Embed Size (px)
DESCRIPTION
Treball d'una alumna de sisè del CP Mestre Guillemet de Santa Eugènia sobre l'agricultura ecològica
Citation preview
Lagricultura ecologravegicaLagricultura ecologravegica
Index
Lagricultura ecologravegica
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica
La permacultura
Lagricultura natural
Lagricultura familiar
Tipus de cultius
Rotacioacute de cultius
Fertilitzacioacute
Bibliografia
Lagricultura ecologravegica
Lagricultura ecologravegica eacutes un sistema per conrear una explotacioacute agriacutecola autogravenoma basada en la utilitzacioacute dels recursos naturals sense emprar productes quiacutemics o organismes genegraveticament modificats aconseguint daquesta forma obtenir aliments orgagravenics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient
Els principals objectius de lagricultura ecologravegica soacuten lobtencioacute daliments saludables sense la presegravencia de substagravencies quiacutemiques i obtinguts mitjanccedilant procediments sostenibles Aquest tipus dagricultura eacutes un sistema global de gestioacute de la produccioacute que incrementa i realccedila la salut dels agrosistemes inclusivament la diversitat biologravegica els cicles biologravegics i lactivitat biologravegica del sogravel
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica la permacultura
lagricultura natural i lagricultura familiar soacuten
uns tipus dagricultura natural que busquen
lequilibri amb lecosistema soacuten sistemes
agriacutecoles sostenibles que shan mantingut al
llarg del temps en diferents regions del moacuten
buscant satisfer la demanda daliment natural i
nutritiu a les persones i els animals de manera
que lagroecosistema mantingui lequilibri
Lagricultura biodinagravemica
Lagricultura biodinagravemica eacutes un megravetode dagricultura ecologravegica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals Com en altres formes dagricultura orgagravenica fertilitzants artificials i pesticides i herbicides togravexics soacuten estrictament evitats Hi ha agegravencies independents de certificacioacute per als productes la majoria membres de la biodinagravemica grup internacional destagravendards biodinagravemics Demeter International
Lagricultura biodinagravemica eacutes considerada per alguns com
el primer sistema modern de lagricultura ecologravegica i una
de les meacutes sostenibles lagricultura biodinagravemica teacute molt en
comuacute amb altres megravetodes orgagravenics com legravemfasi en luacutes
dadobs i compost i lexclusioacute de luacutes de productes quiacutemics
artificials a terra i les plantes
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Index
Lagricultura ecologravegica
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica
La permacultura
Lagricultura natural
Lagricultura familiar
Tipus de cultius
Rotacioacute de cultius
Fertilitzacioacute
Bibliografia
Lagricultura ecologravegica
Lagricultura ecologravegica eacutes un sistema per conrear una explotacioacute agriacutecola autogravenoma basada en la utilitzacioacute dels recursos naturals sense emprar productes quiacutemics o organismes genegraveticament modificats aconseguint daquesta forma obtenir aliments orgagravenics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient
Els principals objectius de lagricultura ecologravegica soacuten lobtencioacute daliments saludables sense la presegravencia de substagravencies quiacutemiques i obtinguts mitjanccedilant procediments sostenibles Aquest tipus dagricultura eacutes un sistema global de gestioacute de la produccioacute que incrementa i realccedila la salut dels agrosistemes inclusivament la diversitat biologravegica els cicles biologravegics i lactivitat biologravegica del sogravel
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica la permacultura
lagricultura natural i lagricultura familiar soacuten
uns tipus dagricultura natural que busquen
lequilibri amb lecosistema soacuten sistemes
agriacutecoles sostenibles que shan mantingut al
llarg del temps en diferents regions del moacuten
buscant satisfer la demanda daliment natural i
nutritiu a les persones i els animals de manera
que lagroecosistema mantingui lequilibri
Lagricultura biodinagravemica
Lagricultura biodinagravemica eacutes un megravetode dagricultura ecologravegica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals Com en altres formes dagricultura orgagravenica fertilitzants artificials i pesticides i herbicides togravexics soacuten estrictament evitats Hi ha agegravencies independents de certificacioacute per als productes la majoria membres de la biodinagravemica grup internacional destagravendards biodinagravemics Demeter International
Lagricultura biodinagravemica eacutes considerada per alguns com
el primer sistema modern de lagricultura ecologravegica i una
de les meacutes sostenibles lagricultura biodinagravemica teacute molt en
comuacute amb altres megravetodes orgagravenics com legravemfasi en luacutes
