Fent via per la sobirania energètica
Josep Puig, Dr.eng.ind. Eurosolar
Palma, 28 novembre 2013
Sumari
³ Energia: el dilema i mites ³ Situació actual: evolució històrica ³ Les preguntes clau: quanta, quines, qui ³ Les respostes ³ Exemples a seguir ³ Conclusions: tecnologia, democràcia,
drets i responsabilitats
Energia ³ Sense energia, la vida no existeix ³ Totes les formes de vida extreuen
energia de l’entorn i la converteixen per poder ser emprada
El dilema energètic
³ Humans: cap altre ésser viu pot iniciar el foc quan vol ³ Quan els nostres ancestres aprengueren
a controlar el foc, feren el primer pas per esdevenir la forma de vida
dominant a la Terra
³ Controlar el foc va ser la clau per fer servir el que avui anomenem energia
El dilema energètic
³ Emprant l’energia, els humans hem transformat el món natural que ens permet viure
³ Cal re-examinar urgentment aquesta única capacitat humana, la capacitat d’iniciar el “foc”
El dilema energètic
³ Conseqüències no volgudes de l’ús de l’energia: ³ Què es pot fer amb l’encesa d’un llumí?
³ Fer patates a la brasa o . . . . . . cremar un bosc
³ Fer funcionar una caldera o . . . . . . ocasionar una explosió en una mina
El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ L’Smog dels cotxes i de les centrals
tèrmiques fa irrespirable l’aire urbà: picantor dels ulls, inflamació dels pulmons, . .
El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Pluja àcida: SO2 i NOx enverinen els rius,
llacs i sols; moren els peixos i els boscos
El dilema energètic
³ Els perills moderns de l’ús de l’energia: ³ Chernobyl i Fukushima ens mostren com un
únic accident pot afectar, per molt temps grans àrees geogràfiques, lluny i/o aprop
Energia, què és?
³ “Energy is eternal delight” William Blake, poeta i místic anglès, 1790
³ Per Blake, ‘energia’ era una manifestació de la vitalitat del mon, un concepte místic essencial
Energia, què és?
³ La paraula ‘energia’ va aparèixer, per primera vegada, a l’Oxford English Dictionary, amb el significat ‘force or vigour of expression’, 1599
³ Posteriors significats: ³ 1665: ‘poder exercit de forma activa i eficient’ ³ 1667: ‘capacitat de produir un efecte’
³ tots descriuen un atribut que es pot reconèixer per les conseqüències
Energia, què és? ³ Segle 20
³ Ús generalitzat de combustibles fòssils/nuks ³ Energia = combustibles
³ Energia vol dir domini, poder sobre, . . . ³ Energia esdevé una forma de control de les
comunitats
³ Energia = guerra, robatori de terres, . . .
Mites energètics
1. Pa%m una crisi d’energia 2. Som consumidors d’energia 3. Millor vida vol dir més energia
No hi ha crisi d’energia!
On és la crisi d’energia?
Hi ha crisis de combustibles fòssils
… i de combustible nuclear
Consumir o fer servir energia?
³ La física ens diu que “l’energia ni es crea, ni es destrueix” ³ L’energia es converteix d’una forma a una altra ³ La quantitat d’energia roman sempre constant
Consumir o fer servir energia?
³ Els humans som convertidors d’energia, igual que tots els éssers vius
Consumir o fer servir energia? ³ El concepte de ‘consum’ d’energia
³ Associat amb el consum de matèries primeres no renovables (amb contingut energètic)
³ Els humans ens tornem ‘consumidors’ d’energia a mesura que cremem (carbó, petroli, gas) i fissionem (urani) combustibles
Consumir o fer servir energia? ³ Els humans podem consumir matèries
primeres no renovables (aprofitant, o fent servir, l’energia que contenen).
Consumir o fer servir energia?
³ Els humans podem aprofitar fonts d’energia renovables i no renovables, però mai hem consumit, ni consumirem, energia
El balanç d’energia del cos humà
³ El ritme metabòlic ³ La nostra capacitat de generar calor és funció
del ritme d’activitat muscular ³ Una part de l’energia generada per l’activitat
muscular es transforma en treball (força*espai) i ³ La part romanent d’energia es dissipa com calor
³ Depèn de: ³ El nivell d’activitat muscular ³ Les condicions ambientals, i ³ La grandària del cos humà
El cos humà: convertidor d’energia
³ Unitat de ritme metabòlic: 1 Met=58,2W/m2
³ La superfície mitjana de la pell humana és 1,8 m2
³ La potència calorífica d’una persona, asseguda: ³ CP=58,2 Wm-2*1,8 m2=104,76 W ³ Equival al calor emès per
³ 1 bombeta incandescent de 100 W, o ³ 5 BMFC de 20 W cadascuna
El cos humà: convertidor d’energia
³ Una habitació amb 10 persones equival a un calefactor de 1.000 W (1 kW) de potència ³ CP=10*58,2(Wm-2)*1,8 (m2)=1.047,6 W
³ Durant una sessió de 2 hores, la generació d’energia (calor) serà 2.095,2 Wh (2 kWh) ³ Energia=1.047,6 W * 2 h = 2.095,2 Wh=2 kWh
Equival a 1
Els humans: convertidors d’energia
³ Els humans som convertidors d’energia ³ Convertidors d’energia endosomàtica:
³ El contingut energètics del menjar es converteix en treball i calor
Els humans com aprofitadors d’energia
³ Els humans som aprofitadors d’energia: ³ Aprofitadors d’energia exosomàtica:
³ Energia continguda en els fluxos biosfèrics ³ Energia continguda en materials (fòssils, nuclears)
³ Aprofitar i usar energia vols dir convertir energia disponible en no disponible
³ L’ús de l’energia és per proveir serveis
Millor vida vol dir més energia?
Millor vida vol dir més energia?
³ “Tanto los pobres como los ricos deberán superar la ilusión de que MÁS energía es MEJOR. Con este fin es necesario, ante todo, determinar el límite de energía más allá del cual se ejerce el efecto corruptor del poder mecánico”
Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona
Millor vida vol dir més energia?
³ “No es posible alcanzar un estado social basado en la noción de equidad y simultáneamente aumentar la energía mecánica disponible, a no ser bajo la condición de que el consumo de energía por cabeza se mantenga dentro de límites”
Illich, I. (1974) Energía y equidad, Barral Editores, Barcelona
Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia
Sistema dominant: ³ Energia com
recurs/mercaderia ³ Persona com
consumidora d’energia
³ Sistema energètic tecnocràtic: centrat en la tecnologia
Sistema alternatiu: ³ Energia com bé
comú ³ Persona com
aprofitadora d’energia
³ Sistema energètic democràtic: centrat en les persones i les societats
Necessitat de canvi de llenguatge en parlar d’energia
³ Per què canviar el llenguatge? ³ Per fer resistència al sistema energètic
dominant ³ Per deslegitimitzar el sistema energètic
dominant ³ Per anar creant CULTURA energètica
enfront a la incultura energètica dominant
La situació actual: trets principals
³ Un sistema energètic: ³ basat en fonts d’energia brutes i no renovables ³ poc eficient ³ centralitzat ³ vulnerable ³ dominat per un molt reduït nombre de corporacions
³ Una societat ³ on l’analfabetisme energètic és la regla ³ que depèn de l’energia per funcionar
Com hem arribat a aquesta situació?
