Presentacio Art Roma

ART ROMÀ

CONTEXT HISTÒRIC

MONARQUIA >> 753-510 aC• Formació de la ciutat de Roma sota el domini dels etruscos (618-510)• Península Itàlica dividida: etruscos a la zona septentrional; llatins, sabins… • L’aristocràcia romana acaba amb la monarquia etrusca i s’inicia…

REPÚBLICA >> 510 aC – 27 dC Roma es converteix en un estat fort i pròsperPoder exercit pel Senat Expansió cap a nous territoris:

•Domini del Mare Nostrum•Guerres púniques (Roma –vs- Cartago)

CONTEXT HISTÒRIC

CONTEXT HISTÒRIC

IMPERI >> 27 dC – 476 dC Romanització: expansió de les formes, el dret i la llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides. Els períodes artístics es coneixeran per les Dinasties que els van encarregar.

EXPLICACIÓ MÍTICA DE L’ORIGEN DE ROMA

• Després de la Guerra de Troia:

• Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Península Itàlica• Ascani fundà la ciutat d’Alba Longa, inici d’una dinastia reial que acabà quan Numitor fou derrocat per Amuglius• Rea Silvia (filla de Numitor) s’uneix a Mart i neixen dos bessons: Ròmul i Rem. Amuglius obligà a abandonar els bessons a les aigües del Tíber on foren recollits per una lloba que els crià. • Ja adults, Ròmul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el poder i més tard, fundaren Roma. Finalment, Ròmul matà el seu germà i es convertí en rei de Roma.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA

• RELIGIÓ ROMANA• Influència d’altres religions

• Grècia: mitologia i formes de representació de les divinitats• Etrusca: culte privat als penates, lares i manes• Divinització de l’emperador • Cap al final de l’Imperi influència de religions orientals

• ROMANITZACIÓ• Expansió del llatí arreu de l’Imperi Romà• Dret civil romà vigent en alguns aspectes fins a l’actualitat• Urbanisme• Llegat literari

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA

L’ART ETRUSC

Durant el primer període de la seva història , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca. Aquesta època resultà clau en la formació i definició de la cultura i el caràcter romà.

1. Ús de la volta i l’arc

2. Planificació urbanística (exemple Marza Botto)

1. Ús del sistema hipodàmic o ortogonal heretat dels campaments militars.

2. Delimitació dels eixos principals segons criteris astronòmics: Pomerium.De Nord a Sud: CardoD’Est a Oest: DecumanusFortificació i abituallament de la ciutat

L’ART ETRUSC

1. Culte als morts

• Necròpolis• Pintura parietal amb la tècnica del fresc a

l’interior de les tombes• Representacions en aixovar funerari

L’ART ETRUSC

PLÀSTICA ETRUSCA

• Art funerariTant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus que trobem als sarcòfags tenen el mateix objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.

PinturaDenota certa influència grega pel que fa al predomini de la línia. Malgrat tot, no se segueix cap convenció pictòrica ni ordre en la composició.

Apareixen escenes de caire funerari, de la vida quotidiana i fins i tot històriques.

PLÀSTICA ETRUSCA

• Escultura•Arcaica i frontal. Hieratisme típic del primer període grec.• Materials: terracota policromada i bronze. Escassa utilització de la pedra.• Sorgeix el retrat com a gènere escultòric independent. El costum de fer mà scares funerà ries serà molt ben acollit per Roma, que l’adoptarà de seguida.

ESCULTURA ETRUSCA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ

MONARQUIA• Austeritat • Arcaisme

REPÚBLICA• Influències: etrusques, gregues i hel·lenístiques (Grècia i Àsia Menor)• Espoli sistemà tic i tallers de copistes• Rebuig del públic per les obres d’art gregues ja que no coincidien amb l’austeritat pròpia dels romans.

• Eclecticisme• Anonimat dels artistes

IMPERI

•Amb August es renova i s’embelleix la ciutat de Roma: imatges amb funció propagandística i programàtica.

•Art com a manifestació d’idees polítiques, socials i històriques.

•Art per enfortir l’estat i sobretot, l’emperador.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ

MATERIALS •Predomini de la pedra fins època imperial

•Tuf local, Peperí, travertí

•Generalització del marbre en època imperial en detriment de la pedra local (marbre blanc majoritàriament, però també de colors importat de les canteres d’Àsia Menor)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I

TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES



•Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus spicatum).

OPUS SILICEUM OPUS CUADRATUM

OPUS INCERTUM

OPUS RETICULATUM

OPUS LATERICIUM



TÈCNIQUES CONSTRUCTIVESGran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels territoris que conquerien. La seva arqutiectura n’és una mostra.

• Ús dels ordres arquitectònics grecs. A partir d’època imperial el dòric o toscà i el jònic gairebé desapareixen com a elements de suport. Es generalitza l’ús del corinti.

• s. I aC creació de l’ordre corinti canònic

• Ús dels tres ordres arquitectònics alhora amb finalitat decorativa

• Ús de l’arc, la bòveda i la cúpula (conegut per etruscos i grecs) que juntament amb l’opus caementicium va fer possible la construcció d’edificis tècnicament molt complexos.



Temple: templum espai sagratPòrtic profundElevat sobre podi amb escalinataImportància de la façana marcada per l’escalinataPlanta rectangular o circular seguint el model del

tholos grec

ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSAEL TEMPLE

ARQUITECTURA PÚBLICA RELIGIOSAEL TEMPLE

Tipus de temples:1. Sobre podi amb columnes a la part

anterior (façana) amb 3 cel·les (tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva) Les parets laterals s’allarguen fins a la façana.

