GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA

Art Gtic

Arquitectura europea Histria de lart

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpci Granero Cueves

Resum

Art Romnic

Alta edat mitjana: Romnic

Antecedents

Art carolingi.

Creaci del Sacre Imperi

Rom Germnic.

Domini del catolicisme a

Europa.

Art romnic Entre els ss. XI-XII.

Art dunitat internacional amb particularitats locals.

1054 Cisma dOrient: Desmembraci poltica dEuropa.

Arquitectura

Creaci ordes religiosos (Cluny).

Es creen rutes de pelegrinatge (Roma,

Jerusalem, Santiago de

Compostella).

Les creuades.

Arquitectura Elements formals:

Volta de can i daresta.

Planta de creu llatina 1, 3 5 naus.

Murs gruixats i s de contraforts.

Obscuritat a linterior.

Estructura molt pesant.

Monestirs / esglsies

s extensiu dels campanars.

Uni del claustre al temple, i distribuci de

les habitacions per a

diferents usos (sala

capitular, refectori, etc.).

Monestirs / esglsies

Timpans decorats i/o portades.

Escultures per a decoraci de faanes.

Desenvolupament de capitells sense ordre.

Monestirs / esglsies Contingut:

Sentiment religis opressiu.

Submissi de lhome per complet als misteris

de Du.

Seguiment de regles fsiques i morals

inviolables.

Escultura Subjecta a la decoraci arquitectnica.

Menys rgida que la bizantina.

No t proporcions reals.

Tema religis: Temor de Du i del ms enll. Escenes

bbliques.

Pintura

Al fresc o sobre taula:

Decoraci edificis.

Escenes religioses.

Afany moralitzant i didctic.

Pintura Miniada => llibre: Colors plans.

Poca preocupaci per la perspectiva o les

proporcions reals.

Transici art romnic al gtic

Baixa edat mitjana

Les creuades.

Afebliment de lideal imperial.

Consolidaci monarquies

locals.

Sorgiment de ciutats i de la

burgesia.

Baixa edat mitjana

Canvi de pensament.

Filosofia escolstica: Ra.

Mn com a entitat

dinmica.

Reneix lentament el comer.

Art Gtic Arquitectura europea

Lart gtic sestn des de mitjans del segle XII fins al segle XV. Prenent el gtic francs com a model podem

distingir tres o quatre grans etapes, segons

classificacions, que varien segons els pasos.

Cronologia (4 segles, ritmes diversos)

2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic primerenc. - 1res catedrals, le de France, i Abadia de Saint Denis. - Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats

arquitectniques).

S. XIII: Fase clssica o gtic ple. S. XIV: Desenvolupament i difusi de lestil

per tot Europa. - Variaci gtic meridional o llevant.

S. XV-XVI: Gtic tard o flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).

- Gtic flamboyant (Frana).

- Gtic perpendicular (Anglaterra).

- Flamger o isabel (Castella).

- Manuel (Portugal).

Terme gtic: emprat per 1 vegada pels tractadistes del Renaixement, amb sentit

pejoratiu (brbars gots). El Renaixement,

dinspiraci clssica, el consideraven superior. Georgio Vasari: Vida pintors, arquitectes i escultors ms illustres (1542-1550).

Segle XIX es produeix una revaloritzaci daquest perode: Moviments historicistes i romntics alemanys

reivindiquen lart com una tradici prpia, dorigen nacional.

Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta ogival tret diferenciador.

Causes naixement gtic, ms complexes.

Denominaci

Mapa extensi art romnic des de Pars

El gtic va tenir una major extensi geogrfica que lestil romnic, del que deriva per evoluci, per aquesta evoluci va ser tan extrema que va portar a

solucions no noms diferents sin totalment oposades. Les condicions

socioculturals que van fer del gtic un art totalment diferent de lesperit romnic sn les segents:

Circumstncies culturals, poltiques i econmiques

1. Evoluci del pensament teolgic i filosfic. Aristtil i Sant Toms.

2. Escolstica.

3. El despertar de lhumanisme. Sant Francesc d Asss, en el segle XIII, ens transmet una nova dimensi de lhome. Atenci a la natura i als animals. En endavant el cos no ser un miserable suport de lnima, sin una meravellosa obra de Du que cal respectar.

4. Nova estructura socioeconmica. A partir del segle XIII i desprs de les croades:

. Sobren noves rutes cap a lest. . Es desenvolupa un comer creixent.

. Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu).

. Va creixent una manufactura artesana que comena a concentrar molta gent a les ciutats.

. Es van configurant els gremis.

. Una nova figura apareix: el burgs, que ajudar a construir les grans obres, religioses i civils.

5. La reforma cistercenca.

Sant Bernat de Claravall.

.Innovacions de caire

espiritual (nova

espiritualitat).

.Instruccions precises

sobre les noves

construccions

(promotors del gtic).

Circumstncies culturals, poltiques i econmiques

Coincidncia Gtic amb canvis notables a Europa - Decadncia del SIRG.

- Decadncia feudalisme.

- Consolidaci poder monarquies.

- Auge del comer: Croades.

- Ressorgir de les ciutats.

- Aparici nova classe social burgesa.

- Renovaci del saber: Universitats.

- Nova espiritualitat, ms humanitzada i

prxima a la natura (nous ordes

mendicants de franciscans i dominics).

- 1348/1350: Expansi pesta negra, les

repercussions negatives generaran noves

formes de vida.

Abadia de Saint Denis

Caracterstiques arquitectura gtica

LARQUITECTURA gtica es caracteritza pels seus enormes desitjos delevaci i de llum. Els elements que faran possible aquestos ideals seran larc ogival, la volta de creuria, els pilars compost amb bossellets, els contraforts.

Caracterstiques arquitectura

gtica

Nou concepte de lespai. Verticalitat i lleugeresa de les seves estructures.

Llenguatge expressiu: Naturalisme.

Simbolisme de la Llum.

Vista de les voltes del transsepte i

de la nau central de la Catedral de

Ntre Dame, Pars.

La Catedral gtica

La catedral s ledifici ms representatiu de larquitectura gtica.

El nom de catedral prov de ctedra, seient del bisbe.

La catedral s la seu de la dicesi.

Catedral de Lle

La Catedral gtica

La seva ubicaci

determinar el nucli

principal de la ciutat. La

plaa que la precedeix

solia servir com a lloc de

mercat i al voltant seu

sorgiran els edificis ms

representatius de

lorganitzaci ciutadana.

La catedral esdevindr un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribar a

condicionar el traat de al ciutat, amb carrers que sortiran radialment des de la

catedral o que lenvoltaran.

La Catedral gtica

Catedral dvila

La catedral dominava la imatge urbana, ja

que sempre s ledifici ms gran i ms alt de la ciutat.

Les grans dimensions de les catedrals

gtiques permetien donar cabuda a tota la

poblaci per assistir a les diverses

celebracions.

La construcci daquestes immenses catedrals podia durar segles.

Els bisbes eren, normalment, els que tenien

la iniciativa daixecar les catedral.

Els diners necessaris sobtenien per subscripcions populars, aprofitant

el sentiment piets de lpoca, o del monarca.

En aquest sentit, alguns historiadors

han associat aquestes construccions

amb el poder reial a Frana, lloc on

va nixer lestil gtic.

La Catedral gtica

Ntre Dame de Pars

Caracterstiques Catedral gtica

El pilar compost amb

bossellets s un dels

principals elements de suport.

Les crregues o pressions

laterals que exerceixen els

nervis de les noves voltes de

creueria sn recollides i

condudes al terra mitjanant

els pilars fasciculats,

quadrangulars o

cruciformes, als quals es van

adossant fines columnes

circulars anomenades

bossellets, que recullen cada

un dels nervis.

1. Elements de suport

Aquesta multitud de columnetes

sn tan primes que s impossible

llaurar capitells, cosa per la qual

no tenen capitells

individualitzats, sin que es

coronen tots els bossellets amb

una franja horitzontal

decorativa, que els engloba a

tots.

El mur deixa de tenir funci de

suport.

1. Elements de suport

27.- CAPITELL. Part superior

d'una columna, pilar..., amb

diversos tipus de decoraci

segons l'poca, estil...

Alat Pilars: cruciformes

i fasciculats, composts per bossellets (fines columnes que recullen els nervis).

Trifori: perd la importncia que tenia al romnic.

Claristori: zona del desnivell de les naus on sobren grans finestrals.

113.- PILAR. Element arquitectnic de suport vertical de secci

no circular. 113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per

nombroses motllures adossades que normalment comparteixen

base i capitell. Caracterstic del gtic.

146.- TRIBUNA.

A lesglsia cristiana, galeria

construda sobre

les naus laterals.

147.- TRIFORI. Filera

de finestres que s'obren

a la nau central des

d'un passads situat

sobre les naus laterals.

Els pilars que aguanten les voltes sn en principi cilndrics amb columnetes

adossades i capitells, desprs poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o

baquetones, desapareixen els capitells). Interior de la catedral de Barcelona

113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per nombroses motllures adossades que

normalment comparteixen base i capitell. Caracterstic del gtic.

a) Arc ogival s un arc apuntat (o ogiva).

- s una estilitzaci de larc de mig punt. - Est format per dos segments de cercle, que es tallen o es sustenten mtuament

lun amb laltre. - No s una invenci gtica, ja havia estat utilitzada per larquitectura islmica dorient en el segle IX, per ara es generalitza el seu s.

2. Elements sostinguts

En primer lloc larc apuntat (ogival) A lpoca final del gtic tamb sutilitza larc conopial

2. Elements constructius sostinguts

Arc Apuntat o Ogival: composat per dues porcions de corba que formen un angle en la clau.

Larc ogival suposa un canvi esttic de larc de mig punt propi del romnic i, a ms, resulta ms efica que el de mig punt perqu les seves empentes desvien millor les forces obliqes o verticals de la volta.

14.1.- ARC APUNTAT O OGIVAL. Arc format

per dos segments d'arc digual radi, que s'entrecreuen en angle agut. //Arc que dna lloc

a la volta de creueria. Caracterstic del gtic.

a) Arc ogival s un arc apuntat (o ogiva).

- Amb el pas del temps, arc apuntat evoluciona amb el gtic, del model inicial,

anterior al segle XII, van apareixent altres formes com el carpanell, el conopial,

lescarser i el mixtilini.


En primer lloc larc apuntat (ogival) A lpoca final del gtic tamb sutilitza larc conopial

Ogival

Carpanell Conopial

Escarser

Mixtilini

2. Elements sostinguts 14.9.- ARC DE FERRADURA. Arc d'una circumferncia superior a 180 amb el

centre situat per sobre de la lnia d'arrencada.

14.16.- ARC LOBULAT. Format per lbuls. Caracterstic de l'estil musulm.

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)

- s la intersecci de dues voltes de can apuntades o dos arcs ogivals que es

creuen, entre els quals descansa la plementeria.

- s una derivaci de la volta daresta romnica amb la diferncia que on abans hi havia dos arcs de mig punt entrecreuats ara hi ha dos arcs apuntats que es

creuen diagonalment.

- La diferncia, a part de la forma, est en qu larquitecte gtic descompon la creuria en els nervis i la plementeria.


b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)

- La carcassa de la volta ogival est formada pels dos arcs que es creuen

diagonalment (sanomenen nervis creuats o nervis principals), i pels arcs faixons i formerets que delimiten lespai lateralment. - La plementeria sn els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis

duna volta ogival.


154.3.- VOLTA DE

CREUERIA / VOLTA

OGIVAL. Caracterstica

del gtic, t un doble

avantatge: ser lleugera i

flexible. Formada per

arcs apuntats, consta

d'esquelet (nervis que es

creuen en diagonal, arcs

formers, faixons i

plementeria).

14.13.- ARC FAIX O PERPANY. Arc que

refora i segmenta en trams la volta d'una nau.

La seva disposici s perpendicular a l'eix

longitudinal de la nau.


118.- PLEMENTERIA. Conjunt de carreus (pedres), que omplen lespai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.

b) Volta de creuria ( ogival o de

nervis o nerviada)

- La volta ogival representa un

gran avan tcnic, ja que

mitjanant aquests sistema el

pes de la volta es concentra en

quatre punts concrets, els quatre

extrems.

- Aix permet obrir finestrals en

els murs ja que aquests no

sustenten la volta.

- Els murs noms tindran la

missi de tancar lespai.


b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus:

- La volta ogival ms senzilla s la quatripartida, formada per dos arcs apuntats

que es creuen diagonalment amb 4 plements.

- La volta ogival sexpartida est formada per tres arcs apuntats que es creuen

diagonalment amb 6 plements.

- La volta ogival octopartida t les mateixes caracterstiques que la volta

sexpartida, per ara se li afegeix un altre nervi collocat longitudinalment la qual

cosa dna lloc a 8 plements.


Creueria simple

Ogival

Sexpartida

Traceria calada Flamgera

34.1.- CLAU D'ARC. Dovella situada

en la part central d'un arc.

34.2.- CLAU DE VOLTA. Dovella

central que clou una volta o un

arc i que sol anar esculpida.


- Desprs se li afegiran nervis asimtrics que formen la volta de tercelets.

