La dièresi

El paper de la dièresi

La beina dels pèsols no es menja.

Observeu aquestes dues frases:

La veïna té un gos.

beina té 2 síl·labes: bei-na. veïna té 3 síl·labes: ve-ï-na.

Quan utilitzem la dièresi?

En tres casos:1.ü que pronunciem dels grups gu/qu + e/i

2.ï /ü que tenen la força de l’accent i es pronuncien separades de les vocals veïnes però no poden portar accent gràfic.

3.ï /ü que, tot i no tenir la força de l’accent, es pronuncien separades de les vocals veïnes.

Anem a pams!

1. Grups gü/qü

• gü + e: aigüera, paraigües• gü + i: pingüí, lingüística

• qü + e: delinqüent, freqüent• qü + i: aqüífer, obliqüitat

2. ï/ü coincidint amb la vocal tònica

La força de l’accent cau sobre la ï o la ü però no podem marcar-ho amb un accent gràfic.

La ï o la ü es pronuncien independents de les vocals que tenen al voltant

• raïm: ra-ïm• peüc: pe-üc

Coronem la ï i la ü.Són reis.Són independents.Els seus “fills” (derivats) també ho seran.

i u

Fixeu-vos-hi!

Lluís: Llu-ísLa i té la força de l’accent.Dues síl·labes.La paraula és aguda acabada en –is.Posem un accent gràfic sobre la i.

Lluïsa: Llu-ï-saLa i té la força de l’accent.Dues síl·labes.La paraula és plana acabada en –a.No podem posar un accent gràfic sobre la i.Posem una dièresi.

i u

Un altre exemple:

veí: ve-íLa i té la força de l’accent.Dues síl·labes.La paraula és aguda acabada en –i.Posem un accent gràfic sobre la i.

veïna: ve-ï-naLa i té la força de l’accent.Dues síl·labes.La paraula és plana acabada en –a.No podem posar un accent gràfic sobre la i.Posem una dièresi.

i u

I l’altre exemple:

veí: ve-í veïna: ve-ï-na veïnat: ve-ï-natLa i no té la força de l’accent.No hem de posar accent gràfic sobre la i.Però continuem tenint dues síl·labes.Posem una dièresi.

i u

3. ï/ü no coincideixen amb la vocal tònica

Lluís: Llu-ís Lluïsa: Llu-ï-sa Lluïset: Llu-ï-setLa i no té la força de l’accent.No hem de posar accent gràfic sobre la i.Però continuem tenint dues síl·labes.Posem una dièresi.

i u Els “fills” dels reis, són també reis!

1. Paraules amb terminació llatina -um, -us: harmònium, Màrius2. Mots amb els sufixos -isme, -ista: ateisme, egoista3. Paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-:

antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reunir. Però reüll i verb reeixir (reïx…)

4. En en les formes verbals Infinitiu, gerundi, futur i condicional: conduir, conduint, conduiré, conduiràs

Excepcions a la dièresi

La dièresi en els verbs

Forma verbal = lexema + morfema

i/u morfemaLexema –i/u

Ens estalviem la dièresi en aquestes formes verbals

Infinitiu, gerundi, futur i condicionalconduir, conduint, conduiré, conduiràs

-icontinu- traduíssim, continuï

Es troben 2 vocals seguides.Coincideixen amb el límit de morfema.

No formen diftong.Posem accent o dièresi