumulant tots aquests anys quant a gestió, en què les normes tenen molt a dir.

Quin és el model a seguir?Alemanya va entendre des del primer moment que la normalització era un fac-tor clau de competitivitat i d’innovació i va crear una entitat de normalització que estigués absolutament introduïda dins del seu funcionament en l'àmbit empre-sarial i en l'àmbit econòmic de país. Es-panya és un referent en normalització i les empreses cada vegada valoren més la normalització como un observatori d'in-novació.

El caràcter llatí prefereix la improvi-sació que les normes...El que ens ajuden les normes és a conèixer-nos millor i, per tant, també a l’hora d’improvisar segurament ho farem d’una manera més segura.

sens en un procés transparent. La norma és un resultat d’intel·ligència col·laborativa. Quin és el paper d'AENOR en aquest procés?Nosaltres aportem el mètode perquè les normes al final tinguin un format i esti-guin harmonitzades a escala mundial. Perquè sinó, Espanya, al final, potser cre-aria una sèrie de coneixements de com-petitivitat aliens a la resta del món. Lla-vors ens trobaríem en un context difícil.

Quin és el principal benefici d'una norma per a una organització?Principalment, permeten superar les barreres tècniques i les barreres de co-mercialització que hi ha dins un entorn.

No n'hi ha prou amb complir, cal que algú en doni fe...Efectivament. Per continuar contribu-int a aquesta competitivitat del teixit em-presarial i industrial d’Espanya cal certi-ficar que les normes es compleixen.

Un segell de qualitat és una bona pu-blicitat per a qualsevol empresa. Es-tem parlant de màrqueting?El certificat s’ha convertit en un ele-ment de prestigi i de distinció, és veri-tat. És com tenir un títol per a l’empresa. Però el més important és tota la millora que aconsegueix l'organització treballant amb la metodologia que impulsa la nor-ma que hi ha darrere. El certificat és la conseqüència d'un valor d’aprenentatge, un valor de “no oposicionament” i un va-lor d’estalvi en diferents costos a través d’aquest procés d’incorporar una norma dins la seva gestió.

Quins processos de transformació empresarial poden testimoniar?La norma més estesa, més coneguda i més introduïda dins del que és el teixit empresarial és la UNE-EN-ISO 9001. És una norma que ajuda a establir un fun-cionament, una organització, dins de les empreses. He vist empreses que han pas-sat de tenir pautes pensades a pautes es-crites i que han estandarditzat la forma de treballar, millorant la coordinació in-terdepartamental i encarant l'organitza-ció cap a objectius comuns. També una eina de motivació del personal, perquè tothom coneix millor quina és la seva funció dins de l’empresa i, per tant, això genera una revalorització de les feines.

L'assimilació d'una norma es pot equiparar a un procés formatiu?En certa manera sí que hi ha un biaix for-matiu, com si l’empresa entrés a fer el màster: “com fer millor les coses”. Però jo crec que és més una part de canvis de rutina de treball. També d’acostumar-nos al fet que a vegades no registrar o no documentar algunes coses que ens pas-sen en el dia a dia fa que les oblidem i que a vegades no siguin una font d’entendre i millorar les nostres empreses.

En què ha contribuït AENOR a la com-petitivitat de les empreses?Quan entràvem al mercat d’Europa haví-em de tenir una sèrie de procediments, de productes i serveis harmonitzats que fos-sin coneguts, estesos i estandarditzats amb la resta del món. AENOR ha contribuït a aquest paper com a entitat normalitzadora.

Qui defineix els estàndards?Els comitès tècnics de normalització que es-tan composts per diferents agents econò-mics i empresarials del nostre teixit. Les normes s'elaboren amb la participació de to-tes les parts implicades i són fruit del con-

L'any 1986,el Ministeri d'In-dústria va designar AE-NOR com a entitat de nor-malització. Espanya aca-bava d'incorporar-se al Mercat Comú i necessita-

va injectar dosis de competitivitat al seu sector productiu i de serveis per estar a l'alçada dels seus nous socis europeus. Un quart de segle després, l'Associació Espa-nyola de Normalització i Certificació ha generat 29.000 documents normatius i ha emès 62.000 certificats de qualitat, medi ambient, seguretat laboral, R+D+I, eficièn-cia energètica o alimentació.

No hauríem d'oblidar tota la maduresa que hem anat acumulant tots aquests anys en quant a gestió, Les normes ens ajuden a conèixer-nos millor i, per tant, també a l’hora d’improvisar segurament ho farem d’una manera més segura

Les normes permeten superar les barreres tècniques i de comercialització

www.bancsabadell.com

20 RADAR B30 novembre del 2011

EN UNA NEGOCIACIó LABORAL, pER QUÈ s’UTILITZA LA CLáUsULA D’INApLICACIó sALARIAL?

Generalment s’utilitza quan es demostra que l’estabilitat econòmica d’una empresa està en perill. En aquest cas, es deixa inaplicat el règim salarial pactat en un conveni col·lectiu supraempresarial, modificant, per tant, la quantitat salarial futura que percebrà la plantilla d’aquesta empresa, amb caràcter temporal.

ARA JA Es pOT pACTAR UNA INApLICACIó sALARIAL ENTRE EMpREsA I REpREsENTANTs DELs TREBALLADORs?

Sí, en aquests moments ja es pot aplicar el que, de manera més comuna, es coneix com a “claúsula de descuelgue de conve-nio”. Donada la situació i el context eco-nòmic en el que ens trobem, l’empre-sa pot pactar directament amb els repre-sentants dels treballadors un acord que no compleixi amb les condicions salari-als marcades al conveni col·lectiu, sense haver de passar per una comissió parità-ria del conveni ja que el propi Estatut dels treballadors autoritza aquesta interlocu-ció directa.

EL QUE s’ACORDA EN UN pACTE D’EMpREsA, pREVAL ALs ACORDs DEL CONVENI COL·LECTIU?

No. Actualment no tot el que s’acordi en un pacte d’empresa preval al conveni col·lectiu. Des de la Cecot s’està fent ac-ció patronal per tal que els pactes d’em-presa, acordats per representants em-presarials i representants dels treballa-dors, prevalgui o tingui més importància que el conveni col·lectiu estatal ja que les condicions socials, econòmiques i empresarials de les diferents zones de l’estat, no són les mateixes. De fet, el que es demana des del sector empresarial és poder flexibilitzar una part del concep-te de salari per adaptar-la a les condici-ons del mercat de treball a cada moment. La previsió de diferencia de cost salarial entre empreses que han suportat la cri-si i les empreses de nova creació d´aquí a uns anys pot arribar a ser del 20% supe-rior en les empreses consolidades. Això pot provocar, a futur, el tancament d’em-preses que, tot i haver superat la crisi, es trobaran davant d’un nou context econò-mic, probablement més favorable, però en el que continuaran sense comptar amb mecanismes de flexibilitat laboral per poder adaptar-se i competir amb em-preses de nova creació.

QUÈ Es pOT INCLOURE EN UN pACTE D’EMpREsA, ARA pER ARA?

D’entrada hem de saber que hi ha pac-tes d’empresa estatutaris, que han de complir amb un seguit de condicions, i pactes d’empresa anomenats extraes-tatutaris. Si, per exemple, volem acor-dar entre les dues parts un salari di-ferent al del sector, hem d’assolir un conveni estatutari. Això passa perquè compleixi uns requisits bàsics, com ara l’establiment de procediments per re-soldre discrepàncies sorgides en la ne-gociació de modificacions substancials i inaplicació del règim salarial o la de-signació d’una comissió paritària, en-tre altres. Però també, a partir de juny de 2011, ha de contemplar un termini mínim de la denúncia del conveni, un termini màxim per l’inici de les nego-ciacions del nou conveni, l’adhesió als procediments de mediació i arbitrat-ge que es regulin als diferents convenis interprofessionals i, finalment, mesu-res per contribuir a la flexibilitat inter-na de l’empresa que, en tot cas, hau-ran de centrar la distribució de la jor-nada irregular i la mobilitat funcional a l’empresa.

pATRONAL CECOT /// FInAnÇAMEnT

AssEssORAMENT EMpREsARIALJosep m. bosch Assessor laboral de la patronal Cecot

Envieu les vostres preguntes a:b30@pautamedia.com

Cal un nou model de negociació col·lectiva per combatre l’atur

presa en creixement, internacionalitzada, amb grans beneficis i bones perspectives de futur i una altra en crisi, que està per-dent diners, amb una ma d’obra envelli-da o poc formada. Dos “extrems” entre els quals hi caben multitud d’empreses amb necessitats ben diferenciades des d’un punt de vista laboral. Cal que ens adaptem a la realitat de cadascuna. El món és molt divers i hi ha moltes realitats diferents que és impossible contemplar en un únic con-veni. En tot cas, per a totes aquestes em-preses hi ha una realitat incontestable, el futur és molt més incert que mai.

Per a respondre a la diversitat i la incerte-sa la solució passa per redefinir el concep-te de negociació col·lectiva. Tenim clar que ha d’existir un conveni marc que serveixi de referència, però alhora, cal incentivar els

Ja fa temps que, com a país, estem vivint moments complicats especialment pel

que fa referència a l’atur. I per a abordar-lo calen solucions creatives, innovadores i, fins i tot, trencadores. En aquest sentit, en el reenfocament del model de negociació col·lectiva pot estar la clau. Ningú al món empresarial de la pime dubta que és pre-cís trobar un marc molt més flexible, que s’adapti millor a la realitat que vivim que és, per definició, incerta i diversa.

Ara i en el futur, en un mateix sector i sota un mateix conveni, podem trobar una em-

EL móN éS moLT DIVERS I hI hA moLTES REALITATS DIFERENTS quE éS ImPoSSIBLE CoNTEmPLAR EN uN úNIC CoNVENI

JOsEp M. BOsCH /// Assessor laboral de la patronal Cecot

Per respondre a la diversitat i la incertesa causada per la situació laboral cal crear un marc que serveixi de referència i incentivar els pactes d'empresa, que permetin als interlocutors negociar segons les necessitats

pactes d’empresa, que permetin als inter-locutors negociar segons les necessitats, determinades per la seva situació i pers-pectives. Aspectes com la possibilitat de neutralitzar els increments salarials deri-vats del conveni sectorial, l’ajust de la quan-tia del salari, l’horari i la seva distribució, l’adaptació de les modalitats de contractes de treball, són aspectes en els que ha de prevaldre el conveni d’empresa. Finalment dos temes més poden ser cabdals de cara al futur, limitar la durada màxima per a nego-ciar un conveni i possibilitar la negociació a les organitzacions patronals i sindicals més representatives en sectors d’activitat on ara no hi ha convenis col·lectius per no haver-hi organitzacions amb suficient re-presentativitat. Sense aquesta flexibilitat l’agonia de l’atur es continuarà estenent en el temps.

21B30 novembre del 2011 RADAR

soriano dissecciona el caràcter dels emprenedors

d e nou un dinar organitzat per Cerda-nyola Empresarial i, de nou, un con-

vidat de luxe. En aquesta ocasió va ser el president d’Spanair, Ferran Soriano, qui va oferir la seva ponència als associats i a tots aquells que es van voler reunir entorn de la taula per parlar de negocis i fer networ-king. I ho va fer per parlar sobre els “Em-prenedors en temps d’incertesa”, amb un discurs que va desgranar les virtuts i ca-racterístiques d’aquesta recurrent figura.

Les paraules de Soriano van venir prece-dides per la presentació del president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, que va demanar als reunits “no quedar-nos només amb els plans d’austeritat”, i els va animar a atrevir-se a “sortir, crear nous negocis, ser innovadors i obrir nous mercats”.

Una vegada els comensals van degustar el primer plat de verdures, el president d’Spanair va centrar l’atenció de la sala, micròfon a la mà i baixant del faristol pre-parat per l’ocasió. “La crisi no deixa de ser un període de canvis; és en aquests mo-ments quan es creen les esquerdes en la indústria per on es colaran les noves em-preses dels emprenedors. Sense crisi no hi ha esquerdes”. Amb aquesta primera fra-se, i amb el suport de l’omnipresent Power Point, Soriano va assentar les bases d’un

discurs ple de lloances cap a l’actitud i el pensament emprenedor.

Soriano va remarcar tres característiques que fan diferents als emprenedors: l’acti-tud positiva, “que els fa reaccionar amb se-renitat quan les coses van malament”; la capacitat de resistència, “que els permet seguir endavant tot i rebre gols cada dia”; i la mentalitat treballadora, “pròpia d’un desequilibrat, que no té fronteres entre la vida personal i la laboral”. L’exdirectiu del FC Barcelona va voler evidenciar l’element diferencial dels emprenedors amb una fra-se candidata a colar-se entre els lemes de tot nou empresari: “la pregunta no és si pots tenir una empresa com Apple, sinó si t’atreveixes”.

Una nova sentència amb voluntat de poste-ritat: “els emprenedors tendeixen a crear el futur, mentre que els executius creuen que el poden veure”. Amb aquesta afirmació, Soriano va il·lustrar com els nous empre-saris innoven “sorprenent a la gent, oferint-los el que volen però que encara no saben explicar, perquè no ho han vist mai”.

Soriano va acabar l’exposició recordant que “les fronteres són irrellevants” i citant Colom i Steve Jobs, “que ens van ensenyar que innovar no vol dir inventar, sinó arris-car”. /// VICTOR SOLVAS

El president d’Spanair va ser el convidat en el darrer dinar organitzat per Cerdanyola Empresarial a la uAB

INFOCIT /// CERDANyoLA

El president de Cerdanyola Empresarial, Lluís sisquela, conversa amb Ferran soriano /// DAVID FERnÁnDEZ

SOM CIT

RADAR B30 novembre del 201122

pUNT DE TROBADApUNT DE TROBADAVIsITA INsTITUCIONAL

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, no es va perdre la inauguració de la nova seu d’iGuzzini Illuminazione a la ciutat de Sant Cugat. El nou centre, al polígon de Can Sant Joan, consta de més de 2.000 metres quadrats de ma-gatzem, 3.500 d’oficines i instal·lacions

com un auditori, una show room i un restaurant. Conesa va destacar que “iGuzzini encaixa amb el model d’em-presa que tenim a la B-30, perquè pri-oritza la innovació i la transferència de coneixement”. L’edifici destaca per la seva forma de globus aerostàtic.

REUNIó B30

Alcaldes, representants sindicals i econòmics. Tots ells es van reunir a mitjan octubre a Martorell per planificar els projectes que han d’afavorir el creixement dels municipis de l’àrea de la B-30. De la reunió van sortir 4 comissions per definir els

projectes que s’hauran de dur a terme en el futur. L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va reclamar apostar per “la investigació i el desenvolupa-ment”. La reunió també va servir per sumar forces a favor del corredor del Mediterrani. /// LOCALPRESS

els alcaldes de la b-30 dissenyen el futur

NIT DE L'EMpREsARI ///CECoT

Cecot celebra els seus premis amb més caràcter

dos pebrots vermells espe-raven a cada convidat pocs minuts abans de comen-çar la XVII edició de la Nit de l'Empresari. Evocant el lema publicitari utilitzat

pel FC Barcelona a pocs dies de guanyar la seva quarta Champions League a Wembley, la Cecot va utilitzar la mateixa fórmula per marcar l'avenir de la nit. Curiosament, en la nit que es volia reivindicar el paper de la dona empresària i emprenedora, amb el premi Personalitat per a la presidenta de Codorníu, Maria del Mar Raventós, va ser quan es van escoltar els discursos més car-regats de testosterona. Davant la crisi i les dificultats, calen dos pebrots.

Per ser fidels a la realitat s'ha de dir que ni l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ni el president de la Cecot, Antoni Abad, ni el president de la Generalitat, Artur Mas, van referir-se directament a l'omnipresent fruit vermell. Només el presentador, Xavi-er Coral, va evitar les el·lipsis i els sobreen-tesos per dir el nom del pebrot. Va ser Na-varro el primer a pujar a l'escenari per evi-

denciar que "en un moment difícil estem tenint poca direcció política i massa es-peculació". L'alcalde de Terrassa va reme-tre les propostes del Cercle d'Economia per reivindicar la racionalització de la despe-sa pública, "però sense comprometre la co-hesió social" en un missatge dirigit direc-tament a Mas i als consellers reunits per l'ocasió. Navarro va acabar demanant "ge-nerar confiança en les empreses" i "con-sens entre Govern, empresaris i treballa-dors per superar aquesta crisi de models".

