CARME RIERA

• Carme Riera va néixer al segle XX, any 1948.• 1939 a 1975: dictadura del general Franco• Va morir Franco i Joan Carles I va ser nomenat

rei• Al 1977 s’estableix la democràcia.• Al 1978 s’aprova la Constitució.• Al 1986 Espanya entra en la Comunitat

Econòmica Europea.• I a l’any 1992 els països de la comunitat

econòmica europea dormen la Unió Europea.

• Carme Riera va néixer al segle XX, any 1948.• 1939 a 1975: dictadura del general Franco• Va morir Franco i Joan Carles I va ser nomenat

rei• Al 1977 s’estableix la democràcia.• Al 1978 s’aprova la Constitució.• Al 1986 Espanya entra en la Comunitat

Econòmica Europea.• I a l’any 1992 els països de la comunitat

econòmica europea dormen la Unió Europea.

CONTEXT HISTÒRIC

1947 Va néixer a Palma de Mallorca

1968 Es trasllada a Barcelona per estudiar Filologia Hispànica(UAB)

Obres

Lluita antifranquista, contra la guerra del Vietnam i feminista

1975 Te deix, amor, la mar com a penyora (Premi Recull)

Reculls de contes Jo pos per testimoni les gavines

Epitelis tendríssims

Novel·les 1977 Una primavera per a Domenico Guarini (Premi Prudenci Bertrana)

Joc de miralls

Dins el darrer blau (Premis Josep Pla, Lletra d'Or, Joan Crexells i Nacional

de narrativa de les Lletres Espanyoles)

Biografia de Carme Riera

• Guions (1989 Treballa a Catalunya Ràdio)Es diu Maria Puig la meva mare?Quotidiana quotidianitatDones d’aigua

• Contes per a infants La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua La escuela de Barcelona

• EstudisLa obra poética de José Agustín Goytisolo

• Dietari Temps d’una espera (Embaràs)

• Traduccions al CASTELLÀ, ALEMANY, ANGLÈS, TITALIÀ, GREC, NEERLANDÈS, RUS

Catedràtica a la UABActualment

Lletra N a la RAE

• Primera (1970-1980)Arriba a Barcelona Contrast entre Mallorca i Barcelona progressista

Te deix, amor, la mar com a penyora

Jo pos per testimoni les gavines.

• Segona (Anys 80) Feminisme Una primavera per a

Domenico Guarini Intriga policíaca Temes d’actualitat

Dictadures de Xile i Argentina Joc de miralls

Ironicament Erotisme desde el punt de vista femení Epitelis tendríssims

Etapes

• TerceraNovel·les històriques 5 anys d’estudi i documentació

Dins el darrer blau Grup de jueus que volen sortir de Mallorca, però Insquisició els descobreix i els crema.

Cap al cel obert Continuació de la història dels jueus Descendents

La meitat de l’ànima Postguerra Barcelona franquista

• Actualitat

L’estiu de l’anglès Intriga en clau d’humor

CATALÀ

Estil i Temes

Escriu en parla mallorquinaLa seva obra és culta i popular

Temes prohibitsD’amorDe protesta

Les seves principals influències van ser:•La seva àvia, que li explicava històries. Quan va morir, Riera va continuar explicant-les ella mateixa a través de la escriptura.•Els estudis que va realitzar a Barcelona li van influenciar molt en la seva forma de pensar.

Les seves principals influències van ser:•La seva àvia, que li explicava històries. Quan va morir, Riera va continuar explicant-les ella mateixa a través de la escriptura.•Els estudis que va realitzar a Barcelona li van influenciar molt en la seva forma de pensar.

Influències

OBRES

• Llenguatge barroc culte amb llenguatge col·loquial quotidià.

• Contraposa el llenguatge periodístic, estàndard i assagístic.

• Argument: la novel·la tracta sobre perquè Domenico Guarini ha atemptat contra la primavera de Botticelli (un quadre). Isabel Clara Alabern, una periodista investiga aquest cas que està molt relacionat amb el seu. El quadre guarda un missatge hermètic.

• Llenguatge barroc culte amb llenguatge col·loquial quotidià.

• Contraposa el llenguatge periodístic, estàndard i assagístic.

• Argument: la novel·la tracta sobre perquè Domenico Guarini ha atemptat contra la primavera de Botticelli (un quadre). Isabel Clara Alabern, una periodista investiga aquest cas que està molt relacionat amb el seu. El quadre guarda un missatge hermètic.

Novel·la: la primavera per a Domenico Guarini

• Dietari que Carme Riera escriu durant el seu segon embaràs.

