La ColòNia GüEll

  • View
    4.634

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of La ColòNia GüEll

  • 1. LA COLNIA GELLLES COLNIES INDUSTRIALS Lorigen del sistema de colnies com amodel dassentament industrial es situa a Anglaterra a meitats del segle XVIII. Parallelament es desenvolupa un noupensament humanitari conegut com paternalisme, que pretn millorar les condicions de vida dels treballadors, per sempre donant prioritat a la producci Acabaran esdevenint autntics pobles industrials, amb equipaments i serveis per tal de cobrir totes les necessitats dels obrers: escoles, tendes, metge, cafeteria,... Darrera totes les colnies industrials hi havia un argument ideolgic principal: allunyar lempresa i els treballadors dels conflictes que generen les ciutats i poguer comptar amb una societat obrera dcil, tranquilla i allada. Lobrer, a canvi duna jornada laboral dura i pesada, t les seves compensacions amb diferents serveis i beneficis com per exemple una escola per als seus fills, un edifici social, una comunitat de monges que tenen cura de la gent gran i dels ms petits, un metge i una cooperativa de consum que ofereix aliments a preus assequibles. ELS ORGENS DE LA COLNIA GELL (*) veure biografies adjuntes. Joan Gell i Ferrer (*), pare dEusebi Gell, va nixer a Torredembarra i de molt jove, com altres indianos, viatj a Cuba y a Puerto Rico per fer fortuna. Amb 36 anys decideix tornar a Barcelona i invertir part de la seva riquesa en diferents negocis com la Maquinista Terrestre y Martima, productora de vagons de tren i mquines de vapor. El 1848 funda la Societat Gell, Ramis i Cia., fbrica de velluts tamb coneguda com El Vapor Vell en Sants, y per tant, situada molt a prop de Barcelona. Joan Gell mor el 1872 i el seu fill hereu Eusebi Gell i Bacigalupi (*) hereta tots els negocis i accions. Uns anys desprs, concretament el 1890, juntament amb el seu soci lenginyer i economista Ferran Alsina (*), Eusebi Gell decideix tancar el Vapor Vell i construir una nova fbrica de vellut i pana aprofitant la finca agrcola propietat de la famlia Gell de Santa Coloma de Cervell que Joan Gell havia comprat el 1860 per tenir una residncia destiu fora de la ciutat. La nova empresa es dir Colnia Gell S.A.

2. Per entendre aquest trasllat cal fixar-se en la conjuntura histrica i social de finals de segle XIX: A finals de segle, Barcelona viu un perode dagitaci poltica amb perodes hegemnics danarquisme i lluites fratricides pel poder. La influencia diniciatives europees, com el cas de la manufactura anglesa, acaben arribant a Catalunya, provocant la Revoluci Industrial, promoguda majoritriament per la classe burgesa. El 21 de novembre de 1855 (fa justament 150 ans) es promulga una llei segons la qual satorguen privilegis fiscals a negocis privats que sestableixin en zones agrries. Aquesta llei pretenia promoure nous assentaments agrcoles, ja que el camp estava quedant despoblat. Eusebi Gell aconsegueix el perms per a la construcci de la nova fbrica el 1890, desafortunadament la llei de 1855 sanulla un mes abans darribar aquesta concessi. CRONOLOGIA 1848 Joan Gell, desprs dobtenir un privilegio per a la fabricaci de velluts, funda la Sociedad Gell, Ramis i Ca, i construeix una fbrica txtil a Sants (Barcelona), coneguda com el "Vapor Vell. 1872 Mor Joan Gell i Ferrer y es fa crrec de lempresa el seu Eusebi Gell i Bacigalupi, que poc desprs sassocia amb lenginyer Ferran Alzina. 1890 Eusebi Gell funda la Colnia Gell. 1936 39 Durant la guerra civil la fbrica es collectivitza i ser gestionada pels mateixos treballadors. 1940 Santiago Gell, fill dEusebi, es fa crrec de la direcci de lempresa. 1945 Lempresa canvia de propietari i passa a mans de la famlia Bertrand i Serra que continua la mateixa lnia de producci. 1973 Lempresa tanca degut a la crisi generalitzada del sector. La fbrica es ven i es divideix en tallers dactivitats molt diverses. Alguns edificis de la Colnia passen a mans de lAjuntament de Santa Coloma de Cervell i les cases se privatitzen. 3. UNA COLNIA INDUSTRIAL DIFERENT A LA RESTA Des de mitjans del segle XIX, les colnies industrials sextenguessin al llarg de les valls dels rius Llobregat, Ter y Cardener, superant la setantena, aprofitant lenergia hidrulica. Aquest recurs energtic resultava ms rentable que adquirir el carb per moure la mquina de vapor. En canvi la Colnia Gell des dels seus inicio va utilitzar nicament la mquina de vapor. Eusebi Gell era accionista de lempresa on se fabricaven les mquines de vapor per a la nova fbrica. El carb per a aquesta mquina de vapor simporta dAnglaterra, concretament de les mines que explota el II Marques de Comillas, sogre dEusebi Gell. Aix doncs, per a lEusebi Gell resultava ms rentable la mquina de vapor que lenergia hidrulica. Per tant, la ubicaci de la Colnia Gell no es deguda a una qesti tcnica, es deu a lexistncia duna finca agrcola propietat de la famlia Gell situada en el municipi de Santa Coloma de Cervell. Com tota colnia obrera, la Colnia Gell est formada per un nucli residencial i una fbrica. Es funda en el mateix perode que es funden la major part de colnies industrials txtils de Catalunya, a finals del segle XIX. Habitualment la fbrica es collocava al costat de les cases dels treballadors sense cap concepte de planificaci urbana. En canvi, a la Colnia Gell s saplica un urbanisme racionalista. Es tracta dun urbanisme simblic, a travs del qual es plasma la ideologia imposada per lempresa: La zona industrial est separada de la zona residencial per una amplia zona verda que delimita clarament els dos espais. El plnol forma dos eixos en forma de L amb un vrtex monumental en el recinte industrial (el treball), i en els dos extrems de la L la Cripta (la religi), i lescola (leducaci). Al centre de leix principal est la plaa Joan Gell, on hi trobem lAteneu, centre de la vida social. Aix doncs la ideologia de lempresa es podia resumir en tres principis bsics: leducaci, s a dir, formar els obrers des de la infncia; la religi, per tant, complir amb els preceptes catlics; i el treball, el bon funcionament interessa tant a lempresa com a lobrer. Fins a cert punt aquests preceptes serien extensibles a la majoria de colnies, per en aquest cas Eusebi Gell buscava la fidelitat dels obrers amb una srie davantatges socials (ateneu, casa-bressol, economat), de manera que aquells obrersque treballaven en la Colnia Gell sabien que eren afortunats i consideraven el senyor Gell com un pare que els proporcionava aquell nivell de vida privilegiat. 4. La Colnia Gell s la primera on es combina el treball en la fbrica amb el treball al camp. Totes les famlies que arribaven a la Colnia per treballar, tenien dret, a ms duna casa, a una parcella de terra on podien cultivar productes per al seu autoconsum. Aix implicava que la jornada no acabs amb el torn de la fbrica, si no que continuava amb la terra, per per una altra bandaja no havien de comprar aquells productes. Una arquitectura modernista Cap altra colnia industrial a Catalunya t una qualitat arquitectnica i urbanstica com aquesta. En la seva construcci collaboren arquitectes de primera fila com Gaud, Rubi i Bellver (*) i Berenguer i Mestres (*), influenciats per la corrent modernista que triomfava a Catalunya en aquells anys. Aquest sn alguns dels elements identificadors del modernisme:Es fa servir el ma vist com reivindicaciduna arquitectura popular i tradicional catalana. El ma, a mes de ser un element estructural (parets, sostres), tamb adquireix un valor decoratiu.Sincorporen noves tcniques i materials constructius com el ferro. Pel seu valor artes el ferro forjat apareix en portes, tanques, balcons o simplement com a element decoratiu.Sadopten elements daire historicista, com el gtic o el mudjar, basats en la recuperaci destils del passat: torreons, torres-xemeneia, almenars, etc.Es produeix una revaloritzaci de lartesania i les arts aplicades en larquitectura (cermica, ferro, vidre), tant en elements dacabat exterior com de decoraci interior. Per ala classe burgesa el modernisme va ser una eina propagandstica. Per a demostrar davant la societat que tenien poder econmic, contractaven artistes (pintors, escultors, arquitectes i msics) els quals realitzaven obres en un estil molt concret que tothom sabia identificar com lestil patrocinat per la burgesia. Eusebi Gell, com a bon burgs, va encarregar el disseny i construcci de la colnia al seu fidel arquitecte i amic, Antoni Gaud. A finals del segle XIX Gaud s un arquitecte de prestigi, totes les famlies burgeses de Barcelona li fan els seus encrrecs. s lpoca ms fecunda de larquitecte, i per aix no pot fer-se crrec de la totalitat del projecte que li proposa Eusebi Gell, opta por delegar el projecte als seus collaboradors. 5. Aix doncs, el disseny i construcci de la zona residencial de la Colnia Gell s obra de Joan Berenguer i Mestres i de Joan Rubi i Bellver, possiblement sota la supervisi de Gaud. Gaud sencarregar personalment de la construcci de lesglsia per a la Colnia Gell a partir del 1898, per tamb en aquell projecte compta amb la collaboraci de Berenguer i Mestres, la seva m dreta. EL RECINTE INDUSTRIAL Com sha comentat abans, la ubicaci de la fbrica es deu a la possessi daquesta finca per part de la famlia Gell. Per tamb es va tenir en compte que fos un lloc ideal per a aquesta funci. Efectivament disposaven de dues coses imprescindibles: laigua, per al desenvolupament de la poblaci, i el tren, mitj de transport amb el qual arribarien els materials de producci (cot, eines, maquinaria, etc.). El conjunt de la fbrica t una marcada influencia anglesa (manchesteriana): edificis austers, amb poques concessions decoratives. Sn construccions dobra vista, ma, columnes de ferro, etc.; sn diferents naus , pensades per cadascuna de les fases del procs productiu. A la fbrica es realitzava tot el procs de transformaci del cot en teixit: panes, vellut i velludets. Estava integrada per onze edificis principals, a ms doficines, dipsits daigua, i petits magatzems, envoltats per un mur perimetral.A lany 1908 hi treballaven 1.000 treballadors i treballadores, produen