Unitat tramitadora: Unitat Administració Secretaria Codi ... fileCodi de verificació ²0E3W6A1I116E3S1P0MRDf» ²0E3W6A1I116E3S1P0MRDf» 0E3W6A1I116E3S1P0MRD Unitat tramitadora:

Codi de verificació²0E3W6A1I116E3S1P0MRDf»²0E3W6A1I116E3S1P0MRDf»

0E3W6A1I116E3S1P0MRD

Unitat tramitadora: Unitat Administració Secretaria

Codi document: ASCZI0XI

1

ACTA DEL PLE MUNICIPAL

Núm.: 3/2015 Data: 2 de març de 2015 Tipus de sessió: ordinària Hora d’inici: 18.00 Hora de fi: 22.40 Lloc: Sala de Plens

Hi assisteixen:JOSEP MARIA VILA D'ABADAL SERRA, alcalde president del grup municipal de CIUANNA MARIA ERRA SOLÀ, regidora del grup municipal de CIUANTONI SERRAT CALLÍS, regidor del grup municipal de CIUJOSEP RAFÚS ISERN, regidor del grup municipal de CIUDAVID SALA CUERVAS, regidor del grup municipal de CIUJOSE ARIMANY MANSO, regidor del grup municipal de CIUFRANCESC X. FARRÉS FABRÉ, regidor del grup municipal de CIUMONTSERRAT ROVIRA COSTA, regidora del grup municipal de CIUM. DEL PILAR CATALAN EXPOSITO, regidora del grup municipal de PxCCRISTINA GAYOSO HERNÁNDEZ, regidora del grup municipal de PxCJOAN CARLES FUENTES LINARES, regidor del grup municipal de PxCNIL PUIGIVILA YLLA-CATALA, regidor del grup municipal de la CUPMARC BARNOLAS VILAMALA, regidor del grup municipal de la CUPJACINT RAURELL BERNADA, regidor del grup municipal del PSCJOAN LOPEZ CAROL, regidor del grup municipal d'ERCJOAN BALLANA GONZÀLEZ, regidor del grup municipal d'ERCXAVIER TORNAFOCH YUSTE, regidor del grup municipal d'ICV-EUiAIBAN LAPEIRA PRATDESABA, regidor del grup municipal de SIJOSEP ANGLADA RIUS, regidor no adscrit MARTA RIERA CAMPS, regidora no adscrita M. PILAR LOBERA CALVO, secretària JOSEP SAIGI GRAU, interventor

Excusa la seva assistència:MARIA LUISA MOYANO FERNANDEZ, regidora del grup municipal del PSC

Oberta la sessió i declarada pública, i un cop comprovada per la secretària l’existència de quòrum perquè pugui ser iniciada, es tracten els següents assumptes inclosos a l’ordre del dia:



2

1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS DE 19 DE GENER I 2 DE FEBRER DE 2015

2.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER APROVAR I PROJECTAR EL TREBALL REALITZAT PER LA CIUTADANIA I PER LA UNIVERSITAT DE VIC ENTORN A LA NOVA MARCA DE CIUTAT I DE TERRITORI

DICTÀMENS

3.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LES DATES DE LES SESSIONS DE PLE FINS A JUNY DE 2015

4.- ADMETRE A TRÀMIT LA PROPOSTA PER A LA REVISIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS I NOMENAMENT DE LA COMISSIÓ D'ESTUDI ENCARREGADA D'HARMONITZAR LA DOCUMENTACIÓ QUE ES DEMANA AL CIUTADÀ I LA FORMA DE PRESENTACIÓ, I L'ELABORACIÓ DE LA POLÍTICA DE GESTIÓ DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS

5.- ADMETRE A TRÀMIT LA FORMACIÓ DEL NOU REGLAMENT DEL SERVEI PÚBLIC DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VIC

6.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE L'APARTAT DE CESSIONS O COMUNICACIONS DEL FITXER "GRAVACIONS SESSIONS DEL PLE DE L'AJUNTAMENT"

7.- APROVAR LA CREACIÓ DEL FITXER DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL "VOTACIONS DE LES PROPOSTES DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS"

8.- CONCEDIR LA BONIFICACIÓ DE LA LLICÈNCIA D'OBRES AJT/2000/2015 A LA FUNDACIÓ HOSPITAL DE LA SANTA CREU PER PORTAR A TERME LES OBRES DE REFORMA DE LA PLANTA PRIMERA D'HOSPITALITZACIÓ DE L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE LA SANTA CREU

9.- APROVAR LA REVISIÓ DE LES TARIFES DEL SERVEI DE TAXI URBÀ PER A L'EXERCICI DE 2015

10.- APROVAR L'EXPEDIENT NÚMERO 4 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS DE L'AJUNTAMENT DE VIC DEL PRESSUPOST DE 2015

11.- MODIFICAR LES BASES DE LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS A EMPRESES PER A LA CONTRACTACIÓ DE JOVES AMB FORMACIÓ ACADÈMICA DE GRAU MIG

12.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE VIC (MARÇ/15)

13.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DEL CATÀLEG DE L'AJUNTAMENT DE VIC PER L'ANY 2015 (MARÇ/15)



3

14.- APROVAR LA CONCRECIÓ I QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DE NOUS TREBALLS A REALITZAR A L'EMPARA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ENCOMANA DE GESTIÓ ACORDADA PEL PLE MUNICIPAL DE 5 DE MAIG DE 2014 A FAVOR DE SERMUVIC, SL DELS SERVEIS DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC, SEMÀFORS I ALTRES INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

15.- APROVAR LA CONCRECIÓ I QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TREBALLS QUE COMPORTA L'ENCOMANA DE GESTIÓ FETA A SERMUVIC, SL, DEL SERVEI MUNICIPAL RELATIU A LA CONSTRUCCIÓ DE RASES I ALTRES OBRES DE COMPETÈNCIA MUNICIPAL A LA VIA PÚBLICA

16.- INICIAR L'EXPEDIENT DE CESSIÓ GRATUÏTA D'ÚS DEL LOCAL SITUAT A LA PART DRETA DE LA PLANTA BAIXA DE LA FINCA MUNICIPAL DEL CARRER DE LES BASSES, NÚM. 3 A FAVOR DE L'ASSOCIACIÓ DE GEGANTERS I GRALLERS DEL CARRER DE LA RIERA

17.- APROVAR LA RECTIFICACIÓ DE L'ACORD D'ALIENACIÓ DE LA PARCEL·LA MUNICIPAL DEL SECTOR PAU 03 COLL DE VIC, SITUADA ENTRE LA CRTA. DE MANLLEU I LA CRTA. DE SANT HIPÒLIT

18.- APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 7 DEL POUM DE VIC: "ZONA ESPORTIVA"

19.- APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 8 DEL POUM DE VIC: "ILLA CÀRNIA"

20.- APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 9 DEL POUM DE VIC: LA SUBZONA 1A1 I LA SUBZONA 8 (5)

21.- RATIFICAR LA DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI URBANÍSTIC PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ARE DE LA BÒBILA I EL GRAELL

22.- APROVAR L'ADDENDA DE PRÒRROGA DEL CONVENI SUBSCRIT ENTRE L'AGÈNCIA DE L'HABITATGE DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE VIC PER A LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ D'ÚS DE 4 HABITATGES DE TITULARITAT PÚBLICA.

PROPOSTES D'ACORD SENSE DICTAMEN

ASSUMPTES D'URGÈNCIA

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (ART. 46.2.E DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D'ABRIL):

23.- RELACIÓ DE RESOLUCIONS DEL MES ANTERIOR



4

24.- RELACIÓ D'ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL MES ANTERIOR

MOCIONS

25.- MOCIÓ PRESENTADA PER CIU, CUP, PSC, ERC I ICV PER LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS I DEL DRET DE VAGA

26.- MOCIÓ PRESENTADA PER L'EQUIP DE GOVERN PER DEMANAR NOVAMENT LA CANDIDATURA DE VIC A LA XARXA DE CIUTATS CREATIVES DE LA UNESCO

27.- MOCIÓ PRESENTADA PER PXC PER IMPULSAR UNA ORDENANÇA QUE PROTEGEIXI EL COMERÇ TRADICIONAL

28.- MOCIÓ PRESENTADA PER LA CUP PER LA TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ DELS RECURSOS PÚBLICS AL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC

29.- MOCIÓ PRESENTADA PER LA CUP DE REBUIG AL NOU MODEL UNIVERSITARI DE GRAUS 3+2

30.- MOCIÓ PRESENTADA PEL PSC DE SUPORT A LES FEDERACIONS I PLATAFORMES D'ENTITATS I ASSOCIACIONS VIGATANES PER LA NOVA REGULACIÓ QUE OBLIGA A LES ENTITATS SOCIALS, CULTURALS I ASSOCIACIONS I ENTITATS ESPORTIVES SENSE ÀNIM DE LUCRE, A PRESENTAR L'IMPOST DE SOCIETATS

31.- MOCIÓ PRESENTADA PELS REGIDORS NO ADSCRITS SR. JOSEP ANGLADA I SRA. MARTA RIERA PER DEIXAR EN SUSPENS LES MESURES DE PEATONALITZACIÓ DE L'EIXAMPLE MORATÓ

PRECS I PREGUNTES

1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS DE 19 DE GENER I 2 DE FEBRER DE 2015

Les actes de les sessions de Ple de 19 de gener i 2 de febrer de 2015, que han estat distribuïdes prèviament,

QUEDEN APROVADES PER UNANIMITAT

2.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER APROVAR I PROJECTAR EL TREBALL REALITZAT PER LA CIUTADANIA I PER LA UNIVERSITAT DE VIC ENTORN A LA NOVA MARCA DE CIUTAT I DE TERRITORI



5

El Ple del juliol de l’any 2013 va aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vic i la Universitat de Vic per treballar conjuntament pel projecte de ciutat entorn a la definició de ‘la Marca de Ciutat i de dins del Territori’.

La Universitat de Vic, a través del Departament de Comunicació (Facultat d’Empresa i Comunicació) ha aportat la direcció i coordinació tècnica del procés de treball desplegant tots els recursos humans necessaris a cost zero. L’Ajuntament de Vic ha intervingut conjuntament fent d’enllaç amb els agents del territori, fomentant sobretot la participació social.

L’objectiu comú que pretenia aquest treball conjunt era que, liderat des de les dues institucions abans esmentades, s’arribés a un espai de consens i participatiu entre els agents, actors, entitats i persones que estimen la ciutat pel que és i representa. Tot per definir i orientar la ciutat cap a una marca unitària de projecció a l’exterior i d’identificació pels habitants de la mateixa ciutat.

Després de mesos de treball i de posada en comú de totes les opinions expressades lliurement, la UVIC amb el complement de l’estudi de disseny i comunicació Eumo_d.c en el tram final del procés creatiu, han arribat a unes conclusions que permeten situar la ciutat en un punt d’equilibri entre el que som i el què volem ser:

Amb el perfil d’una ‘V’ arrodonida, sòlida però harmònica, es vol identificar la vertebració de la ciutat en els següents recorreguts:

- del territori, amb harmonia, cap a la convivència

- de la societat, amb harmonia, cap al civisme

- de la salut, amb harmonia, cap al benestar

- de l’educació, amb harmonia, cap a la igualtat

- de l’urbanisme, amb harmonia, cap al patrimoni

- de l’empresa, amb harmonia, cap a l’oportunitat

- etc.

Incorporant en tot això els conceptes claus de ‘mesura’ i ‘humana’ es recupera un ‘claim’que ja havia existit a la ciutat, idea llavors expressada per l’alcalde Ramon Montanyà, però que ara potser es reforçaria, guanyant consistència i sobretot mantenint coherència i autenticitat, tal i com demanaven els participants al procés: ‘feu, sisplau, una marca que respongui a la nostra realitat.’

L’any 2015 és l’any en que de bon principi es va decidir entre tots que fos el de la presentació pública i oficial, coincidint expressament en una de les festes més vigatanes: el Mercat del Ram. La data del proper dilluns 23 de març, en un acte senzill però solemne i d’importància pel futur de la nostra ciutat, serà el punt de sortida a la nova marca de ciutat



6

que esperem que tingui un llarg i eficient recorregut, integrat i valorat des de diverses vessants ciutadanes.

Per tot això, l’actual consistori vigatà, declara i es compromet a validar aquest procés de treball participatiu i creatiu i a impulsar els resultats obtinguts; i a la vegada, passa el relleu al proper consistori que es formi després dels comicis electorals, convidant-lo a assumir aquest treball col·lectiu, per consolidar la nova marca de Vic en l’àmbit municipal i territorial.

En el torn de debat es produeixen les següents intervencions:

Sra. Erra: Avui arribem al final de tot un trajecte. Conjuntament tots els partits polítics d’aquest consistori, amb aquestes ganes de consens i de treballar per a la ciutat, hem arribat al final de poder presentar la marca de la ciutat. Vosaltres sabeu que vam fer un conveni el 2013 amb la Universitat de Vic perquè un equip de professionals, que dominen el que és fer marques de territori, ens fessin la marca de la nostra pròpia ciutat. Per nosaltres avui és important aquest gest, perquè demostra el consens de tots els partits polítics en posar per davant la ciutat. Hem arribat a trobar una marca que ens identifica com a territori, que identifica els nostres valors interns i que ens crea aquesta autoestima de ciutat, i també ens identificarà de cara a l’exterior per projectar la nostra ciutat tant internament com externament, per fer una marca de dinamisme, de projecció i de vitalitat. Agraeixo a tots els que han fet possible aquest treball, sobretot l’equip de professionals de la Universitat de Vic, que han treballat incansablement per fer tot aquest treball de camp; les més de 250 persones de diversos sectors de la ciutat que van anar a trobades per donar la seva opinió; i fins i tot a les més de 800 persones que han fet el treball d’enquesta i que han donat la seva opinió. Avui, doncs, ja podem dir que tenim la nostra pròpia marca, que es presentarà al Mercat del Ram, i evidentment és aquest orgull de ciutat de què finalment tots som hereus d’una història, de tota una colla de marques, però ens sembla que aquesta pot ser la definitiva, que serveixi perquè per molt temps pugui ser la projecció de la nostra ciutat.

Sr. Barnolas: Avui, després d’aquest conveni que s’ha anomenat de col·laboració entre l’Ajuntament i la UVIC per treballar en la definició de la marca, portem a Ple aquesta declaració institucional i de compromís, i des de la CUP no volíem deixar de fer trescomentaris:Sobre el text de la declaració, dir que ens sembla millorat respecte l’inicial, i també que hi ha un paràgraf al final que diguem que formalitza un cert acord de compromís, que d’alguna manera ens agradaria comentar, perquè hi ha una frase que diu: “convidant-lo a assumir aquest treball col·lectiu”. Nosaltres entenem que es convida el pròxim equip de govern a assumir aquest treball col·lectiu, però evidentment en el benentès, entenc jo, que si l’equip ho creu convenient o no, en el seu moment ja decidirà. Més enllà d’una valoració sobre la imatge gràfica que vam poder veure, nosaltres també farem una valoració política. Sobre la imatge gràfica, el que se’ns va ensenyar ens sembla



7

correcte, una imatge amb un toc modern, harmònic, una “V” ben aconseguida, arrodonida, però la qüestió per nosaltres no està ni en el text, ni en la declaració, ni en la imatge gràfica,sinó en la política. Per nosaltres una marca de ciutat diu molt de la ciutat que promociona, i la marca com a model de ciutat entenem que és una assignatura pendent de la qual n’hem vist més d’un intent, com “Vic i tu”, “Vic, ciutat de fires i mercats”, “Vic mou”... Per nosaltres han estat experiències poc reeixides per la manca de connexió entre qui ho promovia, que és l’Ajuntament, i qui s’hi havia de sentir identificat i representat, que són els veïns i les veïnes. Tot i que ens sembla bé l’intent de crear una marca que no sigui partidista, ens sembla que és el bon camí, fent una anàlisi política nosaltres sí que veiem que en la nova marca no aniran de la mà la imatge gràfica i la realitat política i municipal, perquè la política és com l’educació i mai es dóna descontextualitzada. Per nosaltres això vol dir que abans de vendre segons quins eslògans o claims cal que canviem moltes coses de la ciutat, perquè si no podem incórrer altre cop en l’error de vendre fum, i el fum se l’enduu el vent i la marca al final només s’aguanta sobre la imatge, però no la trobem a la realitat. En aquest sentit hem llegit que l’objectiu és dotar la nostra ciutat d’una marca perdurable, sòlida i que li faci incrementar la seva competitivitat. Nosaltres creiem que potser hauria de ser al revés, és a dir, que l’objectiu de l’Ajuntament i la prioritat hauria de ser destinar recursos humans i econòmics per fer una ciutat més amable, més habitable pels seus veïns i veïnes, i quan haguem aconseguit això llavors podrem vendre’ns. Donat que avui es porta aquesta declaració institucional, no volíem deixar de fer aquestes consideracions que són merament polítiques, que no tenen res a veure amb el treball gràfic, que en la reunió que vam assistir amb els tècnics ens va semblar correcte, però ja que en aquella reunió no era el moment de fer-ho, ho fem avui al Ple.

Sr. Raurell: Per una banda constatar que això és el resultat d’un procés participatiu i col·lectiu que respon a una necessitat i a uns anhels de la ciutat, però per altra banda jo voldria ressaltar la imatge gràfica, ja ho ha fet la intervenció anterior, que des del punt de vista de disseny i des del punt de vista creatiu em sembla encertada. Perquè aquí no oblidem que la participació per si sola no dissenya, sinó que hi ha d’haver un esforç de creativitat,d’ofici i de professionalitat, i en aquest cas aquest esforç em sembla que ha donat uns resultats prou remarcables, ja que és una imatge molt polivalent, molt suggeridora i pot tenir diferents lectures. Però també entenc que la marca Vic hauria de ser com un paraigua que abastés totes les activitats, no només suport polític sinó també totes les activitats que fes Vic; per exemple, un primer repte ja seria com s’insereix això en el context de “Vic capital de la cultura catalana 2016”. Per tant, si aquesta marca es promou, d’alguna manera hauria de tenir algun reflex, o en tot cas hi hauria d’haver un repte de com es pot compatibilitzar aquesta marca, que jo entenc que hauria d’amarar totes les activitats que fa l’Ajuntament de Vic, o la majoria, sobretot les del punt de vista cultural, amb aquest nou disseny que és prou polivalent i pot tenir diversos encaixos.

Sr. Anglada: Des del juliol de 2013 que es va aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Vic per tirar endavant aquesta nova marca de ciutat, crec que avui és un dia joiós perquè s’ha arribat a un consens i finalment hem pogut fer aquesta



8

declaració. En tot cas jo crec que ens hauríem de felicitar totes les parts per haver arribat a aquest consens i haver pogut arribar al punt que estem avui. Jo que vaig estar, com la majoria de regidors o de portaveus dels grups municipals d’aquest consistori, a la presentació que ens van fer de la imatge gràfica, crec que ens van convèncer i que pot ser una molt bona iniciativa de cara al futur. De totes maneres ho hem de posar amb unaincògnita i hem de deixar passar un quant temps per veure si entre tots ho hem encertat o no. En tot cas, repeteixo que tots plegats ens hem de felicitar una vegada més.

S'APROVA PER UNANIMITAT DELS 20 MEMBRES PRESENTS

DICTÀMENS

3.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LES DATES DE LES SESSIONS DE PLE FINS A JUNY DE 2015

Vist el calendari previst dels plens municipals fins al mes de juny que cal adaptar en funció dels dies festius, i als efectes de facilitar el tràmit dels assumptes que han d’incorporar-se a les ordres del dia dels respectius plens.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àmbit Social i Alcaldia

Per tot això, S’ACORDA:

- La sessió ordinària de Ple corresponent al dilluns dia 6 d’abril de 2015 es trasllada al dilluns dia 13 d’abril de 2015.

- La sessió ordinària de Ple corresponent al dilluns 4 de maig de 2015 es trasllada al dilluns dia 11 de maig de 2015.

- La sessió ordinària de Ple corresponent al dilluns 1 de juny de 2015 tindrà com a únic punt de l’ordre del dia l’aprovació de l’acta de la sessió anterior.


4.- ADMETRE A TRÀMIT LA PROPOSTA PER A LA REVISIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALS I NOMENAMENT DE LA COMISSIÓ D'ESTUDI ENCARREGADA D'HARMONITZAR LA DOCUMENTACIÓ QUE ES DEMANA AL CIUTADÀ I LA FORMA DE PRESENTACIÓ, I L'ELABORACIÓ DE LA POLÍTICA DE GESTIÓ DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS

Vista la necessitat de revisar amb una visió transversal, en el marc de la re-enginyeria i simplificació de processos administratius, la documentació requerida al ciutadà, tenint en compte que, de conformitat amb l’art. 35.f) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els ciutadans tenen dret a no presentar documents no exigits per les normes aplicables al



9

procediment de que es tracti, o que ja es trobin en poder de l’Administració actuant, així com l’art. 22.e) de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que estableix el dret dels ciutadans a no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar.

Vist que la resolució de 28 de juny de 2012, de la Secretaria de Estat per a la Funció Pública, per la qual s’aprova la Norma Tècnica de Interoperabilitat de Política de Gestió de documents electrònics disposa que tota administració haurà d’aprovar la Política de Gestió de documents electrònics que haurà d’incloure:

- Definició de l’abast i àmbit d’aplicació.- Rols dels actors involucrats- Directrius per a la estructuració i desenvolupament dels procediments de gestió

documental.- Accions de formació relacionada contemplades.- Actuacions de supervisió i auditoria dels processos de gestió de documents.- Procés de revisió del contingut de la política amb la finalitat de garantir la seva

adequació a l’evolució de les necessitats de la gestió de documents.

Atès que té sentit, ara més que mai, que la gestió de la documentació sigui coresponsabilitat dels equips que tramiten, de l’Oficina d’Atenció Ciutadana, de cadascun dels departaments que realitzen alguna acció sobre el procediment i dels responsables del servei d’arxiu; i que la gestió documental esdevingui part del procés administratiu i, per tant, un acompanyant invisible d’una forma de fer les coses d’acord amb la legislació d’administració electrònica.

Vist l’informe proposta emès en compliment del que disposen els arts. 172.1 i 175 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

I vist el que disposa l’art. 61 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny, en endavant ROAS).

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa d'Economia i Serveis


PRIMER. Admetre a tràmit la iniciativa per a la revisió i, si escau, modificació de les ordenances municipals que sigui necessari adaptar a la legislació d’administració electrònica a efectes d’harmonitzar el tipus de documentació que es sol·licita al ciutadà i la seva presentació online.

SEGON. Designar la comissió d’estudi, de conformitat amb l’art. 62 del ROAS, encarregada de redactar el o els textos de les ordenances municipals objecte d’estudi i que resulti que



10

s’han de modificar, així com la Política de gestió de documents electrònics, que estarà formada pels següents tècnics de l’Ajuntament:

- Noemi Alonso Bascompte, responsable de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà- Mª Àngels Sànchez Romera, TAG d’eAdministració- Josep Calabuig Font, Enginyer tècnic informàtic- Jaume Parareda Franch, TAG de Serveis Generals- Elena Ortega Sanz, TAG d’Urbanisme i Activitats- Carme Culí Casellas, Tècnic de Gestió de serveis econòmics- Francesc de Rocafiguera Garcia, Arxiver municipal- Ramon Juvany Blanch, Arquitecte municipal- Jordi Tordera Vigas, Enginyer municipal- Pilar Lobera Calvo, Secretària de l’Ajuntament- Pilar Grau Mir, Cap del servei d’informàtica

En el torn de debat es produeix la següent intervenció:

Sr. Raurell: També ho vaig dir a la comissió, que quan es parla d’harmonitzar la documentació que es demana al ciutadà, jo crec que el paradigma, el frontispici que hi ha d’haver aquí és la voluntat de servei a la ciutadania i la voluntat d’agilització dels tràmits; per això reclamaria que hi hagués al front un polític que tingués clarament aquesta missió, a banda de tot l’equip de funcionaris que em mereixen tota la confiança. L’altra, per descomptat que es farà, però jo em penso que és important que l’objectiu cabdal, i més en aquests moments, sigui el d’agilitzar i facilitar a la ciutadania tots aquests processos.


5.- ADMETRE A TRÀMIT LA FORMACIÓ DEL NOU REGLAMENT DEL SERVEI PÚBLIC DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VIC

Atesa la necessitat d’adequar i posar el dia la normativa que regula el servei públic del Cementiri Municipal de Vic degut a la normativa vigent com també per les necessitats i circumstàncies actuals, ha esdevingut peremptori l’establiment d’un nou reglament que derogui l’anterior que prové de l’any 1883

Tenint en compte la legislació vigent en aquesta matèria que prové, entre altres del Decret 2263/1974, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de Policia Sanitaria Mortuòria, Decret 297/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, entre d’altres i ateses les competències municipals en aquesta matèria de conformitat amb el que disposa l’article 25 de Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de Règim



11

Local i art. 66 de Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya com també altres disposicions concordants.

Tenint en compte el que disposa l’article 61 del Reglament d’Obres Activitats i Serveis (ROAS) aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, s’exerceix la iniciativa per a la formació d’una ordenança la qual ha de contenir de forma bàsica, les previsions bàsiques i a l’empara del que disposa l’art. 178 del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003 amb concordança amb l’art. 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, i de conformitat amb el que disposen els articles 68 i 69 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en relació a l’aprovació d’Ordenances i Reglaments per part de l’Administració.

Vista la Resolució de l’alcaldia de data 18.02.2015 en virtut de la qual es promou la iniciativa per a la redacció i posterior aprovació del Reglament del Servei Públic del cementiri Municipal de Vic, i dictaminada la proposta per la Comissió Informativa d’Economia i Serveis.


PRIMER Admetre a tràmit la formació del Reglament del Servei Públic del cementiri Municipal de Vic amb les línies bàsiques relacionades en la Resolució de l’Alcaldia de data 18.02.2015, sense que aquestes suposin una limitació al desenvolupament del projecte de Reglament i la seva posterior aprovació pel Ple.