El reguitzell de discursos polítics va quedar interromput per la intervenció de la presi-denta del Grup Codorníu, Maria del Mar Ra-ventós. L'empresària es va congratular de ser la primera dona en ser reconeguda amb el premi Personalitat. El seu discurs va ser una reivindicació als emprenedors. Reco-llint la llarga història familiar de Codorníu, amb casos de constant reinvenció entre els seus antecessors, Raventós va demanar "fo-mentar l'emprenedoria per superar l'actu-al context socioeconòmic". L'empresària va acabar el seu emotiu discurs recordant que l'emprenedor és "aquell que està disposat a

1 ///

pUNT DE TROBADA

B30 novembre del 2011 RADAR 23

pUNT DE TROBADA

Cecot celebra els seus premis amb més caràcter

seguir un somni que acaba generant riquesa i llocs de treball".

La difícil tasca d'agafar el relleu de Raventós va recaure en el president de Cecot, Antoni Abad, que va recuperar el to institucional. En un discurs que va començar amb el re-cord al president de la patronal ADEGI, José María Korta, mort per ETA l'any 2000, i a totes les víctimes del terrorisme, Abad va reclamar "decisions que ens permetin ser adults" i va deixar un missatge contundent a tots els presents: "o innovació o col-lapse". Abad també va ser crític amb part de l'empresariat "que en èpoques de bonança va pecar i ara ho paguem tots". El president de Cecot va acabar recordant que "el nostre futur immediat depèn de començar a pas-sar a l'acció". Artur Mas va tancar la nit rei-vindicant el paper empresarial de Catalu-nya a Europa i va demanar a l'empresariat prendre riscos, "jugar-se la posició per avançar". El president de la Generalitat va acabar agraint a la Cecot el premi al Depar-tament de Salut. Tal i com va dir Mas, "per això sí que calen dos...".

/// VICTOR SOLVAS

1 /// reconeiXementsABAnS DE COMEnÇAR EL SOPAR, CECOT VA REPARTIR ELS SEUS GA-LARDOnS EnTRE ELS PREMIATS

2 /// amb dos... ARTUR MAS I MARIA DEL MAR RAVEnTóS OBSERVEn Un DELS PE-BROTS QUE hI hAVIA D'OBSEQUI PELS PRE-SEnTS /// DAVID FERnÁnDEZ

2 ///

ACORD COWORKING

El Parc Tecnològic del Vallès i Caletec han signat el primer contracte d’un es-pai coworking del PTV. Des de fa més de quatre anys, la gerent de Caletec, San-drine Santiago, ha utilitzat les sales del parc per realitzar-hi diferents cursos de millora per a les empreses. L’organitza-

ció de les conferències i cursos ha anat creixent fins a fer-se necessari tenir un espai propi on atendre les propostes, i aquesta ha estat la motivació per llogar un dels espais coworking que ofereix el PTV. Caletec ocuparà un despatx equi-pat a un preu menor del convencional.

pREMIs CARLEs FERRER sALAT

Un any més, Foment va celebrar l’entrega dels premis Carles Ferrer Salat en una gala dedicada a l’empre-sariat català. Però aquesta no va ser una edició més: va ser la primera amb Gay de Montellà com a president. I en el seu discurs, Montellà va combinar

elogis a la política de reformes del govern d’Artur Mas, present al Museu nacional d’Art, i reclamacions en pro del sector empresarial. Entre els premiats durant la nit hi havia les empreses vallesanes Grifols i Softonic. /// CEDIDA

Foment celebra la seva gala empresarial

24 RADAR B30 novembre del 2011

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va passar pels micròfons de ComRàdio per repassar, entre d'altres temes, l’any de mandat del CIT. L’alcaldessa va avançar que espera finalitzar el Pla de senyalització pel territori a finals d’aquest any, i va recordar que s’està acabant la

reordenació i senyalització de totes les àrees empresarials i l’organització de les rutes d’accessibilitat als polígons dels municipis del CIT. Carmena es va mostrar satisfeta per la “consolidació del CIT, que comença a fer realitat els objectius marcats ara fa tres anys”. /// CEDIDA

nit especial per la Cambra de Sabadell, que va celebrar els premis del seu 125è aniversari. En un acte marcat per les protestes de 300 manifestants contra les retallades, el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que el Govern s’està “trencant el cap” per atorgar noves

responsabilitats de les cambres i assegurar la seva viabilitat. Alguns protagonistes van ser el Centre Metal·lúrgic i l’empresa Sabacaucho, premiades amb la distinció Indústria, Serveis i Innovació o la renombrada pastisseria Arbo, en la categoria de Comerç Interior. /// CEDIDA

carme carmona passa balanç del citla cambra de sabadell celebra la seva nit

pUNT DE TROBADA

ORBITAL 40

El Parc Científic segueix ampliant la seva xarxa de contactes i empreses interessades a entrar en les seves instal·lacions. A finals d’octubre, la tinent d’alcalde de Promoció Econò-mica i Innovació, Carme Labòria, va presidir l’acte de signatura dels convenis de vinculació entre l’Orbital 40 i deu empreses d’alt component tecnològic del territori, com ho són Sensofar, Encaix, Telstar, Circutor, Xpresa holding, Ficosa, Ineo, Prototi-

pos, Cirsa, Mat Group i Disfaut. En l’acord també hi participarà el clúster d’òpitca Secpho. Els objectius d’aquesta vinculació són el foment de la relació entre les empreses i els agents del Parc i la participació en un màrqueting comú que utilitzi la marca Orbital 40 per tal de donar a conèixer el recinte. En l’acte de signatura, celebrat a la Masia Freixa, també hi va assistir el director del Parc, Ramon Palacio. /// CEDIDA

conveni del parc amb 10 empreses

25B30 novembre del 2011 RADAR

bankia.es

Teixits artesans amb finalitat terapèutica

La cooperativa de Terrassa treballa en el sector de l’hàbitat, fent peces de vestir per decorar l’interior de les llars. PER: laia corbella

Tot el que envolta Teixidors és singular, fins i tot, cada peça de roba que fan. La qualitat del seu producte és el resul-tat d’un procés 100% arte-sanal, realitzat per persones

amb capacitats d’aprenentatge especi-als. “D’aquesta diferenciació n’hem fet una fortalesa”, comenta el gerent de l’empre-sa, Joan Ruiz. Teixidors neix a Terrassa el 1983, amb la voluntat d’ aconseguir la inde-pendència econòmica i la integració soci-al de persones amb dificultats d’aprenen-tatge. Segons el fundador, “el fet de treba-llar amb telers de fusta i que tota la força motriu sigui manual, els permet desenvo-lupar noves habilitats, és com una eina te-rapèutica”. Ruiz afirma que “a Teixidors no hi ha discapacitats, hi ha persones amb ca-pacitats intel·lectuals diverses”. No obs-tant, aquesta no és l’única característica de Teixidors. Tots els treballadors de la fà-brica són copropietaris ja que Teixidors és una cooperativa, actualment formada per 44 persones, de les quals el 75% té algu-

na dificultat d’aprenentatge. El tercer pilar és la qualitat de les matèries primeres, to-tes ecològiques. “Nosaltres controlem tot el procés de producció i coneixem la proce-dència de la matèria des de la primera ane-lla de la cadena”, assegura la directora co-mercial, Antònia Bové.

disseny internacional

Totes aquestes particularitats han con-vertit Teixidors en una marca internacio-nal, capaç de competir amb les grans ca-denes industrials. Després de viure durant molts anys del mercat nacional, actual-ment, l’empresa de Terrassa es troba im-mersa en ple procés d’internacionalitza-ció, “un objectiu que va començar el 2006, amb un canvi estratègic enfocat al mercat exterior”, explica Bové. No és desconegut que el panorama de la indústria tèxtil a Ca-talunya ha fet un gran canvi durant els úl-tims anys. Ruiz recorda que “quan vam co-mençar, el lli el compràvem a Santander, una zona puntera en el sector tèxtil. Ara el comprem a França”. Teixidors disposa

LA CooPERATIVA Té LA VoLuNTAT D’ ACoNSEguIR LA INDEPENDèNCIA ECoNòmICA I LA INTEgRACIó SoCIAL DE PERSoNES AmB DIFICuLTATS D’APRENENTATgE

TEIxIDoRS hA REBuT ELS PREmIS ICCF EDIToRS AWARDS A NoVA yoRk I EL PREmI DmE AWARDS PER L’APLICACIó DEL DISSENy EN LA gESTIó EmPRESARIAL

Joan Ruiz i Antonia Bové, al centre de la fotografia, amb un grup de treballadors. /// DAVID FERnÁnDEZ

del canal botiga i dels professional del sec-tor, com ara interioristes o dissenyadors per donar a conèixer el seu producte. “Per a nosaltres són l’aparador del que som i del que fem: un producte car però de qualitat”, comenta Bové.

Amb la mirada posada a l’estranger, Teixi-dors va decidir utilitzar les fires com a pla-taforma per donar-se a conèixer. El 2008 van participar a la fira de disseny d’interi-ors i decoració, Maison & Objet de París i, el 2009 a la fira del disseny contempora-ni, International Contemporary Forniture Fair (ICFF) de Nova York. “El nostre sector és l’hàbitat, no el tèxtil, nosaltres fem com-plements per vestir els interiors de les ca-ses”, afegeix la directora comercial de Tei-xidors. Un factor comú entre totes les em-preses participants d’aquestes fires és entendre el disseny com a eina diferencia-dora per a la internacionalització. Precisa-ment, aquesta característica és la que els ha permès guanyar uns quants premis in-ternacionals. En l’edició d’enguany, Teixi-dors ha rebut el prestigiós premi ICCF Edi-tors Awards a la millor col·lecció tèxtil a la fira de Nova York, fet que els acredita com a marca de qualitat de cara als clients. Però aquest no és l’últim premi rebut el 2011. Teixidors també ha estat guardonada amb el premi DME Awards, coneguts com els Oscars del design management, que reco-neix la importància de la gestió en l’aplica-ció del disseny i la innovació.

proJecciÓ de Futur

El pas dels anys els ha acabat donant la raó i l’estratègia que van iniciar el 2007 els ha permès sobreviure a la crisi econòmica que va patir greument l’empresa a finals del 2008, quan la facturació va baixar un 17%. Llavors l’exportació només era el 8% de la facturació total. Ara l’exportació representa el 45% i amb expectatives de continuar creixent els propers anys. L’objectiu actual de Teixidors és mantenir el mercat nacional i créixer en exportació cap a Europa, Estats Units i Austràlia. “Intentem créixer entre el 15 i el 20% cada any, amb la idea d’arribar a l’any 2015 amb un milió 200 mil euros de facturació”, explica Bové. Gràcies a les bones xifres i la solidesa de l’empresa, Teixidors també creixerà en espai. L’Ajuntament de Terrassa ha decidit que l’antiga nau industrial de Leitat sigui la futura seu de Teixidors, fet que els permetrà atendre la demanda internacional sense perdre la missió social de la cooperativa.

pIME /// Teixidors

FundaciÓ: 1984

FacturaciÓ: 700 mIL

treballadors: 44

TEIxIDORs

26 RADAR B30 novembre del 2011

Les grans marques es vesteixen de pell

L’empresa familiar especialista en pell té com a client principal el grup Inditex, amb qui treballa des de fa 18 anys. PER: laia corbella

Poques empreses catalanes poden dir que han creat col-leccions per a Mango, Indi-tex, Carolina Herrera, Lacos-te, Loewe …, i diverses mar-ques franceses i alemanyes.

Des que Yolanda Gómez es va incorporar a la direcció de Goes, l’empresa pelletera de Sant Cugat treballa i assessora les mi-llors cadenes de distribució de moda, sen-se deixar de banda les seves marques prò-pies: Goes, Goes Home i Yogo.

“El meu pare va fundar l’empresa Jose Gó-mez Benet SA, l’any 1971 al carrer de Vi-llarroel de Barcelona i en els seus inicis es dedicava a fabricar i vendre abrics i jaque-tes de pell com a majorista”, comenta la seva filla. Formada en Disseny-patronatge i creació de moda per l’IDEP i un Màster de Màrqueting a EADA, Yolanda Gómez ha enfocat l’empresa pelletera cap al dis-seny al servei de la moda: “Els últims con-ceptes de la moda es plasmen en les col-leccions de cada temporada”. En un prin-

cipi, Yolanda Gómez va formar part del Departament de Disseny, després del De-partament Comercial i, finalment, va arri-bar a la direcció. Com a moltes empreses familiars, el canvi generacional va donar a la Yolanda i a l’Anna Gómez l’oportu-nitat de codirigir l’empresa fundada pel seu pare fa més de quaranta anys. Actual-ment, la Yolanda ocupa la direcció gene-ral i l’Anna dirigeix la botiga Anna Escu-er, fundada per la seva mare i dedicada a la venda de peces de roba al detall. L’edifici de cinc mil metres quadrats, ubicat al car-rer de Vic de Sant Cugat, representa l’èxit de la marca. La primera planta l’ocupa el magatzem i la segona les oficines, els di-ferents departaments i el showroom de Goes. La botiga de venda al detall d’Anna Escuer ocupa la tercera planta.

la premissa de la moda

“Nosaltres fem una pelleteria molt de moda, combinada sempre amb el tèx-til, perquè tant la dona de 30 anys com la de 70 la pugui portar”, comenta la direc-

LA PELLETERIA DE SANT CugAT éS uNA EmPRESA FAmILIAR quE jA Té méS DE 40 ANyS D’hISTòRIA

LES gRANS mARquES Com mANgo, CARoLINA hERRERA o INDITEx REPRESENTEN EL 70% DE LA FACTuRACIó DE goES

YOLANDA GóMEZ, A L'EsQUERRA, AL ‘sHOWROOM’ DE GOEs /// DAVID FERnÁnDEZ

tora general. Per tal d’adequar-se als dos targets, Yolanda Gómez va crear la mar-ca Yogo, “una línia més jove i creativa per-què la pell pugui ser una peça de cada dia”. “Abans els abrics duraven tres anys, ara ja no”, afegeix Gómez.

Amb l’arribada de la Yolanda a la direc-ció també es va obrir un nou mercat. “Jo veia que el canal tradicional anava de cap a caiguda i vam decidir buscar una sorti-da”. Goes és la primera empresa pelletera en la cerca del canal de moda a través de les grans marques. Amb només 20 anys, Yolanda Gómez va fer el primer contacte amb Massimo Dutti: “Els vaig exposar una col·lecció de roba de pell i la proposta de col·laboració i els va encantar”. Com a es-pecialistes en pell, l’empresa de Sant Cu-gat s’encarrega de desenvolupar el pro-ducte que el client li demana; seleccionen conjuntament les matèries, el disseny i creen una col·lecció personalitzada i úni-ca per a cada marca. “Al disseny és on neix la col·lecció, però el més important és el seguiment del procés de producció”, comenta la directora general. El Departa-ment de Disseny de Goes està format per 10 persones. Per a Goes “un patronatge exclusiu suposa una garantia de perfec-ció per a les nostres peces”. El resultat fi-nal és un producte a punt per vendre. “Els donem el producte acabat, fins i tot amb el penjador de cada marca posat”, assegu-ra Yolanda Gómez. Com a exemple, d’un model de jaqueta del Massimo Dutti, Goes en fa deu-mil peces: “ja podem dir que treballem a gran escala!”.

