Manteniment i reparació de l'habitatge

Manteniment i reparacions a l’habitatge

La necessitat del manteniment

Podem considerar el manteniment com el conjunt d’accions que cal dur a terme en un objecte o sistema per tal d’allargar la seva vida útil.

Podem considerar com a vida útil d’un objecte, el temps que va des que es fabrica fins que deixa de satisfer adequadament la necessitat per a la qual va ser creat.

El manteniment i les reparacions són necessàries, doncs, per conservar la utilitat i el confort a l’habitatge al llarg del temps. Però, a més, també serveixen per reduir el consum d’energia i d’aigua, reduir la contaminació o per augmentar les condicions de seguretat

Allargar la vida útil dels productes és, doncs, una acció beneficiosa i, per tant, sostenible mediambientalment. A part, en el cas dels habitatges, sempre resultarà més econòmic el manteniment que la substitució.


Manteniment i reparació d’elements estructurals

Els elements estructurals dels habitatges són aquells destinats a suportar tots els esforços de l’edifici. Si la seva disposició és vertical parlem de pilars, columnes i parets de càrrega i si tenen una disposició horitzontal parlem de jàsseres, bigues i forjats.

L’estructura és una part fonamental dels habitatges ja que els proporciona la rigidesa i la resistència necessària perquè es mantinguin dempeus. Els materials més utilitzats en aquests elements són el formigó armat i l’acer –i la ceràmica per a les parets de càrrega— tot i que també és molt utilitzada l’estructura de fusta en determinats habitatges de tipus rústic.



Els problemes que poden afectar a l’estructura solen venir derivats d’un excés de càrrega, d’una pèrdua de resistència del sòl que pugui afectar als fonaments –per aigües subterrànies o obres en terrenys adjacents--, d’humitats o de deteriorament prematur del material –com la carbonatació i l’aluminosi en el formigó-- o de l’acció d’organismes vius com els fongs, els corcs i els tèrmits en el cas de la fusta.

L’aluminosi és la pèrdua de resistència que experimenta un tipus especial de formigó elaborat amb ciment aluminós. Aquest formigó, molt utilitzat en la construcció durant els anys 50 i 60 pel seu ràpid enduriment, ha deixat d’utilitzar-se perquè s’ha demostrat que, es torna porós i molt sensible a la humitat permetent la corrosió de l’acer interior



La carbonatació del formigó és un procés lent de deteriorament del formigó que es dóna per la reacció química de la calç Ca(OH2) del ciment amb el diòxid de carboni CO2 de l’ambient i forma carbonat càlcic Ca(CO3). Aquesta reacció química provoca un augment d’acidesa del material i la corrosió de les armadures interiors d’acer. La conseqüència és una important pèrdua de resistència del material amb el perill de col·lapse de l’estructura.

El manteniment de l’estructura és una tasca que generalment de tècnics especialistes. Tot i així, hi ha algunes operacions que poden ser realitzades pels mateixos usuaris de l’habitatge. Alguns exemples d’aquestes tasques senzilles poden ser:

La pintura dels pilars, columnes, jàsseres i bigues d’acer que estiguin a la vista per evitar oxidacions i corrosions que redueixen la resistència d’aquests elements. Les pintures utilitzades hauran de tenir la propietat de protegir contra la corrosió. Algunes pintures també tenen propietats ignífugues per augmentar la resistència al foc.



L’aplicació sobre els elements de fusta de productes protectors com els fungicides per prevenir l’acció de fongs, o els insecticides contra els corcs o tèrmits. Tradicionalment aquests productes s’incorporen als vernissos o laques que, a més, tenen propietats decoratives. Si l’element d’estructura a protegir es troba a la intempèrie, caldrà utilitzar vernissos que, a més, el protegeixin de la humitat i de la radiació ultraviolada del sol.

Els productes ignífugs són aquells que retarden o dificulten la propagació del foc. Aquests productes augmenten la protecció dels habitatges i de les persones en cas d’incendi ja que donen més temps per a l’evacuació i per a l’arribada dels equips d’extinció alhora que redueixen la producció de fums i gasos tòxics.



Algunes pintures tradicionalment utilitzades per les seves propietats antioxidants estan fetes a base de mini (Pb3O4) que conté plom. La utilització d’aquest producte requereix prendre mesures preventives especials. Degut a la toxicitat del plom contingut al mini, no és convenient la utilització d’aquest producte sobre objectes que puguin ser llepats o mossegats per infants. A més, en cas d’incendi desprèn fums altament tòxics i irritants.

Per evitar problemes en els forjats cal vigilar sobretot les sobrecàrregues. Els forjats han estat calculats per suportar una determinada càrrega corresponent a l’ús normal que se’n fa segons el tipus d’estança. El valor màxim d’aquesta càrrega, que normalment s’expressa en kN/m2, no s’ha de superar per tal d’evitar danys a l’estructura. Uns valors normals de càrrega màxima per forjats d’habitatges són 2 kN/m2 per a les habitacions i 1,5 kN/m2 per a terrats.


Manteniment i reparació de cobertes Els problemes que poden presentar les cobertes són principalment les goteres i humitats.

Les teulades, terrats i terrasses modernes es construeixen, normalment, amb una capa de tela asfàltica que impedeix les filtracions d’aigua. També disposen d’un sistema de recollida i canalització de l’aigua de pluja.

En el cas de les teulades, aquests sistemes consisteixen en un canaló al llarg de tot el perímetre que recull l’aigua i, gràcies a una petita inclinació, la condueix per efecte de la gravetat fins als baixants on és evacuada normalment fins el clavegueram.

En el cas de terrats i terrasses, els terres d’aquests elements es construeixen amb un petit pendent que fa que l’aigua llisqui, també per efecte de la gravetat, fins als desguassos que connecten, al seu torn, amb els baixants.

En el cas de terrats i teulades hi ha senzilles operacions de manteniment que estan a l’abast dels usuaris. Aquestes consisteixen en la neteja periòdica d’aquests espais per evitar que la brutícia o les fulles seques, cas que aquests espais disposin de plantes o hi hagi arbres a les proximitats, puguin obstruir els desguassos i es produeixin acumulacions excessives d’aigua o inundacions.

Alguns models de desguassos són desmuntables, la qual cosa facilita molt aquestes tasques de manteniment. També és important substituir les peces trencades del paviment o dels minvells i renovar les juntes del paviment quan estiguin disgregades.


Manteniment i reparació dels tancaments

Les façanes, a més de la seva funció d’aïllament vertical dels habitatges, també tenen funcions decoratives ja que mostren la imatge externa dels edificis. El manteniment d’aquests elements és especialment important per aquesta doble funció però també per raons de seguretat.

El despreniment d’elements decoratius de les façanes i la seva caiguda a la via pública ha provocat accidents als vianants en més d’una ocasió. Cornises, balcons, lloses de pedra... són elements que acostumen a formar part de les façanes. Amb el temps i l’acció dels agents atmosfèrics, el material de fixació es deteriora i es pot produir el despreniment en qualsevol moment.

L’observació atenta o inspecció de l’exterior de les façanes ens permetrà detectar esquerdes, bombaments o irregularitats que ens indicaran problemes interns de fixació i, per tant, la necessitat d’actuar ràpidament per tal d’evitar accidents.



La neteja periòdica de les façanes, a més de millorar la imatge del nostre edifici i, per tant la de la ciutat, permet endarrerir l’envelliment i descobrir problemes, la qual cosa ens permet actuar a temps. Alguns tipus de façanes com per exemple les que tenen una capa d’arrebossat exterior necessiten ser pintades periòdicament per tal de mantenir les seves capacitats d’aïllament tot evitant filtracions i l’aparició d’humitats a l’interior alhora que conserven les qualitats estètiques exteriors. Si la capa d’arrebossat està malmesa, caldrà renovar-la totalment tornant a arrebossar la façana. En alguns llocs també és recomanable la utilització de pintures antigrafitti a les parts baixes de la façana. Empreses especialitzades en la rehabilitació de façanes són les que normalment duen a terme totes aquestes operacions de manteniment i reparació.



Pel que fa a les parets interiors, les operacions de manteniment i reparació consisteixen, bàsicament en la neteja i pintura periòdica i en la substitució de rajoles trencades. A les parets de càrrega, a més, cal evitar en tot moment la realització d’obertures i de regates horitzontals ja que redueixen significativament la resistència d’aquests elements estructurals.

La pintura de les parets interiors requereix la preparació prèvia de les superfícies:

1. Eliminar la pintura vella si està bufada amb una rasqueta.

2. Tapar possibles irregularitats com forats i esquerdes amb aplicació de massilla o guix i polint posteriorment amb paper de vidre.

3. Protegir amb cinta adhesiva els marcs de portes i finestres així com els sòcols i el paviment.

El tipus de pintura més utilitzada per a sostres i parets és la pintura plàstica a l’aigua. En el cas dels sostres de les cuines i banys és més recomanable l’esmalt per la seva major resistència a la humitat i facilitat de neteja.


Manteniment i reparació dels tancamentsLes característiques més importants a tenir en compte en les pintures són:

El tipus de dissolvent utilitzat. Es poden distingir dos tipus fonamentals de dissolvents: l’aigua i els productes orgànics. Les pintures a l’aigua acostumen a trigar més temps en secar però la seva aplicació és més segura per la seva baixa toxicitat. Les pintures amb dissolvents orgànics com alguns esmalts i vernissos, acostumen a secar més ràpidament però són inflamables i desprenen vapors tòxics o irritants i, per tant, ens obliguen a utilitzar majors precaucions.

El rendiment d’una pintura ens indica quina és la superfície que es pot pintar amb una determinada quantitat de pintura. Normalment s’expressa en m2/litre. Cal tenir present que aquesta dada és aproximada ja que el rendiment real vindrà determinat també pel tipus i l’estat de la superfície que volem pintar i, també pel nombre de capes que volem aplicar. Aquest valor ens permet, doncs, calcular de forma aproximada la quantitat de pintura que necessitem en cada moment.

El temps d’assecatge. Els fabricants acostumen a donar dos valors diferents: el temps d’assecatge al tacte i el de repintat, que és superior. El primer és el temps que cal esperar abans de tocar o fer un ús normal de la superfície pintada. El segon és el temps que cal respectar abans de donar una segona capa de pintura.



Les precaucions de seguretat per evitar accidents. Algunes pintures són inflamables, tòxiques o irritants i els fabricants indiquen aquests perills en els envasos on també acostumen a incloure les mesures de seguretat i protecció necessàries. De tota manera, unes normes de seguretat bàsiques són:

- ventilar molt bé el lloc on s’està pintant. - evitar la presència de foc a les proximitats.

- evitar l’accés dels nens petits als estris i productes - no avocar els residus per l’aigüera o el vàter i portar-los a la deixalleria

Fàcilment inflamable Tòxic Irritant o nociu Perillós per al medi ambient



Pel que fa a les portes i finestres, els tipus de pintura més adequada és l’esmalt (acrílic o sintètic) si es vol un acabat de color tant si s’aplica sobre fusta com sobre metall; i el vernís si es vol un acabat natural sobre fusta. Les baranes de balcons i finestres, per estar exposades a la intempèrie, també requereixen un manteniment periòdic amb aplicació de pintures específiques prèvia eliminació de l’òxid si és que hi és present.


Manteniment i reparació de revestiments

Els paviments i els enrajolats són elements típics pertanyents al grup dels revestiments. Hi ha molts tipus de paviments utilitzats en els habitatges: ceràmica, pedra tallada, conglomerats tipus terratzo, parquet de fusta natural o artificial, moqueta, etc. Pel que fa als enrajolats, típicament utilitzats a cuines i banys, el material més utilitzat és la rajola de ceràmica esmaltada. Les operacions de manteniment i reparació dependran en tot moment del tipus de material utilitzat. Algunes operacions bàsiques de manteniment segons el tipus de paviment o de revestiment són les següents:

La ceràmica i el parquet de fusta artificial no requereixen operacions específiques de manteniment i, per tant, només cal fer la neteja regularment i la substitució de les peces trencades si és el cas.La pedra tallada natural (marbre, granit, pissarra...) o artificial (terratzo) convé polir-la periòdicament per tal de recuperar la lluentor decorativa i evitar que es torni massa porosa. També caldrà, de tant en tant, renovar les juntes aplicant ciment diluït per mantenir l’adherència de les peces entre sí o canviar les peces trencades. El parquet de fusta natural necessita un manteniment molt constant amb neteja freqüent i reparació d’esgarrapades. Cal evitar la incidència directa del sol durant molta estona i regular la humitat de l’ambient per evitar que sigui excessiva o escassa. Cada 10 anys aproximadament cal polir-lo i tornar-lo a envernissar.La moqueta requereix la neteja freqüent i, en cas de deteriorament, la substitució.


Manteniment i reparació d’instal·lacionsManteniment i reparació de la instal·lació d’aigua potable

Els problemes que acostumen a afectar les instal·lacions d’aigua potable són la calç i les fuites. A banda també caldrà tenir present determinades accions per tal de reduir al màxim el consum d’aigua en benefici del medi ambient.

L’aigua potable de la xarxa de distribució pública conté minerals. Alguns d’aquests minerals es troben en forma de sals, la més important de les quals és el carbonat càlcic (CaCO3). La quantitat de sals de calci i de magnesi que porten les aigües potables es coneix com duresa de l’aigua i és una dada important per diferents motius. Així, diem que una aigua és dura si té una elevada concentració de sals i diem que és tova si la concentració és baixa.

Les aigües dures no són perjudicials pel consum humà. Al contrari, les sals minerals són necessàries pel nostre organisme. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert uns valors mínims de presència de sals a l’aigua de consum humà. Les aigües dures també són molt indicades pel reg, però les sals que contenen presenten alguns problemes a l’habitatge:

- S’incrusten a l’interior de les canonades reduint el diàmetre intern i el cabal màxim que hi pot circular.- Deterioren vàlvules, aixetes i electrodomèstics, especialment aquells que escalfen l’aigua com rentadores, calderes, rentavaixelles, cafeteres...- En els descalcificadors d’intercanvi iònic, les resines van perdent efectivitat a mesura que van tractant l’aigua i, per tant, cal regenerar-les afegint sal (clorur sòdic NaCl) periòdicament.- Redueixen l’efectivitat dels detergents, amb la qual cosa ens obliguen a consumir més quantitat d’aquests productes.- Augmenten el consum d’energia en els processos d’escalfament que es duen a terme a les rentadores, calderes, etc. ja que les incrustacions de les sals són aïllants tèrmiques.

Les aigües toves no presenten cap dels inconvenients citats anteriorment.



Hi ha diferents sistemes de descalcificació per evitar aquests inconvenients: els electromagnètics i els d’intercanvi iònic per mitjà de resines. Els descalcificadors electromagnètics no modifiquen el contingut de sals a l’aigua; la seva acció consisteix en l’aplicació de camps magnètics i/o elèctrics de tal manera que canvien l’estructura cristal·lina del carbonat càlcic reduint substancialment la seva capacitat d’incrustació. En canvi, els descalcificadors d’intercanvi iònic, consisteixen en la utilització de resines sintètiques (polímers) que tenen la propietat de retenir els ions de calci i, per tant, redueixen el contingut de les seves sals a l’aigua.

Equip descalcificador domèstic a base de resines sintètiques

Equip descalcificador electromagnètic



Les fuites d’aigua en les instal·lacions d’aigua potable són degudes normalment a una fallada dels sistemes d’estanqueïtat, ja sigui a les unions de canonades o a les vàlvules i aixetes. També poden ser la conseqüència d’un accident que provoqui la perforació d’alguna canonada. Una fuita que deixi anar una gota cada segon suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes.Les fuites són un problema important ja que, a part del consum excessiu d’aigua, poden provocar greus desperfectes a l’habitatge, especialment a la seva estructura i als acabats. Caldrà, doncs, estar molt pendents de l’aparició de taques d’humitat i reparar de seguida qualsevol fuita que aparegui a les vàlvules, les aixetes o a la cisterna del vàter. També caldrà anar amb molta cura quan fem forats a les parets, terres o sostre per no perforar cap canonada amb la broca. Una fuita que deixi anar una gota cada segon

suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes.



Una altra operació de manteniment senzilla consisteix en accionar (obrir i tancar uns quants cops) les claus de pas generals que tenim a la instal·lació per tal d’evitar l’acció de la calç al seu mecanisme ja que podria arribar a malmetre-la de tal manera que no la poguéssim accionar en cas necessari o que, un cop accionada, presenti una fuita deguda al deteriorament de la junta d’estanqueïtat.

Pel que fa a l’estalvi d’aigua en benefici del medi ambient, hi ha moltes actuacions que es poden dur a terme. Algunes d’elles ja les has estudiat a la unitat anterior. Ara citarem dues accions de manteniment que ajuden a aquest estalvi. Es tracta de la instal·lació d’airejadors a les aixetes i la substitució dels sistemes de descàrrega simple de la cisterna del vàter per uns altres de doble descàrrega més eficients.

Els airejadors són dispositius molt senzills que s’instal·len a les sortides de les aixetes i que provoquen que el raig d’aigua que surt es barregi amb una important quantitat d’aire. El resultat és que la sensació de cabal d’aigua és la mateixa però el consum real és molt menor. Aquests sistemes no redueixen l’efectivitat del rentat que es realitza a les aigüeres, safarejos, dutxes i lavabos i són molt fàcils d’instal·lar.



Els sistemes de doble descàrrega a les cisternes dels vàters permeten seleccionar, a voluntat de l’usuari, el buidat total o parcial (normalment de la meitat) de la cisterna segons la necessitat de cada moment. Ben utilitzat, aquest sistema aconsegueix un important estalvi d’aigua potable.


Manteniment i reparació d’instal·lacions

Manteniment i reparació de la instal·lació de la instal·lació de sanejament

El manteniment de la instal·lació de sanejament és necessari per tal d’evitar problemes com les obturacions ja que poden provocar inundacions o, senzillament, la inutilització de la instal·lació.

Les obturacions a la xarxa de sanejament generalment són degudes a la presència de restes sòlids de menjar a les aigüeres, de cabells a les dutxes i lavabos o d’altres productes que haguem pogut llençar al vàter. També és molt freqüent l’embussament del desguàs de la rentadora per les incrustacions de les restes de sabó que porta l’aigua que surt d’aquest electrodomèstic.

Altres casos que cal evitar són l’obturació dels desguassos dels terrats, patis i terrasses per acumulació de fulles seques o brutícia i l’ompliment excessiu de les foses sèptiques en aquells habitatges que no tenen la xarxa de sanejament connectada al clavegueram municipal.




Les accions de manteniment consisteixen bàsicament en:- Evitar utilitzar el vàter com si fos la galleda d’escombraries.- A la rentadora, no utilitzar més sabó del necessari i recomanat pel fabricant tenint en compte la duresa de l’aigua de la nostra zona geogràfica i el nivell de brutícia que tingui la roba. - Netejar periòdicament les reixetes de desguàs de l’aigüera, el safareig, la dutxa i el lavabo.- Netejar periòdicament les reixetes de desguàs dels patis, terrasses i terrats.- Encarregar a una empresa especialitzada (neteges industrials) la neteja periòdica de les foses sèptiques i/o de les arquetes o registres de la nostra xarxa de sanejament.




Si notem que els desguassos de l’aigüera, el lavabo o la dutxa presenten dificultat a l’evacuació de l’aigua, haurem de procedir a desembussar-los. Aquesta operació es pot fer amb el típic desembussador de goma o amb productes químics. L’opció del desembussador de goma és preferible ja que, a part de ser més econòmica, és més sostenible des d’un punt de vista mediambiental.Si malgrat tot es manté l’obturació, en el cas de l’aigüera i el lavabo podem actuar sobre el sifó. Segons sigui el model de sifó, normalment disposarà d’un tap roscat que, un cop retirat, ens permetrà extreure els objectes o productes que provoquen l’embussament i eliminar el problema.


Manteniment i reparació d’instal·lacionsManteniment i reparació de les instal·lacions de gas i d’electricitat

Degut a la seva perillositat, el manteniment i reparació de les instal·lacions de gas i electricitat cal deixar-los en mans de tècnics qualificats.

Pel que fa a la instal·lació de gas, la llei obliga a tots els seus usuaris dels habitatges a realitzar una revisió periòdica: cada 4 anys si es tracta de gas canalitzat i cada 5 anys en el cas del butà en bombones. La revisió només la pot fer un tècnic autoritzat pel Departament d’indústria de la Generalitat i, un cop realitzada, ha de donar al client un certificat oficial amb el resultat de la revisió. L’empresa subministradora de gas, realitza també inspeccions periòdiques per comprovar que l’usuari disposa del certificat de revisió en vigor.

Tanmateix, hi ha una operació de manteniment que cal tenir present si la instal·lació és de gas butà en bombones. Es tracta de la comprovació de la data de caducitat del tub de goma que uneix el regulador de la bombona de gas butà amb l’electrodomèstic (cuina, estufa, caldera...). Aquesta data, que va impresa en el mateix tub de goma, ens indica quan hem de procedir a la seva substitució. Actualment, però, hi ha al mercat uns tubs flexibles amb protecció metàl·lica externa que no cal canviar ja que no caduquen. Aquests models de tub s’han d’instal·lar obligatòriament a totes les noves instal·lacions de butà.



També ens hem de fixar en el color de la flama dels electrodomèstics ja que, si en lloc de ser blava és vermella o groguenca, indica que la combustió és deficient. Aquestes dues comprovacions són necessàries per tal d’evitar accidents que podrien arribar a ser mortals degut a una mala combustió per manca d’oxigen.

Una altra acció de manteniment que podem realitzar és l’observació atenta de les reixetes de ventilació que hi ha a les estances de l’habitatge on es produeix la combustió de gas. És imprescindible que estiguin netes i lliures d’obstacles.



Pel que fa a la instal·lació elèctrica, en els habitatges no és obligatòria cap revisió com en el cas de les instal·lacions de gas, però és recomanable encarregar a un instal·lador autoritzat, una revisió cada cinc anys.

Tanmateix, hi ha algunes operacions de manteniment i aspectes de seguretat que cal tenir presents:

- Abans d’accionar el polsador de prova de l’ID cal apagar els ordinadors per evitar possibles pèrdues d’informació. Actualment hi ha molts dispositius que estan connectats permanentment a la instal·lació elèctrica com rellotges, DVD’s, programadors... que quan hi ha una fallada elèctrica poden perdre informació emmagatzemada. El fet d’haver de “posar en hora” tots aquests receptors no ha de ser un motiu per no realitzar el manteniment periòdic de l’ID.La sobrecàrrega dels endolls suposa un perill d’incendi- Cal accionar periòdicament (es recomana un cop al mes) el polsador de prova de l’interruptor diferencial (ID) situat al quadre de comandament i protecció per comprovar-ne el seu funcionament correcte.-No connectar molts aparells, especialment si són de potència elevada, a un mateix endoll ja que es pot produir un sobreescalfament de l’endoll i, per tant, un perill d’incendi.-No empalmar cables elèctrics. Cas que sigui necessari, caldrà utilitzarallargadors amb clavilles de connexió.- Si la clavilla d’un receptor o electrodomèstic porta presa de terra, cal connectar-la sempre a un endoll que disposi de connexió a terra. Si no es respecta aquesta norma no estarem realment protegits de possibles descàrregues elèctriques.



Quan “salta” l’ICPM, en la majoria de casos serà suficient desconnectar algun dels receptors d’elevada potència (forn, rentadora, rentavaixelles, planxa, aspiradora...) que tinguem connectat, esperar uns pocs minuts perquè es refredin els cables de la instal·lació i tornar a “armar” l’interruptor automàtic.Quan hi ha algun problema o situació de perill a la instal·lació elèctrica, actuen automàticament els elements de seguretat del quadre de protecció i comandament. Aquests elements, que ja has estudiat a la unitat anterior, recordaràs que són l’ICPM, l’ID i els PIA. Quan a l’habitatge es produeix alguna d’aquestes desconnexions automàtiques cal seguir els passos següents i pel mateix ordre:

- Localitzar el punt de la instal·lació, el receptor o l’avaria que ha causat el problema.- Desconnectar el receptor defectuós, retirar la causa del mal funcionament o encarregar a un instal·lador autoritzat la reparació de l’avaria.- Tornar a connectar l’element de protecció. Si malgrat tot continua desconnectant-se, caldrà fer revisar la instal·lació per un instal·lador autoritzat.



Per poder localitzar el punt de la instal·lació que provoca la desconnexió cal que apliquis el procediment següent:

- Desconnecta tots els PIA i l’ID i després connecta l’ICPM- Connecta l’ID i després ves connectant els PIA d’un en un. Quan en connectar un dels PIA es desconnecti automàticament l’ICPM o l’ID, ja sabrem en quin dels circuits interiors es troba el problema.- Desconnecta el PIA afectat i torna a connectar tots els altres elements de la caixa de protecció i comandament. Tot seguit, desconnecta tots els receptors del circuit interior que corresponen al PIA afectat i torna a connectar-lo.- Torna a connectar el PIA afectat i després ves connectant un a un tots els receptors que havies desconnectat abans. Quan es torni a desconnectar automàticament el PIA, ja sabràs que el receptor avariat és el que acabes de connectar.


Elaboració d’un allargador elèctric

A la tensió elèctrica normal dels habitatges (220 V), la relació entre la secció dels cables i la potència màxima que s’hi pot connectar és la següent:1,5 mm2 fins a 2.200 W2,5 mm2 fins a 3.300 W4 mm2 fins a 4.400 W6 mm2 fins a 8.800 W



“Material necessari per fer l’allargador”



“Clavilla oberta”

Brida

Connexió de terra



“És convenient deixar uns mil·límetres de marge”

Zona de la brida

Marge



“És convenient deixar uns mil·límetres de marge”



Conductor de protecció “terra”



“Fixa primer el conductor de protecció “terra”



“La brida ha de subjectar el cable amb força per la part més gruixuda”

Rosca del cargol de tancament de la clavilla



“Marca el tall deixant un marge per les corbes que hauran de fer els conductors”



Connexió de terraConnexions de fase i neutre



Rosques dels cargols de tancament de la base

“Passa els conductors per la part inferior abans de fixar-los als borns”



“A la part inferior de la base hi ha forats per fixar-la a la paret”

Forats de fixació a la paret

Documents

Manteniment i reparació de l'habitatge