GUIÓ SEQÜENCIAL

HISTÒRIES UNIVERSALS

Les històries són sempre les mateixes, el que canvia és la manera d’explicar-les (l’art de la

narració).

- La recerca del tresor – Patró narratiu en històries de viatges i aventura. L’heroi es desplaça

en un trajecte llarg i arriscat per complir una missió (tresor). Ajuda amorosa inesperada.

Fugida accidentada. Final victoriós. Indiana Jones.

- El retorn a la llar / L’odissea – Aventures d’Ulisses durant el seu llarg viatge de tornada de

la guerra de Troia. Record d’escenes de la guerra i relats dels personatges que l’heroi va

trobant. Ulisses ha de recuperar el lloc perdut. Vietnam.

- Fundació d’una nova pàtria – Llegenda dels pioners. Reivindicació nacionalista.

ESTRUCTURA DRAMÀTICA I ESTRUCTURA NARRATIVA

- Primer definim una idea

- Desprès la desenvolupem en una estructura dramàtica (personatge + objectiu + conflicte).

El nucli és el conflicte dels personatges.

- Desprès li donem una estructura narrativa (dramatització)

- El guió literari

ESTRUCTURA DRAMÀTICA

Els elements essencials d’una història són un personatge amb un objectiu i un conflicte.

Tipus de personatges

- Protagonistes – Personatges centrals de la història. Han d’estar perfectament definits.

Desenvolupen el conflicte, l’acció principal i la trama. Són l’heroi i l’antiheroi (antagonista).

- Principals – Són importants però no essencials. Confident del protagonista.

- Secundaris – Son importants per al desenvolupament del conflicte i tenen diverses

funcions dramàtiques.

Caracterització dels personatges – Construcció d’un personatge partint dels seus factors

psicològics, físics i assemblant-lo al màxim a una persona real.

- Biografia

- Nivell professional.

- Nivell personal – Família, amics.

- Nivell íntim – Què fa quan està sol.

- Aspecte / Nom / Univers interior / Univers personal i relacions / Entorn social / Pensament

i emoció.

Diàlegs – Donen credibilitat al personatge, contribueixen a la caracterització, anticipen la trama

revelen conflictes i estats emocionals dels personatges, estableixen relacions entre personatges.

Dinàmica d’una acció:

- L’objectiu – El que el protagonista vol

- El motiu – Actua com a detonador.

o Motius: gana, set, seguretat, justícia, bondat, bellesa

o Detonant: assassinat, persecució, aparició d’algú, trucada, conversa

- La intenció – Recuperació d’un estat anterior o un nou equilibri

- La meta - És el que el protagonista desitja. La seva direcció específica.

o Metes principals: salvar la vida, un amor, un tresor, un poder

o Metes secundàries: guanyar un destí, escapar, descansar, trobar a algú.

El conflicte – Sense conflicte el drama no existeix. És l’obstacle que impedeix al personatge la

consecució del seu objectiu.

- Conflicte intern

- Conflicte exterior o de relació (persona o grup)

- Conflicte social – El context social i històric impedeix aconseguir els seu objectiu.

- Conflicte de naturalesa o situació – Catàstrofes, tempestes, monstres, alienígenes, el

protagonista es debat entre la vida i la mort.

ESTRUCTURA NARRATIVA – És la manera con és explicada la història.

Trama principal o plot – És la història més important que explica un argument. La idea principal

oblia a conjugar tots els elements del guió al voltant d’ella.

Trama secundària o subplot

- Dóna relleu a la història principal.

- De vegades desvia intencionadament l’atenció del públic.

- També serveix per a ocultar informació i aconseguir el suspens.

- Ajuda a la comprensió de la història mitjançant un altre punt de vista.

Història – Ocorre en ordre cronològic. És com una explicació verbal sobre aquesta. No és

materialment present a la pantalla.

Argument – Organització real de la història d’una pel·lícula. El seu objectiu és provocar la

curiositat o suspens i crear sorpreses. Els arguments deixen buits sense explicar: les el·lipsis.

L’estil – És inseparable del mitjà. Són els recursos que utilitzem per a materialitzar l’argument.

Punts de vista

- Punt de vista del narrador

- Punt de vista del personatge

o Tercera persona – El personatge és un observador

o Segona persona – És el guia que ens condueix a través de la història

o Primera persona- Es col·loca en el centre de l’acció.