FacturaciÓ en cadena

Darrere de l’elaboració d’una peça de pell hi ha molta mà d’obra i com a conseqüència d’aquest gran salt, Goes ha traslladat la seva producció a l’Índia. “Abans ho fabricàvem tot aquí, però amb l’entrada de les grans cadenes hem hagut de buscar fàbriques a l’estranger per reduir costos”, explica la gerent. La facturació també ha notat el canvi. El sector de la pelleteria també ha patit la crisi econòmica i les vendes del petit comerç s’han anat reduint. Per contra, la quota de mercat de les grans cadenes ha augmentat: “el 70% de la nostra facturació ve de les grans marques i un 30% de Goes, Goes Home i Yogo”. “Hem passat de ser una marca visible a ser fabricants que donem un servei a diferents empreses del sector de la moda”. A data d’avui, Goes ja treballa en la col·lecció d’hivern 2012-2013 amb l’ojectiu de continuar creixent i a l’espera de veure cap a on es decantarà la balança en els propers anys.

Empresàries /// goes

FundaciÓ: 1971

FacturaciÓ: 13 mILIoNS

treballadors: 37

GOEs

27B30 novembre del 2011 RADAR

Grifols mostra els seus plans després de la compra de Talecris

e l moviment de Grifols per integrar el seu màxim competidor a escala glo-

bal comença a produir resultats. L’em-presa va presentar, a mitjan octubre, els seus plans de futur davant un grup de possibles inversors i va evidenciar l’efec-te multiplicador que ha tingut la compra de Talecris: segons va anunciar la compa-nyia, les previsions des d’aquest any fins al 2015 inclouen una inversió de 700 mili-ons d’euros en nous centres de fracciona-ment del plasma per la posterior fabrica-ció d’hemoderivats. Aquestes xifres res-pecten els plans de creixement de Talecris anteriors a la compra i suposen una gran inversió en un nou centre de fracciona-ment a Carolina del Nord i la construcció de la seu de Grifols als Estats Units, que se situarà a Los Angeles.

Amb aquests nous paràmetres, Grifols dobla sobradament la inversió de 400 mi-

lions de dòlars prevista en el seu darrer pla d’inversions, i obra una nova perspec-tiva d’objectius, que estaven fixats en la duplicació de la capacitat de fracciona-ment del plasma de cara al 2018.

INVERsIONs INTERIORs. L’operació de compra de Talecris, valorada en 3.400 mi-lions de dòlars, ha suposat un alt endeu-tament. Tot i això, Grifols assegura tenir el finançament assegurat des del moment de l’adquisició. La confiança en què el creixement de la nova empresa permetrà cobrir el deute ha incitat a l’empresa, no només a mantenir els plans de Talecris, sinó a seguir amb les inversions a les se-ves plantes originals. Així, la companyia invertirà 85 milions de dòlars en la millo-ra de la seva planta a Parets del Vallès i 123 milions en la creació d’una nova plan-ta, que ha d’entrar en funcionament al curs 2012-13. /// V.S.

L’empresa de productes farmacèutics i hospitalaris invertirà 700 milions d’euros fins a l’any 2015 i dissenya els plans de creixement de la companyia americana

seu de Grifols a sant Cugat /// CEDIDA

GRIFOLs /// SANT CugAT

Cirsa porta la seva casa d’apostes a València

després de l’exitosa instal·lació del Ca-sino Cirsa de València, el 2010, la com-

panyia d’oci vallesana porta un nou pro-ducte a llevant. Es tracta de la casa d’apos-tes Sportium, nascuda de la col·laboració de la companyia amb Ladbrokes, la marca líder mundial del sector. Els plans de la jo-int-venture passen per l'obertura de més de noranta punts de venda a curt termini i la instal·lació de més de set-centes màqui-nes a casinos, sales de jocs i locals d’apos-tes propis.

Amb aquest moviment, Cirsa vol reforçar el lideratge d’Sportium al mercat de les apos-tes. Fins a l’entrada a la Comunitat Valen-ciana, la marca Sportium tenia presència a les comunitats de Madrid, Aragó i Navar-ra. L’obertura d’un nou mercat no suposa, en aquest cas, l’entrada a un entorn desco-negut. En només un any de funcionament, el Casino Cirsa de València ha rebut més de 265.000 visites, i l’empresa espera que la bona experiència es repeteixi amb Spor-tium.

REpARTIMENT DE FUNCIONs. La col-laboració entre Cirsa i Ladbrokes, els dos

líders mundials en el sector del joc i l’oci, es remunta a l'any 2007, amb la creació d’Sportium. Aquesta unió ha permès crear una marca líder en un període de temps re-lativament curt i en un mercat on el món de les apostes encara estava per descobrir.

De fet, Cirsa ha estat clau per estendre la marca Sportium gràcies a la seva àmplia presència a Espanya, mentre que el soci nord-americà ha aportat el coneixement i l’experiència de més d’un segle en la gestió i concepció del negoci de les apostes espor-tives. /// VICTOR SOLVAS

CIRsA /// TERRASSA

Cirsa impulsa la seva aposta per València /// CEDIDA

Terrassa estrena una nova xarxa de taxistes

d esprés de 20 anys amb el monopo-li de la cooperativa Tele Taxi Egara,

Terrassa ha estrenat una nova flota pro-fessional de taxis. Es tracta de Nou Taxi, que el passat octubre va inaugurar la seva central d’operacions. La nova xarxa pro-fessional incorpora als taxistes indepen-dents de la ciutat, amb dos vehicles adap-tats, dos models convencionals i l’únic cotxe de set places operatiu a la ciutat. Al marge de l’estructura a Terrassa, Nou Taxi té la col·laboració de vehicles llicen-ciats a altres municipis com Matadepe-ra, Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell i Rellinars.

Malgrat que Tele Taxi controla actualment 90 de les 94 llicències de la ciutat, la nova empresa espera consolidar-se com a re-ferent a partir d’un tracte personalitzat. L’oportunitat de crear la nova empresa va sorgir el 2010, quan l’Ajuntament va treu-re a concurs quatre llicències per vehicles adaptats per cobrir una necessitat fins al moment no del tot resolta. Les dues lli-cències finalment aprovades van anar a parar a independents, que avui formen part de Nou Taxi. /// REDACCIó

NOU TAxI /// TERRASSA

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

28 RADAR B30 novembre del 2011

Els treballadors d’Hp celebren el Charity Day

per sisè any, el Centre Internacional d’HP, situat a Sant Cugat del Vallès, ha

celebrat el Charity Day, una jornada dedica-da a la recaptació de fons per finançar pro-jectes solidaris. En l’edició d’aquest any es van reunir més de 2.000 persones entre treballadors de l’empresa, familiars i amics que van poder participar a les activitats or-ganitzades per diferents ONG al centre de la ciutat vallesana. Com cada any, els treballadors de l’empresa han escollit dos projectes solidaris als quals es destinaran els fons recaptats durant la jornada. Aquesta vegada, els diners aniran a parar a la Fundación Selfa Món, que ofe-reix una residència d’acollida per persones grans abandonades, i a l’ONG Por la Sonri-sa de un Niño, que proporciona habitatge i formació escolar als nens de Cambodja du-rant el període estival per evitar el seu re-torn al carrer.

Els fons que es dedicaran a aquests pro-jectes arriben als 30.000 euros, gràcies als 15.000 recaptats durant la jornada i la mateixa xifra que aportarà la pròpia empresa.

ACTIVITATs sOLIDàRIEs. La jornada va es-tar marcada per les activitats solidàries de les ONG participants. El centre de Sant Cu-gat va ser l’escenari de tallers infantils, es-pais de comerç just i un dinar per a 2.000 persones preparat pel centre INOUT, for-mat per persones amb discapacitats.

L’acte central de la jornada, però, va ser el tradicional GaS, "Guanya amb Solidaritat”, la cursa d’orientació que se celebra als vol-tants de les instal·lacions de la companyia en la qual van participar la major part dels assistents. /// VICTOR SOLVAS

Hp /// SANT CugAT

Instantània dels treballadors d'Hp /// CEDIDA

Creapolis acull el nou centre de 'fitness' de Corner 4

esade Creapolis ha aprofitat el mes d’octubre per ampliar les seves instal-

lacions i per obrir-se a la ciutadania de Sant Cugat. I ho ha fet amb l’obertura del gimnàs Corner 4, que queda disponible per la ciu-tat. El club de fitness es troba en la seva pri-mera fase, ocupant una superfície de dos mil metres quadrats, que arribaran a ser sis mil quan les instal·lacions estiguin aca-bades. Actualment, els socis tenen disponible una sala de fitness de 600 metres quadrats, amb màquines d’última generació i zones d’en-trenament, sessions dirigides i d’spinning audiovisual. Els usuaris també podran fer ús de la sauna seca i el bany turc del recinte. En una segona fase, ja en construcció, ar-ribaran tres pistes de pàdel i un solàrium, i en la definitiva s’incorporarà un camp de futbol i una piscina exterior.

REFERÈNCIA A LA CIUTAT. El fins aquest mes director general de Creapolis, Santia-go Benedé, va destacar durant la inaugura-ció del recinte “l’aposta que es fa per poten-ciar el campus de Sant Cugat i convertir-lo en un referent; el centre de fitness ha de ser

un espai de referència a la ciutat i al Vallès, i per això ha d’estar obert a tothom qui vul-gui gaudir de les instal·lacions”.

En l’acte inaugural també hi va participar el regidor d’Esports de la ciutat, Xavier Tizón, que va remarcar “l’alt índex de pràctica es-portiva que hi ha a Sant Cugat i l’oportuni-tat que dóna aquesta nova instal·lació a tots els santcugatencs”. Corner 4 arriba a Sant Cugat després de descartar altres op-cions com Mallorca, Madrid o València. En el moment d’obertura, el gimnàs comptava amb 400 socis. /// VICTOR SOLVAS

CORNER 4 /// SANT CugAT

Tizón, durant la visita inaugural /// CEDIDA

Can sant Joan inaugura el seu edifici més singular

la bombeta és el símbol de les idees, de la innovació i ara serà també la forma

més representativa del parc empresarial de Can Sant Joan. L’empresa italiana d’il·-luminació iGuzzini ha estrenat, a mitjan oc-tubre, el seu centre d’oficines a Sant Cu-gat. L’edifici, anomenat “El cel iGuzzini”, té 3.500 metres quadrats amb oficines, un restaurant i una superfície de 2.000 me-tres quadrats soterrats amb un auditori i una showroom amb productes de la com-panyia. El jardí que envolta l’edifici tam-bé s’ha habilitat com a expositor de fanals i productes d’il·luminació. La construcció de l’edifici ha suposat una inversió de 25 milions d’euros. Des del mateix moment de la seva inaugu-ració, la construcció ha passat a ser un punt emblemàtic per al parc empresarial i per a la ciutat. Visible des de la B-30, l’edifici re-presenta la forma d’una bombeta i ha estat reconegut amb els premis Ciutat de Barce-lona d’arquitectura i el Premi Catalunya de Construcció al seu arquitecte, Josep Mias.

sOMNI pER LA COMpANYIA. La inaugu-ració d’un exemplar tan peculiar no po-

dia ser més que espectacular, i així va ser. Enmig d’espectacles musicals i malabars, el president de la divisió espanyola de la multinacional, Paolo Guzzini, va assegurar que l’obertura de les noves oficines era un “somni fet realitat”, i va destacar la “volun-tat que té l’empresa de reinvertir els bene-ficis per créixer més en el futur i que ha fet possible aquesta obra”.

D'altra part, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va destacar que “iGuzzini encara el model d’empreses de la B-30, pel seu grau d’innovació”. /// V.S.

IGUZZINI /// SANT CugAT

Instant de la inauguració /// ARTUR RIBERA

29B30 novembre del 2011 RADAR

staedler instal·la el seu centre logístic a Castellbisbal

el fabricant alemany de llapis Staedler ha confirmat la seva decisió de concentrar

a les seves instal·lacions de Castellbisbal el centre logístic de la companyia que donarà servei a tot el sud d’Europa i el nord d’Àfri-ca. El procés de concentració clonarà el dut a terme per la resta d'Europa, on s’ha pas-sat d’una descentralització notable de magat-zems i centres de producció a deixar-ho tot a la ciutat bavaresa de Nuremberg. Pel que fa als terminis fixats per dur a terme l'operació, la direcció espanyola de l’empresa multinacional ha apuntat un període de cinc

anys que estimen suficient per haver superat l’actual crisi econòmica. El primer pas, però, es produirà en els propers mesos amb la in-corporació del mercat portuguès a la gestió espanyola, i se seguirà fent de manera pro-gressiva quan hagi caducat el proper lustre.

La salut de la companyia, malgrat el sotrac generalitzat, es manté en bones condicions al nostre país. L’any passat va vendre 24 mi-lions de llapis, facturant 18 milions d’euros que la situen en la senda de recuperació cap als 21 milions amb els quals van tancar el 2007. /// X.O.

staedler portarà el seu centre logístic a la seva planta de Castellbisbal /// CEDIDA

sTAEDLER /// CASTELLBISBAL

Ficosa entra en el mercat de l’eficiència energètica

el fabricant per components de l’au-tomòbil Ficosa ha tingut unes set-

manes mogudes i profitoses. D’una ban-da, l’empresa ha creat una nova compa-nyia per entrar en el sector de l’eficiència energètica. La diversificació és l’objec-tiu estratègic de la direcció que, després del primer pas fet amb Idneo, ocuparà ara una plantilla de 50 treballadors re-ciclats de l’antiga planta de Sony a Vila-decavalls. Qui encapçalarà la nova filial, encara sense nom, serà Sergio Pastor, conseller delegat de Tecnitoys, empre-sa barcelonina amb seu a Santa Perpè-tua de Mogoda, on hi té el magatzem. El nou projecte de Ficosa començarà a ro-dar a principis de 2012. La segona bona notícia per a la compa-nyia ha arribat des de Renault i Nissan. L’aliança francojaponesa ha escollit Fi-cosa per produir sistemes de canvi auto-màtic que aniran destinats a la seva nova generació de vehicles de segment mit-jà. Ficosa durà a terme la comercialitza-ció i fabricació d’aquests productes als mercat d’Europa, Nafta, Mercosur i Àsia. Alhora, la companyia japonesa Fuji Kiko

serà la responsable de produir el volum per als mercats xinès i japonès. ERO pER A 260 TREBALLADORs. La cara amarga de l’actualitat a l’empresa arriba pel costat laboral. Ficosa ha confirmat al comitè d’empresa que presentarà un ex-pedient de regulació d’ocupació tempo-ral per a 260 treballadors de la planta de Viladecavalls. La mesura durarà, com a mínim, un any i s’aplicarà a partir del mes de gener de manera rotativa entre tota la plantilla. Cada empleat perdrà un centenar de dies laborals. /// X. ORRI

El president del grup, Javier pujol /// CEDIDA

FICOsA /// VILADECAVALLS

Cotxes de marca blanca fabricats a la planta de Derbi

el traspàs de la planta de Derbi a Mar-torelles segueix el seu lent procés i

es comencen a conèixer detalls sobre el que es dedicaran les instal·lacions. Doga, l’empresa del Baix Llobregat dedicada fins ara a la producció d’eixugaparabrises i que té firmat un preacord amb Derbi per al traspàs de les instal·lacions, projecta una nova línia de negoci força descone-guda en el mercat espanyol: vehicles de marca blanca. La idea de la companyia, expressada pel seu director general a Ex-pansión, passa per adaptar la planta a la producció de models de baixa cilindra-da, especialment motocicletes i micro-cotxes. La lògica de negoci segueix l’esquema clàssic de la marca blanca: que els fabri-cants encarreguin a Doga la producció del vehicle participant de la inversió. Perquè la fórmula funcioni, la direcció de Doga Manufacturing Services estima que les comandes han d’oscil·lar entre els 10.000 i els 50.000 vehicles per any en funció del valor afegit que acabi repercutint. Pel que fa a la captació de clients, les perspecti-ves de Doga són positives des del moment

en què el seu core business, la producció i venda d’eixugaparabrises estan centrats en el mercats internacionals pels quals tractaran de comercialitzar la nova línia de negoci. Doga té filials a mercats com França, el Brasil o els Estats Units. ERO pER A 164 TREBALLADORs. Abans no s’arribi a aquesta prometedora solu-ció, ja s’està executant un expedient de regulació temporal per part de Derbi que afecta els 164 treballadors que hi treba-llaven. La mesura s’allargarà fins a finals d’aquest any. /// X. ORRI

seu de Derbi a Martorelles /// CEDIDA

DERBI /// mARToRELLES

La veu econòmica del Vallès arriba al quiosc!

