Upload
assumpcio-granero
View
165
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Escultura gtica
33/17. Portada principal Ntre Dame, Pars
34 /no. Portada de Sarmental (1240), Burgos
Catedral de Burgos
Portalada del Sarmental
3. Escultura gtica
Toledo
3.ESCULTURA GTICA
La tcnica utilitzada en lescultura gtica s la talla, encara que el material
utilitzat varia.
Les escultures de lexterior estan realitzades en la mateixa pedra del
parament i les imatges interiors en
pedra (marbre, alabastre, o be materials
ms cars en talles petites) o en fusta.
3.1. Caracterstiques
Als sepulcres sutilitza la pedra i el bronze.
Les composicions escultriques del gtic sn
molt diferents de les
romniques i presenten
caracterstiques
diferencials.
Realista. Desig de realisme fruit de les idees de Sant Francesc, que predica que tot ser creat per Du s digne
de ser representat tal como s, sense necessitat de
deformar-lo ni espiritualitzar-lo. El fort carcter simblic,
que va caracteritzar lescultura romnica, s substitut en el gtic per la naturalitat i el realisme.
Representaci de la naturalesa, muntanyeses, flors, animals, arbres, tot el que s obra de Du (afectar no tan
sols al paisatge, sin a la roba, rostres, etc).
Carcter ms hum: proporci, expressi de sentiments,
bellesa serena. Els ssers divins
ja no sn deshumanitzats, insensibles.
Sn la imatge viva de lamor i del dolor. Es continua representant la
Verge amb el Nin i el Crucificat.
3.1. Caracterstiques diferencials
Volum: Hi ha una evoluci en la supeditaci de lescultura al marc arquitectnic, per la qual les
figures escultriques dels
brancals cada cop tenen ms
volum, fins arribar a ser gaireb
escultures exemptes. Amb aix
tamb es guanya en realisme.
Moviment: Respecte al ritme, les figures de lescultura gtica somplen de vida, adopten trets personals, mostren actituds i gestos variats i
guanyen en humanitat, tot abandonat el
hieratisme i la geometritzaci de letapa romnica (cerquen el moviment en les representacions).
3.1.Caracterstiques diferencials
Prtic Reims (s. XIII):
LAnunciaci i la Visitaci (naturalisme).
Les figures, al contrari del romnic, comencen a relacionar-se entre elles fins a formar escenes amb sentit propi, com el grup de la Visitaci de la
faana de la catedral de Reims.
3.1.Caracterstiques diferencials
En relaci a la textura, el relleu ha evolucionant respecte al romnic. Les
figures estan ms treballades, el
tractament de les vestimentes
evoluciona, un tractament ms
clssic, cada vegada ms realista; les
robes es tornen senzilles, descassos plecs, i de composici clara i
grandiosa amb plecs voluminosos i
corbats.
3.1.Caracterstiques diferencials
Es crea un tipus de rostre triangular, de barbeta aguda. A finals de segle
XIV i meitat del segent, sallarguen les figures, que descriuen corbes;
les vestiments perden la serenitat
primitiva i apareixen amb plena
sinuositat curvilnia. En la segona
meitat del segle XV, les formes
precisen un major naturalisme,
procurant individualitzar els rostres
que es converteixen en veritables
retrats.
Referent al color, lescultura realitzada en fusta sol ser policromada, en canvi la realitzada en pedra es solia deixar amb el color natural
del material utilitzat, tot i que shan trobat restes de policromia en alguns timpans.
3.1.Caracterstiques diferencials
3.1. Caracterstiques
Funci essencialment decorativa, sense abandonar la dinstrucci dels fidels. Per, la imatge de Du ja no s terrible i justiciera, com
en el Romnic, sin paternal, amable, propera i misericordiosa; s
un Deu damor.
Romnica:
transmet eternitat,
solemne majestat,
allunyament dels
humans, imposa
respecte. Sobre
collidora.
Gtica: dolor,
bellesa, desitjos
de viure, sapropa als humans.
3.1. Caracterstiques
3.1. Caracterstiques La TEMTICA continua essent bsicament religiosa, tot i que
adquireix un carcter ms narratiu. Es mantenen les fonts
iconogrfiques usades en el romnic.
Temes dominants:
La Crucifixi (Crist crucificat clavat amb tres claus).
La Mare de Du amb el Nen (Verge dialogant o jugant amb el nin) seran els motius ms habituals.
Encara que tamb adquireixen importncia la vida dels sants (hagiografies) o escenes de la seva vida com els seus miracles
i els seus martiris.
Es conforma el tema de La Pietat (nou), i els sepulcres.
Temes que, tamb, apareixen en els retaules de les capelles.
El tema omnipresent del romnic, la imatge de Du en el Judici Final, es continua utilitzant.
HUMANITZACI
DELS TEMES LA VERGE
EL CRUCIFICAT
SANTS (Hagiografies)
Toledo (XVI) Lle
Temes preferits
3 claus
Els Crists gtics
pateixen, mouen a la
compassi.
Temes preferits
CRIST-JUTGE
INTERCESSORS
LA VERGE
PIET (nou)
AMPLIACI DE
TEMES TEMES RELIGIOSOS
AMPLIACI
DE TEMES
TEMES PROFANS
BESTIARIS (grgoles)
ESCENES DE GNERE
PAISATGES
RETRATS
Alfons X el Savi i Violant dArag
Catedral de Burgos
Iconografia Simita la naturalesa: MN SENSIBLE
Apareixen:
EL RETRAT I EL PAISATGE
AMPLIACI DE TEMAS
NOVES FONTS ICONOGRFIQUES
FONTS
ICONOGRFIQUES
HAGIOGRAFIES.
EVANGELIS APCRIFS.
La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII).
TEATRE LITRGIC (finals del segle XV).
BBLIA PAUPERUM.