SEGON. Facultar el Sr. Alcalde per designar els membres de la corresponent Comissió d’Estudi de conformitat amb el que disposa el Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels Ens Locals aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, com també estendre les facultats per signar els documents que calgui per a l’efectivitat dels precedents acords.


Sr. Puigivila: D’entrada nosaltres trobem sorprenent que estiguéssim regint-nos per una normativa que emana de l’any 1883, com s’especifica a la documentació del Ple; segur quenomés la realitat demogràfica de la ciutat de Vic haurà canviat i tornat a canviar molt durant tots aquests anys.Nosaltres no voldríem deixar passar aquest punt sense fer esment que un servei públic com els serveis funeraris, que cal recalcar que són competència directa de l’Ajuntament de Vic, entendríem que la millor forma de gestió fos una gestió pública 100%, una gestió que fos eficaç socialment i que donés preus públics per un tema tan delicat a les societats occidentals com és el tema de la mort. Això no està passant actualment a l’Ajuntament de Vic, com tampoc està passant a la majoria de poblacions del nostre país.



12

De totes maneres, i anant concretament a la proposta, veiem que el reglament haurà de tractar els següents punts, que s’esmenten a la documentació: servei de cementiri; drets funeraris; inhumacions, exhumacions i trasllats; simbolisme iconogràfic, epitafis i ornaments funeraris; construccions funeràries; derogació del reglament anterior. Aquests punts que haurà de tractar la comissió redactora del reglament, veiem que la majoria d’ells són eminentment polítics, i no entendríem que aquesta comissió no fos una comissió politicotècnica. Per tant, entendrem que l’alcalde acabarà designant un representant de cada grup municipal, a part dels tècnics, per formar aquesta comissió, ja que com s’explicita en la documentació del Ple tractarà uns punts importants per la ciutadania i, per tant, els seus representants creiem que hi han de tenir alguna cosa a dir. Nosaltres votarem a favor d’aquest punt només si sabem segur que aquesta comissió serà de composició politicotècnica.

Sr. Serrat: Jo no voldria que confonguéssiu el que és la llei de serveis funeraris o mortuoris, que òbviament això ja està reglat per llei i òbviament s’ha de complir, i el que pretén aquesta comissió, que és crear el servei de règim intern del cementiri; no va més enllà, no pretén ser un desplegament de la llei, que ja s’obeeix. A la comissió ja hi ha un políticdesignat, que sóc jo en aquest cas, i òbviament, com ja us vaig dir, tot anirà a la comissió, en aquest cas a la Comissió de Serveis. No s’aprova res, sinó que la comissió proposa un text, proposa unes normes a seguir que van a la Comissió, i aquesta, si ho creu adient, ho eleva al Ple; per tant, passarà primer per la comissió de redacció, després per la Comissió d’Economia i Serveis, i posteriorment al Ple.

Sr. Puigivila: En tot cas, nosaltres entenem que en una comissió redactora com aquesta, i no s’explicita en la documentació, en què hi haurà part del sector privat que està gestionant els serveis funeraris, entenem que hi ha d’haver la representació de tots els grups municipals.

Sr. Alcalde: No hi serà el sector privat. Hi ha els funcionaris, com sempre fem en qualsevol reglament intern, i el polític de l’àrea, que si convé farà més reunions prèvies a la seva Comissió perquè vostès ho tinguin abans, si volen. Hi ha el compromís que el regidor es reunirà amb vostès a mesura que avanci el reglament perquè hi puguin dir la seva, però passa per la Comissió i passa pel Ple, i no hi van els privats.

Sr. Serrat: Aclarir que tot això ve donat perquè hi havia un tractament d’amputacions i fetus que potser no era el més idoni a dia d’avui, i per aquest motiu hem anat tant a cementiris municipals, com parroquials, com hem anat a consorcis hospitalaris públics i privats per assessorar-nos de com ho havíem de fer. Un cop recollida tota aquesta informació vam decidir que era el moment de fer un reglament nou a l’Ajuntament de Vic, perquè com tu has dit, fa molt de temps que no s’ha fet. Diguem-ne que l’aportació privada ha sigut d’assessorament abans de constituir aquesta comissió, que només hi ha tècnics i jo com a polític, i posteriorment tots nosaltres.



13

QUEDA APROVAT PER 18 VOTS A FAVOR (CIU, PXC, PSC, ERC, ICV, SI I ELS 2 RNA) I 2 EN CONTRA (CUP)

6.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE L'APARTAT DE CESSIONS O COMUNICACIONS DEL FITXER "GRAVACIONS SESSIONS DEL PLE DE L'AJUNTAMENT"

Per acord de Ple Municipal de data 1 de desembre de 2014 es va aprovar la creació del fitxer Gravacions sessions del Ple de l’Ajuntament. Aquest acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 17 de desembre de 2014.

Vist l’informe de la secretaria emès en motiu de les reconsideracions formulades per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, en l’escrit de data 9 de febrer de 2015, i seguint les seves indicacions respecte l’apartat de cessions i modificacions.

Atès el que disposa l’article 131 del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.



PRIMER. Modificar l’apartat de cessions o comunicacions del fitxer Gravacions sessions del Ple de l’Ajuntament, quedant el fitxer de la següent manera:

Denominació del fitxer: Gravacions sessions del Ple de l’Ajuntament.Finalitat i usos previstos: L’enregistrament del so i la imatge de les sessions del ple de l’Ajuntament per la creació d’un arxiu històric i la seva reproducció, parcial o total, al web de l’Ajuntament de Vic per permetre el coneixement per part dels ciutadans de les sessions públiques del Ple.Persones o col·lectius interessats: Regidors i persones que assisteixin a les sessions plenàries.Procedència de les dades: Les dades que seran recollides provenen de les persones que assisteixen a les sessions plenàries.Procediment de recollida de dades: Suports d’enregistrament de so i imatge actualment existents.Suport utilitzat per obtenir les dades: Suport digital.Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal incloses en el fitxer:

- Dades de caràcter identificatiu: Imatge i veu. Sistema de tractament: Automatitzat.Cessions o comunicacions: Les persones que consulten les sessions a través del web de la corporació.Transferències internacionals: No es preveuen.



14

Òrgan responsable: Ajuntament de Vic.Servei davant del qual poden exercir-se els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Oficina d’Atenció Ciutadana. C. Ciutat, 1, 08500 Vic (Barcelona). Mesures de seguretat: Nivell bàsic.

SEGON. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

TERCER. Notificar aquest acord a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per a la seva modificació en el Registre de Protecció de Dades de Catalunya, en el termini de trenta dies des de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.


7.- APROVAR LA CREACIÓ DEL FITXER DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL "VOTACIONS DE LES PROPOSTES DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS"

L’Ajuntament de Vic i els seus Organismes Autònoms requereixen per a l’exercici de les seves funcions i el compliment de les seves obligacions legals, tractar dades de caràcter personal de les persones que intervenen en els seus diferents procediments, d’aquelles que s’hi relacionen o de dades del seu propi personal adscrit.

Els fitxers es regiran per la normativa vigent en matèria de protecció de dades, règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu, règim local i la resta de normes legals i reglamentàries que els siguin aplicables.

Atès el que disposa l’article 20 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal i l’article 52 del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, la creació, modificació o supressió dels fitxers de les administracions públiques només es poden fer per mitjà d’una disposició general publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat o en el diari oficial corresponent. En tot cas, la disposició s’ha de dictar i publicar amb caràcter previ a la creació, modificació o supressió del fitxer.



PRIMER. Crear el fitxer Votacions de les propostes de pressupostos participatius que conté dades de caràcter personal de l’Ajuntament de Vic:

Denominació del fitxer: Votacions de les propostes de pressupostos participatius.



15

Finalitat i usos previstos: Recollida i recompte de les votacions de pressupostos participatius i publicació dels resultats agregats de les votacions.Estadística pública.Persones o col·lectius interessats: Persones majors de 16 anys empadronades a Vic.Procedència de les dades: De la persona interessada o del seu representant legal.Procediment de recollida de dades: Formularis, transmissió electrònica.Suport utilitzat per obtenir les dades: Suport paper, via telemàtica. Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal incloses en el fitxer:

- Dades de caràcter identificatiu: DNI o NIF.- Dades de característiques personals: Edat, lloc d’empadronament.

Sistema de tractament: Parcialment automatitzat.Cessions o comunicacions: No es preveuen.Transferències internacionals: No es preveuen.Òrgan responsable: Ajuntament de Vic.Servei davant del qual poden exercir-se els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Oficina d’Atenció Ciutadana. C. Ciutat, 1, 08500 Vic (Barcelona). Mesures de seguretat: Nivell bàsic.

SEGON. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.

TERCER. Notificar aquest acord a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, per a la seva inscripció en el Registre de Protecció de Dades de Catalunya, en el termini de trenta dies des de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.


8.- CONCEDIR LA BONIFICACIÓ DE LA LLICÈNCIA D'OBRES AJT/2000/2015 A LA FUNDACIÓ HOSPITAL DE LA SANTA CREU PER PORTAR A TERME LES OBRES DE REFORMA DE LA PLANTA PRIMERA D'HOSPITALITZACIÓ DE L'HOSPITAL UNIVERSITARI DE LA SANTA CREU

Examinada la sol·licitud presentada el dia 13/02/2015 pel senyor Josep Carbonell Llera, en representació de la Fundació Hospital de la Santa Creu, mitjançant la qual sol·licita la bonificació de la llicència d’obres, expedient AJT/2000/2015, per portar a terme les obres de reforma de la planta primera d’hospitalització de l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

L’ordenança núm. 5 reguladora de l’impost, aprovada pel Ple municipal del dia 06/10/2014, article 6, apartat 1, preveu aquesta bonificació, doncs es donen les circumstàncies previstes en la Llei, per poder concedir aquesta bonificació.





16

PRIMER. Concedir una bonificació del 95% en la liquidació de l’impost de construccions i llicència urbanística, expedient AJT/2000/2015, a la Fundació Hospital de la Santa Creu per portar a terme les obres de reforma de la planta primera d’hospitalització de l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

SEGON. Facultar l’alcalde o tinent d’alcalde en qui delegui, per signar la documentació que calgui per fer efectiu aquest acord.


9.- APROVAR LA REVISIÓ DE LES TARIFES DEL SERVEI DE TAXI URBÀ PER A L'EXERCICI DE 2015

El senyor Josep Maria Enciso Almendral, en qualitat de president de la Unió Intercomarcal d’Osona del STAC, han sol·licitat l’aprovació de les tarifes del preu del taxi per a l’exercici de 2015.

De conformitat amb l’acord de la Comissió de Preus de Catalunya de data 10 de desembre de 2014, es va aprovar l’increment mitjà de tarifes dels serveis d’auto-taxi en un 0,6%.

Per tant, aquest 0,6% s’aplicarà a la tarifa de 2015, excepte en la baixada de bandera que no augmenta el preu, però es procedeix a la reducció proporcional corresponent als metres o segons de la franquícia que dóna dret a la baixada de bandera.



PRIMER. Aprovar les tarifes que regiran durant l’any 2015, segons els quadres següents:

TARIFES 2015TARIFA 1 - nocturna, dissabtes i festius

TARIFA 2- Diürna

SENSE IVA AMB IVA SENSE IVA AMB IVA

Baixada de bandera 5,86 € 6,45 € 5,77 € 6,35 €

Franquícia per l'usuari per baixada de bandera

1.659,02 metres o 374,40 segons 2.636,39 metres o 527,52 segons

Km recorregut 1,22 € 1,34 € 1,05 € 1,15 €

Hora d'espera 19,44 € 21,38 € 18,81 € 20,69 €



17

Suplements:

Equipatge 1,05 € sense IVA – 1,15 € amb IVAAnimals domèstics 1,05 € sense IVA – 1,15 € amb IVA

Suplement de 2€ / servei:entre les 22 hores del dia 23/06/2015 a les 24 hores del dia 24/06/2015entre les 22 hores del dia 31/12/2015 a les 24 hores del dia 01/01/2016

Horaris d’aplicació:

Tarifa 1 (nocturna-dissabtes i festius) De dilluns a divendres de 20 h. a 8 h. matíDissabtes, diumenges i festius, tot el dia

Tarifa 2 (diürna) De dilluns a divendres de 8h.a 20 h. Festes locals: 19 de març i 25 de maig

SEGON. Notificar aquest acord a la Comissió de Preus de Catalunya i al Sindicat del Taxi de Catalunya, Unió Intercomarcal d’Osona.

TERCER. Facultar l’alcalde o regidor en qui delegui per signar la documentació que calgui perfer efectiu aquest acord.


10.- APROVAR L'EXPEDIENT NÚMERO 4 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS DE L'AJUNTAMENT DE VIC DEL PRESSUPOST DE 2015

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa d'Economia i Serveis es proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords:

De conformitat amb l’art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

S’acorda:

PRIMER. Aprovar l’expedient número 4 de suplement de crèdits en el pressupost de l’Ajuntament de Vic, de l’exercici de 2015, segons el detall següent:

INGRESSOS

Inicial Modificació Definitiu

C.IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS



18

11 42000 Participació tributs de l'Estat 8.313.081,00 136.600,00 8.449.681,00

05 47030 Subvenció Diputació 0,00 9.050,00 9.050,00

Total C.IV 145.650,00

Total ingressos 145.650,00

DESPESES

Baixes

C.I DESPESES DE PERSONAL

14 241 131004 Plans ocupació municipals 225.600,00 48.000,00 177.600,00

Total C.I 48.000,00

C.II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS

07 231 226900 Vic Dones 82.646,89 15.000,00 67.646,89

01 920 226010 Despeses diverses a disposició d'Alcaldia 116.355,68 41.500,00 74.855,68

02 231 227090 Contccates i serveis personals i familiars 956.283,44 21.700,00 934.583,44

02 231 226910 Vic jove 82.450,48 5.000,00 77.450,48

Total C.II 83.200,00


07 334 480020 Aportació Centre d'Art H 171.000,00 153.000,00 18.000,00

04 326 480010 Transferències activitats escolars 85.903,28 15.000,00 70.903,28

04 326 452000 Aportació escola adults 28.404,00 21.000,00 7.404,00

Total C.IV 189.000,00

Total baixes 320.200,00

TOTAL A SUPLEMENTAR 465.850,00

Altes

C.II COMPRA BÉNS CORRENTS I SERVEIS

07 334 227000 Contractes serveis Centre H Arts 16.250,00 171.000,00 187.250,00

07 337 212020 Centre ETC Activitats: Nits cinema oriental 15.059,56 45.000,00 60.059,56

07 338 226090 Activitats Festa Major 90.000,00 15.000,00 105.000,00

02 231 226995 Activitats i emergències de SPIF 48.467,66 7.000,00 55.467,66

04 323 229200 Projecte educatiu 0 36.000,00 36.000,00

06 172 226910 Actuacions mediambientals 56091,55 9.050,00 65.141,55

05 459 202000 Locals Associacions veïns 13800 600 14.400,00

Total C.II 283.650,00




19

07 924 480000 Transferències CNL cursos català 32.000,00 23.000,00 55.000,00

02 231 480000 Subvencions convenis entitats 236.410,00 54.700,00 291.110,00

Projecte Vida i dignitat: Ass. ASMES: 22.000

Casal Claret, espais intercanvi: 17.700

Associació J.M.Trueta: 15.000

03 241 470000 Subvenció Foment ocupació 0,00 48.000,00 48.000,00

11 330 480310 Subvenció Casino Vic-Ateneu 0,00 50.000,00 50.000,00

11 338 480320 Subvencions a entitats 0,00 1.500,00 1.500,00

Festa dels Tonis: 900

Hospitalitat de Lourdes: 600

02 326 480000 Subvenció programa Joves en moviment 0,00 5.000,00 5.000,00

Total C.IV 182.200,00

Total a suplementar 465.850,00

SEGON. Exposar l’expedient a informació pública, de conformitat amb l’art. 169 de l’esmentat text legal, durant un termini de 15 dies hàbils. En cas que no es presenti cap al·legació, aquest expedient quedarà definitivament aprovat.

TERCER. Facultar l’alcalde o tinent d’alcalde en qui delegui, per signar tota la documentació necessària per fer efectiu aquest acord.


Sr. Fuentes: En aquest punt el grup municipal de PxC s’abstindrà.

Sr. Puigivila: Nosaltres demanarem la votació per separat d’alguns punts d’aquesta modificació de crèdit. Primer voldríem demanar que es votin per separat les subvencions a entitats que vénen finançades per les despeses diverses a disposició d’Alcaldia, està en dos apartats del finançament, i serien les subvencions a Projecte Vida i Dignitat, al Casal Claret espais d’intercanvi, i a la Fundació Trueta; i també un altre apartat que ve del finançament de despeses diverses a disposició d’Alcaldia, la Festa dels Tonis i l’Hospitalitat de Lourdes. El nostre vot serà l’abstenció, perquè, com sempre, volem remarcar que creiem que hi ha d’haver una planificació i que les subvencions s’han de donar en base a concurs, en base a lliure concurrència, i que aquestes assignacions fetes a dit només s’hagin d’utilitzar en casos d’emergència. A més a més el que a nosaltres també ens sorprèn és que el fet que les concessions es facin a través del finançament de les despeses diverses a disposició d’Alcaldiapermet, d’alguna manera, torejar el reglament de subvencions a entitats aprovat per aquest plenari, ja que aquest reglament estableix que aquest any el 50% de les subvencions a entitats seran designades directament, podríem dir a dit pel polític pertinent, i el 50% hauran d’anar a concurs. El fet que es financin des de despeses de lliure disposició d’Alcaldia fa que a la realitat aquest percentatge de les subvencions a entitats donades a dit sigui molt més elevat. Per tant, el nostre vot serà l’abstenció, entenent que la tasca d’aquestes entitats



20

és molt necessària i que les subvencions que s’estan donant de totes maneres són necessàries i evidents. L’altre punt que demanem que es voti per separat, i que també el nostre vot serà l’abstenció, és la subvenció al Casino Vic-Ateneu. D’entrada nosaltres veiem amb bons ulls un projecte d’ateneu per a la ciutat, però se’ns escapa una mica o no ens acaba d’agradar el projecte d’ateneu o el concepte d’ateneu que es vol crear. Un concepte que ens recorda massa al passat de l’antic Embat Cultural, una federació de grans entitats de la ciutat que creen, conformen el projecte de l’ateneu, i un cop creat i tirat endavant llavors aquest espai és accessible per la resta de la ciutadania i per la resta d’entitats que en realitat acaben sent mers usuaris d’aquest espai. El nostre concepte d’ateneu és una mica diferent, potser és com el concepte dels ateneus més clàssics, fets des de la base, des del teixit associatiu, i on en els òrgans de decisió hi tinguin capacitat d’incidència o hi puguin accedir tota la ciutadania interessada, si més no tinguin les eines per poder-ho fer. El concepte seria una mica com el de l’ateneu popular la Buixarda, que actualment existeix a Vic, o el centre social autogestionat La Torratxa, que fa uns anys existia en aquesta ciutat, però que va ser atacat reiteradament per aquest Ajuntament i finalment clausurat pel regidor d’aquest equip de govern, Joan Ballana. Tot i així el nostre vot serà l’abstenció, perquè per una banda hem de reconèixer la gran tasca que està fent i ha fet sempre l’entitat Casino de Vic a la nostra ciutat i la necessitat de mantenir aquest espai, i també perquè considerem que es dotarà la ciutat d’un equipament del qual la ciutadania en traurà molt rèdit, en tot cas, davant la cultura i la creació cultural de la ciutat.

Sr. Tornafoch: Nosaltres ens hem mirat aquesta modificació de crèdits i he de dir que no ens agraden els procediments, ja ho vaig dir a la comissió i ho he dit moltes vegades, i és que nosaltres pensem que almenys el gruix de les subvencions haurien de fer-se a través de convocatòries públiques, obertes, amb concurrència i amb publicitat. També lamentem que hi hagi poca informació sobre els projectes subvencionats, però malgrat això, nosaltres ens hem preocupat de demanar a les entitats per què volen aquests diners. Hem fet aquest exercici, i ens han explicat coses que a mi em poden semblar millor o pitjor, però que els hi trobo un interès social, com que la Fundació Trueta, amb aquests diners, ampliarà la gent que hi treballa, disminuïts psíquics, o comprarà o finançarà tractaments farmacològics a gent que no se’ls pot pagar. La gent d’El Casino, que és una entitat no diré popular però sí que té una certa vocació d’obrir-se a la ciutat, ens han informat que augmentaran aquesta visió, que obriran les seves sales perquè els estudiants puguin anar-hi a fer deures i a estudiar quan les biblioteques de la Universitat i de la ciutat estiguin tancades, etc. A mi no em pot agradar el procediment, pot ser que les coses que aquí se subvencionin no siguin coses del meu estricte interès, però en qualsevol cas penso que tots aquests projectes tenen un interès social, van més enllà de qualsevol interès particular i, per tant, nosaltres hi votarem a favor. També dir que quan un és regidor o té un càrrec públic no representa els interessos particulars de ningú, per molt legítims que aquests siguin, ni tan sols els seus gustos, sinó simplement l’interès general, i l’interès general en aquesta modificació de crèdits crec que obliga a votar-hi a favor.



21

Sr. Lapeira: Nosaltres coincidim una miqueta amb el raonament que ha exposat la CUP i també amb el que acaba d’exposar en Xavier Tornafoch, i és que veiem maneres de fer que no compartim, perquè entenem que el tema de les subvencions hauria de ser molt més transparent. Ens sobta veure que al mes de març es destinin 40.000 euros a diferents entitats des dels diners de lliure disposició d’Alcaldia. Però el que no farem serà qüestionar si es mereixen aquests diners, aquestes subvencions, perquè aquestes entitats desenvolupen una tasca important a la ciutat de Vic, tenen més que justificats els diners que rebran de l’Ajuntament, el que qüestionem és aquesta falta de transparència a l’hora de donar aquestes subvencions. Estem al mes de març i no sé quants diners quedaran a lliure disposició de l’alcalde al mes de maig. Nosaltres qüestionem la manera com s’han fet les coses, però en cap moment volem qüestionar la tasca que estan fent les entitats que rebran aquests diners. També veiem amb certes reticències els 50.000 euros que destinarem a l’ateneu de Vic. Entenem que aquest projecte és prou interessant per la ciutat de Vic com per poder debatre o intentar consensuar entre tots els grups polítics i obrir-ho més a la ciutadania a veure si podem incorporar com a socis fundadors més entitats que no només siguin les tres que sortiran com a socis fundadors; crec que això s’ha vestit una mica a corre-cuita. També el fet que estigui prevista la partida pel 2015 i el conveni inicial sigui de dos anys perquè després ells sols ja hauran d’anar funcionant, queda una mica a l’aire quina és la partida que l’Ajuntament hi destinarà al 2016. No sé si hauria de ser un conveni que marqués una mica més la línia, si més no econòmica, de col·laboració de l’Ajuntament vers aquesta novaentitat. Tot i que veiem que un ateneu a Vic obert a la ciutadania, obert a totes les entitats, ja és una cosa bona, que s’ha de potenciar, ens ho hem de creure, potser és una mica precipitada la manera com s’ha dut a terme i presentat als grups polítics, perquè se’ns va citar a una Junta de Portaveus, a la qual precisament no vaig poder-hi assistir, i se’ns va transmetre després la documentació. Tot plegat ens fa dubtar de les propostes, de la modificació de crèdit, però aquests dubtes no poden condicionar el nostre vot. Nosaltres hi votarem a favor, però sí que ens agradaria deixar constància que no ens han agradat gaire les formes com s’ha fet tot el procediment. Abans hem tingut l’exemple de la marca ciutat de Vic, on hi va haver molta participació, es va obrir a la ciutadania, es va arribar a un consens, taules de participació de molta gent de diferents àmbits... i crec que tot i que l’Ajuntament, la classe política té tendència cada dia més a reforçar les seves decisions mitjançant aquesta participació, no hauríem d’obviar-la en aquestes votacions. Hauríem de fer un Ajuntament molt més participatiu i les propostes molt més consensuades. De totes maneres, el nostre vot és favorable a la modificació de crèdit.

Sr. Anglada: Si es fan les votacions per separat jo no tindria cap inconvenient en donar el meu suport a algunes d’aquestes modificacions de crèdit, però tal com està plantejat el meu vot no pot ser favorable, perquè hi ha algunes partides que jo no puc compartir. S’ha comentat aquí que es va aprovar un reglament per donar subvencions a entitats, però és evident que encara que s’estigui complint, cosa que no poso en dubte, estem en el nostre dret d’entendre que hi ha algunes subvencions que són exagerades. Concretament em refereixo a la partida de 54.700 euros a diverses entitats; possiblement en alguna podria



22

estar-hi més d’acord que en d’altres, totes em mereixen el meu respecte, però considero que hi ha quantitats que en aquests moments són elevades. Pel que fa a aquesta partida de 50.000 euros al Casino de Vic per fer aquest projecte de nou ateneu, no posaré en dubte que pot ser una cosa interessant per la ciutat. De totes maneres, no em voldria equivocar, però crec haver llegit que la Universitat de Vic també fa una col·laboració de 5.000 euros. A més, no sé si va ser l’any passat que l’Ajuntament de Vic també va fer una col·laboració al Casino de Vic d’uns 50.000 euros per arreglar el terra. Clar, un es comença a plantejar si l’Ajuntament de Vic s’ha convertit en el finançador d’una entitat privada com és el Casino de Vic. Aleshores, jo entenc que en les circumstàncies que ens trobem a la ciutat de Vic, en què hi ha moltes famílies que no poden arribar a final de mes, no poden pagar el llum, el gas, l’aigua, i tenen dificultats serioses per poder menjar, crec que és un abús donar en aquests moments 50.000 euros a una entitat privada com és el Casino, tenint en compte que es podrien destinar a altres recursos molt més profitosos per la ciutat. Per tant, si és que no es vota per separat aquesta modificació de crèdit, el meu vot serà l’abstenció.

