Fent via per la sobirania energètica

Fent via per la sobirania energètica

Josep Puig, Dr.eng.ind. Eurosolar

Palma, 28 novembre 2013

Sumari

³ Energia: el dilema i mites ³ Situació actual: evolució històrica ³ Les preguntes clau: quanta, quines, qui ³ Les respostes ³ Exemples a seguir ³ Conclusions: tecnologia, democràcia,

drets i responsabilitats

Energia ³ Sense energia, la vida no existeix ³ Totes les formes de vida extreuen

energia de l’entorn i la converteixen per poder ser emprada

El dilema energètic

³ Humans: cap altre ésser viu pot iniciar el foc quan vol ³ Quan els nostres ancestres aprengueren

a controlar el foc, feren el primer pas per esdevenir la forma de vida

dominant a la Terra

³ Controlar el foc va ser la clau per fer servir el que avui anomenem energia


³ Emprant l’energia, els humans hem transformat el món natural que ens permet viure

³ Cal re-examinar urgentment aquesta única capacitat humana, la capacitat d’iniciar el “foc”


³ Conseqüències no volgudes de l’ús de l’energia: ³ Què es pot fer amb l’encesa d’un llumí?

³ Fer patates a la brasa o . . . . . . cremar un bosc

³ Fer funcionar una caldera o . . . . . . ocasionar una explosió en una mina


³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ L’Smog dels cotxes i de les centrals

tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, . .


³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Pluja àcida: SO2 i NOx enverinen els rius,

llacs i sols; moren els peixos i els boscos


³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Chernobyl i Fukushima ens mostren com un

únic accident pot afectar, per molt temps grans àrees geogràfiques, lluny i/o aprop

Energia, què és?

³ “Energy is eternal delight” William Blake, poeta i místic anglès, 1790

³ Per Blake, ‘energia’ era una manifestació de la vitalitat del mon, un concepte místic essencial

Energia, què és?

³ La paraula ‘energia’ va aparèixer, per primera vegada, a l’Oxford English Dictionary, amb el significat ‘force or vigour of expression’, 1599

³ Posteriors significats: ³ 1665: ‘poder exercit de forma activa i eficient’ ³ 1667: ‘capacitat de produir un efecte’

³ tots descriuen un atribut que es pot reconèixer per les conseqüències

Energia, què és? ³ Segle 20

³ Ús generalitzat de combustibles fòssils/nuks ³ Energia = combustibles

³ Energia vol dir domini, poder sobre, . . . ³ Energia esdevé una forma de control de les

comunitats

³ Energia = guerra, robatori de terres, . . .

Mites energètics

1.  Pa%m una crisi d’energia 2.  Som consumidors d’energia 3.  Millor vida vol dir més energia

No hi ha crisi d’energia!

On és la crisi d’energia?

Hi ha crisis de combustibles fòssils

… i de combustible nuclear

Consumir o fer servir energia?

³ La física ens diu que “l’energia ni es crea, ni es destrueix” ³ L’energia es converteix d’una forma a una altra ³ La quantitat d’energia roman sempre constant


³ Els humans som convertidors d’energia, igual que tots els éssers vius

Consumir o fer servir energia? ³ El concepte de ‘consum’ d’energia

³ Associat amb el consum de matèries primeres no renovables (amb contingut energètic)

³ Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia a mesura que cremem (carbó, petroli, gas) i fissionem (urani) combustibles

Consumir o fer servir energia? ³ Els humans podem consumir matèries

primeres no renovables (aprofitant, o fent servir, l’energia que contenen).


³ Els humans podem aprofitar fonts d’energia renovables i no renovables, però mai hem consumit, ni consumirem, energia

El balanç d’energia del cos humà

³ El ritme metabòlic ³ La nostra capacitat de generar calor és funció

del ritme d’activitat muscular ³ Una part de l’energia generada per l’activitat

muscular es transforma en treball (força*espai) i ³ La part romanent d’energia es dissipa com calor

³ Depèn de: ³ El nivell d’activitat muscular ³ Les condicions ambientals, i ³ La grandària del cos humà

El cos humà: convertidor d’energia

³ Unitat de ritme metabòlic: 1 Met=58,2W/m2

³ La superfície mitjana de la pell humana és 1,8 m2

³ La potència calorífica d’una persona, asseguda: ³ CP=58,2 Wm-2*1,8 m2=104,76 W ³ Equival al calor emès per