dadobs i compost i lexclusioacute de luacutes de productes quiacutemics
artificials a terra i les plantes
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Lagricultura ecologravegica
Lagricultura ecologravegica eacutes un sistema per conrear una explotacioacute agriacutecola autogravenoma basada en la utilitzacioacute dels recursos naturals sense emprar productes quiacutemics o organismes genegraveticament modificats aconseguint daquesta forma obtenir aliments orgagravenics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient
Els principals objectius de lagricultura ecologravegica soacuten lobtencioacute daliments saludables sense la presegravencia de substagravencies quiacutemiques i obtinguts mitjanccedilant procediments sostenibles Aquest tipus dagricultura eacutes un sistema global de gestioacute de la produccioacute que incrementa i realccedila la salut dels agrosistemes inclusivament la diversitat biologravegica els cicles biologravegics i lactivitat biologravegica del sogravel
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica la permacultura
lagricultura natural i lagricultura familiar soacuten
uns tipus dagricultura natural que busquen
lequilibri amb lecosistema soacuten sistemes
agriacutecoles sostenibles que shan mantingut al
llarg del temps en diferents regions del moacuten
buscant satisfer la demanda daliment natural i
nutritiu a les persones i els animals de manera
que lagroecosistema mantingui lequilibri
Lagricultura biodinagravemica
Lagricultura biodinagravemica eacutes un megravetode dagricultura ecologravegica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals Com en altres formes dagricultura orgagravenica fertilitzants artificials i pesticides i herbicides togravexics soacuten estrictament evitats Hi ha agegravencies independents de certificacioacute per als productes la majoria membres de la biodinagravemica grup internacional destagravendards biodinagravemics Demeter International
Lagricultura biodinagravemica eacutes considerada per alguns com
el primer sistema modern de lagricultura ecologravegica i una
de les meacutes sostenibles lagricultura biodinagravemica teacute molt en
comuacute amb altres megravetodes orgagravenics com legravemfasi en luacutes
dadobs i compost i lexclusioacute de luacutes de productes quiacutemics
artificials a terra i les plantes
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Tipus dagricultura ecologravegica
Lagricultura biodinagravemica la permacultura
lagricultura natural i lagricultura familiar soacuten
uns tipus dagricultura natural que busquen
lequilibri amb lecosistema soacuten sistemes
agriacutecoles sostenibles que shan mantingut al
llarg del temps en diferents regions del moacuten
buscant satisfer la demanda daliment natural i
nutritiu a les persones i els animals de manera
que lagroecosistema mantingui lequilibri
Lagricultura biodinagravemica
Lagricultura biodinagravemica eacutes un megravetode dagricultura ecologravegica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals Com en altres formes dagricultura orgagravenica fertilitzants artificials i pesticides i herbicides togravexics soacuten estrictament evitats Hi ha agegravencies independents de certificacioacute per als productes la majoria membres de la biodinagravemica grup internacional destagravendards biodinagravemics Demeter International
Lagricultura biodinagravemica eacutes considerada per alguns com
el primer sistema modern de lagricultura ecologravegica i una
de les meacutes sostenibles lagricultura biodinagravemica teacute molt en
comuacute amb altres megravetodes orgagravenics com legravemfasi en luacutes
dadobs i compost i lexclusioacute de luacutes de productes quiacutemics
artificials a terra i les plantes
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Lagricultura biodinagravemica
Lagricultura biodinagravemica eacutes un megravetode dagricultura ecologravegica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals Com en altres formes dagricultura orgagravenica fertilitzants artificials i pesticides i herbicides togravexics soacuten estrictament evitats Hi ha agegravencies independents de certificacioacute per als productes la majoria membres de la biodinagravemica grup internacional destagravendards biodinagravemics Demeter International
Lagricultura biodinagravemica eacutes considerada per alguns com
el primer sistema modern de lagricultura ecologravegica i una
de les meacutes sostenibles lagricultura biodinagravemica teacute molt en
comuacute amb altres megravetodes orgagravenics com legravemfasi en luacutes
dadobs i compost i lexclusioacute de luacutes de productes quiacutemics
artificials a terra i les plantes
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
La permacultura