- Finalment, la volta estrellada est formada per un entramat de nervis entrelligats

que vist des de baix t forma destrella. - La mxima complicaci s la volta de ventall anglesa.



- Segons la collocaci, els nervis de la volta estrellada reben diferents noms.

- Les lligadures sn els nervis que uneixen la clau principal amb els vrtexs dels

nervis corbats. Els tercelets sn els nervis que uneixen els angles de la volta amb

les claus secundries. Les diagonals sn els nervis que uneixen diagonalment els

vrtexs de la volta passant per la clau principal. Finalment, hi ha els nervis

corbats que noms passen per les claus secundries.


Normalment les voltes tenen quatre

o sis plements (quatripartides o

sexpartides).

A lpoca flamgera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i

es fan de forma estrellada (volta de

tercelets)

Volta de tercelets

(catedral de Salamanca)

Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla

Al final del gtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet

formar figures com estrelles o ventalls.

EVOLUCI DARCS I VOLTES

142.- TRACERIA. Decoraci arquitectnica feta sobre pedra calada.

Especialment la que decora les ogives dels finestrals gtics, triforis, rosasses...

c) Arcbotants - La volta exerceix, tamb, pressions laterals, especialment, la de la nau central,

que s ms elevada que les laterals, i aquestes sn condudes a travs dels

arcbotants als estreps o contraforts.

- Per tant, els arcbotants o botarells sn arcs que uneixen els angles de les voltes

ogivals amb els contraforts exteriors. Solucionen el problema de com traslladar el

pes de les voltes a lexterior en els temples de tres o ms naus, ja que els pilars amb bossellets eren insuficients.


c) Arcbotants

- En les catedrals ms altes es van

arribar a utilitzar un doble arcbotant

superposat.

- A larcbotant superior solen aparixer grgoles, figures escultriques amb

formes danimals monstruosos amb la finalitat dexpulsar per la boca laigua de la pluja.

-Tamb estan coronats per pinacles.

2. Elements sostinguts Arcbotant

Pinacle

Contrafort

Creueria

Trifori

14.3.- ARCBOTANT O BOTERELL. Arc caracterstic de

l'arquitectura gtica que descarrega el pes de les voltes

en els contraforts.

70.- GRGOLA. Figura de pedra que sovint adopta

formes humanes o d'animals fantstics. Serveix per

desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades.

Caracterstic de l'art gtic.

ESTTICA: Tenien una funci

decorativa, accentuant lefecte ascendent de la catedral (EMBELLEIX I ACCENTUA

VERTICALITAT).

ESTRUCTURAL: una funci

constructiva, ja que amb el seu propi pes

exercia una fora verticals sobre el

contrafort que ajudava a contrarestar la

descrrega dels arcbotants (S A DIR,

SERVEIX DE CONTRAPS PER A

LEMPENTA DE LARC BOTARELL O ARCBOTANT).

2. Elements sostinguts d) Pinacles. Sn petites torres gtiques acabats en punta situades sobre els

contraforts (element arquitectnic o torreta de forma cnica o piramidal punxant),

que t doble funci.

116.- PINACLE. A l'arquitectura gtica,

torreta apiramidada i punxeguda que serveix

de contraps a l'empenta de l'arcbotant i

accentua la verticalitat de l'edifici.

- Cal destacar la verticalitat. La catedral gtica s de lnia vertical, fet que produa

en lhome una sensaci dascensi cap al cel a la vegada que mostrava a lhome la seva petitesa davant Du. - Les columnes de les catedrals es van allargar i van subratllar la verticalitat de

ledifici. Lalada va augmentar fins a extrems aleshores inconcebibles.

3. Espai exterior

- Pel que fa a les faanes es

desenvolupen mpliament; no tan

sols la principal, sin tamb les de

la nau creuer o transsepte.

3. Espai exterior

Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)

61.- FAANA / FRONTIS. Cadascun

dels murs exteriors d'un edifici.

Essencialment la part exterior on hi ha

la porta principal que li dna accs.

143.- TRANSSEPTE. Nau transversal

o perpendicular duna esglsia que configura arquitectnicament la planta

de creu llatina.

- Sobre les portades la decoraci sestn amb generositat; sn com les romniques atrompetades

(abocinadas), per les arquivoltes

no sn semicirculars, sin ogivals i

solen acabar amb unes

caracterstiques motllures anguloses

que es colloquen sobre els arcs de

les portalades, anomenades gablets.

- En el brancals (jambas) les

esttues es protegeixen mitjanant

dosseret (doseletes).

3. Espai exterior

Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)

16.- ARQUIVOLTA. Cadascun dels arcs

que, superposats i amb un marcat

atrompetament, se situen per sobre de

l'obertura d'una porta o finestra, al romnic

i al gtic. Solen aparixer decorades amb

motius vegetals, geomtrics, historiats...

La Catedral gtica de Lle 69.- GABLET. Element

decoratiu en forma d'angle

que corona l'arc apuntat d'un

portal o finestral en el gtic.

- La faana principal

acostuma a estar

flanquejada per torres

cobertes, normalment

amb terrasses o amb

agulles, estructures de

forma cnica i estreta,

que poden estar calades.

- Al mateix temps,

aquestes torres

campanar adquireixen una

dimensi desmesurada i

consten de varis cossos

que disminueixen

progressivament de volum

i de forma fins el remat

agut carregat

dornamentaci de forma piramidal.

3. Espai exterior

Ntre Dame de Pars

Catedral de Burgos

4. Espai interior

- A linterior s molt important remarcar la lluminositat. El predomini del mur sobre

lobertura, propi de larquitectura romnica, desapareix amb el gtic. El mur perd la seva

funci de suport principal per passar a ser un

simple tancament de ledifici.

Catedral de Lle (s. XIII)

Sainte Chapelle (s. XIII). Pars.

4. Espai interior

- Aix va permetre obrir en els murs grans finestrals coberts per vitralls

(panells de vidre policromat) que

deixaven passar molta llum.

153.- VITRALL.

Conjunt de gran

cromatisme format

per petits fragments

de vidre acolorits,

units amb fines tires

de plom i sostingut

per una estructura

metllica.

- L'humanisme incipient empenyia a lhome cap a la claror per alliberar-se de les tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuen a augmentar

lespiritualitat i a encendre lamor en els homes.

- Les catedrals gtiques van traduir, fidelment, aquesta espiritualitat caracterstica

del segle XIII, que cercava la llum i que tenia un anhel permanent delevaci.

4. Espai interior

- Pel que fa a lalat la nau central s ms alta que les

laterals (excepte en les de

planta de sal) i els contraforts

permeten sostenir-la.

- Les tribunes romniques sn

substitudes per una estreta

galeria oberta a linterior del temple (i ms tard tamb a

lexterior) anomenada trifori.