Sr. Serrat: Jo només volia aclarir un punt que em sembla important, i és el tema de com s’atorguen les subvencions. Tots recordaran que a principis d’aquest mandat vam aprovar un reglament, que en uns punts va ser laboriós d’arribar tots a un acord, però al final vam acabar aprovant-lo per unanimitat. En aquell moment el 90% de les subvencions eren directes, i el punt 11.1 apartat a) del reglament deia: “Es considera convenient disminuir cada any aquest percentatge i incrementar l’import de concedir mitjançant la concurrència i la competitivitat a raó d’un 10% cada any fins arribar al 50%”. Jo els he de dir que encara no hem acabat el mandat i en aquests moments les subvencions actuals per concurrència pública són de 516.862 euros, i les nominatives amb pressupost, de 508.000 euros; o sigui, ja estem complint de sobres el que vam pactar al principi d’aquest mandat, estem per sobre del 50% de les de concurrència, quan l’acord era que havíem d’arribar fins al 50%. Per tant, tècnicament les subvencions s’estan donant d’acord amb el reglament, que potser valdria la pena que tots ens el llegíssim per no haver de dir que ens sona. Us puc fer arribar si voleu la relació d’aquestes subvencions, que tingueu els dos imports, però estigueu tranquils que ho seguim i que s’està complint el reglament per atorgar les subvencions. Després l’alcalde, si reparteix o no...

Sr. Alcalde: Posem a votació en primer lloc la proposta del Casino de Vic, com a esmena. Per tant, qui voti a favor serà a favor de l’esmena, i qui voti en contra serà en contra de l’esmena. És a dir, qui voti a favor d’aquesta esmena del Casino de Vic voldrà dir que no vol que els hi paguem els 50.000 euros, i el que voti en contra voldrà dir que vol que els hi paguem.

SE SOTMET A VOTACIÓ L’ESMENA DE SUPRESSIÓ DE LA CUP SOBRE LA SUBVENCIÓ AL CASINO DE VIC, I QUEDA REBUTJADA PER 2 VOTS A FAVOR (ELS 2 RNA),

13 EN CONTRA (CIU, PSC, ERC, ICV I SI) I 5 ABSTENCIONS (PXC I CUP)



23

SE SOTMET A VOTACIÓ L’ALTRA ESMENA DE SUPRESSIÓ DE LA CUP SOBRE LES SUBVENCIONS CONCEDIDES PER L’ALCALDIA, I QUEDA REBUTJADA PER 15 VOTS EN CONTRA (CIU, PSC, ERC,

ICV, SI I ELS 2 RNA) I 5 ABSTENCIONS (PXC I CUP)

A CONTINUACIÓ SE SOTMET A VOTACIÓ LA TOTALITAT DE LA PROPOSTA, I QUEDA APROVADA PER 13 VOTS A FAVOR (CIU, PSC, ERC, ICV I SI)

I 7 ABSTENCIONS (PXC, CUP I ELS 2 RNA)

11.- MODIFICAR LES BASES DE LA CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS A EMPRESES PER A LA CONTRACTACIÓ DE JOVES AMB FORMACIÓ ACADÈMICA DE GRAU MIG

L’Ajuntament de Vic, amb la finalitat d’estimular la creació de llocs de treball i formació per a joves i contribuir a la reducció de la taxa d’atur juvenil, va aprovar en el Ple de 2 de juny de 2014, va aprovar les Bases de subvencions a les empreses per contractar joves amb formació acadèmica de grau mig.

Atès que la Comissió avaluadora d’aquestes subvencions creu convenient modificar alguns punts de les Bases vigents.

De conformitat amb l’article 17.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre general de subvencions , que atribueix la competència per a l’aprovació de les Bases reguladores de subvencions al Ple, l’Ordenança general reguladora de subvencions de l’Ajuntament de Vic, aprovada pel Ple del dia 9/09/2013 i la Base 27 del pressupost vigent.



PRIMER. Modificar les Bases de subvencions a les empreses per contractar joves amb formació acadèmica de grau mig, aprovades pel Ple municipal de 2/06/2014, que consten a l’expedient.

SEGON. Publicar aquestes Bases en el Butlletí Oficial de la Província i obrir la convocatòria amb la finalitat que els interessats puguin presentar les sol·licituds.

TERCER. Facultar l’alcalde o el tinent d’alcalde en qui delegui , per signar la documentació que calgui per fer efectiu aquest acord.




24

Sr. Barnolas: Nosaltres votarem a favor, el que passa és que després de llegir-nos la documentació, que quan se’ns va passar a la comissió, com que és un document prou amplino vam poder fer els comentaris o les esmenes que ens agradaria, les farem ara. El punt 8 que parla de requisits que han de complir les empreses per sol·licitar la subvenció bàsicament ens semblaria correcte, però voldríem afegir-hi com a requisit a complir que l’empresa certifiqui que no ha estat sancionada per infringir normes laborals o de prevenció de riscos durant el darrer any. També voldríem modificar el punt que diu: “No haver realitzat acomiadaments improcedents en el darrer any o ERO en els darrers 3 mesos”, ja que entenem que el més lògic seria igualar els terminis; és a dir, que el redactat quedés de la següent forma: “No haver realitzat acomiadaments improcedents o ERO durant el darrer any”. El punt 19, que són obligacions dels beneficiaris, parla d’acordar, si s’escau, una reunió entre l’empresa beneficiària i el Servei Local d’Ocupació; nosaltres entenem que aquesta reunió s’hauria de fer i, per això, trauríem el “si s’escau” i posaríem “realitzar com a mínim una reunió de seguiment entre l’empresa beneficiària i el Servei Local d’Ocupació”. Entenem que aquestes aportacions milloren aquestes bases i que quedarien ben lligades per assegurar que les empreses sol·licitants són exemple de bones pràctiques laborals i socials. En tot cas hi votarem a favor, però ens agradaria que es poguessin afegir aquests punts que he comentat.

Sr. Alcalde: Les normes legals estan regulades per llei, la llei diu què han de complir, la gent que han d’estar al corrent de pagaments, de tal i de qual; posar-n’hi de més no sé si és legal o no és legal. No sé si el senyor interventor ens pot instruir en aquest sentit. No ho sap en aquest moment? Doncs ens mirarem aquesta primera part, i si és legal res a dir, i si no és legal no ho podem introduir. La segona part, em sembla bé que sigui necessari, perquè segur que es fa.

Sr. Serrat: Jo voldria recordar que aquestes subvencions es fan per incentivar a què els joves trobin feina. Si encara posem dificultats a les empreses, els hi fem més seguiments, més papers, més traves, no és pas tan quantiosa aquesta subvenció com perquè tinguem cua. Hem hagut de treballar, són dotze llocs de treball, i hem hagut d’empènyer i fer-ho, però no hi ha gent que ens esperi, i si a sobre hi posem dificultats... Per això fem seguiments amb l’empresa, per saber com ho hem de fer perquè sigui més fàcil i n’hi hagi més que ens ho demanin. Entenc que hem de posar-ho fàcil a les empreses perquè tinguin interès a agafar un jove durant nou mesos d’aquesta manera, per tant, jo no les faria aquestesmodificacions, ja estan prou rumiades aquestes bases.

Sr. Alcalde: Però el “si s’escau” sí que el podem treure.

Sr. Barnolas: Nosaltres no pretenem posar pals a les rodes i que aquestes persones no es puguin inserir durant aquests nou mesos i que les empreses no s’hi presentin, l’únic que pretenem és que aquestes empreses compleixin almenys que en el darrer any no hagin fet un ERO ni hagin fet un acomiadament improcedent. Ens sembla que és una bona pràctica per garantir que aquests joves que tenen grau mig no vagin a qualsevol empresa, sinó que



25

vagin a una empresa que és bona laboralment i que és bona socialment. La nostra aportació va en aquest sentit.

Sr. Alcalde: Ens mirarem la primera part, i la segona, la del “si s’escau”, li acceptem. Si li sembla bé ho deixem així.


12.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE VIC (MARÇ/15)

Relació de fets

1. La plantilla de personal és la relació detallada per cossos, escales, subescales, classes i categories en què s'integren el personal funcionari i el personal laboral, i que ha de respondre als principis de racionalitat, economia i eficàcia.

2. El Ple Municipal en data 02.02.15 va aprovar la última modificació de la plantilla orgànica del personal de l’Ajuntament de Vic i dels seus organismes autònoms per a l’any 2015.

3. Des d’aquella data han sorgit noves necessitats que requereixen la modificació de la plantilla aprovada, per donar resposta als serveis existents i al seu nou model organitzatiu.

4. Per acord del Ple Municipal de data 01.12.14 es va acordar la pròrroga dels pressupostos municipals.

5. Vist l’informe emès per part de la regidoria de Convivència i Seguretat d’aquest Ajuntament mitjançant el qual exposa la situació actual en relació a la plaça de “Coordinador/a d’agents cívics”, classificada en el grup C1, inclosa en la plantilla de personal laboral d’aquest Ajuntament, la qual actua com a màxima figura tècnica del servei, amb autonomia i responsabilitat plena i coordinant-se directament amb les persones responsables del Servei de Mediació i de la Policia de Proximitat; per tots aquests motius es planteja la necessitat de que la plaça esmentada passi a ser “Tècnic/a de civisme”, classificada en el grup A2.

Fonaments de dret:

I. L’article 72 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, per la qual s’aprova l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), estableix que en el marc de les seves competències d’autoorganització, les Administracions Públiques estructuren els seus recursos humans d’acord amb les normes que regulen la selecció, la promoció professional, la mobilitat i la distribució de funcions i d’acord amb el que preveu aquest capítol.



26

II. Els articles 22.2.i, 89 i 90 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, 52.2.j i 283 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l’article 126.1 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local estableixen que el Ple de l’Ajuntament ha d’aprovar anualment la plantilla de personal, la qual ha de comprendre tots els llocs de treball reservats a funcionaris, personal laboral i eventual, en la mateixa sessió que aprovi el pressupost.

III. L’art. 126.3 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local determina que la modificació de les plantilles durant la vigència del Pressupost requerirà el compliment dels tràmits establerts per la modificació d’aquest.

IV. Atès allò que estableix l’article 27 del Decret legislatiu 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l’aprovació del pressupost durant l’any de la seva vigència, per respondre a l’establiment de nous serveis, per a l’ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per a l’exercici següent, com també si respon a criteris d’organització administrativa interna.

Continua dient que quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l’exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s’aprovi l’expedient de modificació de crèdits del pressupost.

V. Atès l’article 28 de l’esmentat Decret, que estableix que la plantilla, un cop aprovada pel ple de la corporació o òrgan corporatiu màxim de l’entitat local, s’ha de publicar íntegrament, en el termini dels trenta dies següents al d’aquesta aprovació, al butlletí oficial de la província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i se n’han de trametre a la vegada còpies a l’Administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat.

A l’art. 28.2 s’estableix que la modificació de la plantilla prevista a l’apartat primer, del mateix article, no requereix la publicació de tota la plantilla sinó únicament la de l’abast concret de la modificació esmentada.

VI. Atès l’article 37.1 de l’EBEP, que estableix les matèries que seran objecte de negociació en relació a les competències de cada administració pública i amb l’abast que legalment procedeixi en cada cas.

VII. A continuació, a l’apartat segon d’aquest mateix precepte estableix que queden exclosesde l’obligatorietat de la negociació les decisions de les administracions públiques que afectin a les seves potestats d’organització. Quan les conseqüències de les decisions de les



27

administracions públiques que afectin a les seves potestats d’organització tinguin repercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics previstes a l’apartat anterior, procedirà a la negociació d’aquestes condicions amb les organitzacions sindicals a que es refereix aquest Estatut.

VIII. Aquestes modificacions responen a necessitats organitzatives que poden afectar a les condicions de treball d’empleats públics per la qual cosa s’ha procedit a la seva negociació en seu de Mesa de Negociació de data 21 de novembre de 2014.

X. Aquesta proposta de modificació de plantilla queda supeditada al corresponent informe de la Intervenció Municipal, en relació a la fiscalització econòmica d’aquest acord, l’existència de consignació pressupostària i el compliment del que estableix la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015 i la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, pel fet de no incrementar-se la massa salarial.

XI. Tenint en compte que la competència per a aprovar la modificació de la plantilla és del Ple, d’acord amb el que disposa la Llei de bases, atenent al que disposa l’art. 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals.




PRIMER. Aprovar la modificació de la plantilla orgànica del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament de Vic per a l’any 2015 tal i com es relaciona a continuació:

PLANTILLA DE L'AJUNTAMENT DE VIC

Personal laboral

- La creació d’una plaça, reservada a personal laboral, denominada “Tècnic/a de civisme”, categoria tècnic mitjà, grup A2.

- La declaració a amortitzar d’una plaça de “Coordinador/a d’agents cívics”, categoria administratiu, grup C1; en relació a la plaça de “Tècnic/a de civisme” creada en aquest acte, en cas que es produeixi la cobertura de la mateixa.

RESUM TOTAL DE PLACES EXERCICI PRESSUPOSTARI 2015 AJUNTAMENT DE VIC:



28

1) PERSONAL FUNCIONARI: 2232) PERSONAL LABORAL: 263) PERSONAL EVENTUAL: 8TOTAL: 257 (descomptant del total les places a amortitzar)

SEGON. Exposar aquest acord al públic de la forma reglamentària juntament amb l’expedient tramitat en un termini de 15 dies, i considerar definitivament aprovada la modificació de plantilla en el cas que durant l’exposició al públic no es presenti cap reclamació; en compliment de l’art. 126.3 de la Llei 781/1986, de 18 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

TERCER. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis de la corporació, en el termini màxim de trenta dies des de la seva aprovació definitiva, i trametre còpies a l’administració de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.

QUART. Comunicar aquest acord a la Presidència de la Junta de Personal i del Comitè d’Empresa, per al seu coneixement, i a l’Àrea de Recursos Humans, Organització i Atenció a la Ciutadania, perquè realitzin els tràmits administratius corresponents a l’execuciód’aquests acords i la seva notificació a les persones interessades.


13.- APROVAR LA MODIFICACIÓ DEL CATÀLEG DE L'AJUNTAMENT DE VIC PER L'ANY 2015 (MARÇ/15)

Antecedents de fet

1.- Vist l’informe emès per part de la regidoria de Convivència i Seguretat d’aquest Ajuntament mitjançant el qual exposa la situació actual en relació a la plaça de “Coordinador/a d’agents cívics”, classificada en el grup C1, inclosa en la plantilla de personal laboral d’aquest Ajuntament, la qual actua com a màxima figura tècnica del servei, amb autonomia i responsabilitat plena i coordinant-se directament amb les persones responsables del Servei de Mediació i de la Policia de Proximitat; per tots aquests motius es planteja la necessitat de que la plaça esmentada passi a ser “Tècnic/a de civisme”, classificada en el grup A2.

Per les qüestions plantejades es proposa la realització de la següent modificació de catàleg:

- Es crea el següent lloc de treball:

Àrea: Convivència i Ciutadania



29

Dotacions: Una (1)Vacants: síLloc de treball: Tècnic/a de civismeCategoria: laboral fix.Grup: A2Nivell complement de destinació: 22Complement específic: 977,27 €/mesForma de provisió: concurs-oposició, reservat a promoció interna.Tipus de lloc: reservat a personal laboral.Tipus de jornada: ordinària.Funcions: Redactar plans i projectes, elaborar material informatiu, planificar campanyes educatives basades en les ordenances municipals, elaborar i interpretar informes estadístics, identificar necessitats municipals, etc. tot això en matèria de civisme i convivència. Alhora, la coordinació d’agents cívics, si s’escau.

Fonaments de dret

D’acord amb el que estableix l’article 74 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic del’empleat públic, les administracions públiques estructuraran la seva organització a través de les relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprendran, almenys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales, o en el seu cas, a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Aquests instruments seran públics.

L’article 32 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en untext únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria defunció pública, determina que la creació, la modificació, la refosa i la supressió de llocs detreball s’han de fer en tot cas mitjançant la relació de llocs de treball, la qual ha de seraprovada, d’acord amb la normativa de règim local que resulta d’aplicació, pel Ple municipal.

L’article 31.3 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament depersonal al servei de les entitats locals de Catalunya estableix que la modificació de la relacióde llocs de treball, per respondre a l’establiment de nous serveis, per a l’ampliació, supressióo millora dels existents que no admetin demora per a l’exercici següent, com també sirespon a criteris d’organització administrativa interna (27.1 RPSEL), s’ha de justificarmitjançant la memòria que acrediti les circumstàncies de l’article 27.2 d’aquest reglament i,si s’escau, la definició dels llocs de què es tracti.

L'Ajuntament de Vic no disposa d'una relació de llocs de treball aprovada.

La Disposició Transitòria segona del Real Decret 861/1986, de 25 d'abril, pel que s'estableixel règim de les retribucions dels funcionaris de l'Administració Local recull que fins que esdictin per l'Administració de l'Estat les normes d'acord amb les quals s'han de confeccionar



30

les relacions de llocs de treball, la descripció dels llocs de treball-tipus i les condicionsrequerides per a la seva creació, els Plens de les Corporacions Locals hauran d'aprovar uncatàleg de llocs a efectes de complement específic. Mentre no estiguin aprovades aquestesnormes, els catàlegs únicament podran ser modificats mitjançant acord del Ple.

Mentrestant no s'aprova la relació de llocs de treball, i tenint en compte que anualments'aprova el catàleg de llocs de treball de l'Ajuntament de Vic conjuntament amb la plantillade personal, de conformitat amb el que disposa l'art. 26 del Decret 214/1990, de 30 de juliol,pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals.

Atès l’existència de la memòria justificativa de la conveniència de la modificació, i la definició i descripció dels llocs de treball modificats.

Aquesta proposta de modificació de catàleg queda supeditada al corresponent informe de la Intervenció Municipal, en relació a la fiscalització econòmica d’aquest acord, l’existència de consignació pressupostària i el compliment del que estableix la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2015 i la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, pel fet de no incrementar-se la massa salarial.

L’article 37.1 de l’EBEP estableix les matèries que seran objecte de negociació en relació a lescompetències de cada administració pública i amb l’abast que legalment procedeixi en cadacas.

A continuació, a l’apartat segon d’aquest mateix precepte estableix que queden excloses del’obligatorietat de la negociació les decisions de les administracions públiques que afectin ales seves potestats d’organització. Quan les conseqüències de les decisions de lesadministracions públiques que afectin a les seves potestats d’organització tinguinrepercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics previstes a l’apartat anterior,procedirà a la negociació d’aquestes condicions amb les organitzacions sindicals a que esrefereix aquest Estatut.

Aquestes modificacions han estat plantejades als representants dels treballadors en seu de Mesa de Negociació de data 21 de novembre de 2014.

Tenint en compte que la competència per a aprovar la modificació del catàleg és del Ple,d’acord amb el que disposa la Llei de bases, atenent al que disposa l’art. 175 del Reglamentd’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals.





31

PRIMER. Aprovar les modificacions del Catàleg de llocs de treball de l’Ajuntament de Vic,següents:

- La creació d’un lloc de treball, reservat a personal laboral, de “Tècnic/a de civisme”, de la categoria tècnic mitjà, grup A2, amb les retribucions complementàries següents: complement de destí 22 i complement específic anual 13.681,78 €; reservada a promoció interna.

- La declaració a amortitzar d’un lloc de treball de “Coordinador/a d’agents cívics”, en relació a la provisió del lloc de treball de “Tècnic/a de civisme” creat en aquest acte, en cas que es produeixi la cobertura del mateix.

SEGON. Aprovar la memòria acreditativa annexa a aquest acord, on es justifiquen els criterisd’organització administrativa interna que motiven aquest acord.

TERCER. Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya i al tauler d’anuncis de la corporació en el termini màxim de trentadies des de la seva aprovació, i trametre còpies a l’administració de l’Estat i al Departamentde Governació de la Generalitat de Catalunya.

QUART. Comunicar aquest acord a la presidència de la Junta de Personal i del Comitèd’Empresa, per al seu coneixement, i a l’Àrea de Recursos Humans perquè realitzin elstràmits administratius corresponents a l’execució d’aquests acords i la seva notificació a lespersones interessades.


14.- APROVAR LA CONCRECIÓ I QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DE NOUS TREBALLS A REALITZAR A L'EMPARA DE LA MODIFICACIÓ DE L'ENCOMANA DE GESTIÓ ACORDADA PEL PLE MUNICIPAL DE 5 DE MAIG DE 2014 A FAVOR DE SERMUVIC, SL DELS SERVEIS DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE L'ENLLUMENAT PÚBLIC, SEMÀFORS I ALTRES INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 1 de desembre de 2008, va aprovar la creació de la societat mercantil unipersonal SERMUVIC, SL, de responsabilitat limitada, amb capital íntegrament municipal i que està considerada en els seus estatuts socials com a mitjà propi de l’Ajuntament de Vic.

La finalitat d’aquesta societat és centralitzar i racionalitzar i coordinar la realització de determinats serveis i activitats municipals en l’àmbit territorial del municipi de Vic. Dins d’aquests serveis, i d’acord amb l’article 2 dels seus estatuts, entre altres, s’hi inclouen:



32

- La prestació de tot tipus de serveis públics i privats de caràcter urbà, inclosa la planificació, execució i gestió d’obres i instal·lacions que haguessin de realitzar.-se, ja sigui en règim de concessió administrativa o arrendament.

- Els serveis de reparació, conservació i manteniment de tot tipus d’obres: sanejament i distribució d’aigües, i moviments de terres, Entre d’altres, s’inclouran els serveis de reparació i manteniment d’edificis municipals, mobiliari urbà, equips informàtics, carrers, voreres, lloses, sistemes d’il·luminació, sistemes de senyalització i semàfors.

- La realització de rases a la via pública per al pas de les instal·lacions de les diferents companyies de serveis, així com la reposició dels paviments afectats, tant si les obres són promogudes per iniciativa municipal com a instància dels particulars.

- La realització i la tramitació de tot tipus d’estudis i projectes relacionats amb les activitats anteriorment assenyalades.

En data 3 d’agost de 2009 el Ple Municipal va aprovar inicialment, entre d’altres, l’encomana de gestió a favor de SERMUVIC, SL dels serveis de conservació i manteniment de l’enllumenat públic, els semàfors, les xarxes de rec dels parcs i equipaments públics, les fonts públiques, la megafonia en actes públics, de les instal·lacions en els edificis municipals i de la senyalització viària, amb totes les seves prestacions connexes. Així mateix va requerir a SERMUVIC, SL perquè acceptés l’encomana, definís la manera en què la realitzaria, i avalués la prestació d’aquest servei.

En data 21 de desembre de 2009 el Ple Municipal va aprovar definitivament l’esmentada encomana de gestió a favor de SERMUVIC, SL, una vegada aquesta empresa va atendre el requeriment que se li havia fet, aportant una memòria signada pel Consell d’Administració en la qual es posa de manifest que l’encomana va ser acceptada per la Junta General de la Societat i que els costos per a la realització d’aquests serveis queden especificats en el pressupost presentat i es fixen en 1.400.000 € anuals i en el mateix acord municipal s’aprova l’esmentada quantia de pressupost anual .

En data 5 de maig de 2014 el Ple Municipal va aprovar la modificació de l’encomana de gestió feta a la mercantil SERMUVIC, SL, per acord del Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 21 de desembre de 2009, per a l’execució dels serveis de conservació i manteniment de l’enllumenat públic i altres serveis i instal·lacions municipals; això a la vista la memòria aprovada pel Consell d’Administració de SERMUVIC, SLU el dia 28 d’abril d’enguany, en la que justifica la necessitat de realització de noves prestacions a l’empara de l’assenyalada encomana, la qual s’està portant a terme mitjançant l’empresa d’economia mixta Manteniment d’Instal·lacions i Serveis de Vic, SL (MINSVIC, SL) i que consistien en:

- Treballs de reparació per causes no incloses dins del manteniment normal que són provocats per altres causes, entre les que destaquen els accidents de circulació i que afecten a les instal·lacions següents:

Treballs de reparació de semàfors.



33

Treballs de reparació a l’enllumenat públic.

Treballs de reparació de senyals de trànsit.

- Reformes de poca entitat en instal·lacions municipals, motivades per millores en el servei i en les que prima la manipulació de les instal·lacions existents i no la construcció de noves instal·lacions i,

- Reformes de poca entitat en la senyalització vial, tant vertical com horitzontal, motivada per decisions ordinàries de gestió de la mobilitat.

Vista la memòria elaborada pel Conseller delegat de SERMUVIC, SLU en data 20 de febrer de 2015, en la que concreta nous treballs a realitzar dins de l’ampliació de l’encomana acordada pel Ple Municipal en data 5 de maig de 2014 i que es refereixen a instal·lacions que donen servei a un edifici, però no necessàriament estan dins de l’edifici.

Atès que en l’actualitat la consignació pressupostària per a fer front aquesta despesa està fixada en la quantia de 180.000 €.



PRIMER.- Aprovar la concreció de nous treballs a realitzar a l’empara de la modificació de l’encomana acordada pel Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 5 de maig de 2014, a favor de SERMUVIC,SLU i en relació amb els serveis de conservació i manteniment de l’enllumenat públic, els semàfors, les xarxes de rec dels parcs i equipaments públics, les fonts públiques, la megafonia en actes públics, de les instal·lacions en els edificis municipals i de la senyalització viària, amb totes les seves prestacions connexes.

Els nous treballs que es concreten són els que s’assenyalen a continuació:

- Instal·lacions que donen servei a un edifici, per no necessàriament estan dins de l’edifici, tals com:

Les xarxes de distribució de calor, on la ubicació de la caldera està en una zona i l’edifici a escalfar en una altra, de manera que hi ha instal·lacions pròpies de l’edifici a fora de l’edifici, en particular pot ésser a la via pública.

Les connexions de fibra òptica que són instal·lacions de l’edifici que surten del cos construït.

SEGON.- Aprovar la despesa que ascendeix a la quantia de cent vuitanta mil euros (180.000,00 €) per a fer front a la realització dels treballs compresos en l’àmbit de



34

l’ampliació de l’encomana acordada pel Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 5 de maig de 2014 i també per a la realització dels treballs concretats en l’apartat primer del present acord, durant l’any 2015; això sense perjudici que aquest import podrà ser incrementat fins a la quantia màxima que suposa el vint per cent del preu de l’actual encomana, sí s’habilita la corresponent consignació pressupostària.

TERCER.- El pagament dels serveis compresos en dita ampliació seran objecte de pagament mensual, prèvia presentació de factura on es detallin els serveis realitzats, que tindrà que ser conformada pels serveis tècnics municipals i aprovada per la Junta de Govern Local.


Sr. Puigivila: Nosaltres entenem que aquesta dotació s’aporta a Sermuvic per seguir fent operar diner públic a les empreses mixtes de Minsvic i Rasesvic -ara estic parlant d’aquest punt i del següent punt de l’ordre del dia-. En coherència amb el que hem anat votant durant aquesta legislatura en aquests temes al Ple, nosaltres continuem defensant que no és bo seguir aprimant l’Administració pública, ja que perdem capacitat de decisió sobre el què pertany a la població, i el model d’empreses mixtes no deixa de portar incapacitat de gestió pública d’allò que és de totes. Per tant, el nostre vot en aquest punt i en el següent serà en contra.

Sr. Tornafoch: Nosaltres en el seu moment ens vam oposar a la creació de Sermuvic, perquèentenem que aquest tipus de tasques es podrien fer directament, com ja s’havia fet, des de la gestió municipal. Però també entenem que una vegada presa aquesta decisió, aquestes empreses han de poder operar, perquè estan fent serveis a la ciutat, i això és comprovable. Per tant, no votarem en contra de donar-los aquests diners, perquè òbviament aquestes coses s’han de fer, sinó que ens abstindrem, que s’entengui des del punt de vista la reserva política que nosaltres vam tenir en el seu moment a l’hora de crear aquestes empreses.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, PXC, PSC, ERC, SI I ELS 2 RNA)2 EN CONTRA (CUP) I 1 ABSTENCIÓ (ICV)

15.- APROVAR LA CONCRECIÓ I QUANTIFICACIÓ ECONÒMICA DELS TREBALLS QUE COMPORTA L'ENCOMANA DE GESTIÓ FETA A SERMUVIC, SL, DEL SERVEI MUNICIPAL RELATIU A LA CONSTRUCCIÓ DE RASES I ALTRES OBRES DE COMPETÈNCIA MUNICIPAL A LA VIA PÚBLICA

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 1 de desembre de 2008, va aprovar la creació de la societat mercantil unipersonal SERMUVIC, SLU, de responsabilitat limitada, amb capital íntegrament municipal i que està considerada en els seus estatuts socials com a mitjà propi de l’Ajuntament de Vic.



35

La finalitat d’aquesta societat és centralitzar i racionalitzar i coordinar la realització de determinats serveis i activitats municipals en l’àmbit territorial del municipi de Vic. Dins d’aquests serveis, i d’acord amb l’article 2 dels seus estatuts, entre altres, s’hi inclouen:

- La prestació de tot tipus de serveis públics i privats de caràcter urbà, inclosa la planificació, execució i gestió d’obres i instal·lacions que haguessin de realitzar.-se, ja sigui en règim de concessió administrativa o arrendament.

- Els serveis de reparació, conservació i manteniment de tot tipus d’obres: sanejament i distribució d’aigües, i moviments de terres, Entre d’altres, s’inclouran els serveis de reparació i manteniment d’edificis municipals, mobiliari urbà, equips informàtics, carrers, voreres, lloses, sistemes d’il·luminació, sistemes de senyalització i semàfors.

- La realització de rases a la via pública per al pas de les instal·lacions de les diferents companyies de serveis, així com la reposició dels paviments afectats, tant si les obres són promogudes per iniciativa municipal com a instància dels particulars.

- La realització i la tramitació de tot tipus d’estudis i projectes relacionats amb les activitats anteriorment assenyalades.

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 8 de juny de 2009, a l’empara dels articles 4.1 n) i 24.6 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic, va aprovar inicialment, entre d’altres, l’encomana de gestió a favor de l’empresa SERMUVIC, SLU, del servei municipal relatiu a la construcció de rases i altres obres de competència municipal a la via pública i la realització de l’obra civil dels edificis municipals o adscrits a un servei públic i va requerir a dita societat als efectes d’acceptació de l’encomana i definició de la manera com la realitzarà i avaluació de la prestació d’aquests serveis, extrems que hauran de ser acceptats per l’Ajuntament per a poder aprovar definitivament l’encomana.

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 21 de desembre de 2009 va aprovar definitivament l’esmentada encomana de gestió a favor de SERMUVIC, SLU, a la vista de la memòria signada pel Conseller Delegat, en la qual es posa de manifest que l’encomana va ser acceptada per la Junta General de la Societat, i es proposa que es porti a terme mitjançant l’empresa d’economia mixta RASESVIC, SL i en el mateix acord plenari es va acordar que el preu de l’encomana dependrà dels treballs que efectivament s’encarreguin a SERMUVIC, SLU, i d’acord amb les tarifes màximes que s’aprovin, en base al quadre de preus que consta a l’expedient.

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 5 de maig de 2014 i d’acord amb la memòria valorada realitzada pels serveis tècnics municipals i aprovada pel Consell d’Administració de SERMUVIC, SLU el dia 28 d’abril d’enguany, va aprovar la concreció i quantificació dels treballs a realitzar en el marc de l’encomana relativa a la prestació dels serveis de construcció de rases i altres obres a la via pública i la realització de l’obra civil dels edificis municipals o adscrits a un servei públic. Els treballs a realitzar es van concretar en la tipologia següent :



36

Manteniment i reparació de l’obra civil de la xarxa de clavegueram.

Manteniment dels paviments dels aparcaments amb material granular.

Manteniment i reparació dels paviments dels aparcaments amb aglomerat asfàltic.

Manteniment i reparació dels camins rurals de ferm granular, d’aglomerat asfàltic i de formigó.

Manteniment i reparació de l’obra civil de les escoles.

Manteniment i reparació de l’obra civil dels edificis municipals.

Manteniment i reparació dels edificis adscrits a un servei públic municipal.

Manteniment i reparació de paviments de vial, incloent calçada i voreres dels diferents tipus de vials municipals.

Manteniment i reparació de l’obra civil de les instal·lacions municipals disposades en vials.

Manteniment i reparació de parcs urbans, en el que respecta a l’obra civil que pugui esser necessària.

Vista la memòria elaborada pel Conseller delegat de SERMUVIC, SLU en data 20 de febrer de 2015, en la que concreta nous treballs a realitzar dins d’aquesta encomana a més dels que ja es van concretar en l’acord del Ple Municipal de data 5 de maig de 2014 i que es refereixen a la neteja de la neu a la via pública i manteniment dels danys provocats per la mateixa i per les operacions necessàries per a garantir la mobilitat de les persones.

Atès que en l’actualitat la consignació pressupostària per a fer front aquesta despesa està fixada en la quantia de 150.000 €.



PRIMER.- Aprovar la concreció dels treballs que comporta l’encomana de gestió feta a la mercantil SERMUVIC, SLU, amb CIF. núm. B-65.023.897 per acord del Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 21 de desembre de 2009, del servei municipal relatiu a la construcció de rases i altres obres de competència municipal a la via pública i la realització de l’obra civil dels edificis municipals o adscrits a un servei públic, i que es realitza mitjançant l’empresa d’economia mixta RASES VIC, SL, amb CIF. núm. B-65.272.577.

Aquesta concreció de l’encomana es fa per a la vigent anualitat 2015 i compren els treballs ja concretats en l’acord del Ple Municipal de data 5 de maig de 2015 i els que d’acord amb la Memòria elaborada pel Conseller delegat de SERMUVIC SLU el dia 20 de febrer de 2015, es detallen a continuació:

- La neteja de la neu a la via pública i manteniment dels danys provocats per la mateixa i per les operacions necessàries per a garantir la mobilitat de les persones



37

SEGON.- Aprovar la despesa fixada en la quantia de cent cinquanta-mil euros (150.000 €.) per a fer front a aquesta encomana dins de l’anualitat de 2015, sense prejudici que aquesta quantia pugui ser incrementada, si s’habilita crèdit suficient, fins arribar a la quantia màxima de dos-cents quaranta-dos mil euros (242.000 €.) inclòs l’IVA, que és l’import en què es valora la previsió de treballs per la indicada anualitat per part del Conseller Delegat de SERMUVIC, SLU.

TERCER.- El pagament dels serveis realitzats amb càrrec a aquesta encomana seran objecte de pagament mensual, prèvia presentació de factura on es detallin els serveis realitzats, que tindrà que ser conformada pels serveis tècnics municipals i aprovada per la Junta.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, PXC, PSC, ERC, SI I ELS 2 RNA), 2 EN CONTRA (CUP) I 1 ABSTENCIÓ (ICV)

16.- INICIAR L'EXPEDIENT DE CESSIÓ GRATUÏTA D'ÚS DEL LOCAL SITUAT A LA PART DRETA DE LA PLANTA BAIXA DE LA FINCA MUNICIPAL DEL CARRER DE LES BASSES, NÚM. 3 A FAVOR DE L'ASSOCIACIÓ DE GEGANTERS I GRALLERS DEL CARRER DE LA RIERA

L’Ajuntament de Vic és propietari de l’edifici situat al carrer de les Basses, núm. 3 de Vic. Aquest immoble té la qualificació urbanística de Zona de centre Històric, protecció ambiental (clau 1a3) i la qualificació jurídica de bé patrimonial. Figura inscrit en el Registre de la Propietat de Vic, amb el número de Finca 13.700, al Tom 2.396, Llibre, 703 de Vic, Foli 90, Inscripció 6a. Li correspon la referència cadastral: 8223808DG3482S0001WM.

En data 29 de gener de 2015 va tenir entrada en el Registre General d’aquest Ajuntament, amb el número 1006, un escrit de l’ASSOCIACIÓ DE GEGANTERS I GRALLERS DEL CARRER DE LA RIERA, en el que sol·liciten la formalització de la cessió d’us del local existent a l’esmentat immoble municipal.

Atès l’interès que té aquest Ajuntament en afavorir les finalitats socials i culturals que motiven les actuacions d’aquesta Associació.

Vist l’informe jurídic al respecte de la regulació de la utilització dels béns patrimonials i del procediment a seguir a la seva cessió d’ús.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa d'Urbanisme i Activitats


PRIMER. Iniciar l’expedient per a la cessió gratuïta d’ús a favor de l’ASSOCIACIÓ DE GEGANTERS I GRALLERS DEL CARRER DE LA RIERA, amb NIF. núm. G-65327348, del local



38

situat a la part dreta de la planta baixa de la finca municipal del carrer de les Basses, núm. 3, que té una superfície útil de 75 m2. I accés independent de la resta de la finca.

SEGON. Aprovar les condicions que regiran aquesta cessió d’ús que es concreten en document annex i s’incorporaran al document administratiu en què es formalitzi la cessió d’ús i en la que es fixa com a condició essencial que els espais objecte de cessió es destinin única i exclusivament a les finalitats pròpies de l’Associació de Geganters i Grallers del carrer de la Riera.

TERCER. Exposar al públic aquest acord durant el termini de quinze (15) dies hàbils, a comptar des de l’endemà de la data de la publicació de l’anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i també inserir anunci en els taulers d’anuncis d’aquest Ajuntament, a fi i efecte que es puguin formular les reclamacions i al·legacions que es considerin oportunes.

QUART. Facultar l’Excm. Sr. Alcalde i el tinent d’alcalde delegat de l’Àrea d’Urbanisme i Activitats, per tal que indistintament puguin subscriure la documentació que calgui per a l’efectivitat del present acord.


Sr. Alcalde: Sigueu benvinguts geganters i grallers del carrer de la Riera, gràcies per tota la feina que feu per la ciutat; us mereixeu això i més.

Sr. Puigivila: Nosaltres votarem a favor d’aquesta proposta, però hem demanat la paraula perquè volíem justificar el nostre vot en relació amb una proposta similar, pràcticament idèntica que hi va haver en el Ple anterior, a la qual ens vam abstenir, per la cessió d’ús de la Casa Galadies a l’entitat de la Unió Excursionista. En aquell cas ens vam abstenir perquè enteníem que el procediment no era l’adequat; crèiem que hi havia d’haver una planificació prèvia, veient totes les entitats que necessiten local a Vic, els locals municipals que tenim per cedir, i a partir d’aquí fer un repartiment més igualitari i amb més lliure concurrència. Tot i així remarquem, perquè ens han arribat molts inputs de què ja s’ha fet arribar a la Unió Excursionista que la CUP està en contra d’aquesta entitat, però ja vam dir en aquell Ple que no tenim res en contra de la Unió Excursionista de Vic, sinó de la planificació que està fent aquest Ajuntament dels usos de locals per entitats. En el debat que vam tenir a l’assemblea de la CUP per la preparació d’aquest Ple, vam veure que en coherència potser ens havíem de tornar a abstenir, però durant el debat també vam veure que teníem més elements a la balança, i era que aquest local s’està cedint a unes entitats que treballen en aquest barri, concretament se cedeixen als geganters, però allà s’hi reuneixen més entitats com la Comissió de Festes del carrer de la Riera. Donat que el centre històric requereix d’un espai com un centre cívic, i normalment aquests tipus d’entitats tenen el seu local al centre cívic, o donada la importància de potenciar el teixit veïnal i que en altres espais de la ciutat es paga



39

un lloguer per aquestes entitats veïnals, entenem que en aquest cas, tot i remarcar que fa falta una planificació clara d’ocupació d’usos d’espais per entitats a la ciutat, en aquest cas nosaltres creiem que hi hem de votar a favor.

Sr. Tornafoch: Nosaltres també votarem a favor d’aquesta proposta. Valorem, agraïm i creiem molt important per a la ciutat la feina que estan fent els geganters i grallers del carrer de la Riera, de la mateixa manera que valorem i agraïm la feina que fa la Unió Excursionista de Vic des de fa molts anys i que, per això, també en coherència, vam votar a favor de cedir-los l’ús de Casa Galadies. Em sembla que les dues entitats, de les quals jo no sóc soci, per cert, fan feines molt importants i crec que s’han de reconèixer; sobretot són feines que tenen un interès social evident i, per tant, crec que és ben merescut que tant l’una com l’altra puguin gestionar aquests espais municipals, que són espais de tots, i que sabran fer-ne un ús absolutament correcte.

Sr. López: Valorem de manera especial aquest denominador comú que sembla que els grups polítics de Vic estem trobant, que és fixar-nos en allò que té a veure amb la funció social de l’activitat, més enllà de si en el registre civil o en el registre d’entitats consta què és públic o és privat. És a dir, la ciutadania receptora dels beneficis de l’activitat dels geganters i dels grallers del carrer de la Riera, no mira si l’activitat que es fa a la Festa Major, al propi barri, com a vetlladors jo diria in eternum de la figura de La Vella, perquè la tenen a la plaça on ells estan ubicats, etc. té un origen o en té un altre, sinó quina és la finalitat. Jo diria que davant d’aquesta finalitat és bo que aprovem posicions més enllà d’apriorismes ideològics que a vegades crec que distorsionen la realitat. Per tant, dintre l’estratègia global de potenciació de la cultura i, en concret, de la cultura popular a Vic, ens alegrem especialment que trobem aquest punt de confluència i puguem votar majoritàriament a favor.

Sr. Fuentes: Ens congratulem que una situació de facto es pugui concretar realment, amb unes condicions determinades i amb un termini determinat de temps. Aquestes associacions de geganters i de grallers que fan una labor molt lluïda de cara a les festes populars, trobem molt correcte i ens congratulem que puguem legalitzar al Ple una situació que estava una mica coixa, però que ara estarà amb totes les condicions i amb un termini adequat. Per això ens congratulem molt i lògicament hi votarem a favor.

Sr. Alcalde: Per acabar, agraeixo a tothom el seu vot positiu, per tant, és un goig que es pugui fer per unanimitat aquest acte, tota vegada que aquesta entitat espero que visqui molt anys i tingui aquest local per utilitzar-lo tant els geganters com els demés que col·laboren amb ells o participen de l’ús d’aquest local amb ells. Dir-los que el mèrit és dels geganters, són ells que fan la feina, són ells que necessiten un espai, són ells que reclamen aquest espai, i nosaltres fem el que hem de fer, que és donar-los suport i cedir-los aquest espai; no és un mèrit nostre, nosaltres no fem res més que el que han de fer els que governen la ciutat, que és complir la voluntat de la gent que estan a casa nostra. Ells es reuneixen voluntàriament, ells treballen voluntàriament, ells gaudeixen voluntàriament del que fan, i ens permeten que la nostra tradició, la nostra cultura i la nostra identitat



40

persisteixin en el temps, cosa molt important sobretot en aquests temps que estem reivindicant la nostra manera de ser, el nostre origen i el nostre projecte de futur com a poble que som. Gent com aquesta ens ajuden a ser això, a ser un poble que té futur i que tirarà endavant i que sap d’on ve i sap qui és. Gràcies geganters, una vegada més, gràcies per tot el que feu.


17.- APROVAR LA RECTIFICACIÓ DE L'ACORD D'ALIENACIÓ DE LA PARCEL·LA MUNICIPAL DEL SECTOR PAU 03 COLL DE VIC, SITUADA ENTRE LA CRTA. DE MANLLEU I LA CRTA. DE SANT HIPÒLIT

En data 8 de setembre de 2014 el Ple Municipal va aprovar un nou expedient per a l’alienació de la parcel·la municipal del sector PAU 03 Coll de Vic, situada entre la carretera de Manlleu i la carretera de Sant Hipòlit, en el terme municipal de Vic, La parcel.la en qüestió és la que figura inscrita a favor de l’Ajuntament de Vic, en el Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, amb el número de finca 18.915, al Tom 1.888, del Llibre 452 de Vic, Foli 174, Inscripció 1ª i té la referència cadastral 8336813DG3483N0001HO.

En l’esmentat acord plenari s’indica que la descripció registral d’aquesta parcel.la és la següent: “Urbana. Porción de terreno situado en el término municipal de Vic, de superficie siete mil ciento cinco metros setenta y dos decímetros cuadrados. Lindante: al Norte, parte con la lateral de la carretera de Manlleu, parte con terrenos de equipamientos públicos propiedad del Ayuntamiento de Vic y parte con la lateral de la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; al Este, con la carretera de Vic a Manlleu; al Oeste, con la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; y al Sur, con resto de finca matriz.”.

També s’indica que, no obstant, segons recent amidament realitzat per l’arquitecte municipal Sr. Ramón Juvany i Blanch i que consta en el seu informe de data 16 de maig de 2014, la referida parcel.la té la descripció següent :“Parcel·la urbana no edificada, situada a Vic amb front a les carreteres de Manlleu i de Sant Hipòlit, de forma irregular, amb una superfície de vuit mil tres-cents vint-i-sis metres quadrats (8.326,00 m2s), destinada en part a sòl d’aprofitament privat i en part a reserva de sòl públic, classificada de sòl urbà no consolidat i qualificada dins el polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic 1, en part de Zona de serveis, subzona terciari urbà en edificació aïllada (clau 8b) i en part de Sistema viari (clau V), segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, i amb la qualificació jurídica de bé patrimonial. Termeneja: pel nord, en part amb el lateral de la carretera de Sant Hipòlit, en part amb la parcel·la núm. 4 de la carretera de Sant Hipòlit propietat d’Osona Equipaments, SL i de referència cadastral 8336803DG3483N0001XO, en part amb parcel·la d’equipaments propietat de l’Ajuntament de Vic i de referència cadastral 8336811DG3483N0001ZO, en part amb la parcel·la núm. 19 de la carretera de Manlleu propietat de Terpa, SA i de referència cadastral 8336810DG3483N0001SO i en part amb el



41

lateral de la carretera de Manlleu; pel sud, amb parcel·la propietat de Dolores Casas Codinachs i Josep Comerma Casas i de referència cadastral 8336812DG3483N0001UO; per l’est, amb la carretera de Manlleu; i per l’oest, amb la carretera de Sant Hipòlit.”

En data 19 de gener de 2015 el Ple Municipal va donar per vàlides les actuacions practicades per a l’alienació, pel procediment obert, en la forma de concurs públic i amb un únic criteri d’adjudicació, el del millor preu, de l’esmentada parcel·la municipal i en data 2 de febrer de 2015 el Ple Municipal va acordar adjudicar a la mercantil MERCADONA, SA, amb CIF núm. A-46103834, el contracte referent a l’alienació de dita parcel·la municipal, pel preu de950.000,00 €. més el percentatge d’IVA que es meriti en el moment de formalitzar la compravenda o altre impost que correspongui.

Vist l’informe emès per l’arquitecte municipal Sr. Ramón Juvany i Blanch en data 24 de febrer de 2015, que a continuació es transcriu:

“Arran d’unes recents averiguacions he pogut comprovar l’existència d’error en el meu informe emès en data 16 de maig de 2014 , referent a la valoració de la parcel.la municipal del sector PAU 03 Coll de Vic1 , situada entre la carretera de Manlleu i la carretera de Sant Hipòlit, en el terme municipal de Vic, per quan vaig identificar l’àmbit territorial d’aquest polígon d’actuació urbanística amb una única parcel.la municipal, la registral núm. 18.915.

En realitat, he pogut constatar que el polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic, delimitat per la carretera de Manlleu, la carretera de Sant Hipòlit i el PAU 04-Coll de Vic 2, si bé té una única referència cadastral 8336813DG3483N0001HO, està integrat per dues parcel·les de titularitat municipal, grafiades en el plànol adjunt i que són les següents:

- La parcel.la que figura inscrita a favor de l’Ajuntament de Vic, en el Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, amb el número de finca 18.915, al Tom 1.888, del Llibre 452 de Vic, Foli 174, Inscripció 1ª i que té la descripció registral següent:

“Urbana. Porción de terreno situado en el término municipal de Vic, de superficie siete mil ciento cinco metros setenta y dos decímetros cuadrados. Lindante: al Norte, parte con la lateral de la carretera de Manlleu, parte con terrenos de equipamientos públicos propiedad del Ayuntamiento de Vic y parte con la lateral de la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; al Este, con la carretera de Vic a Manlleu; al Oeste, con la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; y al Sur, con resto de finca matriz.”.

Segons recent medició d’aquesta parcel.la, en resulta que cal rectificar l’amidament que figura en la descripció registral, incrementant-lo en 291,06 m2. i en conseqüència la seva superfície real queda concretada en set mil tres-cents noranta-sis metres amb setanta-vuit decímetres quadrats (7.396,78 m2.).

La descripció de la parcel.la després del recent amidament tindria la descripció



42

següent:”Parcel.la urbana no edificada, situada a Vic amb front a les carreteres de Manlleu i de Sant Hipòlit, de forma irregular, amb una superfície de set mil tres-cents noranta-sis metres setanta-vuit decímetres quadrats (7.396,78 m2.), destinada en part a sòl d’aprofitament privat i en part a reserva de sòl públic, classificada de sòl urbà no consolidat i qualificada dins el polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic 1, en part de Zona de serveis, subzona terciari urbà en edificació aïllada (clau 8b) i en part de Sistema viari (clau V), segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, i amb la qualificació jurídica de bé patrimonial. Termeneja: pel nord, en part amb el lateral de la carretera de Sant Hipòlit, en part amb parcel·la propietat de l’Ajuntament de Vic i en part amb el lateral de la carretera de Manlleu; pel sud, amb parcel·la propietat de Dolores Casas Codinachs i Josep Comerma Casas; per l’est, amb la carretera de Manlleu; i per l’oest, amb la carretera de Sant Hipòlit.”

- La parcel.la que figura inscrita a favor de l’Ajuntament de Vic, en el Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, amb el número de finca 13.359-N, al Tom 1.639, del Llibre 328 de Vic, Foli 119, Inscripció 1ª, que té la descripció registral següent:“Porción de terreno de forma irregular destinada a equipamientos, situada en el término municipal de esta Ciudad y que forma parte del Plan Parcial “Coll de Vic”; tiene una superficie de novecientos veintinueve metros veintidós decímetros setenta centímetros cuadrados y linda, al Norte, parte con parcelas edificables del propio Juan Comerma y parte con la porción de terrenos destinada a jardín urbano que el mismo Juan Comerma cede al Ayuntamiento de Vic; al Este, con zona vial; al Oeste con otra zona vial y al Sud, con terrenos también de Juan Comerma”

Per tant cal rectificar i concretar de nou la determinació real de quines són les parcel·les de titularitat municipal que estan compreses en el àmbit territorial del polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic1, delimitat per la carretera de Manlleu, la carretera de Sant Hipòlit i el PAU 04-Coll de Vic 2 i que són objecte d’aquest expedient d’alienació.”



PRIMER.- Rectificar de conformitat amb l’informe emès per l’arquitecte municipal Sr. Ramon Juvany i Blanch en data 24 de febrer de 2015, els acords del Ple Municipal de dates 8 de setembre de 2014, 19 de gener de 2015 i 2 de febrer de 2015 que fan referència a l’expedient per a l’alienació, per procediment obert, en la forma de concurs públic i amb un únic criteri d’adjudicació, el del millor preu, de la parcel·la municipal del sector PAU 03 Coll de Vic 1, situada entre la carretera de Manlleu i la carretera de Sant Hipòlit, en el terme municipal de Vic.

