L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
L’HABITATGE
TEMA 2: Projecte i construcció d’habitatges
T E C N O L O G I A 4 T D ’ E S O I E S C A R C U R S 2 0 0 8 - 0 9
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
PROJECTE
Plànols
PLÀNOL- Representació gràfica i a escala de totes les parts que integren una obra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure totes les mesures i detalls que siguin necessaris per a la definició del que es pretén construir.
ESCALA- relació entre les mides del dibuix i les de l’objecte que es representa.
SÍMBOL- signe gràfic o dibuix simplificat que representa elements o components d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen per confeccionar els plànols.
Escala = Unitats en el dibuix / Unitats en la mida real
Escales normalitzades en construcció1:10 1:20 1:50 1:100 1:200 1:500 1:1000
Detalls Vistes de planta i alçats
Plànols d’emplaçament
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Plànols d’emplaçament / Plànols de coberta
Plànols de distribució i instal.lacions
Plànols de forjats (estructura)
Plànols de fonamentació (estructura) i sanejament
Plànols de seccióPlànols d’alçat
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn:
carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels
materials que les formen.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol de secció: mostren un tall vertical per l’interior de l’edifici per a observar les
alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari,
sanitaris, finestres i portes.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol d’estructura: mostra els materials i elements que sustenten cada
habitatge (bigues, armadures, revoltons,...)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els
materials (pissarra, fusta, maons,...)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control i
els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció,
fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i
composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb
els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES
Elements constructius
Són els diferents components que formen part de la construcció d’un habitatge
i s’agrupen per la funció que realitzen en: fonaments, estructura, cobertes, tancaments, divisions, revestiments i acabats i instal·lacions. En la seva elaboració intervenen diversos materials.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Recursos materials
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
a) Materials naturals.
Són aquells que es fan servir sense modificar les seves característiques originals, només es tallen,
es poleixen i/o es tamisen.
- Materials petris: s’extreuen de l’escorça terrestre.
Es poden obtenir en forma de roca compacta (granit, pedra calcària, pissarra, marbre, etc.) o
de materials disgregats (còdol, grava, graveta, sorra, arena i argila).
- Materials orgànics: procedeixen de la matèria viva.
Són la fusta (del tronc dels arbres i s’utilitza com a material d’acabat), el suro
(d’algunes espècies d’arbres com l’alzina surera i s’utilitza per aïllar parets i sostres) i
l’asfalt (derivat del petroli per a impermeabilitzar juntes de teulades).
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
b) Materials transformats
Són productes derivats dels materials naturals, les propietats
dels quals milloren els procediments de construcció.
- Productes ceràmics: s’obtenen de la cocció de matèries argiloses.
Maons (massissos i foradats), teules (corbes, romanes i planes) i rajoles.
Barrejant l’argila amb altres productes s’obté la pisa (utilitzada per fabricar sanitaris) i
el gres (per revestiment de sòls). Maons i peces ceràmiques especials
*Els més utilitzats: gero (parests mestres), revoltó (forjats), maó foradat (envans) i xunt (xemeneies)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Pisa
GresRajola
Teula
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Derivats del vidre: la pasta de vidre s’obté fonent una barreja de sílice, calcària, sosa i
altres compostos en forns
a 1500ºC.
Tractada i acabada s’empra en làmines transparents per a llunes,
portes i finestres o en forma de blocs per a envans translúcids.
Forma part de la fibra de vidre, emprada en aïllaments acústics i tèrmics.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Metalls: S’obtenen de diferents minerals i es poden classificar en:
productes siderúrgics: derivats del ferro com ara l’acer (estructures).
Acer galvanitzat (acer amb una capa de zinc que el protegeix contra la corrosió).
metalls no fèrrics: alumini (fusteries d’alumini),
coure (instal·lacions i conduccions) i zinc (plaques de cobertes)
aliatges: bronze (90% de coure i 10% d’estany), llautó (67% de coure i 33% de zinc) i
acer inoxidable (72% d’acer, 18% de níquel i 10% de crom).
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
- Plàstics: s’elaboren a partir de resines o compostos orgànics derivats del carbó o el petroli,
més l’addició d’agents químics.
Un dels plàstics més utilitzats en construcció és el PVC (clorur de polivinil)
s’utilitza en portes i finestres, canonades, banyeres, rajoles de sòls i adhesius per a fustes
laminades.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Pintures: compostos de pigments dissolts en diferents dissolvents, com ara aigua,
aiguarràs, dissolvent universal o dissolvent nitrocel·lulòsic.
Pintures plàstiques (revestiments de parets i sostres)
Vernissos (per protegir les fustes nobles i les exposades a la intempèrie)
Esmalts (per protegir metalls i materials ceràmics).
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Aglomerants: materials en forma de pols que barrejats amb aigua adquireixen plasticitat i
són capaços de modelar-se, adherirse a altres i unir-los entre sí,
de manera que en endurir-se assoleixen resistències considerables.
Ciment (barreja i cocció de calcària (75%) i argila (25%) mòltes finament)
Guix (s’obté de la pedra d’algez, es tritura i es cou en forns a 500ºC,
amb aigua fragua amb rapidesa. Hi ha guix gris, guix blanc i escaiola)
Calç (producte derivat de la calcinació de pedres calcàries, s’utilitza com a pintura o
revestiment exterior).
Conglomerats: barreja d’un aglomerant amb sorra i/o grava i aigua, pot agafar formes diverses
i una vegada transcorregut el temps de presa es torna resistent a la compressió
Morter (barreja d’aglomerant amb sorra i aigua, serveix per a unir materials com ara totxos o revestir parets)
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Formigó (barreja de ciment, sorra, grava i aigua que serveix per a construir elements
que hauran de suportar esforços com fonaments, bigues i pilars).
El formigó pot ser formigó en massa (suporta bé esforços de compressió i s’utilitza per
a soleres, paviments i fonaments), formigó armat
(s’afegeixen armadures d’acer corrugat degudament dimensionades i situades,
suporta bé els esforços de flexió i s’utilitza per a construir bigues i pilars) o
formigó pretesat (varietat del formigó armat on es tesen les armadures creant perfils
com a bigues i biguetes, suportant bé els esforços de flexió).
Formigó en massa Formigó armat Bigues formigó pretesat
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
Projecte
Permís d’obra
Preparació terreny
Construcció fonaments
Construcció estructura
Tancaments i divisions
Coberta
Instal.lacions
Revestiment i acabats
Cèdula d’habitabilit
at
OBRA
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Preparació i adequació del terreny Tasques destinades a conèixer les característiques i deixar el terreny
en condicions per a la construcció:
estudi geotècnic: anàlisi del terreny per comprovar-ne les seves característiques.
Del resultat de l’anàlisi en depèn el tipus de fonament.
moviments de terres: desbrossament (treure les herbes i brosses vàries),
anivellació (deixar el terreny pla i horitzontal) i excavació (extracció de terra per a fer
les rases
i pous marcats en els plànols per a fer els fonaments)
replanteig dels fonaments: dibuixar a sobre del terreny les línies
on es faran els forats pels fonaments i la xarxa de sanejament.
Moviments de terres Replanteig fonaments
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Construcció de fonaments
Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl.
És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat
depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny.
Un dels fonaments més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó i
armadura (fotografia).
En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la
construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat.
Les fases de construcció dels fonaments són:
Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny.
Construcció dels murs de contenció.
Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base
dels pilars i columnes.
Piló
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Construcció de l’estructuraEstructura és la part més resistent de la construcció,
suporta les càrregues i les forces que actuen sobre l’edifici.
Els elements que formen l’estructura són:
Pilars i les columnes: elements verticals, de forma prismàtica i
cilíndrica respectivament, que suporten les jàsseres i els forjats.
Parets mestres o de càrrega: són les parets que suporten les bigues
o els forjats.
Forjats: conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici.
Bigues: són elements de formigó armat o acer laminat que suporten
les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre
Les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans
anomenades jàsseres.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Construcció de pilars de formigó armat
Primer es construeixen els elements verticals (pilars, parets mestres o columnes)
i després els horitzontals (forjats)
Col.locació de les bigues que formaran el forjat
L’estructura pot ser dels següents materials:
Formigó armat Acer Materials ceràmics Materials petrisFusta
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Qüestions
Explica la funció d'un fonament.
En funció de quins factors es dissenya els fonaments
Quin tipus de fonament és el més utilitzat?
Anomena els elements que formen part de la estructura.
Quina és la funció de l'encofrat?
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Elements del forjat acabat
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Tancaments i divisionsTancaments: són les parets que aïllen l’edifici de l’exterior i s’executen un cop
acabada l’estructura en el cas que aquests no siguin de càrrega.
Solen ser de material ceràmic i tenir vàries fulles entre les quals s’hi posa
aïllament tèrmic.
Divisions: són les parets que compartimenten l’espai interior de l’habitatge
per talde separar les diferents estances. Poden ser ceràmiques o
de cartró-guix i s’anomenen envans. Generalment es construeixen després
dels tancaments.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
CobertaSobre l’últim forjat es construeix la coberta (sostre de l’edifici).
El seu acabat pot ser de dos tipus: teulada (superfície en pendent)
o terrat (superfície horitzontal).
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Instal.lacionsLes conduccions de les diferents instal·lacions (aigua, calefacció, llum, so, sanejament,...)
s’amaguen dins dels envans, sota el paviment, per sobre dels falsos sostres
o exteriors segons el tipus de construcció i la normativa vigent.
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Revestiments i acabatsEls revestiments amaguen les imperfeccions i irregularitats de les parets, forjats
i altres elements constructius i els preparen per l’acabat final. En són exemples la capade
guix de les parets, l’arrebossat de les façanesel paviment dels sòls, l’enrajolat.
Els acabats són aquelles accions que donen el toc final a la construcció.
En són exemples: la pintura, el poliment de terres, el muntatge de portes, finestres i
mobles de cuina, el muntatge d’aixetes i sanitaris,...
L’
H
A
B
I
T
A
T
G
E
P R O J E CT E
T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s
P là no ls
C O N S T R U C CIÓ
E le m e nts c o ns tru c tius
R e c urs o s m a te ria ls
P ro c é s c o ns truc tiu
Cèdula d’habitabilitatÉs un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica
que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent.
Aquest document és imprescindible per obtenir el subministrament d’aigua, gas
i electricitat per part de les companyies corresponents.