186
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obliga- tòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu com- pliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràcter bàsic, determina en l’article 6.2 que és competència del Govern fixar els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir una formació comuna a tot l’alumnat i la validesa dels títols correspo- nents en tot el territori espanyol. L’apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currícu- lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà desplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autono- mia. L’apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- nyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s’ha d’incor- porar a les matèries prescrites per a l’educació secundària pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ense- nyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, l’ensenyança del valencià, perquè en acabar l’etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que consti- tuïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d’assegurar una for- mació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de l’educació secundària obligatòria per a l’àmbit de la Comunitat Valen- ciana. En desplegament d’este mandat, el present decret inclou els objec- tius, els continguts i criteris d’avaluació corresponents a cada una de les matèries que integren l’educació secundària obligatòria, així com fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que l’alumnat ha d’aconseguir en fina- litzar esta etapa. Per a això, s’ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràc- ter d’esta etapa, que amb l’educació primària constituïx l’ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d’una banda, a proporcionar a l’alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d’una altra, a preparar amb garanties d’aprofitament i superació l’alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de rigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En segon lloc, s’ha tingut en compte l’evolució i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l’eta- pa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l’atenció a la diver- sitat i la necessitat d’oferir varietat d’opcions a uns jóvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu i com a preparació per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Així, amb la finalitat d’aconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera que tot l’alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, determina en su artículo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias básicas, contenidos y crite- rios de evaluación que constituirán las enseñanzas mínimas, con el fin de garantizar una formación común a todo el alumnado y la validez de los títulos correspondientes en todo el territorio español. El apartado 4 del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas com- petentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores, y que será desarrollado y completado por los cen- tros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especi- fica que los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en los artículos 18 y 19, dispone que se incorporará a las materias prescritas para la educación secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable- cen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secun- daria Obligatoria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez fijados los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas, con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currícu- lo de la educación secundaria obligatoria para el ámbito de la Comuni- tat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cada una de las materias que integran la educación secundaria obligatoria, así como hace referencia a las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan- zar al finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carácter de esta etapa, que con la educación primaria constituye la enseñanza básica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio- nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporación al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantías de aprovechamiento y superación al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinación de rigor científico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolución y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrínseca de la etapa y obligan a conciliar la formación común con la atención a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jóvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci- siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparación para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Así pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carácter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

2007 9717 curriculo valenciano ESO

  • Upload
    jmmusil

  • View
    564

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

Citation preview

  • 1. Conselleria dEducaci Conselleria de EducacinDECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qualsestablix el currculum de lEducaci Secundria Obliga-tria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por elque se establece el currculo de la Educacin SecundariaObligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717]LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53,disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula-ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivellsi graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti-cle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacordamb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultatsque atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de laConstituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu com-pliment i garantia.La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcterbsic, determina en larticle 6.2 que s competncia del Govern fixarels objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criterisdavaluaci que constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantiruna formaci comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols correspo-nents en tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisaque les administracions educatives competents establiran el currcu-lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaranpart els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serdesplegat i completat pels centres docents fent s de la seua autono-mia. Lapartat 3, aix mateix, especifica que els continguts bsics deles ensenyances mnimes requeriran el 55% dels horaris escolars per ales comunitats autnomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguenllengua cooficial.La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense-nyament del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincor-porar a les matries prescrites per a leducaci secundria pel ReialDecret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ense-nyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria,lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estigacapacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat ambel castell.Una vegada fixats els aspectes bsics del currculum que consti-tuxen les ensenyances mnimes, amb la finalitat dassegurar una for-maci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents pel ReialDecret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currculum deleducaci secundria obligatria per a lmbit de la Comunitat Valen-ciana.En desplegament deste mandat, el present decret inclou els objec-tius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una deles matries que integren leducaci secundria obligatria, aix comfa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que esconsideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en fina-litzar esta etapa.Per a aix, sha tingut en compte, en primer lloc, el doble carc-ter desta etapa, que amb leducaci primria constitux lensenyanabsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna banda, a proporcionara lalumnat el bagatge necessari per a la incorporaci al mn laborali, duna altra, a preparar amb garanties daprofitament i superacilalumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinaci derigor cientfic i flexibilitat suficient per a fer front a ambds reptes. Ensegon lloc, sha tingut en compte levoluci i els grans canvis que esdonen a estes edats, que augmenten la complexitat intrnseca de leta-pa i obliguen a conciliar la formaci comuna amb latenci a la diver-sitat i la necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als qualscal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms ambles decisions preses, com a objectius essencials de tot procs educatiui com a preparaci per a lexercici dels seus drets i obligacions en lavida com a ciutadanes i ciutadans.Aix, amb la finalitat daconseguir eixa cultura general que vedeterminada pel doble carcter a qu acabem de referir-nos, de maneraque tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a laEl Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles ygrados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponenel artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que,de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan,de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccinnecesaria para su cumplimiento y garanta.La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tienecarcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia delGobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y crite-rios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con el finde garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la validez delos ttulos correspondientes en todo el territorio espaol. El apartado 4del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas com-petentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladasen la Ley, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en losapartados anteriores, y que ser desarrollado y completado por los cen-tros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especi-fica que los contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirnel 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autnomas,como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial.La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso yEnseanza del Valenciano, en los artculos 18 y 19, dispone que seincorporar a las materias prescritas para la educacin secundaria porel Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable-cen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secun-daria Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminardicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y porescrito el valenciano en igualdad con el castellano.Una vez fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyenlas enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comny garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el RealDecreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currcu-lo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de la Comuni-tat Valenciana.En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye losobjetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cadauna de las materias que integran la educacin secundaria obligatoria,as como hace referencia a las competencias bsicas o aprendizajesque se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del RealDecreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan-zar al finalizar dicha etapa.Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carcterde esta etapa, que con la educacin primaria constituye la enseanzabsica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio-nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporacin al mundolaboral y, por otra parte, a preparar con garantas de aprovechamientoy superacin al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo queexige una combinacin de rigor cientfico y flexibilidad suficiente parahacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta laevolucin y los grandes cambios que se producen a estas edades, queaumentan la complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliarla formacin comn con la atencin a la diversidad y la necesidad deofrecer variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciaren la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativoy como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones enla vida como ciudadanas y ciudadanos.As pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general queviene determinada por el doble carcter a que acabamos de referirnos,de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-Num. 5562 / 24.07.2007 30402

2. seua incorporaci a la societat o per a continuar, intensificar i especi-alitzar els seus estudis, leducaci secundria obligatria ha dimpli-car una progressi respecte a letapa anterior, completar els territorisconceptuals delimitats en leducaci primria i advertir, a travs dela reflexi sobre les informacions rebudes, les lnies mestres i verte-bradores de cada matria. Ha de garantir-se que lalumnat domine nosols les destreses fonamentals del clcul matemtic, els fonaments deldesenrotllament tecnolgic o les llenges, sin que tamb obtinga unconeixement suficient sobre qu sn les Cincies, les Matemtiques, laMsica, la Literatura, la Histria, la Geografia, etc., les seues refern-cies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, aEspanya, a Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incre-mentant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com aestmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bonsnivells de coneixement en les diferents disciplines permetr construiruna actitud intelligent i crtica davant dels reptes del futur.La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar lesdiferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix com laseua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per tant, la inter-venci educativa ha de contemplar com a principi la diversitat delalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot lalumnat, altemps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats decada alumna i alumne. Per aix, des de linici de letapa, la conselleriacompetent en matria deducaci ha desforar-se per posar a disposi-ci de lalumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de laresponsabilitat sobre el seu rendiment i comprometrel en les decisionssobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporacia grups de refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, demanera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesuraque savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurementassumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en lesreflexions prvies dels equips docents.Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que laLlei Orgnica dEducaci ha disposat, com els programes de diver-sificaci curricular, que impliquen una adaptaci a grups reduts delscontinguts de les matries fonamentals, perqu lalumnat que ha pre-sentat algun tipus de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vidadestudiant puga aconseguir les competncies bsiques; els programesde qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de pre-paraci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i continuarposteriorment cap a la formaci professional, de manera que proporci-ona noves oportunitats a lalumnat; els programes especfics destinatsa lalumnat amb greus insuficincies de partida o en el moment de laseua incorporaci al sistema educatiu espanyol; lagrupaci de mat-ries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecci dopcionso ditineraris i la posterior continuaci destudis. En tots els casos, estracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bsics i igualsper a tots, que permeten igualment lobtenci del corresponent ttol,aix com ladquisici dactituds i valors com lestimaci del treballcom a valor per al progrs en la vida; el respecte als altres; lestimaper la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements impres-cindibles per a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plenallibertat del seu futur.Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb especial-ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcci de laqual s un objectiu prioritari de la Uni Europea, com per larribadade poblaci immigrant amb altres llenges i costums. La intercomuni-caci i lactitud dobertura a realitats diferents que implica el coneixe-ment de llenges estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-lesi per a facilitar la incorporaci de lalumnat nouvingut; aix mateix,incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat dacolli-da inters i respecte per les caracterstiques daltres nacions i llenges.I alhora, eixe sentiment destima, juntament amb laccs al valenci ial castell, que la conselleria competent en matria deducaci ha deposar a la seua disposici, resultar denorme valor per a impulsar laintegraci dels que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa-nya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de lademocrcia i la llibertat.dibles para su incorporacin a la sociedad o para continuar, intensi-ficar y especializar sus estudios, la educacin secundaria obligatoriadebe suponer una progresin con respecto a la etapa anterior, comple-tar los territorios conceptuales delimitados en la educacin primariay advertir, a travs de la reflexin sobre las informaciones recibidas,las lneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizar-se que el alumnado domine no slo las destrezas fundamentales delclculo matemtico, los fundamentos del desarrollo tecnolgico o laslenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre quson las Ciencias, las Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia,la Geografa, etctera, sus referencias esenciales, particularmente apli-cadas a la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Unaformacin terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida,guiada por la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizajepermanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimientoen las diferentes disciplinas permitir construir una actitud inteligentey crtica ante los retos del futuro.La consecucin de estos objetivos no puede hacerse sin conside-rar las diferentes actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades,as como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Portanto, la intervencin educativa ha de contemplar como principio ladiversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todoel alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de lasnecesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de laetapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de esfor-zarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos posiblespara inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento ycomprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudian-tes, tanto en forma de incorporacin a grupos de refuerzo y apoyo,como en la existencia de vas diferenciadas, de modo que las ensean-zas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa,en una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciadamediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas delos equipos docentes.A este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la LeyOrgnica de Educacin ha dispuesto, como los programas de diversi-ficacin curricular, que implican una adaptacin a pequeos grupos delos contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnadoque haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vidade estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programasde cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-paracin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y con-tinuar posteriormente hacia la formacin profesional, proporcionandoas nuevas oportunidades al alumnado; los programas especficos des-tinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momen-to de su incorporacin al sistema educativo espaol; la agrupacin dematerias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera eleccin deopciones o de itinerarios y la posterior continuacin de estudios. Entodos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objeti-vos bsicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtencindel correspondiente ttulo, as como la adquisicin de actitudes y valo-res, como: la estimacin del trabajo como valor para el progreso en lavida; el respeto a los dems; el aprecio por la cultura y la creatividad,o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio dela ciudadana y para la eleccin con plena libertad de su futuro.La enseanza de las lenguas extranjeras ha sido tambin especial-mente considerada, tanto por la ciudadana comn, cuya construccines un objetivo prioritario de la Unin Europea, como por la llegadade poblacin inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco-municacin y la actitud de apertura a realidades diferentes que suponeel conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo parasu aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recinllegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en lacomunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de otrasnaciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto alacceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente enmateria de educacin debe poner a su disposicin, resultar de enor-me valor para impulsar la integracin de los que se incorporan a laComunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde el respeto a nuestromarco legal y a los valores de la democracia y la libertad.Num. 5562 / 24.07.2007 30403 3. A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de lesdos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se enun instrument daprenentatge en el marc del programa o programesdeducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de larealitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a unacultura i dassumpci de normes i valors compartits.Este decret establix el currculum de leducaci secundria obli-gatria a la Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci,promoci i titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries desetembre, amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, enls de la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seuprojecte educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i alentorn socioeconmic i cultural.Aix mateix, cont elements suficients per a permetre una accicoherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adop-tar les decisions relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitatsdidctiques que es reflectiran en les programacions docents.El present decret autoritza la conselleria competent en matriadeducaci per a la realitzaci davaluacions externes que garantisquenlobjectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema ies constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a lamillora de la qualitat de les nostres ensenyances.Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, aproposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia delConsell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007,DECRETEArticle 1. Objecte i mbit daplicaci1. El present decret constitux el desplegament per a leducacisecundria obligatria del que disposa el ttol I, captol III, de la LleiOrgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 6 delReial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen lesensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obliga-tria.2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum deleducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, competnciesbsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci destaetapa educativa.3. Este decret sha daplicar en els centres docents pblics i en elscentres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autorit-zats, impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria.Article 2. Principis generals1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de len-senyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 dela Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut.2. Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos aca-dmics que shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anysdedat.3. Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qucomplisca 12 anys.4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar escolaritzat enrgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu finalitze el curs.5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en matries dife-renciades, tenint en compte tant la finalitat duna educaci comunacom la necessria atenci a la diversitat de lalumnat. Per a aix, laconselleria competent en matria deducaci, dacord amb el que dis-posa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regu-lar les mesures organitzatives i curriculars datenci a la diversitatque els centres adoptaran dacord amb el seu projecte educatiu.6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci a la tutoria perso-nal de lalumnat, aix com a la seua orientaci educativa, psicopedag-gica i professional.Adems, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de lasdos lenguas cooficiales dentro del currculo ha de convertirse en uninstrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas deeducacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsquedade la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de perte-nencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos.Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obli-gatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de evalua-cin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas extraordi-narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centrosdocentes, en uso de su autonoma, puedan concretar el currculo en suproyecto educativo, adaptndolo a las caractersticas de su alumnado yal entorno socioeconmico y cultural.Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accincoherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedanadoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y estructuracin enunidades didcticas que quedarn reflejadas en las programacionesdocentes.El presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materiade educacin para la realizacin de evaluaciones externas que garanti-cen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades delsistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensablepara la mejora de la calidad de nuestras enseanzas.Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, apropuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-sell, en la reunin del da 20 de julio de 2007,DECRETOArtculo 1. Objeto y mbito de aplicacin1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educacinsecundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo III, dela Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en elartculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el quese establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la EducacinSecundaria Obligatoria.2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende porcurrculo de la educacin secundaria obligatoria el conjunto de obje-tivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y crite-rios de evaluacin de esta etapa educativa.3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicosy en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamen-te autorizados, impartan enseanzas de educacin secundaria obliga-toria.Artculo 2. Principios generales1. La etapa de la educacin secundaria obligatoria forma parte de laenseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artculo27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito.2. La educacin secundaria obligatoria comprende cuatro cursosacadmicos que se seguirn ordinariamente, entre los 12 y los 16 aosde edad.3. El alumnado podr acceder al primer curso en el ao natural enel que cumpla 12 aos.4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecerescolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumpli-dos en el ao en que finalice el curso.5. La educacin secundaria obligatoria se organiza en materiasdiferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacincomn como la necesaria atencin a la diversidad del alumnado. Paraello, la conselleria competente en materia de educacin, de acuerdocon lo dispuesto en el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29de diciembre, regular las medidas organizativas y curriculares deatencin a la diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con suproyecto educativo.6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la tutora personaldel alumnado, as como a su orientacin educativa, psicopedaggica yprofesional.Num. 5562 / 24.07.2007 30404 4. 7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, elcurrculum de leducaci secundria obligatria establit en el presentdecret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreciformar part del projecte educatiu del centre.8. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela-boraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programacidocent i de materials didctics que faciliten al professorat el desenrot-llament del currculum.9. La conselleria competent en matria deducaci establir lho-rari setmanal per a cada una de les matries de leducaci secund-ria obligatria, respectant lhorari que figura en lannex III del ReialDecret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir eldret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci,tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana.10. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destarintegrades en el currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.Article 3. FinalitatDacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006,de 29 de desembre, la finalitat de leducaci secundria obligatriaconsistix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsicsde la cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic,cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i detreball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis posteriorsi per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici dels seus drets ideures en la vida com a ciutadanes i ciutadans.Article 4. Objectius de letapaLeducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllaren les i els alumnes les capacitats que els permeten:a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir elsseus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la coopera-ci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg,refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plu-ral, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadaniademocrtica.b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi itreball individual i en equip com a condici necessria per a una rea-litzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desen-rotllament personal.c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbitsescolar, familiar i social.d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Cons-tituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, ambindependncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol dis-criminaci.e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar laviolncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iresoldre pacficament els conflictes.f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts din-formaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquiriruna preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment lesde la informaci i la comunicaci.g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat quesestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar elsmtodes per a identificar els problemes en els diversos camps delconeixement i de lexperincia.h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix,la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat pera aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon-sabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les difi-cultats.i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges com-plexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les pos-sibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu-7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su caso, elcurrculo de la educacin secundaria obligatoria establecido en el pre-sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de estaconcrecin formar parte del proyecto educativo del centro.8. La conselleria competente en materia de educacin favorecerla elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos deprogramacin docente y de materiales didcticos que faciliten al pro-fesorado el desarrollo del currculo.9. La conselleria competente en materia de educacin establece-r el horario semanal para cada una de las materias de la educacinsecundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexoIII del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horariogarantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza delvalenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Esta-tut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarnintegradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculo19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.Artculo 3. FinalidadDe acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real Decreto1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin secunda-ria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elemen-tos bsicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanstico,artstico, cientfico y tecnolgico; que desarrolle y consolide hbitosde estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacina estudios posteriores y para su insercin laboral, y formarlo para elejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas yciudadanos.Artculo 4. Objetivos de la etapaLa educacin secundaria obligatoria contribuir a desarrollar enlas alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan:a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer susderechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la coopera-cin y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el di-logo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de unasociedad plural, abierta y democrtica, y prepararse para el ejerciciode la ciudadana democrtica.b) Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudioy trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para unarealizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio dedesarrollo personal.c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los mbi-tos escolar, familiar y social.d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons-titucin, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso-nas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual-quier discriminacin.e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los mbitos de lapersonalidad y en sus relaciones con los dems, as como rechazar laviolencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexis-tas y resolver pacficamente los conflictos.f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes deinformacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos.Adquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, espe-cialmente las de la informacin y la comunicacin.g) Concebir el conocimiento cientfico como un saber integradoque se estructura en distintas disciplinas, as como conocer y aplicarlos mtodos para identificar los problemas en los diversos campos delconocimiento y de la experiencia.h) Desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo,la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidadpara aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir respon-sabilidades, as como valorar el esfuerzo con la finalidad de superarlas dificultades.i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes com-plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorarlas posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia deNum. 5562 / 24.07.2007 30405 5. nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural,aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llenguacomuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacio-nal. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de laliteratura dambds llenges.j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres demanera apropiada.k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia ila histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respec-tar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat decultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllaractituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar lesdiferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salutdels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada ali-mentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per aafavorir el desenrotllament personal i social.m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionamentde les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats deles ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals res-pecte a estos.n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, elconsum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i con-tribuir-ne aix a la conservaci i millora.o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llen-guatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversosmitjans dexpressi i representaci.p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunica-ci escrita i audiovisual.Article 5. Competncies bsiques1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del curr-culum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29de desembre. En les distintes matries de letapa es presta una atenciespecial al desenrotllament destes competncies, iniciat en leduca-ci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lense-nyana bsica.2. La lectura constitux un factor primordial per al desenrotlla-ment de les competncies bsiques. Els centres hauran de garantir enla prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura entots els cursos de letapa.Article 6. Organitzaci dels tres primers cursos1. Las matries dels tres primers cursos de leducaci secundriaobligatria sn les segents: Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educaci plstica i visual Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques Msica Tecnologies2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la Llei Org-nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyancesmnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, en cadaun dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim de dosmatries ms que en lltim cicle de leducaci primria.3. En cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat hade cursar les matries segents: Cincies de la naturalesa Cincies socials, Geografia i Histria Educaci fsica Castell: llengua i literaturala Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimoniocultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano comolengua comn de todas las espaolas y los espaoles y de idioma inter-nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estu-dio de la literatura de ambas lenguas.j) Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras demanera apropiada.k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografa yla historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo; respe-tar el patrimonio artstico, cultural y lingstico; conocer la diversidadde culturas y sociedades a fin de poder valorarlas crticamente y desa-rrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los dems.l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y res-petar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos parala salud de los hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de laadecuada alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la edu-cacin fsica para favorecer el desarrollo personal y social.m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamientode las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes ylibertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y acti-tudes personales respecto a ellos.n. Valorar crticamente los hbitos sociales relacionados conla salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y elmedio ambiente, contribuyendo a su conservacin y mejora.o) Valorar y participar en la creacin artstica y comprender el len-guaje de las distintas manifestaciones artsticas, utilizando diversosmedios de expresin y representacin.p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios de comunica-cin escrita y audiovisual.Artculo 5. Competencias bsicas1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes delcurrculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestar unaatencin especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en laeducacin primaria, que el alumnado deber haber adquirido al finali-zar la enseanza bsica.2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo delas competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prcticadocente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todoslos cursos de la etapa.Artculo 6. Organizacin de los tres primeros cursos1. Las materias de los tres primeros cursos de la educacin secun-daria obligatoria sn las siguientes: Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Educacin plstica y visual Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas Msica Tecnologas2. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Org-nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del RealDecreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen lasenseanzas mnimas correspondientes a la Educacin SecundariaObligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnadocursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo de laeducacin primaria.3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo elalumnado cursar las siguientes materias: Ciencias de la naturaleza Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin fsica Castellano: lengua y literaturaNum. 5562 / 24.07.2007 30406 6. Valenci: llengua i literatura Llengua estrangera Matemtiques4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalum-nat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer itercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; ensegon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual esprestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens.5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de lanaturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i Fsicai Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de promoci.6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar lofer-ta de les matries optatives al llarg dels tres primers cursos de leta-pa, nestablir el currculum i les condicions per a la ser elegides perlalumnat. En tot cas, esta oferta haur dincloure una segona Llenguaestrangera, Cultura clssica i Informtica.7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un dels tresprimers cursos de letapa i sha dajustar al que establix la disposiciaddicional segona del present decret.8. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, lacomunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci ide la informaci shan de treballar en totes les matries.9. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, shade potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducacien la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci deconflictes.Article 7. Organitzaci del quart curs1. Dacord amb el que establix larticle 25 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot lalumnat ha decursar les matries de: Cincies socials, Geografia i Histria Educaci eticocvica Educaci fsica Castell: llengua i literatura Valenci: llengua i literatura Matemtiques Primera llengua estrangera2. En les condicions que establisca la conselleria competent enmatria deducaci, la matria de Matemtiques de quart curs sorga-nitzar en dos opcions, de les quals lalumnat nhaur de cursar una.Lopci A t carcter terminal i lopci B, carcter propedutic. Elscurrculums respectius sinclouen en lannex deste decret.3. A ms de les matries indicades en lapartat primer, en el quartcurs tot lalumnat ha de cursar tres matries entre les segents: Biologia i Geologia Educaci plstica i visual Fsica i Qumica Informtica Llat Msica Segona llengua estrangera Tecnologia4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als estudis posto-bligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. Per aix, els cen-tres hauran doferir totes les matries a qu es referix lapartat anteri-or, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents,dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca laconselleria competent en matria deducaci.5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de matries optativesde quart curs i lelecci destes per part de lalumnat.6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al que esta-blix la disposici addicional segona del present decret. Valenciano: lengua y literatura Lengua extranjera Matemticas4. Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todoel alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos prime-ro y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primeroy tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechoshumanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entremujeres y hombres.5. En el curso tercero, las enseanzas de la materia Ciencias dela naturaleza se organizarn en dos materias (Biologa y Geologa yFsica y Qumica), manteniendo su carcter unitario a los efectos depromocin.6. La conselleria competente en materia de educacin ordenar laoferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursosde la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccinpor parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deber incluir unasegunda Lengua extranjera, Cultura clsica e Informtica.7. La enseanza de la religin se impartir en cada uno de los tresprimeros cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposi-cin adicional segunda del presente Decreto.8. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sepotenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-cin de conflictos.Artculo 7. Organizacin del cuarto curso1. De acuerdo con lo que establece el artculo 25 del Real Decreto1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnadocursar las materias de: Ciencias sociales, Geografa e Historia Educacin tico-cvica Educacin fsica Castellano: lengua y literatura Valenciano: lengua y literatura Matemticas Primera lengua extranjera2. En las condiciones que establezca la conselleria competente enmateria de educacin, la materia de Matemticas de cuarto curso seorganizar en dos opciones, de las que el alumnado cursar una. Laopcin A tendr carcter terminal y la opcin B carcter propedutico.Los respectivos currculos se incluyen en el anexo de este decreto.3. Adems de las materias indicadas en el apartado primero, enel cuarto curso todo el alumnado cursar tres materias de entre lassiguientes: Biologa y Geologa Educacin plstica y visual Fsica y Qumica Informtica Latn Msica Segunda lengua extranjera Tecnologa4. Este cuarto curso tendr carcter orientador, tanto para los estu-dios postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Porello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se refiereel apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vas for-mativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedaggicos y orga-nizativos que establezca la conselleria competente en materia de edu-cacin.5. Esta misma conselleria ordenar la oferta de materias optativasde cuarto curso y la eleccin de las mismas por parte del alumnado.6. La enseanza de la religin en este curso de la etapa se ajus-tar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presenteDecreto.Num. 5562 / 24.07.2007 30407 7. 7. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, lacomunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci ide la informaci shan de treballar en totes les matries.8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, shade potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducacien la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci deconflictes.Article 8. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les matriesEl currculum de les matries de leducaci secundria obligatriaper als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formenpart les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1631/2006,de 29 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, enel qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davalua-ci de cada matria, aix com la seua contribuci a ladquisici de lescompetncies bsiques.Article 9. Avaluaci dels aprenentatges1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leduca-ci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons lesdistintes matries del currculum.2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els dife-rents elements del currculum.3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamen-tal per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques i elde consecuci dels objectius.4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalum-nat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuarde manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci deles decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselle-ria competent en matria deducaci.5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alum-na o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor edu-catiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tanprompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantirladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro-cs educatiu.6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnatcom els processos densenyana i la seua prpia prctica docent.Artcle 10. Promoci1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les mat-ries cursades o tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim;repetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries.Excepcionalment, podr autoritzar-se que passe de curs lalumnatamb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent consi-dere que la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xitel curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i queesta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleriacompetent en matria deducaci elaborar els documents correspo-nents, de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre.2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de lesmatries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en mat-ria deducaci regular les condicions perqu els centres organitzenen cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinriesoportunes.3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matrieshan de seguir els programes de refor que establisca lequip docent,dacord amb el que determine la conselleria competent en matriadeducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estosprogrames de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte alefecte de superar les matries pendents, aix com de passar de curs i,si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle segent.4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dosvegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona repeticihaja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmit7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sepotenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-cin de conflictos.Artculo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de lasmateriasEl currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoriapara los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que formanparte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006,de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto,en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evalua-cin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin de lascompetencias bsicas.Artculo 9. Evaluacin de los aprendizajes1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de laeducacin secundaria obligatoria ser continua y diferenciada segnlas distintas materias del currculo.2. El profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta losdiferentes elementos del currculo.3. Los criterios de evaluacin de las materias sern el referentefundamental para valorar el grado de adquisicin de las competenciasbsicas y el de consecucin de los objetivos.4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesoradodel alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor,actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y enla adopcin de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de loque establezca la conselleria competente en materia de educacin.5. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso deuna alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas derefuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momentodel curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarn diri-gidas a garantizar la adquisicin de los aprendizajes imprescindiblespara continuar el proceso educativo.6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnadocomo los procesos de enseanza y su propia prctica docente.Artculo 10. Promocin1. El alumnado promocionar de curso cuando haya superado losobjetivos de las materias cursadas o tenga evaluacin negativa en dosmaterias como mximo; repetir curso cuando tenga evaluacin nega-tiva en tres o ms materias. Excepcionalmente, podr autorizarse lapromocin del alumnado con evaluacin negativa en tres materiascuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismasno le impida seguir con xito el curso siguiente, que tiene expectativasfavorables de recuperacin y que dicha promocin beneficiar su evo-lucin acadmica. La conselleria competente en materia de educacinelaborar los documentos correspondientes, de acuerdo con lo estable-cido en el artculo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre.2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperacin de las mate-rias con evaluacin negativa, la conselleria competente en materia deeducacin regular las condiciones para que los centros organicen encada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebasextraordinarias.3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias,seguirn los programas de refuerzo que establezca el equipo docente,de acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materiade educacin y debern superar las evaluaciones correspondientes adichos programas de refuerzo. Esta circunstancia ser tenida en cuentaa los efectos de superacin de las materias pendientes, as como de losde promocin y, en su caso, obtencin de la titulacin prevista en elartculo siguiente.4. El alumnado podr repetir el mismo curso una sola vez y dosveces como mximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeti-cin deba producirse en el ltimo curso de la etapa, se prolongar unNum. 5562 / 24.07.2007 30408 8. dedat a qu es referix larticle 2 deste decret. Excepcionalment, espot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en elscursos anteriors de letapa.5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les con-dicions curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que esti-guen orientades a la superaci de les dificultats detectades.Article 11. Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria1. Lalumnat que, en acabar leducaci secundria obligatria, hajaaconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa, obtin-dr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.2. Este ttol permet accedir al batxillerat, a la formaci professio-nal de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, ales ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral.3. Aquells que superen totes les matries de letapa obtindran estettol. Aix mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la provaextraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluacinegativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre quelequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui rea-litze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleriacompetent en matria deducaci, considere que la naturalesa i el pesdestes matries en el conjunt de letapa no els haja impedit aconseguirles competncies bsiques i els objectius de letapa. Sha de ponderarde manera especial el Valenci: llengua i literatura, el Castell: llenguai literatura i les Matemtiques, matries instrumentals bsiques.4. Lalumnat que curse leducaci secundria obligatria i no nob-tinga el ttol rebr un certificat descolaritat en qu consten els anys imatries cursats.Article 12. Atenci a la diversitat1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latencia la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenrotllament de totsamb latenci personalitzada a les necessitats de cada un.2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matriadeducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a aten-dre tot lalumnat i, en particular, a qui presente dificultats especialsdaprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a quipresente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitatintellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistemaeducatiu.Article 13. Programes de diversificaci curricular1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matriadeducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a ques referix larticle 12 deste decret, programes de diversificaci cur-ricular per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluacioportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduaten Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especficaa travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i mat-ries diferent a lestablida amb carcter general.2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer cursdeducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalum-nat que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre.3. La conselleria competent en matria deducaci establir el cur-rculum destos programes, les condicions dincorporaci de lalum-nat, aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci iobtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.Article 14. Programes de qualificaci professional inicial1. La conselleria competent en matria deducaci organitzari regular els programes de qualificaci professional inicial, dacordao el lmite de edad al que se refiere el artculo 2.4 de este decreto.Excepcionalmente, se podr repetir una segunda vez en cuarto curso sino se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.5. En todo caso, las repeticiones se planificarn de manera que lascondiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado yestn orientadas a la superacin de las dificultades detectadas.Artculo 11. Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligato-ria1. El alumnado que al terminar la educacin secundaria obligatoriahaya alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapaobtendr el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.2. Este ttulo permitir acceder al bachillerato, a la formacin pro-fesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plsti-cas y diseo, a las enseanzas deportivas de grado medio y al mundolaboral.3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrn dichottulo. Asimismo, podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi-naria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negati-va en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que elequipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quienrealice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleriacompetente en materia de educacin, considere que la naturaleza y elpeso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedidoalcanzar las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. Se pon-derar de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Caste-llano: lengua y literatura y las Matemticas, materias instrumentalesbsicas.4. El alumnado que curse la educacin secundaria obligatoria y noobtenga el ttulo recibir un certificado de escolaridad en el que cons-ten los aos y materias cursadas.Artculo 12. Atencin a la diversidad1. Las diferentes actuaciones educativas debern contemplar laatencin a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrollode todos con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno.2. De acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiade educacin establecer las medidas curriculares y organizativas paraatender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificulta-des especiales de aprendizaje o de integracin en la actividad ordinariade los centros, al que presente necesidades educativas especiales, alalumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorpora-cin tarda en nuestro sistema educativo.Artculo 13. Programas de diversificacin curricular1. De acuerdo con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiade educacin incluir, entre las medidas de atencin a la diversidada que se refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversi-ficacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la opor-tuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el ttulode Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una metodolo-ga especfica a travs de una organizacin de contenidos, actividadesprcticas y materias diferente a la establecida con carcter general.2. El alumnado podr participar en estos programas desde tercercurso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo, podr participarel alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones estableci-das en el artculo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-bre.3. La conselleria competente en materia de educacin establecerel currculo de estos programas, las condiciones de incorporacin delalumnado, as como los procedimientos y criterios de evaluacin, pro-mocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin SecundariaObligatoria.Artculo 14. Programas de cualificacin profesional inicial1. La conselleria competente en materia de educacin organizar yregular los programas de cualificacin profesional inicial, conforme aNum. 5562 / 24.07.2007 30409 9. amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Org-nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procedimentsi criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Edu-caci Secundria Obligatria.2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran derespondre a un perfil professional expresat a travs de la competnciageneral, les competncies personals, socials i professionals, i la relacide les qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de compe-tncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professio-nals incloses en el programa.Article 15. Autonomia dels centres1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat-ria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa delscentres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitatinvestigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix, establir lanormativa perqu els centres pblics puguen disposar dautonomia enla gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat reba el trac-te, la consideraci i el respecte que corresponen a la importncia socialde la seua professi i la realitat de la seua tasca diria.2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculumestablit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitatestablides per la conselleria competent en matria deducaci, adap-tant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la realitat educativa, a fidatendre tant lalumnat que t dificultats daprenentatge com el que tms capacitat o motivaci per a aprendre. Esta concreci sha dincor-porar al projecte educatiu de centre.3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de lesfamlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament ambestes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en elprocs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat del pro-fessorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora. Aix mateix,han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per a facilitarel seu progrs educatiu.4. Per a afavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre,lequip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propici-aran un clima ordenat i cooperatiu, dacord amb el pla de convivnciadel centre.5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptarexperimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliacide lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe-tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen aporta-cions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria.Article 16. Avaluaci de letapa1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 29 de la LleiOrgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar totlalumnat en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obliga-tria sobre les competncies bsiques aconseguides, no tindr efectesacadmics, tindr carcter formatiu i orientador per als centres, i infor-matiu, per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa.2. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci,dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacionsexternes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de leduca-ci secundria obligatria.3. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a,entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorarlatenci de lalumnat i a garantir que aconseguisca les competnciesbsiques corresponents.4. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci delsprocessos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori-entar, si s procedent, les distintes actuacions educatives.lo establecido en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnica2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientosy criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Gradua-do en Educacin Secundaria Obligatoria.2. Los programas de cualificacin profesional inicial debern res-ponder a un perfil profesional expresado a travs de la competenciageneral, las competencias personales, sociales y profesionales, y larelacin de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades decompetencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Pro-fesionales incluidas en el programa.Artculo 15. Autonoma de los centros1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley Orgni-ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente enmateria de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organiza-tiva de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado ysu actividad investigadora a partir de la prctica docente. Asimismo,establecer la normativa para que los centros pblicos puedan dispo-ner de autonoma en su gestin econmica. Adems, velar para que elprofesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con laimportancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria.2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currcu-lo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a ladiversidad establecidas por la conselleria competente en materia deeducacin, adaptndolas a las caractersticas de su alumnado y a surealidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayoresde aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivacin paraaprender. Dicha concrecin quedar incorporada en el proyecto educa-tivo de centro.3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-mente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-pacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-ridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora.Asimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnadopara facilitar su progreso educativo.4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, elclaustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidadeducativa propiciarn un clima ordenado y cooperativo, de acuerdocon el plan de convivencia del centro.5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin oampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso,se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta con-selleria.Artculo 16. Evaluacin de la etapa1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 29 de laLey Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todoel alumnado al finalizar el segundo curso de la educacin secundariaobligatoria sobre las competencias bsicas alcanzadas, no tendr efec-tos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los cen-tros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidadeducativa.2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin,conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluacionesexternas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de laeducacin secundaria obligatoria.3. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para,entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar laatencin del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientescompetencias bsicas.4. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacinde los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar yreorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.Num. 5562 / 24.07.2007 30410 10. DISPOSICIONS ADDICIONALSPrimera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides enllenges estrangeres1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzarla implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals perme-tran als centres docents impartir una part de les matries del currcu-lum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci delsaspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006,de 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent alprofessorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de leta-pa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries en lesllenges del programa.2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les mat-ries del currculum en llenges estrangeres, han daplicar, en tot cas,per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de laComunitat Valenciana.Segona. Ensenyana de la religi1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la dis-posici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig,dEducaci.2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garan-tir que, a linici de letapa, les mares i els pares o els tutors puguenmanifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no,ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi decada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyan-ces simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminacihorria.3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que deter-mine la conselleria competent en matria deducaci, posaran enmarxa mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pareso els tutors dels quals no hagen optat per lensenyana de religi, rebaladequada atenci educativa, de manera que lelecci duna opci ode laltra no hi comporte cap discriminaci. Estes mesures shan din-cloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudesper la comunitat educativa.Tercera. Educaci de persones adultes1. Dacord amb el que disposa larticle 68.1 de la Llei Orgnica2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les persones adultes que vulguenadquirir les competncies i els coneixements corresponents a ledu-caci secundria obligatria disposaran duna oferta adaptada a lesseues condicions i necessitats, que es regir pels principis de mobilitati transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyanapresencial i tamb per mitj de leducaci a distncia.2. La conselleria competent en matria deducaci organitzari regular de manera especfica estes ensenyances, en el marc de ladisposici addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 dedesembre. En este sentit, per a la formaci de persones adultes, con-tinua vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 denovembre, del Consell.3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar anu-alment proves perqu les persones majors de 18 anys puguen obtindredirectament el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria,sempre que hagen aconseguit les competncies bsiques i els objectiusde letapa.4. Aix mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig,del Consell, pel qual sestablix la prova perqu les persones majorsde 18 anys dedat puguen obtindre directament el ttol de Graduat enEducaci Secundria a la Comunitat Valenciana.DISPOSICI TRANSITRIAnica. Calendari dimplantaci1. La implantaci de les ensenyances establides en el presentDecret tindr lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer iDISPOSICIONES ADICIONALESPrimera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-guas extranjeras1. La conselleria competente en materia de educacin podr auto-rizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, quepermitir a los centros docentes impartir una parte de las materiasdel currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacinde los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspon-diente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondospblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologabsica de las materias en las lenguas del programa.2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las mate-rias del currculo en lenguas extranjeras, aplicarn, en todo caso, parala admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgni-ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propiade la Comunitat Valenciana.Segunda. Enseanza de la religin1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la dis-posicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,de Educacin.2. La conselleria competente en materia de educacin garantiza-r que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores pue-dan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseanzasde religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cadacurso acadmico. Asimismo, se garantizar que dichas enseanzas seimpartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacinhoraria.3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios quedetermine la conselleria competente en materia de educacin, desa-rrollarn medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres,padres o tutores no hayan optado por las enseanzas de religin, reci-ba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otraopcin no suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirnen el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por lacomunidad educativa.Tercera. Educacin de personas adultas1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Org-nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas quequieran adquirir las competencias y los conocimientos correspon-dientes a la educacin secundaria obligatoria, contarn con una ofertaadaptada a sus condiciones y necesidades que se regir por los princi-pios de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travsde la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distan-cia.2. La conselleria competente en materia de educacin organizar yregular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la dispo-sicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-bre. En este sentido, para la formacin de personas adultas, continuaren vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 denoviembre, del Consell.3. La conselleria competente en materia de educacin organizaranualmente pruebas para que las personas mayores de 18 aos puedanobtener directamente el ttulo de Graduado en Educacin SecundariaObligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias bsicas ylos objetivos de la etapa.4. Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 demayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las perso-nas mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el Ttulode Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana.DISPOSICIN TRANSITORIAnica. Calendario de implantacin1. La implantacin de las enseanzas establecidas en el presenteDecreto tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursosNum. 5562 / 24.07.2007 30411 11. tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic 2008/2009en els cursos segon i quart desta etapa educativa.2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secun-dria obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior,les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decret47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculumde lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pelDecret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica par-cialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de laReligi, en all que fa referncia a esta etapa educativa.DISPOSICI DEROGATRIAnica. Derogaci normativa1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell,pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatriaa la Comunitat Valenciana, aix com el Decret 39/2002, de 5 de mar,del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret, dacordamb el que establix la disposici transitria nica deste decret.2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior quesoposen al que establix el present decret.DISPOSICIONS FINALSPrimera. Desplegament normatiuSautoritza la conselleria competent en matria deducaci per adictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta-ci, laplicaci i el desplegament deste decret.Segona. Entrada en vigorEl present decret entrar en vigor lendem de la seua publicacien el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.Valencia, 20 de juliol de 2007.El president de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZEl conseller dEducaci,ALEJANDRO FONT DE MORA TURNValenci: Llengua i LiteraturaCastell: Llengua i LiteraturaLa finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrot-llament integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals,afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllamentel constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera comla capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de lactivi-tat social incloses ladquisici i transmissi del coneixement i lasegona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegirde manera competent els textos literaris significatius del nostre mbitcultural. A ms, la millora de la competncia en les habilitats lingsti-ques s un factor determinant per a aconseguir els objectius especficsde cada matria no lingstica.Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desen-rotllar la competncia comunicativa en les dos llenges oficials, s adir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procedimentsds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbitssocials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socialsque presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textosen la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text enun conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten laconstrucci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i ales normes ortogrfiques.Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors,per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac-primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el aoacadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapaeducativa.2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacinsecundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto ante-rior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en elDecreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que estableceel currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la ComunitatValenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por elque se modifica parcialmente el anterior, as como por lo dispuesto enel Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula laEnseanza de la Religin, en lo relativo a eswta etapa educativa.DISPOSICIN DEROGATORIAnica. Derogacin normativa1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Con-sell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obli-gatoria en la Comunitat Valenciana, as como el Decreto 39/2002, de 5de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior,de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica deeste decreto.2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rangoque se opongan a lo establecido en este decreto.DISPOSICIONES FINALESPrimera. Desarrollo normativoSe autoriza a la conselleria competente en materia de educacinpara dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin,la aplicacin y el desarrollo de este decreto.Segunda. Entrada en vigorEl presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.Valencia, a 20 de julio de 2007.El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZEl conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURNCastellano: Lengua y LiteraturaValenciano: Lengua y LiteraturaLa finalidad de la Educacin Secundaria Obligatoria es el desa-rrollo integral y armnico de la persona en los aspectos intelectuales,afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrollolo constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la prime-ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas dela actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del cono-cimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezasnecesarias para leer de forma competente los textos literarios significa-tivos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la competenciaen las habilidades lingsticas es un factor determinante para conseguirlos objetivos especficos de cada materia no lingstica.El objetivo de esta materia es, como en Educacin Primaria, desa-rrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, esdecir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimien-tos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentesmbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normassociales que presiden los intercambios, a las formas convencionalesde los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan laspartes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintc-ticas que permiten la construccin de enunciados con sentido y grama-ticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas.La educacin literaria participa del conjunto de aprendizajes ante-riores, pero implica unas competencias especficas que obedecen a lasNum. 5562 / 24.07.2007 30412 12. terstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions pr-pies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari ambel seu context cultural.Els objectius de les matries de Valenci: Llengua i Literatura iCastell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressirespecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir.Esta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives ifer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llenguaen lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries idel context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar unpaper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua,sobre les seues normes ds i la seua variaci considerant tamb lssocial i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci delsconeixements lingstics explcits.Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funci-ons bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la rea-litat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El llen-guatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes pera la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats.Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primrias la comunicaci. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci,s un mitj de representaci del mn. Estes dos funcions estan inter-relacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguat-ge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvicomunicatiu es creen representacions intersubjectivament comparti-des.El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Permitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatgeinterior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble-mes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos dedecisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltrabanda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitatde les altres persones, alhora que elles influxen sobre nosaltres, regu-lant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatgecomplix una funci de representaci i de regulaci del pensament i delacci.Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistemade signes, sin tamb dels significats culturals que estos transmeten,i, amb estos significats, de les maneres que les persones de lentornentenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta maneraa construir una representaci del mn socialment compartida i comu-nicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones.Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs delaprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al gnere social,als grups tnics, a la religi, a la procedncia social..., aix com respec-te a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsa-bilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisicrtica de les maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet isanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjectede contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dac-tituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En estesentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci positivade la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix comla integraci de lalumnat immigrant.Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, ledu-caci lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llen-gua en contextos socials o competncia comunicativa. Esta compe-tncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i reglesduna llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat pera ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-lo als aspectes relle-vants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de lallengua en el marc de la competncia comunicativa significa que elnucli de lobjecte daprenentatge sn les destreses discursives (con-versa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el domini de lesquals requerix laprenentatge de procediments i coneixements expl-cits sobre el funcionament del llenguatge en els plans segents: rela-ci dels enunciats amb el context fsic (participants, espai i temps) isocial (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...)en qu es produxen; planificaci i estructuraci dels textos segonscaractersticas especiales de la comunicacin literaria, a las conven-ciones propias del uso literario de la lengua y a las relaciones del textoliterario con su contexto cultural.Los objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y Literaturay Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresincon respecto a los establecidos para la Educacin Primaria, de los quehabr que partir. Esta progresin supone ampliar la diversidad de prc-ticas discursivas y hacerlas ms complejas, acrecentar la importanciadel uso de la lengua en el mbito acadmico, subrayar el papel de lasconvenciones literarias y del contexto histrico en la comprensin delos textos literarios, dar un papel ms relevante a la reflexin sobrecmo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su variacin,considerando tambin su uso social y las actitudes que se generan, ascomo la sistematizacin de los conocimientos lingsticos explcitos.Por tanto, la consideracin del lenguaje como actividad cuyas fun-ciones bsicas son la comunicacin y la representacin de la realidadfsica y social guiar la educacin lingstica y literaria. El lenguajese adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes humanas para elhabla, mediante los intercambios en contextos sociales determinados.As pues, el lenguaje tiene una raz comunicativa y su funcin primariaes la comunicacin. El lenguaje, adems de instrumento de comunica-cin, es un medio de representacin del mundo. Estas dos funcionesestn interrelacionadas: la comunicacin se produce por la capacidaddel lenguaje para representar y simbolizar la realidad, y, adems, enel intercambio comunicativo se crean representaciones intersubjetiva-mente compartidas.El lenguaje est vinculado al pensamiento y al conocimiento.Mediante las operaciones cognoscitivas que constituyen el lenguajeinterior nos comunicamos con nosotros mismos, analizamos proble-mas, organizamos la informacin, elaboramos planes y emprendemosprocesos de decisin. En suma, regulamos y orientamos nuestra pro-pia actividad. Por otra parte, en los intercambios comunicativos, regu-lamos y orientamos la actividad de las otras personas, al tiempo queellas influyen sobre nosotros, regulando y orientando nuestra propiaactividad. En este sentido, el lenguaje cumple una funcin de repre-sentacin y de regulacin del pensamiento y de la accin.Aprender una lengua no es nicamente apropiarse de un sistemade signos, sino tambin de los significados culturales que stos trans-miten, y, con dichos significados, de los modos como las personas delentorno entienden o interpretan la realidad. El lenguaje contribuye deesta forma a construir una representacin del mundo socialmente com-partida y comunicable, y, con ello, a la integracin social y cultural delas personas. Algunos de estos significados culturales que se adquierenen el proceso del aprendizaje lingstico constituyen prejuicios conrespecto al gnero social, a los grupos tnicos, a la religin, a la pro-cedencia social..., as como en relacin a las lenguas y a los modosde usarlas. La escuela tiene como responsabilidad, en el proceso deaprendizaje de las lenguas, fomentar el anlisis crtico de los modosmediante los que el lenguaje transmite y sanciona estos prejuicios eimgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a laerradicacin de los usos discriminatorios y al fomento de actitudes derespeto ante la variedad cultural y lingstica. En este sentido, la edu-cacin ha de favorecer el conocimiento y la valoracin positiva de larealidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de Europa, as como laintegracin del alumnado inmigrante.Si el lenguaje es un medio de comunicacin y representacin, laeducacin lingstica se referir al d