³ Les primeres fonts d’energia que la humanitat va aprofitar foren les energies lliures i que eren a l’abast de tothom
³ L’industrialisme ha generalitzat les fonts
d’energia fòssils i la nuclear, que ni són lliures ni estan a l’abast de la gent
Visió dominant, 1939-1997
³ El franquisme i els governs de la transició afavoreixen als monopolis
³ Monopolització dels mercats energètics (electricitat, gas, benzina), per part d’empreses que extreuen/generen, transporten, distribueixen materials energètics fòssils (i nuclears) i construeixen embassaments
³ Les persones (físiques/jurídiques) només tenen una opció: estar abonades als monopolis
Visió dominant, 1939-1997
³ Resultat: ³ La societat no te cap preocupació per
l’energia, doncs es creu que ‘ja hi ha empreses que se’n cuiden’
³ Primers conflictes socials: ³ Central tèrmica de Cubelles ³ Centrals nuclears de Vandellòs i Ascó ³ Projectes de mineria d’Urani a Osona, La Selva,
etc. ³ 1ª condemna per delicte ecològic:
contaminació per ‘pluja àcida’ a la C.T. de Cercs
Alternatives a Catalunya
Dia del Sol, 1979
Alternatives a Catalunya
Revista Ciència, núm. 16, maig 1982
Alternatives a Catalunya
L’Alternatiu, núm.0, estiu 1984
Alternatives a Catalunya
L’Alternatiu, núm.2, hivern 1984-1985
Liberalització de l’energia
³ 1997: un seguit de leyes transposen les Directives Europees de liberalització dels mercats de l’energia ³ S’obliga a trencar l’estructura vertical dels
monopolis ³ Es liberalitza generació i comercialització ³ Continua regulat el transport i la distribució ³ Es creen empreses jurídicament diferents, però
s’integren dins d’un mateix grup
Liberalització de l’energia
³ La Ley 54/1997 del sector eléctrico, a banda del Règim Ordinari, reconeix l’anomenat Règim Especial de generació d’electricitat, per donar cobertura a les fonts d’energia renovables ³ Es garanteix un rendibilitat raonable per a
les inversions en tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable
³ Sorgeixen operadors independents
L’energia avui
³ Gran desenvolupament de les tecnologies per a l’aprofitament de les EnRen (inversions privades) ³ Eòlica: 22.573 MW, 48.103 GWh ³ Solar FV: 4.298 MW, 7.803 GWh ³ Solar ThEl: 2.000 MW, 3.443 GWh
³ Les empreses elèctriques que actuen en el mercat de generació (liberalitzat) es posen a instal·lar molta potència en CTCC (25.340 MW, fins 12/2012), molta més de la necessària
L’energia avui
³ El mercat de les renovables és desenvolupat per operadors independents dels hereus dels monopolis, que van ocupant posicions en el mercat de l’electricitat
³ Els hereus dels monopolis, quan se’n donen compte, intenten recuperar posicions i alguns comencen a invertir en renovables (i comprar empreses)
L’energia avui
³ Les administracions públiques ‘intervenen’ de forma abusiva en el mercat, regulant fins a cotes inversemblants
³ Alguns grups ‘conservacionistes’ fan oposició a l’eòlica i la solar
³ Les empreses promotores no ‘sintonitzen’ amb la societat
³ Resultat: ³ Molts operadors independents es veuen forçats a
vendre els seus projectes als oligopolis elèctrics, que van recuperant terreny
L’energia avui
³ Els oligopolis declaren la guerra a les energies renovables
³ Els governs es treuen la carota i avalen les posicions dels oligopolis
³ Oberta corrupció: polítics en CA d’empreses elèctriques
³ Resistència social i creació d’estructures innovadores
Tot va donar un tomb . . .
³ L’any 1976, quan un jove activista, va publicar un article a la revista Foreign Affairs.
³ Avui aquell jove és un respectat cap científic i director emèrit del Rocky Mountain Institute
www.rmi.org
³ I, a continuació, va publicar una obra clau per abordar una nova visió de l’energia
La problemàtica energètica
³ Les tres preguntes clau: ³ Quina quantitat d’energia es
necessita? ³ Quin tipus de tecnologia cal
utilitzar? ³ Qui ha de controlar els sistemes
energètics?
