23
L’activitat dels serveis lingüístics universitaris, entre la normalització lingüística i el multilingüisme CUIMPB 07: El multilingüisme de les universitats en l’EEES 9 i 10 d’octubre de 2007 Marta Estella

El multilingüisme de les universitats en l’EEES

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació feta en el seminari sobre \"El multilingüisme de les universitats en l\'EEES\", del Consorci Universitat Menéndez Pelayo Barcelona - Centre Ernest Lluch, el 9 i 10 d\'octubre de 2007

Citation preview

  • 1. Lactivitat dels serveis lingstics universitaris, entre la normalitzaci lingsticai el multilingismeCUIMPB 07: El multilingisme de les universitats en lEEES 9 i 10 doctubre de 2007 Marta Estella

2.

  • Una aproximaci:ens que gestiona les necessitats de mediaci lingstica a la Universitat. S, per
  • Problematitzaci del terme

Els serveis lingstics universitaris Servei de Llenges 3.

  • De la normalitzaci al multilingisme
  • entre la visiprogramticai la visipragmtica
  • entre laregulacii elfoment
  • encollaboraci

Les trobades de serveis lingstics

  • 1989 (UA) I Jornades deNormalitzaciLingstica
  • 1990 (UB) I Trobada deServeis Lingsticsduniversitats de llengua catalana
  • 1994 (URV) VI Trobada de SLU:marc legali normalitzaci lingstica a les universitats
  • 1999 (UV) XI Trobada: les universitats davant els reptes delmultilingisme
  • 2004 (UIB) XIV Trobada: elcatalen el marc de l EEES
  • 2006 (UOC) XV Trobada:l EEESi lescompetncies comunicativesbsiques dels estudiants i del professorat

Servei de Llenges 4.

  • La coneixena
  • universitats de lEstat amb una llengua prpia a ms de loficial comuna
  • conixer; intercanviar; collaborar

Els inicis (I)

  • Conclusions
  • recuperaciplena de les funcions comunicatives
  • necessitat dunplaaprovat pels rgans de govern
  • regulacide les llenges prpies
  • requisit dacreditacilingstica per part delPDI

I Jornades de Normalitzaci Lingstica Universitria, 1989 Servei de Llenges 5.

  • Lautoreconeixement
  • un nom
  • la definici dun model

Els inicis (II)

  • Funcions
  • suport tcnic
  • oferta de formaci
  • recollida de propostes
  • seguiment
  • representaci

I Trobada de Serveis Lingstics duniversitats de llengua catalana, 1990 Servei de Llenges 6. El context

  • Limaginari
  • larribada a un punt final
  • el dia que ens en podrem anar a casa
  • l adhesia la normalitzaci lingstica
  • laindefinicidel terme

Servei de Llenges 7. El Rectorat de la Universitat de Barcelona vol que la llengua catalana sigui lallengua natural de comunicaci , expressi i treballde tots els universitarissense excepcions, respectant, per, la llibertat individual a expressar-se en qualsevol de les dues llenges que preveu la Constituci. El pla de la UB preveu que en un perode de10 anyses podria arribar a assolir la normalitzaci plena de la llengua.Pla de normalitzaci lingstica de la UB (1989) Servei de Llenges 8.

  • Constituci espanyola (1978)
  • Estatut (1979)
  • Llei de normalitzaci lingstica (1983)
  • Estatuts de les universitats

El marc legal (a Catalunya)

  • Punts clau
  • asimetria castell / altres llenges
  • llengua prpia / doble oficialitat
  • llengua prpia de lensenyament; dret individual de triar llengua oficial

Servei de Llenges 9.

  • Normalitzaci/normalitat
  • vinculada a lanorma : el que sajusta a dret
  • vinculada a l habitud : el que sol passar
  • vinculada a laprevisi : el que es pot esperar
  • interrelacientre les tres visions

Final detapa (I) Bofarull, Jordi; Ginebra, Jordi (1996) Normalitzaci i normalitat lingstiques a les universitats catalanes. A:Marc legal i normalitzaci lingstica a les universitats: actes de la VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.URV, Tarragona La sensaci d estancament La necessitat dunhoritz VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1994 Servei de Llenges 10. Final detapa (II) d efinir un horitz de normalitat lingstica que garanteixi ls habitual de la llengua catalana en els mbits administratiu i acadmic, dins el context de multilingisme creixent a la Universitat .Conclusions de la VI Trobada de Serveis Lingstics universitaris (1994) Servei de Llenges 11.

  • Lestratgia reguladora
  • laconcrecidel concepte dellengua prpia
  • elsreglamentsdusos lingstics
  • elrequisitd acreditaciper part delPDI

El pes de la llei (i dels mitjans)

  • Els efectes
  • l esgotamentdel model?
  • un certreplegament
  • La reacci
  • lessentncies desfavorables
  • lescampanyes meditiques

Servei de Llenges 12. s necessari que cada universitat arbitri les mesures ms adients d'acord amb la seva realitat sociolingstica, perexigir el coneixement de la llengua catalanaen l'accs a la docncia i administraci universitries. VI Trobada (1994) s necessaricoordinar els requisits de coneixements de llenguaque afecten el personal docent i investigador X Trobada (1998) Entenem que cal que les universitats []reflexionen sobre la convenincia dincloure el requisit lingstic o , si ms no,la valoraci de la capacitaci lingsticaen els concursos i contractacions del PDI, i del PAS, de les universitats XIII Trobada (2002) S'ha defacilitarque el professorat consolidiles habilitats comunicativesorals i escritesen catal . XIV Trobada (2004) Servei de Llenges 13.

  • Factors de canvi
  • internacionalitzacicreixent
  • augmentdel nombre duniversitats
  • competnciaentre universitats
  • dissolucipblic / privat
  • expansi de lesTIC

Un nou context Diversificacide visions Reorientacidels plantejaments Servei de Llenges 14. Els reptes del multilingisme

  • Conclusions
  • els referents europeus
  • un horitz per llengua/mbit
  • la promoci de langls
  • lacollida dels estudiants de mobilitat
  • Receptes
  • definir lesregles del joc
  • prioritzarla docncia de 1r i 2n cicles
  • el catal, llengua per defecte
  • promoci del poliglotisme
  • poltiques especfiques de mobilitat
  • requisit dacreditaci per al PDI

Pons, Josep M. (1999) Universitat, els reptes lingstics davant els canvis. El multilingisme universitari des duna perspectiva catalanfona. A:Les universitats davant els reptes del multilingisme: actes de lXI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.UV, Valncia XI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1999 Servei de Llenges 15.

  • A Catalunya
  • Programa de formaci en terceres llenges (2001)
  • EVIU (2002)
  • PUC (2003)

Lentrada de les terceres llenges

  • Nous elements
  • langls com a aliat
  • serveis lingstics multilinges

El context Poltiques cap a les terceres llenges /angls Servei de Llenges 16. El marc europeu

  • La strategia in materia di multilinguismo della Comissione [...]
  • Incoraggiare lapprendimento delle lingue e promuovere la diversit lingstica nella societ
  • Promuovere una validaeconomia multilinge
  • Fornire ai cittadini laccesso alla legislazione, alle procedure e alle informazioni dellUnione europea nelle rispettive lingue materne
  • []
  • As aptid es para acomunicao interculturaldesempenham umpapelcada vez maisimportantenasestratgiasmundiaisde comercializaoe de venda. [] Contudi, h alguns indcios de que as empresas europeias perdem negcios porque no sabem falar as lnguas dos seus clientes
  • Un nou marc estratgic per al multilingisme . Comunicat de la Comissi Europea (novembre del 2005)

L11% de les PIME europees (945.000) perden oportunitats de negoci per manca de competncies lingstiques.Informe ELAN Servei de Llenges 17. LEEES (I)

  • Fonaments
  • competitivitat
  • mobilitat
  • excellncia
  • laprenent en el centre
  • foment de lautonomia
  • treball per competncies
  • integraci de les TIC
  • aprenentatge al llarg de la vida

ens comprometem a assolir aquests objectius [.] respectant plenament la diversitat de cultures, llenges, sistemes deducaci nacional i de lautonomia universitria Declaraci deBolonya (1999) Servei de Llenges 18. LEEES (II)

  • emergncia de la poltica lingstica a les universitats europees
  • diversitat de models
  • Conclusions
  • de lamenaa a loportunitat
  • el catal en un context multilinge
  • informaci, coordinaci, intervenci

XIV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2004 XV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2006 Servei de Llenges Tudor, Ian (2006)Les stratgiesmultilingues des universits europennes dans lEEES

  • proposta daula multilinge

Mar, Isidor (2006)El multilingisme a la UOC (aproximaci a la visi de futur) 19. Situaci actual (I)

  • formulacidediferentsmodels, amb elementscomuns
  • necessitatdactuar < EEES
  • voluntatdactuar

confluncia serveis lingstics / escoles didiomes Servei de Llenges 20.

  • Fortaleses i oportunitats
  • lEEES, com a motor de canvi
  • educaci al llarg de la vida
  • diversificaci de pblics
  • diversificaci de serveis
  • nous competidors

Servei de Llenges Situaci actual (II) 21. Lnies de treball Servei de Llenges Capacitat dintervenci

  • Suport
  • terminologia per a la gesti
  • accessibilitat universal
  • enginyeria lingstica
  • Acreditaci
  • certificaci de nivell de llengua
  • Usos
  • benchmarking
  • prioritats
  • regles del joc
  • acollida

22.

  • Ens calen
  • caadors de tendncies
  • altaveus
  • productes estrella
  • actius de coneixement

Servei de Llenges Epleg adu als serveis lingstics? 23. Moltes grcies.[email_address] Servei de Llenges http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca