Urología i Comarques - acuc.cat · de Catalunya i les Balears. Quan es va desbaratar l’hospital, passant a ésser un geriàtric, el van traslladar i finalment va anar al Centre

Urología i Comarques2 0 0 7

3


4

Comitè editorialJunta Directiva de l’Associació Catalana d’Uròlegs de Comarques Albarran

PresidentJ. R. Recasens i Guinjuan

Vicepresident 1Joan Prats i López

Vicepresident 2Jorge Delagneau i Rivas

Secretari GeneralJordi Cortada i Robert

TresorerCarlos Berbegal Colas

VocalsJ. Ll. Balañá i ArzónJoaquim VesaNicolau Carrasco i CasanovasAntoni Pont i Salvadó

CodireccióCarles Pellicé VilaltaEnric Peyrí i Rey

Secretari de RedaccióJordi Cortada i Robert

Comitè Científi cRoman Puig GiróJoan Prats LópezMiquel Closas CapdevilaAntoni Pont Salvadó

ACUCAlcalde Sol, 425003 LleidaTel./fax. 973 27 31 00Imprimeix:FID EDICIONSDisseny i compaginació:FID EDICIONSD.L.: B-41538-96I.S.S.N: 1337-3822S.V.R.: Tramitació

EDITORIAL

Cuando me propusieron escribir estas líneas lo primero que me vino a la mente fue: ¿Hay alguien que lea los editoriales? En mi opinión la respuesta es negativa, por lo que, de inmediato, tuve una sensación de total libertad de expresión. El encar-go que se me hizo era aportar una visión “femenina” sobre la Urología y su práctica, y confieso que me abstuve de confesar que yo era la persona menos indicada para apor-tar esa perspectiva; es más, creo que la única forma en que puedo abordar cualquier tema, relacionado o no con mi profesión, es como ser humano, con independencia de sexo o género, que, por otra parte, no son términos sinónimos. Creo que es un buen momento para recordar que el género es la asignación cultural de cualidades personales, roles sociales y actitudes de todo tipo a los indivi-duos de distinto sexo. La identidad de género, a diferencia de la identidad de sexo, es un modelo cultural, algo que pertenece al ámbito del “deber ser” más que al ámbito del “ser”. A partir del análisis pionero de Marga-ret Mead, son innumerables los estu-dios etnográficos que han mostrado la relatividad cultural de las definicio-nes de “lo masculino” y “lo femeni-no”; en otras palabras, las diferentes sociedades tienen diversas culturas o “ideologías de género”.

Centrándonos en la Urología, he de reconocer que comparto al cien por cien las palabras del doctor John Blandy cuando dice que nuestra especialidad no es tanto una rama de la cirugía como su tronco principal, y que de este tronco han surgido en un tiempo u otro ramas como la cirugía general, la ortopedia, la cirugía plás-tica, la neurocirugía y la ginecología. En resumen, creo que la Urología es la especialidad más completa que

puede cursarse y practicarse; por eso la elegí. Por eso y por haber teni-do la suerte de conocer al profesor D. José Antonio Martínez-Piñeiro en mis tiempos de estudiante de 5º año de Medicina en la UAM y de prolon-gar mi aprendizaje junto a él durante mi residencia en el Hospital de La Paz de Madrid y, posteriormente, como facultativo especialista en su servicio de Urología.

A estas alturas me siento un poco culpable por no haber dedicado ni una frase a la cuestión que se me había planteado, de modo que voy a intentarlo. La aceptación por parte de los pacientes y sus familiares no ha supuesto para mí ningún problema, con independencia de sexo, edad, estatus socio económico-cultural o religión; pienso firmemente que el enfermo tiene la capacidad de cap-tar la implicación y preparación del profesional que le atiende, y el sexo del especialista en cuestión ocupa un lugar muy secundario.

Respecto a mis colegas, la gran mayoría son personas de alto nivel intelectual que comparten conmigo preocupaciones y vivencias. No obs-tante, para qué vamos a engañarnos, existe una ínfima minoría que pone barreras a la promoción profesional de la mujer y establece mecanismos más o menos sutiles de discrimina-ción laboral. Para ellos estas últi-mas palabras: tanto psicólogos como sociólogos coinciden en que estas actitudes encubren una inseguridad en los propios recursos, son síntoma inequívoco de inmadurez personal y/o profesional; por eso, os animo a desprenderos de este tipo de pre-juicios y a centrar la energía en el desarrollo de vuestra propio “yo”.

Un beso

¿Urología de género?Firmado: Paloma Isabel Cárcamo Valor.


5

SUMARIXV Jornada de l’Associació Catalana d’Uròlegs de Comarques

- Breus .......................................................................... 7- Història ......................................................................21- Primicia ......................................................................25- Última hora ................................................................26

Article ............................................................................28

L’ACUC m’ha demanat que avui, i fora de programa, intenti retre un molt petit homenatge a una gran persona que fa tan sols uns dies ens va deixar per sempre. Com tots ja sabeu, em refereixo al Dr. Carlos Pellicé i Peña.Nascut ara fa 84 anys a Torrecilla en Cameros (La Rioja). De molt petit va venir a Catalunya que el va acollir com a casa seva. Estudià a l’Escola Suïssa de Barcelona i encara que el seu pare volia que es fes càrrec de l’empresa familiar, ell ja tenia prou clar que seria metge.Va estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona. Atret per la urologia, va entrar a formar part del grup de metges de la Clínica Urològica de l’Hospital Clínic i Provincial a l’Escola Professional del Prof. Salvador Gil Vernet.Cada matí a les 8:00, sessió clínica. Després, el “pase” de visita amb el professor, les xerrades amb els seus companys amb el Dr. Sáez de Cabezón entre d’altres, històries, cures als malalts per sortir corrent després cap a l’Hospital de la Creu Roja on, com ajudant del Dr. Gausa, va aprendre les tècniques quirúrgiques pròpies de l’època. Alternant les tasques d’ambdós hospitals, encara li quedava temps per estar a l’aguait de la seva nombrosa família.Va quedar vidu i amb una nena petitona al poc temps de casar-se, per complicacions en el part, però va trobar la Roser, infermera de la Creu Roja que tots coneixíem, que no solament li va donar tres fills més, un d’ells el nostre company Carles, sinó que va ser també la mare que l’Anna, la filla gran, havia perdut. Dic que la coneixíem perquè acompanya el seu marit a tots els congressos i que, malauradament, va morir de sobte fa pocs anys (gener del 2002).Als anys 50 va treballar als Dispensaris Municipals de l’Ajuntament de Barcelona i, mentrestant preparava oposicions que, al guanyar-les, li van donar la plaça de Cap de Servei d’Urologia de l’Hospital de l’Esperança, essent els seus ajudants els Drs. Planes, Vilalta i Papiol. Ja era uròleg de la Mútua Tèxtil.Als anys 70 entrà a la Seguretat Social com a Cap d’Equip Quirúrgic a l’Ambulatori de Badalona. Operant els malalts del “cupo” a l’Hospital de Badalona (ja sabeu que llavors Can Ruti no existia).D’on fora trobava temps per als estudis i l’educació primmirada envers la seva mainada i, en especial, del seu fill gran Carles, en qui veien que també volia ser metge i se’l enduia de ben jovenet perquè aprengués de la seva experiència al Centre Quirúrgic d’Urgències (Pere Camps) o a les clíniques on operava, Clínica del Remei, Sant Jordi, Sant Andreu…Va ser Membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Urologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i les Balears.Quan es va desbaratar l’hospital, passant a ésser un geriàtric, el van traslladar i finalment va anar al Centre Quirúrgic d’Urgències (Pere Camps), on exercí fins a la seva jubilació. Entre les seves aportacions a la Urologia, cal esmentar una nova tècnica d’adenomectomia retropúbica prostàtica hemostàtica sense drenatge vesical publicada als Annals de Medicina i Cirurgia de l’any 1965. Vull agrair des d’aquí les persones amigues que han fet possible aquet petit record.Gràcies per tot, Carles Pellicé i Peña.

Dra. Maria Eulàlia Parés i PuntasMetgessa UròlogaCaldes de Malavella, març de 2006

IN MEMORIAM

XV JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES

Comunicacions


6



7

Marsupialización por retroperitoneoscopia de quiste renal obstructivoJ. Hidalgo A., P. Martínez C., G. Chéchile T.Instituto Médico Tecnológico. Barcelona (Barcelonès)

MATERIAL Y MÉTODO:Presentamos el caso de un varón

de 55 años con antecedentes de obesidad mórbida y cirugía bariátri-ca, que a raíz de hematuria y dolor lumbar derecho se le diagnosticó un quiste renal de 8 cm que comprimía la vía urinaria principalmente a nivel de grupo calicilar superior.

Ante esta situación, se propu-so realizar una marsupialización del quiste por vía retroperitoneoscópica ya que en el TAC se observaban múltiples adherencias intestinales y a la pared abdominal, posiblemente

secundarias a la cirugía bariátrica previa.

Se realizó un abordaje por retro-peritoneoscopia mediante disección digital y con balón de construcción casera para crear el espacio quirúrgi-co, posteriormente, punción-evacua-ción del quiste, exéresis del techo y coagulación de los bordes.

El paciente presentó una evolu-ción postoperatoria favorable, por lo que fue dado de alta a los 2 días.

Control clínico, radiológico y tomo-gráfico a los 2 meses, objetivándose mejoría del dolor, disminución de la

dilatación y ausencia del quiste.

CONCLUSIONES: El tratamiento de los quistes rena-

les simples obstructivos o sintomáti-cos puede ser mediante punción-eva-cuación y esclerosis eco o TAC dirigida o mediante la marsupialización abierta o laparoscópica. Consideramos que el abordaje por vía retroperitoneoscópica es una opción válida en pacientes con cirugías abdominales previas en donde pueden existir adherencias que dificulten o impidan el abordaje trans-peritoneal.

Comunicacions

Nefrectomia laparoscòpica, una dècadaA. Prera, D. García, N. Hannaoui, C. Abad, E. Vicente, J. L. Gonzalez, J. Prats.C.S. Parc Tauli. Hospital de Sabadell (Vallès Occidental)

L’any 1996, vàrem presentar a Seva les tres primeres nefrecto-mies laparoscòpiques, es tractaven d’hipoplàsies renals i hidronefrosi terminal.

És evident que entre aquelles pri-meres nefrectomies i les actuals hi hagut un gran canvi, una millora en els

aparatats i instruments, i una millora en la tècnica i en les indicacions.

Presentem en el vídeo un resum de les cirurgies realitzades durant aquest deu anys, per veure l’evolució d’una tècnica quirúrgica, fins a l’actualitat, així com l’abordatge intra i extraperitoneal.

En l’actualitat, la nefrectomia per abordatge laparoscòpic està consi-derada en la majoria dels centres com la tècnica d’elecció per a mol-tes patologies renals (neoplàsiques, inflamatòries, hidronefrosis, etc.).

Però, per arribar a aquesta situa-ció, el camí ha estat llarg.

CONNÈCTA’T !!!a la nostra nova pàgina web

Adreça internet: http://www.acuc.cat

E-mail:[email protected]


Comunicacions


8

Projecte Urologia.catA. Pont, J. Benages, M. Prados.Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Hospital Santa Tecla, Hospital Joan XXIII (Baix Camp i Tarragonès).

A. Pont

INTRODUCCIÓUROLOGIA.CAT és una web no

comercial creada per un conjunt de metges de diferents especialitats i àmbits assistencials (uròlegs, andrò-legs, oncòlegs, radiòlegs, microbiò-legs, internistes…) que amb els seus articles volen apropar els continguts de la urologia a la ciutadania, per tal que tothom prengui consciència de les patologies pròpies d’aquesta especialitat, tot insistint en la medi-cina preventiva (consells i recoma-nacions) i en les revisions mèdiques periòdiques.

Tots els articles publicats en aquesta web estan signats per reco-neguts professionals de la medicina, els quals es fan responsables del seu contingut.

Es tracta d’una web totalment oberta i dinàmica que es marca com a principal objectiu, donar respostes professionals i entenedores a tots els interrogants plantejats pels usua-ris de la urologia. Es va inaugurar el dia 11 de Setembre de 2006 i des de llavors hi ha una mitja de 100 visites diàries.

MATERIAL I MÈTODESEs va utilitzar un entorn Web basat

en un CMS (Content Management Sys-tem) que es tracta d’un sistema que facilita la gestió de continguts en tots els aspectes: creació, manteniment, publicació i presentació.

Vàrem escollir un sistema anome-na’t Joomla. Es tracta d’una solució de codi obert i disponible lliurement per qualsevol que desitgi utilitzar-lo.

El paquet bàsic de Joomla! està dissenyat per ser utilitzat fàcilment sense la necessitat de ser un progra-mador. No vàrem tenir problemes per posar en marxa el sistema

ja que hi ha una gran quantitat de suport escrit disponible. Hi ha una comunitat activa creixent a tot el mon sobre aquest sistema amb molts programadors que van millo-rant el sistema dia rere dia i fòrums oberts disposats a ajudar als usuaris finals.

CATEGORIES:•Què és?

En aquest apartat hi trobarem una biblioteca bàsica d’urologia, aquí, els autors desenvoluparan de forma pro-fessional, però també entenedora, els principals trets de les diferents matèries de la urologia. Recoma-


Comunicacions


9

nem també accedir a l’apartat de vídeos divulgatius de la nostra web, per a completar la informació sobre aquests continguts.

•Què he de fer?S’intenta promocionar tots els

aspectes de prevenció i control de la salut; en aquest apartat es podrà con-sultar un guia de consells i recomana-cions per tal d’afrontar correctament les diferents patologies urogenitals. Recomanem també accedir a l’apartat de “Test de Salut” de la nostra web, on hi trobarem diversos qüestionaris per patologies, fàcils de realitzar i que orienten sobre la necessitat, o no, d’una revisió o control mèdic.