Anticipació – Un dels mecanismes més importants de l’estructura narrativa. Crea tensió

dramàtica, sorpresa i suspens.

- Tensió dramàtica – L’espectador té menys informació que el protagonista.

- Suspens – L’espectador té més informació que el protagonista.

- Sorpresa – L’espectador i el protagonista tenen la mateixa informació.

Estructura lineal – La narració segueix linealment el desenvolupament cronològic de la història.

ACTES I PUNTS DE GIR

ACTE 1 – EXPOSICIÓ – Primera part del guió. Es presenta la història, els personatges, el temps i el

lloc. També el gènere. Ha de contenir un element que sorprengui per enganxar l’espectador.

Primer punt de gir – Nus de la trama. Produeix un canvi (brusc i inesperat) de direcció de la

història. Trenca l’equilibri i produeix una crisi.

ACTE II – DESENVOLUPAMENT – Fase de lluita. El personatge defineix el seu objectiu i emprèn

accions per arribar a aconseguir-lo. Evolucionen les relacions entre els personatges que ajuden al

protagonista o que li impedeixen arribar al objectiu.

Segon punt de gir – Un esdeveniment inesperat que canvia l’acció i desemboca en el clímax.

ACTE III – AJUSTAMENT

- Clímax – Punt culminant de tensió dramàtica pel protagonista. Després del clímax no hi pot

haver més escenes de resolució i de distensió.

- Epíleg – Ajust d’estructura dramàtica en la qual es planteja una nova situació.

- Desenllaç – Es resolen els conflictes exposats al llarg del relat.

- Final – Obert (el personatge arriba al objectiu però apareixen noves dificultats) o tancat

(tot queda resol o també la mort del personatge o de l’ésser volgut).

UNITATS NARRATIVES COMPLETES

ESCENA – L’acció succeeix en un mateix lloc i amb una continuïtat rigorosa en el temps. És allò que

ocorre en un lloc determinat en un temps determinat. Si l’acció canvia de decorat, tenim una

escena nova.

SEQÜÈNCIA – Divisió interna autònoma que constitueix per ella mateixa una petita narració dins

de la narració general. Pot contenir diverses escenes. Equival al capítol d’una novel·la.

ACTE – Unitat narrativa més gran que la seqüència. Són les parts en les quals es divideix una

trama. En el teatre coincideix amb les baixades de teló. La narrativa clàssica contempla tres actes:

presentació, nus i desenllaç.

ACTE I

- Seqüència 1. Baralla al parc

o ESCENA 1. EXT. PARC. DIA

o ESCENA 2.EST. CARRER. DIA

- Seqüència 2. Reconciliació

o ESCENA 3. INT. BAR. TARDE

ACTE II

- Seqüència 3. A casa teva o casa meva?

o ESCENA 4. INT. PIS. NIT

LA FORMA DEL GUIÓ SEQÜENCIAL

Consta de les següents parts:

IDEA

STORY-LINE

MEMÒRIA

SINOPSI

ESCALETA DE SEQÜÈNCIES O SINOPSI TÈCNICA

GUIÓ LITERARI

GUIÓ TÈCNIC

IDEA – Motiu que impulsa al guionista a escriure el guió. La idea central ha de ser present en tots

els processos de construcció d’una obra.

- Màxim dues línies

- Tipus:

o Idea narrativa – Exposa esdeveniments sense fer judicis de valor

o Idea temàtica – Concepte que hi ha en una narració: guerra, amor, injustícia...

o Idea poètica o estètica – L’estètica preval sobre els continguts narratius.

STORY-LINE – Primera fase d’escriptura d’un guió (Ex: Un personatge dedica la seva vida a buscar

con tresor amagat. Desprès resulta que mai no va existir)

- Pot ocupar una sola frase.

- Com a màxim cinc línies que engloben la presentació, el desenvolupament i la solució del

conflicte.

MEMÒRIA – Presentació del projecte. Es justifiquen cada una de les decisions que han pres per a

desenvolupar la idea.

- Com se’ns va ocórrer la idea.

- A quin gènere pertany.

- Respon a les preguntes: Què és la idea?, d’on ve?, quines intencions té el guionista?

ARGUMENT – Història narrada d’un guió. Pot expressar-se a través del story-line, la sinopsi, la

escaleta o del guió literari.

SINOPSI – Resumen de l’argument expressat en una pàgina. Relat breu de tota la història.

- És Narrativa.

- S’escriu en present.

- El guionista narra com si fos l’espectador.