Ja pots comprar la revista B30 als quioscs del Vallès amb tota l'actualitat econòmica i empresa-rial del teu territori

BarberàBarcelonaBellaterraCastellar

CastellbisbalCerdanyola

El PapiolGranollers

La FlorestaLa Llagosta

Les Fontsde Terrassa

Les FranquesesLes Planes

MatadeperaMartorelles

Molins de ReiMollet

Montcadai Reixac

MontmelóPalau-solitài Plegamans

ParetsPolinyàRipollet

RubíSabadell

Sant CugatSant Quirze

Santa Perpètuade MogodaSentmenat

TerrassaValldoreix

VallvidreraVacarisses

Viladecavalls

30 RADAR B30 novembre del 2011

AB-Biotics cedeix la distribució del nou probiòtic a Lacer FarmaLa cessió es limita al territori espanyol i generarà 1,2 m pels accionistes

AB-BIOTICs /// BELLATERRA

aB-Biotics, biotecnològica establerta a Bellaterra, ha signat un acord amb

Lacer Farma que atorga a aquest labora-tori la distribució exclusiva a Espanya del probiòtic AB-Life en l’àrea farmacèutica, un producte que, atès l’estudi clínic rea-litzat per l‘Hospital Puerta del Hierro de Madrid, és capaç de reduir el nivell de co-lesterol total entre un 14% i un 18%, xifra que suposa una eficàcia molt superior a la d’altres productes del mercat. L’acord, amb una duració de 10 anys re-novables, permet a Lacer distribuir en exclusiva el probiòtics als mercats es-panyol i andorrà i els dóna un dret d’op-ció preferent per a la concessió de drets de distribució en altres tres països de la Unió Europea, sempre en l’àrea far-macèutica. AB-Biotics es reserva per a si mateixa o per a potencials tercers els drets de co- Miguel ángel Bonachera i sergi Audivert, fundadors i consellers delegats d’AB-Biotics /// CEDIDA

Liven creixerà un 6% el 2011 superant els 51M

el productor de blat de moro Liven, que té les seves oficines centrals a Sant

Cugat del Vallès, ha assenyalat en un co-municat que l’empresa creuarà la barre-ra dels 50 milions d’euros de facturació a finals de 2011. La xifra de negoci apunta un creixement del 6% si es manté la ten-dència que ha dut durant els tres primers trimestres de l’any. Aquest augment els permetrà passar dels 48,1 milions d’eu-ros amb què es va tancar el 2010 fins als 51 milions. D’acord amb la companyia, l’explicació dels bons resultats cal cercar-la en la in-versió en R+D+I i el desenvolupament de nous productes tant per al mercat nacio-nal com internacional. Precisament en el terreny de l’exportació, l’empresa segueix mantenint un molt bon comportament, ja que la previsió apunta que el 60% de les vendes provindran dels mercats estrangers de cara al tancament de l’exercici. Els seus productes, que es divideixen en tres línies -snacks, crispe-tes i productes tex mex-, són presents en més de 85 països

NOVEs INsTAL·LACIONs. L’empresa ha aprofitat la presentació de resultats per anunciar una inversió en infraestructu-res de cara a principis de l’any que ve am-pliant les seves instal·lacions a Berga, on hi tenen la seu central de producció. El plantejament inicial preveu construir una nova planta de 2.000 metres quadrats al costat de les actuals. En paral·lel, Liven també preveu durant el mateix període augmentar la capacitat de la planta de processat, tractament i emmagatzemat-ge que tenen a Ariéstoles (Osca) amb no-ves sitges. /// X.O.

LIVEN /// SANT CugAT

mercialització d’aquest probiòtic en el sector alimentari, en què AB-LIFE pot afe-gir-se a productes sense tractament tèr-mic com derivats lactis o, mitjançant tèc-niques d’encapsulació, a begudes i sucs.

L'OpERACIó EN xIFREs. En paraules dels consellers delegats de la companyia va-llesana, Miguel Ángel Bonachera i Ser-gi Audivert, “aquest acord pot suposar la generació d’un valor mínim d’1,2 mili-ons d'euros que haurà de veure’s reflec-tit properament en la capitalització bor-sària d'AB-Biotics”. Segons l’empresa, el nou producte ha despertat un gran inte-rès entre companyies farmacèutiques i alimentàries d’arreu del món gràcies a les seves múltiples aplicacions i a mitjà termini esperen signar acords de llicèn-cia per altres mercats.

L’estratègia de llicències d’AB-Biotics per AB-Life es basa en la negociació amb les empreses millor posicionades en el mer-cat cardiovascular de cada país, com és el cas de Lacer Farma a Espanya.

L’empresa, divisió farmacèutica de labo-ratoris Lacer, ha tingut una facturació l’any 2010 de 155 milions d’euros. Està especialitzada en la cursa de la salut hu-mana amb un àmbit d’actuació mundial. La seva acció abasta la indústria farma-cèutica i inclou els sectors de la cura de la salut i higiene personal. /// X.O.

Teixidors es trasllada a l’antiga seu del Leitat

la cooperativa Teixidors, fundada fa 28 anys a Terrassa com a centre de treball

social i dedicada a la producció de tèxtil de primera qualitat, canviarà de seu per tras-lladar-se a l’antiga seu del Leitat a Terras-sa. Les instal·lacions ens què estaven des de la seva fundació, 1.500 metres quadrats al centre de la ciutat, s’han quedat petites davant el creixement de vendes i deman-da internacional que ha rebut aquesta em-presa de vocació social. El nou destí, en el qual tindran un espai proper als 3.000 me-tres quadrats, és l’edifici Acondicionament Terrassenc, on també s’hi instal·larà un al-berg per a persones sense sostre i un cen-tre cultural. L’empresa, dirigida pel fundador Juan Ruiz, està gaudint d’un excel·lent com-portament exportador. El darrer símpto-ma de bona salut han estat les vendes presencials a la darrera fira Paris Maison, a França, on s’han acostat als 100.000 eu-ros durant els dies que durava la fira, la xi-fra més alta de les sis edicions en les quals ha participat. També destaca la bona marxa en els mercats d’Austràlia i els Es-tats Units. /// REDACCIó

TEIxIDORs /// TERRASSA

Loop i l’ICFO desenvoluparan productes junts

loop Business Innovation, consulto-ra especialitzada en el desenvolupa-

ment de nous models de negoci i amb seu al centre d’empreses d’Esade Creapolis a Sant Cugat del Vallès, ha signat un acord de col·laboració amb l’Institut de Ciènci-es Fotòniques, ICFO, destinat a potenci-ar i a fer tangibles en forma de productes o serveis les investigacions d’aquest ins-titut. Loop, amb més de 20 anys de pre-sència en el mercat espanyol i internaci-onal, treballarà juntament amb l’ICFO per al desenvolupament de productes basats en l’aplicació de la llum làser en el diag-nòstic mèdic. Loop és una consultora centrada a incre-mentar la competitivitat dels seus clients a través de la creació de nous models de negoci. Ha desenvolupat una metodolo-gia multidisciplinar, que combina aspec-tes socials, tecnològics i econòmics, uti-litzant la innovació estratègica com a clau del procés. En la seva història porta de-senvolupats més de 1.200 projectes amb un 85% d’implantació en el mercat amb la filosofia de convertir en valor el conei-xement dels clients. /// REDACCIó

LOOp /// SANT CugAT

48,1md'eurosés la facturació aconseguida per Li-ven en el passat any. Les previsions pel curs 2011 preveuen una puada-de 3 milions d'euros, el que suposa un 6% de creixement.

31B30 novembre del 2011 RADAR

pEDRO FONTANA És EL NOU pREsIDENT DE CREApOLIs

El president de la Fundació Esade, Pedro

Fontana, és també el nou president d’Esade Creapolis. Fontana vol convertir el campus en “un referent del manage-ment”.

sANT CUGAT ACOLLIRà UNA NOVA EDICIó DEL YUZZ

El director general de la Fundació Ba-

nesto, Francesc Fajula, i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, van re-novar, el passat octubre, la participa-ció de la ciutat vallesana al programa Yuzz de joves emprenedors.

sERGIO pAsTOR DIRIGIRà ELs NOUs NEGOCIs DE FICOsA

L'empresa vallesa-na Ficosa ha creat

una nova branca de negocis centrats en l’eficiència energètica, amb la inau-guració d’Upprime Energy. Sergio Pas-tor serà el director, i ja estan en marxa projectes com la il·luminació pública de Terrassa.

LEs CAREs DE LA ‘B30’

ABAD ENTRA A L’EQUIp ADMINIsTRADOR DEL FROB

El president de Ce-cot, Antoni Abad, ha

estat un dels quatre administradors escollits pel Frob per gestionar Unnim després de l’entrada del capital esta-tal a l’entitat vallesana.

ENRIC BARBA, MILLOR DIRECTIU EUROpEU sEGONs ENBIs

L’associació Euro-pean Network for Bu-

siness and Industrial Statistics (En-bis) ha reconegut el director general de la divisió B2B de Cirsa com a millor directiu europeu gràcies a l’aplicació de l’estadística en la gestió.

FAINÉ, MILLOR EMpREsARI DE L’ANY sEGONs FOMENT DEL TREBALL

El president de La Caixa, Isidre Fainé, va ser reconegut com a millor empresari de l’any en la darrera edició dels premis Carles Ferrer Salat, organitzats per Foment del Tre-ball. La patronal va valorar el seu treball en la reorganització de l’entitat.

L’última edició dels Global Banking Innova-tion Awards, celebrats a mitjan octubre a Chicago, han tingut un protagonista català, amb la concessió del premi al banc més in-novador del món a La Caixa. El prestigiosos premis, promoguts pel Bank Administrati-on Institute i Financle, reconeixen la inno-vació d’entitats financeres d’arreu del món, i aquest any han premiat projectes com el banc virtual de Facebook d’ASB Bank, de Nova Zelanda. El president de l’entitat ca-talana, Isidre Fainé, va remarcar el “reco-neixement de l’esforç constant de l’entitat per desenvolupar i incorporar totes les no-vetats tecnològiques que faciliten als cli-ents un servei complet i de qualitat”. Fainé també va voler destacar el “lideratge i la in-novació” com a pilars de La Caixa.

GRIFOLs /// SANT CugAT

grifols, premiat a la noche de la economía

LA CAIxA /// VALLèS

la caixa s’endú el premi al banc més innovador del món

El diari el Economista va celebrar el seu cin-què aniversari amb la gala La Noche de la Eco-nomía, celebrada a Barcelona, la qual va tenir Grifols com una de les protagonistes. L’em-presa va recollir el premi a Millor Operació Empresarial de l’Any, gràcies a la compra de la nord-amerciana Talecris. El diari va consi-derar que, en plena crisi, Grifols ha aconse-guit invertir per situar-se entre les grans far-macèutiques mundials. Grifols va compartir protagonisme amb altres empreses de pri-mer nivell, com Grupo Siro, premiat en la categoria de Millor Iniciativa en RSC, Banco Santander, que va rebre el reconeixement pel seu projecte universitari Universia, Inditex, premi per Innovació Digital, i el president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, com a Personalitat Econòmica de l’Any.

13 D’ABRIL presentaciÓ del llibre 'papÁ, quiero ser un empresario de éXito'El club Cecot de màrqueting i Vendes acollirà el proper dia 13 la presentació del llibre Papá, quiero ser un empresario de éxito dels autors jeroni Benavides i Fran-cesc Delgado.

oRgANITZA: Club Cecot màrqueting hoRA: 18.30 h a 20 h LLoC: c/ de Sant Pau, 6, Terrassa méS INFo: www.cecot.org

pANELL INFO

14D’ABRIL taXes universitÀries: és sostenible el nostre model?L’Associació Amics de la uAB ha organit-zat pel proper dia 14 d’abril una nova jor-nada del cicle La universitat opina per reflexionar al voltant del model i el sentit en què es costegen actualment els es-tudis universitaris al nostre país. La cita comptarà amb les intervencions de mà-rius Rubiralta, secretari general d’uni-versitats; joan Turró, president de l’IN-ESDI; oriol Escardíbul, professor d’Eco-nomia de la uAB, i Andreu Espinola, secretari general d’AjEC. Antonio Fran-co, president de l’associació, modera-rà el debat. L’assistència és gratuïta i exi-geix inscripció prèvia al correu amics@uab.cat o al telèfon 93 581 14 90. oRgANITZA: Amics uAB LLoC: Col·legi de Periodistes de Catalunya hoRA:1 8.30 h méS INFo: amics@uab.cat

14 D’ABRILcom podem treure proFit de google a l’empresa?google AdWords, google Analytics, go-ogle Alerts, google maps, i moltes més eines que el motor de recerca més uti-litzat del món ofereix, són ben conegu-des, però, com podem realment extreu-re el màxim profit per a la meva empre-sa? L’objectiu d’aquesta jornada, dirigida per l’expert Víctor de Francisco, és mos-trar el potencial de totes aquetes eines, per tal que coneguin i vegin si poden ser útils per a l’empresa, així com exemples d’aplicació a la pime. L’assistència és gra-tuïta tot i que cal inscripció prèvia. oRgANITZA: Cambra de Sabadell LLoC: Av. de Francesc macià, 35, Sabadell hoRA: de 11.30 a 14h méS INFo: www.cambrasabadell.org

8 DE mARçcom FinanÇar la innovaciÓ: aJudes i deduccions FiscalsLa llei 5/2010 que reforma el Codi Pe-nal introdueix per primera vegada la fi-gura de la responsabilitat penal de la persona jurídica, introduint nous de-lictes i modificant alguns ja existents en matèria patrimonial, socioeconò-mica, laboral, medi ambient, urbanísti-ca o contra l’Administració pública. En aquesta conferència, a càrrec de l’ad-vocada m. del mar Verdet, s’explicaran les importants implicacions que repre-senta per a les empreses, així com les possibles mesures de prevenció que s’han d’aplicar per evitar o disminuir la possible responsabilitat penal de les empreses.

oRgANITZA: Club Cecot Financer i FiscalhoRA: 18.30 h a 20 h LLoC: c/ de Sant Pau, 6, Terrassa méS INFo: www.cecot.org

8 D’ABRIL Jornada de 'netWorking' del club de doctors i personal del ptvEl Club de Doctors i Personal de Recerca del PTV, en col.laboració amb Ascamm i el Parc Tecnològic del Vallès, organitza una jornada de Networking d’Entitats de Recerca el 8 d’abril. La jornada es compondrà de dues parts: una primera part on les diverses entitats de recerca i departaments d’universitats exposaran les seves capacitats, principals projectes en marxa i interessos de col·laboració i una segona part en què es disposarà d’un espai per establir contacte amb els assistents a l’esdeveniment. oRgANITZA: Club de Doctors i Perso-nal de Recerca del PTV hoRA: 12 h a 14 h LLoC: Parc Tecnològic del Vallès méS INFo: www.ptv.es

32 ROTONDA B30 novembre del 2011

En poques setmanes serem convocats novament a votar per decidir quin par-tit serà el que es triï per tirar endavant el país els propers qua-tre anys. Una vegada

més sentirem promeses i propostes di-verses per atreure la nostra atenció i cap-tar la nostra voluntat i els nostres vots. La situació actual i la falta d'alternativa al model econòmic vigent porten el ciuta-dà a contemplar l'escena amb bona dosi d'escepticisme. Si tots tenien la respos-ta als problemes existents en els últims anys, per què s'han fet esperar tant?

Fins ara hem assistit a les polítiques d'aus-teritat materialitzades en forma de retalls -per totes bandes i per part de tots- de l'Es-tat del benestar.

Però, era veritablement l'única solució pos-sible? En un recent i il·lustratiu article, Paul Krugman, Premi Nobel d'Economia, afir-mava que malgrat la política d'austeritat expansiva mantinguda pel Banc Central Eu-ropeu (BCE) liderat per Jean-Claude Trichet, la qual es va estendre per tots els països membres, la situació no ha variat gens, ni ha experimentat cap millora, ni ha afavorit la confiança dels mercats. La majoria dels països europeus amb problemes de deute estan patint un fort deteriorament econò-

mic degut, precisament, als dràstics pro-grames d'austeritat.

La brusca reducció del consum per part dels ciutadans, que no afavoreix un creixe-ment econòmic que podria ser el motor per a la creació d'ocupació, n’és un bon exemple. D'altra banda, el BCE està decidit a no baixar els tipus d'interès, amb la qual cosa les economies europees es veuen més atrapades que mai. Per tot això, el dis-curs econòmic i polític ha de ser més rigo-rós i realista i no portar a ningú a l'engany dient que algú podrà girar totalment la si-tuació. És el moment de demanar, tal com es deia al començament, que de promeses, les mínimes, si us plau.

CARMEN s. LARRABURUDIRECToRA EDIToRIAL

PRomESES, LES míNImES, SI uS PLAu

jordi Solé ha desenvolupat la seva carrera com a director financer en empreses industrials. ha estat president nacional de les joves Cambres de Catalunya i, actualment, és senador de la Fundació Privada de les joves Cambres de Catalunya. és l'actual president de la Federació d'Associacions de joves Empresaris i Emprenedors (FAjEEC)

joVES EmPRESARIS #INDIgNATS ;-(

JORDI sOLÉ I TUYàPRESIDENT DE LA FEDERACIó D’ASSoCIACIoNS DE joVESEmPRESARIS I EmPRENEDoRS DE CATALuNyA

En els darrers temps s’han posat en mar-xa tota una sèrie de fò-rums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica

de Catalunya. Addicionalment a aquests, al-gunes organitzacions com les cambres de comerç, patronals i associacions empresa-rials, també han activat els seus mecanis-mes per fomentar la generació de propos-tes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalit-zen cap als governs.

Malauradament, però, tant en aquests fò-rums de recent creació com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col·lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòli-ca, molt menor del que li correspondria pel pes que té aquest col·lectiu en el teixit em-presarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els jo-ves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i pro-tagonista en tots aquells àmbits de debat i decisió que s’estan produint en relació al mo-del econòmic futur que s’està dissenyant pel país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys sigui ex-closa de tots aquests fòrums i s’hagi de resig-

les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en què hau-rem de ser, precisament els joves em-presaris d’avui, els que tindrem la res-ponsabilitat d’haver de gestionar i ren-dibilitzar les nostres empreses. Volem participar en aquestes decisions, ja que en serem els principals afectats.

Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat i del treball dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del be-nestar.

nar a només poder-se implicar en les organit-zacions empresarials de caràcter juvenil.

La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària, doncs contri-buiria molt a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves maneres de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la ge-neració més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi

33ROTONDAB30 de novembre del 2011

mació sòlides i innovadores. Un exemple en aquesta metodologia són els Programes Nord de formació per a directius, consti-tuïts per grups reduïts per aconseguir una atenció més directa i assegurar que l’em-presari assoleixi els conceptes.

D’altra banda, cal tenir en compte que la internacionalització s’ha convertit en un factor estratègic per a les empreses. L’ob-jectiu de la Cambra és clar: ajudar a acon-seguir nous clients i millors relacions co-mercials en els mercats internacionals. Des de l’entitat fem de pont entre l’empre-sa catalana i l’estrangera, trobant els punts en comú, a través de les missions comer-cials, i facilitem les eines perquè aquesta primera trobada sigui com més resoluti-va, directa, àgil i efectiva, millor.

Voldria destacar també el suport efectiu que realitzem a la Cambra per ajudar a reflexionar l’empresari sobre la necessi-tat d’innovar en els processos del nego-ci o en els mètodes de gestió empresari-al. Des de la Cambra analitzem la situació de cada cas, i recomanem un pla de ruta a l’empresari perquè el posi en pràctica en la seva gestió.

Des de la Cambra de Comerç i In-dústria de Terrassa treballem amb persistència amb un clar objectiu: facilitar el desenvolu-

pament de les empreses de la demarcació. Tot això amb un suport constant i proper a l’empresari. L’entitat s’esforça per traduir aquesta atenció en serveis de valor afegit i d’aplicabilitat directa, que són de gran uti-litat pel dia a dia de l’empresa.

La formació dels equips humans esdevé prioritari per desenvolupar professionals amb habilitats adequades pel seu lloc de treball. Des de l’entitat, posem a disposició dels empresaris i directius accions de for-

Finalment, vull remarcar el compromís de la Cambra amb el foment de l’emprenedo-ria. I és que hem de tenir clar que aquesta és, sens dubte, la llavor del teixit empre-sarial del futur! Des de l’entitat realitzem un suport íntegre a l’emprenedor que té una idea perquè pugui arribar a conver-tir-lo en un negoci real. I aquesta fórmula funciona, atès que cada any s’acosten a la Cambra més de 800 potencials emprene-dors per assessorar-se a l’entitat.

A més, a diferència dels serveis clàssics de foment de l’emprenedoria, la Cambra també vol acompanyar l’emprenedor en les seves primeres passes i el seu procés de consolidació. Per aquest motiu, l’as-sessorem en múltiples àmbits de l’orga-nització que són clau per consolidar el negoci en el mercat.

Tot això ho fem amb el coneixement que ens aporta el fet de saber fer i la proximi-tat a l’empresa que hem tingut durant els 125 anys d’història que ens avalen. Des d’avui mateix, l’equip de professionals de la Cambra està a disposició de l’empre-sari per ajudar-lo a fer que el seu negoci sigui cada dia més competitiu.

L’oBjECTIu DE LA CAmBRA: EmPRESES méS ComPETITIVES

La Cambra de Terrassa està a punt de tancar el seu 125è aniversari. un any ple de celebracions, però també d'accions que auguren molts més anys d'activitat dirigida a les empreses

JORDI AMATVICEPRESIDENT DE LA CAmBRA DE TERRASSA

D. Tenim les mateixes debilitats que té tota start-up. Empreses amb productes menys nous tenen una capacitat finance-ra per donar a conèixer els seus productes molt més elevada que la que podem tenir nosaltres. A. L’amenaça en el món de la higiene és que, el pastís és tan gran que hi poden entrar més i més competidors. Als Estats units el mercat està consolidat i dividit en dos grans fabricants, mentre que aquí encara està per veure què aca-barà donant de si el negoci. F. La fortale-sa de Touchland resideix en la capacitat de penetració que té en tots els sectors existents. Estem instal·lant les boletes hi-gièniques en tot tipus de locals, i creiem que tenim un producte que es pot adaptar a les exigències de tot tipus d’empreses i institucions. O. La nostra oportunitat és aprofitar el camí obert per altres grans empreses del sector. De la mateixa mane-ra que abans he comentat que empreses més consolidades tenen més camp obert per introduir els seus productes, nosaltres també tenim l’opció d’entrar en un mercat que ells han obert.

DAFODEBILITATS AmENACES FoRTALESES OPoRTuNITATS...

D. Potser no és tant del territori, sinó per la competència, no només exterior, sinó també d’aquí. Tenim altres centres em-presarials importants, com Diagonal mar i la Plaça Europa, que estan agafant mol-ta força i són un pol d’atracció per a mol-tes empreses. A. Estem en el mateix. és l’amenaça de la competència. Si seguim amb el fil interior, potser hi ha zones que poden tenir més atractiu per la seva proxi-mitat a Barcelona, i d’aquí ve el seu creixe-ment, però no sé si ho qualificaria del tot com una amenaça. F. El punt fort, tant de Sant Cugat que és on ens trobem com del Vallès, és la seva ubicació, que és perfecta. Estem a 30 minuts amb tren del centre de Barcelona i amb una connexió per carre-tera amb el territori molt potent. O. Si ens centrem en la qüestió immobiliària, que és la que nosaltres tractem, tenim com-provat que un dels grans actius del ter-ritori, i que explica la instal·lació de mol-tes empreses, és la qüestió del preu. Les empreses que es mouen de Barcelona al Vallès ho fan, en bona part, per reducció de despeses.

TWITTER B30

òsCAR ANDEL gESToR ImmoBILIARI DE CATALANA oCCIDENT

ANDREA LIsBONA FuNDADoRA DE TouChLAND

@MARCROCA FuNDACIó ESCACCEn dies com avui, potser la millor cobertura informativa d’un tema com la mort de #Stevejobs és recomanar les millors cobertures dels altres6 d’octubre

@sANTIRIUs CLuB CECoT màRquETINg#Stevejobs ha estat referent màxim de reemprendre. Va crear 2 com-panyies després d’haver estat acomiadat d’Apple i va tornar per ser Dg.6 d’octubre

@JOANALsINA ACCESo CoRPoRATE#Stevejobs és la constatació que es pot construir des de la imaginació, que es pot revolucionar el món, que esforç i equip són clau6 d’octubre

@EUROFRAGANCE EuRoFRAgANCE#Stevejobs va ser un visionari. Va crear el 1998 l'ordinador necessari per l'estil de vida digital d’avui.6 d’octubre

@ENRICBARBA DIVISIó B2B DE CIRSA#Stevejobs va dir que cada matí ens diguéssim al mirall: si avui fos l’últim dia de la meva dia ¿voldria fer el que faré avui?6 d’ectubre

@ABRAHAMARCOs FuNDACIó CECoT INNoVACIóEns ha deixat un dels innovadors més genials del nostre temps. A la memòria sempre quedarà un dels seus principis “Do what you love”.6 d’octubre

EspECIAL #sTEVEJOBs

sEGUEIx-NOs A @REVIsTAB30

34 GAs A FONs B30 de novembre del 2011

La gestió de la identitat digital

'COMMUNITY' QUÈ?ToTA EmPRESA VoL uN 'CommuNITy mANAgER', PERò PoquES SABRIEN DEFINIR quINES SóN LES SEVES FuNCIoNS, EL PERFIL quE REquEREIx quI oCuPA EL CàRREC o Com mAxImITZAR EL PRoFIT DE LA SEVA TASCA D’oBSERVACIó I ComuNICACIó EN L’ENToRN DIgITAL TEXT: Xavier orri

35GAs A FONsB30 de novembre del 2011

fa tres anys, les referències de ‘community manager‘ a la xarxa tendien a zero. avui, supera l'1,4 milions d’entrades només a espanya la tasca té un doble sentit: comunicar les accions de la marca cap a l’exterior i traslladar tot l’aprenentatge de la comunitat cap a dins l’empresamarc cortés: “jo no crec en el 'community manager' com a lloc de treball, no vull per a la meva empresa algú que en sàpiga molt de xarxes socials; el que hem de demanar primer és coneixement del sector, la resta és coneixement tècnic”

No fa ni tres anys, amb prou feines hi havia cinc community managers a tota Espanya i vam fun-dar l’associació com a punt de trobada, perquè

cada cop que ens véiem ens feia il·lusió els pocs que érem. Avui en dia, ja som 1.000 socis i el nombre de community managers és impossible de calcular”. Qui parla és José Antonio Gallego, presi-dent d’AERCO (Asociación Española de Responsables de Comunidades Online) i testimoni d’excepció del darrer boom laboral que està gaudint/patint el nos-tre país: el community manager. La seva impressió, traslladada a Google, ens in-dica que fa tres anys, les mencions al cercador tendien a zero. Avui, les refe-rències d’aquest inhòspit concepte labo-ral han crescut fins arribar a 1,4 milions. Si apuntem la vista més enllà, s’obser-va amb nitidesa que l’afició al commu-nity management està sobredimensio-nada en el nostre mercat: Espanya és el país del món on més es repeteix la cer-ca, molt per sobre de mercats enormes (i de parla anglesa) com els Estats Units. Per cada cerca del concepte allà, n’hi ha deu a Espanya. “En el nostre país”, justi-fica Gallego, “ha tingut molta més tira-da perquè les xarxes socials són un dels pocs sectors que creen ocupació. Crec que aquesta és l’explicació del soroll mediàtic, però com a lloc de treball està estès a tota Europa“.

'community' quÈ?

Pels pagans de les xarxes socials, en-cara molts malgrat les aparences, un community manager s’ha d’entendre, segons la definició imperant, com la persona, dins d’una empresa o organit-zació, que gestiona les relacions amb els fans i clients. Gallego, que a més de pre-sidir AERCO és Social Media manager del BBVA, completa la definició parlant de bidireccionalitat. “La tasca té un do-ble sentit: d’una banda, es tracta de co-municar les accions de la marca cap a l’exterior i, d’altra banda, traslladar tot l’aprenentatge i el feedback de la comu-nitat dins de l’empresa“. En resum, pro-paganda digital i anàlisi de mercats.

Definida a grans trets la vocació, la pre-gunta és quin currículum sol·licitar als candidats a community manager. Qui és i qui no és un bon perfil per dur el com-munity management en una empre-sa? En aquest terreny les divergències són infinites. Hi ha tantes opinions com consultors. Pedro Rojas, autor de Com-munity management en una setmana, és partidari de tenir especialistes per cada xarxa social: “No és el mateix Face-book que Twitter, i necessitem una per-sona per apuntar a cada perfil d’usu-ari, que no és ni molt menys el mateix en una xarxa que en l’altre”. Marc Cor-tés, soci de Rosa & Salvatella i professor de màrqueting digital a Esade, se situa

a l’altra banda de la balança: “jo no crec en el community manager com a lloc de treball, crec en la necessitat del commu-nity management. El que vull dir és que no vull per a la meva empresa algú que en sàpiga molt de xarxes socials i prou. El que una empresa ha de demanar al community manager és coneixement del seu sector”. En altres paraules, si una companyia aèria necessita un gestor de la seva imatge a la xarxa i responsable de conèixer com respira el mercat per agafar i intuir bones idees, valdrà més algú amb experiència al sector amb una base tècnica en xarxes socials que no un expert de Twitter que mai ha pujat a un avió. La lògica d’escola de negoci impe-ra en aquesta perspectiva: l’experiència i el coneixement són un grau, la tècnica sempre es pot adquirir, polir i perfeccio-nar. ”Les empreses que estan confiant el community management a algú que co-neix la xarxa però que no coneix o no en-tén la marca pateix un efecte placebo: es creuen que funciona perquè hi ha mo-viment, però ningú sap si la direcció és l’adequada. El que s’ha de preguntar a un community manager és com conver-teix els fans en clients, aquest és el se-cret”, tanca Cortés.

Funcions i disFuncions

Pel que fa a les funcions d’un commu-nity manager, el ventall és amplíssim per les oportunitats que ofereix. La ma-joria de departaments d’una empre-sa, des de recursos humans fins a màr-

queting, poden trobar en la xarxa grans avantatges, però des del punt de vista més genèric, tres són les missions prin-cipals del community management. “El primer, i més important, que ha de fer un CM és un procés d’escolta activa”, ex-plica Pol Navarro, director de Canals Di-rectes de Banc Sabadell. La xarxa parla i les marques escolten. Parlen de la mar-ca des del terreny de la reputació, des del producte, de l’atenció al client, del màrqueting, i la marca ha de respondre des de la mateixa perspectiva. “Quan trobem un post sobre un producte del banc a la xarxa”, segueix Navarro, “ge-neralment ho traslladem al responsable de producte per saber si es respon o no aquell post“. Però més enllà de la repu-tació i el sentit de marca, aquesta escol-ta que ha de realitzar el CM també pot generar rèdits econòmics si s’hi posa l’atenció necessària. “És el que en diem mirar cap a dins. Un error habitual del CM és no fer aquest procés de traslladar a l’interior l’experiència que s’ha acu-mulat a la xarxa”, assenyala Cortés. Banc Sabadell, precisament, il·lustra aquest sentit digitalment introspectiu amb un profitós exemple. Parla Navarro: “No-saltres tenim entre els nostres produc-tes un terminal de cobrament pels ta-xistes. Vam trobar a Twitter un taxista d’Oviedo que havia publicat un vídeo ex-plicant com funcionava i molts taxistes de la zona es van interessar pel produc-te, preguntant-li a ell. Què vam fer? Vam parlar amb la direcció territorial d’As-

Com

es com

uniq

uen?