La rectificació afecta única i exclusivament a la determinació real de quines són les



43

parcel·les de titularitat municipal que estan compreses en el àmbit territorial del polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic1, la carretera de Manlleu, la carretera de Sant Hipòlit i el PAU 04-Coll de Vic 2 i que són objecte d’aquest expedient d’alienació

Aquestes parcel·les que figuren amb la qualificació jurídica de bé patrimonial en l’Inventari de Béns Immobles Municipals, i tenen una única referència cadastral 8336813DG3483N0001HO, són les que s’indiquen a continuació:

- La parcel.la que figura inscrita a favor de l’Ajuntament de Vic, en el Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, amb el número de finca 18.915, al Tom 1.888, del Llibre 452 de Vic, Foli 174, Inscripció 1ª i que té la descripció registral següent:

“Urbana. Porción de terreno situado en el término municipal de Vic, de superficie siete mil ciento cinco metros setenta y dos decímetros cuadrados. Lindante: al Norte, parte con la lateral de la carretera de Manlleu, parte con terrenos de equipamientos públicos propiedad del Ayuntamiento de Vic y parte con la lateral de la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; al Este, con la carretera de Vic a Manlleu; al Oeste, con la carretera de Vic a Sant Hipòlit de Voltregà; y al Sur, con resto de finca matriz.”.

Segons recent medició feta per l’arquitecte municipal cal rectificar l’amidament que figura en la descripció registral, incrementant-lo en 291,06 m2. i en conseqüència la seva superfície real queda concretada en set mil tres-cents noranta-sis metres amb setanta-vuit decímetres quadrats (7.396,78 m2.). La descripció de la parcel.la després del recent amidament és la següent:

”Parcel.la urbana no edificada, situada a Vic amb front a les carreteres de Manlleu i de Sant Hipòlit, de forma irregular, amb una superfície de set mil tres-cents noranta-sis metres setanta-vuit decímetres quadrats (7.396,78 m2.), destinada en part a sòl d’aprofitament privat i en part a reserva de sòl públic, classificada de sòl urbà no consolidat i qualificada dins el polígon d’actuació urbanística PAU 03 Coll de Vic 1, en part de Zona de serveis, subzona terciari urbà en edificació aïllada (clau 8b) i en part de Sistema viari (clau V), segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, i amb la qualificació jurídica de bé patrimonial. Termeneja: pel nord, en part amb el lateral de la carretera de Sant Hipòlit, en part amb parcel·la propietat de l’Ajuntament de Vic i en part amb el lateral de la carretera de Manlleu; pel sud, amb parcel·la propietat de Dolores Casas Codinachs i Josep Comerma Casas; per l’est, amb la carretera de Manlleu; i per l’oest, amb la carretera de Sant Hipòlit.”

- La parcel.la figura inscrita a favor de l’Ajuntament de Vic, en el Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, amb el número de finca 13.359-N, al Tom 1.639, del Llibre 328 de Vic, Foli 119, Inscripció 1ª, que té la descripció registral següent:

“Porción de terreno de forma irregular destinada a equipamientos, situada en el



44

término municipal de esta Ciudad y que forma parte del Plan Parcial “Coll de Vic”; tiene una superficie de novecientos veintinueve metros veintidós decímetros setenta centímetros cuadrados y linda, al Norte, parte con parcelas edificables del propio Juan Comerma y parte con la porción de terrenos destinada a jardín urbano que el mismo Juan Comerma cede al Ayuntamiento de Vic; al Este, con zona vial; al Oeste con otra zona vial y al Sud, con terrenos también de Juan Comerma”

SEGON.- Mantenir subsistents la resta del contingut dels acords plenaris esmentats en l’apartat primer del present acord.

TERCER.- Notificar aquest acord a l’empresa MERCADONA, SA.


Sr. Fuentes: Sobre aquest punt ja se’ns han donat les explicacions adients; malgrat això, ens abstindrem, perquè en tots aquests temes de qualificacions urbanístiques, etc. no acabem de veure clar com es fan aquestes errades i com després s’han de rectificar. Tampoc hem de dubtar que hi hagi res incorrecte, per això no votarem en contra, sinó que simplement el nostre grup s’abstindrà en aquest punt. També demanem la votació dels següents quatre punts, perquè també ens abstindrem.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, CUP, PSC, ERC, ICV, SI I ELS 2 RNA)I 3 ABSTENCIONS (PXC)

18.- APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 7 DEL POUM DE VIC: "ZONA ESPORTIVA"

1.- Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic i justificació tècnica de la proposta

El 18 de novembre de 2014 el coordinador d’urbanisme i l’arquitecte municipal han redactat la proposta de Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic: “Zona Esportiva”

El 17 de novembre de 2014 l’arquitecte municipal, juntament amb el coordinador de l’àrea, van emetre informe favorable a la referida modificació puntual de planejament general, al qual van fer constar el següent:“La present modificació puntual del POUM de Vic vol recollir diversos aspectes a millorar i corregir del document. Les modificacions proposades s’agrupen sota els següents enunciats:Modificació de la qualificació d’Equipament Esportiu en un àmbit a l’entorn de la pista d’atletisme

Per tal de possibilitar l’ús com a centre de proves de prevenció de mig i alt rendiment



45

esportiu de l’actual edifici de la Universitat de Vic dedicat a l’ensenyament de les Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), es proposa modificar l’àmbit destinat a Equipament Esportiu (Ee) on es troba ubicat l’edifici actualment; i delimitar una nova zona qualificada amb una triple clau: Equipament Esportiu/Equipament Docent/Equipament Sanitari i assistencial (Ee/Ed/Es).Modificació de la qualificació d’Equipament a l’entorn del Pavelló d’esports de VicPer tal de mantenir la superfície destinada a Equipament Esportiu (Ee) prevista al POUM, es proposa modificar el límit del sistema d’Equipament sense ús determinat (E) adjacent al Pavelló Municipal d’Esports, per tal d’ampliar el sistema d’Equipament Esportiu (Ee) del pavelló, tot incloent la pista exterior i l’aparcament.Documents modificatsLes modificacions proposades suposen la modificació dels següents plànols:O.04.1 a Qualificació i Ordenació 1/10.000O.04.2 a Qualificació i Ordenació 1/5.000O.04.3 7 Qualificació i ordenació 1/2.000S’incorporen per tant els següents plànols:O.04.1 a M05 Qualificació i Ordenació 1/10.000O.04.2 a M04 Qualificació i Ordenació 1/5.000O.04.3 7 M01 Qualificació i ordenació 1/2.000Les modificacions proposades no suposen la modificació de cap article de la normativa. Normativa urbanísticaD’acord amb el que estableix l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en endavant TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, comporta suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, i es concreta en les construccions ramaderes existents de les masies o cases rurals amb explotacions ramaderes estabulades.D’acord amb el que estableix l’article 85.5 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, no afecta organismes per raó de llurs competències sectorials.D’acord amb el que estableix l’article 85.7 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, afecta als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb el del municipi que és objecte del pla, i en concret als ajuntaments de Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga i Santa Eulàlia de Riuprimer.D’acord amb el que estableix l’article 97.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, raona i justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.



46

D’acord amb el que estableix l’article 98.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, té per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals i garanteix el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes, i en concret:- En l’entorn de la pista d’atletisme es proposa modificar el límit del sistema d’Equipament

Esportiu (Ee) actual, per tal de delimitar un nou àmbit (coincidint amb l’emplaçament de l’aulari de la Universitat de Vic), on hi siguin compatibles els usos d’Equipament Esportiu (Ee), Equipament Docent (Ed) i Equipament Sanitari i assistencial (Es).

- En l’entorn del Pavelló d’Esports de Vic es proposa completar la superfície d’Equipament Esportiu (Ee), mitjançant la modificació de l’àmbit d’Equipament sense ús determinat (E) a l’entorn del Pavelló d’Esports de Vic. D’aquesta manera, part del sistema d’Equipament sense ús determinat (E) ubicat al costat del pavelló esportiu de la ciutat, passaria a ser qualificat com a Equipament Esportiu (Ee), completant així l’Equipament Esportiu (Ee) del Pavelló d’Esports.

D’acord amb el que estableix l’article 99.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, no comporta un increment del sostre edificable, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat, o la transformació dels usos.CONCLUSIÓLa Modificació puntual núm. 7 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic en la zona esportiva, s’informa favorablement a fi que pugui seguir la seva tramitació reglamentària per a la seva posterior aprovació inicial.”

2.- Legislació aplicable i marc normatiu- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova Text refós de la Llei d’Urbanisme de

Catalunya, modificat per Llei 3/2012, 22 de febrer (TRLUC)- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme

de Catalunya (RLUC)- Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la

legalitat urbanística (RPLUC).- Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del

sòl, modificat per la Llei 8/2013, de 26 de juny, re rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (LS)

- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL)- Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del

Procediment Administratiu Comú (LRJAPiPAC)- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal

i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC)

3.- Tramitació d’aquesta Modificació puntual de POUM

Formulació: Aquesta Modificació núm. 7 del POUM de Vic “Zona Esportiva”, tal com preveu



47

l’art. 76.2 TRLUC, es promou d’ofici per aquest Ajuntament i ha estat redactada pels serveis tècnics municipals. Pel que fa a la seva tramitació, de conformitat amb l’art. 96 TRLUC, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.

Determinacions: En compliment de l’art. 97.1 TRLUC aquesta proposta de modificació ha de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. També ha de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica i, en qualsevol cas, les que determina l’art. 118.1 RLUC. Atès que aquesta Modificació puntual de planejament general té per objecte alterar la zonificació i l’ús urbanístic dels equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals, per tal de donar compliment a l’art. 98.1 TRLUC la proposta de modificació ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de modificació; i a més, els canvis proposats només podran comportar que se n’ajusti la superfície quan ho requereixi l’interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona verda. Si es dóna algun dels supòsits de l’art. 97.2 TRLUC la proposta haurà de ser objecte de valoració negativa.

Suspensió preceptiva: De conformitat amb l’art. 73.2 TRLUC, l’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic, determina suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma o rehabilitació de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial. Aquesta suspensió tindrà una duració màxima de dos anys. Tal com estableix l’art. 102 RLUC s’ha concretat l’àmbit de suspensió i el seu abast, quedant aquests documents a disposició del públic a les dependències municipals de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic al llarg del termini de suspensió. Tot això sense perjudici de les determinacions establertes a l’apartat quart de l’art. 102 RLUC.

Procediment per a la seva aprovació: A la sessió de 1 de desembre de 2014 el Ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, va aprovar inicialment la “Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic: Zona Esportiva” i la suspensió de procediments i llicències conforme l’art. 73.2 TRLUC.

Tot seguit, es va sotmetre a informació pública durant el termini d’un mes mitjançant inserció del corresponent edicte al BOPB del dilluns 22/12/2014, al Punt Avui del dijous 18/12/2014 i al tauler d’anuncis municipal; també s’ha donat a conèixer a la pàgina web per mitjans telemàtics.

Simultàniament al tràmit d’informació pública, s’ha atorgat audiència durant el mateix termini d’un mes als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb el d’aquest



48

municipi, de conformitat amb l’art. 85.7 TRLUC; en concret, el dia 16/12/2014 es va notificar als Ajuntaments de Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènica de Berga i Santa Eulàlia de Riuprimer.

Durant el termini d’audiència cap els Ajuntament limítrofes ha presentat cap manifestació; i durant el tràmit d’informació pública, tampoc s’ha presentat cap al·legació al respecte.

Es fa constar que no es va sol·licitar cap informe sectorial, atès que tal com es va determinar a l’informe tècnic municipal, no hi ha organismes sectorials afectats.

4.- Fonaments de Dret i consideracions jurídiques

Atès que no hi ha al·legacions, ni manifestacions presentades per resoldre, ni determinacions establertes d’organismes sectorials; procedeix que el Ple municipal, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, aprovi provisionalment, tal com va aprovar inicialment, la Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic. Es donarà publicitat per mitjans telemàtics d’aquest acord d’aprovació provisional.


Vist l’informe previ favorable de Secretaria emès el dia 19 de febrer de 2015, en compliment de l’art. 3 del Real Decret 1174/1987, de 18 de setembre, que regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’art. 54 del Real Decret Legislatiu 781/1986 que aprova el Text refós de les Disposicions legals de règim local i l’art. 173 del ROF.

Tot seguit es trametrà còpia d’aquest expedient administratiu complert i dues propostes degudament diligenciades de la Modificació puntual de POUM aprovada provisionalment, a la Direcció General d’Urbanisme per tal que es segueixi la tramitació establerta a l’art 98 TRLUC. En conseqüència, seguint les determinacions dels articles 92 i 97 TRLUC, si s’escau, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques l’aprovarà definitivament, previ informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central i de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. No obstant això, en el supòsit que un terç del nombre legal dels membres de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, s’haurà de sotmetre l’expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, essent aleshores competent el Govern per resoldre definitivament l’expedient; i només pot ésser aprovatòria la seva resolució, si compte amb l’informe favorable de la Comissió Jurídica Assessora.

S’entendrà que la modificació ha estat denegada, si transcorregut el termini de dos mesos des de l’emissió del darrer informe, no s’adopta una resolució definitiva.



49

Per a l’executivitat i obligatorietat de la Modificació puntual aprovada definitivament, l’administració de la Generalitat farà les publicacions que determina l’art. 106 i 107 TRLUC i concordants.



Primer.- Aprovar provisionalment, tal com fou aprovada inicialment, la proposta de “Modificació puntual núm. 7 del POUM de Vic: Zona Esportiva”, redactada pels serveis tècnics municipals el 18 de novembre de 2014 i formulada per aquest Ajuntament.

Segon.- Donar publicitat per mitjans telemàtics, a la pàgina web d’aquest Ajuntament, de l’acord d’aprovació provisional.

Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme còpia d’aquest expedient administratiu complert i dues propostes degudament diligenciades de la Modificació puntual de POUM aprovada provisionalment, en suport paper i telemàtic, per tal que seguint la tramitació establerta a l’art. 98 TRLUC procedeixi a la seva aprovació definitiva, si s’escau.

Quart.- Facultar a l’Excm. Sr. Alcalde President o al Tinent d’Alcalde en qui delegui per a la signatura de tots els documents que calguin per a l’efectivitat d’aquest acord.


Sr. Puigivila: Nosaltres votarem en contra, en coherència amb el nostre sentit del vot durant tot aquest procés. Des del primer moment vam veure amb recels que se cedissin els terrenys i que es bonifiquessin les obres a la Universitat de Vic, sortint-li la inversió a un cost zero, quan estem parlant d’una universitat que no és pública. En aquells moments, quan ens trobàvem davant d’aquestes situacions, ens absteníem; però a més a més durant tot aquest procés hem vist com de passada s’ha aprofitat també aquesta operació per poder fer una privatització encoberta del Servei de Medicina de l’Esport, que teníem en aquest Ajuntament fins fa uns mesos. Per tant, el nostre vot serà en contra.

QUEDA APROVAT PER 15 VOTS A FAVOR (CIU, PSC, ERC, ICV, SI I ELS 2 RNA), 2 EN CONTRA (CUP) I 3 ABSTENCIONS (PXC)

19.- APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 8 DEL POUM DE VIC: "ILLA CÀRNIA"




50

El 21 de novembre de 2014 el coordinador d’urbanisme i l’arquitecte municipal han redactat la proposta de Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic: “illa càrnica”, que té per objecte replantejar la vialitat pública establerta al vigent POUM a l’illa càrnia de Vic, de manera que passi a ser un vial privat on es permet l’aprofitament privat del vol mitjançant ponts i també del subsòl en planta soterrani; ambdós vinculats a les activitats industrials que hi afronten, per tal de facilitat el creixement d’aquestes empreses càrniques.

L’àmbit objecte d’aquesta modificació puntual de planejament general és el sòl situat a la prolongació del C/ de St. Llorenç Desmunts, entre els carrers de l’Ermita de Sant Francesc i de Folgueroles, que té una superfície total de 5.179 m2 de sòl. A banda i banda d’aquests sòls hi ha activitats industrials consolidades, algunes de les quals tenen connexions en vol sobre el vial.

2.- Legislació aplicable i marc normatiu

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per Llei 3/2012, 22 de febrer (TRLUC)

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (RLUC)

Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLUC).

Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl, modificat per la Llei 8/2013, de 26 de juny, re rehabilitació, regeneració i renovació urbanes (LS)

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL)

Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJAPiPAC)

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC)

3.- Antecedents i consideracions tècniques

3.1- Informe preceptiu de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central

El 20 de novembre de 2014 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va notificar a aquest Ajuntament l’acord adoptat a la seva sessió de 18 de novembre que aprova l’informe favorable a l’efecte de l’art. 99 TRLUC, sobre l’Avanç de Modificació puntual del POUM de la illa càrnia de Vic, al qual estableix que es tinguin en compte les consideracions exposades en la seva part expositiva i les prescripcions següents :

1.1 Cal que el document concreti, a la nova zona 9c, l’ocupació màxima permesa en vol, tot limitant les condicions que siguin necessàries per a la seva bona implantació dels túnels aeris, com ara la seva amplada i alçada necessàries, i les separacions mínimes entre aquests ponts, entre d’altres.



51

1.2 Cal incloure dins la nova edificabilitat permesa, el sostre que en resulti dels aprofitaments en subsòl juntament amb els aprofitaments del vol del túnels aeris un cop fixat el seu paràmetre d’ocupació màxima, i conseqüentment incrementar la cessió d’espais lliures que correspongui.

1.3 Cal establir normativament que les cessions en valor econòmic del 15% de l’aprofitament i dels espais lliures a raó de 7,5 m2 per cada 100 m2 de sostre, es faran proporcionalment sobre l’increment de sostre que es generi en cadascuna de les llicències que es sol·licitin.

1.4 Cal que les modificacions de l’ocupació màxima i distància a límits que es proposa modificar en la clau 7c1 facin referència només a l’àmbit de la modificació que es planteja. Així mateix, tenint en compte la excepcionalitat de les actuacions que es proposen derivades dels usos de les activitats preexistents, cal també establir que els usos admesos en aquesta illa, tant en la clau 7c1 com en la nova clau 9c, seran tant sols els industrials lligats a la indústria càrnia i els vinculats a aquest ús.

1.5 Cal que el document garanteixi les mesures de seguretat i accessibilitat en cas d’incendis d’aquest passatge privat.

1.6 Cal incorporar tota la documentació requerida en l’article 99.1 del Text refós de la Llei d’Urbanisme.

3.2- Informe dels tècnics municipals

El 21 de novembre de 2014 l’arquitecte municipal, juntament amb el coordinador de l’àrea, van emetre informe favorable a la Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic: “illa càrnica”, al qual van fer constar que aquest document incorpora totes les prescripcions establertes a l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme abans esmentat i, en síntesi, el següent:

Modificació del sòl urbà en un tram del carrer de Sant Llorenç DesmuntsEl tram de carrer objecte de modificació forma part de l’anomenada “illa càrnia”, ja que transcorre entre dues illes industrials dedicades al sector carni. Aquest tram de carrer, tot i formar part del sistema de vialitat, presenta algunes particularitats, com a conseqüència del compliment de les normes sanitàries del sector carni. Amb aquesta modificació es proposa adequar la qualificació d’aquest tram de carrer a les necessitats particulars que del seu ús se’n deriven.Modificació dels usos admesos a la zones 7c1 en l’àmbit de l’illa càrniaTenint en compte que la modificació que es proposa al tram de carrer ve motivada pels usos i les activitats existents en les subzones industrials adjacents, es considera necessari limitar els usos d’aquestes indústries a aquells lligats a la indústria càrnia i als vinculats a aquest ús.Incorporació a la Normativa Urbanística de la regulació de la subzona 9cEl punt anterior comporta l’aparició d’una nova subzona urbanística; la subzona 9c. Aquesta subzona dins de la zona de jardins i passatges, ve a recollir les especificitats del tram del carrer de Sant Llorenç Desmunts comprès entre el carrer de l’Ermita de Sant Francesc i el carrer de Folgueroles.



52

Modificació de l’article 376 de la normativa urbanísticaEs modifica l’art. 376 de la normativa, ja que l’aparició de la nova subzona 9c fa variar el llistat de les subzones incloses dins de la zona de jardins i passatges (clau 9).Modificació de l’article 357 de la normativa urbanísticaEs considera necessari modificar els punts 3 i 5 de l’art. 357 de la normativa per tal de regular la distància de l’edificació als límits segons els gàlibs dibuixats en els plànols d’ordenació, així com l’ocupació màxima de la parcel·la en l’àmbit de l’illa càrnia.Cessió del 15% de l’increment d’aprofitament urbanísticD’acord amb el que s’estableix al punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la present proposta de modificació és una transformació urbanística de dotació. En aquest sentit, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió del 15% de l’increment d’aprofitament urbanístic.Cessió d’Espais LliuresD’acord amb el que s’estableix al punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la present proposta de modificació és una transformació urbanística de dotació. En aquest sentit, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió d’espais lliures públics i zones verdes corresponents.Documents modificatsLes modificacions proposades suposen la modificació dels següents plànols:o.04.1 a Qualificació i Ordenació 1/10.000o.04.2 a Qualificació i Ordenació 1/5.000o.04.3 4 Qualificació i ordenació 1/2.000S’incorporen per tant els següents plànols:o.04.1 a M06 Qualificació i Ordenació 1/10.000o.04.2 a M05 Qualificació i Ordenació 1/5.000o.04.3 4 M03 Qualificació i ordenació 1/2.000Les modificacions proposades suposen la modificació dels articles 357 i 376 de la normativa urbanística del POUM, així com l’aparició de l’article 378 bis i de la fitxa AD 01-ILLA CÀRNIA.

Normativa urbanísticaD’acord amb el que estableix l’art 73.1 TRLUC aquesta modificació puntual de planejament general, comporta suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.D’acord amb el que estableix l’art. 85.5 TRLUC aquesta proposta de modificació afecta organismes per raó de llurs competències sectorials, i en concret al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a l’Agència de Salut Pública de Catalunya i a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.D’acord amb el que estableix l’art 85.7 TRLUC aquesta proposta de modificació afecta als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb el del municipi que és objecte del pla, i en concret a l’ajuntament de Folgueroles.



53

D’acord amb l’art 97.1 TRLUC aquesta proposta de modificació, raona i justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.D’acord amb l’art 98.1 TRLUC aquesta proposta de modificació, no té per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals i garanteix el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes.D’acord amb l’art 99.1 TRLUC, aquesta proposta de modificació, comporta un increment del sostre edificable, de la intensitat, i la transformació dels usos. D’acord amb l’art 99.1.a TRLUC, aquesta proposta, inclou la identitat de tots els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades per aquesta modificació, i en concret en l’Annex 1 - Identitat de tots els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades per la modificació en l’àmbit.D’acord amb l’article 99.1.b TRLUC aquesta proposta de modificació, tenint en compte que es tracta d’una modificació en sòl urbà consolidat, no cal establir cap previsió en el document de l’agenda o del programa d’actuació del pla, pel que fa a l’execució immediata del planejament ni de l’establiment del termini concret per a aquesta execució, ja que el planejament ja es troba executat.D’acord amb l’art 99.1.c TRLUC aquesta proposta de modificació, inclou una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació, i en concret en l’Annex 2 - Estudi econòmic financer de la modificació en l’àmbit de l’illa càrnia.D’acord amb l’article 99.2 TRLUC, i donat que les determinacions del planejament general que es modifiquen tenen la vigència inferior a cinc anys, aquesta proposta de Modificació puntual, incorpora les prescripcions de l’informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, sobre l’Avanç de Modificació puntual del POUM a l’illa càrnia, i en concret en l’Annex 4 - Informe favorable emès a l’efecte de l’article 99.2 TRLUC, sobre la Modificació puntual del POUM en l’àmbit de l’illa càrnia.D’acord amb el punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic, és una actuació de transformació urbanística de dotació, donat que és una actuació aïllada sobre terrenys que en origen tenen la condició de sòl urbà consolidat, i que tenen per objecte l’ordenació i l’execució d’una actuació que, sense comportar una reordenació general d’un àmbit, dóna lloc a la transformació dels usos preexistents i a l’augment de l’edificabilitat i de la densitat de determinades parcel·les i per tant, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic tal i com preveu l’article 43.1.b del TRLUC, i donat que concorren les circumstàncies indicades en l’article 43.3 del TRLUC, es preveu que la cessió de sòl del 15% sobre l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació es substituirà per l’equivalent del seu valor econòmic, com a condició prèvia a l’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti la major edificabilitat atribuïda per l’ordenació, tal i com estableix el punt 4 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC. D’acord amb el punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, aquesta Modificació puntual del POUM, és una actuació de transformació urbanística de dotació i per tant,



54

l’àmbit modificat ha de fer front a l’exigència de majors reserves per a zones verdes i per espais lliures prevista a l’article 100.4, i donada la impossibilitat material d’emplaçar aquesta cessió d’espais lliures en el mateix àmbit, es substituirà per l’equivalent del seu valor econòmic tal i com preveu l’article 100.4.c TRLUC, com a condició prèvia a l’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti la major edificabilitat atribuïda per l’ordenació, en proporció a l’increment d’aprofitament que es materialitzi en cadascuna de les llicències que es sol·licitin, tal i com estableix el punt 4 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC.


FormulacióL’art. 76.2 TRLUC determina que correspon formular els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) als Ajuntaments, essent aquesta Modificació núm. 8 del POUM de Vic promoguda d’ofici per aquest Ajuntament i redactada pels serveis tècnics municipals. S’entén per modificació de POUM la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes establerts a l’art. 116 RLUC; així ho estableix l’art. 117.1 RLUC. De conformitat amb l’art. 96 TRLUC, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.