³ 1 bombeta incandescent de 100 W, o ³ 5 BMFC de 20 W cadascuna

El cos humà: convertidor d’energia

³ Una habitació amb 10 persones equival a un calefactor de 1.000 W (1 kW) de potència ³ CP=10*58,2(Wm-2)*1,8 (m2)=1.047,6 W

³ Durant una sessió de 2 hores, la generació d’energia (calor) serà 2.095,2 Wh (2 kWh) ³ Energia=1.047,6 W * 2 h = 2.095,2 Wh=2 kWh

Equival a 1

Els humans: convertidors d’energia

³ Els humans som convertidors d’energia ³ Convertidors d’energia endosomàtica:

³ El contingut energètics del menjar es converteix en treball i calor

Els humans com aprofitadors d’energia

³ Els humans som aprofitadors d’energia: ³ Aprofitadors d’energia exosomàtica:

³ Energia continguda en els fluxos biosfèrics ³ Energia continguda en materials (fòssils, nuclears)

³ Aprofitar i usar energia vols dir convertir energia disponible en no disponible

³ L’ús de l’energia és per proveir serveis

Millor vida vol dir més energia?


³ “Tanto los pobres como los ricos deberán superar la ilusión de que MÁS energía es MEJOR. Con este fin es necesario, ante todo, determinar el límite de energía más allá del cual se ejerce el efecto corruptor del poder mecánico”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona


³ “No es posible alcanzar un estado social basado en la noción de equidad y simultáneamente aumentar la energía mecánica disponible, a no ser bajo la condición de que el consumo de energía por cabeza se mantenga dentro de límites”

Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

Sistema dominant: ³  Energia com

recurs/mercaderia ³  Persona com

consumidora d’energia

³  Sistema energètic tecnocràtic: centrat en la tecnologia

Sistema alternatiu: ³  Energia com bé

comú ³  Persona com

aprofitadora d’energia

³  Sistema energètic democràtic: centrat en les persones i les societats

Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia

³ Per què canviar el llenguatge? ³ Per fer resistència al sistema energètic

dominant ³ Per deslegitimitzar el sistema energètic

dominant ³ Per anar creant CULTURA energètica

enfront a la incultura energètica dominant

La situació actual: trets principals

³ Un sistema energètic: ³ basat en fonts d’energia brutes i no renovables ³ poc eficient ³ centralitzat ³ vulnerable ³ dominat per un molt reduït nombre de corporacions

³ Una societat ³ on l’analfabetisme energètic és la regla ³ que depèn de l’energia per funcionar

Com hem arribat a aquesta situació?

³ Les primeres fonts d’energia que la humanitat va aprofitar foren les energies lliures i que eren a l’abast de tothom

³ L’industrialisme ha generalitzat les fonts

d’energia fòssils i la nuclear, que ni són lliures ni estan a l’abast de la gent

Visió dominant, 1939-1997

³ El franquisme i els governs de la transició afavoreixen als monopolis

³ Monopolització dels mercats energètics (electricitat, gas, benzina), per part d’empreses que extreuen/generen, transporten, distribueixen materials energètics fòssils (i nuclears) i construeixen embassaments

³ Les persones (físiques/jurídiques) només tenen una opció: estar abonades als monopolis

Visió dominant, 1939-1997

³ Resultat: ³ La societat no te cap preocupació per

l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha empreses que se’n cuiden’

³ Primers conflictes socials: ³ Central tèrmica de Cubelles ³ Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó ³ Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva,

etc. ³ 1ª condemna per delicte ecològic:

contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs

Alternatives a Catalunya

Dia del Sol, 1979


Revista Ciència, núm. 16, maig 1982


L’Alternatiu, núm.0, estiu 1984


L’Alternatiu, núm.2, hivern 1984-1985

Liberalització de l’energia

³ 1997: un seguit de leyes transposen les Directives Europees de liberalització dels mercats de l’energia ³ S’obliga a trencar l’estructura vertical dels

monopolis ³ Es liberalitza generació i comercialització ³ Continua regulat el transport i la distribució ³ Es creen empreses jurídicament diferents, però

s’integren dins d’un mateix grup

Liberalització de l’energia

³ La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a banda del Règim Ordinari, reconeix l’anomenat Règim Especial de generació d’electricitat, per donar cobertura a les fonts d’energia renovables ³ Es garanteix un rendibilitat raonable per a

les inversions en tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable

³ Sorgeixen operadors independents

L’energia avui

³ Gran desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament de les EnRen (inversions privades) ³ Eòlica: 22.573 MW, 48.103 GWh ³ Solar FV: 4.298 MW, 7.803 GWh ³ Solar ThEl: 2.000 MW, 3.443 GWh