• Què m’han de fer?En aquest apartat hi trobarem una

exhaustiva informació de les proves diagnostiques i intervencions que habitualment realitzen els uròlegs. Intentarem resoldre aquells dubtes que potser per falta de temps o per oblit de l’usuari, no es van poder discutir en la consulta del metge i que de ben segur son importants per afrontar la prova o intervenció amb més confiança i tranquil·litat.

•On he d’anar?En aquest apartat hi trobarem

un mapa de Catalunya, on, per comarques, l’usuari obtindrà puntual informació dels consultoris i centres mèdics, en els que els usuaris podran trobar un especialista en urologia amb titulació oficial i correctament acreditat.

ALTRES APARTATS DE LA WEB: Presentació, Autors, Vídeos ,Test

de salut, Racó d’història, Notícies, Congressos, Enllaços, Crèdit, Sug-geriments.

Per tal de mantenir les dades actualitzades del mapa urològic (On he d’anar?) hem creat uns formularis per tal que els uròlegs puguin modi-ficar o afegir les seves dades.

DISTRIBUCIÓ DELS ARTICLES: En cada apartat podem trobar-hi

varies categories que agrupen arti-cles per patologies u òrgans.

Cada article esta firmat per un autor que es responsabilitza del con-tingut del mateix. Actualment s’està creant un consell assessor científic de professionals acreditats, que con-trolarà el contingut dels articles i recomanarà quan un article necessiti alguna modificació.

Al final de cada article, podem trobar-hi articles relacionats sobre el tema que tracta per tal de facilitar als usuaris la ràpida navegació pel tema.

ACREDITACIONS PER PART DE: Col·legi oficial de Metges de

Tarragona (COMT), Col·legi oficial de Metges de Barcelona (COMB).

Web recomanada per l’SCU, l’ACUC i l’ACMCB de Tarragona.

Difusió de la web als pacients, espe-cialistes i metges d’atenció primària.1. Repartiment de tríptics informatius a les principals Jornades de les Soci-etats científiques.

2. Presentació de comunicacions i pòsters divulgatius.3. Premsa: Articles als principals diaris de Catalunya.4. Programes de ràdio: Entrevistes amb els autors per tal de divulgar el projecte.5. Fulletons informatius als ambula-toris i difusió als metges d’atenció primària mitjançant els responsables del ICS, SAGESSA i CONSORCI STA. TECLA.6. Enllaços a les Homes de les webs urològiques catalanes: Estem a la primera pàgina del COMT,SCU i ACUC.7. Cercadors Web. Els cercadors web valoren les pàgines web segons les visites rebudes i les continguts de les mateixes. En aquest moment ens trobem amb un page-ranke de 3/10.

FUTUR I NOUS PROJECTES: En aquest moment estem treba-

llant en nou portal web exclusivament per professionals anomenat UROCAT PROFESSIONAL.

Es tracta d’un projecte molt enve-jós que podria unir tots els profes-sionals que treballen en la urologia des de uròlegs fins metges d’atenció primària. Hi haurà una obligatorietat de registre amb contrasenya.

S’hi inclourà: Protocols de deri-vació de pacients, Fòrum de inter-consultes (Uròleg <-> Atenció pri-mària), Una biblioteca d’informació urològica correctament indexada, Vídeos, articles publicats, classes, fotografies.


Comunicacions


10

Nefrectomia laparoscòpica en hospital generalM. Grego, P. Puig, J. Segura, C. Vallejo, Ll. CortadellasHospital General de Granollers (Vallès Oriental)

INTRODUCCIÓLa laparoscòpia ha esdevingut la

tècnica d’elecció per a la nefrectomia, a causa de a la seva menor morbiditat i uns resultats, tant en patologies benig-nes com malignes, comparables a la cirurgia convencional.

No obstant això, la falta d’experiència en laparoscòpia i una casuística, a vegades insuficient per un correcte aprenentatge, dificulten d’introducció d’aquesta tècnica en centres que no són de referència.

MATERIAL I MÈTODESPresentem una nefrectomia radical

amb suprarenalectomia per tumor renal en pol superior de ronyó esquerre de 7

cm, en una pacient de 44 anys.Es col·loquen un port de 10 mm.

per òptica, un de 10-12 mm. per endoghia(r), ligasure(r) i tisores mono-polars, un de 10 mm. per mobilització del ronyó, 2 de 5 mm. per pinça bipolar i aspirador.

Es realitza un accés intraperito-neal, accedint a la cel·la renal a tra-vés de la línea de Toldt. S’identifica l’urèter i es secciona, per procedir a l’alliberació del pol inferior i posterior renal. Es mobilit-za el ronyó per acon-seguir una millor presentació de l’ili renal. Després de la dissecció i secció d’artèria i vena renals, es disseca el pol superior renal incloent-hi suprare-nal esquerra.

L’extracció de la peça es realitza amb endobag(r) a traves d’una incisió a nivell de fosa ilíaca esquerra d’uns 10 cm.

RESULTATSLa duració del temps quirúrgic va

ser de 210 min. La pèrdua sanguínia, de 240 ml., i l’estada postoperatòria, de 4 dies.

CONCLUSIONSLa nefrectomia laparoscòpica és

una tècnica que disminueix la mor-bilitat postoperatòria, i que hauria de poder realitzar-se en qualsevol centre amb una certa preparació laparoscòpica prèvia.

Cistectomia radical laparoscòpicaM. Grego, P. Puig, J. Segura, C. Vallejo, Ll. CortadellasHospital General de Granollers (Vallès Oriental)

INTRODUCCIÓDiverses publicacions avalen la cis-

tectomia radical laparoscòpica amb rea-lització de conducte ileal per una petita incisió de laparotomia, com una tècnica amb comparables resultats oncològics i temps quirúrgic, i amb menor pèr-dua sanguínia i més ràpida recuperació postoperatòria.

Després d’un aprenentatge inicial amb cirurgia laparoscòpica per pròs-tata, proposem el primer cas per cis-tectomia radical laparoscòpica com-binada.

MATERIAL I MÈTODESPresentem una cistectomia radi-

cal per tumor vesical GIIIT2 amb hidronefrosi esquerra per afectació d’hemitrigon esquerra. Les proves d’imatge realitzades no demostren

tumor de vies ni afectació ganglionar o metastàsica.

Col·loquem un tròcar de 10 mm. per una òptica de 0º, i quatre de 5 mm. de tisora monopolar, pinça bipolar, aspirador i pinça.

Es realitza un accés intraperitoneal, identificant i dissecant ambdós urèters fins al trajecte juxtavesical.

Apertura de fons de sac de Douglas i dissecció de vesícules seminals i deferents. Dissecció d’espai entre recte i bufeta, i dissecció i secció de pedi-cles vesicals laterals i, seguidament, prostàtics.

Dissecció de cara anterior vesical a través de l’espai de Retzius per accedir a complex de Santorini i uretra.

Dissecció uretral i col·locació de punts hemostàtics.

Embossament i extracció de la peça

per laparotomia mitjana infraumbilical d’uns 10 cm.

Realitzem conducte ileal per la incisió prèvia segons la tècnica habi-tual.



CONCLUSIONSLa cistectomia laparoscòpica com-

binada és una tècnica a tenir en compte com a alternativa a la cirurgia oberta, per seva menor morbilitat postopera-tòria i la seva menor dificultat tècnica respecte a altres cirurgies laparoscò-piques, per grups iniciats en aquesta tècnica.


Comunicacions


11

Prostatectomia radical intrafascial laparascòpicaM. Grego, P. Puig, J. Segura, C. Vallejo, Ll. CortadellasHospital General de Granollers (Vallès Oriental)

INTRODUCCIÓLa utilització de la laparoscòpia

com a tècnica quirúrgica en urologia augmenta de manera progressiva a mesura que els grups que la realitzen adquireixen experiència, deixant de ser una tècnica exclusiva dels centres de referència.

MATERIAL I MÈTODESPresentem una prostatectomia

radical laparoscòpica en els inicis de la pràctica d’aquesta tècnica en un centre sense experiència prèvia.

Proposem una prostatectomia radical laparoscòpica intrafascial en un pacient de 58 anys amb estadiatge

clínic T1c, PSA 6.4, i biòpsia positiva unilateral dreta per adenocarcinoma de pròstata gleason 3+3.

Utilitzem un trocar de 10 mm per a una òptica de 0º, i quatre de 5 mm per a tisora monopolar, pinça bipolar, clips de 5 mm, aspirador i pinça.

Realitzem un accés intraperito-neal accedint a l’espai de Retzius mitjançant la dissecció de l’uracus. Dissequem l’uretra entre el coll vesi-cal i la pròstata. Els pedicles pros-tàtics es dissequen per un plànol intrafascial sense utilitzar cap tipus de coagulació. Es realitza una anasto-mosi vesicouretral amb una sutura de monocryl(r) 3/0.

RESULTATSLa duració de la cirurgia va ser de

230 minuts, amb una pèrdua sanguínia de 300 ml. L’estada postoperatòria va ser de 5 dies.

CONCLUSIONSLa laparoscòpia urològica, de

la mateixa manera que la cirur-gia oberta, requereix una formació prèvia. Amb un equip format, aques-ta tècnica hauria de ser a l’abast de qualsevol centre preparat per a la cirurgia oberta convencional, tant per procediments senzills com per als considerats tècnicament més complexes.

Cistectomia parcial laparoscòpicaM. Grego, P. Puig, J. Segura, C. Vallejo, Ll. CortadellasHospital General de Granollers (Vallès Oriental)

INTRODUCCIÓLa cirurgia laparoscòpica pot ser

una alternativa a tenir en compte per la majoria de cirurgies obertes, a causa de la seva menor morbiditat i uns resul-tats, tant en patologies benignes com malignes, comparables a la cirurgia convencional.

No obstant això, l’adaptació d’aquesta tècnica a algunes cirurgies obertes requereix una certa experièn-cia.

MATERIAL I MÈTODESPresentem una cistectomia parcial

per tumor vesical d’aspecte superficial i amb citologia negativa en un pacient amb artròdesi de columna lumbar que impossibilita la resecció endoscòpica convencional.

Realitzem simultàniament un accés

laparoscòpic i control endoscòpic amb cistoscop flexible.

Es col·loquen un port de 10 mm per òptica de 0º i tres de cinc per tisora monopolar, pinça bipolar, i aspirador.

Es realitza un accés intraperitoneal, accedint a l’espai de Retzius i alliberant l’àrea vesical on localitzem el tumor per endoscòpia. Es col·loquen dos punts de presentació de la cúpula vesical. Es disseca l’àrea tumoral sota control endoscòpic.

Embossem la peça i realitzem una sutura continua de la paret vesical, comprovant-ne l’estanquitat.



CONCLUSIONSLa laparoscòpia és una tècnica que

disminueix la morbiditat postoperatòria i que hauria de poder realitzar-se en qualsevol centre amb una certa expe-riència, com a alternativa de la majoria de cirurgies obertes.


Comunicacions


12

Cirurgia laparoscòpica en l’Hospital General de VicJ. Fernández Zuazu, Ll. Pinsach, J. Dinares, J. ValeroHospital General de Vic. (Osona)

J. Fernández Zuazu

Des del gener de 2005 fins a l’octubre de 2006 hem realitzat 64 intervencions laparoscòpiques:

• 20 nefrectomies,• 2 Pieloplàsties,• 42 Prostatectomies radicalsTots els procediments es van realitzar

per abordatge transperitoneal.

RESULTATS-NEFRECTOMIES:Edat mitjana 60,5 (31-75 anys)Temps de cirurgia: 260 minutsEdat mitjana: 8 dies (entre 5 i 17)Mida tumoral: 5,68 (4 i 14 cm)Reconversions: 9 de 20 (una intestinal, 4 per sagnat, 4 per tm de 10 a 14 cm)

-PIELOPLASTIES2/ ronyó drettemps quirúrgic: 180 minutsEstada mitjana: 5 dies

- PROSTATECTOMIES RADICALS42 ProcedimentsEdat: entre 59 i 71 anysEstada mitjana: 7 diesEstadi tumoral: Pt2 40, Pt3 2Marges positius: 8 de 42 (19,05)Reconversió: 8 de 42 (19,05) 3 per sag-nat, 3 per sutura i 2 per neumoperitoneo.

Complicacions intraoperatòries: 2 perforacions rectals (sutura laparoscò-pica).

Complicacions postoperatòries: 2 arrencaments de sonda amb reinterven-ció, 5 fístules urinàries prolongades, 2 estenosis de uretra (que han necessitat

reintervenció) i 4 incontinències urinàries severes.

CONCLUSIONS:El major nombre de complicacions

s’han donat en els primers 30 pacients. Una vegada sistematitzat el procediment s’ha escurçat significativament el temps quirúrgic i l’estada mitjana. Considerem que per desenvolupar plenament la cirur-gia laparoscòpica en un hospital comar-cal, aquesta ha d’estar centrada en un equip específic amb la finalitat de dismi-nuir la corva d’aprenentatge i millorar els resultats.





Comunicacions


13

Properes JornadesXVI Jornades de l’ACUC

Eivissa, 25, 26 i 27 d’abril 2008

Us esperem!!