La problemàtica energètica
³ Quanta energia es necessita per viure dignament ? ³ Depèn de la tecnologia i de l’es%l de vida
³ Tecnologia: eficiència ³ Es%l de vida: comportament
Sistema Energètic: la cadena tecno-humana
En. En. En. En. Prim. F.D.C. Ut. Aprofitada
escollir la tecnologia: - T.U.F.: procés de decisió a escala familiar - T.Sub.: procés de decisió comunitària
Tec. Sub.
Tec. Ús Fin.
Estil de vida
Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD
³ Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³ il·luminació: 1000 lúmens (6 b.i., 60 W., 6 h/dia) ³ refrigeració aliments: nevera 200 li. (+5oC)+congelador 100 li.
(-18oC) ³ neteja roba: rentadora automàtica i escalfament no elèctric ³ 200 rentades/any, 4 kg roba/rentada ³ electrònica: TV, radio, ordinador personal ³ ventilació: aire fresc als edificis
³ Serveis energètics (no elèctrics) i tecnologies d’ús final: ³ cocció aliments: cuina per a cuinar 3 àpats cada dia ³ escalfament d’aigua: per rentar i per a higiene personal
Serveis Energètics Mínims Domèstics SEMD - Electricitat
Serveis energètics (elèctrics) i tecnologies d’ús final: convencional eficient kWh/a Wats Wats/cap kWh/a Wats Wats/cap
il·luminació 788 90 22 280 32 8 refrigeració 850 97 24 140 16 4 neteja roba 400 46 12 70 8 2 electrònica 2.483 283 71 350 40 10 ventilació 500 57 14 105 12 3 altres 1.986 227 57 280 32 8
total 7.008 800 200 1.226 140 35
SEMD-elèctrics a Catalunya
Catalunya: 7.197.000 habitants (2007)
W/cap TWh/any Tecnologia convencional 200 12,61 ús final eficient 35 2,21
real 172 10,84 (solament sector domèstic, no inclou serveis ni indústria)
SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional CTCC (turb.g+v, 53%)
SO2 NOx CO2 mtn mtn mtn Tecnologia convencional 0,00 1,26 4.350 Ús Final eficient 0,00 0,22 761
real 0,00 1,08 3.741 convencional: 4,5 CTCC de gas de 400 MW = 1.800 MW eficient: 1 CTCC de gas de 320 MW = 320 MW amb un FC de 0,8
SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables
SO2 NOx CO2
Mtn Mtn Mtn Tecnologia convencional 0,00 0,00 0,00 Ús Final eficient 0,00 0,00 0,00
real 0,00 0,00 0,00
Però, què implica generar amb renovables?
SEMD-elèctrics a Catalunya
Tecnologia de Subministrament convencional energies netes i renovables
energia potència sup. potència sup. GWh MWSGETS km2 MWSCEE km2
T.U.F. conv. 12.609 4.113 79,4 4.798 47,9 efic. 2.206 720 13,9 840 8,4 real 10.844 3.537 68,3 4.126 41,3
SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW) - SCEE (FC: 0,3; OS: 1 Ha/MW)
Catalunya: produir amb el Sol i el Vent tota l’energia elèctrica avui generada
amb combustibles fòssils i nuclears Electricitat generada (2007) combustibles fòssils+nuks: 33.355 GWh eòlica (SCEE): 12.691 MW 127 km2
solar (SGETS): 10.878 MW 210 km2
SCEE (FC: 0,30; OS: 1 Ha/MW) SGETS (FC: 0,35; OS: 1,93 Ha/MW)
CATALUNYA I LES ENERGIES RENOVABLES
³ Estem disposats a dedicar entre 125 i 210 km2 a la captació de les energies que flueixen per la biosfera?
La problemàtica energètica
³ Les respostes del Soft Energy Path a les preguntes clau
Quanta energia?
