7. ARA PACIS AUGUSTAE

7. ARA PACIS AUGUSTAEHart. IES Ramon Llull Alumna: Virginia PinelProfessora: Assumpció

Granero

Fitxa Tècnica (documentació general)Catalogació i anàlisi formal

Títol Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)

Autor Desconegut

Comitent Senat romà en honor d’August

Cronologia 17 aC, el de fusta. 13 a 9 aC, el de marbre (Alt Imperi romà)

Estil Art romà imperial

Localització Origen: Camp de Mart (Roma). Actual: Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)

Sistema Constructiu Arquitravat

Tipologia Templet. Arquitectura romana commemorativa amb decoració escultòrica

Material Marbre blanc de Carrara

Tècnica Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat

Dimensions Planta rectangular de 11,65 x 10,62 x 4 m (alt)Portes (3,60)

Temàtica Monument commemoratiu de victòria

7 RELLEUS ARA PACIS AUGUSTAE (13-9 aC)DESCONEGUT. CAMBRA DE VIDRE AL CAMP DE MART.

PALAZZO FIANO. ROMA


PALAZZO FIANO. ROMA


PALAZZO FIANO. ROMA

OBRA CABAL DEL RELLEU HISTÒRIC ROMÀ I EXPONENT MÉS PERFECTE DE L’ESTIL ANOMENAT CLASSICISME D’AUGUST.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

ESCULTURA (II): RELLEU

Els relleus de l’Ara Pacis Augustae són el conjunt escultòric que ornamenta i està subordinat a una estructura arquitectònica (un ara, altar o templet) i pertanyen a l’art romà de l’alt imperi.

1.- Context històric

Reformes d’August

Quan la ciutat grega d’Atenes assolia el seu màxim esplendor (s. V aC), Roma era només un petit poblat, però en molt poc temps, els romans formaren un gran imperi, conegut amb el nom de l’Imperi Romà. Els territoris conquistats per aquest imperi abraçaven des de la Península Ibèrica fins Orient. Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics).



A l’època de la «Pax romana» (segles I i II dC), l’Imperi va viure el seu millor moment, pel que fa a prosperitat i territoris conquistats.

Els territoris pertanyents a l’Imperi Romà tenien en comú l’ús de la llengua llatina (llatí), el Dret romà i un art al servei de la propaganda estatal entre d’altres.

La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:

1) Monarquia etrusca (753-509 aC).

2) República romana (509-27 aC).

BAIX IMPERI (193 - 476 dC). ALT IMPERI (27 aC-193 dC).

Periodització

Cronologia

3) Imperi romà (27 aC-476 dC)

REPÚBLICA(509-27 aC).

IMPERI(27 aC-476 dC).

3 ETAPES

MONARQUIA(753-509 aC).


Cronologia

- Segles VIII-VI aC.

- Quan Roma va ser fundada per Ròmul al 753 aC, es va instaurar la monarquia.

- El rei tenia amplis poders. - Quatre reis romans i tres etruscs foren els reis que governaren Roma durant aquest període.

- Segles V-I aC.

- Després de la desaparició del poder dels reis (509 aC), es va introduir a Roma una nova forma de govern: La República.

- El poder polític es va repartir entre els magistrats, els comicis i el Senat.

- Roma començà la seva expansió territorial en aquesta època (màxima en 117 dC amb Trajà).

- Els governadors controlaven les províncies, en què es dividien els territoris conquerits.

- Segles I aC -V dC.

- ALT IMPERI (27 aC-193 dC): A aquesta etapa pertanyen els relleus de l’Ara Pacis, que és una obra destacada de l’art romà.

- Època que comença amb l’arribada efectiva d’August al poder l’any 27 aC. A partir del segle III, després del període de màxima expansió de l’Imperi, conegut amb el nom de la “Pax romana” (segles I i II dC), l’Imperi entrarà en decadència: s’aturaren les conquistes, va haver una crisi econòmica, es produïren desordres militars i polítics, …BAIX IMPERI (193 - 476 dC): Les fronteres eren cada vegada més insegures a causa de les constants pressions dels bàrbars. I perquè fos més fàcil defensar l’Imperi romà, aquest fou dividit en dos per Teodosi (395): l’Imperi d’Occident (Flavi Honori) i l’Imperi Bizantí (Arcadi). Aquesta etapa va acabar amb la caiguda de l’Imperi d’Occident a l’any 476 dC, en mans dels bàrbars o germànics, encara que l’Imperi Bizantí va aconseguir sobreviure mil anys més, fins el 1453 dC, quan caurà Constantinoble en mans dels turcs otomans.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

1.1. – L’EMPERADOR


Cayo Juli Cesar August (64 aC-14 dC)

Títols:• Princeps senatus en el 28 aC.• Augustus e imperator proconsulare de Gàl·lia, Hispania i Síria en el 27 aC.• Tribú vitalici en el 23 aC.• Cònsol vitalici i prefecte dels costums l’any 19 aC.• Gran pontífex en el 12 aC.• «Pare de la pàtria» l’any 2 aC.

Primer emperador (del 27 aC al 14 dC).

Va posar fi a las guerres de conquesta i començà un període de pau que va durar dos segles (Pax Augustae).

2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1p)

2.- Qüestions constructives i

tècniques Localització

Situat al Camp de Mart (Roma), on es trobava el Palazzo Fiano.

2.- Qüestions constructives i tècniques

Localització

Camp de Mart (Roma), Palazzo Fiano.

ARA PACIS AUGUSTAE

L’actual Museu de l’Ara Pacis és una cambra de vidre, construït per Richard Meier, en 2006.

ACTUAL...Divendres 21 de gener de 2011.

ARA PACIS AUGUSTAE

Actual Museu de L’Ara Pacis, cambra de vidre de Richard Meier, 2006.


RELLEUS ARA PACIS AUGUSTAE (13-9 aC)DESCONEGUT

CAMBRA DE VIDRE AL CAMP DE MART. PALAZZO FIANO. ROMA

L’Ara (altar) és una petita construcció, edifici o monument rectangular, formant un recinte murat, generalment obert pel sostre, destinat a contenir un altar per a sacrificar animals, cosa que permetia fer-hi una abundant decoració a les parets



PALAZZO FIANO. ROMA

Edifici rectangular i sense sostre. Tot el conjunt està lleugerament elevat del sòl.


L’altar s’alça sobre un pòdium, força alt, al qual s’arriba mitjançant una rampa esglaonada, que dóna a la façana oest; des d’aquí s’accedeix a l’interior, on un altre tram d’escales du a l’altar, que ocupa l’espai central i que està situat damunt un pedestal o podi esglaonat. Hi ha dues portes d’accés. La principal, orientada a l’oest, era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. L’altra era la porta orientada a l’est.

E

SN

O


Col·locat sobre una base esglaonada (pedestal o podi).


Recreació


O

E

N S

Porta oest

Pòdium

Rampa esglaonada


L’altra era la porta orientada a l’est, era per on s’introduïen, al recinte sagrat, els animals que havien de ser sacrificats (cada any havien de ser sacrificats un moltó i dos bous).

Porta est

Des de la façana oest, un altre tram d’escales du a l’altar, situat damunt un pedestal o podi esglaonat i que ocupa l’espai central interior.


La cara exterior de les parets, que emmarquen l’altar, estan totalment cobertes de relleus escultòrics.


El relleu es divideix en dues zones de decoració, separades per una sanefa, decorada amb motiu geomètric de greca: un sòcol extern o franja inferior, i a la part superior, un fris alt.


Decoració zona inferior.

Sòcol extern o franja inferior, decorada amb estilitzacions de motius vegetals i fulles d’acants.


En el sòcol extern, decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt repetitiva i monòtona, representativa de l’eclecticisme típicament romà i d’academicisme fred.



A la part superior, un fris alt amb escenes al·legòriques, mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August, que eludeixen a la consagració de l’altar.


La processó dels frisos laterals representen a August, la seva família, amics, magistrats i senadors, composant així un magnífic conjunt de RETRATS.


A les cantonades i flanquejant la porta hi ha pilastres de capitells corintis. En els laterals més estrets trobem temes al·legòrics i mitològics, com Al·legoria de Tellus (deessa Terra).


Retrats de personatges

Greques

Pilastres corínties

Decoració vegetal

A l’Ara Pacis Augustae s’hi representa, dividit en tres franges horitzontals:* A la superior, la processó de la família imperial.* La zona inferior: bell conjunt amb ornamentació animal i vegetals.* Ambdues separades per una franja amb figures geomètriques (greques).



L’interior, més auster, està decorat amb garlandes de flors (simbolitzen l’eternitat) i bucranis, que simbolitzen les ofrenes i els sacrificis que varen tenir lloc a l’altar original.


Garlandes interiors (eternitat)


El bucrani és el què queda després de la mort de l’animal en el altar. Les garlandes, en relació amb la natura, signifiquen que tot mor i torna a néixer, com August, que havia renovat l’Imperi. També fan referència a la abundància, a la prosperitat de l’Imperi.

Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes, símbols utilitzats en les ofrenes i els sacrificis.


Els costats de l’altar estan ornamentats amb volutes, decoració vegetal i lleons alats (elements d’origen oriental).


Els costats de l’altar estan ornamentats amb volutes, decoració vegetal i lleons alats (elements d’origen oriental).


PROGRAMA ESCULTÒRIC COMPLET (decoració interior i exterior):

1) Dos frisos externs laterals amb la desfilada processional família imperial i funcionaris de l’Estat.

2) Quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes.

3) El sòcol extern amb roleus d’acant.

4) Fris intern amb bucranis i garlandes.


El relleu està tallat sobre marbre blanc de carrera i presenta una textura més o manco uniforme i llisa, fruit d’un acurat acabat.


És un relleu d’un modelatge acusat, especialment accentuat en els plecs del vestuari i en l’estudi facial de les cares.


La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat.

El Senat o la Processó dels Quirils, cara NORD.


Els plecs de les túniques donen a la composició gran mobilitat.

2.- Qüestions constructives i

tècniques

En els rostres es poden apreciar persones de distintes edats. • Per un costat, els nins estan acompanyats dels seus pares, que els agafen de les mans, mostrant una imatge tendra. • Per altre costat, en els ancians s’aprecien molt bé les seves carns decrèpites.


Gran estudi dels rostres.


Predominen les superfícies arrodonides, que combinen concavitats i convexitats, element que augmenta el sentit del VOLUM.


Alterna zones amb alt relleu (distincions jeràrquiques, en primer pla personatges principals) i zones de baix relleu (segons plans pels personatges menys importants, els relleus dels quals gairebé no estan marcats), la qual cosa dóna un cert SENTIT de la PERSPECTIVA i augmenta la sensació de VOLUM de les primeres figures.


Exemple, més alt relleu per a Agripa, augmenta la importància del personatge envers a les figures de segon pla.


Són figures d’aparença pesada i sòlida, fortament arrelades a la línia de terra i, per tant, pareixen de semblant estàtic; però presenten una lleugera actitud de caminar, que es pot observar en la flexió de les cames per davall de la vestimenta. Aquest fet, juntament amb el tractament curvilini de vestit i les diferents actituds de les mans i dels rostres donen com a resultat un equilibri entre el sentit del moviment i l’estat de repòs.


La LLUM va determinada per un moderat clarobscur, remarcat en els plecs de les togues i en les corones de llorer.


LLUM


La COMPOSICIÓ segueix la tècnica narrativa a partir del fris continu, i utilitza el sistema processional (ritme compositiu de les Panatenees).


Tècnica narrativa, fris corregut.


Les figures ocupen tota l’alçada del marc, cosa que no deixa lloc a cap espai buit i dóna una espècie d’horror vacui.


La composició té un cert RITME, el qual ve donat per les diferents actituds dels personatges, així com per la gran varietat de posicions dels personatges.


Combina les figures amb punts de vista frontals, laterals i obliqüis en alternança, intentant expressar el MOVIMENT.


3.- ASPECTES SIMBÒLICS O ICONOGRÀFICS (1p)

Escenes representades: Iconografia

O

E

ALTAR

La fundació de Roma amb Ròmul i Rem.

Tellus, la Mare Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques i acompanyada dels seus dos fills.Deessa Roma (en molt mal estat).

August, seguit dels sacerdots, home amb destral, Agripa, el seu fill Gai Cèsar...

Senat i les dones i els nen de la cort d’August (Ottavia MinoreLuci Cèsar), dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

N S

Troià Enees, fundador de Roma, sacrificant en el templet dels “Penates”.

3.- Aspectes simbòlics

En el COSTAT OEST es troba representat el mite de la fundació de Roma amb Ròmul i Remo (mirant de front al costat esquerre) i el troià Enees (al costat dret), fundador de Roma, sacrificant en el templet als “Penates”: Enees i el sacrifici de Lavinium.

O



Ròmul i Rem

Enees i el sacrifici de Lavinium. Els relleus al·lusius a Enees, i a Ròmul i Rem insinuen el paral·lelisme entre August i els fundadors de la ciutat.

Registre superior: processó dels Quirils

i família imperial

3.- Escenes representades: Iconografia.A la part superior, hi ha relleus amb al·legories flanquejant les portes.


Enees i el sacrifici de Lavinium. Enees, arriba al Laci, des de Troia, i fa una ofrena en un altar rústic als Penates (divinitats troianes de la llar). Segons Virgili, Enees ha de sacrificar una truja i la trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el paral·lelisme entre Enees i August. L’arribada d’Enees al Laci, després d’un llarg viatge des de Troia, fins al lloc on fundarà Roma, és a dir, l’arribada de l’heroi, s’equipara amb el retorn d’August de les seves campanyes.

Escenes representades: Iconografia.3.- Aspectes simbòlics

Enees i el sacrifici de Lavinium. Aquí destaca especialment la semblança d’Enees amb August.

Enees, representat madur, barbut, amb el cap cobert per celebrar el sacrifici religiós. Davant té l’altar, la truja i fruites de l’abundància.

Templet dels “Penates” o de l’abundància.

Ofrenes pel sacrifici.

Iconografia.


En el COSTAT EST, part superior, trobam a un costat, la representació de Tellus, la Mare Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques i acompanyada dels seus dos fills; i a l’altre costat, en molt mal estat, la plasmació de la deessa Roma.

O


E



O

E

ALTAR





N S



Porta EST, part superior.

Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Roma.

Iconografia3.- Aspectes simbòlics

Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Roma.

3.- Aspectes simbòlics Iconografia


A l’esquerra, mirant de front...

Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Altres interpretacions diuen que és Itàlia, Venus o la Pau.

Iconografia

Aquest és un dels relleus del costat de la porta EST, sense escala, del qual queden pocs fragments. Es pensa que era una personificació de la ciutat de Roma.

Els romans ho personificaven tot (la Terra, la Lluna...). Roma se la representa com una dona asseguda sobre un munt d’armes, símbol de què estava sempre preparada per a la lluita.

A l’altre costat, en molt mal estat, la plasmació de la deessa Roma. Roma.


Terra o Tellus, asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits, animals i productes (abundància), se la interpreta com que la pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat.

Iconografia

El monstre marí representa el mar.

Terra o Tellus i, a cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire, personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne.

El cigne representa el vent.



Al·legoria de Tellus (deessa Terra).

Iconografia

Terra o Tellus acompanyada, també, d’altres figures al·legòriques com el bou (la força), les espigues i el gerro abocant líquid (la fertilitat). Tot ressalta l’abundància de Roma fruit de la Pau d’August.


La Terra, la mare amb els pits marcats: llet abundant.

Terra o Tellus: La influència grega hi és present.

3.- Aspectes simbòlicsIconografia


Al·legoria de Tellus (deessa Terra).

Presenta un relleu poc marcat al fons.

Iconografia

En els costats NORD I SUD, a les façanes laterals, es representen dues multituds de personatges, que es mouen d’esquerra a dreta; entre ells apareixen sacerdots, assistents al culte, magistrats, homes, dones i nins. L’acompanyament, en ambdós costats del cercat, es obert amb els “lictors”, seguits pels membres de les màximes escoles sacerdotals. Després ja comencen a desfilar els membres de la família d’August.

SUD: Desfilada de la família imperial: La processó del poder.

NORD: El Senat o la Processó dels Quirils



O

E

ALTAR





N S



Al costat SUD, els sacerdots encapçalen la comitiva, seguits per un home amb un destral per sacrificar els animals i el general Agripa, cobert amb una toga i un rodet de pergamí a la mà dreta, es reconeix al mateix August, coronat amb el llorer i la resta de la família imperial, el seu nét Gai Cèsar, entre d’altres.

Desfilada de la família imperial: La processó del poder.


Iconografia


Processó de la família imperial.

Iconografia


La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August. Darrere el portador de la destral hi ha Agripa, amb el cap tapat, símbol de pontífex maximus. L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que li agafa la toga, seguit per la seva mare Júlia (segons altres és Lívia, dona d’August).

Iconografia



Primer cop retrat oficial de tota la família, per ordre successori.

Iconografia






Cerquen la jerarquització i no l’estètica. Els personatges més importants estan davant i darrere els secundaris. L’espai queda molt ple. Són relleus amb voluntat narrativa, tècnica precisa i clar realisme.

Tècnica3.- Aspectes simbòlics

Destaca per la combinació del mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat. Així, el nivell del relleu marca la perspectiva i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures.

Tècnica

3.- Aspectes simbòlics El Senat o la Processó dels Quirils

I finalment, en el costat NORD, desfilen el Senat i les dones i els nen de la cort d’August, entre ells es troba Luci Cèsar, el segon fill d’Agripa i Giulia, i també es troba la germana d’August Ottavia Minore. Dins la processó es poden veure dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

Iconografia


NORD: El Senat o la Processó dels Quirils.

Cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges.

4.- JUSTIFICACIÓ ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

4.1.- FINALITAT, TEMÀTICA I ESTIL

4.2.- MODELS I INFLUÈNCIES




4.2.- Finalitat, temàtica i estil

FUNCIÓ propagandística. És un altar, edifici religiós, que va fer construir el Senat per celebrar la pau de l’imperi, després de tornar l’emperador de les campanyes d’Hispània i la Gàl·lia. Per poder celebrar, cada any amb un sacrifici, la prosperitat de l’època d’August; l’any 17 aC August va manar construir un altar de fusta pels sacrificis, que l’any 13 aC fou reproduït en marbre i es va acabar l’any 9 aC.

És un petit temple, semblant a un cofre o estoig per la decoració del sòcol amb motius agafats dels mobles o dels canelobres, es va consagrar a un dels númens, el de la Pau (deïtat pagana); la pau que l’emperador acabava d’imposar en tots els territoris del seu imperi.

Recreació


Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, el que va permetre celebrar l’esmentada Pax Romana, que portà amb ella una època d’esplendor en el comerç, que es va convertir en l’activitat econòmica més florent. Roma esdevé la capital d’un immens imperi, en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural.


En el terreny artístic, durant l’època d’August (27 aC-14 dC) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica.


La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’ ESTIL anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis n’és l’exponent més perfecte.


L’exponent més perfecte, i considerada l’obra cabdal del relleu històric romà.


Desfilada de la família imperial

Des d’un punt de vista temàtic, és un relleu amb una TEMÀTICA civil, on s’observa una desfilada de magistrats i senadors que vesteixen la típica toga romana (la processó del dia de la inauguració de l’altar), perquè cada any la família imperial anava al temple a fer una ofrena i commemorar la pacificació d’Hispània i Gàl·lia, territoris aconseguits per l’emperador.


Els personatges presenten unes actituds serenes, però estan tractats amb un gran realisme.

Processó de la família imperial4.2.- Finalitat, temàtica i estil

A la cara SUD, s’identifiquen distints personatges, apareix la desfilada de la família imperial, encapçalada per August, acompanyat per tot el seu seguici: sacerdot, senadors, magistrats, … (amb la típica toga romana). D’aquesta manera, el relleu actua de propaganda política i està al servei de l’Estat (FINALITAT). Algunes figures mantenen una relació comunicativa de conversa pausada.



O

E

ALTAR





N S



TEMÀTICA. Els relleus al·legòrics estan relacionades amb la mítica fundació de Roma. Dels quatre originals, només dos s’han conservat casi complets; un d’aquests representa Enees i l’altre (el millor conservat) a la Terra, com una dona amb dos nins.


Relleu al·legòric que representa a Enees.


TEMÀTICA. El millor conservat, Tellus o la Terra, representada com una dona amb dos nins, flanquejada pels genis fertilitzants de l’Aire damunt un cigne i de l’Aigua damunt un monstre marí; tot això acompanyat amb fruits i animals, que fan al·lusió a la prosperitat proporcionada per la Pau d’August.





Figures del Fris de Les Panatenees (Partenó) 4.2.- Model i influències

Tot i que és una obra romana, sembla que va ser pensada i executada per artistes grecs. És una obra que combina elements d’origen grec i hel·lenístic (la influència de Fídies, les al·legories i els elements decoratius hel·lenístics, la inspiració en les formes de l’altar de Zeus a Pèrgam), amb el realisme i la sobrietat característiques de la tradició romana del retrat, que representa, per la seva qualitat, el punt més alt, mai arribat dins l’art, dels relleus.

La influència de Fídies, les al·legories i els elements decoratius hel·lenístics, la inspiració en les formes de l’altar de Zeus a Pèrgam.

4.2.- Model i influències

Per les seves característiques sempre se l’ha comparat amb la desfilada processional de les Panatenees de Fídies en el Partenó, el qual de fet és considerat el seu principal precedent.


Existeix una influència compositiva, però responen a estètiques totalment diferents. La primera correspon a l’idealisme de l’època clàssica (no es reconeix cap dels personatge) i la segona és una galeria de retrats personals amb tècnica fotogràfica, que enllaça amb una estètica realista, des de la peculiar perspectiva romana, més freda i academicista, però de notable virtuosisme tècnic.


Diferències amb l’art grec:

• Ritme compositiu, més dinàmic i variat el romà.• Combinacions de diferents gruixos de relleu, les diferents actituds, el detallisme i precisió del modelatge, etc.• La voluntat històrica de l’art romà, sempre al servei de la glorificació del seu present i el seu passat.

Punts en comú:

• El posat solemne i cerimonial, d’actituds calmades i serenes, la primacia que s’atorga als personatges reflecteix la influència àtica.• La inspiració en els altars hel·lenístics, destaca per les seves ajustades proporcions i la quantitat de significats que inclouen.


Però, la processó de les Panatenees es realitzava cada quatre anys (no és un fet amb una data concreta com el Ara Pacis). Representava la unitat de la ciutat entorn a la deessa protectora. Els personatges no són identificables, són militars, gent del poble, noies amb el peplum, homes conduint els animals del sacrifici. Només els déus són identificables.


A més, a les Panatenees es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per oferir el Peplum a la deessa Atenea). A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per fer propaganda política (desfilada de l’emperador August i el seu seguici).


19. ARA PACIS AUGUSTAE

Per la seva naturalesa i execució és considerat l’exemple més important d’escultura romana aplicada a l’arquitectura.


5.- HISTÒRIA D’UNA TROBALLA

5.- Història d’una troballa Al segle XVI es descobriren molts fragments de l’Ara Pacis i foren adquirits pels Mèdici. Tot i que s’adonaren de la seva importància, no foren relacionats amb l’Ara Pacis.

Fou l’arqueòleg austríac Petersen qui intenta reconstruir la forma de l’Altar i animà, el 1902, al govern italià per iniciar unes excavacions al Palazzo Fiano, edificat sobre l’altar, per tal d’investigar el que quedava enterrat.

5.- Història d’una troballa


Les excavacions exhaustives es realitzaren entre 1936 i 1937; i l’any 1938 coincidint amb el bimil·lenari d’August, es va inaugurar el monument reconstruït, tal i com és avui dia, protegit per una urna de vidre.


En 1938 Mussolini va manar reconstruir el monument. El seu projecte era recuperar el major número d’obres de la Roma Imperial, amb la qual s’identificava el seu govern.


Maqueta

ARA PACIS AUGUSTAE

Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006.


ARA PACIS AUGUSTAE

Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006.


ARA PACIS AUGUSTAE

Mausoleu d’August (s. I dC).

Mausoleu d’August (s. I dC).

Bibliografia

• Tema visual escultura romana per M Assumpció Granero Cueves.• Fitxa de text realitzada per l’alumna Helena Bezzina de 2n batx. A (curs 2009-10).• http://www.slideshare.net/mbigorra/ara-pacis-augustae•http://www.slideshare.net/mcarmearanda/ara-pacis-5658351• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-i. M Assumpció Granero Cueves.• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-ii.M Assumpció Granero Cueves.

RELLEUS DE L’ARA PACIS (possible aspecte original).

Recreacions

1. Eclecticisme. L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobretot, de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.

2. Pragmatisme i funcionalitat. Té un gran realisme, en contraposició a la bellesa ideal grega, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.

3. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... També les escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.

4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. 5. El tema predilecte són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un

ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social.6.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu.7. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs.

Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie. Les mides solen ser superiors al natural. Té preeminència el punt de vista frontal. Les estàtues estaven policromades, al menys fins el segle II dC.

8. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.

9. L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

Descripció formal

Característiques generals art i escultura romana

Història de l ’artIES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Virginia PinelProfessora: M Assumpció

Granero

Education

7. ARA PACIS AUGUSTAE