Temes
preferits
3 claus
Els Crists gtics
pateixen, mouen
a la compassi.
En el tema de la Passi, el Crucificat s la viva representaci del dolor i el patiment propis
dun hum i inspira compassi a qui el contempla (al contrari al cos impassible del
romnic), sha aprimat, malferit apareix amb el cos retorut de dolor. El cos no est rgid, sin
desplomat. Pretn emocionar. Un sol clau
subjecta els peus, el que facilita el moviment del
maluc. La corona de rei s substituda per la
corona despines. Els cabells es mostren caiguts i dels costats oberts brolla sang.
Temes preferits
i ampliaci de
temes
El dolor de la Passi en el Crucificat, creix amb la presncia de la Mare de Du, que rep el cos mort del seu Fill, tot conformant el grup de la Pietat (tema nou
molt trgic, on al dolor de la mort de Jess safegeix el dolor de la Mare que ho contempla).
En lloc de la Sedes
Christi bizantina,
apareix amb sentiment
hum, la Verge es
comunica amb el Nin.
En el tema de la Verge amb el Fill, Maria es mostra en el seu aspecte ms maternal; ja no s tan sols el
tron de Du, sin la mare que es comunica amb el
seu fill, el mira, lacarona i hi juga.
3.1. Caracterstiques
Catedral de Lle. Situada al trencallums de la
portalada central.
Maria, com a figura amable i prxima, ha substitut el
pantocrtor majestus de lalta edat mitjana. Representaci amb
un fort naturalisme.
3.1. Caracterstiques
3.1. Caracterstiques
3.1. Caracterstiques
3.1. Caracterstiques
Sha perdut la tradicional posici frontal en el centre i
domina lalegria.
Alguna de les faanes del transsepte sol estar
dedicada a un Sant
relacionat amb lesglsia concreta (hagiografies).
Nous llocs FAANES
CRESTERIES
TORRES XAPITELLS
ARCBOTANTS
PINACLES
CIMBORIS
EXTERIORS
INTERIORS
Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i lescultura es trasllada a:
RETAULES
CADIRAM DEL COR
SEPULCRES
TRONES (PLPITS)
Llocs: Els espais de lescultura, a les esglsies gtiques, segueixen essent les portades, capitells de claustres, grgoles (subordinaci a larquitectura), per tamb, sepulcres, retaules, talles exemptes, s a dir, sinicia el procs dalliberament de lescultura respecte a larquitectura, que culminar al Renaixement, i apareixen alguns canvis:
3.1. Caracterstiques: ESPAIS
a) La portalada continua essent un
lloc essencial del relleu escultric, com
en el romnic, per ara lescultura presenta ALGUNES DIFERNCIES
DEL ROMNIC.
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
a) La portalada: Espai ms abundant:
es generalitzen les tres grans obertures
atrompetades, amb arquivoltes i suports
(brancals o muntants), a ms shi afegeixen faanes en els braos del
transsepte.
ESPAIS
Catedral de Burgos
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
a) La portalada: Les figures escultriques sn ms independents del marc
arquitectnic, per exemple, sovint les columnes dels brancals (jambas)
evolucionen fins a arribar a ser escultures exemptes, essent substitudes per les
esttues-columnes, i sn ms naturalistes.
ESPAIS
Catedral de Burgos
LAdoraci dels Mags
ESPAIS
Catedral de
Burgos
Alfons X el Savi i
Violant dArag
ESPAIS
Dosseret: Element arquitectnic decoratiu,
volat en forma de volta, situat
horitzontalment damunt una esttua
o un sepulcre adossat a la paret.
Peanya o pedestal:
Peu de poca alada que suporta
una columna, una esttua, un vas o
un altre element decoratiu.
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
a) La portalada: Les esttues-
columnes solen aparixer damunt
duna mnsula i cobertes per un dosseret (doselete).
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
a) La portalada:
- El timp ja no es decora
amb una nica escena, sin
que sol estar dividit en
registres o franges
horitzontals (escenes ms
versemblants).
- Normalment, el timp acull el
tema principal; el Judici Final,
la vida de la Mare de Du o
dels sants.
- Al mainell sol aparixer la Mare de Du, Crist, o el sant local i, fins i tot,
bisbes (ex. Catedral de Burgos, tal vegada, el Bisbe Maurici, no s sap amb
seguretat).
- Els brancals es reserven als apstols.
- Les arquivoltes somplen de figures que segueixen la direcci dels arcs.
ESPAIS
Crist acompanyat de tetramorfs, smbols dels 4 evangelistes, en el timp (ngel, lle,
bou alat, guila).
Tot i que el tema del pantocrtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconixer el
naturalisme propi de lpoca.
ESPAIS
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
a) La portalada:
- Les figures escultriques de les
arquivoltes (apstols, sants,
msics...), no tenen la disposici
radial del romnic, sin que segueixen
la corba o direcci dels arcs.
ESPAIS
Cadascuna de les rosques o motllures, que formant una srie darcs concntrics, decoren larc de les portades medievals en el seu parament exterior, i recorren la corba de larc en tota la seva extensi i acaben en la imposta, solen arrancar dun brancal del prtic i acabar a laltre.
ESPAIS
Prtic gtic i el gablet: Element decoratiu, front calat i
acabat en un angle molt agut, se sol
collocar a la part superior dels
principals arcs duna faana, i la fa ms estilitzada.
ESPAIS
Nous llocs FAANES
CRESTERIES
TORRES XAPITELLS
ARCBOTANTS
PINACLES
CIMBORIS
EXTERIORS
INTERIORS
Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i lescultura es trasllada a:
RETAULES
CADIRAM DEL COR
SEPULCRES
TRONES (PLPITS)
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
b) Els retaules van adquirint una importncia progressiva i sn narratius, doncs
ens conten una histria. Durant el gtic la pintura mural va perdre espai i
inters, ja que els murs podien ser substituts en bona part per vitralls. En
desaparixer la pintura de les parets es va concentrar en els retaules
ESPAIS
Cimabue.