Comunicacions


14

Detección de tumores renales en pacientes con estudios de imagen abdominales previamente normalesD. García Rojo, C. Abad, A. Malet*, E. Vicente, N. Hannaoui, J. L. González, J. A. Peña, A. Prera, J. PratsC. S. Parc Tauli. Hospital de Sabadell (Vallès Occidental) Urologia. UDIAT*

D. García Rojo

INTRODUCCIÓN Y OBJETIVOS:En la actualidad, la mayoría

de neoplasias renales se detectan de forma asintomática, al realizar exploraciones como método de control de otros procesos o por sintomatología abdominal inespecífica. En una revisión de la literatura donde se analiza el crecimiento de tumores renales no tratados se vio que éstos crecen una media de 0,28 cm por año. No

obstante, hay tumores que crecen con mayor velocidad, pudiendo presentar una agresividad inusual.

Revisamos las características clínico patológicas y radiológicas de lesiones renales detectadas en pacientes con estudios radiológicos abdominales previamente normales.

MATERIAL Y MÉTODOS:Estudio retrospectivo en la base

de datos de enfermos con neoplasias renales intervenidas en nuestro centro y que tenían estudios de imagen abdominal previamente normales. Las variables analizadas fueron: edad, sexo, tipo de exploración radiológica inicial e imagen diagnóstica en el seguimiento, tiempo transcurrido entre ambas exploraciones, tamaño de la lesión, grado y tipo histológico tumorales, estadio patológico y manifestaciones clínicas.

RESULTADOS:Hemos identificado 36 enfermos.

Edad media: 67,3 años. Tiempo medio entre exploración radiológica normal y la patológica de 37.5 meses (mediana 29,5 con un rango de 4 y 180 meses). Asumiendo un crecimiento lineal de los tumores, la media de crecimiento fue de 2,7 cm por año. El 27% de las lesiones fueron sintomáticas (10/36). El tamaño medio fue de 4,8 cm (entre 2 y 12,5 cm). El tipo patológico dominante fue el tumor de células claras, la mayoría en estadio PT1a 23/36 (63,8%). Ninguno de los tumores menores de 4 cm progresó. Sin embargo, cuatro de 15 enfermos con tumores mayores de 4 cm (26,6%) evolucionaron a enfermedad metastásica, falleciendo 3 de ellos por cáncer.

CONCLUSIÓN: Los tumores renales no intervenidos


Comunicacions


15

presentan un crecimiento bajo en la mayoría de las series analizadas. En nuestros casos hemos asumido un crecimiento lineal, cuando es conocido que por la biología de todo tumor que tiene un crecimiento exponencial. A pesar de ello hemos observado una tasa de crecimiento anual elevada, con un número de casos sintomáticos importante. Por ello creemos que deben existir dos tipos de tumores renales: unos de crecimiento lento y otros más agresivos que incrementan de tamaño con mayor velocidad. Por el momento no tenemos manera de identificar ambos grupos.

Reparación de fístula vesicovaginal con utilización de PelvicolP. Martínez, I. Díaz, J. Hidalgo, G. ChéchileInstituto Médico Tecnológico. Barcelona (Barcelonès)

MATERIAL Y MÉTODO: Realizamos 5 correcciones de fís-

tulas vesicovaginales entre 7/2003 y 12/2006, utilizando parche de Pelvicol.

Analizamos las características clíni-cas, evolución y resultados.

RESULTADOS:Las 5 fístulas fueron posteriores a

histerectomías Tiempo de aparición: 3 - 21 días.

Cirugía previa de fístula: 2 veces en una misma paciente: Método de diagnóstico: cistoscopia + cistografía + UIV: 3 ptes.

Cistoscopia + TAC: 2 ptes.Cirugía: 5 reparaciones con uso de

Pelvicol.- 4 ptes por vía intravesical.- 1 pte por vía extravesical.Retirada catéter ureteral: 3 sema-

nas.Retirada de sonda vesical: 1 mes

(previa cistografía).Recidiva: 1 pte (a los pocos días del

postoperatorio).Seguimiento: 1-30 meses

CONCLUSIÓN:La reparación de dichas fístulas

con el uso del Pelvicol evolucionaron a curación en la mayoría de los casos. Es de fácil colocación y de buena tolerancia local, sin ninguna reacción al producto.

Dr. J. Hidalgo


Comunicacions


16

Rescate con braquiterapia en pacientes con cáncer de próstata y fallo bioquímico a radioterapia externaI. Henríquez (***), B Guix (*), P. Prada (***), A. Tormo (****), R. Martinez (*****), F. Pujol (**), A. LaFuerza (**), A. Pont (**)Fundación IMOR (*), Hospital Universitari Sant Joan Reus (**), Hospital General Oviedo (***), Hospital Clínico Valencia (****), Clínica Universitaria Navarra (*****).

I. Henríquez

OBJETIVO: Evaluar la factibilidad y seguridad

de la braquiterapia como tratamiento de rescate en pacientes con cáncer de próstata recidivado localmente después de radioterapia externa.

MATERIAL Y MÉTODOS: Se analizaron retrospectivamente

todos los pacientes con confirmación histológica de recidiva local y tratados con braquiterapia (semillas 125 o alta

tasa de dosis). La definición de fallo bioquímico subsiguiente a la braquite-rapia se realizó según los criterios de la ASTRO.

RESULTADOS: Los efectos adversos fueron des-

critos siguiendo los criterios comunes de toxicidad.

CONCLUSIONES: Se presentarán datos actualizados.


Comunicacions


17

Quimioteràpia neoadjuvant en el càncer vesical infi ltrantJ. Sáenz de Cabezón, J. M. Malet, M. Domènech*, H. López, A. Bosch i J. Pinzón.Althaia Xarxa Assistencial de Manresa. Servei d’Oncologia* (Bàges)

La quimioteràpia neoadjuvant en el càncer vesical infiltrant ha demostrat la seva utilitat en la millora de la supervivèn-cia d’aquests pacients.

Presentem la sèrie dels nostres pacients tractats amb quimioteràpia neo-adjuvant i posterior cistectomia radical.

CONNÈCTA’T !!!a la nostra nova pàgina webAdreça internet: http://www.acuc.cat • E-mail:[email protected]

Dr. Sàez de Cabezon


Comunicacions


18

Tratamiento de la obstrucción infravesical mediante prótesis uretral autoexpandibleJ. Hidalgo, P. Martínez, I. Díaz, A. Rousaud, G. ChechileInstituto Médico Tecnológico. Barcelona (Barcelonès)

Dr. J. Hidalgo

Presentamos nuestra experiencia en el tratamiento de la obstrucción infravesi-cal mediante la colocación de prótesis uretral termoexpandible (Memotherm).

Entre mayo del 2001 y agosto del 2006 colocamos 11 prótesis uretrales ter-moexpandibles Memotherm a 9 pacientes con obstrucción infravesical.

En 8 casos, la causa de la obstrucción infravesical fue por estenosis de uretra y en 1 por crecimiento prostático benigno.

Todos los pacientes tuvieron un curso postoperatorio correcto y presentaron una mejoría en el chorro urinario.

La prótesis uretral autoexpandible (Memotherm) es una opción válida en el tratamiento de la obstrucción infravesical ocasionada por estenosis de uretra y/o crecimiento prostático benigno especial-mente en estenosis recurrentes, varones de edad avanzada y pacientes con alto riesgo quirúrgico.


