PEP PARÉS, Guia de lectura de Cruïlla

• Narracions escrites entre els anys 40 i 50. Exili mexicà• Tres parts:•La imprevista certesa (12 narracions)•Ver, però inexplicable (12 narracions breus)•L’escenari desconcertant (7 narracions

• Títol del llibre i títol de cada part!• Mot periodístic: “Crònica”, tot i que l’autor farà

ús del fantàstic, de l’oníric i de l’Il·lògic: IRONIA

• Sentit de la realitat?• Veritat de la realitat?• Existeix una “realitat oculta”• El doble fons de la realitat es relacionarà

amb:•ABSURD•DESIG• IRRACIONAL

• Calders es proposa:•descobrir un món alternatiu •relativitzar el concepte de realitat.

• L’entrada a la nova dimensió del real es fa per la porta de l’imprevist.

IRRACIONAL

• ATZAR• DESIG• ABSURD• SOMNI• FANTASIA

• L’eclosió de l’IRRACIONAL serà proporcional a la construcció del marc de normalitat racional i del món quotidià, regit pel sentit comú.

• Majoria de contes: MÓN HARMÒNIC, amb els valors ordenats i productius de la MENTALITAT BURGESA.

• ORDRE que el CAOS esberlarà.• Presentació inicial de la REALITAT: model de vida d’una

època en concret. Vida lògica.• Geografia de la NORMALITAT: de la vida mundana,

anodina.• ORDRE associat als costums sistemàtics i la rutina.

• Realitat lògica sotmesa a la raó social que equilibra els personatges: TEDI, manca d’energia i d’acció vital.

• Personatges encadenats a una MANCA DE VOLUNTAT d’incidir en la vida que els és donada.

• Identitats sense personalitat clara: CARICATURES.• Vida insulsa fins que apareixen fets que els trasbalsen.

Fets que no depenen de la seva tria.• Un ENS SUPERIOR dicta la rutina dels personatges.

També el meravellós apareix per obra d’un ens superior.• El meravellós posa en la cruïlla:• Acceptar la irracionalitat• Rebel·lar-s’hi.

• Col·lisió REALITAT / SUBVERSIÓ de la realitat per obra de l’IRRACIONAL

Es manifesta en una mena d’AL·LEGORIES SUPERIORS a l’ordre humà.

ENTITATS SUPERIORS: PROVIDÈNCIACONSCIÈNCIA

HUMOR: allò intangible té cos. Providència, Consciència, en majúscules. Tractades com ens familiars.

• L’ATZAR, EL DESIG I L’ABSURD també són considerats factors quasi tangibles.

• Les grans empreses dels homes corrents són insignificants davant les tries que imposen els ENS SUPERIORS.

• Els ESPAIS també tenen alguna cosa de superior (Desert, circ...)

• (“La ratlla i el desig”: protagonista perd casa seva en un paisatge incert i indeterminat)

• (“La revolta del terrat”: l’altitud del terrat simbolitza la superioritat caricaturesca dels ideals romàntics.)

• PERSONATGES, OBJECTES, PARTS DEL COS, ÉSSERS ESPIRITUALS I PERSONATGES RELACIONATS AMB LA IMATGERIA POPULAR.

• Narracions que atempten contra la versemblança narrativa perquè hi apareixen fets i personatges que subverteixen els codis del realisme.

• Caràcter meravellós obliga a una “suspensió de la credibilitat” si a més tenim compte que els HUMANS són presentats com éssers sense profunditat psicològica que naveguen entre l’ASTORAMENT, la REVOLTA i I ’ACCEPTACIÓ d’aquesta realitat extraordinària.

• Traspàs a l’altra banda del mirall: FORMA DE CONTE INFANTIL

• Univers infantil: vinculat a la imaginació que compensa les imperfeccions de la vida real.

• Els adults no accepten la “realitat màgica” que s’amaga dins la realitat lògica. Els pares del nen hauran d’acceptar el nou ordre de la realitat.

• El meravellós es gesta des de la voluntat d’un personatge (dif. altres contes).

• El nen accepta l’element màgic com s’acceptaria en el món de la RONDALLÍSTICA.

• Humanització del “real màgic”: és humà voler atrapar la vida que ens fuig.

• El fet meravellós consisteix a no perdre la vida.• La vida es conserva per acció de la màgia.• Fet màgic: canvia les pautes de conducta de la vida ordinària i

relativitza valors als quals es donava importància (feina, xicota, sogres, metge...)

• L’Espol s’allunya dels personatges que no saben interpretar la dimensió del meravellós.

• L’allunyament de la racionalitat convencional metaforitza en l’allunyament dels espais socials de la ciutat. Univers alternatiu: el CIRC.

• Un acte convencional venç el protagonista (salutació trapezista).

• El desig congria la fantasia, SUPERSTICIÓ PUPULAR.• El desig prové de la necessitat de cobrir una imperfecció

de la realitat.• La materialització del desig porta el protagonista fora

dels límits del real.• L’agrimensor té dificultats per acceptar el “realisme

màgic” que se li presenta. Debat interior del protagonista: profunditat reflexiva.

• Element supersticiós: relació amb “La clara consciència” (bandera a mig pal: víctima d’un destí fatal).

• Influència kafkiana

• “Les mans del taumaturg”. (Poe)• Món exòtic que ratlla el grotesc.• Narració paral·lela relacionada amb l’origen de les mans, que

encomanen bogeria o mort.• No hi ha acceptació del nou món descobert. La perillositat obliga

el narrador a recloure la dama en un sanatori i a destruir les mans)• Actitud davant el món màgic diferent de “Raspall”.

• “L’any de la meva gràcia”• Fantàstic associat a una part del cos.• El protagonista no és responsable de la màgia.• Nou món sorgit de la industrialització acaba vencent poder

protagonista

• “La maleta marinera”.•La vida del protagonista canvia de rumb amb la intervenció de la màgia.•La màgia li permet tenir una visió més profunda de la seva relació amb Julieta, li revela l’engany de la noia.•La meravella canvia el trajecte de la vida dels protagonistes, tant si accepten el nou món, com no.

• “La consciència, visitadora social”• Mena d’àngel. Missió: fer canviar el rumb de la

vida de Depa Carel·li.• L’assassí no només no canvia el seu estil de vida,

sinó que també es mostra sorneguer amb l’àngel.• Personatge allunyat de la resta de protagonistes.

• “L’esperit guia”• El protagonista accepta l’element màgic, però

l’esperit no canvia en res el real.• Els papers s’intercanvien: la manca de lògica

manifesta l’absurditat de la realitat• “Quieta nit”: Pare Noel: imatgeria popular.

• Objectiu dels contes de Crò niq ue s d e la ve rita t o c ulta . : • Posar a prova la noció de realitat i versemblança• Superar el llegat realista de la novel·lística del moment

• ESPAIS: a la frontera de la realitat i la imaginació.• “Teatre Caramar”:

• Ubicació il·lògica del teatre i dimensió fantasmagòrica.• Personatge imbuït per elements immaterials, el transporten a terra

de ningú.• Atmosfera onírica potenciada al final del conte: el lector no pot

distingir si tot plegat ha estat la narració d’un conte.• Objectiu del narrador: desdibuixar idea de realitat. Aposta estètica

i ideològica en el marc de la literatura coetània.• “La clau de ferro”:

• No podem determinar si l’armari conté un cadàver.• Escena final: contravé la lògica construïda pel narrador:

desconcertar la consciència racional del lector.

• CAL DUBTAR DE LA REALITAT MATERIAL I RELATIVITZAR LES PERCEPCIONS.

• Davant la subversió del món real els personatges prenen diferents actituds:

• Per feblesa de caràcter la humanitat acostuma a triar l’anodina seguretat del món conegut i dels seus codis.

• Acceptar el món regit per l’orracional. Desig d’evasió vital.

• PREDOMINA L’ACATAMENT DE LA REALITAT QUOTIDIANA PER DAMUNT DE L’ACCPETACIÓ DEL MÓN IRRACIONAL.

• TRIA DEL MÓN MÀGIC:

• “La ratlla i el desig”: nova realitat admesa per un poeta. Acceptació entesa com una irònica feblesa de caràcter.

• “Feblesa de caràcter”. Revolta contra convencionalisme: ser lladre. Acceptació fet extraordinari per desig d’evasió vital.

• “La maleta marinera”. Revelació màgica de la infidelitat: detonant de l’acceptació del món sense llastos racionals.

• “Raspall”. Tria del món màgic per una pruïja d’imaginació, implícita en el món infantil.

• TRIA DE LA SEGURETAT DE LA VIDA QUOTIDIANA

• “Les mans del taumaturg”. Capolament de les mans: eliminació del fet extraordinari.

• “L’any de la meva gràcia”. Explotació capitalista del do: acatament del codi social per antonomàsia.

• “La ciència i la mesura”. Fills del milionari acaben tornant a les pautes de conducta de l’infant que fa el que toca per edat i condició.

• “La revolta del terrat”. Revolta contra l’ordre establert no aconsegueix un canvi real, provoca sentiment de frustració.

• “La consciència, visitadora social”. Itinerari invariable de la “quotidianitat”.

• ACCEPTACIÓ DE LA REALITAT ESTABLERTA.• Sentit de la irrupció de la irrealitat: forçar el lector a reflexionar

sobre la pròpia existència i a donar importància a la imaginació.

• Només s’escau l’acceptació d’un món nou amb una actitud poètica.

• Dimensió filosòfica de la tria reforçada per altres elements: VIATGE.

• VIATGE COM A METÀFORA DE LA EXISTÈNCIA HUMANA:• “El desert”: ecos existencialistes.• “La ratlla i el desig”. Viatge epistemològic.• “El principi de la saviesa”. Viatge de reconeixement i de trobada d’un

mateix.• “Cada u el seu ofici”. Viatge marítim i filosòfic.

• VAITGES MENYS SIGNIFICATIUS CONCEPTUALMENT:• “El problema de l’Índia”• “Els catalans pel món”• “El geni magiar”

• VIATGE: correlat narratiu d’una simbologia que insinua una voluntat de l’autor d’utilitzar les anècdotes narratives com a escambell d’una teoria del coneixement.