³ Reduir el malbaratament energètic de la societat actual: ³ Reduint les necessitats d’energia ³ Adequant les fonts als usos finals ³ Creant sistemes energètics eficients Tot plegat per reduir i evitar la introducció a
la biosfera de productes contaminants
Quina tecnologia
³ Emprar tecnologies a petita escala o a escala comunitària: ³ Per fer possible la captació, transformació i
utilització de l’energia solar, tant en les seves formes directes com indirectes
Per facilitar la comprensió dels sistemes energètics per part de les persones que els fan servir
Energia per a viure
³ Energia endosomàtica ³ aliments, ³ aigua, ³ oxígen
³ Energia exosomàtica ³ captació fluxes biosfèrics
Fluxes biosfèrics
³ Les energies lliures, netes i renovables ³ Es basen en l’energia solar i les seves
derivades ³ El Sol: un gran reactor nuclear de fusió que
‘crema’ 600.000.000 tn d’H2/seg. a 20.000.000 graus K, irradiant una energia equivalent a 3,7*1023 kW (64.070 kW/m2): és un reactor de fusió segur i barat (d’inversió manteniment)
Fluxes biosfèrics ³ La interferència humana:
³ La captació del flux significa un retard en el seva ruta natural
³ En cap cas, significa ‘consumir’ energia
Fluxes biosfèrics
³ El flux de radiació solar ³ La Terra intercepta 171*1015 W (1.367 W/m2) ³ La Terra absorbeix 142*1015 W (la potencia
equivalent a 120 milions de reactors nuclears de 1.000 MW). En un any: ³ 14.000 vegades el consum actual, ³ 28.000 vegades la producció de petroli
Fluxos energètics de la Terra
³ Tres fonts d’energia primària: ³ El flux d’energia Solar: energia radiant (174 x 1015 WaMs = 174 PW)
³ El flux d’energia de l’interior de la Terra: energia geotèrmica (32,3 x 1012 WaMs = 32,3 TW)
³ El flux d’energia planetària: l’energia de la força d’atracció de la gravetat,
marees (2,7 x 1012 WaMs = 2,7 TW) Necessitats d’energia al món: 16 TW (2009)
El flux d’energia solar
Els fluxos biosfèrics d’energia
Fluxes biosfèrics
³ Energia solar ³ Radiació solar directa ³ Radiació solar indirecta
³ escalfament de les masses d’aire: vent ³ escalfament de las masses d’aigua: cicle hidrològic ³ biomassa: fotosíntesi (Sol+CO2+aigua+nutrients)
³ Energia de l’entorn (ambiental) ³ Energia gravitacional (gravetat) ³ Energia geotèrmica (calor de la terra)
Fonts d’energia renovable
³ Sistemes de captació de FER: ³ Generació de calor
³ Solar, biomassa,
³ Generació d’electricitat ³ Solar FV i solar tèrmica ³ Biomassa (sòlida, líquida, gasosa) ³ Eòlica ³ Hidràulica
Tecnologia solar tèrmica ³ Generació in-situ
Tecnologia termo-electro solar
Tecnologia solar elèctrica
Tecnologies energè6ques ³ Generar elec%citat amb el vent
29 anys d’eòlica a Catalunya
Valldevià, 10 de març de 1984: SCEE ecotècnia 12/15
L’eòlica a Catalunya, avui
El Perellò, 25 de juliol de 2008: SCEE eco100, alstom-ecotècnia
Tecnologies energè6ques ³ Produir biogas i generar elec%citat amb restes orgàniques
Cogeneració
³ Cogeneració de calor i electricitat amb elevada eficiència i diversitat de combustibles (fòssils i biològics)
³ Sistemes d’energia renovable in-situ i tecnologies de recuperació d’energia que capturen energia que d’altra forma no s’aprofitaria
Generació distribuida
³ Potencies entre 1 kW fins 400 MW ³ Motors de combustió interna ³ Turbines de gas ³ Turbines de vapor ³ Motors Stirling ³ Piles de combustible ³ Microturbines
Model comparatiu
CHP descentalitzada amb motor de gasMW GN MW th/el
0,42 1 electricitat
2,38 Motor gas 0,45 1,07 calor
0,13 0,31 pèrdues
Generació centralitzada convencional (CTCC) i calderesMW GN MW th/el
0,52 1 electricitat1,92 CTCC
0,48 0,92 pèrdues3,114 pèrdues totals 1,0421
0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas
0,90 1,07 calor
Generació centralitzada convencional (CTNuk o CTFuel) i calderesMW GN MW th/el
0,30 1 electricitat3,33 CTNuk/CTFuel
0,70 2,33 pèrdues4,524 pèrdues totals 2,4524
