ART GÒTIC

VASARI

• Protogòtic o transició. Segona meitat segle XII. Illa de França

• Clàssic. XIII-XIV . Extensió.

· Tardà. XV-XVI. Molt ornamental, flamíger.CATEDRAL CONCA s.XII. Burgos s. XIII

Milà XIV-XV

2.- ARQUITECTURA.Abadia Saint-Denis, abat Sûger (1144)

ARCBOTANTS o BOTERELLS

Arc característic de l’arquitectura gòtica que descarrega el pes des de les voltes en els contraforts.

• Aquell que consta de dos segments d’arc que es tallen formant un angle agut. Característic del gòtic

• Castellà: Arco apuntado;

ARC APUNTAT o OGIVAL

Porta del Sarmental (1240). Burgos.

• Arc format per segments de circumferència tangents entre ells, el quals tots junts valen 180º.

• Castellà: Arco carpanel.

ARC CARPANELL

• Arc que té la forma d’una quilla de vaixell invertida o de la clau dels quadres sinòptics. Propi del gòtic florit o flamíger.

• Castellà: Arco conopial;

ARC CONOPIALSinònim: ARC FLAMÍGER

VOLTA DE CREUERIA

Voltes estrellades

PIlars cruciformes i fasciculats.

ELEMENTS DECORATIUS.

2 de febrer,i 11 de novembre La llum de la rosassa principal es projecta just abaix de la rosassa de la porta principal.

el dia del solstici d’hivern (21 de desembre)

Agulles o fletxes, pinacles, claristori, trifori, gàrgoles

Catedral de Laon

Arcs forners

Tribuna

Trifori

Claristori

CATEDRAL. Sinònim: Església catedral; Seu. Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe.

•Església principal d’una diòcesi, seu del bisbe i el capítol catedralici. Castellà: Catedral; Iglesia Catedral; Seo.

Seu de Palma. Mallorca. Balears. A partir Jaume I (1230). Consagrada amb Jaume II, 1346, i 1601 (ss. XIV-XVII).

FITXA TÈCNICA

Títol Nôtre- Dame de ChartresArquitectes Mestre de ChartresCronologia 1191-1220Estil Gòtic clàssic francèsTipologia CatedralMaterial PedraSistema constructiu

Arquitravat i voltat

Dimensions 130 m (llarg) x 64 m (ample) x 32’90 m (alt)Localització Chartres (França)

Catedral de Chartres

Chartres Notre Dame de París

Doble girola

• Chartres conserva la millor colecció de vitralls originals gòtics d’Europa (el mateix que la Sainte Chapelle).

• Es tallaven, amb ferro fos, bocins de làmines de vidres de colors, de gruixos diferents, per a obtenir gradacions tonals, i, siguint el dibuix de l’artista, es muntaven mitjançant un bastidor de plom. Els trets fisonòmics dels rostres es definien i perfilaven amb la tècnica de la grisalla (aplicació, amb un pinzell, de tintes de color obscur).

En la nau major de la catedral de Chartres apareix traçat un cèlebre "laberint", els 13 m. de diàmetre del qual, el converteixen en el major dels conservats de l’època gòtica. A diferència dels laberints de l’Antiguitat), el de Chartres sols ofereix una ruta possible a través d’una línia contínua traçada al llarg de 262 metres i 11 cercles concèntrics fins a arribar al centre.

Començada al1163, es treballa sense interrupció fins s. XII, i ampliada XIII i XIV.

• Durant la Revolució Francesa fou destruïda en part, i restaurada per Viollet-le-Duc (s. XIX).

Façana amb estructura tripartida no es correspon amb les cinc naus.

Catedral Nôtre-Dame

•Galeria de Reis: 28 estàtues reis Israel (avantpassats de Crist).

http://www.notredamedeparis.fr/-Francais-

Catedral de Nôtre Dame de París (1163-1267)

Sainte Chapelle de París (Pierre de Montreuil, 1242-48)

El gòtic anglès.Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són monumentals, el transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,

especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular)

Exemples: catedral de Salisbury, catedral de Gloucester (i claustre), King’s College de Cambridge i abadia de Westminster

Abadia de Westminster (1245-1517)

El gòtic italià.Seguint la tradició del romànic italià i rebutjant gran part de les aportacions franceses,

el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu particular gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig

punt), policromia (marbres de colors), decoració geomètrica, predomini de l’horitzontalitat i importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i poques vidrieres)

Exemples: santa Croce de Florència i catedrals d’Orvieto, Siena, Milà i Florència (Santa Maria dei Fiori)

Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals com a remat (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil

venecià més horitzontal i recarregat en la seua decoració (palau ducal i Cà d’Oro)

Catedral de Burgos (Johan de Champagne i Mestre Enrique, 1221-1260, amb modificacions posteriors)

Catedral de Lleó (Mestre Enrique, 1205-segle XV)

Gòtic català• Planta basilical.• Decoració molt

austera.• Menys obertures • L’exterior

compacte.

Basílica de Santa Maria del Mar. Barcelona

GUILLEM SAGRERA (Felanitx, 1380? - Nápoles, 1456).

- 1416 la Catedral de Perpinyà. A partir del 1420, Mestre d‘obres de la Catedral de Palma; Porta del Mirador.

Catedral de Palma de Mallorca (finals s.XIII-1601)

2 de febrer,i 11 de novembre La llum de la rosassa principal es projecta just abaix de la rosassa de la porta principal.

el dia del solstici d’hivern (21 de desembre)

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426-1446)

Castel Nuovo de Nápoles

gran Sala dels Barons amb volta estrellada,

Palau de l’Almudaina Castell de Bellver

GÒTIC CIVIL

Claustre Hospital de San Juan de los Reyes

Barcelona

Ajuntament de Brussel·les