Diàleg entre l’escriptora i el fetus

• «…Sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a escriure diaris. Un viatge, el patiment duna malaltia o duna guerra n’han generat diversos. Per això me pareix estrany que l’embaràs no hagi servit d’excusa per escriure’n alguns.» Carme Riera

• Maternitat = espai creatiu i alliberació de la dona

Temps d’una espera

Transmet el seu amor per Mallorca a través de les paraules.

Reuneix els aspectes més verdaders de la vida i el paisatge de l'illa, de la seva identitat

Una imatge

a través

Intenta plasma a partir de percepcions que narrades ens aproxima a la realitat de Mallorca

FELICITAT

Mallorca, imágenes para la felicidad

• 19 contes datats.

• Personatges relacionats amb el món de la literatura.

• Carme intenta jugar amb : sobreentesos

picar l’ullet als amics

destil·lar algunes gotes de verí.

• Dibuixar al lector un retrat gent gremi

Sisena dona academica de la Llengua per ocupar el seient “n” als 64 anys.

Competia amb la poeta María Victoria Atencia

Ana María Matute Carmen Iglesias

Abans només hi havia 5 Margarita Salas, Inés Fernández Ordóñez Soledad Puértolas.

Ocupa el lloc de Valentín Garcia Yebra

—Has somiat mai que estàs escrivint o el que estàs escrivint? —Sí. I el que és més: alguns dels personatges que ja havia escrit m'han aparegut de vegades en la vida real. I això és terrible, perquè imagina't ara si em surten tot de jueus conversos. De manera que vaig molt amb compte.

—¿On et trobes més bé: escrivint novel·la, contes, narracions, poesia...? —Potser jo tinc més capacitat instantània, i com que, a més, sempre tinc poc temps, em sento més bé en els contes. D'altra banda, el conte és més agraït, perquè els pot fer gairebé en una sola sessió. En canvi la novel·la...

Joaquim Soler. Gener 1993.

—Vostè va començar publica'n fa vint anys uns contes molt intimistes y ara ha publicat una novel·la històrica y prepara una altre. Aquest canvi té alguna cosa ha veure amb el pas del temps? —Sí. Fa vint anys jo era molt jove i ara soc una senyora madura. Al principi de la meva experiència literària jo m’emocionava a l’escriure. Ara el que intento es emocionar al lector, que es una cosa molt diferent. La novel·la és un gènere de maduresa. —En la seva biblioteca ha reunit una de les prestatgeries totes les novel·les escrites per dones. Creu en la literatura femenina?—No. Crec en en la literatura bona o dolenta, però no que el sexe influexi el més mínim possible.

Tomàs Ribera. 26, Gener 1996

—Ha publicat el llibre Temps d'una espera dotze anys després d'haver-lo escrit. A què s'ha degut el retard? —Tenia els quaderns on vaig escriure el diari en un calaix, pensant que era una experiència que podria ser útil a altra gent. A més, com que el vaig fer quan estava embarassada de la meva filla, volia esperar que fos prou gran perquè digués si estava d'acord o no que el publiqués.

—Què ha dit ella? —L'original no l'ha llegit sencer, a la seva edat [dotze anys] costa, però està molt il·lusionada perquè se sent molt protagonista de la història. I, com és evident, ha volgut que el publiqui.

—Més que un llibre per a embarassades, que també ho és, vol ser un al·legat feminista que romp esquemes de tota mena... Per exemple, al llibre reivindica que mirar el món amb ulls materns vol dir reivindicar la nostra capacitat creadora i recreadora. —Sí, les dones som creadores per naturalesa. Crec que cal crear fórmules perquè la nostra condició de donadores de vida esdevingui un estímul, un al·licient. Cal que el sofriment i la càrrega siguin superats pel goig i el plaer de la maternitat. Portam massa segles parint amb dolor. Ha arribat l'hora de transgredir aquest dolor i de transformar-lo de passar de la quasi inconscient concepció de cossos lligats a l'espècie a l'experiència viscuda conscientment, assumida des de la intel·ligència. Hem d'aprendre a reivindicar i a valorar molt més la nostra condició de dones.

—També s'hi poden trobar moltes aportacions personals, de la seva intimitat... —En ser un diari, és el més personal que he escrit. En les meves novel·les no hi ha autobiografia, tot i que la pròpia vida influeix a l'hora d'escriure. Per exemple, En el darrer blau, que és la història d'una marginació, probablement l'he escrit perquè he estat dona, ja que com a dona em puc haver sentit marginada i identificada amb el que va passar al segle XVII als xuetes o jueus conversos que vivien a Palma. Va ser un brutal genocidi: la crema pública a la foguera, el 1691, de 38 descendents dels jueus per ordre de la Inquisició.

Virgínia Mascaró. 5 , Juliol de 1998

http://www.youtube.com/watch?v=qb3q_B59JFg

FI !!

Inés Utrero, Clara Gómez, Clàudia Valle i Ariadna Puente