Escola
romana
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
b) Retaules: Un retaule s un conjunt
descenes escultriques o pictriques emmarcades, situades al mur darrera
un altar, i que narren la vida del sant al
qual es dedicava laltar o representen altres temes religiosos.
ESPAIS
ESPAIS
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
b) Retaules. Consta de diverses parts: Bancal o predella (s el cos baix, que t
la missi de servir de pedestal). Si s doble, linferior sanomena sota-bancal. El cos del retaule est dividit horitzontalment en pisos o cossos (1r, 2n , 3r...) i,
verticalment, en carrers. El guardapols i, finalment, ltic.
ESPAIS
RETAULES
La zona baixa ms propera al terra: bancal o predella; s un cos baix, que t la missi de servir de pedestal. Si s doble, linferior sanomena sota-bancal.
Pisos o cossos, els cos del retaule es divideixen horitzontalment en els carrers (1r, 2n , 3r...), el central ms ample).
El cos central: tema principal de lobra.
Les zones verticals: carrers, que es subdivideixen: "cases o encaixaments, compartiments caixeta, on estan els relleus.
Escenes separades per
entre carrers.
Polsera o guardapols: part superior, mena de dosseret, s lelement que sobresurt i emmarca el retaule per protegir-lo de la pols.
tic s el nom que rep el pis superior, que corona el carrer central.
ESPAIS
La zona baja: banco o predela; tico: parte superior (polvera o guardapolvo).
El cuerpo central: tema principal de la obra.
Las zonas verticales: calles, que se subdividen en:"casas o encasamientos o encajamientos.
Escenas separadas por entrecalles.
Pisos o cuerpos, partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central ms ancho.).
ESPAIS
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
c) Les cadires del cor. El cor s la part de
lesglsia destinada al clergat menor, que acompanyava amb els seus cntics les
celebracions religioses. El cor pot estar
situat al centre de la nau central, als peus
de la nau central o en algun lloc elevat.
Les misericrdies eren peces a les cadires del cor,
afegides a la part inferior, i que noms eren visibles
quan el seient estava plegat i servia perqu els
canonges sasseguessin dissimuladament durant les pregries en qu havien destar drets.
El cadiram (sillera) del cor solia estar
decorat amb relleus: la
fusta dels braos, els
respatllers i les
misericrdies.
ESPAIS
Cadiram del Cor de la Catedral dAlbi (s. XIII-XIV), Frana (ubicat a la nau central).
ESPAIS
Giovanni Pisano: Plpit de
lesglsia de SantAndrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de
Jess, infncia, crucifixi i Judici Final.
ESPAIS
Giovanni Pisano: Plpit de
lesglsia de SantAndrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de
Jess, infncia, crucifixi i Judici Final.
ESPAIS
d) Els capitells dels claustres es decoren amb temes iconogrfics, en canvi, els
capitells de linterior, en quedar reduts, ja no es decoren o es decoren amb una franja contnua.
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
Catedral de Barcelona (ss. XIV-XV).
ESPAIS
e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar tamb en el gtic i es va convertir en
un dels gneres escultrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent
del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un
mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major
sensibilitat cap a la mort. Lartista ms destacat s Claus Sluter i la seva obra ms important el Sepulcre de Felipe el Atrevido. T forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. s de marbre negre, amb figures adossades de marbre
blanc, cada una de les quals s un autntic retrat.
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon
ESPAIS
Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon
ESPAIS
NOU SENTIT DE LA MORT:
- Passi i mort de Crist.
- Representaci del difunt damunt del llit.
- Individualisme: lhome enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.
- Seguici de monjos portant el sarcfag (grups escultrics molt freqents).
ESPAIS
ESPAIS
3.2. Evoluci de lEstil 1 ETAPA (SEGLE
XIII): "GTIC
CLSSIC
2 ETAPA (SEGLE XIV): "MANIERISME".
ESTIL INTERNACIONAL
3 ETAPA: CLAUS SLUTER
1 ETAPA,
SEGLE XIII:
Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES: CHARTRES
PARS
AMIENS
REIMS
En ESPANYA sesculpeixen les portalades de LLE i BURGOS.
"GTIC CLSSIC"
2 ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL
INTERNACIONAL
Lescultura arquitectnica (o subordinada a larquitectura) perd protagonisme i sinicia la gran poca de lescultura exempta amb imatges de la
Verge, els sants i retrats de
donants.
La bellesa idealitzada i abstracta del perode anterior
es substitueix per una bellesa
"real": Apareix el RETRAT.
Es multipliquen els plegats.
Sallarguen i sencorben les figures.
Es substitueix all irreal del romnic, ms propi duna cultura monstica, per un intent dapropament a la realitat, ms propi duna cultura urbana.
2 ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL
INTERNACIONAL
Prtic Reims (s. XIII):
La Visitaci (naturalisme).
3 ETAPA Es desenvolupa el SEPULCRE monumental (esdevindr el gnere
escultric principal: major sensibilitat
per la mort) i els RETAULES.
CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir
en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant
Pau Porta Mirador-, i lngel Custodi La Llotja-).
Obres: Sepulcre de Felipe el atrevido, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de
marbre blanc, sn un autntic retrat. I
el Pou de Moiss.
3.3. ESCULTURA GTICA FRANCESA Frana compta amb els ms notables i primerencs exemples,
amb els quals influir en la resta de pasos europeus.
Les primeres escultures gtiques van aparixer en el segle XII, per no ser fins el segle XIII quan es realitzin les grans
portalades de les catedrals.
