GEOGRAFIA POLÍTICA

#geobatcubelles

1. Els estats en l’era de la globalització

2. L’organització territorial dels estats

3. L’organització del territori a l’Estat espanyol

4. La divisió territorial a Catalunya

5. Eleccions i territori: sistemes electorals i circumscripcions.

6. Els desequilibris territorials a Espanya i Catalunya.

7. Polítiques d’ordenació del territori a Catalunya

1. Els estats en l’era de la globalització

Definicions

Estat=elements (territori delimitat per fronteres, població*, poder reflectit en les

lleis)+funcions (estat del benestar i altres tipologies; defensa, ordre públic, relacions

internacionals, administració de l’Estat, serveis socials, ....)

Sobirania: capacitat de decidir sobre un territori

Sufragi: qui pot participar en consultes. Sufragi universal, sufragi universal masculí, sufragi

censatari

Competència: capacitat de decidir sobre un tema (per exemple, la competència en educació,

competència en educació infantil, ....) Competències exclusives, competències transferides,

competències compartides.

conjunt de facultats i potestats que té atribuïdes un òrgan o un ens administratiu que en

determinen la possibilitat d’actuar

Divisió administrativa: límit que marca la capacitat de decidir sobre un territori i a qui li

correspon.

Territori: terrestre, aigües superficials,

espai aeri, aigües territorials

L’estat liberal es va començar a construir a partir de la Revolució francesa i americana cap a finals del segle XVIII al voltant d’un element

fonamental: la constitució que reconeix la divisió dels poders de l’Estat en executiu, legislatiu i judicial.

Al llarg del segle XIX, l’Estat liberal va prenent la forma d’un estat-nació, fortament centralitzat, amb un sistema polític multipartidista que pretén

representar la sobirania popular.

Aquests estats-nació liberals han treballat per a forjar una única identitat nacional comuna, objectiu del seu projecte de “construcció

nacional”(1). La llengua ha estat en moltes ocasions un element fonamental en aquests projectes nacionals, com per exemple, en el cas de

França.

La crisi dels estats-nació

En l’actualitat, aquest model d’estat ha entrat en crisi empés des de dues bandes:

- Des d’adalt: Els estats han hagut de transferir algunes decissions cap a institucions supranacionals (UE, Tractats de lliure comerç, tribunals

internacionals, etc, ..)

- Des d’abaix: En el seu interior han vist crèixer les reivindicacions de les minories que no es veuen representades en la identitat nacional

comuna.

Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l’escenari de la globalització econòmica, on els fluxos de mercaderies i de capitals no entenen de

fronteres. Així mateix, les multinacionals, protagonistes de la globalització, han adquirit un paper que fa dubtar de l’eficàcia dels estats per a

gestionar els seus territoris.

Com han d’afrontar els estats aquests reptes?

- El repte de la globalització requereix de més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.

Les tipologies d’Estat segons diferents criteris:

● segons qui és el cap de l’Estat: monarquia/república

● segons les relacions Estat-religió: Estat laic, aconfessional, confessional,

teocràcia

● segons el grau de descentralització administrativa: estats centralitzats o

unitaris/estats descentralitzats/estats federals.

● segons la presència d’eleccions lliures: dictadura/democràcia

Tipus d’estats segons el grau de descentralització administrativa

Segons l’estructura interna de l’Estat, aquest es pot definir com a estat unitari, federal o confederal.

Estat unitari: és aquell estat governat constitucionalment com a una sola unitat. Segons el grau de delegació del seu

poder a nivells inferiors, regionals o locals aquest estat unitari esdevindrà un estat descentralitzat. El govern central es

qui decideix quines funcions delega i tammateix les pot recuperar. S’acostuma a parlar d’estat unitari quan es tracta

d’un estat que concentra les decisions en el govern central i d’estat mixt, a aquell que el govern central delega un gran

nombre de funcions en el poder regional i local.

Estat federal:és la unió d'un nombre específic de territoris amb personalitat jurídica pròpia (estats federats, regions

autònomes, etc.) units en un estat comú i amb institucions "federals" supremes i comunes a tots. En una federació,

l'estatus autònom dels estats federats o regions autònomes que la constitueixen, normalment és establert

constitucionalment i no pot ser alterat per decisió unilateral del govern central. Les federacions es conformen

usualment per acord entre els estats i/o regions, encara que generalment no gaudeixen del dret a la secessió de

manera unilateral; la sobirania, en darrera instància, resideix en el conjunt i no en les parts

Estat confederal: estat format per acord entre estats independents i sobirans que pacten cedir part de la sobirania a

les institucions comunes, tot conservant cadascun la sobirania sobre el propi territori i, sovint, forces armades i política

exterior pròpies, així com el dret a abandonar la Confederació unilateralment; en la Confederació, la sobirania, en

darrera instància, resideix en les parts i no pas en el conjunt

2. L’organització territorial dels estats

En la seva dinàmica espacial, dividir significa delimitar l’espai de manera que, més enllà d’uns límits

establerts, no sigui possible o no estigui permès desenvolupar una sèrie d’actuacions, les quals només

podran realitzar-se en l’interior d’aquests límits. La divisió pretén aconseguir que s’estableixi en el seu si un

espai homogeni per a certs factors.

SANCHEZ, Joan-Eugeni. Geografia política. Editorial Síntesis. Madrid. 1992. pàg. 59.

Les divisions administratives són bàsicament tres: local, intermèdia i regional.

● Local. La divisió local té com a unitat el municipi. La dimensió d’un municipi ve donada pel nombre

d’habitants.

● Intermèdia. Divisió entre el nivell local i el regional. Agrupació de municipis.

● Regional. Divisió de gran rellevància en aquells estats amb una estructura federal o bé

significativament descentralitzada.

També cal tenir present que per a l’administració pública de diferents serveis es poden establir divisions

funcionals. Per exemple, en el cas del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, del

Departament de Salut, ….

L’intens fenomen d’urbanització del planeta ha fet aparèixer gran aglomeracions urbanes que en alguns

3. L’organització del territori a l’Estat espanyol

L’organització del territori a l’Estat espanyol vé determinada per allò que diu la Constitució espanyola

de 1978. La Constitució no explicita el model territorial que assumeix (unitari, federal i confederal)

només posa les bases jurídiques per a desenvolupar-lo. A partir de la interpretació d’aquestes bases,

el Tribunal Constitucional el va definir com un Estat compost, a mig camí entre regional i federal.

La Constitución española de 1978. Título VIII. De la Organización Territorial del Estado

Capítulo primero. Principios generales. Artículo 137

1. El Estado se organiza territorialmente en municipios, en provincias y en

las Comunidades Autónomas que se constituyan. Todas estas

entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos

intereses.

8.100 municipis, 50 províncies, 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes.

Competències exclusives de l’Estat. Art 149El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:

1.ª La regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los

deberes constitucionales.

2.ª Nacionalidad, inmigración, emigración, extranjería y derecho de asilo.

3.ª Relaciones internacionales.

4.ª Defensa y Fuerzas Armadas.

5.ª Administración de Justicia.

6.ª Legislación mercantil, penal y penitenciaria; legislación procesal, sin perjuicio de las necesarias especialidades que en este orden se deriven de las

particularidades del derecho sustantivo de las Comunidades Autónomas.

7.ª Legislación laboral; sin perjuicio de su ejecución por los órganos de las Comunidades Autónomas.

8.ª Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o

especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglas relativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico-civiles relativas a las

formas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de las obligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de

leyes y determinación de las fuentes del derecho, con respeto, en este último caso, a las normas de derecho foral o especial.

9.ª Legislación sobre propiedad intelectual e industrial.

10.ª Régimen aduanero y arancelario; comercio exterior.

11.ª Sistema monetario: divisas, cambio y convertibilidad; bases de la ordenación de crédito, banca y seguros.

12.ª Legislación sobre pesas y medidas, determinación de la hora oficial.

13.ª Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica.

14.ª Hacienda general y Deuda del Estado.

15.ª Fomento y coordinación general de la investigación científica y técnica.

16.ª Sanidad exterior. Bases y coordinación general de la sanidad. Legislación sobre productos farmacéuticos.

17.ª Legislación básica y régimen económico de la Seguridad Social, sin perjuicio de la ejecución de sus servicios por las Comunidades Autónomas.

