MINISTRES LITÚRGICS

Adrián Cantarone

Àlex Fernández

Jesús Oca

Rubén Gàlvez

PAPA

El papa és el títol amb el qual es designa al cap de l’Església Catòlica i al bisbe de Roma.

El papat té el seu origen en sant Pere, apòstol de Jesús, que va ser constituït primer papa, i a qui se li va atorgar la direcció de l’Església.

El papa també és el cap d’Estat i sobirà de la Ciutat del Vaticà.

Com a cap suprem de l’església té facultats sobre tots els bisbes, pot canonitzar, nomenar cardenals i declarar dogmes.

La seva funció principal és guiar als fidels crisitans.

CARDENAL

És el títol honorífic més gran que pot concedir el papa. Els qui ho reben es converteixen en membres del Col·legi Cardenalici, i són “creats” en una cerimònia especial anomenada “consistori públic”.

Quan un papa mor o dimiteix, el cardenals es reuneixen a la Capella Sixtina, i escullen al nou papa (que surt d’un d’aquests cardenals). Això s’anomena conclave.

Al món hi ha 207 cardenals.

ARQUEBISBE

És un membre pertanyent a l’orde episcopal cristiana, però que gaudeix d’un estatus superior al dels “simples” bisbes. Generalment estan al capdavant d’una diòcesi particularment important, anomenada arxidiòcesi.

BISBE

És un sacerdot que rep el sagrament de l’orde sacerdotal en el seu màxim grau, que és l’episcopat.

El bisbe s’encarrega del control i la vigilància del compliment de les lleis de l’Església en el territori de la seva jurisdicció (diòcesi).

Bisbe coadjuntor: Bisbe auxiliar o amb dret de successió.

Bisbe sufragani: Bisbe sotaposat a un arquebisbe.

Bisbe titular: Bisbe amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels.

Bisbe auxiliar: Bisbe que ajuda a l’arquebisbe d’una diòcesi gran o molt poblada.

CANONGE

Un canonge és un membre d’un capítol d’una catedral (conjunt de canonges) o d’una col·legiata (església no episcopal).

Canonge doctoral: Encarregat dels aspectes jurídics.

Canonge lectoral: Encarregat d’explicar les Escriptures.

Canonge magistral: Encarregat de la predicació en una catedral o col·legiata.

ARXIPRESTE

Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d’un territori determinat, que comprèn diverses parròquies (arxiprestat). Per tant, l’arxipreste s’encarrega de coordinar un conjunt de parròquies de les quals ell n’és membre d’una.

Antigament, un arxipreste era el sacerdot més vell, que exercia les funcions de vicari general.

Persona que és l’agent principal en una cerimònia litúrgica, especialment, el sacerdot que diu la missa, o el sacerdot que celebra la cerimònia del matrimoni.

CELEBRANT

CONFESSOR

El confessor és aquell sacerdot que administra el sagrament de la Penitència.

L’atorgament de Crist de poder perdonar els pecats és essència de la Penitència, per tant, el confessor ha d’estar qualificat.

El confessor escolta les confessions de la gent, i hi dóna l’absolució.

Coordinador o conseller espiritual de confraries, dels grups de revisió de vida, de comunitat de base o de moviments apostòlics.

Revisió de vida: Mètode que ajuda a analitzar un realitat concreta de la persona, i la finalitat és transformar-la segons el projecte del Regne de Déu.

Comunitat de base: Petit grup espontani constituït per realitzar la fraternitat evangèlica en els diversos camps de la vida.

CONSILIARI

RECTOR

Sacerdot que governa una parròquia.

Té com a missió principal la cura d’ànimes (guiar els fidels) i totes les obligacions i drets ha de residir a la parròquia, i és administrador dels seus béns.

Té l’obligació de portar a la seu de diòcesi el registre de baptismes, defuncions, casaments...

Persona que assisteix a un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència, de falta, d’indisposició…

Vicari apostòlic: Sacerdot que administra un territori encara no erigit en diòcesi.

Vicari capitular: Eclesiàstic elegit per a regir una diòcesi quan hi ha la seu vacant.

Vicari episcopal o general: Eclesiàstic que ajuda al bisbe en el govern de la diòcesi, o d’una part.

VICARI

DIACA

Clergue ordenat per al diaconat pel bisbe, que ajuda al prevere.

El diaca és un cristià ordenat que té la missió d’ajudar al bisbe i el prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.

ESCOLÀ o ACÒLIT

Persona, especialment jove (en el cas d’escolà), que serveix en les esglésies per a ajudar a missa i altres ministeris de l’altar. No ha estat ordenat.

ABAT

L’abat és el superior, a la majoria d’ordes monàstics, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció especial.

El títol d’abat va ser utilitzat a Europa per Sant Benet.

PREDICADOR

Un predicador és una persona que pronuncia sermons i homilies, generalment de contingut religiós.

Aquesta persona es dedica a ensenyar, proclamar i anunciar la Paraula de Déu.

Esperem que us hagi agradat!

FI