LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE DOCUMENTACIÓ GENERAL

Autor:Eugène Delacroix (1798-1863) Títol:La Llibertat guiant el poble Cronologia:1830Estil: romanticismeTècnica: oli Suport:tela Dimensions:2,60 m x 3,25 m Localització:Museu del Louvre (París) Tema:testimoni, entre al·legòric i realista, de la insurecció popular que tingué lloc el juliol de 1830 a París i que desembocà en la fugida del darrer monarca absolutista francès, Carles X.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21885

CONTEXT HISTÒRIC Després de la derrota de Napoleó i el Congrés de Viena de 1815, pràcticament tota Europa tornà

al absolutisme, provocant revolucions del moviment burges liberal.

És la França de la restauració borbònica, la burgesia francesa que va viure la Revolució Francesa i que va recolzar l’Imperi Napoleònic, no es va conformar amb el retorn a l'absolu- tisme. Per això va protagonitzar diversos intents revolucionaris que van acabar el 1830 amb l’enderrocament del darrer rei Borbó: Carles X. La nova Monarquia del rei Lluís Felip d’ Orleans implantà un règim liberal moderat però que només afavoriria a les classes més benestant de la burgesia i que per tant acabaria amb la revolució del 1848 amb la fi de la Monarquia i l’adveniment de la República.(Es l’època del Congres de Viena que va fracassar al 1830 i obre les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar fins al 1848 on s’abolirà la monarquia liberal i s'instauraria definitivament la República Francesa).

Els fets són coneguts: com a protesta contra una sèrie d’ordenaments governamentals que restringien encara més les llibertats de la ciutadania, el 27 de juliol de 1830 esclataven el que coneixem com les Trois Glorieuses, les tres jornades revolucionàries parisenques que conduirien cap a la Monarquia de juliol. La matinada del 27 al 28 de juliol, els joves republicans es posaven al capdavant del moviment contra l’absolutisme borbònic de Carles X, aixecant barricades en els barris de l’Est de la capital (Saint-Marceau, Saint-Antoine) i el dia 29 els insurgents ja controlaven la ciutat. Els fets de París eren l’inici d’un esclat revolucionari que s’estendria per gran part d’Europa.

CONTEXT ART ROMANTICISME

Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena.

L’ art del Romanticisme exaltà els ideals patriòtics i revolucionaris de la burgesia contra l’aristocràcia més conservadora i la Monarquia Absoluta del període de la Restauració.

Es basa, fonamentalment, en la llibertat. L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits, i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l’individu. S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions i és pinta segons les idees i sentiments individuals. La filosofia de Kant i Rousseau va influir molt en el moviment.

La pintura romantica ressalta la importància del color i l'esperit.

EUGÈNE DELACROIX Ferdinand Victor Eugène Delacroix, va néixer el 26 d'abril de 1798 en Charenton-Saint Maurice.

(podria ser un fill il·legítim de Talleyrand), tancat a casa des de molt jove per culpa d'una malaltia, es relacionà amb Paganini, Chopin, Liszt, Schuber. Es un gran exponent del romanticisme pictòric de França i Europa del segle XIX ,va ser deixeble del pintor francès Pierre Guérin.

Als 18 anys estudià a l’escola Superior de Belles Arts, on conegué a Géricault i Gros, que foren els seus mestres.Visitava el Louvre on estudiava i copiava el ric colorit i l'opulència dels grans mestres: Rubens(vitalitat i profussio decorativa), Velázquez, Rembrandt, Verones...,va rebre una formació neoclàssica dins de l'escola del pintor francès Jacques-Louis David.

El seu estil destaca per l’expressivitat i el patetisme dels seus personatges, vibranció de les tonalitats, exaltació dels colors i la vitalitat desbordant que es desprèn dels seus quadres. En un viatge al nord d'Àfrica en 1832 fa ampliar el seu repertori, incorporant als seus quadres gran sensualitat i exotisme.

EUGÈNE DELACROIX Amb els seus quadres desprèn passió, vitalitat i una vivacitat

cromàtica, entre els temes abordats per l'artista predominaren aquells relacionats amb el dolor, l'angoixa i la mort, així com aquells que representaven les seves idees liberals i nacionalistes,també tractà temes exòtics i pintorescs.. Per la seva innovació i els seus temes, sensiblement polítics, fou blanc de l'hostilitat oficial, encapçalada per Ingres.

Revolucionari en el juliol de 1830 i conservador en l’esclat republicà de 1848, la seva obra va ser el centre del moviment romàtic francès. La seva influència es va estendre fins als impressionistes.

1 quadre: La Barque de Dante(1822)

Anàlisi Formalelements(1)

Marianne alçant la bandera tricolor, La Llibertat: símbol de la Revolució

Representant de l'exercit Napolèonic

Anàlisi Formalelements(2)

Artesà, representant de la burgesia revolucionària.

Estudiant, simbolitza la joventut revoltada per la injustícia i el sacrifici per les causes nobles

Obrer

Pagès moribund que mira fixament la Llibertat

Morts per la Llibertat

Anàlisi Formalelements(3)

Guàrdia Nacional

Torres de Notredam

Detall amb la signatura de Delacroix

Anàlisi Formalelements plàstics: Color i Pinzellada

Color: colors freds gamma de grisos i ocres, exceptuant la bandera de França, que trenca aquesta tontalitat amb el seus colors: vermell, blanc i blau.juntament amb la figura de la Llibertat són el centre d'atenció gracies al focus de llum irreal.

Pinzellades: pinzellada solta i ondulant, les línies corbes, el paisatge difuminat dóna sensació de profunditat i la gran expresivitat dels cossos fan possible aquesta mobilitat.

Anàlisi Formalelements plàstics: llum

Llum: es veu il-luminat el centre on està representada la llibertat. llum violenta i irreal, teatral, ve com d’un focus, la llum violenta i tensa és irreal perquè les figures estan il·luminades per una llum que no se sap d’on apareix, aquesta llum confereix a l’escena bona part de la seva força narrativa.

La llum irreal del quadre que il-lumina: la Llibertat amb la bandera tricolor, al jove del costat. el moribund de la jaqueta blava, el mort de l'angle inferior esquerre i les mans i la mitjà cara de l'home del capell.

Color i llum, es subordinen a potenciar el moviment.

COMPOSICIÓ

Les figures s’emmarquen dins una piràmide ascensional en el vèrtex de la qual hi ha l’ensenya francesa, enlairada per la Llibertat. La figura femenina central és una al·legoria de la Llibertat i duu un fusell amb la baioneta calada en una mà, mentre que amb l’altra enarbora la bandera francesa i guia als combatents. La segueixen, a l’esquerra, un representant de la burgesia amb capell de copa (un autoretrat del propi pintor) i un obrer que porta un sabre en el fons un representant de l'exèrcit Napolèonic; i a la dreta, el representant de la joventut, un timbaler, armat amb dues pistoles.

Els cossos caiguts també tenen les cames o els colls doblegats. No hi ha cap línia estàtica, no predominen en absolut les línies rectes. No hi ha cap personatge que es mostri indiferent.

Aquest triangle equilàter simbolitza la igualtat. Llibertat, igualtat, fraternitat: la Revolució francesa.

La composició és dramàtica amb línies que s’ondulen i on els personatges s’animen els uns als altres i transmeten la seva passió revolucionària a l’espectador que contrasten amb la horitzontalitat del caiguts en primer terme. En la figura central tot és ondulació: la bandera, els cabells, el cinturó, la tela.

COMPOSICIÓPerspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de

les descàrregues barricades Sunion.

Profunditat: La profunditat ve donada pels diferents plans:

Primer pla: els cossos dels difunts.

Segon pla: la Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant.

Tercer pla: la població lluitant Al fons la ciutat amb enmig de Nôtre Dame i la boirina i el fum.

Els fons i els primers plans tenen la mateixa importància temàtica: la lluita i les seves conseqüències i per tant, el grup de revoltats del fons que dispara ens connecta amb els cadàvers del primer pla.

Moviment: molt important amb línies ondulants, dinamisme i agitació dels personatges.

INTERPRETACIÓ

L'escenari son les mateixes barricades de París, on s'enfrentaran el poble i els soldats reials.

L’obra fa referència a les jornades revolucionàries de París del 1930. (27, 28 i 29 de juliol).Delacroix escull la jornada del 28 de juliol, punt àlgid del procés revolucionari, com a mostra del compromís dels artistes romàntics amb els esdeveniments històrics del seu temps. Per això va escriure al seu germà, el general Charles Henri Delacroix: “He pintat un tema modern, una barricada, i si no he lluitat per la pàtria, almenys pintaré per a ella. Això m’ha posat d’un humor immillorable”.

Delacroix volia mostrar amb aquesta obra la força que podia arribar a tenir les diferents clases socials amb la seva unió contra els grans dirigents i amb el moviment per bandera, l'autor francès va aconseguir transmetre aquell sentiment de revolució i de "tots per una, i una per a tots".

Carles X

INTERPRETACIÓ

La llibertat guiant el poble és una realitat matisada per la ideologia i el autoretrat de Delacroux té una intencionalitat clara: sentir-se protagonista, d'un fet històric per reflexar la llibertat, el poble anònim i la lluita contra la tirania. És la primera composició política de la pintura contemporània i es converteix en el gran manifest de la pintura romàntica. És el moment en el qual el romanticisme deixa de mirar cap a l’antiguitat a la recerca de referents per convertir-se en un actor més de la vida contemporània.

La Llibertat: Marianne representa el símbol de la Llibertat i és la representació alegórica de França. enarborant la bandera tricolor, identifica la Llibertat amb la independència nacional, ja que és la França republicana qui encapçala i lidera el grup.

Marianne amb els pits nus (símbol de l’emancipació i la llibertat), coronada amb el barret frigi vermell (símbol del poble parisenc), armada amb un fusell (símbol de la lluita i la revolta) i que porta la bandera francesa tricolor (símbol del poble francès).

Els protagonistes: la Llibertat, joves, obrers, burgesos representen les classes socials implicades en la revolta(un element realista que suposa un trencament amb la tradició classicista ),amb les torres de la catedral de Notre Dame al fons.

"La llibertat guiant el poble" és una obra que està considerada un dels màxims exponents de l'art romàntic francès. Aquesta pintura també és coneguda com “La barricada”.

ROMANTICISMECaracterístiques:

- Recuperació de la força del color. - Individualisme.- Llum vibrant.- Composicions dinàmiques.- Dramatisme.- Temes revolucionaris, històrics, heroics, catastròfics o polítics.

Representants en pintura: - Francisco de Goya i Federico Madrazo (Espanya). - Eugène Delacroix i Théodore Géricault (França). - John Constable i William Turner (Anglaterra). - Caspar David Friedrich i Carl Spitzweg (Alemanya).

INFLUÈNCIESAntecedents: Goya, Mestres venecians i Géricault

De Goya: pinzellades rapides soltes i plenes de taques de color.De Géricault: l'acció violenta, l'amor a la llibertat i el romanticisme.

El rai de la Medusa: postures dels cossos.Dels mestres venecians: els colors.

Posteriors: Inspira en artistes impressionistes com Renoir, Seraut i Van Gogh.

SemblancesBase inestable: ones del mar-estes de barricades i cossos abatut.

Primer terme: les postures dels nàufrags-els caiguts de la revolució.Figura central: enarbora la roba blanca(drap)-enarbora la bandera francesa.

Diferència L’orientació: les figures s'allunyen desconsolats-avancen cap a l’espectador amb gestos dinàmics i exaltats.

Funció Funció estètica: commemorativa de les jornades revolucionàries.

Funció simbòlica: propagandística de les idees revolucionàries liberals burgeses.

Qui la va encarregar?

El rei Lluís Felip I d'Orleans el va adquirir per 3.000 francs, però va decidir que el tema era massa polèmic per mostrar-lo en públic. Es va exposar al Saló de París en el 1831, fins a l’any1861 no es va poder contemplar amb regularitat.

LOCALITZACIÓ

Museu del Louvre

ALTRES OBRES

Le Sultan du Maroc, 1845 La caza del León, 1861 La justicia de trajà, 1858