LA COL’NIA GœELL - xtec. La Col²nia G¼ell Camp d’Aprenentatge Can Santoi 3 Context Les col²nies

  • View
    220

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of LA COL’NIA GœELL - xtec. La Col²nia G¼ell Camp...

  • LA COLNIA GELL

    QUADERN D

    E T

    REBALL

    Nom: __________________________

    Data: __________________________

    Ensenyament Secundari Obligatori

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 2

    PLNOL DE LA COLNIA GELL

    NORMES PER REALITZAR LITINERARI

    1. Part de litinerari lheu de realitzar vosaltres sols. 2. Heu danar sempre amb el vostre grup. No destorbeu el treball dels altres grups. 3. Per anar dun punt dobservaci a un altre, fixeu-vos en el plnol i seguiu les indicacions que

    apareixen al quadern amb el smbol . 4. Respecteu els edificis, les propietats i el treball de les persones en tot litinerari. 5. Feu atenci al trnsit de vehicles, especialment a la zona industrial.

    8

    12

    carrer Monturiol

    carrer Claudi Gell

    carrer Reixac

    carrer Malveh

    carrer Barrau

    Plaa de Joan Gell

    A

    G

    carrer Arany

    Plaa Anselm Clav

    Parc Infantil

    D

    Recorregut per la zona industrial Recorregut per la zona residencial

    1 Recorregut per la cripta

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 3

    Context Les colnies industrials sn una pea cabdal dins del procs dindustrialitzaci del territori catal. s aix com, al llarg de tot el segle XIX, a les ribes dels dos eixos fluvials ms importants que el configuren, Ter i Llobregat, s hi installen una muni de colnies txtils - fins a gaireb un centenar - per tal daprofitar lenergia hidrulica com a font alternativa al carb i per a gaudir dels avantatges que representaven, per als amos de cada colnia, allunyar els seus obrers i obreres dinfluncies reivindicatives que es donaven a les ciutats ms importants amb una incipient conscincia de classe social diferenciada. Les colnies industrials eren veritables pobles que dotats de tots els serveis i dirigides amb un cert paternalisme dels amos, feia que els obrers i obreres es veiessin obligats, en no tenir la necessitat de desplaar-se del lloc, a acceptar una certa submissi. La productivitat o rendibilitat sota aquesta formula va ser notable, a banda que, en general, lexplotaci dalguns serveis (lloguer de cases, cooperativa de consum, barberia,...) tamb representaven ingressos per al propietari. Es buscava una pau social lluny dels nuclis urbans aix com integrar els valors propis del mn rural en un lloc clarament industrial. Cal dir, per, que les condicions de treball lligades als avantatges propis de cada colnia eren el contrapunt a una clara situaci de dominaci , si tenim en compte altres llocs a la mateixa poca. En aquest sentit, la Colnia Gell era de les ms avanades pel propi tarann de limpulsor, nEusebi Gell. Encara que amb caracterstiques diferencials prpies de cadascuna delles, les colnies industrials compartien un mateix esquema urbanstic: un espai de producci, on hi havia la fbrica i les infraestructures de manteniment i suport per a moure els telers; un altre espai residencial on els obrers i obreres disposven de tots els serveis (escola, cooperativa de consum, caf, teatre, dispensari mdic,...) i la torre o residncia de lamo on el propietari residia de forma temporal, en caps de setmana o durant lestiu.

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 4

    Introducci La Colnia Gell va ser creada per Eusebi Gell i Ferran Alsina lany 1890 als terrenys de la finca agrcola que havia adquirit, anys abans, el pare del primer, en Joan Gell. De forma progressiva es va anar construint la colnia on shi va anar traslladant tota la maquinria de la fbrica que els Gell tenien, des de lany 1848, a Sants anomenada Vapor Vell. Lany 1908 hi treballaven unes 1.000 persones entre obreres i obrers. La fbrica va funcionar com a recinte integral de transformaci del cot en panes, velluts i velludets fins lany 1973, desprs dhaver canviat de propietaris lany 1945. Com veurs, al recinte industrial hi ha en lactualitat un centenar dempreses de sectors diversos que utilitzen els edificis per activitats no lligades a la funci per la qual van ser concebuts. De la Colnia Gell caldria destacar la unitat destil modernista a tot el lloc i la clara separaci fsica dels nuclis industrial i residencial, fets que no es van donar a altres colnies Llobregat o Bess amunt. Un altre fet diferencial remarcable amb altres colnies del pas s que, des del primer moment, la fora motriu del recinte industrial va ser la de la mquina de vapor, malgrat tenir a labast les aiges del canal de la dreta del riu Llobregat. Passejars per un tros de la histria de la industrialitzaci a Catalunya. Ens agradaria que en gaudissis, aprenent i respectant tot all que aqu va succeir, ja fa uns quants anys

    Bona feina!!

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 5

    El Recinte Industrial

    Punt dobservaci 1: LA FBRICA DE PISOS.

    Davant mateix de lentrada al recinte industrial hi ha un edifici de pisos. Lobservarem des

    del carrer A, el que hi ha a lesquerra don ens trobem.

    Aquest edifici segueix el model angls de fbrica de pisos, tamb anomenat manchesteri. s ledifici principal del recinte industrial. En cadascun dels pisos shi feia una activitat relacionada amb el procs de filatura i la preparaci de teixits, des que el cot entrava en forma de bala fins que en sortia preparat per anar al telers.

    Activitats

    Quin material sha utilitzat per a la construcci de les parets de la fbrica de pisos?

    totxo ferro ma vist

    Un cop vistes les mostres que tensenyen, assenyala lorigen que creus que t el cot, que s la primera matria de tot aquest procs industrial:

    animal vegetal sinttic mineral

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 6

    Punt dobservaci 2: ELS EDIFICIS AMB DENTS DE SERRA.

    Tornem a lentrada i enfilem el carrer C avall on, un cop passats els edificis ms alts, ens fixem amb ledifici de lesquerra.

    Aquestes naus contenien la secci de teixits on centenars de telers funcionaven al mateix temps. Aquesta part del procs de producci s anomenat tissatge. De forma majoritria els telers eren portats per obreres. Als telers shavia de tenir molta atenci visual, per tal que no hi hagus cap fil mal posat i nespatlls la tela resultant. Algunes naus tamb es feien servir de magatzems i en alguna delles es trobava la zona de tints.

    Activitats Assenyala la forma de la teulada.

    A aquest tipus dedifici de lanomenava de dents de serra o shed. Observa la disposici de les obertures amb vidres que hi ha a la teulada. Amb lajuda duna brixola indica ms o menys cap a quin punt cardinal estan encarades?

    Orientaci : ___________ Les finestres sn la principal font de llum de les naus a on hi havia els telers. Quina finalitat t lorientaci cap aquest punt cardinal?

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 7

    Punt dobservaci 3: ELS ASSECADORS.

    Baixem fins al final del carrer C i girem pel carrer I. Ledifici que ens queda a la dreta s lantiga fusteria i el de lesquerra un assecador. Ens aturem a la crulla dels carrers I-D i

    observem ledifici que queda a la banda esquerra del carrer D.

    s una nau dedicada a lassecat dels teixits un cop havien estat tenyits. En el procs industrial, estem a la zona dacabats. El que ms destaca daquests edificis sn les faanes de ma vist i la seva especial disposici, la qual tenia com a objectiu aconseguir una bona ventilaci de linterior sense que el sol hi entrs directament i no en deteriors els teixits.

    Activitats Dibuixa un detall dels manos de la faana dun altre assecador.

    Aquesta manera de posar els maons es pot anomenar gelosia.

    Fixat b en les gelosies dels assecadors. Pots observar que els maons verticals estan disposats de forma obliqua respecte la paret i amb orientacions alternes a cada filera.

    Quina finalitat t aquesta disposici?

    Completa lesquema amb els noms: tela seca, ASSECATGE, tela, tela mullada, TINCI.

    Detall de la disposici dels maons de la faana dun dels assecadors.

    Dibuix de la disposici dels maons de la faana dun altre assecador.

  • La Colnia Gell

    Camp dAprenentatge Can Santoi 8

    Punt dobservaci 4: LA XEMENEIA.

    Seguim pel carrer I fins la crulla amb el carrer E, lenfilem passant entre dos antics assecadors. Un cop passat el carrer G, continuem recte fins a trobar la xemeneia.

    La xemeneia s una construcci que dna un carcter singular al recinte fabril i que es veu des de molts punts de la colnia. La fbrica est situada al costat del canal de la dreta del Llobregat. Malgrat aix, mai es va plantejar lopci dutilitzar la fora motriu que podia proporcionar laigua, sin que des dun bon comenament es va fer servir la mquina de vapor. La primera que sinstall tenia una potncia de 500 CV que ben aviat va ser substituda per una de 1000 CV. Aquesta darrera va ser la de major potncia que, en aquell moment, va construir lempresa anomenada La Maquinista Terrestre i Martima .

    Activitats Amb el clinmetre i la cinta mtrica, calculeu lalada de la xemeneia:

    Alada : Completa aquesta frase assenyalant una de les tres respostes possibles.

    La presncia de la xemeneia ens indica que la fbrica de la Colnia Gell emprava com a font denergia...

    lenergia muscular lenergia hidrulica el carb

    Del procs de transformaci del cot en panes i velluts nhem anomenat tres parts Sabries ordenar-les?

    acabats filatura tissatge

    Orientativament, els sous setmanals en una colnia industrial lany 1903, podien ser els segents: filatura: de 27 a 30 ptes., teixidors: de 17 a 20 ptes., peons: de 15 a