Transcript
  • 1. Lactivitat dels serveis lingstics universitaris, entre la normalitzaci lingsticai el multilingismeCUIMPB 07: El multilingisme de les universitats en lEEES 9 i 10 doctubre de 2007 Marta Estella

2.

  • Una aproximaci:ens que gestiona les necessitats de mediaci lingstica a la Universitat. S, per
  • Problematitzaci del terme

Els serveis lingstics universitaris Servei de Llenges 3.

  • De la normalitzaci al multilingisme
  • entre la visiprogramticai la visipragmtica
  • entre laregulacii elfoment
  • encollaboraci

Les trobades de serveis lingstics

  • 1989 (UA) I Jornades deNormalitzaciLingstica
  • 1990 (UB) I Trobada deServeis Lingsticsduniversitats de llengua catalana
  • 1994 (URV) VI Trobada de SLU:marc legali normalitzaci lingstica a les universitats
  • 1999 (UV) XI Trobada: les universitats davant els reptes delmultilingisme
  • 2004 (UIB) XIV Trobada: elcatalen el marc de l EEES
  • 2006 (UOC) XV Trobada:l EEESi lescompetncies comunicativesbsiques dels estudiants i del professorat

Servei de Llenges 4.

  • La coneixena
  • universitats de lEstat amb una llengua prpia a ms de loficial comuna
  • conixer; intercanviar; collaborar

Els inicis (I)

  • Conclusions
  • recuperaciplena de les funcions comunicatives
  • necessitat dunplaaprovat pels rgans de govern
  • regulacide les llenges prpies
  • requisit dacreditacilingstica per part delPDI

I Jornades de Normalitzaci Lingstica Universitria, 1989 Servei de Llenges 5.

  • Lautoreconeixement
  • un nom
  • la definici dun model

Els inicis (II)

  • Funcions
  • suport tcnic
  • oferta de formaci
  • recollida de propostes
  • seguiment
  • representaci

I Trobada de Serveis Lingstics duniversitats de llengua catalana, 1990 Servei de Llenges 6. El context

  • Limaginari
  • larribada a un punt final
  • el dia que ens en podrem anar a casa
  • l adhesia la normalitzaci lingstica
  • laindefinicidel terme

Servei de Llenges 7. El Rectorat de la Universitat de Barcelona vol que la llengua catalana sigui lallengua natural de comunicaci , expressi i treballde tots els universitarissense excepcions, respectant, per, la llibertat individual a expressar-se en qualsevol de les dues llenges que preveu la Constituci. El pla de la UB preveu que en un perode de10 anyses podria arribar a assolir la normalitzaci plena de la llengua.Pla de normalitzaci lingstica de la UB (1989) Servei de Llenges 8.

  • Constituci espanyola (1978)
  • Estatut (1979)
  • Llei de normalitzaci lingstica (1983)
  • Estatuts de les universitats

El marc legal (a Catalunya)

  • Punts clau
  • asimetria castell / altres llenges
  • llengua prpia / doble oficialitat
  • llengua prpia de lensenyament; dret individual de triar llengua oficial

Servei de Llenges 9.

  • Normalitzaci/normalitat
  • vinculada a lanorma : el que sajusta a dret
  • vinculada a l habitud : el que sol passar
  • vinculada a laprevisi : el que es pot esperar
  • interrelacientre les tres visions

Final detapa (I) Bofarull, Jordi; Ginebra, Jordi (1996) Normalitzaci i normalitat lingstiques a les universitats catalanes. A:Marc legal i normalitzaci lingstica a les universitats: actes de la VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.URV, Tarragona La sensaci d estancament La necessitat dunhoritz VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1994 Servei de Llenges 10. Final detapa (II) d efinir un horitz de normalitat lingstica que garanteixi ls habitual de la llengua catalana en els mbits administratiu i acadmic, dins el context de multilingisme creixent a la Universitat .Conclusions de la VI Trobada de Serveis Lingstics universitaris (1994) Servei de Llenges 11.

  • Lestratgia reguladora
  • laconcrecidel concepte dellengua prpia
  • elsreglamentsdusos lingstics
  • elrequisitd acreditaciper part delPDI

El pes de la llei (i dels mitjans)

  • Els efectes
  • l esgotamentdel model?
  • un certreplegament
  • La reacci
  • lessentncies desfavorables
  • lescampanyes meditiques

Servei de Llenges 12. s necessari que cada universitat arbitri les mesures ms adients d'acord amb la seva realitat sociolingstica, perexigir el coneixement de la llengua catalanaen l'accs a la docncia i administraci universitries. VI Trobada (1994) s necessaricoordinar els requisits de coneixements de llenguaque afecten el personal docent i investigador X Trobada (1998) Entenem que cal que les universitats []reflexionen sobre la convenincia dincloure el requisit lingstic o , si ms no,la valoraci de la capacitaci lingsticaen els concursos i contractacions del PDI, i del PAS, de les universitats XIII Trobada (2002) S'ha defacilitarque el professorat consolidiles habilitats comunicativesorals i escritesen catal . XIV Trobada (2004) Servei de Llenges 13.

  • Factors de canvi
  • internacionalitzacicreixent
  • augmentdel nombre duniversitats
  • competnciaentre universitats
  • dissolucipblic / privat
  • expansi de lesTIC

Un nou context Diversificacide visions Reorientacidels plantejaments Servei de Llenges 14. Els reptes del multilingisme

  • Conclusions
  • els referents europeus
  • un horitz per llengua/mbit
  • la promoci de langls
  • lacollida dels estudiants de mobilitat
  • Receptes
  • definir lesregles del joc
  • prioritzarla docncia de 1r i 2n cicles
  • el catal, llengua per defecte
  • promoci del poliglotisme
  • poltiques especfiques de mobilitat
  • requisit dacreditaci per al PDI

Pons, Josep M. (1999) Universitat, els reptes lingstics davant els canvis. El multilingisme universitari des duna perspectiva catalanfona. A:Les universitats davant els reptes del multilingisme: actes de lXI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.UV, Valncia XI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1999 Servei de Llenges 15.

  • A Catalunya
  • Programa de formaci en terceres llenges (2001)
  • EVIU (2002)
  • PUC (2003)

Lentrada de les terceres llenges

  • Nous elements
  • langls com a aliat
  • serveis lingstics multilinges

El context Poltiques cap a les terceres llenges /angls Servei de Llenges 16. El marc europeu

  • La strategia in materia di multilinguismo della Comissione [...]
  • Incoraggiare lapprendimento delle lingue e promuovere la diversit lingstica nella societ
  • Promuovere una validaeconomia multilinge
  • Fornire ai cittadini laccesso alla legislazione, alle procedure e alle informazioni dellUnione europea nelle rispettive lingue materne
  • []
  • As aptid es para acomunicao interculturaldesempenham umpapelcada vez maisimportantenasestratgiasmundiaisde comercializaoe de venda. [] Contudi, h alguns indcios de que as empresas europeias perdem negcios porque no sabem falar as lnguas dos seus clientes
  • Un nou marc estratgic per al multilingisme . Comunicat de la Comissi Europea (novembre del 2005)

L11% de les PIME europees (945.000) perden oportunitats de negoci per manca de competncies lingstiques.Informe ELAN Servei de Llenges 17. LEEES (I)

  • Fonaments
  • competitivitat
  • mobilitat
  • excellncia
  • laprenent en el centre
  • foment de lautonomia
  • treball per competncies
  • integraci de les TIC
  • aprenentatge al llarg de la vida

ens comprometem a assolir aquests objectius [.] respectant plenament la diversitat de cultures, llenges, sistemes deducaci nacional i de lautonomia universitria Declaraci deBolonya (1999) Servei de Llenges 18. LEEES (II)

  • emergncia de la poltica lingstica a les universitats europees
  • diversitat de models
  • Conclusions
  • de lamenaa a loportunitat
  • el catal en un context multilinge
  • informaci, coordinaci, intervenci

XIV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2004 XV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2006 Servei de Llenges Tudor, Ian (2006)Les stratgiesmultilingues des universits europennes dans lEEES

  • proposta daula multilinge

Mar, Isidor (2006)El multilingisme a la UOC (aproximaci a la visi de futur) 19. Situaci actual (I)

  • formulacidediferentsmodels, amb elementscomuns
  • necessitatdactuar < EEES
  • voluntatdactuar

confluncia serveis lingstics / escoles didiomes Servei de Llenges 20.

  • Fortaleses i oportunitats
  • lEEES, com a motor de canvi
  • educaci al llarg de la vida
  • diversificaci de pblics
  • diversificaci de serveis
  • nous competidors

Servei de Llenges Situaci actual (II) 21. Lnies de treball Servei de Llenges Capacitat dintervenci

  • Suport
  • terminologia per a la gesti
  • accessibilitat universal
  • enginyeria lingstica
  • Acreditaci
  • certificaci de nivell de llengua
  • Usos
  • benchmarking
  • prioritats
  • regles del joc
  • acollida

22.

  • Ens calen
  • caadors de tendncies
  • altaveus
  • productes estrella
  • actius de coneixement

Servei de Llenges Epleg adu als serveis lingstics? 23. Moltes grcies.[email_address] Servei de Llenges http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca


Recommended