³ Les empreses elèctriques que actuen en el mercat de generació (liberalitzat) es posen a instal·lar molta potència en CTCC (25.340 MW, fins 12/2012), molta més de la necessària

L’energia avui

³ El mercat de les renovables és desenvolupat per operadors independents dels hereus dels monopolis, que van ocupant posicions en el mercat de l’electricitat

³ Els hereus dels monopolis, quan se’n donen compte, intenten recuperar posicions i alguns comencen a invertir en renovables (i comprar empreses)

L’energia avui

³ Les administracions públiques ‘intervenen’ de forma abusiva en el mercat, regulant fins a cotes inversemblants

³ Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició a l’eòlica i la solar

³ Les empreses promotores no ‘sintonitzen’ amb la societat

³ Resultat: ³ Molts operadors independents es veuen forçats a

vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics, que van recuperant terreny

L’energia avui

³ Els oligopolis declaren la guerra a les energies renovables

³ Els governs es treuen la carota i avalen les posicions dels oligopolis

³ Oberta corrupció: polítics en CA d’empreses elèctriques

³ Resistència social i creació d’estructures innovadores

Tot va donar un tomb . . .

³ L’any 1976, quan un jove activista, va publicar un article a la revista Foreign Affairs.

³ Avui aquell jove és un respectat cap científic i director emèrit del Rocky Mountain Institute

www.rmi.org

³ I, a continuació, va publicar una obra clau per abordar una nova visió de l’energia

La problemàtica energètica

³ Les tres preguntes clau: ³ Quina quantitat d’energia es

necessita? ³ Quin tipus de tecnologia cal

utilitzar? ³ Qui ha de controlar els sistemes

energètics?


³ Quanta energia es necessita per viure dignament ? ³ Depèn de la tecnologia i de l’es%l de vida

³ Tecnologia: eficiència ³ Es%l de vida: comportament

Sistema Energètic: la cadena tecno-humana

En. En. En. En. Prim. F.D.C. Ut. Aprofitada

escollir la tecnologia: - T.U.F.: procés de decisió a escala familiar - T.Sub.: procés de decisió comunitària

Tec. Sub.

Tec. Ús Fin.

Estil de vida

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD

³ Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³  il·luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia) ³  refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li.

(-18oC) ³  neteja roba: rentadora automàtica i escalfament no elèctric ³  200 rentades/any, 4 kg roba/rentada ³  electrònica: TV, radio, ordinador personal ³  ventilació: aire fresc als edificis

³  Serveis energètics (no elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³  cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia ³  escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal

Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD - Electricitat

Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: convencional eficient kWh/a Wats Wats/cap kWh/a Wats Wats/cap

il·luminació 788 90 22 280 32 8 refrigeració 850 97 24 140 16 4 neteja roba 400 46 12 70 8 2 electrònica 2.483 283 71 350 40 10 ventilació 500 57 14 105 12 3 altres 1.986 227 57 280 32 8

total 7.008 800 200 1.226 140 35

SEMD-elèctrics a Catalunya

Catalunya: 7.197.000 habitants (2007)

W/cap TWh/any Tecnologia convencional 200 12,61 ús final eficient 35 2,21

real 172 10,84 (solament sector domèstic, no inclou serveis ni indústria)


Tecnologia de Subministrament convencional CTCC (turb.g+v, 53%)

SO2 NOx CO2 mtn mtn mtn Tecnologia convencional 0,00 1,26 4.350 Ús Final eficient 0,00 0,22 761

real 0,00 1,08 3.741 convencional: 4,5 CTCC de gas de 400 MW = 1.800 MW eficient: 1 CTCC de gas de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8


Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables

SO2 NOx CO2

Mtn Mtn Mtn Tecnologia convencional 0,00 0,00 0,00 Ús Final eficient 0,00 0,00 0,00

real 0,00 0,00 0,00

Però, què implica generar amb renovables?


Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables

energia potència sup. potència sup. GWh MWSGETS km2 MWSCEE km2

T.U.F. conv. 12.609 4.113 79,4 4.798 47,9 efic. 2.206 720 13,9 840 8,4 real 10.844 3.537 68,3 4.126 41,3

SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW) - SCEE (FC: 0,3; OS: 1 Ha/MW)

Catalunya: produir amb el Sol i el Vent tota l’energia elèctrica avui generada

amb combustibles fòssils i nuclears Electricitat generada (2007) combustibles fòssils+nuks: 33.355 GWh eòlica (SCEE): 12.691 MW 127 km2

solar (SGETS): 10.878 MW 210 km2

SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW) SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)

CATALUNYA I LES ENERGIES RENOVABLES

³ Estem disposats a dedicar entre 125 i 210 km2 a la captació de les energies que flueixen per la biosfera?


³ Les respostes del Soft Energy Path a les preguntes clau

Quanta energia?

³ Reduir el malbaratament energètic de la societat actual: ³ Reduint les necessitats d’energia ³ Adequant les fonts als usos finals ³ Creant sistemes energètics eficients Tot plegat per reduir i evitar la introducció a

la biosfera de productes contaminants

Quina tecnologia

³ Emprar tecnologies a petita escala o a escala comunitària: ³ Per fer possible la captació, transformació i

utilització de l’energia solar, tant en les seves formes directes com indirectes

Per facilitar la comprensió dels sistemes energètics per part de les persones que els fan servir

Energia per a viure

³ Energia endosomàtica ³ aliments, ³ aigua, ³ oxígen

³ Energia exosomàtica ³ captació fluxes biosfèrics

Fluxes biosfèrics

³ Les energies lliures, netes i renovables ³ Es basen en l’energia solar i les seves

derivades ³ El Sol: un gran reactor nuclear de fusió que

‘crema’ 600.000.000 tn d’H2/seg. a 20.000.000 graus K, irradiant una energia equivalent a 3,7*1023 kW (64.070 kW/m2): és un reactor de fusió segur i barat (d’inversió manteniment)

Fluxes biosfèrics ³ La interferència humana:

³ La captació del flux significa un retard en el seva ruta natural

³ En cap cas, significa ‘consumir’ energia

Fluxes biosfèrics

³ El flux de radiació solar ³ La Terra intercepta 171*1015 W (1.367 W/m2) ³ La Terra absorbeix 142*1015 W (la potencia

equivalent a 120 milions de reactors nuclears de 1.000 MW). En un any: ³ 14.000 vegades el consum actual, ³ 28.000 vegades la producció de petroli

Fluxos energètics de la Terra

³ Tres fonts d’energia primària: ³ El flux d’energia Solar: energia radiant (174 x 1015 WaMs = 174 PW)

³ El flux d’energia de l’interior de la Terra: energia geotèrmica (32,3 x 1012 WaMs = 32,3 TW)

³ El flux d’energia planetària: l’energia de la força d’atracció de la gravetat,

marees (2,7 x 1012 WaMs = 2,7 TW) Necessitats d’energia al món: 16 TW (2009)

El flux d’energia solar

Els fluxos biosfèrics d’energia

Fluxes biosfèrics

³ Energia solar ³ Radiació solar directa ³ Radiació solar indirecta

³ escalfament de les masses d’aire: vent ³ escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic ³ biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)

³ Energia de l’entorn (ambiental) ³ Energia gravitacional (gravetat) ³ Energia geotèrmica (calor de la terra)

Fonts d’energia renovable

³ Sistemes de captació de FER: ³ Generació de calor

³ Solar, biomassa,

³ Generació d’electricitat ³ Solar FV i solar tèrmica ³ Biomassa (sòlida, líquida, gasosa) ³ Eòlica ³ Hidràulica

Tecnologia solar tèrmica ³ Generació in-situ

Tecnologia termo-electro solar

Tecnologia solar elèctrica

Tecnologies energè6ques ³ Generar elec%citat amb el vent

29 anys d’eòlica a Catalunya

Valldevià, 10 de març de 1984: SCEE ecotècnia 12/15

L’eòlica a Catalunya, avui

El Perellò, 25 de juliol de 2008: SCEE eco100, alstom-ecotècnia

Tecnologies energè6ques ³ Produir biogas i generar elec%citat amb restes orgàniques