18.ª Las bases del régimen jurídico de las Administraciones públicas y del régimen estatutario de sus funcionarios que, en todo caso, garantizarán a

los administrados un tratamiento común ante ellas; el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de la

organización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre expropiación forzosa; legislación básica sobre contratos y concesiones

administrativas y el sistema de responsabilidad de todas las Administraciones públicas.

19.ª Pesca marítima, sin perjuicio de las competencias que en la ordenación del sector se atribuyan a las Comunidades Autónomas.

20.ª Marina mercante y abanderamiento de buques; iluminación de costas y señales marítimas; puertos de interés general; aeropuertos de

interés general; control del espacio aéreo, tránsito y transporte aéreo, servicio meteorológico y matriculación de aeronaves.

21.ª Ferrocarriles y transportes terrestres que transcurran por el territorio de más de una Comunidad Autónoma; régimen general de

comunicaciones; tráfico y circulación de vehículos a motor; correos y telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radiocomunicación.

22.ª La legislación, ordenación y concesión de recursos y aprovechamientos hidráulicos cuando las aguas discurran por más de una Comunidad

Autónoma, y la autorización de las instalaciones eléctricas cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad o el transporte de energía salga de

su ámbito territorial.

23.ª Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de las Comunidades Autónomas de establecer normas

adicionales de protección. La legislación básica sobre montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias.

24.ª Obras públicas de interés general o cuya realización afecte a más de una Comunidad Autónoma.

25.ª Bases de régimen minero y energético.

26.ª Régimen de producción, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos.

27.ª Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios de comunicación social, sin perjuicio de las

facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan a las Comunidades Autónomas.

28.ª Defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y la expoliación; museos, bibliotecas y archivos de

titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas.

29.ª Seguridad pública, sin perjuicio de la posibilidad de creación de policías por las Comunidades Autónomas en la forma que se establezca en los

respectivos Estatutos en el marco de lo que disponga una ley orgánica.

30.ª Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el

desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia.

31.ª Estadística para fines estatales.

32.ª Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.

4. La divisió territorial a Catalunya

Què diu l’Estatut d’Autonomia aprovat l’any 2006?

ARTICLE 151. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141

de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas:

a. La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l'organització

territorial de Catalunya.

b. La creació, la supressió i l'alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d'àmbit

territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens

locals; els topònims, i la determinació dels règims especials.

c. L'establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població,

respectant l'autonomia local.

Municipi: entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació ciutadana en els

assumptes públics; gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració correspon a l'ajuntament,

integrat per l'alcalde o batlle, i els regidors-es.

Comarca: entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, té

personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.

Vegueria: ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l’agrupació de municipis, i

constitueix l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local

La divisió comarcal de Catalunya

El dia 16 d’octubre de l’any 1931 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprovà un Decret pel qual es creava una

Ponència d’estudi de l’estructura comarcal Catalunya.

Aquesta Ponència fou presidida pel Conseller de Cultura, Ventura Gassol i foren nomenats com a vicepresident i secretari,

respectivament, Pau Vila i Josep Iglèsies.

Objectius. S’establiren els cinc principis generals que orientarien els treballs de la Ponència:

● Convé que Catalunya sigui dividida en el més petit nombre de demarcacions, a fí de no multiplicar les despeses

d’administració.

● Possibilitat que els habitants de tots els pobles d’una demarcació poguin anar en un sol dia del poble respectiu a la

capital d’aquella i tornar-ne.

● S’ha de tendir a donar a les demarcacions un equilibri pel que fa al nombre d’habitants.

● Es pot tenir en compte la possibilitat de subdivisions o bé de superdivisions.

● S’han de tenir en compte els interessos creats a fi de perjudicar al mínimum les ciutats de vida preferentment oficial.

Els dos factors bàsics dels quals partí la Ponència per establir els seus projectes de divisió territorial foren el concepte popular i

les àrees de mercat.

La informació de base consistí en una enquesta enviada a tots els ajuntaments de Catalunya on se’ls demanava:

● A quina comarca penseu que pertany el vostre poble?