- Desenvolupa l’story-line.

- Descriu l’essència del conflicte, l’espai, el temps, on es desenvolupa la història i els fets i les

accions.

- Ha de donar resposta a les preguntes:

o Qui és el protagonista?

o Què vol o busca?

o Quins problemes troba en la seva recerca?

o Com acaba la història?

ESCALETA DE SEQÜÈNCIES O SINOPSI TÈCNICA (Step outline o listing)

Història contada pas a pas que es presenta en forma d’escenes numerades per ordre, amb un breu

resum que passa en cadascuna. Si la sinopsi és narrativa, l’escaleta és la part tècnica de la narració.

- Descriu les seqüències i les escenes.

- No estableix els diàlegs definitius.

- Les escenes s’escriuen per aquest ordre:

o Número per ordre d’aparició

o Si es desenvolupa en un interior o exterior

o Localització

o Moment i el dia en el qual ens trobem

Exemple:

1) Int. Menjador castell. Dia

Un bufó balla.

- Connexió narrativa entre les escenes que va avançar la narració.

GUIÓ LITERARI – Guió acabat. Última feina que fa el guionista.

- Narració ordenada de la història

- Inclou acció i diàlegs

- Formats de guió

o Guió americà

S’escriu en una columna.

Una pàgina de guió equival a 1 minut de projecció.

Un llargmetratge té de cent a cent vint pàgines de guió

Descriu els personatges i l’acció. Els personatges s’escriuen en majúscules la

primera vegada que apareixen.

S’estructura per escenes, capítols i seqüències, per aquest ordre:

Escenes en majúscules

INT (interior) o EXT (exterior)

Nom del lloc

Interval horari: DIA, NIT, MIGDIA, TARDA, MATÍ

Exemple:

Escena 2. EXT. CAFETERIA. DIA

Diàlegs:

Nom del personatge que parla en majúscules

Sota del personatge va el diàleg

El que fa el personatge

Exemple:

PRIMER POLICÍA

A ver, documentación.

CIVIL

(Con nerviosismo)

Creo que... no la llevo encima.

o Guió europeu

S’escriu en dues columnes.

Columna esquerra – Informació visual: descripció de l’acció dels

personatges

Columna dreta – Diàlegs, veu en off, música

Indicat per a produccions en veu en off.

GUIÓ TÈCNIC – L’escriu el director a partir del guió literari. És el guió literari traduït a imatge i son

en el llenguatge audiovisual.

- Número de seqüència i escena

- Plans numerats cronològicament.

- Especificacions tècniques de cada pla: Durada, angulació, moviments de càmera, el que

ocorre en cada pla

- Descripció de la banda sonora

- El format és

o A una columna (americà amb especificacions tècniques

o A dues columnes. En aquest cas, a la dreta s’especifica: número de pla, escena i

seqüència, tipus de pla, transició (per tall, per encadenament, etc.) moviment de

càmera, expressions dels actors, il·luminació i so.

o En graella, típic de la televisió

Seqüència /núm. Pla/ tipus pla/ Guió il·lustrat (narrat/ imatge representativa /So

Exemple en format americà:

ESCENA 1. Interior. Menjador. Migdia

Pla 1. PD Pla detall. Tràvelling seguiment

Tot es veu molt fosc

MARIA (OFF): On ets?

Pla 2

Pla 3

ESCENA 2. Exterior. Jardí. Tarda.

Pla 4

Pla 5

GUIÓ DE MUNTATGE – El confecciona el realitzador o director per els operaris encarregats de fer

el muntatge dels plans.

GUIÓ IL·LUSTRAT – Una vegada s’ha fet el guió tècnic, es fa el guió il·lustrat, que és un guió

dibuixat com si fos un còmic. L’utilitza tot l’equip de rodatge de l’audiovisual.

GUIÓ TELEVISIU

Estructura:

- Macroestructura. És l’estructura de la totalitat de la sèrie. És necessari establir els punts

claus de la història i anar distribuint-los al llarg dels capítols.

Premisses bàsiques:

- Captar l’atenció del públic. Creació d’expectatives

o Punt de partida i ganxo: És molt important la manera com s’obren els capítols al

principi o desprès de la publicitat.

o S’ha d’acabar sense resoldre el conflicte per a enganxar l’espectador.

- Mantenir l’interès.

o Punts crítics: Es situen en els extrems dels productes audiovisuals.

- Resoldre les expectatives creades.