1. 1. L'art gtic (S.XIII i XV)XIII i XV) L'art gtic,L'art gtic, entreentre el perodeel perode anomenat romnic ianomenat romnic i el Renaixementel Renaixement descriu un estil arquitectnic i decoratiu predominant a Europa entre elsentre els segles XIII i XVsegles XIII i XV
2. 2. Per qu va aparixer l'art gtic?Per qu va aparixer l'art gtic? L'art gtic ( que significa brbar per suposar-se que els seus creadors havien estat els Gods.) va nixer com una esttica que buscava un acostament a Du a travs de la seva arquitectura majestuosa i elevada, sempre cap al cel, sempre cap a la divinitat. A diferncia de l'art romnic eminentment rural-, l'art gtic es va desenvolupar a les ciutats, va coincidir amb la decadncia del sistema feudal, la consolidaci del poder real i el naixement d'una nova classe social: la burgesia. Els Clients (aquells que encarreguen l'obra i la paguen) ja no noms ser l'Esglsia. Monarques, senyors locals de les ciutats i cada vegada ms, aquesta nova burgesia, finanaran les grans construccions i obres gtiques.
3. 3. Geogrficament ocup tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arrib fins al Prxim Orient i, molt ms tard, fins a l'Amrica hispana.
4. 4. ArquitecturaArquitectura Comena a la capella de Saint-Denis (1144) i finalitza amb la construcci de la catedral de Segvia (1525).
5. 5. La baslica deLa baslica de Saint-DenisSaint-Denis s una esglsia, clebre per ser la primera quela primera que es va erigir enes va erigir en l'estil Gticl'estil Gtic, aix com per ser el lloc de sepultura de la major part dels reis de Frana.
6. 6. Catedral de Santa Maria de SegviaCatedral de Santa Maria de Segvia La Santa Esglsia CatedralLa Santa Esglsia Catedral de La nostra Senyora dede La nostra Senyora de l'Assumpci i de Santl'Assumpci i de Sant Fruits de SegviaFruits de Segvia, coneguda com la Dama de les Catedrals per les seves dimensions i la seva elegncia, s una catedral d'estil gtic amb alguns trets renaixentistes. La catedral de Segvia s una de les catedrals gtiques ms tardanes d'Espanya i d'Europa,
7. 7. Caracterstiques comunes: l'arc i la volta d'ogival.
8. 8. La verticalitat:La verticalitat: molta alturamolta altura dede les esglsies iles esglsies i les catedralsles catedrals
9. 9. - Amb l's de l'arc apuntat i els arcs feixons - Cap a les pilastres - Desprs cap a les naus laterals - Exteriorment cap als arcbotants Les catedrals gtiques sn molt altes, per tant, per aguantar el pes van condur les crregues de la segent manera:
10. 10. L'arc apuntatL'arc apuntat L'arc ogival, tamb dit arc apuntat o ogiva s un tipus d'arc i paradigmtic element estructural de l'arquitectura gtica que substitu l'arc de mig punt Distribueix molt millor les forces dels elements que suporta. Fa que es pugui augmentar l'altura de l'edifici i dotar-lo de majors obertures en les seves parets
11. 11. L'arc faixL'arc faix L'arc faixL'arc faix s un element estructural que forma part de la volta i serveix per reforar-la. s semblant a un costellam
12. 12. PilastresPilastres La seva funciLa seva funci pot ser perpot ser per sostenirsostenir sostre, teulada, entaulament, arquitrau,.. o merament decorativa.
13. 13. La Nau lateralLa Nau lateral En arquitectura religiosa, una nau lateral s un espai delimitat per murs o columnes parallel a la nau central o principal. s habitual a les catedrals. Normalment, les naus laterals sn ms estretes i baixes que la central, i la seva alada pot arribar a ser la meitat d'ella.
14. 14. ArcbotantsArcbotants Un arc arcbotant, s un element estructural exterior amb forma de mig arc que transmet part de l'empenta del pes de l'edifici
15. 15. La catedral d'Ulm ("Ulmer Mnster") s la catedral ms alta del mn amb una agulla de 161,53 m d'alt.
16. 16. Tots aquests elements per aguantar el pes de l'edifici permeten obrir les parets i murs amb grans finestrals decoratius
17. 17. La Santa Capella (Sainte-La Santa Capella (Sainte- Chapelle, en francs), tambChapelle, en francs), tamb anomenada Capella reial de la leanomenada Capella reial de la le de la Citde la Cit
18. 18. Altres elementsAltres elements caracterstics decaracterstics de l'arquitectural'arquitectura gtica?gtica? El pinacle s un element arquitectnic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral
19. 19. La rosassa o rosetLa rosassa o roset s un element ornamental amb disseny geomtric els quals s'omple amb vidres de colors Es presenta sobre el portal de la faana principal. La rosassa transmet, a travs de la llum i del color, el contacte amb l'espiritualitat i l'ascensi al sagrat.
20. 20. LesculturaLescultura
21. 21. Lescultura gtica decorava les faanes de les esglsies, on tamb sutilitzaven grgoles. A partir del segle XIV, lescultura es va independitzar de larquitectura i es va mostrar en retaulesretaules que decoraven les esglsies o en monuments funeraris.
22. 22. Lescultura gtica era molt msLescultura gtica era molt ms realistarealista, tant en els vestits com en la representaci del rostre hum. Va comenar a dotar de volum i de moviment als personatges, cada vegada ms naturals.
23. 23. El retaule (del llat retro tabula, el moble situat darrere l'altar) s una obra combinada amb escultures, relleus o pintures
24. 24. Encara que les grgolesles grgoles de pedra tinguin funcions decoratives i simbliques, el seu principal paper era evacuar l'aigua.
25. 25. Existeix una llegenda que explica el principi de les grgoles. La Llegenda tracta d'un drac anomenat Gargouille, un monstre amb coll llarg, potents mandbules, ales fibroses, que vivia en una cova propera al riu Sena. Destrua tot el que se li interposava, empassava vaixells i escopia aigua. Per intentar palliar el seu mal comportament els habitants que vivien propers a ell en Rouen, li realitzaven ofrenes humanes. L'any 600 un sacerdot cristi, Romanus, va arribar fins a Rouen amb la finalitat d'arribar a un pacte amb el drac, amb la condici que els habitants es bategessin i construssin una esglsia per al culte catlic. Romanus, el sacerdot, va aconseguir dominar al drac amb el sol senyal de la creu, aix doncs ho va transformar en una bstia dcil, que va consentir ser traslladada a la ciutat, lligat amb una simple entenimentada. Gargouille va ser cremat en la foguera, a excepci de la seva boca i coll que, acostumats a l'al de la fera, es resistien a cremar, en vista de la qual cosa, es va decidir muntar-los sobre l'ajuntament, com a recordatori dels mals moments que havia fet passar als habitants del lloc
26. 26. La pinturaLa pintura S'ha dit que la pintura gtica t el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures policromes dels llibres (illuminacions), per pel que fa a la pintura prpiament dita, aquesta subsist en els retaules
27. 27. La pintura gtica mostrava la preocupaci per nous aspectes com ara la representaci de la profunditat o lestudi anatmic dels personatges, etc. ja que a la pintura gtica li interessava plasmar la realitat; amb retrats fidels delsinteressava plasmar la realitat; amb retrats fidels dels homes i les dones de lpoca.homes i les dones de lpoca.