Els resultats de les enquestes foren cartografiats en dos mapes: l’un recollia el concepte popular de comarca a partir

de la primera pegunta; l’altre mapa recollia les àrees de mercat. Davant la confusió del primer mapa (que indicava fins

a quin punt era difús el concepte popular de comarca) es va presentar com a més clarificador el mapa de les àrees de

mercat.

El 13 de setembre de 1932, els ponents aprovaren dos projectes definitius

A)Projecte de divisió territorial en vint-i-vuit demarcacions.

B) Catalunya es dividia en onze vegueries i trenta-nou comarques.

Però no va ser fins el 27 d’agost de 1936 que el President Lluís Companys i el conseller d’Economia i Serveis Públics,

Josep Tarradellas, signaren el Decret pel qual s’establia la divisió del territori de Catalunya en nou regions i trenta-vuit

comarques.

Font: LLUCH, E. i NEL.LO, O.: La gènesi de la divisió territorial de Catalunya. Edició de documents de la Ponència

(1931-1936). Barcelona. Diputació de Barcelona. 1983

5. Eleccions i territori: sistemes electorals i circumscripcions.

Circumscripció electoral: conjunt d'electors, agrupats en una base territorial, a partir del vot dels quals es procedeix a

la distribució d'escons.

Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General

Artículo 161

1. Para la elección de Diputados y Senadores, cada provincia constituirá una circunscripción electoral. Asimismo, las

ciudades de Ceuta y Melilla serán consideradas, cada una de ellas, como circunscripciones electorales.

2. Se exceptúa de lo dispuesto en el párrafo anterior, para las elecciones de Senadores, a las provincias insulares, en

las que a tales efectos se consideran circunscripciones cada una de las siguientes islas o agrupaciones de islas:

Mallorca, Menorca, Ibiza-Formentera, Gran Canaria, Fuerteventura, Lanzarote, Tenerife, Hierro, Gomera y La Palma.

En el cas de les eleccions legislatives, la quantitat d’escons que li correspon a cada circumscripció es publica

en el decret de dissolució de les càmeres, moment en el qual es convoquen eleccions.

Real Decreto 1329/2011, de 26 de septiembre, de disolución del Congreso de los Diputados y del Senado y de

convocatoria de elecciones.

Tipus de sistemes electorals

Sistema electoral majoritari: tots els escons que corresponen a la circumscripció són atribuits a la

formació política que obté més vots. Exemple: Regne Unit

Sistema electoral proporcional: els escons que corresponen a la circumscripció es distribueixen

entre formacions que han obtingut vots. En el cas de l’Estat espanyol, es distribueixen segons els

principis de la Llei d’Hondt.

- El sistema electoral proporcional pot ser per circumscrició única. Exemple: Països Baixos

- El sistema electoral proporcional pot ser per diferents circumscricions. Exemple: Espanya

Resum d’alguns sistemes electorals europeus. El Periódico de Catalunya. 23/06/2011

Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General

Nº diputats / Partits PP PSOE

1 291.675 203.028

2 145.838 101.514

3 97.225 67.676

4 72.919 50.757

5 58.335

6 48.613

Diputats Partit Xifra

1 PP

2 PSOE

3 PP

4 PSOE

5 PP

6 PP

7 PSOE

8 PP

Resum

Total PP 5

Exemple de l’aplicació de la Llei d’Hondt a la

circumscripció de Cadis a les elecions legislatives de

2011.

A la circumscripció de Cadis li corresponien 8

escons.

6. Els desequilibris territorials a EspanyaHabitualment, des de la geografia s’admet que els paràmetres que millor diferencien uns espais dels altres són

els poblacionals i els socioeconòmics:

❖ poblacionals: nombre d’habitants, evolució, estructura per edats, estructura segons la posició en el

mercat laboral (taxa d’atur, ocupats en cada sector d’activitat), tipus de poblament (urbà/rural), jerarquia

urbana.

❖ socioeconòmics:

➢ Nivell de desenvolupament socioeconòmic: PIB/capita, VAB/ocupat, nivell de dotació en

infrastructures

➢ Nivell de benestar o qualitat de vida

Els desequilibris entre regions ha estat un problema polític crucial d’Espanya al llarg de la seva història. Les

diferències territorials han derivat tant d’un medi físic divers com d’una evolució política quasi sempre

accidentada.