Cogeneració

³ Cogeneració de calor i electricitat amb elevada eficiència i diversitat de combustibles (fòssils i biològics)

³ Sistemes d’energia renovable in-situ i tecnologies de recuperació d’energia que capturen energia que d’altra forma no s’aprofitaria

Generació distribuida

³ Potencies entre 1 kW fins 400 MW ³ Motors de combustió interna ³ Turbines de gas ³ Turbines de vapor ³ Motors Stirling ³ Piles de combustible ³ Microturbines

Model comparatiu

CHP descentalitzada amb motor de gasMW GN MW th/el

0,42 1 electricitat

2,38 Motor gas 0,45 1,07 calor

0,13 0,31 pèrdues

Generació centralitzada convencional (CTCC) i calderesMW GN MW th/el

0,52 1 electricitat1,92 CTCC

0,48 0,92 pèrdues3,114 pèrdues totals 1,0421

0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas

0,90 1,07 calor

Generació centralitzada convencional (CTNuk o CTFuel) i calderesMW GN MW th/el

0,30 1 electricitat3,33 CTNuk/CTFuel

0,70 2,33 pèrdues4,524 pèrdues totals 2,4524

0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas

0,90 1,07 calor

Generació distribuïda

Micro-cogeneració Generació combinada de calor i electricitat

Un exemple: casa familiar Bcn

³ Necessitats d’energia ³ Tèrmica: 4.000 kWh/any (456 W/m2) ³ Elèctrica: 1.500 kWh/any (85 W/m2)

³ Radiació solar: 1.470 kWh/m2.any ³ Energia solar

³ Tèrmica: 4,54 m2 (3,4 kW) ³ FV: 6,80 m2 (0,7 kW)

L’habitatge: 100% amb EnRen

³ la UE adopta la Directiva 2010/31/CE o EPBD – Energy Performance Building Directive o Directiva d’Eficiència Energètica en l’Edificació ³  Objectiu:

³  Edificis nous amb necessitats d’energia gairebé nul·les, a partir del 31/12/2020

³  Edificis públics abans del 31/12/2018 ³  Entra en vigor el 8/7/2012 ³  Transposició abans del 9/7/2012

L’energia a l’habitatge

L’energia a l’habitatge

L’energia a l’habitatge Per què no considerar els edificis com infraestructures energètiques?

Edifici ‘passiu’

³ Bon aïllament de la pell de l’edifici ³ Sistema eficient d’escalfament i ventilació ³ Ús de l’energia solar ³ Ús eficient de l’energia elèctrica ³ Ús de fonts d’energia renovable per

cobrir la resta de necessitats

Tecnologies energè6ques

³ Tecnologies de les energies renovables: què tenen en comú? ³ Són únicament inversions en infraestructura energè%ca (excepte la biomassa)

³ No requereixen inversió en combus%ble (la biomassa si)

Tecnologies energè6ques

³ Tecnologies de les energies renovables: per què? ³ Per que captar, transformar i usar els fluxos d’energia renovable significa pels humans ³ recuperar el paper que els humans sempre han %ngut com conver%dors i aprofitadors del fluxos energè%cs

³ esdevenir membres ac%us de la comunitat biosfèrica/terra (cooperació, col·∙laboració)

Qui controla?

³ Fer néixer sistemes energètics descentralitzats: ³ Que emprin fonts d’energia renovables ³ Que sigui propietat de la comunitat que els

maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell

local www.smud.org

www.ews-‐schonau.de

Autors: A. Doleschek (ISuSI) H. Lehmann (WCRE), J. Puig (Eurosolar) M. García (Ecoserveis) S. Peter (ISuSI)


S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García

Tancar les nuclears

Un escenari possible . . . ³ L’escenari es basa en dos punts principals:

³ Subs%tuir un 50% de l’electricitat generada per les nuclears amb energies renovables

³ Subs%tuir l’altre 50% amb cogeneració ³ Cumplir la Direc%va Europea 20-‐20-‐20

GWh

GWh

GWh

Generació nuclear

Generació renovable

Cogeneració

2009 2020

Cogen + renovables ³ Renovables: creixement 17% anual ³ Cogeneració: creixement 12% anual