4. Espai interior

- Sobre el trifori es disposa una altra filera de

finestres anomenada claristori per a augmentar la

claredat.

99.- NAU. Espai interior d'una esglsia, en sentit

longitudinal, determinat pels murs o per files de

columnes o pilars.

146.- TRIBUNA. A lesglsia cristiana, galeria construda sobre les naus laterals.

147.- TRIFORI. Filera de finestres que

s'obren a la nau central des d'un

passads situat sobre les naus laterals.

117.6.- PLANTA DE SAL. Es tracta,

generalment, d'una planta basilical amb

voltes de creueria i amb les naus laterals

de la mateixa altura que la central.

Volta sexpartida

Nervis

101.- NERVADURA/

NERVI. Motllura que

sobresurt de l'intrads

d'una volta amb la

finalitat de reforar-la o

de decorar-la.

Traceria: Decoraci arquitectnica de pedra formada per lnies i figures geomtriques que decoren finestrals, rosasses, arcs, ogives gtiques

128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o finestra circular de grans

dimensions amb traceria, calat i vidrat, caracterstic del gtic. Es troba

generalment a les faanes de les esglsies.

La Catedral gtica de Lle 69.- GABLET. Element

decoratiu en forma d'angle

que corona l'arc apuntat d'un

portal o finestral en el gtic.

128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o

finestra circular de grans dimensions amb

traceria, calat i vidrat, caracterstic del

gtic. Es troba generalment a les faanes

de les esglsies.

Els passadissos del claustre

(crugies) estan separats del

pati per arcs amb diferents

tipus de traceries..

45.- CRUGIA. Espai comprs entre dos murs

de crrega.

35.- CLAUSTRE. Pati quadrangular

descobert, voltat de galeries porticades, al

qual conflueixen les diferents dependncies

d'un monestir o catedral. Apareix a l'art

romnic i perdura en estils posteriors.

Finestrals per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vries columnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un

o varis culs circulars tangents, desprs es varen enriquir.

4. Espai interior

Traceria amb culs Traceria calada

142.- TRACERIA. Decoraci

arquitectnica feta sobre pedra calada.

Especialment la que decora les ogives

dels finestrals gtics, triforis,

rosasses...

85.- MAINELL / 145.-TRENCALLUMS.

Petita columna o element vertical que

divideix en dos lespai que determina un portal o un finestral.

62.- FINESTRA CORONELLA.

Finestra arquejada que consta de 2 o 3

arcs iguals i 1 o 2 mainells o columnes

de descrrega.

- Sol ser basilical, amb tres o cinc naus longitudinals i una tranversal

(transsepte) al creuer, que es pot allunyar de la capalera fins a arribar a situar-se

en el centre de lesglsia.

- La nau central sol ser ms elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis,

que en el romnic sempraven per a contrarestar les pressions laterals, es fan innecessries en el gtic, per ls darcbotants, i es transformen en una simple galeria o trifori, i el mur exterior es substitut per grans finestrals.

- En algunes esglsies gtiques el transsepte no sobresurt de lamplada del temple.

- Les innovacions apareixen a la capalera, que disposen de presbiteri, girola

senzilla o doble, i absidioles radialment disposades.

- Altra variant de la planta s la capalera, que abans era semicircular i ara sol ser

poligonal, ja que damunt delles es recolzen millor les voltes de creueria, aix com els grans vitralls.

5. Planta esglsia gtica

47.- DEAMBULATORI / 71.- GIROLA. A les catedrals i esglsies de peregrinaci,

passads darrere el presbiteri que dna accs a les capelles radials.

5. Planta Basilicals/Creu llatina.

Tres zones dentrada.

Samplia la zona de labsis i el bra longitudinal.

Capalera amb deambulatori i molts absis menors o capelles radials.

Coberta amb volta de creueria (menys labsis que s poligonal).

El transsepte (creuer) es desplaa cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar.

5. Planta: Segueix disposici romnica, per major desenvolupament capalera.

Arc ogival o apuntat (ogiva).

Volta de creueria (quatripartida, sexpartida, octopartida, tercelets,

estrellada, de ventall).

Clau darc de volta.

Nervi (nervadura) i plementeria.

Pilars (cruciformes, rectangulars...) o columnes de suport. Pilars fasciculats

amb columnes altes o bossellets

(capitell: franja horitzontal).

Grgoles // pinacles.

Rosasses // gablets // traceria.

Trifori i claristori (- import. tribuna).

Vitralls // trencallums o mainell.

Contraforts o estreps // arcbotants.

Peana i dosseret // arquivolta.

Torre llanterna cimbori // torres campanar.

Resum arquitectura

Planta basilical, sal, girola, transsepte.

Cimbori vist des de linterior. s una torreta que sala sobre el creuer.

Aquest cimbori s octogonal. Com el creuer s quadrat saixecat sobre TROMPES.

Trompa

Espai interior 43.- CREUER. Espai quadrat, sovint cobert per una

cpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.

150.- TROMPA. Petita

volta semicnica o

volada que serveix per

passar d'una planta

quadrada a una

octogonal, sobre la

qual s possible

aixecar una cpula.

32.- CIMBORI. Construcci de planta poligonal o cilndrica que s'aixeca

sobre el creuer d'una esglsia romnica per donar llum a l'interior i servir

de base a la cpula. Pot sser torre a l'exterior i cpula a l'interior.

- Les catedrals gtiques van

seguir utilitzant els mateixos

temes decoratius que les

catedrals romniques:

geomtrics, vegetals (tpica s

la cardina o la fulla del cardo),

animals, figures humanes.

-La diferncia s que en el gtic

es treballen les formes de

manera ms natural, ms

realista.

- La decoraci de la catedral

gtica es concentra en uns

determinats llocs els retaules, les

cadires del cor, les portalades i

el vitrall dels finestrals.

6. Decoraci de les catedrals

6. Decoraci de les catedrals - El vitrall s un bastidor de

fusta o metllic amb vidres,

utilitzat en portes, finestres.

- Malgrat que, segons els pares

de lesglsia, els vitralls ja existien a les basliques

paleocristianes, fou en el gtic

que adquireixen el seu mxim

desenvolupament.

153.- VITRALL. Conjunt de gran cromatisme

format per petits fragments de vidre acolorits,

units amb fines tires de plom i sostingut per una

estructura metllica.

Vitralls: s una composici formada por vidres de colors

pintats i coberts per esmalt

que suneixen mitjanant varetes de plom.

Els vitralls substitueixen a la pintura mural, que shavia desenvolupat mpliament

durant el perode romnic,

per que en el gtic qued

como un art complementari.


- Fases de la realitzaci dun vitrall:

1.- Fer dibuix amb motiu a representar.

2.- Crear vidre fonent potassa i slice en

un forn, alhora que shi afegeixen xids metllics, durant la fusi, per acolorir-los.

3.- Retallar vidres amb un ferro roent,

seguint la forma i la dimensions del patr.

Tot seguit es pintaven els detalls (rostres,

cossos, plecs dels robes...), i sintroduen novament en el forn per tal que la pintura

penetrs en la pasta vtria.

4.- Collocar les peces de vidre en

lemplomat o xarxa de plom, fet mitjanant tires de plom de secci en

forma dH, soldades entre elles.


- Els vitralls tamb sutilitzaven en les rosasses, que eren obertures circulars recobertes de vitrall , que illuminen els peus del temple (o la capalera).


- El vitrall dins les catedrals

gtiques t una doble

funci simblica.

- Per un costat, la llum de

colors suggereix la

presncia intangible de

Du, que illumina la seva

esglsia.

- Per altra part s una

metfora: el sol entra i surt

pel vitrall sense romprel, a ligual que va quedar intacta la Verge Maria

desprs de la concepci i el

naixement de Crist.

128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o finestra circular de grans

dimensions amb traceria, calat i vidrat, caracterstic del gtic. Es

troba generalment a les faanes de les esglsies.

Rosassa: finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la faana duna esglsia.

Rosassa de la catedral de Palma

- Larquitectura religiosa fou la que ms es va prodigar durant el gtic; tanmateix s important la construcci civil.

- Aquesta va crixer parallelament a lapogeu de les ciutats, encara que prengus de leclesistica molts dels seus elements caracterstics, com la volta de creueria, larc ogival, la traceria de les finestres, etc.

- Aix, tot i que els castells es perfeccionen i permeten una vida ms cmoda i

grata en els entorns rurals, s en els palaus urbans, residncies dels nobles i de

lalta burgesia, on es produeixen majors innovacions i sassoleix un elevat desenvolupament.

-Especialment, en aquells llocs on ms es va desenvolupar el comer i on es va

crear una burgesia prspera desitjosa de mostrar el seu poder econmic, com les

ciutats italianes de Florncia, Vencia i Siena, i les ciutats flamenques com

Bruixes.

- Tamb en les ciutats es van crear altres edificis civils destil gtic com ajuntaments i llotges. Les llotges eren cases de contractaci mercantil i centres

de comer. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de

Vencia, lAjuntament de Bruixes, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de Valncia.

2.2. Arquitectura civil gtica 2.2. Arquitectura gtica civil

(Segles XII al XVI )

2.2. Arquitectura civil gtica

- Larquitectura religiosa fou predominant durant el gtic; per

tamb fou important la construcci

civil.

- Ledificaci civil va crixer parallelament a lapogeu de les ciutats, i prengu de leclesistica molts dels seus elements

caracterstics: la volta de

creueria, larc ogival, la traceria de les finestres, etc.

- Els castells es perfeccionen i permeten una vida ms cmoda i grata en els

entorns rurals; per ser en els palaus urbans, residncies dels nobles i de lalta burgesia, on es produeixen majors innovacions i sassoleix un elevat desenvolupament.


2.2. ARQUITECTURA CIVIL

EUROPEA

- Emergir, especialment, en aquelles ciutats on ms es va desenvolupar el

comer i on es va crear una burgesia prspera desitjosa de mostrar el seu poder

econmic, com les ciutats italianes de Florncia, Vencia i Siena, i les ciutats

flamenques com Bruges.


Els reis, els rics burgesos, i els

nobles de les ciutats es

construeixen palaus urbans, i

per les zones rurals proliferen

els castells, com a lloc de

defensa i de residncia alhora.

Ajuntament de Manresa

Palau de lAlmudaina Castell de Bellver

Tamb en les ciutats es van crear

altres edificis civils destil gtic com ajuntaments i llotges. El municipi

necessitava un indret per a les

seves reunions: lAjuntament.

82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta

sostinguda per pilars o columnes. // Edifici

pblic destinat a transaccions mercantils.

Lesglsia necessita espais ms grans per acollir un major nombre de fidels: les

catedrals.

Els comerciants han de menester

un edifici per intercanviar les

mercaderies: la llotja.

Catedral de Burgos

La Llotja de Palma

82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta

sostinguda per pilars o columnes. // Edifici

pblic destinat a transaccions mercantils.

2.2. ARQUITECTURA CIVIL - Es conserven nombrosos edificis daquest perode, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de

comer, destaquen les llotges, les drassanes, nombrosos palaus

nobiliaris i eclesistics, els castells, els ajuntaments.

- Les llotges eren cases de contractaci mercantil i centres de comer.


Arquitectura civil: Palau del dux (ducal),Vencia

Casa veneciana, prtic inferior i galeria oberta, tercer pis masss amb

finestres, interromput per un magnfic balc a cada faana (1404-1442).

- Com a exemples concrets dedificis darquitectura gtica civil podem nomenar el palau Ducal de Vencia, lAjuntament de Bruges, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de Valncia, entre daltres.


2.2. Arquitectura civil

Palazzo del Comune,

Siena

Gtic civil itali

Els palaus comunals es

caracteritzen per laspecte de fortalesa i les grans torres

quadrades que dominen la ciutat.

Destaquen: la Llotja de panys de

Yprs de planta rectangular amb

coberta a dues aiges, amb pendent,

i en la part central saixeca una grossa torre, a la qual es subordinen les

quatre petites torretes dels costats.

2.5. Arquitectura gtica en Flandes

2.5. Arquitectura gtica en Flandes

Tamb de planta rectangular

allargada i estreta, amb coberta a

dues aiges molt apuntada i grans

torres sn els Ajuntaments de

Brusselles, Lovaina i Bruges.

Flamenques: Tamb lAjuntament de Bruges i la llotja dYpres, i religiosos, la catedral

dAmbers.

2.2. Arquitectura civil:

Ajuntament de Brusselles

2.2. Arquitectura civil Claustre Hospital de San Juan de los Reyes

LLOTJA

LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)

LLOTJA DE LA SEDA DE VALNCIA (1452-1494),

LLOTJA DE SARAGOSSA

Edificis o lloc de

reuni peridica de

comerciants per a

realitzar els seus

contractes sobre

mercaderies, fletes i

segurs martims

(mena de despatx

dagents del

comer).

LLOTJA de valncia

Arquitectura civil: Llotja i Consolat del Mar

Llotja de Valncia Interior

LLOTJA DE LA SEDA DE VALNCIA (1452-1494)

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)

- Predomina el masss sobre el van.

- Decoraci s geomtrica i fantstica.

- Horitzontalitat i larc de mig punt (volta aresta). - Escasseja la llum: que li dna un carcter ...

- misteris, que suggereix recolliment i calma.

2.3. Diferncies arquitectura

Gtica Romnica - Plena de grans finestrals.

- Decoraci inspirada en la naturalesa.

- Verticalitat i larc apuntat (volta creuria). - Llum entra en abundncia pels amplis finestrals.

- s com una exaltaci de lnima de Du.

2.4. Arquitectura gtica francesa

Lart gtic s un art burgs, fet per atendre els gusts de les

corporacions de mercaders.

Reflecteix una espiritualitat

ms humana.

s un art importat de Frana.

Ntre-Dame de Paris

2.4. Arquitectura gtica francesa (1/2 segle XII-XV)

Context histric:

Naixement i irradiaci: nord Frana. Dinastia Capetos. Aliana monarquia i esglsia. Monarquia i ciutats. Llenges literries nacionals.

Primer intent darquitectura gtica: Abadia de Saint-Denis.

Etapes:

Gtic inicial (2 s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars. Gtic clssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens. Gtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de Pars. Gtic flamboyant (Frana, XV, coetani amb el flamger o isabel a Castella): La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet, impressionisme).

Fases (4 segles, ritmes diversos) 2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic inicial. - 1res catedrals le France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars.

- Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats arquitectniques).

S. XIII: Fase clssica, lanceolat o gtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llana, arcs ms apuntats i voltes

de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.

S. XIV: Gtic radiant, desenvolupament i difusi de lestil per tot Europa.

- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de Pars.

- Variaci gtic meridional o llevant.

S. XV-XVI: Gtic tard o flamboyant // flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).

- Molta ornamentaci escultrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaa en altura als peus de la nau. Diferncies.

- Gtic flamboyant (Frana). La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).




Aix com el romnic estar molt influt per Cluny, lestil gtic ho estar per la reforma de Cster.


La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoraci i redua

larquitectura als elements estructurals.

Aix permetia que els arquitectes es despreocupessin de lornamentaci i

tinguessin en compte noms les qestions tcniques.

Aix lenginyeria arquitectnica va avanar molt, durant la segona meitat del

segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII.

La sala capitular: Espai

generalment quadrat, on es

celebraven les reunions

monacals sota la presidncia de

labat.

El dormitori dels monjos.

La sala de treball dels monjos:

Dotada damplis finestrals, ja que sutilitzava no sols com estana, sin como scriptorium o lloc on

sescrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia

ser lnic lloc calfat per una xemeneia, i per aix tamb rebia

la denominaci de

calefactorium.

El refectori: Menjador dels

monjos, en el qual es disposava

un plpit per a la lectura dobres pietoses durant els menjars. Es

trobava a la planta baixa amb

accs des del claustre i tenia

comunicaci amb la cuina.

2.4. Arquitectura gtica francesa:

Monestir

Abadia de Saint Denis


1) Els inicis.

- El gtic va nixer a la

regi anomenada Illa de

Frana, prop de Pars, en

la primera meitat del segle

XII.

- Aqu es va crear la

primera esglsia gtica,

labadia benedictina de Saint-Denis, per iniciativa

de labat Sger.

Catedrals i abadies

El desenvolupament de larquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de lAbat Sger a Saint-Denis.

Mapa de lexpansi del gtic Sorgeix a Frana. le de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor

reforma cistercenca), i labat Sger de labadia de Saint-Denis

Alleugeriment murs Saint-Denis

Vitralls


1) Els inicis.

- La seva doble girola, amb

capelles radials, i la seva

capalera oberta, lleugera i

lluminosa, prefiguren ja un nou

llenguatge que es desenvolupa

en la segona meitat del segle en

les catedrals de Laon, Noyon i

sobretot, en la catedral de Notre-

Dame de Pars.

Catedral de Laon Catedral Ntre-Dame

Gtic inicial o protogtic (finals s. XII)

LAON: Construda abans de la CATEDRAL DE PARS, i desprs de SAINT DENIS i

NOYON.

LAON va tenir importncia histrica com etapa en el CAM DE SANTIAGO.

No t girola i labsis acaba en pla.

- Comenada: 1163,

es treballa sense

interrupci durant s.

XII, i ampliada XIII i

XIV.

- Durant Revoluci

Francesa fou

destruda en part, i

restaurada per

Viollet-le-Duc (segle

XIX).

Catedral Ntre-Dame (FITXA 17)

PLANTA NTRE-DAME

- Basilical amb 5 naus i doble

deambulatori.

- Capalera fora desenvolupada.

-Transsepte curt i no sobresurt de

planta, dextraordinria alada, igual a la nau central (325 m.).

- S. XIV safegiren capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la

girola.

Ntre Dame. Pars. Capalera

EXTERIOR

- Capalera fora

desenvolupada.

-Transsepte curt i no

sobresurt de planta,

dextraordinria alada, igual a la nau central (325 m.).

- Alada fa que vista

exterior reflecteixi,

clarament, forma de creu.

Ntre - Dame

Plnol de catedral gtica Chartres

Plnol de catedral gtica Ntre-Dame de Pars

Creuer sortint Creuer

no sortint

Doble girola

Torres

3 5

naus

3 portalades

(A,B,C)

A

B C B

C

A

(FITXA 17) (FITXA 16)

Ntre-Dame, Pars Catedral de Chartres

1 Fase

circulars

2 Fase

poligonals

SUPORTS: PILARS Caracterstics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els

nervis de les voltes.

(FITXA 16) (FITXA 17)

INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL Voltes de creueria sexpartides.

EVOLUCI ALAT INTERIOR

Al comenament, estructurat amb 4 pisos: arcades, galeria o tribuna amb

trifori, un pis de finestres circulars

(culs) i els finestrals (claristori).

Reformes (s. XIII) eliminaren els culs i sampliaren els finestrals, reducci a 3 pisos, ms caracterstic del gtic clssic:

ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI.

La restauraci de Viollet-le-Duc, va recuperar lalat original en una part del transsepte.

NTRE-DAME (FITXA 17)

SUPORTS EXTERIORS NTRE-DAME

ARCS BOTARELLS sn un element clau, perqu a ms de complir la funci estructural,

articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus.

Nau central

ms elevada Arcbotants

Contraforts

Pinacles

FAANA model Ntre-Dame, Pars Prodigi dharmonia. 3 carrers verticals, que es corresponen amb les 3 grans

portalades, i en 4 alades de pisos.

Pis inferior: 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb

arquivoltes (conjunts escultrics).

Galeria de Reis: 28 esttues reis Israel (avantpassats de Crist).

3r pis: Carrer central amb gran rosassa (+10m), magnfics vitralls,

devora finestres geminades. Per

sobre, una galeria darcades amb traceries, que amaga la teulada.

4t pis: Dues grans torres campanar emmarquen la faana, i coronen

carrers laterals.

Els contraforts fan la divisi vertical en 3 cossos.

Construda en varis segles.

(FITXA 17)

Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup

desglsies que introduren les innovacions arquitectniques i escultriques del gtic, que desprs es desenvoluparen en el gtic clssic en:

CHARTRES, AMIENS i REIMS.


NTRE DAME. PARS

Segle XIII (saixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens. En les tres catedrals sobserva la diferncia dalria entre la nau central i les laterals, la ubicaci del creuer gaireb en el centre, la supressi de la tribuna, el

protagonisme dels vitralls, la presncia de dues torres flanquejant lentrada principal i lamplitud de la capalera.

Etapa Gtic clssic (s. XIII)

A la segona meitat del segle es produeix

un increment de la decoraci i les

esglsies guanyen en esveltesa i

lluminositat. Aix, resulta significativa la

Sainte-Chapelle de Pars, en la qual els

murs han desaparegut, substituts per

immensos vitralls que arrenquen gaireb

del terra.

Sainte-Chapelle, Pars

Catedral de Chartres (FITXA 16)

Segle XIII La catedral de Chartres t:

- Major altura que totes les anteriors.

- A faana, les torres acaben amb agulles (chapiteles) de

diferent poca, el ms sobri s de lpoca de la construcci de la catedral i el ms ornamentat del segle

XV.

- El seu prtic s romnic.

- Linterior s molt espais i llumins.

- T tres naus, girola i tres altures.

Catedral de Chartres (FITXA 16)

Prtic nord de Chartres

Timp

Mainell o

Trencallums

(parteluz)

Arquivoltes

Brancals

(jambas en

derrame)

(FITXA 16)

Catedral de Chartres

Catedral de Reims

La catedral de Reims

s un dels ms brillants exemplars de tot lestil.

La nau central es ms baixa que la de Chartres, per el

conjunt s molt major.

El ms bell s lesplndida faana, que segueix lesquema de Pars.

Amb la finalitat daccentuar la profunditat de tots els prtics

estan ressaltats del plnol

principal.

Catedral de Reims

Catedrals de Reims Catedrals de Laon

Catedral de Reims (s.XIII)

Tres prtics. El central

s ms ample i alt.

Roset central

Torres

Elements de la faana principal (Oest)

Galeria

Sentit de verticalitat

aconseguit per:

Arcs apuntats a portades.

Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.

Gablets.

Torres.

Finestres geminades.

Catedral dAmiens T una faana que segueix lesquema de la de Pars.

CATEDRAL DE NTRE-DAME DAMIENS

Catedral dAmiens

CATEDRAL DE NTRE-DAME

DAMIENS

T planta de creu llatina, amb 3 naus, tamb 3 en el transsepte, nau central ms elevada, i absis amb 7 capelles radials.

Catedral dAmiens

Lalat interior t 3 pisos, primer darcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres. T volta de tercelets en el creuer.

Catedral dAmiens

En la faana principal sobrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de linterior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.

AMIENS EXTERIOR

A lexterior empra arcbotants, per la qual cosa

adquireix major elevaci i es

poden obrir grans finestrals,

fins i tot, en el trifori.

Destaca, en el creuer la rosassa denominada El finestral de foc.

AMIENS EXTERIOR

Catedral dAmiens

Laberint Catedral dAmiens

3. Gtic radiant, decoratiu i manierista (s. XIV)

A partir de la segona del s. XIII hi ha poc avenos tcnics i estructurals.

Lalada ja no s el principal objectiu.

La desmaterializaci del mur comena a ser

evident.

Fases (4 segles, ritmes diversos) 2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic inicial. - 1res catedrals le France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars.

- Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats arquitectniques).

S. XIII: Fase clssica, lanceolat o gtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llana, arcs ms apuntats i voltes

de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.

S. XIV: Gtic radiant, desenvolupament i difusi de lestil per tot Europa.

- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de Pars.

- Variaci gtic meridional o llevant.

S. XV-XVI: Gtic tard o flamboyant // flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).

- Molta ornamentaci escultrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaa en altura als peus de la nau. Diferncies.

- Gtic flamboyant (Frana). La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).




Sainte-chapelle, Pars

Sainte-Chapelle Pars

Construda en un temps record (1242-

1248) per ordre del rei Llus IX, futur Sant

Llus de Frana, amb la finalitat de

conservar-hi diverses relquies, molt

preuades de la Cristiandat, referents a la

Passi de Crist: la corona d'espines i un

tros de la creu. s un enorme reliquiari.

Precisament Sainte-Chapelle vol dir Capella Santa, tamb fou la Capella Reial de lle de la Cit, en el centre de Pars.

Laspecte exterior no aparenta la grandiositat interior. Edificaci gtica

petita, de finestres allargades, coronada

per una agulla del segle XIX.

HISTRIA:

Relquies comprades pel rei a lemperador de Constantinoble, i dutes a

Frana el 1241 (la corona

despines, part de la creu, el ferro de la llana, el sudari i

altres relquies del martiri de

Crist).

El rei va anar a rebre-les i va entrar descal a Pars. Les

va dipositar, provisionalment,

a la capella de sant Nicolau.

Lany segent comenaria la construcci duna capella digna daquest TRESOR: la Saint-Chapelle (1242-48).

Sainte-chapelle, Pars

Enclavada en el palau de Justcia, antic Palau Reial, s una capella gtica de

petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels mxims

exponents del gtic rayonnant. Obra mestra concebuda com un precis joier. En el centre de labsis es troba un imponent reliquiari de plata i or.

El projecte, probablement, de Pierre de Montreuil (Ntre-Dame, Saint Denis). Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra fistonejada, i l'excellent restauraci dels murs i de les columnes, feta per Eugne Viollet-le-Duc amb

Flix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a

l'edifici.

Sainte-Chapelle

La capella inferior

La capella baixa, dedicada a la Verge, suporta la capella alta (o

superior).

El sostre, sostingut per infinitat de columnes massisses, aguanta el pes

de tot l'edifici; es va construir per la seva

utilitat funcional i arquitectnica: permet

alleujar al mxim la construcci de la

capella alta, i suportar-ne tot el pes.

Daltura relativament baixa, 660 m (part ms elevada), dna la impressi

dentrar en una cripta.

T planta de sal, 3 naus; la del centre ms gran, i amb una gran riquesa

de decoraci policromada (summament

colorista). El sostre de color daurat i

blau.

Se superposen dues capelles, la inferior accessible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior per a la cort del rei.

En principi, no es podia accedir a la capella alta ms que per mitj de les galeries superiors del palau, no es va contemplar construir una escala exterior, saccedeix per una petita de caragol.

La capella superior Alta i esmolada silueta (20 m dalt), capella estreta, duna sola nau, i coberta amb volta de creueria, que sembla lleugera donada lesveltesa de les curtes columnes.

Sobre cada pilastra s'aixeca l'esttua d'un apstol.

Les parets van ser suprimides i reemplaades per uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15

vidrieres), que van gaireb des del terra fins a

larrencada de les voltes, i ocupen la totalitat de l'espai, donant lloc a superfcies cristallades, por on es

filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de

columnes de gran finesa (15), fins a un sostre

policromat, en blau, amb estrelles.

Les vidrieres amb escenes religioses, recorden el rei David o el rei Salom, personatges situats a prop

del rei francs.

Constitueixen un conjunt homogeni; els colors

dominants sn el vermell i el blau, que donen a la

capella un colorit espectacular. Surts de lescala obscura, i una llum de tonalitats irreals tenvaeix.

Al teu voltant les vidrieres ms

antigues de la CIT (bona part del s. XIII).

Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample, estan dividides per quatre ogives, damunt de les quals hi ha una rosassa de

6 lbuls i 2 quadri lbuls (element en forma de trvol de quatre fulles). Les

finestres de labsis, de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample, noms tenen dues ogives i 3 tri lbuls-trevolat (element en forma de trvol).

La Rosassa

La rosassa (al costat sud), de 9 metres de dimetre, representa lApocalipsi. Aquesta rosassa, les 15 vidrieres, i les escultures dels apstols condensen lart en molt pocs metres quadrats, enlluernant lespectador.

Sainte-Chapelle Les escenes de les vidrieres representen:

- el Gnesi

- lxode - el Llibre dels Noms

- el Llibre de Josu

- el Llibre dels Jutges

- el Llibre d'Isaes

La capella inferior:

- Joan l'Evangelista i la infncia

de Crist

- la Passi

- la vida de Sant Joan Baptista

- el Llibre de Daniel

- el Llibre d'Ezequiel

- el Llibre de Jeremies

- el Llibre de Tobies

- els Llibres de Judit i de Job

- el Llibre d'Ester

- els Llibres dels Reis

- la histria de les relquies de la

Passi

Sainte-Chapelle - Dos incendis (1630 i 1776).

- Vitralls, capella baixa, destruts per

crescuda del Sena en 1690.

- Revoluci: desapareixen esttues,

mobiliari capella, tresors, i el reliquiari

retirat per ser fos.

- Corona despines salvada i enviada a Ntre-Dame. Perd, aix, la

seva funci (1803) original,

convertida en arxiu.

- Restaurada (1840-1868): Felix

Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile

Boeswillwald, aconsellats per Viollet-

le-Duc (Ntre-Dame).

- 2/3 del vitralls, capella alta, sn

els originals: CONJUNT MS

COMPLET DEL VITRALL DEL

SEGLE XIII.

VICISSITUDS DE LA HISTRIA

La planta de la catedral gtica s normalment basilical amb transsepte (nau

transversal a la principal), que pot sobresortir o no.

Tamb s freqent la creu llatina, per amb el transsepte ms centrat que a

les esglsies romniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor.

Reims Amiens Chartres Laon

Plantes de catedrals franceses

Anglaterra Parteix del gtic francs.

S. XIV Enfrontament amb Frana: Guerra dels 100 anys.

Desenvolupa un llenguatge constructiu independent.

Faanes catiques.

Horitzontalitat.

Multiplicaci dels nervis de les voltes (ventall).

Doble transsepte.

Catedral de Wells

Anglaterra

Un dels exemples ms

destacats de lanomenat Early English, s a dir, del protogtic angls, on

suneixen les noves influncies del gtic francs i les tradicions

anglo-normandes.

En les parts realitzades a finals del segle XIII, la catedral

presenta algunes de les

caracterstiques del denominat

"decorated style com, per exemple, lemmarcament dels arcs del creuer.

Catedral de Wells

Catedral de Wells

Itlia El gtic itali guarda unes proporcions clssiques, reminiscncies de lart heretat de grecs i romans, i que de vegades soposa a les caracterstiques del gtic clssic francs.

Predomina la nau nica amb tendncia a unificar lespai i aconseguint la dimensi de lespai-sal (naus mateixa alada).

Les vidrieres perden terreny en favor de la decoraci mural pintada al fresc.

Se cerca una esttica clssica dequilibri ms a la mesura de lhome i no tan transcendental i metafsica.

Caracterstiques principals:

Classicisme.

Absncia arcbotants.

Finestrals petits.

Policromia.

Dins Itlia, a la Llombardia es dna ms forta la influncia francesa, i s a la

seva capital on s'edificar l'obra que ms s'ajusta als models del gtic francs:

la Catedral de Mil (construda tardanament, en el segle XIV).

4. Gtic flamger (s. XIV)

Durant el segle XIV les guerres assolen el pas, no nhi ha innovacions tcniques, cosa que es vol compensar amb una major decoraci, per no

semprenen nous programes constructius, i la construcci se centra en els usos civils.

Posteriorment, el segle

XV va donar pas a la

caracterstica decoraci

exuberant del gtic

flamger, anomenat aix

perqu la decoraci, de

forma sinuosa, recorda

les flames del foc, la qual

cosa incrementa la

sensaci dun gran carregament ornamental.

s una poca de canvis,

dinestabilitat i res nhi ha ms inestable que el

moviment duna flama.

Catedral de Rouen

Catedral de Rouen Claude-Oscar Monet

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002).

www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

Fi de ledat mitjana

Caiguda de Constantinoble,

1453.

Renaixement itali.

Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpci Granero Cueves

112.- PETXINA. Element arquitectnic de forma triangular curvilnia, que t la

funci de servir de suport a una cpula, tot passant d'una planta quadrada a una

de circular.

127.- RETAULE. Obra d'escultura, pintura o mixta que cobreix el mur situat

darrera un altar. Pot ser de fusta, pedra o metall. Deriva del frontal romnic. Les

seves parts principals sn: predella o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers

verticals, guardapols,...

46.- CPULA / 112.- PETXINA-ES / 150.- TROMPA-ES. CPULA: Volta

generada per la rotaci d'un arc. Pot descansar damunt un tambor i coronar amb

una llanterna.

39.- COR. Part de lesglsia tradicionalment reservada al clergat on es realitzen el cants. Destar enmig de la nau de lesglsia varen ser desplaats, b al presbiteri, b als peus o a un lateral de la nau.

79.- LLANTERNA. Element arquitectnic de planta circular o poligonal, amb

obertures laterals que corona una cpula o una torre, i permet illuminar l'espai

interior.

Terminologia

Education

GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA