Escultura Gòtica a la Península

Escultura gòtica a Castella-Lleó i a Navarra

• Escultura monumental de les catedrals

• Retaules

• Monuments funeraris

• Cors

Transició del Romànic al Gòtic a Navarra i a Castella. Timpà de l’església del Sant Sepulcre d’Estella i portalada de la Catedral d’Àvila amb

estàtues-columna als brancals i al mainell.

Detalls del frís de l’Església del Sant Sepulcre d’Estella (Navarra). Sants a fornícules i les Tres

Maries al sepulcre.

Santa Maria d’Olite (Navarra). Detall d’Apostolat.

Detalls escultòrics de l’església de San Bartolomé de Logroño.

Catedral de Lleó. Portalada del Judici Final. Al mainell la “Virgen Blanca”.

Catedral de Lleó. Portal del Judici Final. Detall de la llinda: els benaurats.

Catedral de Lleó. Portal del Judici. Detall de la llinda. Els condemnats.

Catedral de Lleó. Portal Dret. Detall de la Dormició de la Verge.

Portal esquerre del costat sud del transsepte. Catedral de Lleó. Al Timpà el Pantocrator i el

Tetramorf, reminiscències romàniques.

La Virgen Blanca del mainell del portal principal de la Catedral de Lleó.

Catedral de Lleó. Presència iconogràfica a les catedrals dels reis i reines com a representants de

la pau i la justícia.

Catedral de Burgos. Portalada del Sarmental. Crist com a doctor, envoltat dels evangelistes seguts a pupitres, en actitud d’escriure i amb els seus símbols, beneeix als fidels. Portalada de la Coroneria. Sant Joan i la Verge adorant a Crist.

Catedral de Burgos. Estàtues dels brancals de la Porta del Sarmental de la Catedral i retrat de la Reina

Beatriu de Suàbia, esposa de Ferran III i mare d’Alfons X el Savi (a l’interior).

Sants de la Catedral de Burgo de Osma (Gòtic del s. XIII) i de la Catedral de Sevilla (2ª meitat del s. XV) de Lorenzo de Mercadante, escultor

bretó.

Imatges religioses exemptes a Castella-Lleó.

• La Verge

• Crist Crucificat

La Verge de l’Esperança (anònim flamenc) de la Catedral de Lleó i la Verge amb el Nin (Virgen Blanca) de Cornielles d’Holanda del Museu de

Pontevedra.

La Verge amb l’Infant de la Catedral de Lleó i Santa Aina amb la Verge nina de la catedral

d’Oviedo.

Crists Crucificats del s. XIII. El de l’esquerra és de San Julian de los Prados d’Oviedo i el de la dreta es troba a Paredes de Nava (Palència) al

Museu de l’Església de Santa Eulàlia.

Dos retaules: un de pedra, anònim, flamenc, del Museu d’escultura de Valladolid, i l’altre, de fusta policromada, que ocupa tota la paret de l’àbsis de la nau central de la

Catedral de Toledo.

Catedral de Sevilla. Retaule de Pierre Dankart del període del gòtic flamíger a l’altar major. Escenes de la

vida de Crist, de vides de sants i de la Biblia.

Sepulcres del Doncel de la Catedral de Sigüenza i del Conestable d’Isabel I de Castella,D. Pedro Fernández de

Velasco i la seva dona, Dª Mència Mendoza, de la Catedral de Burgos.

Catedral de Toledo. Capella de Santiago. Sepulcres gòtics de D. Alvaro de Luna i de la seva

dona. Detall d’un criat agenollat.

Cadiram del cor de la Catedral d’Àvila.

Existien creuers a l’entrada dels pobles. Es conserven alguns de gòtics com el de Hío a

Galícia.

ESCULTURA GÒTICA A CATALUNYA. Transició del romànic al gòtic. Calvari de

Sant Joan de les Abadesses.

Cristos gòtics patint la Crucifixió (Museu Marès de Barcelona).

Dues estàtues exemptes del Museu de Vic: la Verge dels Boixadors i Sant Joan Baptista.

Creuer gòtic de Tàrrega (Lleida). Estàtua d’embalum rodó sota dosseret de la façana de

Santa María del Mar de Barcelona.

Gàrgola de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Sants del brancal de la Catedral de Tarragona.

Museu Marès (Barcelona). Relleu amb un bisbe acompanyat de canonges.

Portalada gòtica de l’església de Santa María de Castelló d’Empúries. Timpà amb l’Adoració

dels Reis Mags.

Retaule Major de la Catedral de Tarragona (1426-1433). Realitzat per Pere Joan. Episodis de

la vida de la Verge María i de Santa Tecla.

Retaule major de la Catedral de Tarragona. Detalls del Martiri de Santa Tecla. El material és

alabastre, amb policromia, realçada amb or.

Retaule de la Passió de Crist (1341) de Sant Joan de les Abadesses (Museu de Vic).Autor: B. Saulet.

Monestir de Pedralbes. Tomba gòtica del s.XIV de la Reina Elisenda de Montcada,fundadora del

Monestir, quarta esposa del rei Jaume II.

ITÀLIA. OBRA EN RELLEU DELS PISANO. Níccolo realitza el púlpit del Baptisteri de Pisa (Itàlia), de planta hexagonal amb set columnes aguantades sobre lleons. Cinc panells compten històries sagrades. Veim un detall de la Nativitat, inspirat en figures clàssiques romanes.

Níccolo Pisano (1220-1280). Panell de l’Adoració dels Reis del Púlpit del Baptisteri de Pisa. Nativitat del Púlpit de

la Catedral de Siena. Característiques: majestuositat i serenitat.

Púlpit de la Seu de Pisa realitzat per Giovanni Pisano. Nou panells. Detall de la fugida a Egipte.

Giovanni Pisano. Panells del Púlpit de la Catedral de Pisa. La Nativitat de Jesús. Detall del

panell dels Condemnats a l’Infern (Característiques: tensió i dramatisme).

Giovanni Pisano: Moisés. Seu de Siena Andrea Pisano: Verge amb l’Infant de la

Catedral d’Orvieto.

Andrea Pisano. Porta Sud (1330-1336) del Baptisteri de la Catedral de Florència. Detall

del Baptisme de Crist.