Tasa de crecimiento

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Año

GW

h

R.E. EERR R.E. Cogeneración

12% anual

17% anual

Inversió estimada: 19€/persona.mes

Inversió per a EERR Inversió per a CHP

1.500 MEUR/GW 500 MEUR/GW

14.965 MEUR 1.708 MEUR

10 anys 10 anys

1.496 MEUR/any 171 MEUR/any

7,4 Mill. persones 7,4 Mill. persones

17 EUR/Pers*mes 2 EUR/Pers*mes

Tancar les nuclears

Tancar les nuclears ³ Incompa%bles amb un sistema energè%c distribuït i amb molta proporció de renovables

I més tard . . . a Alemanya

Alemanya: la Energiewende

Alemanya: Energiewende

Alemanya: menys nuclear i carbó

Alemanya: més renovables

Alemanya: més renovables

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future

By Craig Morris, Martin Pehnt

An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012

www.energytransition.de

German Energy TransitionArguments for a renewable energy future

By Craig Morris, Martin Pehnt

An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012

www.energytransition.de

Projectes comunitaris, Dk

Middelgrunden, Dk

Projectes comunitaris, BE

Projectes comunitaris, UK

Remunicipalització xarxa

Aquí i ara!: La guerrilla solar

Aquí i ara!: som energia

aquí i ara!

Conclusió primera

³ L’energia no és només qüestió de Tecnologia

Conclusió segona

³ L’energia és també una qües<ó de DEMOCRÀCIA

Conclusió tercera

³ I també l’energia és una qüestió de DRETS HUMANS . . . .

³ El dret Humà a l’energia

³ Fer realitat el Dret humà a una vida digna en un indret, requereix una certa quan%tat d’energia exosomà%ca

³ D’on s’obté aquesta quan%tat d’energia addicional, que suplementa l’energia endosomà%ca necessària per viure be o viure dignament?

Del passat recent . . .

•  The twentieth century experience shows us that a society based on fossil and nuclear fuels is unable to guarantee the human right to energy to all mankind –  it consistently violates the human right to

a decent life The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

. . . cap al futur

³ La humanitat ha d’abandonar la seva dependència d’una economia basada en el consum de matèries primeres energè%ques, i esdevenir membre comunitat biosfèrica ³ Integració en els cicles naturals ³ Aprofitar fluxos biosfèrics ³ Viure al ritme del Sol

. . . cap al futur

³ Viure al ritme Sol vol dir reconèixer que la vida a la Terra té limitacions, ja que l’energia disponible per ser captada, conver%da i u%litzada és estrictament limitada pel la constant solar: 1,3 kW*m-2 (a les capes altes de l’atmosfera)

. . . cap al futur

³ El repte real per a la humanitat, avui: ³ Aprendre a viure al ritme dels fluxos biosfèrics (que tenen qualitats energè%ques) ³ Reconeixer el Dret a la captació i ús de l’energia con<nguda en els fluxos biosfèrics

³ Exercir aquest Dret de forma responsable

. . . cap al futur

³ Renewables are the only ones that can guarantee the human right to energy

The Human Right to Renewable Energy, WREA2005

³ Les renovables ³ són una oportunitat única pels humans de ser membres ac<us i responsables de la comunitat de la Terra

³ són una història d’amor entre el Sol i la Terra

Drets i responsabilitats

³ Adequar els es<ls de vida al fluxos de l’energia solar (energia solar directe i les seves formes indirectes) és un aprenentatge, ³ quan més aviat es vagi realitzant, menys costos de tota mena hauran de suportar els humans per poder anar vivint en les societats que han creat en el marc d’aquest bonic planeta que ens acull,

³ doncs les societats humanes sempre han necessitat, necessiten i necessitaran u%litzar energia per viure dignament en el planeta Terra.

Moltes gràcies I recordeu . . . .

Hem de repensar profundament les relacions dels humans amb l’energia!

Moltes gràcies

•  Més info a: http://www.energiasostenible.org http://enercatin.blogspot.com.es http://cmescollective.org http://www.energias-renovables.com http://www.eurosolar.org http://www.wcre.de/en/ http://www.ren21.net http://www.irena.org/

Education

Fent via per la sobirania energètica