L’Estat tracta d’equilibrar aquestes diferències en compliment dels mandats constitucionals d’igualtat i de

solidaritat. Les activitats de l’Estat per a reduir les desigualtats territorials poden ser de dos tipus:

● Assignativa: l’Estat tracta de fer accessibles determinats béns i serveis essencials a tota la població

(seguretat ciutadana, sanitat, educació, …)

● Redistributiva de renda i de riquesa: a través dels impostos, l’Estat redistribueix la recaptació a les amb

majors nivells de risc i de necessitatFARINÓS, J. Geografia regional d’Espanya. Publicacions de la Universitat de València. 2002

2012 Valor

Estructura

Porcentual

CATALUÑA 192.587.012 18,70%

MADRID, COMUNIDAD DE 185.237.683 18,00%

ANDALUCÍA 138.960.070 13,50%

COMUNITAT VALENCIANA 97.648.543 9,50%

PAÍS VASCO 63.614.484 6,20%

GALICIA 55.323.153 5,40%

CASTILLA Y LEÓN 54.306.110 5,30%

CANARIAS 40.171.597 3,90%

CASTILLA - LA MANCHA 36.152.339 3,50%

ARAGÓN 32.551.622 3,20%

MURCIA, REGIÓN DE 26.642.949 2,60%

BALEARS, ILLES 25.892.826 2,50%

ASTURIAS, PRINCIPADO DE 21.894.538 2,10%

NAVARRA, COMUNIDAD FORAL DE 17.769.171 1,70%

EXTREMADURA 16.371.570 1,60%

CANTABRIA 12.541.151 1,20%

RIOJA, LA 7.848.860 0,80%

CEUTA 1.456.757 0,10%

MELILLA 1.300.543 0,10%

EXTRA-REGIO 1.008.022 0,10%

1.029.279.00

Contabilidad Regional de España - PIB a

precios de mercado

Precios Corrientes

Unidad: Miles de Euros

Font: INE

7. Polítiques d’ordenació del territori a Catalunya

Índex

● Diagnosi territorial de Catalunya

● Principis de l’ordenació territorial

● Les figures de planejament territorial

● Les figures de planejament urbanístic

● El planejament sectorial

La diagnosi territorial de Catalunya

● Potencialitats:posició estratègica

– Porta entre la Península ibèrica i Europa

– Cruïlla del corredor de la Mediterrània i del

corredor de la vall de l’Ebre.

– Presència d’infraestructures de transport de

primer ordre

● Aeroport Barcelona-El Prat

● Port de Barcelona i Port de Tarragona

Font: http://www.ttevisual.com/geography/content6.asp (Nov09)

La diagnosi territorial de Catalunya

● Reptes: descentralització de la població i

dispersió iniciat fa uns 30 anys.

● Causes de la dispersió:

– Evolució del mercat de l’habitatge

– Augment de la motorització amb vehicle privat

– Expansió de la xarxa terrestre de vies ràpides.

● Conseqüències de la dispersió:

1. Enorme increment de l’ocupació del sòl, del cost

dels serveis i del consum d’energia

2. Fragmentació dels espais naturals

3. Empobriment dels valors paisatgístics.

4. Especialització funcional per les greus dificultats

per accedir a un habitatge digne

La diagnosi territorial de Catalunya

Principis de l’ordenació territorial

● L’ordenació territorial és un conjunt de

mecanismes per aconseguir un territori

– Ambientalment sostenible

– Funcionalment eficient

– Socialment solidari

Les figures de planejament territorial

Font: http://www-cpsv.upc.es/DebatOTCAT/AmbitsVegueries.htm

ÀMBITS TERRITORIALS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA. 1995

Àmbits d’actuació:

1. Sistema d’espais oberts

2. Sistema d’assentaments

3. Sistema d’infraestructuresElaboració de plans territorials parcials

Les figures de planejament urbanístic

● Pla d’Ordenació urbanística (POUM)

– Directrius de la planificació urbanística municipal

PROCES POUM CUBELLES

Tríptic

El planejament sectorial

● Plans que ordenen àmbits o sectors

específics

Decret aprovació PEIN

MAPA DEL PEIN