Quan

t par

len?

Per

a q

uè

l’uti

litz

en? 60%

Relació ambclients

FriendsLes companyies se-

gueixen de mitjana a

82%Notícies i

comunicació

Followers

2.556Usuaris

segueixen de mitjanacada comptede la marca

Antiguitat

34,7%dels comptes tenen

menys d’1 any

Volum deTweets

12tweets

de mitjana al mes

Últim Tweet

25%dels comptes no han

publicat res en elsúltims 15 dies

67%Promocions

i ofertes

29%dels comptes no ha actualitzatel @ per a conversar amb un

altre usuari durant l’últim mes

8,7%dels Tweets sónRT de contingutd’altres usuaris

Creix un 250%

27%dels Tweets sónconverses ambaltres usuarisCreix un 9%

Com

es relacionen?

Com

es com

uniq

uen?

Quan

t par

len?

Com

es relacionen?

924usuaris

Per

a q

uè

l’uti

litz

en?

36 GAs A FONs B30 de novembre del 2011

1 /// pol navarro, DIRECTOR DE CAnALS DEL BAnC SABADELL

2 /// carla kissler, RESPOnSABLE DE COMUnICACIó DE LAMP I José lomo, COnSULTOR D’ESTRATèGIA DIGITAL A PERIFERIA CREATIVE

3 /// marc cortés, SOCI DE ROCA & SALVATELLA I PROFESSOR DE MÀRQUETInG DIGITAL D’ESADE

4 /// José antonio gallegoPRESIDEnT D'AERCO, ASOCIACIón ESPAñOLA DE RESPOnSABLES DE COMUnIDADES OnLInE/// CEDIDES

La gestió de la identitat digital

el cm es tradueix al món real en un sofisticat animador de supermercat: ensenya el producte al client, comunica les promocions i fomenta la participació carla kissler : “funciona alimentar l’ego de l’altre i cal atendre la regla de les 48 hores: sempre s’ha de contestar qualsevol petició en menys de dos dies” les xarxes socials són un terreny massa perillós per deixar-ho en mans de la intuïció, el sentit comú i l’humor d’un cm. calen protocols d’actuació predefinits

túries per posar en marxa una acció de captació a través de Twitter i d’oficines que va donar molt bon resultat”.

animador de supermercat

La segona funció clàssica del commu-nity manager es tradueix al món real amb les funcions de l’animador de su-permercat: ensenyar el producte al cli-ent, comunicar les promocions i fomen-tar la participació dels usuaris. Aga-fant-nos el tòpic, el concurs és la salsa del community management. Carla Kis-sler és la responsable de comunicació de Lamp Lighting Solutions i encarrega-da de la seva difusió digital. Per aquesta empresa terrassenca, la xarxa és el ve-hicle principal per donar difusió al Pre-mios Lamp Lighting Solutions, un con-curs internacional cada cop més repu-tat d’il·luminació fundat el 2008. Des de l’any següent, Facebook ha estat el canal principal, acompanyant la pàgina web i les revistes de sector, per difondre el missatge del premis Lamp. “Ens aju-da molt a la difusió i a generar publicity de la marca. Ens permet centrar-nos en el target específic que busquem: arqui-tectes que poden comprar o recoma-nar Lamp”, explica Kissler. Per Cortés, aquest és el camí més adequat. “És molt rellevant que el CM sàpiga interpretar les mètriques de negoci i ho porti als es-pais socials. La mètrica de les xarxes so-cials són fans a seques, mentre que la mètrica des del punt de vista de nego-ci són quants d’aquests fans són clients potencials“, explica el professor de màr-queting digital.

Tot plegat acaba convergint en l’objec-tiu primari i funció principal del com-munity manager: el posicionament di-gital. Alimentar la xarxa perquè la xar-xa parli de tu. Un altre exemple recent i exitós ha estat la campanya llançada per Banc Sabadell “Converses sobre el fu-tur”, amb la participació de Josep Guar-diola, i que els ha tornat a enfilar al podi dels trending topics i a ser el canal You-tube més vist a tota Espanya durant un cap de setmana. “Tot això ens genera un posicionament molt positiu en xarxes socials, ens diferencia d’altres entitats. Segons un estudi recent som l’empre-sa millor posicionada dins el sector de la banca. Això té un resultat evident que ens dóna imatge de proximitat, de mar-ca oberta que escolta el que es diu“, tan-ca Navarro.

vigila, et miren

Per aconseguir aquest procés de seducció de fans i clients, les estratègies són variades i s’han d’evitar alguns errors elementals que poden destruir una reputació digital en 24 hores. Kissler recomana un parell de consells: “És clau posar-se en el paper de qui et segueix i proveir continguts que li interessin. Cal un cert equilibri entre missatges en què parles de l’empresa i

missatges de sector, especialment per a una pime com nosaltres. També funciona alimentar l’ego de l’altre felicitant-lo, retwitejant continguts interessants, tenir-los en compte si són bons influenciables i, sobretot, atendre la regla de les 48 hores: sempre s’ha de contestar qualsevol petició en menys de dos dies”. Cortés afegeix una altra norma per no oblidar mai: no enfrontar-se als usuaris. “L’exemple paradigmàtic en aquest sentit el va protagonitzar el CM de Nestlé. Estava rebent crítiques a través de Facebook perquè Kit-Kat estava fet amb olis vegetals que ataca-ven el medi ambient. Era una campanya engegada per Greenpeace. El CM es va enfrontar als usuaris que el criticaven i va provocar un incendi de proporcions grandioses d’un cosa que hagués quedat a la xarxa si s’hagués gestionat correcta-ment”. Les xarxes socials són un terreny massa perillós per deixar-ho en mans de la intuïció, el sentit comú i l’humor d’un CM. “Només es pot confiar en els protocols“, tanca Cortés.

1 ///

2 ///

3 ///

4 ///

37GAs A FONsB30 de novembre del 2011

El consultor i professor és l’autor del llibre ‘Community management en una semana’ (gestión 2000). TEXT: Xavier orri

pedro Rojas /// Consultor en Social media

vol cafè amb triple dosi de cafeïna i tu se-ràs la primera empresa en sentir-ho.

pel que fa al perfil professional, quin background convé a un community manager? Pràcticament pot provenir de qualsevol professió: no cal que sigui periodista o re-lacions públiques. El perfil és molt am-pli perquè les funcions són molt àmpli-es. Cada empresa necessita un perfil de CM diferent, l’única habilitat exigible és el sentit comunicador a través de la xarxa. El que necessito és algú que sàpiga escriu-re molt bé i de manera concisa i entene-dora, i després vénen les subhabilitats que exigeix cada sector. Després, el CM és com un metge, no cal que en sàpiga de totes les xarxes, necessitem especialistes.

Què no pot fer mai un CM? L’error més habitual és treballar sense previsió, sense un pla previ i començar a treballar sense tenir definits els objectius. Hi ha persones que saben com funcionen les xarxes socials i treballen a qualsevol empresa sense un procés d’auditoria, sense marcar objectius i eines i protocols: hi ha el protocol de comunicació que et defineix la línia editorial. Després el de ges-tió estableix el com es farà? Les hores, la regularitat, paraules prohibides, periodici-tat, quins enllaços s’utilitzaran, etc... I el tercer protocol és el de crisi, que determi-na quines coses podrien fallar dins el model i es comencen a estimar els problemes i les solucions potencials perquè el CM tingui resposta immediata.

jectius als quals ha d’apuntar realment: per exemple, hi ha empreses que només neces-siten conèixer la seva Online Reputation Ma-nager, altres que essencialment necessiten comunicar, el que sigui.

Tota empresa és vàlida per entrar a les xarxes socials? Les condicions són que les xarxes socials serveixin al model de negoci i que l’estruc-tura de l’empresa estigui preparada per en-trar-hi. Per exemple, vaig fer un estudi per una empresa que fabrica piscines de luxe en el qual es veia que tindria problemes per en-trar al Social Media perquè els seus clients potencials no són a les xarxes socials, de manera que no interessa. Després, les em-preses B2B, intermediaris de productes com una que fabriqui el cablejat de cotxe, són poc susceptibles de fer aquest tipus de interven-ció social.

El community management només té una funció de màrqueting? Les xarxes socials no són només per fer màrqueting, també serveixen per al-tres funcions: per exemple, una aplicació per recursos humans. Jo tinc una empre-sa molt gran a Espanya, de més de 10.000 empleats, que només utilitza les xarxes socials -Facebook, Twitter i Linkedin- per captació de recursos humans 2.0. Han tin-gut una reducció de la despesa en recur-sos humans d’un 30%. Tu vas a Linkedin, defineixes el perfil que necessites i pots escollir directament, no has d’esperar que t’arribin currículums, pots veure com es-criu el candidat, què escriu, si fa faltes d’ortografia, amb qui es relaciona. Aquest vessant del community management t’aporta a més employer branding.

Traducció 1.0?Per exemple, si jo en el teu Facebook veig que t’agrada molt la teva feina, que asse-nyales aspectes positius de la teva empre-sa, m’ho crec molt més que si m’ho diu l’empresa. La imatge de les empreses és la suma de la imatge dels empleats de l’em-presa. M’és igual el que em diu l’empresa, no m’ho crec, em crec el que diuen els em-pleats de la teva empresa.

Altres perfils i funcions del commu-nity management? L’atenció al client està mutant d’una fun-ció tradicional al telèfon i al correu elec-trònic a les xarxes socials. Els CRM socials són un altre eina molt útil en aquest sen-tit. Després, una funció molt interessant i poc explotada és el desenvolupament de producte a través de les xarxes soci-als. Això es fa no només buscant necessi-tats ocultes sinó dialogant amb els clients. Per exemple, si jo faig cafè, no necessito un compte de Twitter de la distribuïdora de cafè, m’interessa més un compte que es diu @megustaelcafé i hauré d’interac-tuar amb els usuaris que parlen del cafè al Twitter. El CM estarà allà investigant so-bre noves tendències del cafè i potser des-cobreix que hi ha una part del mercat que

Què és un community manager? Un community manager és la persona que gestiona de manera interna i externa els usuaris de xarxes socials d'una marca, una empresa, un producte, un servei, una persona o una imatge, en funció de la co-munitat digital a la qual pertany. Aques-ta és la definició formal. I hi ha un afegitó: sempre enfocat en els objectius i el model de negoci.

Quan vostè assessora una empresa , quin és el procés? Per començar, audito l’empresa per saber si necessita Social Media o no i definir els ob-

Llicenciat en ADE i en Econò-miques a Veneçuela, postgrau per la EAE Business School en community management, Pe-dro Rojas és un dels consul-tors en social media més re-

putats en el territori espanyol. Amb una dilatada experiència en multinacionals com General Motors o Tyco Electronics, dirigeix des de principis d’any els projec-tes formatius 2.0 d’INESDI i el Departa-ment de Social Media de la consultoria Ín-cipy. Nascut i crescut a Caracas, el tro-bareu a la xarxa sota el pseudònim de @seniormanager

una empresa pot entrar a les xarxes si aquestes són una eina vàlida pel model de negoci i si té l’estructura adequada per afrontar-ho. un error habitual és treballar sense previsió, sense un pla previ i començar a treballar sense tenir definits els objectius

L’error més habitual en xarxes socials és treballar sense protocols

38 Gps /// uNIVERSITATS B30 de novembre del 2011

Cent estudiants europeus davant el repte de la innovació Esade celebra la segona edició de l’Innovation quest a principis de mes

EsADE /// SANT CugAT

quantes hores de treball i inversió pot costar la creació d’una campanya pro-

mocional com la del Banc Sabadell amb Jo-sep Guardiola? Com millorar un produc-te tan consolidat com el Seat Ibiza? Qui-nes possibilitats hi ha per llançar al mercat nous productes Gallina Blanca? I, sobretot, on es pot trobar una mirada diferent que pugui donar un gir a tots aquests produc-tes? En aquest punt rau l’atractiu de l’In-novation Quest d’Esade, que aquest any ha arribat a la seva segona edició. Després d’un cap de setmana compartint experièn-cies, un centenar d’estudiants d’escoles de negocis de tota Europa es van organitzar en set grups per resoldre els reptes plan-tejats per les empreses participants en un període de vuit hores.

“Els estudiants ens donen una òptica que no veiem en els estudis de mercat; el seu angle de visió sempre és molt interes-sant”, explicava el director de màrqueting

de Banc Sabadell, Ramon Domènech, que es va mostrar obert a escoltar alternatives a la vinculació del banc amb Josep Guardi-ola, “si és que els estudiants troben algun valor tant segur com ell”.

pLANs DE FUTUR. Les empreses partici-pants van expressar la seva voluntat d’in-crementar la relació amb les universitats i van assegurar que tindrien en compte les

Els representants de Gallina Blanca, Banc sabadell i seat, durant la roda de premsa /// CEDIDA

propostes dels estudiants. Al final del dia, es van donar a conèixer els projectes gua-nyadors, que van passar a ser propietat de les empreses participants. Preguntats so-bre possibles vinculacions dels estudiants en els projectes, en cas que es portessin a la pràctica, els representants de les em-preses van assegurar que no s’havien plan-tejat res més enllà de la pròpia jornada de l’Innovation Quest. /// V.S.

Una 'business school low cost' oberta a les pimes

la importància de la formació en les pe-tites i mitjanes empreses és un valor

destacat en tots els àmbits, però no sem-pre es compleix com es deuria. La Univer-sitat Oberta de Catalunya (UOC) ha volgut posar les coses fàcils, i ha dissenyat un pro-grama d’estudis a baix cost dirigit a les pi-mes amb vocació d'educar-se. La seva filo-sofia de funcionament serà la de crear una business school amb capacitat per tractar els reptes del dia a dia dels autònoms i les petites i mitjanes empreses, des d'assump-tes fiscals fins a les vies obertes per acon-seguir finançament.

Durant el disseny del pla d’estudis, el direc-tor d’aquesta nova business school online, Joan Torrent, va copsar com l’alta inversió en temps i diners eren els principals obsta-cles perquè les pimes es decidissin a llan-çar-se a la formació. La solució ideada per Torrent ha estat la programació de 200 cur-sets d’entre cinc i quinze setmanes de du-ració i amb un cost de 150 euros.

ALIANCEs. Després del preu i el temps, una altra de les traves perquè les pimes apos-tin per la formació és el desconeixement.

Més del 80% d’aquestes empreses no estan al cas de les bonificacions a les quals tenen dret per formació. Per corregir aquesta xi-fra, la UOC es recolzarà en institucions com Pimec, que facilitarà la informació sobre la nova business school als seus associats.

Els cursets van començar el passat 19 d’oc-tubre i s’aniran rellançant cada dos mesos, per tal que tots els interessats s’hi puguin reenganxar. Els participants no hauran de passar cap examen per tal d’obtenir les cer-tificacions, sinó que treballaran en avalua-ció contínua. /// V.S.

Joan Torrent, director de la Bs /// CEDIDA

UOC /// TERRASSA

La UOC estrena la seva nova seu a Terrassa

amb la inauguració del nou curs ha ar-ribat el moment d’inaugurar oficial-

ment la nova seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), situada al Vapor Uni-versitari de Terrassa. En l’acte van estar presents la rectora de la universitat, Imma Tubella, i l’alcalde de la ciutat, Pere Navar-ro. Tubella va voler remarcar els lligams existents entre la UOC, “que van més enllà de l’activitat habitual de la comunitat”. La rectora també va celebrar que Terrassa “li-deri la societat del coneixement tal com al seu moment ja ho va fer amb la societat in-dustrial”. D'altra banda, Navarro va aplau-dir l’aposta de la UOC per la ciutat i va asse-gurar que les universitats són una aposta de “construcció de la ciutat i el país per la seva capacitat d’emetre missatges sobre com ha de ser la societat del futur". La nova seu de la UOC a Terrassa s’inaugura després de tretze anys d’activitat a la ciutat, a la rambla d’Ègara. En el nou centre els estudi-ants s’apropen a altres centres d’ensenya-ment superior i a agrupacions professio-nals. En aquest nou curs, el centre ofereix els seus cursos a més de 3.300 estudiants del Vallès Occidental, dels quals gairebé 800 són de Terrassa. /// REDACCIó

UOC /// TERRASSA

El cotxe híbrid de l’ETsEIAT, al podi de la Formula student

l’associació de Recerca Tecnològica UPC ecoRacing segueix entestada a demos-

trar que sostenibilitat i eficiència no estan renyides. L’última prova la va donar a prin-cipis d’octubre, durant la celebració de la Formula Student Spain al Circuit de Cata-lunya, on va situar el seu EcoR2 híbrid com a segon classificat. El mèrit és doble, ja que era l’únic vehicle híbrid en competició i no-més va ser superat per l’equip de la Univer-sitat de Zuric, a Suïssa.