Hi sn freqents el tema del Judici Final, amb la particularitat que el sever Pantocrtor rompanic dna pas a un Du
bondads (el Div Mestre) i a les escenes de la vida de la Mare
de Du. Aix ho mostren els grups escultrics de les portalades
del transsepte de la catedral de Chartres i la portalada principal
de la catedral de Notre-Dame de Pars.
1 ETAPA,
SEGLE XIII:
"GTIC CLSSIC"
PORTADES
FRANCESES
CHARTRES
PARS
AMIENS
REIMS
Prtic Reims (s. XIII):
LAnunciaci i la Visitaci (naturalisme).
Catedral de Chartres
NtreDame de Chartres
Els Prtic de Chartres (1191-1220)
PRTIC REIAL de chartres
La decoraci plstica es basa en el pensament de lescolstica medieval (dinspiraci neoplatnica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: LAnunciaci, la Visitaci i la presentaci de Jess al temple, i el Judici Final.
ALAT FAANA PRINCIPAL
Romnic final a Frana.
Triple portada amb arcs ja apuntats de la
Catedral de Chartres.
FAANA PRINCIPAL CHARTRES
Timp del
Pantocrtor i
timp de la Verge
amb el Nin.
Romnic final
(Transici al gtic)
Prtic reial de
Chartres.
El Portal Royal en el front occidental
Detall de la portada occidental o del Reial Portal, completat en 1150. Aquesta clebre escultura mostra la transici del romnic al gtic.
Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic.
ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PRTIC REIAL
Romnic final.
Esttues de sants del brancal.
Prtic Reial de la Catedral francesa de Chartres
Esttues dels brancals (jambas) de la part esquerra del prtic central: (desquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moiss, Samuel, i David.
ESTTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS
- Les esttues-columna a la
portada occidental sn del segle XII i
sn completament hiertiques, com
les del romnic.
- Per, les de la FAANA NORD, les
figures de patriarques i profetes de
lAntic Testament, del segle XIII, tenen ms moviment i estan millor
elaborades.
- Reflecteixen la uni de la
monarquia amb lesglsia.
REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL
ESTTUES COLUMNES DELS SANTS MART, JEREMIES I GREGORI
OEST: DETALL PRTIC REIAL
PRTIC NORD
Prtic nord de Chartres
Timp
Mainell o
Trencallums
(parteluz)
Arquivoltes
Brancals
(jambas en
derrame)
ESCULTURES DEL PRTIC NORD
Les figures de patriarques i profetes, de lAntic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta faana nord, tenen ms moviment i
estan millor elaborades.
FAANA SUD
Mirada de prop a la torre sud, de gran elegncia, fou construda en 1140.
Timp del prtic central de la faana sud: Dormici, Assumpci i Coronaci de la Verge Maria.
Ntre Dame, Pars
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
La faana principal s del prototip francs, amb un esquema en forma
d'H. S'ordena en tres carrers verticals que corresponen a les tres grans portalades i en quatre pisos.
2
1
3
4
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
El pis inferior est completament ocupat per les tres grans obertures
atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen
conjunts escultrics.
Prtic de la Verge, rodejada de sants i reis, composici estaturia del segle XIII.
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
Sobre el trencallums de la porta principal, s'obri el timp dividit en tres parts: a
la primera es representa el Limb (limbo) dels Justos, a la segona Els elegits i, a la darrera, el Senyor mostrant les ferides de les seves mans, acompanyat dels
ngels que sostenen els smbols de la Passi.
Limb dels Justos
Els elegits
Senyor acompanyat dels ngels
Les arquivoltes apuntades estan plenes de figures que recullen la disposici de l'arc. Per tota la faana hi ha nnxols que contenen escultures de profetes i sants.
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
Damunt de les portalades hi ha la Galeria dels Reis, amb 28 esttues
dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.
En el tercer pis, el carrer central
est ocupat per la gran rosassa
de ms de 10 metres de
dimetre amb magnfics vitralls ,
mentre que als laterals s'hi
troben finestres geminades.
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
El roset oest emmarca a la Verge en un medall de rics vermells i blaus.
Finestres geminades
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
De la faana principal (oest) destaquen les llegendries grgoles (chimires),
que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres.
De les faanes laterals, destaquen els dos
rosetons (sud i nord) del transsepte. El
roset sud, amb la imatge de Crist, t 13
m de dimetre. El nord, amb una imatge de
la Verge rodejada per personatges de
l'Antic Testament, t 21 m de dimetre
Faana sud Roset Nord
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceries que
amaga la teulada. Finalment dues torres quadrades coronen els carrers laterals
(69 m). La torre sud cont la famosa campana Emmanuel de la catedral.
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
0
3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa
NTRE DAME. PARS
En la faana principal sobrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de linterior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.
AMIENS EXTERIOR
Catedral de Reims (s.XIII)
Tres prtics. El
central s ms
ample i alt.
Roset central
Torres
Elements de la faana principal (Oest)
Galeria
Catedral de Reims
Sentit de verticalitat
aconseguit per:
Arcs apuntats portades.
Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.
Gablets.
Torres.
Finestres geminades.
Prtic Reims (s. XIII):
LAnunciaci i la Visitaci (naturalisme).
3.3. Escultura gtica francesa
A Frana tamb sn importants els grups de LAnunciaci i la Visitaci de la catedral de Reims, com a exponents de les dues tendncies caracterstiques:
lestilitzada en lescena de LAnunciaci i la que recull les influncies clssiques, visibles en la Visitaci.
Lngel del somriure, de Reims (XIII)
denota el triomf del naturalisme gtic
enfront del antinaturalisme de lalta edat
mitjana.
Prtic Reims (s. XIII):
LAnunciaci (naturalisme).
Es substitueix all irreal del romnic, ms propi duna cultura monstica, per un intent dapropament a la realitat, ms propi duna cultura urbana.
Prtic Reims (s. XIII):
La Visitaci (naturalisme).
"MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL
3.3. Escultura gtica francesa
2 ETAPA (S. XIV):
En el segle XIV, els artistes se centren en els sepulcres i en la decoraci de capelles i altars,
encarregats per eclesistics i burgesos benestants.
Lescultura sallibera de larquitectura i les figures sallarguen i es relacionen ms entre elles tot buscant una major naturalitat amb un creixent realisme.
3.3. Escultura gtica francesa
s el moment de lescultor flamenc CLAUS SLUTER,
representant de lescultura borgonyona en la segona
meitat del segle XIV.
3 ETAPA
"CLAUS SLUTER"
3 ETAPA Es desenvolupa el SEPULCRE monumental (esdevindr el gnere
escultric principal: major sensibilitat
per la mort) i els RETAULES.
CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir en
Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant
Pau Porta Mirador-, i lngel Custodi La Llotja-).
Obres: Sepulcre de Felipe el atrevido, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de
marbre blanc, sn un autntic retrat. I
el Pou de Moiss.
"CLAUS SLUTER"
e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar tamb en el gtic i es va convertir en
un dels gneres escultrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent
del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un
mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major
sensibilitat cap a la mort. Lartista ms destacat s Claus Sluter i la seva obra ms important el Sepulcre de Felipe el Atrevido. T forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. s de marbre negre, amb figures adossades de marbre
blanc, cada una de les quals s un autntic retrat.
A DIFERNCIA DEL ROMNIC:
Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon
ESPAIS
Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon
Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon
NOU SENTIT DE LA MORT:
- Passi i mort de Crist.
- Representaci del difunt damunt del llit.
- Individualisme: lhome enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.
- Seguici de monjos portant el sarcfag (grups escultrics molt freqents).
ESPAIS
ESPAIS
Claus Sluter: El pou de Moiss (1400),
Muse Archologique, Dijon. Volum,
corpulncia, majestuositat i
naturalisme. Sluter atorga personalitat
i individualitat als personatges i defuig
de lestereotip.
Claus Sluter: El pou de
Moiss (1400), Muse
Archologique, Dijon. Volum,
corpulncia, majestuositat i
naturalisme. Sluter atorga
personalitat i individualitat
als personatges i defuig de
lestereotip.
Claus Sluter: El pou de
Moiss (1400), Muse
Archologique, Dijon.
3.3. Escultura gtica francesa
3.3. Escultura gtica francesa
3.3. Escultura gtica francesa
3.3. Escultura gtica francesa
3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica
1) SEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella. Tanmateix no podem parlar descultura plenament gtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lle. Tamb es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de lascensi de lnima. A ms, es desenvolupen les imatges exemptes, daquestes la tipologia ms corrent s la Mare de Du amb el Nen als braos.
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). El
Mestre Mateo tanca el cicle romnic i comena el gtic. Es conserva lentrada primitiva del temple.
3.4. PRECEDENTS
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
Els rostres dels personatges tenen una expressi amable i bondadosa.
Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i
Moiss (brancal esquerre)
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressi somrient
(profeta Daniel), que ja anuncia el gtic.
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre)
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
Expressi somrient (profeta Daniel), que ja anuncia el gtic.
Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
Profeta Daniel
somrient
(brancal
esquerre)
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
Apstols Santiago i sant
Joan (brancal dret)
Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i
sant Joan (brancal dret)
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
Particularment bella s la figura de Santiago, assegut sobre larbre de Jess en el trencallums central.
Apstol Santiago (mainell)
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13.
PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i
taller, 1168-88).
En el timp es representa lApocalipsi de sant Joan (MAIESTAS DOMINI)
amb superposici de frisos.
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
MAIESTAS DOMINI
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
MAIESTAS DOMINI
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)
Ancians de lApocalipsi amb instruments (detalls).
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
En els brancals, davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els
apstols i profetes, que constitueixen la part ms bella i aconseguida del prtic.
Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss
(brancal esquerre)
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
Apstols sant Pere, sant Pau,
Santiago i sant Joan (brancal dret)
7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).
Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una
major cura en el tractament dels cabells.
4.- ESCULTURA ROMNICA
4.3.- Portalada: Exemples
Apstols sant Pere, sant Pau,
Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i
Moiss (brancal esquerre)
1.A) CASTELLA (s. XIII). Cal tenir en compte la influncia i la collaboraci, en el segle XIII, descultors i decoradors procedents dels pasos europeus, Frana i Alemanya.
La millor collecci escultrica daquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la faana de EL SARMENTAL, conjunt escultric amb el Pantocrtor, el Tetramorfs i els apstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Subia.
A Lle tamb hi ha una collecci important daquest segle XIII, en sn exemples Els tres Reis i LAnunciaci (connexions amb les figures dAmiens), com tamb la Verge Blanca.
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)
Catedral de Burgos
34. Portalada del Sarmental
Catedral de Lle
La Verge Blanca
ESPANYA LLE
BURGOS
34/no. Portada de Sarmental (1230-40), Burgos
CATEDRAL BURGOS
Catedral de Burgos La primera destil gtic francs construda en Espanya (iniciada s. XIII).
La faana principal est emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles (ja del s. XV) sn obra de Juan de Colonia.
1.- INTRODUCCI
Catedral de Burgos
34/no. Portalada del
Sarmental
CATEDRAL BURGOS
PORTADA SARMENTAL. BURGOS
Ms antiga portada esculpida del gtic castell (s una nica portalada en el bra sud del transsepte de la catedral, que es correspon amb la nau transversal).
Per elegncia i dignitat deutora i emparentada amb Chartres i Amiens.
PORTA DEL SARMENTAL 1230-40, talla, pedra, autor
Desconegut dorigen francs, probablement, relacionant amb un dels
mestres que treballaren en Amiens.