Comunicacions


19

Estudis ecogràfi cs en una cohort de 100 barons afectats d’HBP no quirúrgica diagnosticada, tractada i controlada en un centre d’assistència primària d’adscripció geriàtricaC. PellicéCAP MUTUAM Barcelona (Barcelonès).

Dr. C. Pellicé

OBJECTIU: Saber com atenen als afectats d’HBP i,

en concret, en el nostre nivell assistencial.

MATERIAL I MÈTODES: Estudi observacional i retrospectiu.

Realitzat sota estrictes condicions de nor-

moparxi. Accés a 100 dossiers consecu-tius d’història clínica de barons que van sol·licitar atenció a la consulta d’urologia en control per la seva HBP no quirúrgica (primer diagnòstic urològic amb un mínim de dos anys de controls i mai amb la sospita de poder tenir un ADK prostàtic - Sempre realitzat per CPiV).

Edats (60-91 anys) / Criteris (IPSS-QL, ASA-Karnosfky, comorbilitats “sig-nificatives” associades) / PSA (sempre <4) / Ecografies renovesicoprostàti-ques US-RVP / Per manca de logística al CAP, no es van poder demanar estu-dis urodinàmics.

RESULTATS: Guyon I iconogràfic (61%), II (23%)

i I-II (16%) / HBP <30gr (23%), 30-60gr (35%) i >60gr (42%).

COMENTARIS: Els estudis US-RVP resten descrits

en totes les guies clíniques i algorit-mes del diagnòstic i control de l’HBP. Amb una US-RVP podrem realitzar una correcta i del tot òptima valoració conjunta del tracte urinari superior i inferior. Calcular el volum prostàtic (significatiu per sobre dels 30 gr). Aspecte aquest obligat previ a tota opció quirúrgica o a la presa de fàr-macs del tipus dels 5 ARIS. Esbrinar la seva morfologia i avaluar el residu postmiccional (significatiu per sobre dels 100 cc).


Comunicacions


20

Tumor testicular bilateral (+35 anys)D. Cañís, A. El Boutaibi, J. Martí, M. Mendoza, J. DelagneauHospital Verge de la Cinta. Tortosa (Baix Ebre)

Dr. Cañís

Pacient de 37 anys amb antece-dent d’orquiectomia dreta per tumor germinal.

Es diagnostica tumoració testicular contralateral.

Discussió sobre les opcions tera-pèutiques radicals i conservadores.


Comunicacions


21

El camí de l’angoixaA. PuigvertIANDROMS. Barcelona (Barcelonès)

Dra. A. Puigvert

Resta publicat a París al 1925 aquest manual d’urologia, en llengua francesa.

El redactat del mateix, en molts aspectes, manté encara avui dia tota la seva vigència i de com “pas-sar” un beniqué n’és un d’ells.

Se’ns informa de les pre-cises indicacions de la tècnica, del número i de l’interval entre

sessions i de la progressió en el calibratge. Tot el que cal fer i els successius passos a seguir està degudament representat mitjan-çant dibuixos.

El que cal recordar és clar i l’autor ja ho manifestava al 1925 “ ... ce n’est pas le beniqué qui va a l’urètre, mais l’uretre qui va au beniqué ...”

Carles Pellicé i VilataDoctor en Medicina i Cirurgia. Uròleg / Pràctica Privada. Clínica de Ntra. Sra. del Remei. Barcelona.

... de com “passar” i “retirar” un beniqué...(E.L. Gautier / Urologie / Ed. A. Maloine et fi ls: Paris; 1925)

H I S T Ò R I A


Comunicacions


22

Anafrodísia domiciliàriaA. Quintanilla*, Mª A. Cucurull**, L. Serra*Clínica de Ponent*. Hospital Sta. Maria**. Lleida (Segrià)

Na. A. Quintanilla

CAS TIPUSNoia de X anys que arriba a la

consulta de reeducació del sòl pèlvic derivada per l’uròleg/a o el ginecòleg/a per prevenció o disfunció perineal.

Casada, amb fills o no. Amb una important activitat diària.

En la historia clínica es fa palesa que la relació amb la seva parella més aviat s’ha convertit en una relació de convivència. Anafrodísia: Quan no hi ha desig.

Origen d’infelicitat i frustració si no es parla obertament a temps.

Diverses causes i múltiples: esgotament, depressió, malaltia, estrès, ansietat, mètodes anticoncep-tius, menopausa... O problemes de relació de parella, que dins dels més freqüents, trobem:

- Desvalorització: Pensem que l’altre sempre ha de satisfer les nos-tres necessitats i una vegada s’acaba el període de festeig, t’enfrontes a la parella real i no a la idealitzada. Les conductes de convivència diària defrauden les nostres expectatives i, sobretot en la dona, que ens és molt important sentir-nos be i desit-jades, quan no es compleix aquesta premissa i la situació s’allarga sens devalua l’autoestima amb una gran frustració.

Què passaria si dins d’aquesta “crisi” algú “de fora” ens fes sentir de nou interessants i atractives?

- Monotonia: Quan la parella des-cuida el temps en comú per les acti-vitats personals o laborals (dedicar 10 hores o més a la feina és un tipus d’infidelitat) i deixa de tenir detalls afectius, es produeix un distancia-ment, sentim que l’amor s’ha acabat i es perd la il·lusió. En un matrimoni


Comunicacions


23

Secundarismes metastàstics testiculars. Sèrie catalana. Revisió biogràfi ca (període: 1981 - 2001)

C. PellicéClínica del Remei. Barcelona (Barcelonès)

Dr. C. Pellicé

OBJECTIUS:Saber el que han estat els secunda-

rismes metastàsics testiculars (SMT) en la literatura urològica i a l’Estat espanyol.

METODOLOGIA:Treball de recerca bibliogràfica

abastant les revistes Actas Urológicas Españolas, Archivos Españoles de Urología i uns “abstracts” con-gressuals: AEU i SCU.

RESULTATS:5 institucions (Fundació Puigvert: 9 casos / Hospital Clínic i Provincial: 2casos / Hospital de Bellvitge: 1 cas / Hospital de Sabadell: 1 cas / Hospital Vall Hebron: 1 cas).10 cites (7 articles / 3 “abstracts”).14 casos (9 tumors prostàtics / 2 tumors urotelials / 2 hipernefromes / 1 tumor pancreàtic).

COMENTARIS:Els SMT són poc freqüents i en la

seva majoria procedeixen de tumors primaris de l’esfera urogenital (80%).

Resten descrits 200 casos en la literatura internacional, 25 a l’Estat espanyol i 14 a Catalunya.

El signe més freqüent es l’esfecte massa” unilateral didimari en el context, no sempre, de la malaltia tumoral ja en fase terminal.

Aquests pacients no sempre hauran de presentar “a priori” un mal pronòstic “quad vitam”, i per això ò hauran que rebre una assistència individualitzada en el camp de l’atenció interdisciplinar.

rutinari i avorrit, la via més fàcil? Que un o els dos components cerquin el misteri, l’encant i el risc, en una altra relació.

- Vida sexual pobra o disfuncional o haver-la patit molts anys. Tracta-ments que oferim:

Tenim estudis sobre el Viagra® femení. i d’altres fàrmacs que volen incrementar l’impuls vaginal, la lubricació i obtenir una erecció cli-toridea. Però no està gens clar que l’objectiu d’aquests fàrmacs sigui correcte.

També per millorar la resposta femenina podem recomanar estimu-ladors químics (cremes) i mecànics (vibradors). Tant una cosa com l’altra són de dubtosa eficiència, perquè no sabem de forma fiable què és el que intervé en l’excitabilitat ni en els mecanismes fisiològics de la lubrica-ció. O si realment l’erecció clitorídia condueix al plaer o és el plaer el que comporta l’erecció del clítoris, ni si tot això afavoreix la resposta sexual. I tot plegat té menys rellevància encara si parlem de desig femení, tenint en compte la multiplicitat de variables que hi intervenen.

Què podem recomanar per esti-mular el desig? Pegats de testoste-rona... bupropion? Per tenir desig, fa falta una bona base neuroendocrina, la influència d’aspectes afectius i cognitius i, sobretot, els inductors. Del desig intern (fantasies) i externs (com la parella).

Hi ha alguna pastilla que faci can-viar l’actitud de l’inductor extern del desig, és a dir, els marits?

Recordem que la resposta a la medicació per l’erecció masculina (de la qual tenim mes evidència) depèn en gran mesura de la qualitat i la col·laboració de la parella.

Hem de recomanar la infidelitat per curar l’anafrodísia? Evidentment, no.

Tractar, doncs, el desig sexual hipoactiu és un tema complex que no hauríem de reduir al pla bioquímic en absolut si no volem obtenir un gran fracàs.

El desig comença a través de la comunicació, del respecte com a persones, l’afectivitat, l’erotisme o el romanticisme. De reprendre la relació i estimular la intimitat.

O hi ha alguna medicació que ajudi a mantenir la il·lusió? A gaudir de les coses boniques de la vida?

Un ungüent que ens ensenyi a enamorar-nos?


Comunicacions


24

Tratamiento diferido del priapismo de alto fl ujoJ. M. Caballero, P. Borrat, L. Martí, J. RistolHospital Mútua de Terrassa. (Vallès Occidental)

Dr. J. M. Caballero

El priapismo arterial suele tener un origen traumático, siendo diagnosticado habitualmente a las pocas horas y siendo tributario de tratamiento con técnicas endoarteriales en los días siguientes.

El diagnóstico diferido (meses más tarde) no es frecuente y se identifica con malos resultados de las técnicas de embolización selectiva.

Demostramos cómo esta patología puede diagnosticarse meses después de haberse iniciado el proceso. El tratamien-to con las actuales técnicas endovascula-res también pueden obtener resultados satisfactorios.




25



Tractament amb PDE5 crònic versus tractament a demandaPonent: N. HannaouiModeradora: A. Puigvert

Dr. N. Hannaoui

Primícia



26

Última hora

Tractament amb difosfonats de les metàstasis òssies en càncer de pròstataModerador: J. FerrePonent: J. Comet. Girona (Gironès)

Dr. J. Comet



27

Última hora


Sarcomes primaris testiculars. Succinta revisió bibliogràfi ca urològica i d’autors a l’Estat espanyol (període: 1991 -2006)

Doctor Carles Pellicé i Vilalta. Dr. en Medicina i Cirurgia. Uròleg / Pràctica PrivadaClínica de Nostra Senyora del Remei, Barcelona

Resta aportat un succint recull bibliogràfic, per saber del interès pels sarcomes primaris testiculars (SPT) en la literatura urològica i d’autors de l’Estat espanyol, en el període abastat de l’any 1991 al 2006 (Sis cites / 11 casos / Sis Institucions). (TAULES: II i III)

Accés a:- Llibres de text “bàsics” de l’especialitat

(4,6 i 9).- Revistes urològiques (2 i 8).- Llibres resums i “abstracts” de congressos

de l’AEU (1,3,5 i 7). Repassant totes les cites, resta ben palès el

fet que sols breus comentaris són reflectits els llibres de text (4, 6 i 9) i, donada la seva escassa incidència, ben poc més ens aporten la resta dels treballs esmentats (1-3 i 5).

En la majoria dels casos, tan sols s’hi men-ciona la soca histològica reflectint poques dades més envers aquests SPT (edats, semiologia clí-nica, estudi de marcadors tumorals - MCT, dictà-mens per a la imatge, procediments diagnòstics anatomopatològics, tractaments, evolució...) (1-3 i 5). Cal dir que aquest no és el cas de la cita de Páramo et al. del 1991 (7).(TAULES: II -IV A)

Es per això que podem considerar, a hores

d’ara, les formes de presentació dels SPT tant clíniques (“efecte massa”) com iconogràfiques (“procés expansiu intradidimari”) que siguin les comunes a tot tumor testicular. Pel que fa respecta a l’adjuvància, si s’escau, d’altres tractaments per complementar l’orquiectomia radical oncològica, aquests seran els conside-rats comuns per els “sarcomes de parts toves” (7 i 8).

Actuarem, doncs, segons i seguint els dictats

de la normopraxi, del consens i dels protocols:

.- Anamnesi dirigida

.- Polida exploració física engonoescrotal

.- Ecografia escrotal bilateral (US) i a valorar actualment la pràctica de la RNM

SARCOMES PRIMARIS TESTICULARS SUCCINTA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA UROLÒGICA A L’ESTAT ESPANYOL (PERÍODE: 1991 - 2006): DICTÀMENS PATOLÒGICS:

Leiomiosarcomes.................................3 casosRabdomiosarcomes.............................3 casosFibrosarcomes......................................2 casosSarcomes..............................................2 casosMixofibrosarcoma.................................1 casTOTAL:.................................11 CASOS

SARCOMES PRIMARIS TESTICULARS(CPiV et al. REVISIONS BIBLIOGRÀFIQUES PERSONALS)

Publicacions:J.Urol. (París) 1994;100:46-48Urologia i Comarques 1997;6:15

Comunicacions:EAU: Davos (Confederació Helvètica); 1994SCBO: Barcelona; 1994AEU: Santander; 1995SCU: Sitges; 1995ACUC-A.: Rialp; 1997

SARCOMES PRIMARIS TESTICULARS SUCCINTA REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA UROLÒGICA A L’ESTAT ESPANYOL

(PERÍODE: 1991 - 2006): SIS INSTITUCIONS / 11 CASOS

Hospital de Getafe (2006)...........................................5 casosHospital Central de la Defensa - Madrid (2005).........2 casosHospital de San Carlos - Madrid (1991).........................1 casICS - Sector de Granollers (1994)..................................1 casHospital Juan Canalejo - A Coruña (1997)....................1 casHospital 12 de Octubre - Madrid (2001).........................1 cas

Article

28

BIBLIOGRAFIA:1.- CRUCEYRRA, G.; TEJIDO, A.; DUARTE, J. et al. Tumores no germinales del testículo. Nuestra experiencia.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: GRANADA; 2001) (Abstract: P113)2.- DIZ, R.; VIRSEDA, M.; PAÑOS, P. et al. Tumores testicu-lares. Evaluación de la experiencia durante 25 años en un hospital militar. Actas Urol.Esp. 2005; 29: 457-4643.- DUARTE,J.; CHANTADA,V.; RUIBlAL;M. et al. Tumores testiculares. Análisis de nuestra serie.CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: VALLADOLID; 1997) (Abstract: C33)4.- GARCIA, F. y DOMÍNGUEZ, C.: Tumores urogenitales en la infancia. En: “TRATADO DE UROLOGÍA” (JIMÉNEZ / RIOJA). Prous: Barcelona; 2006 (vol. IV cap.107 p. 2211-2265)5.- LLANES, L.; PASCUAL, C.; GARCÍA, A. et al. Caracterización de las tumoraciones testiculares no germinales en una pobla-ción española (1992-2005) CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: SEVILLA; 2006) (Abstract: C96)6.- NISTAL, N.; GONZALEZ, P. y REGADERA, J.: Anatomía patológica de las neoplasias testiculares. En: “TRATADO DE ONCOLOGÍA UROLÓGICA” (RESEL / MORENO). Saned: Barcelona; 2003 (vol.II cap.75 p.977-996)7.- PARAMO, P.; DIEGO, A.; CASTAÑO, A. et al. Tumor insó-lito del estroma gonadal. Leiomiosarcoma primario gigante del dídimo. CONGRESO NACIONAL DE UROLOGÍA (AEU: LANZAROTE; 1991) (Abstract: C87)8.- PELLICE, C. (Jr).; SABATE, M.; COMBALIA, N. et al. Leiomyosarcome du testicule. J.Urol. (Paris) 1994; 100: 46-489 .- VILLAVICENCIO, H.; MARTIN, F. y ALGABA, F: Tumores del testículo. En: “TRATADO DE UROLOGÍA” (JIMÉNEZ / RIOJA). Prous: Barcelona; 2006 (vol. IV cap.107 p. 2091-2111)

(A) LEIOMIOSARCOMA TESTICULAR Páramo et al. / AEU: Lanzarote, 1991 (C87 / p128)

RESUM DE LA HISTÒRIA CLÍNICA:

Edat: 66 anys.Motiu Consulta: “Efecte massa” i desconfort engonoescrotal esquerra.Sospita Diagnòstica: Tumor maligne didimari esquerra.Ecografia Testicular: Massa heterogènia intragonadal.TAC i Estudi de Marcadors Tumorals: Negatius. Res a destacar.Tractament: Orquiectomia radical oncològica esquerra.Dictamen Patològic: Peça de 450 gr i 10,5 x 6,5 cm. Massa fascicular encapsulada de 35 mm. Estudis practicat sota criteris: Histològics, histoquímics, inmunohistoquímics i microscòpia electrònica.Diagnòstic: Leiomiosarcoma testicular.Seguiment: Metàstasis viscerals. Exítus letalis.

(B) LEIOMIOSARCOMA TESTICULAR CPiV et al. / J.UROL. (París) 1994;100:46-48

RESUM DE LA HISTÒRIA CLÍNICA:

Edat: 37 anys.Motiu Consulta: “Efecte massa” i desconfort engonoescrotal esquerra.Sospita Diagnòstica: Tumor maligne didimari esquerra.Ecografia Testicular: Massa heterogènia intragonadal esquerra amb una discreta làmina hidrocièlica.TAC i Estudi de Marcadors Tumorals: Negatius. Res a destacar.Tractament: Orquiectomia radical oncològica esquerra amb inclusió de pròtesi. (Fig.:1)Dictamen Patològic: Peça de 45 gr i 40 mm de diàmetre. Massa fascicular encapsulada de 35 mm. Estudis practicats sota criteris: Histològics, histoquímics i inmunohistoquí-mics. Res a destacar en la resta de peça i en el cordó. (Fig.:1)Diagnòstic: Leiomiosarcoma testicular. (Fig.:1)Estadiatge: pT1 N0 M0.Seguiment: Sense cap pauta adjuvant i sense cap evidència de recidiva ni de metàstasis, seguit durant set anys, sota règim d’ambulatori.

LEIOMIOSARCOMA TESTICULARCPiV et al. / J.UROL. (Paris) 1994;100:46-48

PEÇA MACROSCÒPICA / ESTUDI MICROSCÒPIC

.- TAC toracoabdominal, d’alta definició, en la recerca d’adenopaties i/o de metàstasis viscerals.

.- Determinació seriada d’MCT.

.- Realització d’una orquiectomia radical oncològica amb complementació de la mateixa,

si s’escau, amb pautes de poliquimioteràpia i/o de radioteràpia.

.- Estricte seguiment, llarg temps, sota règim d’ambulatori, amb la sol·licitud protocol·litzada d’US, RNM, TAC, MCT...

Arran d’unes revisions bibliogràfiques

ja realitzades (TAULA I / CPiV et al. 1994 - 1997), cal atribuir a Pàramo et al. (1991) la primera aportació a l’Estat espanyol i en castellà (7) i la d’aquests autors seria la sego-na reflectida en la bibliografia internacional. (TAULES: II i IV - A)

La major casuística de l’Estat correspon a la de l’Hospital de Getafe al 2006 amb cinc casos (5). (TAULA: II)

Tots i que falten nous treballs i estudis, els criteris diagnòstics de Yacchia et al. (J.Urol. 1989;141:955-956) mantenen tota la seva vigència i d’ells es desprèn que a hores d’ara:

.- Els SPT han de procedir de les cèl·lules miodes dels túbuls seminífers i no de les cèl·lules de Sèrtoli, dels vasos o de l’albugimea (7 i 8).

.- El dictamen d’SPT només podrà ser emès després d’un curós i metòdic estudi, que en descarti l’anomenat “viratge sarcoma-tós” en soques inicialment no mesemquimals i comprovar que no hi ha una invasió didi-mària d’un tumor paratesticular (7 i 8).

.- El fet que el tumor primari testicular de tipus mesenquimatós sigui ben poc habitual farà que prèviament a aquesta catalogació hom haurà d’haver descartat abans d’altres més freqüents amb estudis histològics, histo-químics, imnunohistoquímics i de microscò-pia electrònica (6-8).

Article


29


Breus


Breus


31

Documents

Urología i Comarques - acuc.cat · de Catalunya i les Balears. Quan es va desbaratar l’hospital, passant a ésser un geriàtric, el van traslladar i finalment va anar al Centre