El resultat ha situat l’aposta ecològica dels estudiants de la UPC de Terrassa com al mi-llor projecte estatal, en una prova que va te-nir la participació de 22 vehicles: 13 de com-bustió, 8 d’elèctrics i un d’híbrid. La univer-sitat catalana va ser l’única de l’Estat que va estar doblement representada, ja que tam-bé va situar en pista l’automòbil CAT04, de l’equip ETSEIB, que va acabar cinquena en la competició.

MILLORA DE REsULTATs. El segon lloc aconseguit en la Formula Student Spain su-posa un pas endavant en els resultats del projecte ecoRacing. Al mes de juliol, els es-tudiants de la UPC ja van presentar el seu

projecte a la Formula Student de Silversto-ne, on van acabar en sisè lloc. Fora de la pis-ta, l’equip va aconseguir la tercera i la cin-quena posició en les proves de sostenibili-tat i de negoci.

En el projecte de la UPC ecoRacing es desen-volupa en el marc del Programa INSPIRE3, de promoció del talent i emprenedoria de l’ETSEIAT i hi participen més de 30 col-laboradors, com Unnim Obra Social, l’Ajun-tament de Terrassa, Ascamm o Derbi. L’EcoR2 és el primer cotxe híbrid de compe-tició desenvolupat a l’Estat. /// V.S.

El vehicle va acabar en segon lloc /// CEDIDA

UpC /// TERRASSA

Pregunta als nostres mediadors. 902 013 012 www.axa.es

Nova Assegurança

AutoFlexibleTria i paga només per

les cobertures que realment necessites.

Ni més, ni menys.

Amb l’assegurança del cotxe,vas més protegit del compte?

40 àREA DE DEsCANs B30 novembre del 2011

àREA DE DEsCANsComunicació /// gestió dels Rh

marin Ledun recrea a 'Perros de Porcelana' un ambient laboral fosc, amb un excés de pressió entre els treballadors, baixes constants, depressions i assassinats. La literatura porta a l’extrem situacions no tan irreals PER: victor solvas

Els efectes de l’excés de pressió

el cas France Telecom és un punt d’inquietud i refle-xió per al món empresari-al i el sistema productiu con-temporani. Des de la tardor de 2009, l’empresa france-

sa ha vist com se succeïen els suïcidis entre els seus treballadors. Un rere l’altre, fins ar-ribar als 44 que avui registra aquest sinis-tre i fred marcador. Morts que han posat en el punt de mira el que passa darrere de les parets de l’empresa i que han deixat en evi-dència els seus mètodes de gestió del per-sonal. Però si evitem el nom de France Tele-com i els efectes dramàtics del cas concret, potser podem veure com les causes no són una realitat tan llunyana. Que els efectes de les causalitats es poden manifestar de ma-neres molt diverses, però que, al cap i a la fi, els processos són similars.

Aquest és l’exercici que planteja l’escriptor francès Marin Ledun a la seva novel·la Per-

ros de porcelana. L’obra evoca sense remei al cas France Telecom, però l’evita. Juga en l’àmbit de la ficció absoluta, situant l’acció en una empresa que frega amb la realitat, però que no surt de les fronteres de la ima-ginació. Ledun no es permet ni tan sols el luxe d’agafar el punt de partida dels suïcidis per situar l’acció. La novel·la s’inicia amb l’assassinat de Vincent Fournier, un treba-llador amb episodis depressius constants i amb una actitud autodestructiva creixent, a mans de la metgessa de l’empresa, Caro-le Matthieu. “Amb el seu acte, Carole Matthi-eu no eximeix a l’empleat del seu patiment, sinó que és el braç armat d’una organitza-ció destructiva i, de vegades, assassina”, ex-plica Ledun.

L’elecció d’una metgessa d’una gran empre-sa com a protagonista de la novel·la no ha estat casual. Matthieu és el punt de troba-da entre les pors i els traumes dels treballa-dors i les exigències de la direcció, “és la fi-

gura que es troba al cor del negoci, qui pot assessorar, fer diagnòstics, però que no pot curar”, argumenta l’autor. Per Ledun, aques-ta capacitat d’acompanyar però no de reso-lució és “una metàfora de moltes empreses d’avui, que prometen la felicitat, la satisfac-ció en el treball, l’èxit social i el professional, però que al final no ho poden complir”.

Malgrat el seu paper com a “braç executor”, Matthieu també és un personatge portat al límit per les circumstàncies laborals. “Al fi-nal, es tracta d’un treballador que lluita con-tra la bogeria del món empresarial i dels ne-gocis més salvatge”. Ledun considera que el que ell qualifica com el “mal del treball” ar-riba per les altes quotes de pressió i d’exi-gència a què algunes empreses sotmeten els seus treballadors. Ledun considera que “les companyies llancen els seus empleats contra els de la competència, enfrontant re-sultats i, en circumstàncies extremes, la si-tuació pot portar a la depressió, al suïcidi o

Ledun considera que “moltes empreses llancen els seus empleats contra els de la competència enfrontant resultats, portant a situacions d’extrema pressió”

41àREA DE DEsCANsB30 novembre del 2011

a l’homicidi”. L’autor qualifica la situació de “gran fracàs, però també previsible i planifi-cada des de fa dècades”.

Tot i que la novel·la està íntimament lligada a la història de France Telecom, Ledun des-vincula la història de qualsevol context geo-gràfic i de tota tipologia d’empresa. Segons entén, aquestes situacions poden succeir en tot tipus d’empreses “més grans o més pe-tites i ja siguin públiques o privades”. D’al-tra banda, considera que el “fenomen” afec-ta a empreses de tot el món, “però les con-seqüències adopten formes molt diferents: hem viscut suïcidis a França, però també homicidis als Estats Units, i això només són alguns exemples entre molts altres casos”.

salut i treball

Una de les persones que més ha seguit el cas de France Telecom i més autoritzada per parlar sobre les conseqüències d’un excés

1 /// salut i treball,EL LLIBRE DE LEDUn TRACTA ELS PROBLE-MES PSICOLÒGICS I DE SALUT QUE POT COM-PORTAR Un MAL En-TORn LABORAL, AR-RIBAnT ALS EXTREMS MÉS InESPERATS

2 /// reFerÈnciesTOT I QUE nO hI hA MEnCIó EXPRESA En TOT EL LLIBRE, PERROS DE PORCELOnA RECOR-DA InEVITABLEMEnT EL CAS DE FRAnCE TE-LECOM

3 /// escriptor d'ÈXitESPECIALISTA En CO-MUnICACIó, LEDUn hA ACOnSEGUIT UnA GRAn REPERCUSSIó A FRAnÇA GRÀCIES A AQUESTA OBRA

4 /// més eXigÈncia,EL PROFESSOR D'ESA-DE DEnUnCIA EL FET QUE MOLTS EMPRESA-RIS BUSQUIn MÉS REn-DIMEnT AMB MEnYS PERSOnAL SEnSE TE-nIR PRESEnT LA SALUT DELS TREBALLADORS/// CEDIDES

1 ///

de pressió és el titular de la càtedra sobre el Futur del Treball d’Esade, Simon Dolan. El passat octubre va participar en el Fòrum In-ternacional de la Salut, a Santiago de Com-postela, on va utilitzar l’adjectiu de “capita-lisme assassí”. Un terme dur, però que ex-plica la situació que s’ha produït en moltes companyies en els darrers anys. “Les em-preses sotmeten a una gran pressió els tre-balladors per assegurar-se la supervivèn-cia i arriben a demanar autèntics miracles; hem viscut grans reduccions de plantilla i molts directius han volgut que els que supe-raven la selecció es convertissin en super-homes”, explica Dolan.

El professor d’Esade entén la repercussió del cas France Telecom, però adverteix que la situació es produeix a escala global. Per exemplificar-ho al·ludeix el cas de Foxconn, el fabricant xinès d’Apple, on també s’han produït suïcidis entre els treballadors de la fàbrica. Però Dolan considera que el suïci-

di no ha de ser l’únic indicatiu d’una pres-sió excessiva en el treball. “Moltes empre-ses ofereixen bons salaris, però a canvi de treballs rutinaris, una pressió terrible i unes expectatives no realitzables; així ens ho in-diquen les notes de suïcidi que trobem, però també les múltiples malalties que es poden derivar d’aquestes pràctiques”.

El llibre de Marin Ledun tracta sobre les cau-ses i les conseqüències de la pressió extre-ma al treball, però com pot un gestor ad-vertir que la situació s’està tornant insos-tenible? Dolan considera que hi ha dues tipologies d’advertències que ens han de fer encendre les alarmes. A nivell micro, el professor d’Esade recomana estar atent a les “queixes i al llenguatge utilitzat pels tre-balladors, però també al llenguatge corpo-ral i les actituds irregulars que evidencien un problema, com pot ser l’abús de l’alco-hol fora de l’oficina, però també en l’ambi-ent laboral”. A nivell macro, Dolan considera que hi ha símptomes que estan directament connectats amb l’estrès de les persones, com pot ser l’abús de l’absentisme. “Si te-nim il·lusió pel treball hi aniré passi el que passi, sinó és així intentaré faltar-hi a la mí-nima que pugui”.

Per Dolan, evitar aquestes situacions pas-sa per la sensibilització i promoció de la sa-lut en l’àmbit laboral. “No hi ha una sola so-lució miraculosa que ens asseguri el benes-tar dels nostres treballadors; podem actuar des de la intervenció individual o anar més enllà i crear tota una cultura del treball, però el que és bàsic és la conscienciació dels em-presaris sobre la importància de cuidar als seus treballadors”, explica. El profes-sor d’Esade considera que avui en dia enca-ra hi ha molts gerents que “no volen saber res més enllà dels resultats que generen els seus treballadors, i això és un greu error: si el teu personal està sotmès a una situació de gran estrès no rendirà i acabarà repercu-tint negativament a l’empresa”.

El professor d’Esade no dubta de la gravetat de la situació i adverteix que les pràctiques abusives poden derivar en malalties físiques o mentals. Dolan considera que “molts dels treballadors preferirien generar menys ingressos a canvi de menys pressió al treball”.

El professor d’Esade, Simon Dolan, considera que “moltes empreses demanen autèntics miracles als seus treballadors; esperen resultats de superhomes”

tÍtol: Perros de porcelanaautor: marin Leduneditorial: Planetapreu: 21 €

EL LLIBRE

2 ///

3/// 4///

42 EsTACIó DE sERVEI B30 de novembre del 2011

EsTACIó DE sERVEI

ELs LíMITs DEL CREIxEMENT La planta de Montornès del Vallès és un pilar pel grup Arbora-Ausonia. Des de fa més de trenta anys fabrica compreses, protec-tors femenins i absorbents d’incontinència, en una planta de 25.000 metres quadrats. En l’actualitat, la planta es mou en una pro-ducció anual de més de 170 milions de compreses, 800 milions de protectors i més de 200 milions d’ab-sorbents per la incontinèn-cia. Aquest nivell de pro-ducció acaba revertint en nivells de facturació que, en part, es destinen a la in-novació en els productes. Tarrida, però, adverteix dels límits governamen-tals que s’han imposat en els últims anys en els preus de productes com els bol-quers. El 2010, el Govern estatal va aplicar unilate-ralment una rebaixa del 20% en el preu de venda al públic d’aquests produc-tes. “Ara sembla que es pot aplicar una nova rebaixa, fet que tornaria a afectar greument els nostres be-neficis i, en conseqüència, les possibilitats d’investi-gar i innovar per oferir mi-llores”.

En primera persona /// oriol Tarrida

El director de la planta d’Arbora-Ausonia a montornès centra el seu treball en dos conceptes: valors i innovació PER: victor solvas

Com a bon terrassenc, l’Oriol Tarrida és un gran aficionat a l’ho-quei sobre herba. No només com a especta-dor, sinó que durant la seva infància i adoles-cència va vestir els co-

lors groc-i-negre de l’Atlètic de Terrassa, “el millor club de la ciutat”. La dada no merei-xeria més que un apunt a peu de pàgina si no fos per la importància que dóna el direc-tor de la planta d’Arbora-Ausonia a Montor-nès del Vallès en la formació dels seus va-lors. “En l’esport vaig aprendre a treballar en equip i a respectar els companys, l’en-trenador i els àrbitres, i això és el que des-prés intento transmetre en el treball”, ex-plica Tarrida. El directiu és un gran defensor de la filo-sofia de treball de la seva empresa, amb la qual se sent plenament identificat. De fet, Arbora-Ausonia ha estat la seva única casa professional i assegura haver trobat a la pri-mera un grup amb el qual comparteixo ple-nament valors. I amb aquesta afirmació no només es refereix a les 230 persones que dirigeix a la planta de Montornès, sinó tam-bé als mètodes de treball i a la filosofia de la companyia. “El grup sempre s’ha esforçat en detectar el talent de cada treballador i fomentar-lo, fent sentir a tots els membres de l’empresa que tenen una responsabilitat i que són necessaris per tirar endavant un projecte comú”, explica Tarrida. El resultat d’aquesta filosofia de treball és “una rela-ció el més horitzontal possible”, fins al punt que molts dels projectes de formació estan dirigits pels propis treballadors. El mateix Tarrida és un dels 60 coachs que té el grup entre els seus treballadors. EL MOTOR DE LA INNOVACIó. Però no només de valors i bones paraules poden

viure les empreses. Al final, dirigir una de les plantes de producció del grup líder en el sector de la higiene suposa una rein-venció constant per renovar el catàleg. “A la planta produïm bolquers que, en la ma-jor part dels casos, van dirigits a persones amb una mobilitat reduïda; nosaltres tre-ballem per fer que els nostres productes s’adaptin cada cop més a les seves neces-sitats introduint millores com els adap-tadors de mesura, materials que eviten la irritació de la pell i productes amb ple-na capacitat d’absorció. Són petites mi-llores que arrodoneixen el nostre ser-vei i ens fan créixer”, argumenta Tarrida. Totes aquestes novetats que s’incorporen al producte són resultat d’un sistema que es proposa fomentar la innovació en el tre-ball amb l’establiment d’objectius per de-partament “i que acaben repercutint di-rectament en els treballadors, que saben que les seves propostes són valorades”. El directiu d’Arbora-Ausonia intenta que aquesta voluntat d’innovació no es quedi només en el disseny de la producció, sinó que també arribi als processos de treball. Per aconseguir-ho s’autoimposa un pas-seig diari per la planta “per poder escol-tar els suggeriments dels treballadors i co-mentar-les als caps de departament per introduir millores”. ExEMpLE EN pERsONA. D’entre els as-pectes que més valora Tarrida del funcio-nament d’Arbora-Ausonia i que ell mateix es preocupa per mantenir com una de les senyes d’identitat de la planta, és el treball en la detecció i foment del talent. Ell mateix n’és mostra, ja que la seva formació poc o res té a veure amb la gestió. Després d’aca-bar l’enginyeria a la Universitat Politècni-ca de Catalunya, Tarrida va entrar com a enginyer de sistemes a l’empresa i va anar abandonant progressivament els llocs més tècnics per ocupar-se de la gestió, fins que el 2006 va arribar a la direcció de la planta, sent encara molt jove. Malgrat la distància entre funció i forma-ció, Tarrida explica com cada cop es va sen-tir “més abocat a la gestió de grups i tenia la voluntat d’arribar a llocs de responsabi-litat”. Tant és així que, l’any 2008-2009 va completar la seva formació amb un EMBA, a l’escola de negocis Esade. “Necessitava adquirir coneixements de finances, màr-queting i recursos humans, i aquest tipus de màster és el que t’ofereixen”. Malgrat els seus antecedents emprenedors (els seus pares van tenir la seva pròpia empresa), de moment Tarrida no es planteja aprofitar l’experiència adquirida a l’EMBA per llan-çar-se a crear al seu propi negoci.

“Estic en un grup amb el qual comparteixo valors”

www.catalanaoccidente.com

44 EsTACIó DE sERVEI B30 novembre del 2011

LLIBREs

rockvoluciÓn empresarial salva lÓpeZ

La inspiració i la creativitat es poden trobar en molts àmbits, però potser un dels camps més innovadors és el de la música rock. qui podia pensar als anys ‘70 que es podia fer un espectacle com el The Wall de Pink Floyd? quants haurien apostat per l’èxit de genesis després de la marxa de Peter gabriel? grans companyies ho han entès i ja han buscat en-tre les estrelles del rock assessors i directors comercials. El professor d’Esade i guitarra de Telémaco Dormía repassa les lliçons que el rock ens dóna en el màrqueting i la gestió empresarial en aquest llibre. /// EmPRESA ACTIVA

aprender de los campeones pep marÍPer ser el millor cirur-già, pastisser, policia, professor o empresari només cal fer el mateix que per ser el millor futbolista. Aquest és el missatge que marí vol transmetre./// PLATAFoRmA

implÍcamesilvia damianoAconseguir la impli-cació i el compromís en l’àmbit laboral és, potser, un dels reptes més difícils per a un gestor. Aquest llibre busca el què i el com del compromís, amb la intenció de donar claus aplicables./// PLANETA

Vicenç González Director del Departament Jurídic Laboral de PIMEC

REspONsABILITAT EN MATÈRIA DE RIsCOs LABORALs

L’empresari, els administra-dors, el personal directiu i els altres treballadors amb certes responsabilitats han

d’estar atents a les obligacions que es pu-guin derivar en l’esfera laboral de les mo-dificacions introduïdes en el codi penal. Comencen a ser habituals les sentències dels Jutjats Penals en què se’ls condem-na en matèries relatives a delictes con-tra els drets dels treballadors.

Dels articles 316, 317 i 318 del Codi Penal, que fan referència als riscos laborals, se n’està derivant una jurisprudència que no es pot menystenir i que obliga les em-preses a ser extraordinàriament curoses. És habitual la condemna penal a empre-saris, consellers delegats o encarregats

per delictes contra els drets dels treba-lladors, i això fins i tot en els supòsits en què sense haver-se produït cap accident o resultat lesiu, s’hagi posat en greu pe-rill la vida o la integritat física dels tre-balladors. És el que s’anomena un “delic-te de risc”. Òbviament, si es produeixen danys personals, podríem estar fins i tot davant d’un delicte de lesions o d’homi-cidi imprudent.

L’article 318 assenyala de manera ex-pressa que la pena s’imposarà a adminis-tradors o encarregats quan els fets s’atri-bueixin a una persona jurídica. Es tracta d’una omissió que consisteix en no faci-litar al treballador els mitjans necessaris perquè desenvolupi la seva feina amb les mesures de seguretat adequades, sem-pre que això suposi transgredir les nor-mes de prevenció de riscos laborals.

És un tema que mereix la nostra atenció des del vessant ètic, però també per evi-tar el tràngol d’un procés penal, cada cop més dur i contundent pel que fa a matè-ries relatives a delictes contra els drets dels treballadors.

Fes-te subscriptor

Subscripció anual: 20 €Omple la butlleta i fes-la arribar a: Sant Antoni, 42-44 · 08172 Sant Cugatb30@premsalocal.com / Fax: 93 590 86 25 / Més info: 93 590 86 00

Signatura

DADES DE PAGAMENT

BANC / CAIXA · Núm. de compte corrent

TARGETA

Dígits de control

Data de l’alta de subscripció / /

/D. de caducitat

Nom i cognoms

Adreça

Ciutat CP

NIF/DNITel.

/ / Adreça electrònicaData naix.

Américo Ologaray Orti Tècnic de l’Administració local

L’AVALUACIó DE LEs pOLíTIQUEs púBLIQUEs

Al llarg de l’any, els diaris han recollit notícies similars a la següent: "Les fortes pèrdu-es econòmiques que ha anat

acumulant la línia d'AVE oberta entre Toledo i Albacete han fet que Renfe de-cideixi l’eliminació del tram Toledo-Madrid".

Decidir una intervenció pública reque-reix un previ diagnòstic del problema que es vol resoldre o bé d’una millo-ra per aconseguir i tot això en relació a una necessitat social que es preten-gui satisfer. Després s’ha d’identificar l’impacte que es vol assolir.

Determinat l’impacte (out come) s’ha de dissenyar la intervenció amb els seus serveis que hauran de ser perti-nents com a causa-efectes en el resul-tat esperat. L’execució de tot aquest procés requereix que es faci amb la participació de les parts interessades en la realització del projecte.

Els estudis tècnics que es van fer abans de posar en marxa el servei de l'AVE en-tre Toledo i Albacete es van ajustar a l’esquema d’una avaluació i concebuts com a ajuda a la presa de la decisió?La Comissió Europea ha definit l’avalua-ció com la valoració de les intervenci-ons dels organismes públics segons els seus productes i els seus impactes, en relació a les necessitats que pretenen satisfer i orientada a proporcionar in-formació rigorosa, basada en proves, per a la presa de decisions. I aquest no-més és un exemple. El governs, sigui quin sigui el seu àmbit territorial com-petencial, han de desenvolupar un mo-del de gestió pública que permeti me-surar de manera transparent i rigoro-sa l’impacte assolit per les decisions que adopten.

El moment actual de crisi econòmica i d’escassetat de recursos que pateixen els organismes públics fa més que mai necessari una bona gestió dels diners dels contribuents. La bona governan-ça dels afers públics exigeix una avalu-ació prèvia i posterior dels resultats de les polítiques públiques.

SI ES PRoDuEIxEN DANyS PERSoNALS, PoDRíEm ESTAR DAVANT uN DELICTE DE LESIoNS

ic.pecomunicacio.com

IC_B30.indd 1 29/08/11 10:50

46 EsTACIó DE sERVEI B30 novembre del 2011

La Cambra tanca el seu cicle de conferències sobre RH “Gestió del capital humà”En l’última trobada es van reunir 14 empreses per parlar sobre l’avaluació d’acompliment

FORMACIó /// CAmBRA DE TERRASSA

La Cambra ha tancat, aquest mes d'octubre, la ronda de trobades sobre Recursos Humans /// CEDIDA

la Cambra va tancar, a finals d’octubre, la primera edició del cicle de conferènci-

es “Gestió del capital humà”. En quatre ses-sions repartides al llarg de l’any, empreses de referència al territori han compartit les seves experiències en l’àmbit de la gestió dels recursos humans, tractant temes com la gestió del talent, els plans de formació i la política retributiva. En aquesta última tro-bada, 14 empreses es van reunir entorn de la taula per exposar les seves pràctiques i re-flexions sobre els mètodes d’avaluació del compliment dels treballadors.

La trobada va seguir la dinàmica de les al-tres sessions, amb dues veus cantants que van centrar el tema amb l’exposició de les seves pràctiques i l’obertura d’un torn d’in-tervencions entre la resta de participants. Aquesta vegada, els dos protagonistes van ser José Luis Portabales, de Celsa, i Ana Spa-da, de Continental Automotive.

Al final de la sessió, els participants van acordar una sèrie d’observacions sobre el tema tractat. Entre les conclusions fixades, destaca la “necessitat d’establir un consens previ entre la persona avaluada i l’avalu-ador, fonamentar uns processos comuns, clars, coneguts i senzills en la seva aplica-ció”. Els reunits també van posar-se d’acord en el fet que és necessari “consensuar un pla de millora posterior al moment de l’ava-luació, per tal que sigui reconeguda per les dues parts”, i van remarcar la importància de fer quadrar “les competències que cal

avaluar amb les línies estratègiques de de-senvolupament del negoci”.

El director de Serveis de la Cambra, Josep Beltran, destaca els beneficis que pot com-portar una sistema d’avaluació entre els treballadors. “Una metodologia adient per-met gestionar per objectius i crear una rela-ció més directa entre mànagers i equips de treball. S’han d’establir diàlegs amb els tre-balladors per establir els seus punts forts i febles i buscar la formació necessària, cre-ar un pla de carrera i establir una política retributiva equilibrada”.

Beltran reconeix que, en un primer mo-ment, la implantació d’un sistema d’ava-luació pot ser vist com un “sistema de con-trol contra el treballador”, considera que, al final, és el propi equip de treball qui en de-mana, ja que “s’estableixen els paràmetres d’acció”. Tot i això, creu que la implanta-ció d’aquests sistemes demana “diàleg en-tre treballadors i empresaris per arribar a un consens just amb les dues parts; s’ha de buscar un sistema més qualitatiu que no pas quantitatiu”.

El director de Serveis destaca que el cicle ha reunit les principals empreses de referèn-cia de la demarcació, com Cirsa, Catalana Occident, HP, BBraun o Ficosa, “les que des-prés són exemple per a la resta de compa-nyies”. També es felicita per la xarxa de pro-fessionals creada i assegura que l’experièn-cia es repetirà el 2012. /// V.SOLVAS

10 A 24 DE NoVEmBREautoconeiXement i autocontrol mitJanÇantla intel·ligÈncia emocional i la pnlAquest curs programat per la Cam-bra de Sabadell té per objectius la in-troducció general al concepte d’intel·-ligència emocional (IE), entrenar les diverses habilitats vinculades, prac-ticar activitats d’entrenament dirigi-des a l’aplicació d’aquestes habilitats en el marc laboral i donar a conèixer les tècniques i paradigmes de la pro-gramació neurolínguistica (PNL) com a eina de la IE. Aquestes eines tenen una doble finalitat: el creixement per-sonal i la millora de les relacions labo-rals i del treball en equip. El curs se ce-lebrarà els dies 10, 17 i 24 de novembre de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 18 h. El dirigi-rà Ester gonzález, màster practitioner en PNL per l’institut gestalt de Barce-lona, i té un cost de 360 euros per par-ticipants del Vallès occidental i el Ba-ges i de 600 per la resta de partici-pants. LLoC: Cambra de SabadellméS INFo: ccarmona@cambrasaba-dell.org 15 I 22 DE NoVEmBREgestiÓ Financera i negociaciÓ bancÀria en un entorn de crisiAquest curs, Cecot pretén oferir els coneixements i les eines per millorar la gestió del circulant d’una empresa i aprendre com abordar la negociació bancària. Els gerents i directors finan-cers de pimes són el perfil més indicat, però està obert a totes aquelles per-sones interessades en la gestió finan-cera i la negociació bancària. El curs se celebrarà els dies 15 i 22 de novem-bre de 9.30 a 13.30. Es requereix ins-cripció prèvia i té un cost de 300 eu-ros pels socis Cecot i de 330 euros per la resta.

LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, TerrassaméS INFo: www.cecot.org 17 DE NoVEmBREcom vendre més? eines per augmentarel propi potencial comercialEl curs pretén donar a conèixer els processos psicològics que tenen pre-sència en les interrelacions huma-nes, sobretot en aquelles que inter-venen en un procés de compravenda, amb l’objecte d’augmentar l’eficàcia

comercial. Dirigit a comercials, exe-cutius de comptes, directius i, en defi-nitiva, a tots els professionals que ha-gin de tractar amb la gent per poder vendre el seu producte o servei. El curs té un cost de 216 euros per par-ticipants del Vallès occidental i el Ba-ges i de 360 per la resta de partici-pants. L’impartirà els dies 17 i 24 de novembre i 1 de desembre de 9.15 a 14.15 la llicenciada en psicologia i pro-fessora de màrqueting de la uAB, mò-nica mendoza

LLoC: Cambra de SabadellméS INFo: ccarmona@cambrasaba-dell.org

17 DE NoVEmBREla nova reForma de la negociaciÓ col·lectivaLa patronal Cecot ofereix aquest curs destinat a conèixer l’estructura de la negociació col·lectiva, les diferents fases del procés de negociació , apli-cació, interpretació i impugnació dels convenis col·lectius, així com analit-zar la seva relació amb els marcs de classificació professional com a me-sura de flexibilitat laboral i organit-zativa. josé Luis Salido, professor de Dret del Treball i de la Seguretat So-cial de la universitat de Barcelona, serà l’encarregat d’impartir el curs que se celebrarà el dia 17 de novem-bre de 9.30 h a 19 h. Es requereix ins-cripció prèvia i té un cost de 260 eu-ros pels socis Cecot i de 290 euros per la resta.

LLoC: Cecot C/ Sant Pau, 6, TerrassaméS INFo: www.cecot.org

23 DE NoVEmBRE garanties de cobrament a les eXportacions El curs de la Cambra de Terrassa pretén ajudar a identificar, valorar i gestionar les noves i més satisfactòries formes de garantir el cobrament de les exportaci-ons, aprofundint en la seva operativa i els seus costos. El seminari està adreçat fonamentalment a personal administra-tiu - financer d’empreses exportadores. També pot resultar d’interès a responsa-bles d’exportació de pimes, a gerents de micorempreses amb activitat exporta-dora. xavier yúfera. Advocat, consultor en Comerç Internacional i Professor del Centre d’Estudis Internacionals, dirigirà el curs. Començarà a les 9 h i s’allargarà fins a les 13 h. Té un cost de 75 euros.

LLoC: C/ Blasco de garay, 29-49, Ter-rassa méS INFo: www.cambraterrassa.es

CURsOs I sEMINARIs

47B30 novembre del 2011 EsTACIó DE sERVEI

1. L’alternativa. Si vostè és dels que no els agrada mossegar la poma, Sony li ofereix una alternati-va. El seu tablet, amb una pantalla de 9,4 polsades, no té res a envejar a les prestacions dels seus compeditors. Producte ideal per als que volen diferenciar-se.

2. Per a lectors. un tablet és una gran opció per a aquells que maneguin diverses aplica-cions, però si l’únic que l’interes-sa és devorar llibres amb la màxi-ma comoditat, millor que destini els seus estalvis a un ebook. D’entre la multitud d’opcions que ofereix el mercat, el Wolder miBuk Life és un valor segur, amb una pantalla prou gran i un sistema de lectura pensat per no cansar la vista.

3. mira-ho a la tele. Veure sèries i pel·lícules a l’ordinador és ja un hàbit consolidat. Però fixi's en la pantalla de la seva televisió, en la qualitat d’imatge... De veritat no preferiria veure els arxius comprats a la xarxa en pantalla gran i amb un bon equip de so? La solució és un disc dur multimèdia, com aquest Lacie d2 quadra, amb capacitat per emmagatzemar 1.024 gigues.

4. En la simplicitat... L’era dels smartphones sembla haver-se portat per endavant fabricants de telèfons clàssics, però empre-ses com Nokia segueixen fent feina. Si el món iPhone el sobrepassa, en aquest Nokia 701 pot trobar un bon company de viatge. menys aplicaci-ons, però amb tot el que ha de tenir un mòbil del segle xxi.

5. El clàssic renovat. que l’iPhone s’ha convertit en el produc-te estrella d’Apple ningú ho nega, però l’oci de molts encara està vin-culat amb l’iPod nano. Aquesta ver-sió del prodcute ha estat renovada i incorpora una pantalla tàctil.

6. El més petit de tots. Però el gadget més minúscul d’aquest mes és creació de ham-macher Schlemmer, que ha disse-nyat la càmera més petita del món. Dos megapíxels que es poden per-dre a la butxaca.

3

5

2

4

1

6

www.actitudazul.com