3. Sobre podi. Les parets laterals s’allarguen des de la façana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts.

5. Sobre podi. Adaptació del peristil grec. Mitjançant columnes exemptes o columnes adossades.

PANTEÓ, Roma

MAISON CARRÉE, Nimes

ARQUITECTURA PÚBLICA CIVILEDIFICIS LÚDICS

EL TEATRE•Deriva del teatre grec. •No sempre es recolza a la falda d’un turó•Usos del teatre:

• Representacions• Actes de culte

L’AMFITEATRE

•Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naumàquies)•Edifici netament romà• Característiques:

•Arena ovalada (de vegades amb estances a sota)• Arena separada de les graderies pel pulpitum• Graderies construides mitjançant bòvedes, arcs i opus caementicium• Part superior amb pòrtic amb seients de fusta• Consoles per col·locar les velae• Seients del pulpitum reservats pels aristòcrates i senadors: individuals i amb nom


COLOSSEU, Roma


CIRC•Carreres de cavalls (bigues, quadrigues…)•Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems•PULMINAR zona on seien les autoritats•Arena dividida en dos per l’espina on es col·locaven estàtues de divinitats o abituallament del circ

TERMES• Costum del bany molt estès (procedent de Grècia)• Ús higiènic i lúdic• Construcció mitjançant l’opus caementicium• L’aigua de les termes arribava pels dipòsits de la ciutat o bé mitjançant els aqüeductes.

MONUMENTS PÚBLICS: FUNCIÓ PROGRAMÀTICA I COMMEMORATIVASIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES I ESCULTURA

ARC •Cobert de relleus•Part superior coronada per estàtues de divinitats o família imperial. En època republicana, general vencedor i família.•Tipologia més coneguda és l’arc de triomf

• Commemora victòries militars però també• Commemorar noves vies • Límit entre territoris

COLUMNA• Coberta de relleus o no• Fòrum• Coronada per escultura de l’emperador o general vencedor• Relleus històrics: representació de batalles

ESCULTURA

• Importància del relleu històric, funerari i retrat

ESCULTURA IDEAL• Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitològica• Còpies romanes dels esquemes grecs • Es troba en relleu i escultura exempta• Ús del bronze, el marbre i la pedra• Mides superiors al natural: les mides grans denoten representació de la divinitat

ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els més abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als Detalls fins s. II dC, després només es polia el marbre per donar-li brillantor. Escultura pública que s’exhibia en llocs públics i també privada.

ESCULTURA

RETRAT• Gènere característic dels romans• Màscares dels difunts per tenir un record (de cera en època republicana i de pedra o marbre en època imperial, depenent del poder adquisitiu del comitent). • Àmbit domèstic i funerari• Categories de retrat

• Privat• Públic: la manera que l’emperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats)

• Estils: Verista o helenístic. Retrat fisionòmic, psicològic, sintètic, fictici-retrospectiu… • Relleu i escultura exempta

ESCULTURA

ESCULTURA

RELLEU HISTÒRIC• Commemoració de les victòries•En època republicana el comitent podia ser un general; en època imperial l’emperador o la seva família.•Funció propagandística• Es troba a:

• Arcs triomfals• Columnes• Ares o altars monumentalitzats

• Temàtica: exaltació de les virtuts de l’emperador (apoteosi, decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio• Estil:

•Eclecticisme: gust per les formes clàssiques•A finals de l’imperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme

COLUMNA TRAJANA

ARA PACIS AUGUSTAE

ARA PACIS AUGUSTAE

PINTURA

• Decoració de les parets interiors de les cases• Tècnica del fresc

Sobre la paret es disposa una capa d’estuc (barreja de guix i calç). Sobre la capa encara humida s’apliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparatòria i els pigments s’assequen s’aplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura.

• Es conserva poca pintura• Gràcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per l’erupció del Vesuvi), els historiadors de l’art han pogut establir una periodització o catalogació de la pintura romana.

ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS

• 1r Estil Pompeià o d’incrustacions: Creació d’una arquitectura fictícia mitjançant plaques de marbre i pilastres sobre l’estuc que fins i tot, sobresurten de la paret. S’inclouen alguns detalls de vegetació. • 2n Estil Pompeià o arquitectònic: imitació d’espais arquitectònics que permetien eixamplar l’espai físic. L’espai arquitectònic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa.

• 3r Estil Pompeià o ornamental: Decoració lineal sobre fons foscos. La decoració consta d’emmarcats de figures i paisatges.

•4t Estil Pompeià o d’il·lusionisme arquitectònic: Eixamplament dels espais arquitectònics mitjançant l’il·lusionisme arquitectònic. La figura humana pren màxim protagonisme.

ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS

PINTURES DE LA VIL·LA LÍVIA2n Estil Pompeià

MOSAIC

• Decoració mitjançant l’opus teselatum: peces de marbre, pedra, ceràmica o pasta de vidre d’un centímetre quadrat aproximadament i de forma força regular i policromades. • Tècnica originària de Grècia• El mosaics cobrien parets i paviments• Les tessel·les s’inserien sobre una capa d’estuc, calç o morter.

SACRIFICI D’IFIGÈNIA

Education

Presentacio Art Roma