PORTA DEL SARMENTAL (1230-40) Es tracta duna portada gtica decorada amb escultures en alt
relleu o dembalum rod, per adossades, amb un interessant
programa iconogrfic.
Est realitzada en pedra i els diferents grups escultrics
sadapten al marc arquitectnic, que s el de la tpica portada
atrompetada duna catedral gtica.
Totes les escultures acusen frontalitat (miren lespectador) i la composici s molt reposada i
jerrquica.
Encara que s possible que tota la faana estigus policromada, ara no
queden restes de color. 1.- INTRODUCCI
PROGRAMA ICONOGRFIC: Crist acompanyat de Tetramorfs, smbols dels 4
evangelistes, al centre del timp (ngel, lle, bou alat, guila), i als vrtex del timp els 4
evangelistes escrivans. Tot i que el tema del pantocrtor resultava, en certa manera arcaic, cal
reconixer el naturalisme propi de lpoca.
2.- ICONOGRAFIA
Maiestas Domini en un setial, al centre del timp, m dreta beneint i esquerra amb el llibre dels Evangelis sobre els genolls.
Smbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escriptoris, vestits amb hbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis (el
Nou Testament, dictat pel Redentor).
2.- ICONOGRAFIA
Sant Marc al costat del lle; sant Lluc al del brau; a nivell superior (tamb asseguts i escrivint sobre els seus escriptoris), sant Joan sobre lguila, i sant Mateu junt a lngel.
2.- ICONOGRAFIA
Les plomes en les mans i els corns per mullar tinta a la dreta. Iconografia que es repetir en la faana meridional (o de la Revelaci) de la catedral de Lle, i
que prov de la tradici de lart bizant i carolingi.
2.- ICONOGRAFIA
Perspectiva jerrquica (la mida dels evangelistes inferior a Crist).
A la llinda, a sota el timp i en una disposici poc habitual, els Apstols, coberts per un dosseret corregut, format per arquets trevolats.
2.- ICONOGRAFIA
El timp est delimitat dins el mur per 3 arquivoltes. La primera decorada amb una filera dngels i serafins que, portant ciris, adoren al Creador; en les dues restants, i disposats en la direcci de larc, els reis bblics i els 24 ancians de lApocalisi (noms nhi apareixen vint-i-tres i un ngel serafin), i els cors o instruments celestials. Totes les figures es sustenten sobre
peanyes que, a la vegada exerceixen la funci de dosserets de les
immediatament inferiors.
2.- ICONOGRAFIA
Portada de Sarmental (1230-40), Burgos 2.- ICONOGRAFIA
Les figures del brancals sn posteriors (ss. XVII i XIX). Els brancals es composen dun scol i dues galeries superposades darcs cecs. La inferior sense decoraci escultrica, amb dobles columnes adossades, mentre a la
superior les columnes sn simples i estan decorades amb escultures de
Moiss, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.
2.- ICONOGRAFIA
Portada de Sarmental (1230-40), Burgos
A la superior les columnes sn simples i estan decorades amb escultures de Moiss, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.
Per, les figures del brancals sn posteriors (ss. XVII i XIX).
2.- ICONOGRAFIA
La identificaci de la figura del trencallums ha estat molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar
el nom del bisbe, possiblement el bisbe Maurici (sota el
seu pontificat es va iniciar la construcci de la catedral,
i dacord amb el costum francs dincorporar els personatges relacionats amb la construcci, en els
projectes iconogrfics dels seus edificis, s possible sigui
ell), o b, algun bisbe sant, la relquia del qual es
guarda en la catedral?.
Lescultura original s al claustre, in situ nhi ha una cpia.
Sobre el dosseret que el cobreix, apareix lAnyell Mstic, motiu iconogrfic tret de lApocalipsi (molt en consonncia amb els 24 ancians i lexaltaci al Verb o paraula de Du).
2.- ICONOGRAFIA
Leix de simetria divideix el conjunt i subratlla la importncia de dues figures: el Crist del timp i el bisbe del mainell.
Al voltant de Crist, que presideix el timp, es disposen la resta dels personatges, obligats a adaptar-se al marc arquitectnic.
Portada de Sarmental (1230-40), Burgos
3.- COMPOSICI
Aix, larc apuntat fa que els escrivans corben llurs
cossos.
I les arquivoltes fan que les figures superposades
segueixin la corba dels arcs,
dacord amb el costum gtic i en contra del romnic, que
preferentment obligava a
seguir la orientaci de les
diferents dovelles de les
arcades. 3.- COMPOSICI
Les figures, encara frontals i rgides com les romniques, ja
presenten una humanitzaci gtica,
en relacionar-se entre s i
desenvolupar activitats concretes.
Els rostres tenen trets diferenciats i les vestimentes
accentuen les lnies corbes a
partir dels plecs, i afavoreixen
el corporetat (volum).
3.- COMPOSICI
La iconografia del TIMP (missatge apocalptic) sembla una mica arcatzant, i relacionada amb models romnics del Prtic Reial de Chartres, excepte les
figures dels evangelistes com escrivans i els apstols, que han rebut un
tractament ms realista que la resta dimatges.
3.- COMPOSICI
Els apstols, presenten una frontalitat que contrasta amb el moviment del seus caps, sostenen llibres i conversen amb els companys, altres amb mirada
distreta semblen meditar.
3.- COMPOSICI
La major part descultures sn prcticament exemptes i sintegren en larquitectura mitjanant elements com les peanyes (que fan funci de dosserets a les inferiors).
3.- COMPOSICI
Entre el timp i la llinda, el dosseret corregut fa de base a lescena central i de remat al fris dels apstols; la seva decoraci de castellets remet a la
muralla de Du o a la Jerusalem celestial. Dinmiques ones marines separen
els escrivans, que coronen el timp, i contrasten amb la immobilitat de les
figures.