DeterminacionsEn compliment de l’art. 97.1 TRLUC aquesta proposta de modificació raona i justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. També conté les determinacions adequades a llur finalitat específica i, en qualsevol cas, les que determina l’art. 118.1 RLUC. Aquesta Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic proposa una actuació aïllada sobre terrenys que en origen tenen la condició de sòl urbà consolidat i té per objecte l’ordenació i execució d’una actuació que, sense comportar una reordenació general d’un àmbit, dónalloc a la transformació dels usos preexistents i a l’augment de l’edificabilitat i a la correlativa exigència de majors reserves per a zones verdes, per espais lliures i per equipaments prevista a l’art. 100.4 TRLC; per això, es pot afirmar que es tracta d’una actuació de transformació urbanística de dotació de les previstes a l’apartat 3 de la Disposició Addicional Segona. En conseqüència, de conformitat amb l’apartat 4 de la referida Disposició Addicional, el document preveu que els propietaris hauran de cedir el sòl corresponent al 15% de l’increment d’aprofitament urbanístic, de conformitat amb l’art. 43.1 TRLUC. A més, tal com indica l’informe del tècnic municipal, es preveu un increment de les reserves per a sistemes urbanístic de conformitat amb l’art. 100.4 TRLUC.Ara bé, com que concorren les circumstàncies a què fan referència els articles 43.3 i 100.4.c TRLUC, el compliment del deure de cessió d’aprofitament i de cessió de les reserves de sòl



55

per a zones verdes, abans referits, es substitueixen per llur equivalent dinerari. Per això, el document inclou el càlcul del valor total de les càrregues imputables a l’actuació, i estableix en la seva normativa que el pagament substitutori d’aquestes cessions es farà proporcionalment sobre l’increment de sostre que es generi en cadascuna de les llicències, i com a condició prèvia a l’atorgament de les mateixes. Com que es tracta d’una modificació de planejament general que comporta un increment del sostre edificable i de la transformació dels usos anteriorment establerts, s’incorpora a la documentació la identitat de l’únic propietari, que és l’Ajuntament de Vic, el qual ho ha estat durant els cinc anys anteriors a l’inici d’aquest procediment; i es justifiquen les previsions i terminis d’execució en els termes de magnitud considerats escaients a l’informe del tècnic municipal. Tot això per donar compliment a l’art. 99.1 TRLUC.A més, com que la proposta modifica determinacions que tenen una vigència inferior a cinc anys, per donar compliment a l’art. 99.2.a) TRLUC, s’incorpora l’informe previ favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, aprovat a la sessió de 18 de novembre de 2014, al qual s’han establert un seguit de prescripcions. A l’informe dels tècnics municipals s’indica que aquesta Modificació puntual de planejament general dona compliment a totes les determinacions establertes al referit informe de la Comissió territorial d’urbanisme. En tot cas, es fa constar que si es dona algun dels supòsits de l’art. 97.2 TRLUC la proposta haurà de ser objecte de valoració negativa.

Actuacions preparatòriesL’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic, comporta la suspensió de la tramitació de plans urbanístics i de projectes de gestió i urbanització, de llicències i autoritzacions, en els termes establerts a l’art. 73.2 TRLUC. Aquesta suspensió tindrà una duració màxima de dos anys. A més, de conformitat amb l’art. 102 RLUC s’han de concretar els àmbits afectats i incorporar un plànol de delimitació, que quedarà a disposició del públic a les dependències municipals de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic al llarg del termini de suspensió. Tot això sense perjudici de les determinacions establertes a l’apartat quart del referit article 102. Es fa constar que el tècnic municipal ha concretat l’àmbit de suspensió.

Procediment per a la seva aprovació: A la sessió de 1 de desembre de 2014 el Ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, va aprovar inicialment la “Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic: Illa càrnia” i la suspensió de procediments i llicències conforme l’art. 73.2 TRLUC.

Tot seguit, es va sotmetre a informació pública durant el termini d’un mes mitjançant inserció del corresponent edicte al BOPB del dimecres 31/12/2014, al Punt Avui del dissabte 20/12/2014 i al tauler d’anuncis municipal; també s’ha donat a conèixer a la pàgina web per mitjans telemàtics. Simultàniament al tràmit d’informació pública, s’ha atorgat audiència durant el mateix termini d’un mes als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb el d’aquest



56

municipi, de conformitat amb l’art. 85.7 TRLUC; en concret, el dia 13/01/2015 es va notificar a l’Ajuntament de Folgueroles.

Durant el termini d’audiència l’ Ajuntament limítrof no ha presentat cap manifestació; i durant el tràmit d’informació pública, tampoc s’ha presentat cap al·legació al respecte.

Es fa constar que amb data 23 de desembre de 2014, es van sol·licitar informes sectorials al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; a l’Agència de Salut Pública de Catalunya; i a la Direcció General de Prevenció , Extinció d’Incendis i Salvaments.

Amb data 9 de febrer de 2015 s’ha rebut informe favorable des del punt de vista estrictament sanitari, del Servei Regional a Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Havent-se demanat informe al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en data 23 de desembre de 2014, i atès que ha transcorregut el termini sense que hagin respost, d’acord amb el TRLUC, cal entendre el silenci com a positiu. No obstant això consta a l’expedient l’informe de la Subdirecció General d’Infraestructures Rurals de la Direcció General de Desenvolupament Rural del DAAM, on fan constar que entenen que el seu informe no és preceptiu.

Amb data 19 de gener de 2015, s’ha rebut informe de prevenció d’incendis de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, que fixa que s’han de complir els requeriments normatius següents referits a les següents mesures de prevenció d’incendis:

“a) Disponibilitat d’hidrants per a incendi

La obligatorietat de disposar d’hidrants d’incendi queda determinada en la normativa que tot seguit es relaciona:

· L’article 2.e) del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, estableix que les urbanitzacions que no tinguin una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estiguin situades a menys de 500 metres de terrenys forestals han de disposar d’una xarxa d’hidrants d’incendi de 100 mm de diàmetre, d’acord amb l’article 1 de l’Annex del Decret 241/1994.

· L’article 8.1 del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, estableix que la xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis ha de complir els requeriments establerts pel Decret 241/1994.

· Per a usos no industrials, la Secció 4 del Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi del Reial



57

Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), estableix la necessitat de disposar d’hidrants d’incendi a les edificacions destinades a usos no industrials en funció de la seva alçada d’evacuació, de la seva ocupació i de la seva superfície.

· L’article 179 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que modifica la Llei 5/2003 (Prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals), estableix que les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terrenys forestals han de disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis que compleixin les característiques establertes per Decret.

· La Instrucció Tècnica Complementària SP-120 defineix la necessitat i les condicions tècniques de la xarxa d’hidrants.

b) Condicions d’entorn i d’accessibilitat per a bombers

Cal afegir les especificacions tècniques següents:

· Per a usos no industrials, la Secció 5 del Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i posteriors modificacions i correccions, estableix les condicions d’aproximació i entorn dels edificis (amplada mínima dels vials de circulació, la seva alçada mínima lliure, la capacitat portant, els radis dels trams corbats), així com l’accessibilitat per façana, per tal de garantir-hi la intervenció dels bombers. També es 3 de 4 determina que en zones limítrofes o interiors a àrees forestals, s’ha de disposar de dues vies d’accés alternatives als edificis; alternativament permet disposar d’una única via d’accés que finalitzi en un cul de sac circular de 12,5 metres de radi.

· Per a usos industrials, l’Annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, estableix que tant el planejament urbanístic com les condicions de disseny i construcció dels edificis, en particular el seu entorn immediat, i els seus accessos, han de possibilitar i facilitar la intervenció dels serveis d’extinció d’incendis. El punt 10 de l’Annex II, obliga a disposar de dues vies d’accés alternatives a aquells establiments industrials que limitin amb zones forestals; alternativament permet disposar d’una única via d’accés que finalitzi en un cul de sac circular de 12,5 metres de radi.

c) Franja de protecció respecte de la forest

La necessitat de mantenir aquesta franja de protecció respecte de la massa forestal s’estableix en:

· L’article 2.a) del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció



58

d’incendis forestals, estableix que les urbanitzacions que no tinguin una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estiguin situades a menys de 500 metres de terrenys forestals han de disposar d’una zona de seguretat de 25 metres d’amplada, a comptar des del seu perímetre exterior.

· L’article 6.3 del Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, especifica que les noves urbanitzacions que prevegin els plans d’ordenació urbanística municipal han d’incloure dintre del seu àmbit les franges de protecció contra incendis. El mateix article 6, així com l’Annex 2 del Decret, fixen les condicions d’aquestes franges de protecció.

· Per a usos no industrials, la Secció 5 del Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), i posteriors modificacions i correccions, determina que en zones limítrofes o interiors a àrees forestals, s’ha de disposar d’una franja de 25 metres d’amplada separant la zona edificada de la forestal, lliure d’arbustos o vegetació que pugui propagar un incendi de l’àrea forestal així com un camí perimetral de 5 metres, que podrà incloure’s a la mateixa franja.· Per a usos industrials, l’apartat 10 de l’Annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, estableix que els establiments de risc mig i alt ubicats propers a una massa forestal, han de mantenir una franja perimetral de 25 metres d’amplada permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.

· L’article 179 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que modifica la Llei 5/2003 (Prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals), estableix que les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les 4 de 4 instal·lacions situades en terrenys forestals han d’assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció d’almenys vint-i-cinc metres d’amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida. A instàncies de les administracions competents es pot incrementar l’amplada de la franja de protecció o modificar-ne les característiques sempre que es disposi d’un informe tècnic forestal que ho justifiqui.

d) Ubicacions no permeses per a establiments industrials i d’emmagatzematge

Cal considerar les restriccions per a edificacions d’ús industrial i d’emmagatzematge en relació a ubicacions no permeses de sectors d’incendis amb activitats industrials i d’emmagatzematge que determina l’apartat 1 de l’Annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre.”

En data 24 de febrer de 2015, l’Arquitecte Municipal de l’Excm. Ajuntament de Vic ha emès el següent informe:



59

“El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, com a revisió del planejament general vigent al municipi, va ser aprovat definitivament en data 19 de juliol de 2010 i verificat el text refós en data 21 de desembre de 2010 d’acord amb les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (DOGC núm. 5849 de data 31.3.2011).La present modificació puntual del POUM de Vic té com a objectiu potenciar la indústria càrnia com a motor econòmic de la ciutat i de la comarca i, per tant, es proposen un seguit de canvis en aquest sentit; amb la intenció de facilitar la consolidació i el creixement d’aquestes empreses.El present document incorpora totes les prescripcions establertes en l’informe favorable emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, a l’efecte de l’article 99 del Text refós de la Llei d’urbanisme, sobre la proposta de Modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal per a la modificació de la qualificació d’un tram del carrer de Sant Llorenç Desmunts, de data 18 de novembre de 2014.El present document incorpora les prescripcions establertes en l’informe de prevenció d’incendis emès, per la Regió d’Emergències Centre, de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, de data 14 de gener de 2015, en els requeriments normatius referits a les mesures de prevenció d’incendis.Aquest document també incorpora per a més claredat la normativa separada que, d’altra banda, ja quedava recollida en la memòria. Les modificacions proposades s’agrupen sota els següents enunciats:Modificació del sòl urbà en un tram del carrer de Sant Llorenç DesmuntsEl tram del carrer de Sant Llorenç Desmunts comprès entre el carrer de l’Ermita de Sant Francesc i el carrer de Folgueroles forma part de l’anomenada “illa càrnia”, ja que transcorre entre dues illes industrials dedicades al sector carni.Aquest tram de carrer, tot i formar part del sistema de vialitat, presenta algunes particularitats, com a conseqüència del compliment de les normes sanitàries del sector carni. Amb aquesta modificació es proposa adequar la qualificació d’aquest tram de carrer a les necessitats particulars que del seu ús se’n deriven.Modificació dels usos admesos a la zones 7c1 en l’àmbit de l’illa càrniaTenint en compte que la modificació proposada en el tram del carrer Sant Llorenç Desmunts en l’àmbit de l’illa càrnia, ve motivada pels usos i les activitats existents en les subzones industrials adjacents, es considera necessari limitar els usos d’aquestes indústries a aquells lligats a la indústria càrnia i els vinculats a aquest ús.Incorporació a la Normativa Urbanística de la regulació de la subzona 9cEl punt anterior comporta l’aparició d’una nova subzona urbanística; la subzona 9c.Aquesta subzona dins de la zona de jardins i passatges, ve a recollir les especificitats del tram del carrer de Sant Llorenç Desmunts comprès entre el carrer de l’Ermita de Sant Francesc i el carrer de Folgueroles.Modificació de l’article 376 de la normativa urbanísticaEs modifica l’article 376 de la normativa, ja que l’aparició de la nova subzona 9c fa variar el llistat de les subzones incloses dins de la zona de jardins i passatges (clau 9).



60

Modificació de l’article 357 de la normativa urbanísticaEs considera necessari modificar els punts 3 i 5 de l’article 357 de la normativa urbanística per tal de regular la distància de l’edificació als límits segons els gàlibs dibuixats en els plànols d’ordenació, així com l’ocupació màxima de la parcel·la en l’àmbit de l’illa càrnia.Cessió del 15% de l’increment d’aprofitament urbanísticD’acord amb el que s’estableix al punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la present proposta de modificació és una transformació urbanística de dotació. En aquest sentit, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió del 15% de l’increment d’aprofitament urbanístic.Cessió d’Espais LliuresD’acord amb el que s’estableix al punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la present proposta de modificació és una transformació urbanística de dotació. En aquest sentit, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió d’espais lliures públics i zones verdes corresponents.Documents modificatsLes modificacions proposades suposen la modificació dels següents plànols:o.04.1 a Qualificació i Ordenació 1/10.000o.04.2 a Qualificació i Ordenació 1/5.000o.04.3 4 Qualificació i ordenació 1/2.000S’incorporen per tant els següents plànols:o.04.1 a M06 Qualificació i Ordenació 1/10.000o.04.2 a M05 Qualificació i Ordenació 1/5.000o.04.3 4 M03 Qualificació i ordenació 1/2.000Les modificacions proposades suposen la modificació dels articles 357 i 376 de la normativa urbanística del POUM, així com l’aparició de l’article 378 bis i de la fitxa AD 01-ILLA CÀRNIA.Normativa urbanísticaD’acord amb el que estableix l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en endavant TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, comporta suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial.D’acord amb el que estableix l’article 97.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, raona i justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.D’acord amb el que estableix l’article 98.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, no té per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals i garanteix el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes.



61

D’acord amb el que estableix l’article 99.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, comporta un increment del sostre edificable, de la intensitat, i la transformació dels usos.D’acord amb el que estableix l’article 99.1.a del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, inclou la identitat de tots els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades per aquesta modificació, i en concret en l’Annex 1 - Identitat de tots els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectades per la modificació en l’àmbit de l’illa càrnia.D’acord amb el que estableix l’article 99.1.b del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, tenint en compte que es tracta d’una modificació en sòl urbà consolidat, no cal establir cap previsió en el document de l’agenda o del programa d’actuació del pla, pel que fa a l’execució immediata del planejament ni de l’establiment del termini concret per a aquesta execució, ja que el planejament ja es troba executat.D’acord amb el que estableix l’article 99.1.c del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, inclou una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació, i en concret en l’Annex 2 - Estudi econòmic financer de la modificació enl’àmbit de l’illa càrnia.D’acord amb el que estableix l’article 99.2 del TRLUC, i donat que les determinacions del planejament general que es modifiquen tenen la vigència inferior a cinc anys, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, incorpora les prescripcions de l’informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, sobre l’Avanç de Modificació puntual del POUM a l’illa càrnia, i en concret en l’Annex 4 - Informe favorable emès a l’efecte de l’article 99.2 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, sobre la Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en l’àmbit de l’illa càrnia.D’acord amb el que estableix el punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, és una actuació de transformació urbanística de dotació, donat que és una actuació aïllada sobre terrenys que en origen tenen la condició de sòl urbà consolidat, i que tenen per objecte l’ordenació i l’execució d’una actuació que, sense comportar una reordenació general d’un àmbit, dóna lloc a la transformació dels usos preexistents i a l’augment de l’edificabilitat i de la densitat de determinades parcel·les i per tant, l’àmbit modificat ha de fer front a la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic tal i com preveu l’article 43.1.b del TRLUC, i donat que concorren les circumstàncies indicades en l’article 43.3 del TRLUC, es preveu que la cessió de sòl del 15% sobre l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporta l’actuació de dotació es substituirà per l’equivalent del seu valor econòmic, com a condició prèvia a l’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti la major edificabilitat atribuïda per l’ordenació, tal i com estableix el punt 4 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC. D’acord amb el que estableix el punt 3 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC, la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa



62

càrnia, és una actuació de transformació urbanística de dotació, donat que és una actuació aïllada sobre terrenys que en origen tenen la condició de sòl urbà consolidat, i que tenen per objecte l’ordenació i l’execució d’una actuació que, sense comportar una reordenació general d’un àmbit, dóna lloc a la transformació dels usos preexistents i a l’augment de l’edificabilitat i de la densitat de determinades parcel·les i per tant, l’àmbit modificat ha de fer front a l’exigència de majors reserves per a zones verdes i per espais lliures prevista a l’article 100.4, i donada la impossibilitat material d’emplaçar aquesta cessió d’espais lliures en el mateix àmbit, es substituirà per l’equivalent del seu valor econòmic tal i com preveu l’article 100.4.c del TRLUC, com a condició prèvia a l’atorgament de la llicència d’obra nova o de rehabilitació que habiliti la major edificabilitat atribuïda per l’ordenació, en proporció a l’increment d’aprofitament que es materialitzi en cadascuna de les llicències que es sol·licitin, tal i com estableix el punt 4 de la Disposició Addicional Segona del TRLUC.Conclusions / pronunciamentSegons l’exposat anteriorment i de l’anàlisi de la proposta i la documentació adjunta, s’informa favorable la Modificació puntual núm. 8 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a l’illa càrnia, a fi que pugui seguir la seva tramitació reglamentària per a la seva posterior aprovació provisional.”

Atès que no hi ha al·legacions, ni manifestacions presentades per resoldre, i que s’han recollit les determinacions establertes per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments; procedeix que el Ple municipal, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, aprovi provisionalment, tal com va aprovar inicialment, la Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic. Es donarà publicitat per mitjans telemàtics d’aquest acord d’aprovació provisional.

De conformitat amb l’art. 3 del Real Decret 1174/1987, de 18 de setembre, que regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’art. 54 del Real Decret Legislatiu 781/1986 que aprova el Text refós de les Disposicions legals de règim local i l’art. 173 del ROF, prèviament a l’adopció de l’acord del Ple de la corporació, s’ha d’emetre el corresponent informe de Secretaria.

Tot seguit es trametrà còpia d’aquest expedient administratiu complert i dues propostes degudament diligenciades de la Modificació puntual de POUM aprovada provisionalment, a la Direcció General d’Urbanisme per tal que es segueixi la tramitació establerta a l’art 98 TRLUC. En conseqüència, seguint les determinacions dels articles 92 i 97 TRLUC, si s’escau, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques l’aprovarà definitivament, previ informe favorable de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central i de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. No obstant això, en el supòsit que un terç del nombre legal dels membres de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, s’haurà de sotmetre l’expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, essent aleshores competent el Govern per resoldre definitivament l’expedient; i només pot ésser aprovatòria la seva resolució, si compte amb l’informe favorable de la Comissió Jurídica Assessora.



63

S’entendrà que la modificació ha estat denegada, si transcorregut el termini de dos mesos des de l’emissió del darrer informe, no s’adopta una resolució definitiva.Per a l’executivitat i obligatorietat de la Modificació puntual aprovada definitivament, l’administració de la Generalitat farà les publicacions que determina l’art. 106 i 107 TRLUC i concordants.



Primer.- Aprovar provisionalment, tal com fou aprovada inicialment, la proposta de “Modificació puntual núm. 8 del POUM de Vic: Illa càrnia”, redactada pels serveis tècnics municipals el 21 de novembre de 2014 i formulada per aquest Ajuntament.

Segon.- Donar publicitat per mitjans telemàtics, a la pàgina web d’aquest Ajuntament, de l’acord d’aprovació provisional.

Tercer.- Trametre a la Direcció General d’Urbanisme còpia d’aquest expedient administratiu complert i dues propostes degudament diligenciades de la Modificació puntual de POUM aprovada provisionalment, en suport paper i telemàtic, per tal que seguint la tramitació establerta a l’art. 98 TRLUC procedeixi a la seva aprovació definitiva, si s’escau.

Quart.- Facultar a l’Excm. Sr. Alcalde President o al Tinent d’Alcalde en qui delegui per a la signatura de tots els documents que calguin per a l’efectivitat d’aquest acord.


Sr. Barnolas: La CUP vam votar en contra en l’aprovació inicial i avui farem el mateix, per coherència. Insistim que no era del nostre grat que unes empreses privades s’hagin anat apropiant d’un espai públic com és un carrer. Tornem a dir que en termes possibilistes i d’immediatesa ara el que caldria fer és una desafectació de domini públic i llavors treure el carrer a subhasta pública, donat que és la manera més neta de fer les coses. Esperem que amb aquest procediment que tingui lloc en breu l’Ajuntament ingressi recursos econòmics, que pensem que fa temps haurien d’estar a la caixa municipal.

Sr. Alcalde: És que la subhasta es farà, després, i a la caixa no poden ser-hi abans perquè era públic. Per tant, hi seran quan toqui.

QUEDA APROVAT PER 15 VOTS A FAVOR (CIU, PSC, ERC, ICV, SI I ELS 2 RNA)2 EN CONTRA (CUP) I 3 ABSTENCIONS (PXC)



64

20.- APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL NÚM. 9 DEL POUM DE VIC: LA SUBZONA 1A1 I LA SUBZONA 8 (5)

1.- Antecedents

A la sessió de 21 de desembre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va donar conformitat al Text refós del POUM de Vic, presentat per l’Ajuntament en compliment de les determinacions establertes a l’acord de 19 de juliol. L’acord d’aprovació definitiva, així com les normes urbanístiques del POUM de Vic, es van publicar al DOGC núm. 5849A, del 31 de març de 2011. Tal com determina l’art. 94 TRLUC el planejament urbanístic, atès que és una disposició administrativa de caràcter general, té vigència indefinida i és susceptible de modificació.


El 19 de març de 2015 l’arquitecte municipal Sr. Ramon Juvany ha emès informe en relació a la Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic d’usos a l’art. 101 del POUM, al qual fa constar el següent: “El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, com a revisió del planejament general vigent al municipi, va ser aprovat definitivament en data 19 de juliol de 2010 i verificat el text refós en data 21 de desembre de 2010 d’acord amb les prescripcions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (DOGC núm. 5849 de data 31.3.2011).La present modificació puntual del POUM de Vic modifica alguns aspectes de l’article 101 de les normes urbanístiques del POUM. Aquest article és el que regula els usos en les zones de sòl urbà. L’objectiu d’interès públic de les modificacions proposades és per una banda facilitar la conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat, en concret dels edificis civils més emblemàtics inclosos en la subzona 1a1, i per altra millorar l’activitat econòmica del municipi i facilitar el trasllat i la implantació fora de la trama urbana residencial de les activitats de taller de reparació de vehicles.La modificació proposada s’agrupa sota el següent enunciat:Modificació de l’article 101 del POUMEs proposen dues modificacions d’aquest article.La primera per permetre que mitjançant informe previ del Patronat de la Ciutat Antiga, es puguin regular internament en cada parcel·la, els usos que el POUM ja admet en la subzona 1a1. Respecte d’aquesta modificació caldrà informar a la Direcció General de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal que emeti el corresponent informe.La segona per admetre l’ús de taller de reparació de vehicles en els àmbits de la clau 8 regulats segons l’índex 5, que es trobin en entorns no residencials de la ciutat, que es qualifiquen com a zona de serveis centrats bàsicament en l’activitat terciària o d’algunes activitats tradicionals. Tot i que la trama urbana consolidada, definida segons la legislació comercial, és l’instrument que es pren per delimitar l’àmbit de la ciutat residencial, aquest ús no té efectes en cap activitat comercial i per tant no es considera necessari informar en aquest cas a la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya.



65

Documents modificatsLa modificació proposada no suposa la modificació de cap plànol, ja que només afecta a aspectes normatius.La modificació proposada suposa la modificació de l’article 101 de la normativa.Normativa urbanísticaD’acord amb el que estableix l’article 73.1 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en endavant TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), comporta suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també de suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, i es concreta en dues subzones, la subzona 1a1 i la subzona 8 (5).D’acord amb el que estableix l’article 85.5 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), afecta organismes per raó de llurs competències sectorials, i en concret a la Direcció General de Cultura.D’acord amb el que estableix l’article 85.7 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), afecta als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confina amb el del municipi que és objecte del pla, i en concret als ajuntaments de Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga i Santa Eulàlia de Riuprimer.D’acord amb el que estableix l’article 97.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), raona i justifica la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.D’acord amb el que estableix l’article 98.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Plad’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), no té per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals i garanteix el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes.D’acord amb el que estableix l’article 99.1 del TRLUC, la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), no comporta un increment del sostre edificable, de la intensitat, i la transformació dels usos.Conclusions / pronunciamentSegons l’exposat anteriorment i de l’anàlisi de la proposta i la documentació adjunta, s’informa favorable la Modificació puntual núm. 9 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic a la subzona 1a1 i la subzona 8 (5), a fi que pugui seguir la seva tramitació reglamentària per a la seva posterior aprovació inicial.

3.- Legislació aplicable i marc normatiu



66

- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, modificat per Llei 3/2012, 22 de febrer (TRLUC)

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (RLUC)

- Real Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl (LS)

- Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL)- Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del

Procediment Administratiu Comú (LRJAPiPAC)- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal

i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC)


Formulació

L’art. 76.2 TRLUC determina que correspon formular els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) als Ajuntaments, essent aquesta Modificació núm. 9 del POUM de Vic promoguda d’ofici per aquest Ajuntament i redactada pels serveis tècnics municipals.

S’entén per modificació de POUM la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes establerts a l’art. 116 RLUC; així ho estableix l’art. 117.1 RLUC.

De conformitat amb l’art. 96 TRLUC, la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.

Determinacions

En compliment de l’art. 97.1 TRLUC aquesta proposta de modificació ha de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. També ha de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica i, en qualsevol cas, les que determina l’art. 118.1 RLUC.

En el cas que les modificacions proposades recullin algun dels supòsits de l’art. 100 TRLUC ha de preveure els corresponents increments de reserves per a sistemes urbanístics; i si es dona algun dels supòsits de l’art. 97.2 TRLUC haurà de ser objecte de valoració negativa.

