Embed Size (px)
DESCRIPTION
Vocabulari religió 3r d'ESO. Presentació alumnes.
Citation preview
Daisy Verónica Abellán
Carles Fernández
Sara Giménez
Andrea Ruiz
1. INTRODUCCIÓ
2. ALBA
3. ÀMIT
4. ESTOLA
5. CASULLA
6. DALMÀTICA
7. CAPA PLUVIAL
8. VEL HUMERAL
9. ROQUET
10.ÍNSIGNIES EPISCOPALS
Els ornaments sagrats dels ministres són els
vestits propis amb els quals es revesteixen
durant les celebracions litúrgiques.
Túnica blanca (d’aquí ve el
seu nom) que pot anar més
o menys cenyida al cos.
L’alba és el vestit bàsic per
a tots els ministres de la
celebració litúrgica.
Peça de roba, normalment blanca, que es posa
sota l’alba.
Amaga el coll del vestit ordinari quan l’alba no
el cobreix del tot.
Pot tenir també forma de caputxa.
Peça de roba que pot ser de qualsevol dels
colors que usa la litúrgia.
El sacerdot la porta al voltant del coll,
penjant sobre el pit.
Segons la forma de dur-la queden
identificats els ministres ordenats davant
l’assemblea.
El seu nom prové del llatí “casa
petita”.
És un mantell ampli, obert pels
costats, sense mànigues i amb
un forat al mig per passar-hi el
cap.
Es posa sobre l’alba i l’estola.
Cobreix tot el cos, donant un
aspecte digne.
És el vestit propi del sacerdot
que celebra la Missa.
És una vestimenta litúrgica
dels diaques de l'església
catòlica i l'església anglicana.
És una peça de roba en forma
de creu, amb els colors
litúrgics corresponents segons
el calendari litúrgic catòlic.
Els diaques la porten al
damunt de la sotana o l'alba.
La porten els sacerdots o diaques en els
actes de culte diví i porta caputxa a
l'esquena.
S’utilitzava en les processons, fora dels
temples, i protegia de la pluja i del fred;
d’aquí prové el seu nom.
És el drap de seda que el sacerdot es posa
a les espatlles i amb els extrems del qual
agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per
presentar-los a la veneració dels fidels o
portar-los en processó.
Es vesteix sobre la sotana.
També s’anomena sobrepellís.
És de color blanc, amb
mànigues, i es porta sense
cenyir-lo a la cintura.
El poden usar els ministres per
celebrar la litúrgia, quan no
hagin de vestir la casulla o la
dalmàtica, o de concelebrar la
missa.
El bisbe porta unes insígnies que
l’identifiquen com el que és, cap i pastor del
poble de Déu, a imatge d’Aquell que n’és el
seu únic Cap i pastor, Jesucrist.
Són:
• Mitra
• Bàcul
• Anell
• Creu pectoral
• Pal·li
És una peça pròpia dels
bisbes, cardenals i abats
amb la què es cobreixen
el cap per a la celebració
litúrgica.
Les cintes que pengen de
la mitra es diuen ínfules.
La mitra al cap significa
que el bisbe representa el
Cap del poble de Déu.
El bàcul pastoral és
un bastó que porten els
bisbes, abats i abadesses a
les cerimònies litúrgiques,
com a símbol d’autoritat.
Prové del pal que usaven
els pastors, ja que els
bisbes condueixen els
fidels com el pastor el
ramat.
El Papa porta un bàcul
acabat en creu.
Signe de fidelitat i
de l’amor del bisbe
a l’Església.
És una creu que penja sobre el pit per una
cadena al voltant del coll, com a signe de
dignitat.
Petita estola de llana
blanca amb sis creus
negres al seu voltant que
reposa sobre les espatlles
dels arquebisbes.
És signe de l’autoritat
metropolitana i de la
comunió amb la seu de
Roma.
Es posa a sobre de la
casulla.
MOLTES GRÀCIES PER LA
VOSTRA ATENCIÓ
