Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)Alumne: Virginia Pinel

Professora: M Assumpció Granero

Fitxa TècnicaTitol

Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)

Autor Desconegut

Comitent Senat romà en honor d’August

Tipus d’obraArquitectura romana commemorativa amb decoració escultòrica

Cronologia 13 a 9 aC (Imperi Romà)

Estil Art romà imperial

Material Marbre blanc de Carrara

Tècnica Baix relleu

Temàtica Monument commemoratiu de victòria

Dimensions Planta rectangular de 11 x 10 x 4 m (alt)

LocalitzacióOrigen: Camp de Mart (Roma)Actual: Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)

1) La monarquia etrusca (753-509 aC).

Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics).

Periodització 2) La República romana (509-31 aC).

3) L’Imperi romà (31 aC-476 dC)

La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.

La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:

ALT IMPERI (31 aC-193 dC).

BAIX IMPERI (193 - 476 dC).

Context històric

REPÚBLICA(509-31 a. C.).

IMPERI(31 a. C.-476).

-753 Fundació llegendària (Ròmul).- Roma conquesta el Latium (domini etrusc).- 7 reis: Ròmul (fundador) , Numa, Tul·li, Tarquini Prisco, Sevi, Tul·li i Tarquini Superb).- Primeres institucions (Senat).- Lluites amb ciutats veïnes.- Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC).

- Senat i cònsols. - Patricis i plebeus.- Diferents magistrats.- Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs).- Comença expansió per Mediterrània: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental.- Guerres civils final República.- Triumvirats. - Fins s. III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. – Entre ss. III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà d’època republicana (SÍNTESI de CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS i HEL·LENÍSTICS).

- Fundat per Octavi August (31aC-14dC).- ALT IMPERI (ss. I-III).- Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia, Antonina...).- Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques.-S’arriba a la màxima expansió territorial.- BAIX IMPERI (III-476) art romà tendeix a la monumentalitat, però també a un cert esquematisme d’influència oriental i a la introducció de representacions simbòliques d’origen cristià.- Divisió de l’Imperi Teodosi (395).- Cau Imperi romà occident a causa impuls dels huns. - 476 Ròmul August darrer emperador.

3 ETAPES

MONARQUIA(753-509 a. C.)

Context històricCronologi

a

Context històric Cayo Juli Cesar August

(64 aC-14 dC)Primer emperador (del 27 aC al 14 dC)

Va posar fi a las guerres de conquesta icomençà un període de pau queva durar dos segles (Pax romana)

Títols:• Princeps senatus en el 28 aC.• Augustus e imperator proconsulare de Gàl·lia, Hispania i Síria en el 27.• Tribuno vitalici en el 23.• Cònsol vitalici i prefecte dels costums l’any 19.• Gran pontífex en el 12.• «Pare de la pàtria» l’any 2 aC.

Reformes d’august

Context històric Localitzaci

ó

Palazzo Fiano (Roma)

Context històricLocalitzac

ió

Palazzo Fiano (Roma)

Temàtica i finalitat

És un altar, edifici religiós, que va fer construir August per celebrar la pau de l’imperi després de tornar de les seves campanyes d’Hispània i la Gàl·lia. Per poder celebrar cada any amb un sacrifici la prosperitat de l’època d’August, l’any 17 aC August va manar construir un altar de fusta pels sacrificis, que l’any 13 fou reproduït en marbre.

Estava consagrat a un dels númens (deïtat pagana), el de la Pau.

Temàtica i finalitat

• Temàtica civil, on s’observa una desfilada de magistrats i senadors que vesteixen la típica toga romana

Temàtica

• Les al·legories estan relacionades amb la mítica fundació de Roma. Només en queden 2 de les 4 originals.

•Una representa Enees .• L’altra al·legoria (el relleu millor conservat) a la Terra.

Enees

Temàtica

La Terra, com una dona amb dos nins, flanquejada pels genis fertilitzants de l’Aire damunt un cigne i de l’Aigua damunt un monstre marí, acompanyats amb fruits i animals que fan al·lusió a la prosperitat proporcionada per la Pau d’August.

Temàtica

Propaganda política i està al servei de l’estat per desfilada de la família imperial, encapçalada per August, acompanyat per tot el seu seguici.

Desfilada de la família imperial

Finalitat

1. Eclecticisme. L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobretot, de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.

2. Pragmatisme i funcionalitat. Té un gran realisme, en contraposició a la bellesa ideal grega, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.

3. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... També les escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.

4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. 5. El tema predilecte són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un

ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social.6.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu.7. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs.

Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie. Les mides solen ser superiors al natural. Té preeminència el punt de vista frontal. Les estàtues estaven policromades, al menys fins el segle II dC.

8. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.

9. L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

Descripció formal Característiques generals art i

escultura romana

Descripció formal

Edifici rectangular sense sostre, lleugerament elevat del sòl

S’alça sobre un pòdium al qual s’arriba mitjançant una rampa esglaonada, que dóna a la façana est, per accedir a l’interior, a on un altre tram d’escales du a l’altar; hi ha una altra porta que dóna a la façana oest.

Descripció formal

L’exterior té pilastres amb capitells corintis al costat de la porta i als cantons.

Descripció formal

Dues zones de decoració, separades per una sanefa, decorada amb motiu geomètric de greca: un sòcol amb estilitzacions vegetals de fulles i acants i un fris alt amb escenes al·legòriques i altres que eludeixen a la consagració de l’altar.

Descripció formal

Decoració zona inferior.

Descripció formal

La processó dels frisos laterals representen a August, la seva família, amics, magistrats i senadors, fent així un magnífic conjunt de retrats.

Descripció formal

L’interior, més auster, està decorat amb garlandes de flors i bucranis que simbolitzen els sacrificis que varen tenir lloc a l’altar original.

Descripció formal

Descripció formal

Garlandes interiors

Altar a l’interior ornamentat pels costats de l’altar amb volutes, decoració vegetal i lleons alats.

Descripció formal

Col·locat sobre una base esglaonada.

Descripció formal

El relleu està tallat sobre marbre blanc i presenta una textura més o manco uniforme i llisa, fruit d’un acurat acabat.

Descripció formal

És un relleu d’un modelatge acusat, especialment accentuat en els plecs del vestuari i en l’estudi facial de les cares.

Descripció formal

Gran estudi del rostre

Descripció formal

Es poden apreciar persones de distintes edats.• Els nins estan acompanyats dels seus pares, que els agafen de les mans, mostrant una imatge tendra.• Els ancians s’aprecien molt bé les seves carns decrèpites.

Descripció formal

Predominen les superfícies arrodonides, que combinen concavitats i convexitats, element que augmenta el sentit del volum.

Descripció formal

Zones amb alt relleu (distincions jeràrquiques, en el primer pla els personatges principals) i zones de baix relleu (segons plans pels personatges menys importants, els relleus dels quals gairebé no estan marcats), la qual cosa dóna un cert sentit de la perspectiva i augmenta la sensació de volum de les primeres figures.

Descripció formal

Combina figures frontals, laterals i obliqües, intentant expressar el moviment gràcies a la gran varietat de posicions dels personatges mateixos.

Descripció formal

Són figures d’aparença pesada i sòlida, fortament arrelades a la línia de terra que pareixen de semblant estàtic, però presenten una lleugera actitud de caminar (flexió de les cames per davall de la vestimenta). Aquest fet, amb el tractament curvilini de vestit i les diferents actituds de les mans i dels rostres donen un equilibri entre el sentit del moviment i l’estat de repòs.

Descripció formal

La llum va determinada per un moderat clarobscur, remarcat en els plecs de les togues i a les corones de llorer

Descripció formal

La composició, segueix la tècnica narrativa a partir del fris continu, i utilitza el sistema processional (ritme compositiu de les Panatenees).

Descripció formal

Tècnica narrativa, fris corregut.

Descripció formal

Les figures ocupen tota l’alçada del marc, cosa que no deixa lloc a cap espai buit i dóna com a resultat una espècie d’horror vacui”.

Descripció formal

La composició té un cert ritme, que ve donat per les diferents actituds dels personatges, i per la combinació de punts de vista frontals i laterals en alternança.

Descripció formal

Escenes representades

O

E

ALTAR

La fundació de Roma amb Ròmul i Rem.

Tellus, la Mare Terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques i acompanyada dels seus dos fills.

Deessa Roma (en molt mal estat).

Els sacerdots, home amb un destral Agripa, August, el seu net Gai Cèsar...

Senat i les dones i els nen de la cort d’August (Ottavia MinoreLuci Cèsar), dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

NS

Descripció formal

Troià Enees, fundador de Roma, sacrificant a en el templet dels “ Penates”.

Destaca especialment la semblança d’Enees amb August en el costat Oest on es troba representat el troià Enees.

Enees

Descripció formal

Nord i Sud, a les façanes laterals, es representen dues multituds de personatges, que es mouen d’esquerra a dreta; entre ells apareixen sacerdots, assistents al culte, magistrats, homes, dones i nins. L’acompanyament, en ambdós costats del cercat, es obert amb els “litores”, seguits pels membres de les màximes escoles sacerdotals. Després ja comencen a desfilar els membres de la família d’August

Descripció formal

Al Sud, els sacerdots encapçalen la comitiva, seguits per un home amb un destral per sacrificar els animals i el general Agripa, cobert amb una toga i un rodet de pergamí a la mà dreta, es reconeix al mateix August, coronat amb el llorer i la resta de la família imperial, el seu net Gai Cèsar, entre d’altres.

Descripció formal

Al Nord, desfilen el Senat i les dones i els nen de la cort d’August, entre ells es troba Luci Cèsar, el segon fill d’Agripa i Giulia, i també es troba la germana d’August Ottavia Minore. Dins la processó es poden veure dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

Descripció formal

Recreació

Descripció formal

Combina elements d’origen grec i hel·lenístic amb el realisme i la sobrietat característiques de la tradició romana del retrat, que representa, per la seva qualitat, el punt més alt, mai arribat dins l’art, dels relleus.

figures del Fris de Les Panatenees (Partenó)

Model i influències

Influència de Fídies, les al·legories i els elements decoratius hel·lenístics, i la inspiració en les formes de l’altar de Zeus a Pèrgam).

Model i influències

Se l’ha comparat amb la desfilada processional de les Panatenees de Fídies en el Partenó, el qual de fet és considerat el seu principal precedent.

Model i influències

La desfilada processional de les Panatenees de Fídies ha produït: • Influència compositiva correspon a l’idealisme de l’època clàssica.• Estètiques totalment diferents és una galeria de retrats personals amb tècnica fotogràfica, que enllaça amb una estètica realista, des de la peculiar perspectiva romana, més freda i academicista, però de notable virtuosisme tècnic.

Model i influències

Diferències amb l’art grec:

• Ritme compositiu, més dinàmic i variat el romà.• Combinacions de diferents gruixos de relleu, les diferents actituds, el detallisme i precisió del modelatge, etc.• La voluntat històrica de l’art romà, sempre al servei de la glorificació del seu present i el seu passat.

Punts en comú:

• El posat solemne i cerimonial, d’actituds calmades i serenes.• La inspiració en els altars hel·lenístics, destaca per les seves ajustades proporcions i la quantitat de significats que inclouen.

Model i influències

L’exemple més important d’escultura romana aplicada a l’arquitectura.

Model i influències

Model i influències

Maqueta

Bibliografia• Tema visual escultura romana per M Assumpció Granero Cueves.• Fitxa de text realitzada per l’alumna Helena Bezzina de 2n batx. A (curs 2009-10).• http://www.slideshare.net/mbigorra/ara-pacis-augustae•http://www.slideshare.net/mcarmearanda/ara-pacis-5658351• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-i• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-ii