SuspensióDe conformitat amb l’art. 73.2 TRLUC, l’acord d’aprovació inicial de la Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic, determina suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats



67

concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma o rehabilitació de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, en concret, a dues subzones, la subzona 1a1 i la subzona 8 (5). Aquesta suspensió tindrà una duració màxima de dos anys. Tal com estableix l’art. 102 RLUC s’ha concretat l’àmbit de suspensió i el seu abast, que quedarà a disposició del públic a les dependències municipals de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic al llarg del termini de suspensió.

Tot això sense perjudici de les determinacions establertes a l’apartat quart del referit article 102.

Procediment per a la seva aprovació

Vistos els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la LRBRL i els articles 52.2.c) i 114.3.k) del TRLMRLC; i els articles 8.5.a) i c), 73.3, 80.a), 85.1,4,5i7, 96.a) i 97, 106 i 107 TRLUC i l’article 23, 107, 112, 116 al 118 RLUC. De conformitat amb la normativa urbanística vigent, el procediment per a la seva aprovació és el següent:

Correspon al Ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, adoptar l’acord d’aprovació inicial de la “Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic: d’usos a l’art. 101 del POUM” i de suspensió de procediments i llicències conforme l’art. 73.2 TRLUC

De conformitat amb l’art. 3 del Real Decret 1174/1987, de 18 de setembre, que regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’art. 54 del Real Decret Legislatiu 781/1986 que aprova el Text refós de les Disposicions legals de règim local i l’art. 173 del ROF, prèviament a l’adopció de l’acord del Ple de la corporació, s’ha d’emetre el corresponent informe de Secretaria.

Tot seguit, en els deu dies següents s’ha d’exposar a informació pública durant el termini d’un mes, mitjançant inserció d’anuncis al BOPB, al diari Avui i al tauler d’anuncis municipal, i es donarà a conèixer a la pàgina web per mitjans telemàtics. A l’anunci s’indicarà: l’instrument de planejament sotmès a informació pública, l’adreça i horari de la dependència en la qual es pot exercitar el dret d’informació, així com el mitjà telemàtic on es pot consultar.

A més, durant la informació pública, conjuntament amb la Modificació de POUM, cal que s’exposi un document comprensiu dels extrems següents: Primer.- Concreció de la delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, i concreció del termini de suspensió i de l’abast de les llicències i tramitacions que se suspenen. Segon.- Un resum de l’abast de llurs determinacions i, en tractar-se d’una



68

modificació de planejament, plànol d’identificació dels àmbits en els que l’ordenació proposada altera la vigent i resum de l’abast de l’alteració.

Simultàniament al tràmit d’informació pública, es concedirà audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb el d’aquest municipi, de conformitat amb l’art. 85.7 TRLUC. En concret, als ajuntaments que es concreten a l’informe tècnic emès.

També simultàniament, de conformitat amb l’art. 85.5 TRLUC, s’ha de sol.licitar informe als organismes afectats a raó de llurs competències sectorials; a aquest cas concret, tal com determina l’informe tècnic emès, s’ha de donar-ne trasllat a la Direcció General de Cultura.

A la vista de les al·legacions que s’hagin presentat, els tècnics municipals emetran el corresponent informe. Tot seguit, el Ple municipal, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, adoptarà l’acord de resolució d’al·legacions i aprovació provisional de la Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic, si procedeix. Això sense perjudici d’obrir un nou termini d’informació pública i, si s’escau, d’audiència, si es dona algun dels casos regulats a l’art. 112 RLUC. Es donarà publicitat per mitjans telemàtics d’aquest acord d’aprovació provisional.

Tot seguit es trametrà còpia d’aquest expedient administratiu complert i dues propostes degudament diligenciades de la Modificació puntual de POUM aprovada provisionalment, a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central per tal que procedeixi a la seva aprovació definitiva, si s’escau. Per a la executivitat i obligatorietat de la Modificació puntual aprovada definitivament, l’administració de la Generalitat farà les publicacions que determina l’art. 106 i 107 TRLUC i concordants.

Tot això, sense perjudici de les determinacions que estableixi al seu informe preceptiu la Secretària d’aquest Ajuntament.



Primer.- Aprovar inicialment la proposta de “Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic: usos a l’art. 101 del POUM – subzona 1a1 i subzona 8 (5)”, redactada pels serveis tècnics municipals a març de 2015 i formulada per aquest Ajuntament.

Segon.- Suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats concrets i de projectes de gestió urbanística i d’urbanització, com també l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma o rehabilitació de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, durant un termini màxim de dos anys, en concret, a dues subzones, la



69

subzona 1a1 i la subzona 8 (5). Això sense perjudici de les determinacions establertes a l’art. 102.4 del RLUC.

La concreció de l’àmbit afectat per la suspensió queda a disposició del públic a les dependències municipals de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Vic al llarg del termini de suspensió.

Tercer.- Sotmetre la Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic aprovada inicialment a informació pública durant el termini d’un més, a comptar des de la darrera publicació de l’edicte, per tal que hom hi pugui presentar les al·legacions i manifestacions que, en el seu cas, es considerin pertinents.

L’edicte de convocatòria, que tindrà el contingut determinat a l’art. 23.3 RLUC, es publicarà al BOPB, al diari Avui i al tauler d’edictes municipal; així mateix es donarà a conèixer la informació pública per mitjans telemàtics.

Durant el període d’informació pública s’exposarà conjuntament amb el pla la documentació que determina l’art. 8.5.a) TRLUC.

Quart.- Atorgar audiència durant el termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb el d’aquest municipi, de conformitat amb l’art. 85.7 TRLUC; en concret als Ajuntaments de Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, St. Bartomeu del Grau, Santa Eugènia de Berga i Sta. Eulàlia de Riuprimer.

Cinquè.- Trametre certificat d’aquest acord, així com un exemplar de la Modificació puntual núm. 9 del POUM de Vic aprovada inicialment, a la Direcció General de Cultura, per tal que en el termini d’un mes, comptat des del dia següent a la seva notificació, emeti el corresponent informe sectorial.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, CUP, PSC, ERC, ICV, SI I ELS 2 RNA) I 3 ABSTENCIONS (PXC)

21.- RATIFICAR LA DISSOLUCIÓ DEL CONSORCI URBANÍSTIC PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ARE DE LA BÒBILA I EL GRAELL

I.- Antecedents

El proppassat 2 de febrer, el Consell General del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de El Graell i La Bòbila del terme municipal de Vic, per unanimitat de tots els seus membres, va acordar:



70

De conformitat amb el que preveuen els articles 12.2.u) i 20.2.c) dels seus estatuts, aprovar la dissolució del Consorci Urbanístic pel desenvolupament de les ARE El Graell i la Bòbila de Vic. Així mateix, subjectar aquest acord a la ratificació per part de les entitats que integren el Consorci, d’acord amb allò que disposen l’art. 29.2 dels Estatuts del Consorci i l’art. 324 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals (ROAS), la qual se sotmetrà a la tramitació i procediment que en cada cas correspongui.

Es fa constar expressament als efectes de l’article 29.3 dels Estatuts del consorci, que aquest no és titular ni disposa de cap patrimoni, no havent formulat ni aprovat cap pressupost per a poder dur a terme la seva activitat, per la qual cosa no procedeix designar un liquidador que hagi d’executar tots aquells actes que fossin necessaris per a procedir a la liquidació dels bens, drets i obligacions del Consorci fins a l’extinció definitiva de la seva personalitat jurídica. Tampoc procedeix, doncs, la reversió als ens consorciats de cap actiu, obra o instal·lació. Amb la dissolució del Consorci, doncs, aquest es pot donar per liquidat.

Això es va acreditar davant d’aquest Ajuntament, mitjançant el certificat del referit acord de dissolució signat pel Secretari i el President del Consell General del Consorci, que fou presentat el dia 19 de febrer de 2015 al registre general d’entrades amb núm. 1863.

II.- Consideracions jurídiques i fonaments de Dret

De conformitat amb els articles 20.2 i 29.2 dels Estatuts del referit Consorci i l’article 324 ROAS, l’acord de dissolució adoptat per unanimitat de tots els membres del Consell General del Consorci, ha de ser ratificat pels òrgans competents de cadascun dels ens consorciats.

Per part de l’Ajuntament de Vic correspon al Ple municipal adoptar l’acord de ratificació de la dissolució del referit Consorci, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació, tal com determina l’art. 313 ROAS i l’art. 123.1.f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). Prèviament a l’adopció d’aquest acord és preceptiu l’informe previ de Secretaria de conformitat amb l’art. 122.5.e.2 LRBRL i, també, l’informe de la Intervenció Municipal.

Tot seguit, tal com determinen els articles 160 i 313 ROAS, el referit acord de ratificació s’ha de sotmetre a informació pública durant el termini de trenta dies, mitjançant inserció del corresponent edicte al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis municipal. El termini comptarà des del dia següent al de la darrera publicació.

Transcorregut el referit termini d’informació pública, de no presentar-se cap al·legació, ni manifestació, s’elevarà a definitiu l’acord de ratificació de la dissolució del Consorci Urbanístic de les ARE de Vic, per Decret de l’Alcaldia.



71

Un cop aprovat l’acord de ratificació de dissolució del Consorci, es notificarà a l’Incasol, en la seva qualitat de ens consorciat. També es notificarà a la Direcció General d’Administració Local a l’efecte de fer-ho constar al Registre dels ens locals de Catalunya, tal com determina l’art. 313.5 ROAS

Tot això, sense perjudici de les determinacions que estableixin al seu informe, la Secretària d’aquest Ajuntament i l’Interventor de Fons Municipal.



Primer.- Ratificar l’acord de dissolució del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de les Àrees Residencials Estratègiques de El Graell i La Bòbila del terme municipal de Vic, adoptat pel seu Consell General a la sessió de 2 de febrer de 2015

Segon.- Sotmetre aquest acord a informació pública durant un termini de trenta dies, a comptar des del dia següent al de la darrera publicació del corresponent anunci al BOPB, al DOGC i al tauler d’edictes municipal, per tal que es puguin presentar les manifestacions i/o al·legacions que es considerin convenients.

Tercer.- Transcorregut el referit termini d’informació pública sense que s’hagin presentat al·legacions, s’elevarà a definitiu l’acord de ratificació de la dissolució del referit Consorci per Decret de l’Alcaldia.

Quart.- Trametre certificació de l’acord de ratificació aprovat definitivament a l’Incasol i a la Direcció General d’Administració Local.

Cinquè.- Facultar al Sr. Alcalde i al tinent d’alcalde en qui, en el seu cas, delegui, per a representar a aquest Ajuntament en totes les actuacions necessàries per a l’execució d’aquest acord.


Sr. Barnolas: La CUP votarem a favor, però farem un comentari crític, perquè l’actuació que s’ha donat a l’ARE d’El Graell i La Bòbila ha estat un nyap urbanístic important. Serem crítics,però votarem a favor, perquè dissoldre el consorci ens ajuda a avançar cap a una solució política i urbanística d’aquests espais. Avui dia, lamentablement, El Graell i La Bòbila són un desert paisatgístic, el més clar exemple del paisatge desolador de la crisi i de la bombolla immobiliària. On hi havien d’anar a viure desenes de persones ara comptem amb desenes



72

les conseqüències d’aquesta febrada constructora: camps rebentats, sèquia inclosa, i el paisatge tradicional esborrat; aquesta és la crua realitat. Nosaltres hem analitzat la mínima informació que tenim sobre el tema i volíem fer algunesconsideracions polítiques:La primera és que destaca que a l’expedient de l’ARE, o bé no hi ha permís d’obres, o bé nosaltres no l’hem vist, no l’hem pogut consultar, per tant, no hem trobat cap plànol d’allò que veritablement s’anava a fer. Molt menys encara hem trobat pressupostos. Tota aquestadocumentació entenem que hauria d’existir i que hauria d’estar en aquest expedient.Per altra banda, els plànols que hem trobat, els plànols que ens han estat exhibits, que en tenim fotos perquè els vam consultar, no es corresponen amb el traçat dels carrers que es van començar a executar. No entenem tampoc per què ha passat això.L’Ajuntament va constituir amb l’INCASOL un consorci urbanístic per gestionar les obres, amb participació i obligacions al 50%, però vostès van dir que aquest consorci no va executar ni un euro del pressupost, i l’interventor també ho assegura. La nostra pregunta és: si no ho va fer el consorci, qui ho va fer, perquè la festa s’ha celebrat, allà on hi havia camps ara ja no hi són. Per tant, alguna actuació s’hi ha fet i nosaltres volem que ens diguin qui ha pagat aquesta festa. Volem que assegurin públicament que l’Ajuntament de Vic no hi ha perdut cap euro, i també volem que ens diguin quants recursos públics s’hi han llençat, encara que no hagin estat recursos directament de l’Ajuntament.Ara es vol dissoldre el consorci sense donar cap mena d’explicació de la seva gestió, o de la seva no gestió, ni a la ciutadania ni a la gent ni als regidors, perquè si jo no arribo a intervenir ningú de l’equip de govern ens explica res.Tampoc no consta enlloc de la documentació que hem consultat qui va pagar el projecte d’obra de l’ARE. Tampoc hem trobat quina empresa constructora va realitzar la part de l’obra executada, perquè estarem d’acord que abans hi havia uns camps i ara ja no hi són. Tampoc sabem si es va adjudicar per concurs públic; en aquest sentit a nosaltres ens planen les ombres.En un diagrama del finançament de l’obra trobat a l’expedient s’hi contemplava la possibilitat de permutar amb un constructor. Nosaltres entenem que aquesta reparcel·lació no s’ha fet i, per tant, o bé el constructor no ha cobrat i a més no es queixa, hipòtesi poc probable, o bé ha rebut altres contrapartides, no sabem quines, perquè no ens han explicat res. A més, s’ha descobert un jaciment arqueològic de molta importància, similar al de L’Esquerda, segons alguns experts i expertes, però l’actuació que hi va haver a El Graell va provocar-hi danys notables. El jaciment arqueològic es va deixar mal protegit i això ha propiciat que hagi quedat exposat a l’espoliació dels furtius.Recordem també que tots els grups municipals excepte la CUP van votar en el seu moment a favor de l’ARE d’El Graell, i avui nosaltres si votem a favor és perquè apostem per trobar una solució, que pot ser la moció que vam portar la CUP per reutilitzar els solars buits i donar-los un ús social; és una oportunitat per començar a canviar la realitat de l’ARE d’El Graell, que estem tots d’acord en què alguna cosa haurem de fer-hi. Per tant, en aquest sentit demanem que comencin a identificar terrenys a El Graell i La Bòbila per tal que les entitats puguin portar a terme projectes socials i d’interès general, i fins que no s’asseguri la



73

reutilització social d’aquestes parcel·les, d’aquests terrenys, no es bonifiqui l’IBI, perquè ens sembla que pot ser una mesura per tal que els propietaris dels terrenys ens ajudin a avançar sobre una solució per aquest nyap urbanístic que per nosaltres ha estat El Graell i La Bòbila.Això és tot.

Sr. Alcalde: A vostès jo ja els hi tinc de suposar mala fe, perquè aquí hem parlat d’això moltes vegades, i els hi hem explicat mil vegades el que ha passat, però vostès no escolten. A les comissions se’ls hi explica, a les juntes de portaveus se’ls hi explica, però vostès no escolten, fan preguntes i se’ls contesta, per escrit i de viva veu, i això que vostè demana ara se li ha contestat mil vegades. Les obres es van fer abans de l’ARE i les va fer l’Incasòl amb un govern anterior al nostre mandat. El permís d’obres era fet per aquell govern anterior al nostre mandat i som nosaltres els que parem les obres a l’Incasòl. Li vaig explicar en motiu de la moció i li estic explicant ara; llegeixi’s les actes. Per què demanen les coses dues vegades? Quin dubte volen crear sobre aquesta ARE? No hi ha cap dubte, l’ARE no ha funcionat, i com que no ha funcionat no hi ha despeses ni permisos d’obres ni hi ha res, perquè és anterior. I la despesa la va suportar l’Incasòl, que l’haurà de subsanar el seu dia quan es tiri endavant aquesta urbanització, que l’han de pagar els seus propietaris, només faltaria. Però no hi ha res. El traçat de carrers és clar que no coincideixen, perquè era un nou projecte, i no es va realitzar perquè vam entrar en crisi. Però era un projecte social, sap senyor Barnolas? Era un projecte social i el vam subscriure amb ICV i el PSC perquè donava un 10% més d’habitatge social, i ho pagava l’Administració. A més a més l’Ajuntament cobrava per avançat de les infraestructures i ens feien un nou edifici, que vam triar pels nostres jutjats. Hi havia molts avantatges i per això vam subscriure aquests ARE. Al de La Bòbila no li ha passat res, no hi fiqui La Bòbila perquè està igual que estava. I el jaciment arqueològic el trobem nosaltres, nosaltres parem les obres i el protegim; està a protecció de Cultura, i està en una situació tècnica de protecció, que és l’adequada, fins que es trobi qui es pot fer càrrec d’aquesta conservació. Però això ho hem dit ja mil vegades. Per què ho tornen a treure aquí? És mala fe o què passa, és que vostès no escolten? Jo entenc que és mala fe, perquè em sembla que els demés ja han escoltat el que hem dit aquí mil vegades sobre aquest ARE. Ara el desfem perquè hem de tornar a la fase anterior, ja ho hem explicat, i què farem? Doncs tornar urbanísticament a la fase anterior, però mantenint, lògicament, la inversió pública en valor, que és de l’Incasòl, però és la nostra obligació, i això ho farem així i està planificat així. Per això avui, de mutu acord amb l’Incasòl, dissolem aquest consorci, per desgràcia, perquè vam entrar en crisi. Tant de bo s’hagués fet, perquè tindríem un altre model de ciutat, tindríem més serveis i més habitatge públic, que és el busquen els ARE, senyors de la CUP; tant parlar d’habitatge públic, doncs mirin, aquí en teníem un 10% més, i ara, desfent aquest consorci, tornarem al 40 en comptes del 50.

Sr. Fuentes: Vostè ha donat unes explicacions, vostè és especialista i lògicament ha de donar explicacions de tot. Malgrat que això, la dissolució d’una cosa que estava ja en una mort anunciada, com que és una herència de l’ínclit senyor Xavier Solà, que el seu projecte és de megalòmans, i tenim molts dubtes de totes les coses que hagi tocat aquesta persona, doncs la veritat és que en aquest punt no volem saber-hi res i simplement ens abstindrem.



74

Sr. Lapeira: Nosaltres teníem intenció de votar-hi a favor i continuarem votant-hi a favor. Això se’ns va explicar força bé a la comissió; en aquest sentit nosaltres entenem que el que es preveu ara és tornar El Graell a la situació de La Bòbila, i em sembla que en això tots hi estem d’acord. Només agrairia que el company de la CUP matisés un comentari, quan ha dit que tots els grups municipals d’aquest Ajuntament s’hi van mostrar a favor, perquè quan es va desenvolupar aquesta ARE, Solidaritat no tenia representació en aquest Ajuntament.

Sr. Raurell: Una mica en la línia que ha encetat el senyor alcalde, dir que les àrees residencials estratègiques van ser una aposta important del govern tripartit en uns moments en què hi havia una forta demanda d’habitatge; després s’ha vist que era fictícia en moltes parts, però el cert és que en aquells moments hi havia una forta demanda d’habitatge. Llavors es feia un estudi a nivell de tot Catalunya i es definien aquelles àrees residencials estratègiques, que això en definitiva vol dir l’ARE, per proveir fonamentalment habitatge social i per proveir equipaments -recordem que en aquest ARE hi anaven els nous jutjats, que ve fan falta, i que hi anaven unes escoles-. Per tant, habitatge social, equipaments, escoles, nova urbanització, urbanització compacta, no urbanització difosa sinó urbanització compacta, endreçant el territori i preveient uns creixements que, evidentment a pilota passada, s’ha vist que eren sobredimensionats, però en aquells moments semblava que tenien una plena coherència. Avui estem parlant de dissolució del consorci urbanístic, no estem parlant del pla director urbanístic, no estem parlant del pla parcial d’ordenació, no estem parlant del projecte d’urbanització, no estem parlant del projecte de reparcel·lació, únicament estem parlant de la dissolució del consorci urbanístic, que és un organisme de gestió, i quan la gestió s’ha demostrat que és manifestament inviable, l’únic que li pertany a aquest consorci és la seva desaparició, és el més coherent. Aquesta desaparició s’ha de fer d’una manera endreçada en el sentit, no pas del propi conveni, que desapareix simplement per inanició, sinó en el sentit que retrocedim on estava l’escenari abans, doncs s’han de mantenir els drets legítims dels propietaris, que alguns també eren pagesos, i també s’han de mantenir en la mesura del possible els drets de l’Incasòl, perquè això ho va comprar amb diner públic i ho hem pagat en definitiva entre tots. Per tant, s’ha d’intentar que aquesta inversió tingui la major rendibilitat social possible, que potser en aquests moments no és fent habitatges, la major rendibilitat possible destinant els terrenys de la manera que sigui, però respectant el procés i respectant la inversió pública. Em costa molt dir que hi hagi mala fe en aquest procés, simplement són processos que han decantat com han decantat, perquè si al 2007 haguéssim tingut la bola del futur ho haguéssim aturat. Ara no ens entretindrem a parlar de les conseqüències de la bombolla, però simplement repeteixo que aquí no s’està parlant de totes aquestes qüestions, sinó només del consorci urbanístic, em sembla que ens hauríem de limitar a això, i com a organisme de gestió si no hi ha gestió no hi ha organisme i, per tant, nosaltres votarem favorablement a aquesta dissolució.



75

Sr. Tornafoch: Nosaltres també donarem suport a aquesta dissolució, i estic bàsicament d’acord amb el que acaba de dir en Jacint i també amb el que ha assegurat l’alcalde. Això és fruit d’una època determinada; jo recordo en aquells temps haver anat a moltes xerrades, moltes conferències d’experts que no eren de cap partit polític en el marc del Consell Comarcal, i ens explicaven que Vic anava cap a un llindar de creixement de 70-80.000 habitants, i sobre això una administració municipal no podia fer altra cosa que ordenar-ho, perquè és l’única competència que teníem. La bombolla immobiliària, des d’un municipi, era com un cavall desbocat que intentaves dominar, i el que feia en aquells moments l’Ajuntament era dominar-ho; la gran batalla, la gran discussió en aquells moments va ser de quina manera dominàvem aquest cavall, però a més en favor de la gent que ho necessitava. Era passar del 40% d’habitatge públic al 50% perquè hi havia una gran necessitat i una previsió de creixement espectacular, que no era el que nosaltres volíem. La gent de Vic no volien guanyar 5.000 habitants cada any, i és que els guanyàvem, és que venien, i què havíem de fer, posar fronteres al Congost? Nosaltres no teníem potestat per fer això. Està clar que potser hi havia polítiques a nivell de govern català o de govern espanyol o de govern europeu que podien limitar això, però un ajuntament com el de Vic l’únic que podia fer era intentar ordenar-ho. Estic segur que d’errors en vam cometre, però amb la voluntat de no destrossar el nostre territori, no destrossar el nostre municipi, i fer de Vic una ciutat que no perdés... Me’n recordo que els grans debats en aquella època eren els debats sobre la identitat de Vic, sobre que Vic és Vic i no volem ser Granollers, aquests eren els gran debats. Nosaltres volíem acotar això i a sobre que no rebés la patacada la gent amb menys recursos, perquè els preus dels pisos, no sé si ho recorden, pujaven un milió de les antigues pessetes cada mes. Hi havia gent que els era impossible poder tenir... ara també hi ha gent que no hi té accés, però per altres motius, bàsicament perquè no té feina, però en aquell moment, tot i treballar no hi podies accedir. Per tant, era fruit d’una època, i en aquella època es va fer això per proveir habitatge social i per proveir equipaments, com els jutjats, que falta farien, i una escola, que també feia falta en aquells moments i ara també crec que faria falta. Òbviament ha passat el temps, tot això no ha succeït, han canviat les circumstàncies i, per tant, continuar amb això no té sentit i s’ha de resoldre. Però revisitar el passat, en fi... Jo assumeixo tota la part de culpa que hagi pogut tenir i els errors que hagi pogut cometre, però també entenc, almenys en el meu cas, jo puc parlar per mi, que a tot al que jo vaig donar suport era per preservar que Vic continués sent Vic; i segon, per afavorir en la mesura del possible els interessos de les classes populars i el seu accés a l’habitatge i als serveis públics de qualitat, amb barris de qualitat, com ha dit el senyor Jacint Codina, perdó, el senyor Jacint Raurell; és que era en l’època d’en Jacint Codina quan tot això es va moure. Per tant, ens pot agradar més o menys, però el que vam fer és això, ni més ni menys; ara, això no ha lugar i ho liquidem, és així de senzill, aquesta és la història.

Sr. Barnolas: Si nosaltres hem fet la intervenció que hem fet, i jo he dit el que he dit, és perquè tant a nosaltres, la CUP, que som grup municipal, com les entitats que conformen la plataforma Recuperem El Graell, els hi està sent molt difícil accedir a la informació d’unajuntament on diem que tenim un segell de qualitat en la transparència. Per això nosaltres hem fet la intervenció que fem. I de mala fe, cap; penso que ens diuen que tenim mala fe



76

perquè la CUP som els únics que ens hi hem oposat i no és el nostre model. Ara nosaltres defensem una solució digna per aquests terrenys, posem els punts sobre les is i els hi diem que reconeguin que l’ARE ha estat un nyap. Referent a altres intervencions que s’han fet, jo entenc que era una època de bombolla immobiliària i que de pisos buits n’hi havia a milers com ara, per tant, no sé fins a quin punt l’ARE estava justificada; en tot cas, és un debat que queda obsolet. M’agradaria acabar dient que si ens trobem en aquesta situació i si la plataforma Recuperem El Grall existeix és pel que hem dit, perquè ha set un nyap, perquè no hi ha ni l’ARE ni els camps que hi havia. És a dir, el llegat humà deixat pels anys: una antiga sèquia, un molí, els pous, els camps... tots aquests terrenys no hi són i tampoc hi ha un ARE. Hi ha hagut una petita execució d’obra que ho ha aixafat tot, i ara es fa complicada una solució i, a part, nosaltres encara no tenim garanties de com es repararà el dany causat. M’agradaria que em contestessin alguna cosa sobre el que he dit de començar a aplicar la moció dels solars buits en aquests espais, perquè em sembla que són idonis, em sembla que poden fer un servei d’interès general molt important, i que moltes entitats, per exemple els horts solidaris, es mostrarien interessades en poder tirar endavant un projecte social en aquests terrenys, perquè no hi ha cap més solució a curt termini. Per tant, també m’agradaria que es pronunciessin sobre això.