0,10 0,12 pèrdues1,19 Caldera gas
0,90 1,07 calor
Generació distribuïda
Micro-cogeneració Generació combinada de calor i electricitat
Un exemple: casa familiar Bcn
³ Necessitats d’energia ³ Tèrmica: 4.000 kWh/any (456 W/m2) ³ Elèctrica: 1.500 kWh/any (85 W/m2)
³ Radiació solar: 1.470 kWh/m2.any ³ Energia solar
³ Tèrmica: 4,54 m2 (3,4 kW) ³ FV: 6,80 m2 (0,7 kW)
L’habitatge: 100% amb EnRen
³ la UE adopta la Directiva 2010/31/CE o EPBD – Energy Performance Building Directive o Directiva d’Eficiència Energètica en l’Edificació ³ Objectiu:
³ Edificis nous amb necessitats d’energia gairebé nul·les, a partir del 31/12/2020
³ Edificis públics abans del 31/12/2018 ³ Entra en vigor el 8/7/2012 ³ Transposició abans del 9/7/2012
L’energia a l’habitatge
L’energia a l’habitatge
L’energia a l’habitatge Per què no considerar els edificis com infraestructures energètiques?
Edifici ‘passiu’
³ Bon aïllament de la pell de l’edifici ³ Sistema eficient d’escalfament i ventilació ³ Ús de l’energia solar ³ Ús eficient de l’energia elèctrica ³ Ús de fonts d’energia renovable per
cobrir la resta de necessitats
Tecnologies energè6ques
³ Tecnologies de les energies renovables: què tenen en comú? ³ Són únicament inversions en infraestructura energè%ca (excepte la biomassa)
³ No requereixen inversió en combus%ble (la biomassa si)
Tecnologies energè6ques
³ Tecnologies de les energies renovables: per què? ³ Per que captar, transformar i usar els fluxos d’energia renovable significa pels humans ³ recuperar el paper que els humans sempre han %ngut com conver%dors i aprofitadors del fluxos energè%cs
³ esdevenir membres ac%us de la comunitat biosfèrica/terra (cooperació, col·∙laboració)
Qui controla?
³ Fer néixer sistemes energètics descentralitzats: ³ Que emprin fonts d’energia renovables ³ Que sigui propietat de la comunitat que els
maneja i els fa servir Per fer possible el control democràtic a nivell
local www.smud.org
www.ews-‐schonau.de
Autors: A. Doleschek (ISuSI) H. Lehmann (WCRE), J. Puig (Eurosolar) M. García (Ecoserveis) S. Peter (ISuSI)
Alternatives a Catalunya
S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García
S. Peter, H. Lehmann,J. Puig, , M. García
Tancar les nuclears
Un escenari possible . . . ³ L’escenari es basa en dos punts principals:
³ Subs%tuir un 50% de l’electricitat generada per les nuclears amb energies renovables
³ Subs%tuir l’altre 50% amb cogeneració ³ Cumplir la Direc%va Europea 20-‐20-‐20
GWh
GWh
GWh
Generació nuclear
Generació renovable
Cogeneració
2009 2020
Cogen + renovables ³ Renovables: creixement 17% anual ³ Cogeneració: creixement 12% anual
Tasa de crecimiento
02.0004.0006.0008.000
10.00012.00014.00016.00018.00020.000
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Año
GW
h
R.E. EERR R.E. Cogeneración
12% anual
17% anual
Inversió estimada: 19€/persona.mes
Inversió per a EERR Inversió per a CHP
1.500 MEUR/GW 500 MEUR/GW
14.965 MEUR 1.708 MEUR
10 anys 10 anys
1.496 MEUR/any 171 MEUR/any
7,4 Mill. persones 7,4 Mill. persones
17 EUR/Pers*mes 2 EUR/Pers*mes
Tancar les nuclears
Tancar les nuclears ³ Incompa%bles amb un sistema energè%c distribuït i amb molta proporció de renovables
I més tard . . . a Alemanya
Alemanya: la Energiewende
Alemanya: Energiewende
Alemanya: menys nuclear i carbó
Alemanya: més renovables
Alemanya: més renovables
German Energy TransitionArguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012
www.energytransition.de
German Energy TransitionArguments for a renewable energy future
By Craig Morris, Martin Pehnt
An initiative of the Heinrich Böll FoundationReleased on 28 November 2012
www.energytransition.de
Projectes comunitaris, Dk
Middelgrunden, Dk
Projectes comunitaris, BE
Projectes comunitaris, UK
Remunicipalització xarxa
Aquí i ara!: La guerrilla solar
Aquí i ara!: som energia
aquí i ara!
Conclusió primera
³ L’energia no és només qüestió de Tecnologia
Conclusió segona
³ L’energia és també una qües<ó de DEMOCRÀCIA
Conclusió tercera
³ I també l’energia és una qüestió de DRETS HUMANS . . . .
³ El dret Humà a l’energia
³ Fer realitat el Dret humà a una vida digna en un indret, requereix una certa quan%tat d’energia exosomà%ca
³ D’on s’obté aquesta quan%tat d’energia addicional, que suplementa l’energia endosomà%ca necessària per viure be o viure dignament?
Del passat recent . . .
• The twentieth century experience shows us that a society based on fossil and nuclear fuels is unable to guarantee the human right to energy to all mankind – it consistently violates the human right to
a decent life The Human Right to Renewable Energy, WREA2005
. . . cap al futur
³ La humanitat ha d’abandonar la seva dependència d’una economia basada en el consum de matèries primeres energè%ques, i esdevenir membre comunitat biosfèrica ³ Integració en els cicles naturals ³ Aprofitar fluxos biosfèrics ³ Viure al ritme del Sol
. . . cap al futur
³ Viure al ritme Sol vol dir reconèixer que la vida a la Terra té limitacions, ja que l’energia disponible per ser captada, conver%da i u%litzada és estrictament limitada pel la constant solar: 1,3 kW*m-2 (a les capes altes de l’atmosfera)
. . . cap al futur
³ El repte real per a la humanitat, avui: ³ Aprendre a viure al ritme dels fluxos biosfèrics (que tenen qualitats energè%ques) ³ Reconeixer el Dret a la captació i ús de l’energia con<nguda en els fluxos biosfèrics
³ Exercir aquest Dret de forma responsable
. . . cap al futur
³ Renewables are the only ones that can guarantee the human right to energy
The Human Right to Renewable Energy, WREA2005
³ Les renovables ³ són una oportunitat única pels humans de ser membres ac<us i responsables de la comunitat de la Terra
³ són una història d’amor entre el Sol i la Terra
Drets i responsabilitats
³ Adequar els es<ls de vida al fluxos de l’energia solar (energia solar directe i les seves formes indirectes) és un aprenentatge, ³ quan més aviat es vagi realitzant, menys costos de tota mena hauran de suportar els humans per poder anar vivint en les societats que han creat en el marc d’aquest bonic planeta que ens acull,
³ doncs les societats humanes sempre han necessitat, necessiten i necessitaran u%litzar energia per viure dignament en el planeta Terra.
Moltes gràcies I recordeu . . . .
Hem de repensar profundament les relacions dels humans amb l’energia!
Moltes gràcies
• Més info a: http://www.energiasostenible.org http://enercatin.blogspot.com.es http://cmescollective.org http://www.energias-renovables.com http://www.eurosolar.org http://www.wcre.de/en/ http://www.ren21.net http://www.irena.org/