3.- COMPOSICI
Les escultures caminen cap el NATURALISME i sallunyen de labstracci romnica, tot i que encara estan cenyides a lesquema compositiu tradicional romnic (jerarquitzaci al marc i a
Crist). Lestil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels apstols de la llinda i
dels evangelistes escrivans.
4.- SIMBOLISME
4.- SIMBOLISME
La PORTA DEL SARMENTAL burgalesa sha demmarcar en levoluci produda en el segle XIII (procedent de la influncia de les catedrals
franceses), a partir del canvi de funci que tenien els conjunts escultrics de
les portalades, ja NO eren un AVS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que
ladvertia del que li esperava si no observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, prpies del romnic, etc.), sin que, amb naturalitat, les
escultures ornamentaven ledifici on era rebut el fidel, on se lacollia i sel CONVIDAVA a accedir a la glria celestial, present a linterior del temple (el mn celestial saproxima al terrenal i es fa ms accessible al feligrs). Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDNCIA
respecte del marc arquitectnic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven
escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT envers el cnon i un
GRAN SENTIT NARRATIU. Crist, tot i la crrega romnic i la certa idealitzaci,
esdev una Crist jove i conciliador, misericordis, ms comunicatiu i
accessible. Canvia la idea de lhome-Du i sallunya del Du-home romnic.
ICONOGRAFIA ROMNICA HUMANITZACI GTICA
Iconografia arcaica: hieratisme
Crist (Portada Reial Chartres).
Naturalisme escrivans i apstols (coneixedors
dAmiens i Reims). Disposici convencional. Proporcionalitat cossos.
Major sentiment narratiu.
Inters ms definit per esttica i major
expressivitat.
Autcton: en cap catedral francesa apareix
simultniament els escrivans evangelistes (recollint la paraula de Du ) i el Tetramorfs
(coincidncia, treta de les miniatures, va ser
freqent en terres hispanes).
Apstols burgalesos tenen faccions populars,
despentinats i vesteixen robes de llana grossa
(diferent a les luxoses vestimentes de Reims).
5.- RESUM. SARMENTAL s considerada una portada gtica.
PORTA DEL SARMENTAL (1230-40) Lescultura es concentra en timp, arquivoltes, mainell i brancals (factura
ms tardana).
Respon a pautes estilstiques foranes i nhi ha diferncies entre zones, cosa que ha dut a considerar la presncia de
tres mestres distints. Un pel timp
(Maiestas i el Tetramorfs); un segon la
llinda; i un tercer, les escultures de les
arquivoltes.
Les connexions amb lart francs, immediatament anterior, sn indubtables,
cosa per la qual sha parlat del mestre del Beau-Dieu dAmiens.
No ho s, per lescultor del Maiestas Domini coneix molt b les realitzacions
daquesta catedral francesa, el mateix que lautor de la llinda est familiaritzat amb les portades del transsepte nord de la
catedral de Reims. 6.- AUTOR / S
7.- LA PORTA EN LENTORN DE LESGLSIA
Situada en la porta sud del transsepte, s un dels quatre accessos dentrada al temple i un exemple molt notable destatutria gtica.
Burgos s una de les catedrals de la Pennsula Ibrica on la influncia francesa s innegable.
Redueix el nmero de naus del transsepte (de les
tres usuals a nica nau).
Comenada per la capalera, sembla que a meitat segle XIII, ja estaven les dues faanes del transsepte. Ledifici est assentat sobre un terreny en desnivell (a peu del turonet del castell), i la faana del Sarmental est bastant ms baixa que loposada del nord, per ms alta que el carrer, per aix el tram descala.
El cos superior, de cronologia ms tardana, presenta una rosassa, coronada
per una galeria calada amb belles
traceries (arcs apuntats per parelles amb
culs lobulats en els carcanyols) i abundant
estaturia.
7.- LA PORTA EN LENTORN DE LESGLSIA
Portada de Sarmental (1230-40), Burgos
Els models francesos penetraren en la Pennsula Ibrica des de mitjans segle XIII, a
causa de les intenses relacions poltiques i
culturals de la monarquia hispana amb la
francesa.
En el marc dels projectes catedralicis de Burgos i Lle varen nixer dos tallers que
responien a les directrius dels mestres
francesos.
Un estil nou es va crear de la interacci entre les aportacions franceses i les pervivncies
locals.
La porta de El Sarmental, fruit del treball descultors francesos, s el testimoni ms antic de lescultura gtica en la Pennsula.
8.- CONCLUSI
Catedral de Burgos
Catedral de
Burgos
Alfons X el Savi i
Violant dArag
Alfons X el Savi i Violant dArag
Catedral de Burgos
Catedral de Burgos
LAdoraci dels Mags
1 ETAPA,
SEGLE XIII:
Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES: CHARTRES
PARS
AMIENS
En ESPANYA sesculpeixen les portalades de BURGOS i LLE.
"GTIC CLSSIC"
La Catedral gtica de Lle
1.A) CASTELLA. Cal tenir en compte la influncia i la collaboraci, en el segle XIII, descultors i decoradors procedents dels pasos europeus, Frana i Alemanya.
La millor collecci escultrica daquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la faana de EL SARMENTAL, conjunt escultric amb el Pantocrtor, el Tetramorfs i els apstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Subia.
A Lle tamb hi ha una collecci important daquest segle XIII. Sn exemples la Els tres Reis i LAnunciaci. Connexions amb les figures dAmiens. Tamb la Verge Blanca.
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)
Catedral de Burgos
34. Portalada del Sarmental
Catedral de Lle
La Verge Blanca
LAdoraci dels Reis Mags, Pedro Campaa, Museu Catedralici, Lle.
3.4. Pintura gtica Castella (s. XIII)
LAnunciaci, Catedral de Lle.
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)
Lle Toledo (XVI)
Lle Toledo (XVI)
3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica
2) SEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella. Tanmateix no podem parlar descultura plenament gtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lle.
Tamb es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de lascensi de lnima. A ms, es desenvolupen les imatges exemptes, en qu la tipologia ms corrent s la Mare de Du amb el Nen als braos.
3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica 2) SEGLE XIV. En aquest perode finalitza la decoraci de les grans catedrals
castellanes.
El conjunt escultric ms important es troba a Catalunya, on abunden els sepulcres i retaules. Podem destacar el sepulcre de larquebisbe Joan dArag, a la Catedral de Tarragona. Mort el 1334, era fill de Jaume II dArag i Blanca de Npols, el seu sepulcre es troba al presbiteri, emmarcat per pinacles ornamentats amb una excellent arquitectura gtica italianitzant; el sarcfag situat sobre dos figures de lleons, t un epitafi sobre el miracles del difunt, llaurat en la cara frontal, i es troba situat dins un profund arcosoli polilobulat amb la figura jacent de larquebisbe sobre la tapa, les mans creuades i el cap sobre un parell de coixins, i vestit amb el atributs episcopals.
Lescultura castellana, al segle XIV, aconsegueix la mxima plenitud.
Influncia borgonyona (Claus Sluter) i flamenca.
Substituci del naturalisme religis.
Nuclis dinfluncia: A partir de Lle, sarriba a crear una escola castellana a Burgos, Toledo i Sevilla.
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIV)
Entre altres autors, destaca a Toledo: Sebastin de Almonacid amb el Sepulcre del Doncel de Sigenza.
Lle
Toledo Burgos
3.4. Escultura gtica Castella (s. XIV). Escoles: Lle, Burgos, Toledo Sevilla.
3 ETAPA Es desenvolupa el SEPULCRE monumental (esdevindr el gnere
escultric principal: major sensibilitat
per la mort) i els RETAULES.
CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir en
Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant
Pau Porta Mirador-, i lngel Custodi La Llotja-).
Obres: Sepulcre de Felipe el atrevido, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de
marbre blanc, sn un autntic retrat. I
el Pou de Moiss.
s un dels millors perodes de lescultura a la Pennsula.
A ms, molts mestres estrangers treballaven per tot el territori marcant dues clares influncies: la francesa, a les regions centrals, i la italiana, a lrea de la Mediterrnia.
Lartista ms important va ser Gil de Silo, les obres del qual constitueixen un preludi del Renaixement.
La seva obra ms important s la tomba de lInfant Alfons, a la cartoixa de Miraflores, a Burgos.
Juntament amb els sepulcres, abunden els retaules i els cadirats dels cors.
3.4. Escultura gtica hispana (s. XV)
Els retaules podien ser dalabastre i de pedra, per foren ms abundants els de fusta, posteriorment daurats i policromats, decorats amb imatges i relleus de tema religis.
Un dels ms importants s el retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernndez.
3.4. Escultura gtica hispana (s. XV)
Retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernndez.
JANIN LOMBE fou l introductor de lestil Tres focus Burgos:
GIL DE SILO (s. XV): Imatges realistes a la Portalada del Colegio de San Gregorio de
Valladolid, retaule de Santa Anna a la Capella
del Condestable de la catedral de Burgos, al
conjunt de la Cartuja de Miraflores, a Burgos,
on es troba el Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Marc ric, gtic flamger.
Toledo: EGAS CUEMAN RODRIGO ALEMAN SEBASTIAN ALMONACID (sepulcre del Doncel de Sigenza).
Sevilla: LORENZO MERCADANTE
3.4. Escultura gtica Castella (s. XV)
Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de nnxols o
b exempts, amb esttues jacents o
orants; allats quan es tracta de reis o
adossats al mur desglsies sota un arcosoli i, de vegades, amb altres figures
com acompanyants.
Gran naturalisme: retrats.
Gil de Silo: Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric,
gtic flamger.
Sebastin Almonacid
(sepulcre del Doncel
de Sigenza).
Cartuja de Miraflores, Burgos Gil de Silo: Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Cartuja de
Miraflores, Burgos. Marc ric, gtic
flamger.
Segles desplendor de lescultura.
Existeix una escola catalana.
Retaules sobre pedra (no com els castellans que eren sobre fusta) i, tamb, sepulcres.
Segle XIV. Mestre Aloi (sepulcre de la capella dels Sastres de la Catedral de Tarragona). Jaume Cascalls (retaule de Cornell de Conflent). Jordi Joan (retaule de Sant Lloren a Santa Coloma de Queralt).
Segle XV. Influncia italiana i flamenca. Destaquen:
Guillem Sagrera (Sant Pere i Sant Pau, a la Seu de Palma, lngel Custodi, de la Llotja de Palma). Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona, retaules a la catedral de Tarragona). Pere de Sant Joan (Portalada de lEsglsia de Sant Miquel de Palma).
3.4. Escultura gtica Mediterrnia (s. XIV i XV)
Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona)
Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona)
Guillem Sagrera
ngel Custodi (Llotja de Palma)
Guillem Sagrera
Sant Pere i Sant Pau (Seu Palma)
Guillem Sagrera
Sant Pere i Sant Pau (Seu Palma)
Pere de Sant Joan
Portalada Esglsia
Sant Miquel (Palma)
Pere de Sant Joan
Portalada Esglsia
Sant Miquel (Palma)
Bibliografia Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gtico, Escultura
La Portada del Sarmental, por Enrique Valdearcos Guerrero La Puerta del Sarmental, ArteHistoria Fachada del Sarmental, Camino de Santiago: Burgos en Centro Virtual Cervantes Llacay Pintat, T. y otros: Prtico de El Sarmental, Artegrama. Historia del arte, Vicens Vives, Barcelona, 2003, pp. 148-149.
Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat