L’explosió dels dominis de l'habitatge unifamiliar
Resum de resultats La comparació de la cartografia elaborada ofereix alguns comentaris clau: • Les xifres absolutes mostren importants concentracions de l’habitatge de baixa densitat en
corredors metropolitans i municipis propers a centres importants de la regió. Unes produccions absolutes força elevades en molts casos i que sempre s’han de vincular a processos intensius de suburbanització i consum de sòl. En aquest sentit, la comparació del model de l’habitatge en bloc i de l’unifamiliar és ben interessant: els mapes que presenten els municipis amb majors volums de producció unifamiliar i en bloc són molt similars.
• Els caps de comarca i ciutats més grans presenten xifres d’habitatge unifamiliar força elevades
que no destaquen en termes percentuals al donar-s’hi una major construcció en bloc. A la inversa, existeixen molts municipis on, malgrat que l’habitatge de baixa densitat no significa grans volums construïts, si que es detecta que durant el període d’estudi pràcticament no s’ha fet un altre tipus d’habitatge. Es tracta d’àrees de segona residència; de conversió de segona residència en primera; o d’expansió suburbana en segona corona metropolitana on els parcs d’habitatge s’han anat orientant i especialitzant vers la producció d’habitatge unifamiliar. Alguns exemples serien els municipis del Baix Llobregat-Ordal, àrees de l’Alt Penedès, o els municipis del corredor que va entre el nord del Maresme a l’Osona, més orientats vers l’habitatge aïllat; o l’eix d’Igualada a Vic passant per Manresa i l’eix de Manresa cap a Berga i Vic, més orientat vers l’habitatge adossat.
• L’evolució dels percentatges de producció d’habitatge adossat i aïllat sobre el parc construït
mostra clarament un procés de substitució dels territoris que es van especialitzant en producció d’habitatge unifamiliar de forma progressiva. Així, els municipis més centrals de la regió metropolitana van minvant els seus valors mentre que àrees de segona corona metropolitana i municipis de la Catalunya central augmenten els percentatges d’habitatge unifamiliar a finals dels noranta. Així, els municipis del litoral del Maresme, Delta del Llobregat i Garraf o el Vallés Occidental, que mantenien percentatges de producció adossada importants entre 1987 i 1989, mostren nivells de producció per sota del 25% del parc edificat entre 1999 i 2001 al mateix temps que els municipis al voltant de Vilafranca i de la Catalunya central presenten majors valors percentuals.
• La cartografia de la xarxa viària permet comprovar l’associació entre les localitzacions
seleccionades per l’habitatge unifamiliar i el sistema d’infrastructures viàries. En aquest sentit, es distingeixen dos tipus de territori on la coincidència entre infrastructura viària i baixa densitat residencial es mostren de forma molt clara:
• Als municipis al voltant dels caps de comarca on els eixos viaris presenten major densitat.
• A alguns eixos específics com poden ser L’eix de Lliçà a l’Ametlla del Vallès; la C-58 del
Vallès central cap a Manresa; el corredor de municipis al llarg de l’eix Granollers-Vic-Ripoll seguint l’actual C-17(antiga N-152); o l’eix Igualada-Berga cap al Cadí seguint l’E-9.
Habitatges als municipis de la provínciade Barcelona, 1987-2001(valors absoluts)
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
Total d'habitatges Unifamiliars Plurifamiliars
Adossats Aïllats
0 15 30 45 60 km
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Habitatges als municipis de la província deBarcelona, 1987-2001(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
Unifamiliars Plurifamiliars
Adossats Aïllats
0 a 25 %
25 a 50 %
50 a 75 %
75 a 100 %
0 a 25 %
25 a 50 %
50 a 75 %
75 a 100 %
0 a 25 %
25 a 50 %
50 a 75 %
75 a 100 %
0 15 30 45 60 km
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Habitatges unifamiliars als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
0 15 30 45 60 km
1990-1992 1993-1995
1996-1998 1999-2001
174
41
43
53
88
77
59
87
125
66
59
61
124
54
59
74
126
42
60
83
75 a 100 %
5 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
n municipis
n municipisn municipis
n municipisn municipis
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
1987-1989 1990-1992 1993-1995
1996-1998 Habitatges aïllats als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
51
42
62
156
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
n municipis
45
50
65
151
62
39
62
148
54
41
48
168
n municipis
n municipisn municipis
0 15 30 45 60 km
56
33
55
167
n municipis
1999-2001
1987-1989 1990-1992 1993-1995
1996-1998 Habitatges adossats als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
22
63
93
103
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
n municipis
4
12
55
240
10
33
68
200
15
24
88
184
n municipis
n municipisn municipis
0 15 30 45 60 km
17
29
67
198
n municipis
1999-2001
1987-1989 1990-1992 1993-1995
1996-1998 Habitatges adossats als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
22
63
93
103
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
n municipis
4
12
55
240
10
33
68
200
15
24
88
184
n municipis
n municipisn municipis
0 15 30 45 60 km
17
29
67
198
n municipis
1999-2001
Habitatges unifamiliars i plurifamiliars alsmunicipis de la província de Barcelona,1987-2001.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2001
0 a 25 %
25 a 50 %
50 a 75 %
75 a 100 %més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
Unifamiliars(valors absoluts)
més de 1500
1001 a 1500
501 a 1000
0 a 500
Plurifamiliars(valors absoluts)
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
Unifamiliars(valors relatius)
75 a 100
50 a 75
25 a 50 %
0 a 25 %
Plurifamiliars(valors relatius)
0 15 30 45 60 km
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelonai per l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona
Habitatges adossats i aïllats als municipis dela província de Barcelona, 1987-1989.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2000
més de 500
151 a 500
51 a 151
0 a 50
Adossats(valors absoluts)
més de 500
151 a 500
51 a 150
0 a 50
Aïllats(valors absoluts)
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
Adossats(valors relatius)
75 a 100
50 a 75
25 a 50 %
0 a 25 %
Aïllats(valors relatius)
0 15 30 45 60 km
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelonai per l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona
Habitatges adossats i aïllats als municipis dela província de Barcelona, 1999-2001.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2000
més de 500
151 a 500
51 a 151
0 a 50
Adossats(valors absoluts)
més de 500
151 a 500
51 a 150
0 a 50
Aïllats(valors absoluts)
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
Adossats(valors relatius)
75 a 100
50 a 75
25 a 50 %
0 a 25 %
Aïllats(valors relatius)
0 15 30 45 60 km
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelonai per l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
010
2030
4050
km
ADO
SSAT
A
ÏLLA
TH
abita
tges
ado
ssat
s i a
ïllat
s al
s m
unic
ipis
de
la p
roví
ncia
de
Barc
elon
a,19
87-8
9, 1
993-
95, 1
999-
2001
.(p
erce
ntat
ges
sobr
e el
tota
l d'h
abita
tges
con
stru
ïts a
cad
a m
unic
ipi)
Xarx
a vi
ària
, 200
0
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i Ar
quite
ctes
Tèc
nics
de
Barc
elon
a i p
er l'
Agèn
cia
Loca
l d'E
colo
gia
Urb
ana
de B
arce
lona
1999-20011993-19951987-1989
ados
sats
aïlla
ts
La dispersió residencial segons tipologia edificatòria i superfície dels habitatges
Resum de resultats L’anàlisi de la producció d’habitatge segons tipologia edificatòria i també segons superfície construïda s’ha revelat força útil de cara a caracteritzar el tipus de producció de les diferents àrees a la província. • L’habitatge en bloc es caracteritza pel predomini dels habitatges de menys de 150m2 a una
majoria de municipis metropolitans i costaners on l’habitatge en bloc més petit arriba a representar entre el 50% i el 75% del parc edificat entre 1987 i 2001, com passa a Terrassa, Sabadell, Viladecans o Rubí. L’habitatge aïllat, en canvi, presenta una distribució ben diferent, amb un predomini dels habitatges grans sobretot a la regió metropolitana com passa a Matadepera, Sant Fost de Campsentelles o Sant Antoni de Vilamajor que destaquen especialment en aquest sentit.
• Aquesta situació és el resultat d’una evolució diferent al llarg del temps. Així, mentre l’habitatge
en bloc va reduint progressivament les superfícies edificades durant la dècada dels noranta l’habitatge unifamiliar les manté. Un comportament que, bàsicament, respon al patró de l’habitatge aïllat – el qual per les seves característiques tipològiques i físiques està representat per habitatges de major grandària –. L’habitatge adossat, per la seva banda, sí que experimenta la mateixa evolució que l’habitatge en bloc i s’enregistra un major protagonisme de l’habitatge de menys de 150 m2 i una reducció progressiva de les superfícies construïdes.
En conclusió, mentre que alguns municipis s’haurien especialitzat en habitatge unifamiliar de gran superfície n’hi haurien grups de municipis a diferents àrees de la província que s’haurien especialitzat en l’habitatge adossat de grandària inferior als 150 m2 que, segons els casos, s’haurien combinat en major o menor mesura amb produccions importants d’habitatge en bloc també de menys de 150 m2.
Hab
itatg
es d
e m
és d
e 15
0 m
2 c
onst
ruïts
a la
pro
vínc
ia d
e B
arce
lona
seg
ons
coro
nes,
198
7-20
01. V
alor
s ab
solu
ts
Hab
itatg
es d
e m
és d
e 15
0 m
2 co
nstru
ïts a
la p
roví
ncia
de
Bar
celo
na s
egon
s co
rone
s, 1
987-
2001
. Per
cent
atge
s so
bre
el to
tal d
el
parc
con
stru
ït
Font
: Ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es tè
cnic
s de
Bar
celo
na
Hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
5000 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es p
lurif
amili
ars
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
5000 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
ïllat
s
0
500
1000
1500
2000
2500
3000 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
doss
ats
0
500
1000
1500
2000
2500
3000 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
ïllat
s
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
doss
ats
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es p
lurif
amili
ars
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es d
e m
enys
de
150
m2 c
onst
ruïts
a la
pro
vínc
ia d
e B
arce
lona
seg
ons
coro
nes,
198
7-20
01. V
alor
s ab
solu
ts
Hab
itatg
es d
e m
enys
de
150
m2
cons
truïts
a la
pro
vínc
ia d
e B
arce
lona
seg
ons
coro
nes,
198
7-20
01. P
erce
ntat
ges
sobr
e el
tota
l de
l par
c co
nstru
ït
Font
: Ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es tè
cnic
s de
Bar
celo
na
Hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
0
2000
4000
6000
8000
1000
0
1200
0 1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
ïllat
s
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
doss
ats
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es p
lurif
amili
ars
0%10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100% 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es p
lurif
amili
ars
0
2000
4000
6000
8000
1000
0
1200
0 1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
ïllat
s
0
500
1000
1500
2000
2500 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
Hab
itatg
es a
doss
ats
0
500
1000
1500
2000
2500 19
8719
8819
8919
9019
9119
9219
9319
9419
9519
9619
9719
9819
9920
0020
01
Con
tinuu
m u
rbà
Prim
era
coro
naS
egon
a co
rona
Terc
era
coro
na
0 15 30 45 60 km
n casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
1
16
38
256n municipis n municipis
12
54
71
174
3
5
46
257
1
4
18
288
1
3
21
286
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
Habitatges plurifamiliars > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Habitatges plurifamiliars < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
0 15 30 45 60 km
n casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
0
5
5
301n municipis n municipis
2
6
39
265
3
39
69
210
29
68
45
169
13
58
60
180
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
Habitatges unifamiliars > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
0 15 30 45 60 km
n casosn casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
24
67
91
128
n municipis n municipis
20
62
94
135
32
59
90
130
32
37
95
147
24
42
91
154
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
Habitatges unifamiliars < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnincs de Barcelona
0 15 30 45 60 km
n casosn casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
3
7
16
286
n municipis n municipis
8
16
34
254
11
23
84
198
16
39
36
225
15
38
79
189
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
0 15 30 45 60 km
n casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
42
93
72
104n municipis n municipis
120
96
23
72
83
106
52
70
97
98
58
58
83
94
57
77
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
Habitatges aïllats > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesaïllats construïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
0 15 30 45 60 km
n casos n municipis
1990-1992 1993-1995
n municipis
1996-1998 1999-2001
n municipis
83
60
45
123n municipis n municipis
128
62
16
105
88
64
56
103
14
84
77
99
48
65
77
121
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
1987-1989
Habitatges adossats > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesadossats construïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
44
86
74
107
56
82
56
117
36
60
61
154
18
16
42
235
26
17
35
233
0 15 30 45 60 km
n municipisn municipis n municipis
1987-1989 1990-1992 1993-1995
1996-1998
n municipis
1999-2001
n municipis
75 a 100 %
50 a 75 %
25 a 50 %
0 a 25 %
Habitatges adossats < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesadossats construïts a cada municipi)
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Síntesi de les evolucions comarcals 1987- 2001.
El cicle d'expansió de la baixa densitat residencal
Resum de resultats A l’analitzar la producció residencial de baixa densitat desagregada en habitatges adossats i aïllats la cartografia permet apreciar molt be quina és la versió d’habitatge unifamiliar que predomina a cada comarca i es comprova també el procés de substitució territorial que ha estat esmentat anteriorment. Aquests són els casos més representatius: • El Baix Llobregat i el Vallés Occidental: son els territoris on millor es pot apreciar el procés
d’especialització territorial que els parcs residencial de baixa densitat han significat. Els hàbitats aïllats predominen als municipis del Garraf-Ordal i a la franja nord del Vallés per sobre de Terrassa; els adossats ho fan als municipis del Baix més propers al Barcelonès i a la franja sud de la comarca. Ciutats com Begues, Vallirana, Cervelló, Vacarisses, Matadepera o Rellinars estarien al primer grup. Els habitatges adossats tenen molt més pes proporcional a Sant Feliu, Molins de Rei, el Papiol, Palau de Plegamans o Santa Perpètua de Mogoda.
• El Maresme: La lògica mar-muntanya configura en aquesta comarca una distribució del parc
d’habitatges de baixa densitat en la que els municipis costaners que van apareixent a continuació de Mataró – com Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol o Calella –, s’orienten més vers l’habitatge adossat mentre que les viles cap a l’interior – com Dosrius, Orrius, Argentona o Arenys de Munt – ho fan clarament cap a l’aïllat.
• El Vallés Oriental: La part oriental del Vallés es caracteritza per una major orientació vers
l’habitatge aïllat que predomina en dos sectors que defineixen continuums territorials de forma clara: el corredor de Lliçà a l’Ametlla del Vallés i de Sant Antoni de Vilamajor a Tagamanent. Els habitatges adossats, en canvi, tenen més pes proporcional als municipis de la franja sud més en contacte amb el Maresme com La Garriga, La Roca o Les Franqueses del Vallés.
• l’Alt Penedès: Els mapes de producció unifamiliar mostren un territori on les proporcions
d’aquest tipus d’habitatge es mantenen força constants durant tot el període d’estudi. Ara bé, també existeixen àrees que s’orienten clarament cap a una de les dues tipologies. Així, tot el continuum territorial des de Sant Quintí fins a Mediona s’orienta clarament vers l’habitatge aïllat, a l’igual que Olèrdola, Olesa o Gelida. En canvi, alguns municipis al voltant del cap de comarca com Castellví, Santa Margarida, Sant Pere de Riudebitlles ho fan cap a l’adossat. Amb tot, el més interessant és el grup de municipis que combina ambdues produccions al sector més oriental de la comarca.
• El Bages: Manresa esdevé una clara divisòria entre el sud de la comarca, on els municipis més
a prop de Montserrat o Sant Llorenç del Munt – com Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí, Rajadell, Mura, Talamanca o Calders – s’orienten clarament vers l’habitatge aïllat, i el nord, on es troben clares continuïtats pel que fa a l’habitatge adossat a municipis de major grandària poblacional com Avinyó, Balsareny o Navàs.
• l’Anoia: Apareixen clars continuums orientats vers a una tipologia o una altra. Tot el sector més
oriental es perfila com un domini clar de l’habitatge aïllat amb municipis com el Bruc, Masquefa o Piera. L’habitatge adossat, en canvi, predomina inicialment als municipis al voltant d’Igualada i, progressivament, a d’altres com Montmaneu o Argençola.
• l’Osona: Els mapes d’habitatges aïllats i adossats permeten diferenciar entre tot un sector de
petits municipis a l’extrem nordoriental per sobre de Vic fins a Rupit que s’orienten vers la primera tipologia. L’habitatge adossat va cobrant importància relativa també al nord del cap comarcal, a municipis de major grandària com Gurb o Sant Pere o Sant Vicenç de Torelló.
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es u
nifa
milia
rs. S
elec
ció
de c
omar
ques
.(p
erce
ntat
ges
sobr
e el
tota
l d'h
abita
tges
con
stru
ïts a
cad
a m
unic
ipi)
habi
tatg
es u
nifa
milia
rs
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1VALLÈS OCCIDENTAL VALLÈS ORIENTAL ALT PENEDÈS ANOIA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es u
nifa
milia
rs. S
elec
ció
de c
omar
ques
.(p
erce
ntat
ges
sobr
e el
tota
l d'h
abita
tges
con
stru
ïts a
cad
a m
unic
ipi)
habi
tatg
es u
nifa
milia
rs
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1BAIX LLOBREGAT MARESME BAGES OSONA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es a
ïllat
s. S
elec
ció
de c
omar
ques
.(p
erce
ntat
ges
sobr
e el
tota
l d'h
abita
tges
con
stru
ïts a
cad
a m
unic
ipi)
habi
tatg
es a
ïllat
s
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1VALLÈS OCCIDENTAL VALLÈS ORIENTAL ALT PENEDÈS ANOIA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es a
ïllat
. Sel
ecci
ó de
com
arqu
es.
(per
cent
atge
s so
bre
el to
tal d
'hab
itatg
es c
onst
ruïts
a c
ada
mun
icip
i)ha
bita
tges
aïll
ats
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1BAIX LLOBREGAT MARESME BAGES OSONA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es a
doss
ats.
Sel
ecci
ó de
com
arqu
es.
(per
cent
atge
s so
bre
el to
tal d
'hab
itatg
es c
onst
ruïts
a c
ada
mun
icip
i)ha
bita
tges
ado
ssat
s
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1VALLÈS OCCIDENTAL VALLÈS ORIENTAL ALT PENEDÈS ANOIA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km
Font
: ela
bora
ció
pròp
ia a
par
tir d
e le
s da
des
faci
litad
es p
el C
ol·le
gi d
'Apa
rella
dors
i A
rqui
tect
es T
ècni
cs d
eB
arce
lona
.
Hab
itatg
es a
doss
ats.
Sel
ecci
ó de
com
arqu
es.
(per
cent
atge
s so
bre
el to
tal d
'hab
itatg
es c
onst
ruïts
a c
ada
mun
icip
i)ha
bita
tges
ado
ssat
s
1987
-198
919
93-1
995
1999
-200
1BAIX LLOBREGAT MARESME BAGES OSONA
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
05
1015
km
75 a
100
%
50 a
75
%
25 a
50
%
0 a
25 %
05
1015
km