La Permacultura eacutes un sistema de disseny per a la creacioacute dassentaments humans sostenibles Lobjectiu eacutes crear sistemes que siguin ecologravegicament sans i econogravemicament viables que produeixin el necessari per satisfer les seves progravepies necessitats que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals juntament amb les caracteriacutestiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida a la ciutat i al camp i en el menor espai possible
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Agircultura naturalLagricultura natural eacutes un megravetode dagricultura
desenvolupat pel japonegraves Masanobu Fukuoka que no necessita maquinagraveria ni productes quiacutemics i molt poc desherbatge Tampoc cal llaurar el sogravel ni abonar El seu megravetode dagricultura requereix menys feina que qualsevol altre No causa contaminacioacute i no necessita combustibles fogravessils En les seves plantacions darrograves del Japoacute Fukuoka obteacute rendiments tan alts com les explotacions tradicionals meacutes productives Que ninguacute pensi que lagricultura natural significa que la naturalesa teacute cura dels cultius mentre un es senti a observar-la Hi ha moltes coses que cal saber Fer creacuteixer cultius eacutes una innovacioacute cultural que requereix coneixement i esforccedil
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Agricultura familiar
Senteacuten per famiacutelies dagricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris amb la magrave dobra essencialment de la famiacutelia en contrast amb lempresari agriacutecola amb treballadors per contracte temporal o fix en propietats mitjanes o grans Segons leconomista Richard Abramovay aquesta oposicioacute eacutes de naturalesa social entre lagricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la famiacutelia i en la qual la gestioacute per separat i el treball Segons leconomista el model adoptat per Brasil lempresari no eacutes el que preval en paiumlsos com els Estats Units histogravericament es va basar locupacioacute del territori en la unitat entre els interlocutors socials i lagricultura es basava totalment en lestructura familiar
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Tipus de cultiuUn dels cultius que feim servir meacutes eacutes la utilitzacioacute de
bancals Aquest sistema eacutes bagravesic de lagricultura biodinagravemica establerta per Rudolf Steiner el 1924 En aquesta manera es fan divisions en el terreny d1 metres aproximat dample i el llarg que desitgem En no deixar meacutes d1 m dample teacute lavantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la i aixiacute no endurim la terra de cultiu Eacutes convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat Els agricultors poden utilitzar llavors lorigen poden ser de cultiu convencional a causa de la dificultat per trobar llavors produiumldes amb criteris ecologravegic Les xarxes de llavors socupen de recuperar varietats de llavors locals ben adaptades a lentorn i sense modificacions genegravetiques
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Rotacioacute de cultius
La rotecioacute de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famiacutelies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles evitant que el sogravel sesgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuiuml en el temps Daquesta forma saprofita millor labonat es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties Tambeacute sha dintroduir regularment en la rotacioacute una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de mategraveria orgagravenica i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa carabassa espagraverrecs etc) Amb altres menys exigents o que requereixen mategraveria orgagravenica molt descomposta (bleda ceba pegravesols etc)
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
Fertilitzacioacute
La fertilitzacioacute del terreny dedicat a lagricultura ecologravegica eacutes un dels pilars daquesta forma de cultiu Eacutes molt pragravectic que el fertilitzant sigui de produccioacute progravepia un dels meacutes utilitzats eacutes la produccioacute de compost En lagricultura ecologravegica no es preteacuten nodrir directament la planta sinoacute estimular el conjunt mantenint o millorant la fertilitat del sogravel La mategraveria orgagravenica eacutes la base de la fertilitzacioacute encara que tambeacute es poden utilitzar com a fertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta perquegrave en descompondre es converteixi en abonament especialment utilitzant lleguminoses aquestes enriqueixen el sogravel especialment en nitrogen gragravecies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfegraveric i que la planta en ser enterrada cedeix al sogravel en forma dabonament
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
BibliografiamiddothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gica
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaFertilizaciC3B3n
middothttpeswikipediaorgwikiAgricultura_ecolC3B3gicaTipos_de_cultivos
httpeswikipediaorgwikiAgricultura_biodinC3A1mica
httpwwwselbaorgpermaculturahtm
middothttpptwikipediaorgwikiAgricultura_familiar
middotimatges google