Sr. Ballana: No teníem previst intervenir, però en funció del debat, que jo crec que no toca en aquest punt, és per deixar clara la posició del que s’aprova avui. En aquest punt l’únic que es fa és dissoldre un consorci, que és una figura que jurídicament calia dissoldre, i no es fa res més. En aquest punt no s’està debatent el futur d’El Graell, perquè si aquest fos el punt segurament hi haurien altres intervencions, inclosa la nostra, que no apuntarien a un vot favorable; per tant, no cal enganyar la gent. Com han dit diferents companys, en aquest punt només s’intenta aprovar la dissolució d’una figura jurídica que calia dissoldre, només és això el que s’aprova, també evidentment amb el nostre vot favorable, no el futur d’El Graell i de La Bòbila.

Sr. Tornafoch: Una mica enllaçant amb el que deia en Joan, és veritat que en el que ha de ser allò jo crec que estarem d’acord, fins i tot amb vosaltres, segur que estarem d’acord en el que ha de ser, però revisitar el passat, ja n’hem parlat i va ser el que va ser. A partir d’ara el debat sobre el que ha de ser, podem parlar-ne i segurament ens posarem d’acord en moltíssimes coses, perquè ara les circumstàncies són radicalment diferents i tots o gairebé tots ho veiem. Jo ja no hi seré aquí, però els que estigueu aquí m’imagino que estareu d’acord en consensuar coses que tornin a aquell espai l’aspecte que havia tingut antigament sense que ningú en surti perjudicat, ni els propietaris, que també tenen alguna cosa a dir.

Sr. Serrat: Jo només volia precisar el que deien vostès de la dificultat en analitzar i veure la informació. Els recordo que ens van entrar dues instàncies fa un any o més, i era evident que eren redactades per la mateixa persona perquè deien exactament els mateixos punts, i nosaltres els hi vam contestar que tota la informació que volien la tenien a la seva disposició, la podien consultar, i els hi vam ensenyar on estava. A més a més, els vam convidar a venir a



77

una sessió específica amb els nostres tècnics, els hi vam preparar per cada una de les dues instàncies, i vostès no hi eren; però els veïns sí que van venir i se’ls hi va explicar al llarg de més de dues hores com evolucionava tot aquest tema. Això s’ha fet, no s’ha amagat cap informació, tot està a disposició de qui vulgui, però el que no farem són 4 o 5000 fotocòpies de plànols i de papers a tothom que ens ho demani en una instància. És a dir, les instàncies no poden obturar l’Administració, i això hagués sigut així si tothom que ens ho hagués demanat li haguéssim fet les fotocòpies que volien. Ara bé, la informació la poden veure sempre que vulguin.


22.- APROVAR L'ADDENDA DE PRÒRROGA DEL CONVENI SUBSCRIT ENTRE L'AGÈNCIA DE L'HABITATGE DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE VIC PER A LA CESSIÓ DE LA GESTIÓ D'ÚS DE 4 HABITATGES DE TITULARITAT PÚBLICA.

Atès que en data 14 de gener de 2014, es va formalitzar un conveni de col·laboració, entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament de Vic, per un termini d’un any, relatiu a la cessió de la gestió de quatre habitatges per impulsar programes socials d’habitatge relacionats amb la inclusió de persones amb especials necessitats d’atenció.

Els habitatges en qüestió són els següents:

c/Bisbe Font Andreu, 8, Bl 1, 1r 1ac/Bisbe Font Andreu, 8, Bl1 2n 1ac/Bisbe Font Andreu, 8, Bl 1 2n 4ac/Raimon d’Abadal, Esc 7 4t B.

Atès que en data 8 d’octubre de 2014 es va signar l’addenda de reajustament de preus al conveni de data 14 de gener de 2014 atès que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va procedir a fer un reajustament en el preu d’arrendament dels habitatges públics que són d’aplicació a tres dels quatre habitatges cedits a l’Ajuntament de Vic.

Atès que a la clàusula sisena de l’esmentat conveni, s’estableix que tindrà vigència d’un any i que es podrà prorrogar successivament per períodes de idèntica durada, sempre i quan es constati un ús adequat dels habitatges i dels element comuns dels edificis.

Atès que hi ha partida pressupostària (número 11/920/20200) per fer front al pagament de la contraprestació per la cessió de la gestió dels quatre habitatges, les repercussions fiscals i les taxes estipulades en l’annex d’aquesta addenda.

Atès que d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 13/2009, de 22 de juliol, de



78

l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’agència té com objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge que són competència de la Generalitat, les qual s’han de desenvolupar d’acord amb els principis de cooperació i col·laboració amb els ens locals i en concertació, si s’escau, amb altres ens de caràcter públic o privat.

Atès el que estableix l’article 3.1 q) de la Llei 13/2009, de 22 de juliol qual atorga a l’Agència la funció d’evitar que cap persona resti exclosa d’un habitatge per motius econòmics i garantir l’estabilitat i la seguretat dels residents mes vulnerables.

Atès el que disposa l’Article 108.3 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya que preveu que les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats d’aquestes, en l’àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d’interès comú.

Atès el que estableix l’article 47.2.h) de la LRBRL no es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de la corporació atès que no estem davant una transferència de funcions o encomanes de gestió realitzades per l’AHC, sinó davant una cessió d’ús d’uns béns de l’AHC.

Atès el que estableix l’article 10 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya



PRIMER. Prorrogar la vigència del conveni per la cessió temporal de l’ús d’habitatges de titularitat pública administrats per l’Agència, signat el dia 14 de gener de 2014 entre l’agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Ajuntament de Vic en totes les seves clàusules i estrictes termes, fins el dia 14 de gener de 2016.

SEGON. Facultar l’Excm. Sr Alcalde o el regidor en qui delegui per a la signatura d’aquest conveni.

TERCER. Notificar aquest acord al departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.


PROPOSTES D'ACORD SENSE DICTAMEN



79

ASSUMPTES D'URGÈNCIA

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (art. 46.2.e de la Llei 7/1985, de 2 d'abril):

23.- RELACIÓ DE RESOLUCIONS DEL MES ANTERIOR

El senyor alcalde dóna compte, mitjançant relació succinta, prèviament distribuïda, de les resolucions adoptades per l’Alcaldia des de l’última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres de resolucions corresponents, als efectes de l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT

24.- RELACIÓ D'ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL MES ANTERIOR

El senyor alcalde dóna compte de les actes de la Junta de Govern Local, prèviament distribuïdes, adoptades des de l’última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres d’actes corresponents, als efectes de l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.

EL PLE ES DÓNA PER ASSABENTAT

MOCIONS

25.- MOCIÓ PRESENTADA PER CIU, CUP, PSC, ERC I ICV PER LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS I DEL DRET DE VAGA

En els últims anys hem viscut una progressiva retallada de drets fonamentals, amb l'objectiu de qüestionar el dret a la llibertat d’expressió i manifestació consagrats en la Constitució, i amenaçats pels projectes de llei de Reforma del Codi Penal, el de Protecció de la Seguretat Ciutadana i la Llei de Propietat Intel·lectual que ha presentat el Govern.

L'efecte combinat de les pròximes reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana, Codi Penal i Llei de Propietat Intel·lectual pot ser devastador per a les llibertats públiques, tant als carrers com a les xarxes.

Si hi ha un fil conductor comú entre la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, Codi Penal i Llei de Propietat Intel·lectual, és precisament limitar el dret de reunió, de manifestació i la lliure expressió dels ciutadans.



80

La nova Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com 'llei mordassa' impulsada pel ministeri d'Interior i aprovada en el ple de Congrés amb els vots de PP ja està en el Senat.

D'aprovar-se, suposarà una clara reculada social, un anacronisme constitucional i un clar atemptat contra drets i llibertats democràtiques.

No només manté la sanció per l’assistència protestes no comunicades sinó que eleva la seva quantia màxima fins als 600 euros, i crea una nova infracció de caràcter molt greu que contempla multes de fins a 600.000 euros per a qui es manifestin sense avís previ en infraestructures o en instal·lacions en les quals es presten serveis bàsics per a la comunitat o als seus voltants. De la mateixa manera, la Norma considera responsable dels danys provocats per una protesta, així com les infraccions comeses, als organitzadors o promotors de la convocatòria.

Bona part de les infraccions recollides en el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana estan dirigides a restringir el dret de reunió i manifestació.

Amb aquesta Llei, moltes de les mobilitzacions protagonitzades per variades associacions, col·lectius, organitzacions sindicals etc. serien il·legals i per tant objecte potencial de repressió i multa.

Això suposa en la pràctica reprimir la participació en accions per a evitar desnonaments, la realització de concentracions espontànies, com les protagonitzades per treballadors en conflicte laboral o demanant l’alliberament de detinguts en la vaga general, acampades del 15 M, col·locar una pancarta en un edifici públic....

Per això hem decidit presentar una moció al Ple de l’Ajuntament de Vic del dia 2 de març de 2015, per a expressar de forma nítida el rebuig d'aquest municipi a aquest atac contra els drets fonamentals recollits en la Constitució.

EI text de la moció es el següent:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

EI Govern d'Espanya ha aprovat un projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, el plantejament del qual i el seu desenvolupament ha posat d'acord a partits d’oposició de diferent perfil ideològic, organitzacions sindicals, associacions de l’àmbit de la justícia, a mes de col·lectius socials i plataformes de tot tipus. Aquesta Llei contravé les recomanacions de I'ONU.

L'ONU defensa que "els organitzadors de protestes no han d'enfrontar-se a multes o penes de presó per no notificar-les a les autoritats". Així mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha declarat que “la llibertat de participar en una reunió pacífica és de



81

tal importància que una persona no pot ser objecte d'una sanció, fins i tot a l'extrem inferior de l'escala de sancions disciplinàries per participació en una manifestació que no ha estat prohibida, sempre que aquesta persona no hagi comes cap acte reprovable en tal ocasió".

Els funcionaris de la OSCE (l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) han elaborat un informe i consideren que la normativa incompleix els estàndards internacionals. Afirmen que és "especialment preocupant que els organitzadors de reunions no anunciades puguin ser castigats amb sancions especialment dures independentment de la tranquil·litat de les protestes o la falta de pertorbació de l'ordre públic". En la seva opinió, aquesta pràctica "es pot utilitzar per a limitar indegudament l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica". "En aquest context", prossegueixen, "l'àmplia discrecionalitat amb la qual les persones poden ser identificades com organitzadors de les protestes a Espanya és especialment problemàtica".

AI projecte s'inclouen diferents infraccions amb multes des de 100€ a 600.000€ orientades a castigar i reprimir les noves formes de mobilització i de protesta ciutadana. Sotmetre als organitzadors i participants en manifestacions a aquestes sancions pot tenir un important efecte dissuasori per a les persones que desitgin exercir les seves llibertats fonamentals.

Si el projecte de Llei acaba per aprovar-se, s'aplicaran sancions per assistir a reunions o manifestacions no comunicades o prohibides en llocs que tinguin la consideració d'infraestructures "crítiques", les concentracions no comunicades davant institucions de l'Estat, l‘obstrucció a l'autoritat en l‘execució de les seves decisions administratives o judicials, escalar edificis públics o històrics, difondre qualsevol mitjà les concentracions o manifestacions no autoritzades, pertorbar l'ordre en campanya electoral o la negativa a identificar-se davant agents de l'autoritat.

D'altra banda, el projecte introdueix modificacions legals que afavoreixen la privatització de la seguretat, qüestió que comporta la reducció del sector públic i la desprotecció del poble, que d’aquesta forma queda més subjecte a agents sense qualificació suficient i subjectes a la defensa d'interessos privats.

ACORD:

PRIMER. EI Ple Municipal de l’Ajuntament de Vic, manifesta el seu rebuig al projecte de "Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana" aprovat pel govern i per ple del Congrés.

SEGON. Exigir al Govern la retirada del projecte de Llei.

TERCER. Donar trasllat d'aquest acord al: Sr. President del Govern d'Espanya, al Sr. Ministre de l'Interior i a la Sra. Delegada del Govern a Catalunya.



82


El senyor alcalde dóna la paraula a la representant dels sindicats que ho demanen perquè faci l’exposició. Tot i que continua present l’alcalde, per indisposició temporal qui dirigeix els debats és la primera tinenta d’alcalde.

Sra. Estíbaliz Pous: Senyor alcalde, regidores, regidors, des de CCOO i UGT proposem la moció en defensa de les llibertats i del dret de vaga. Actualment ens estem trobant amb una retallada de drets fonamentals, amb l’objectiu de qüestionar directament el dret de llibertat d’expressió i manifestació que recull tant la Constitució com altres normes. Els projectes de llei de la reforma del Codi penal, de la protecció a la seguretat ciutadana i de la llei de propietat intel·lectual el que fan és modificar d’una manera devastadora les llibertats públiques tant als carrers com a les xarxes. Tot el fil conductor és limitar el dret de reunió, de manifestació i la lliure expressió dels ciutadans i ciutadanes. La Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, que actualment està en procés d’aprovació al Senat, en el cas d’aprovar-se ens representarà una reculada social i un atemptat contra els drets i llibertats democràtiques, tornarem a uns quants anys enrere on les llibertats no estaven contemplades dintre la vida dels ciutadans i ciutadanes. Moltes de les mobilitzacions que avui en dia estan protagonitzades per associacions, col·lectius, organitzacions sindicals, serien il·legals i, per tant, objecte potencial de repressió i multes. Unes multes amb uns imports sobredesmesurats i unes condemnes fora de lloc. Actualment tenim l’Isma i el Dani que s’estan enfrontant a gairebé tres anys de presó per uns fets marcats dins l’última vaga general, que no estan provats i que esperem que durant aquests primers dies de març puguin provar la seva innocència davant dels tribunals i quedar la causa sobreseguda. A més a més aquestes lleis contravenen les recomanacions principals de l’ONU quant a què els organitzadors de protestes no han d’enfrontar-se a multes o penes de presó per no notificar-les a les autoritats. El Tribunal Europeu de Drets Humans també declara que la llibertat en participar en reunions pacífiques és de vital importància. A més a més ens trobem que amb aquesta modificació de llei el projecte també ens introdueix en la possible privatització de la seguretat, qüestió que comporta una reducció del sector públic i una desprotecció del poble. Ens poden trobar en situacions amb agents sense qualificació suficient i subjectes a la defensa d’interessos privats. Per tot això us demanem que acordeu al Ple el rebuig al projecte de la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, i exigiu al Govern la retirada d’aquest projecte de llei, a més a més de donar trasllat d’aquest acord al president del Govern d’Espanya, al ministre d’Interior i a la delegada del govern a Catalunya.

Sr. Fuentes: Aquesta és una moció que si bé en el fons del que és aquesta llei contra la que va aquesta moció estem en bona part a favor d’anar en contra d’aquesta llei, perquè hi ha molts punts que retallen d’una manera inacceptable les llibertats, com una llei mordassa per impedir l’expressió dels ciutadans, no podem votar a favor, lògicament tampoc votarem en contra, però sí que ens abstindrem per diversos motius. Aquesta llei potser té alguna cosa bona, malgrat que em sembla que no acaba d’estar ben lligada en el que és l’exposició de la llei, i ja veurem com serà l’aplicació. En primer lloc, mai estarem d’acord amb la casta



83

parasitària ni política ni sindicalista, i aquests dos sindicats, CCOO i UGT, queda ben palès enles notícies que van sortint que formen part d’aquesta casta parasitària de sindicats, a la que no pertanyen tots els sindicats, però aquests dos segurament en són un clar exemple. Però de totes maneres voldria incidir en què aquí es parla que moltes de les mobilitzacions que ...aquesta llei serien per organitzacions sindicals. Després una altra parla també de crítiques, critica que una obstrucció de l’autoritat, a veure, que es posa en contra de manifestacions que es facin de l’obstrucció a l’autoritat en execució de decisions administratives, encara,però de judicials, no volen que es faci aquesta crítica o aquesta prohibició d’escalar edificis publicohistòrics, aquestes concentracions per pertorbar l’ordre en campanya electoral...home, també està en contra de la negativa a identificar-se davant d’agents de l’autoritat, doncs malament. En fi, aquesta llei té moltes coses dolentes però n’hi ha alguna que sembla que és raonable, i a veure, això que una persona pugui negar-se a identificar-se davant de l’agent de l’autoritat i que no tingui conseqüències, no ho trobem correcte. De totes maneres, si per una cosa potser podria ser bona aquesta llei seria en un tema que es parla una miqueta així de retruc, no s’acaba d’afrontar, que és un tema totalment fora de lloc com són els piquets. Quan es parla d’aquests piquets que eufemísticament se’n diuen piquets informatius, els piquets informatius segurament van tenir la seva funció al començament de les vagues, en l’era preindustrial i l’era industrial, que no hi havia mitjans d’informació i la gent si no anava a un piquet a informar-se que s’estava fent una vaga i per què, la gent no s’informava, però estem parlant de fa dos segles o més, ara a l’era de la informació, qui no fa vaga és perquè els seus motius tindrà, però lògicament no serà per falta d’informació. Aquests piquets informatius ja fa temps que s’han convertit en piquets coactius, van amb coaccions, amb violència per forçar el dret del treball. És curiós que sindicats que estan en teoria treballant pel treball, resulta que a la pràctica el que estan és coartant el dret al treball, independentment dels motius de les persones que vulguin o no fer el seguiment d’aquesta vaga. És una figura totalment anacrònica, la dels piquets informatius, perquè no té sentit que s’informi de res, perquè tothom està informat, són piquets coactius, i si aquesta Llei de seguretat ciutadana en alguna cosa podria anar bé seria per limitar l’actuació delictiva d’aquests piquets informatius que l’únic que informen és de les conseqüències físiques que tindrà per qui no vulgui secundar la vaga. No parlaré de més coses perquè no entren aquí, sobre els sindicats aquests que semblen que fan una cosa i després sembla que estan més enconnivència de la patronal i dels seus interessos, però com que tampoc estem a favor d’aquesta llei mordassa que té moltes coses dolentes, simplement ens abstindrem.

Sr. Barnolas: Nosaltres subscrivim aquesta moció i fem nostres cada un dels acords, perquè entenem que aquesta Llei de protecció de la seguretat ciutadana en comptes de garantir drets els vulnera; ho hem vist amb multes desproporcionades i sancions per assistir a reunions o manifestacions no comunicades. Per nosaltres la llei mordassa no és res més que el recurs de la repressió quan la legitimació econòmica i la ideològica fallen i l’Estat ha d’assegurar la garantia d’acumulació capitalista. Bàsicament aquesta llei s’instrumentalitza des de l’Estat com una eina per fer baixar la conflictivitat social que s’ha donat aquests últims anys, però nosaltres l’entenem com un cop de peu a la boca de les persones que lluitem per fer efectius els drets individuals i col·lectius. La nova llei orgànica de seguretat



84

ciutadana del PP podríem dir que és sinònim de repressió, de més opressió, de més explotació i menys dret a vaga, donat que pel que planteja nosaltres entenem que és una llei que té més a veure amb una legislació d'ordre públic franquista que amb la d’un règim mínimament democràtic. Nosaltres subscrivim la moció i hi votarem a favor, perquè aquesta llei s’encamina a reprimir l’augment de consciència i les lluites de la classe treballadora, ja que no només representa un atac contra els drets més bàsics de llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació, sinó que ataca clarament el dret i alhora el mètode de lluita bàsic i unitari del conjunt de la classe treballadora, que és la vaga. Per tot això la CUP diem no en majúscules a la llei mordassa i anunciem que treballarem colze a colze amb el sindicat de l’esquerra independentista, la COS, i amb tothom qui estigui disposat a fer de la solidaritat de classe una eina de lluita per defensar llocs de treball i drets bàsics, i assolir l’alliberament com a poble i classe. Per tant, exigim la retirada d’aquest projecte de Llei, perquè entenem que només ens fa que retornar a un passat massa fosc.

Sr. Raurell: Ple suport per part del grup socialista a aquesta moció presentada per CCOO i per UGT. És obvi que la Llei de protecció de la seguretat ciutadana articulada pel PP és una llei lafinalitat de la qual és exactament contrària al que el seu nom assenyala. Hi ha un rerefons autoritari i neofranquista clar, per altra banda plenament coherent amb la ideologia que ens té acostumats el PP. Constatar, doncs, que la llibertat sindical, la llibertat d’associació i el dret de vaga són llibertats que ha costat molt d’assolir-les, són llibertats fràgils que han d’estar permanentment actualitzades, i que en mans de governs com el PP assumeixen riscos innecessaris. Per tant, tots els esforços perquè aquesta Llei de protecció de la seguretat ciutadana no vegi la llum o es pugui enderrocar al més aviat possible.

Sr. Tornafoch: Nosaltres votarem a favor, perquè creiem que l’ofensiva del govern contra les llibertats públiques individuals és preocupant. Crec que aquesta llei s’ha d’emmarcar en un context molt més general de repressió de tots els moviments socials, sindicals, laborals, de totes les lluites que es puguin portar a terme per eixamplar la llibertat de les persones i també dels pobles. El govern espanyol està negant el dret d’autodeterminació del poble català, està amenaçant, està limitant el dret de vaga, està reformant la Llei d’avortament també amb la voluntat d’immiscir-se en el cos de les dones, i nosaltres pensem que hem de dir prou, que no ens hem de deixar atemorir per aquestes voluntats antidemocràtiques. El Partit Popular, una mica per la multitud d’escàndols que han anat sortint a la llum pública, es veu acorralat i reacciona des d’una òptica absolutament antidemocràtica negant el dret a la protesta i a la defensa pacífica dels drets de la ciutadania. Per tant, jo crec que a aquesta moció és interessant de poder-hi donar suport.

Sr. Lapeira: Suposo que a les alçades que estem de mandat ja no els haurà sorprès que el nostre grup municipal no hagi subscrit aquesta moció. Saben vostès que nosaltres no tenim per costum subscriure aquest tipus de mocions a no ser que tractin de país; tractem l’actualitat política de la lluita per aconseguir les llibertats del nostre país. Això no obstant no vol pas dir que nosaltres no compartim plenament tant la part expositiva com la part dispositiva d’aquesta moció. Entenem que potser no pertocaria a un Ple municipal sotmetre



85

a votació i a debatre aquesta moció, perquè no tenim les competències, però és que el que pretén el govern del Partit Popular amb aquesta Llei de seguretat ciutadana és fer un pas enrere en les llibertats democràtiques aconseguides després del Règim. El PP ens acaba de demostrar aquí que encara té tics feixistes, tics que no ha oblidat mai, i per tant nosaltres entenem que s’ha de donar suport a aquesta moció, que s’ha de rebutjar aquesta llei proposada unilateralment pel PP gràcies a la seva àmplia majoria al Congrés dels Diputats espanyol. Fora bo que avui l’Ajuntament de Vic rebutgés aquesta mesura, més que res perquè nosaltres hem de donar valor a la democràcia, donar valor a les entitats, col·lectius,associacions... perquè amb això s’està intentant criminalitzar una sèrie d’entitats, associacions, partits polítics que lluiten per aquestes llibertats, per aquesta democràcia participativa, democràcia plena que a alguns els fa més nosa que servei. Entenem que aquesta llei ja no s’hauria ni d’haver posat a votació, quan contravé algunes de les recomanacions que ha fet l’Organització de Nacions Unides, però bé, l’ONU també reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles i aquest dret també se’ns ha negat. Per tant, el vot del grup municipal de SI serà favorable a aquesta moció.

Sr. Anglada: No és la primera vegada que tant jo com la regidora Riera defensem en aquest consistori el dret a les llibertats. En aquest cas estem parlant d’una llibertat essencial com és el dret a la llibertat de vaga, per tant, un dret fonamental de les nostres llibertats. Estem en un estat de dret on es reconeix el dret a la vaga com a dret fonamental, però també cal dir que tenim una llei constitucional pendent i, per tant, la regularització de la vaga pel que fa al nostre dret es va quedar en una norma preconstitucional. Estem, doncs, davant d’un altre fet descabellat del Partit Popular, estem un cop més davant l’evidència que ja venim reclamant fa anys de què cal una regeneració de la Constitució i, evidentment, del sistema antidemocràtic a què estem sotmesos. Amb aquesta reforma legislativa només fem que anar enrere, amb la qual cosa les nostres llibertats públiques no s’adapten a les normatives internacionals. El dret a manifestar-se pacíficament i a expressar col·lectivament una opinió són fonamentals per l’existència d’una societat lliure i d’una societat democràtica. Experts de l’ONU consideren que el text del projecte de llei inclou definicions àmplies o ambigües que obren el camp a una aplicació desproporcionada o discrecional de la llei per part de les autoritats. Asseguren també que buscar circumstancies agreujants per augmentar la pena automàticament en cas de manifestacions és totalment contrària al dret internacional i pot causar un efecte dissuasiu sobre l’exercici de la llibertat de manifestació pacifica. Per tant, el rebuig total a aquesta llei mordassa de seguretat ciutadana que amenaça i viola els drets i llibertats fonamentals de les persones; el rebuig total a aquesta llei mordassa de seguretat ciutadana perquè no deixa de ser un clar retrocés al sistema democràtic; i finalment, el rebuig total a aquesta Llei mordassa de seguretat ciutadana perquè no deixa de ser una visió retrògrada i antidemocràtica de la política del Partit Popular que no podem acceptar de cap manera. Per tant, el meu vot i el de la regidora Riera seran favorables a aquesta moció.

Sr. López: Ple suport del grup municipal d’ERC a aquesta moció presentada per les organitzacions sindicals. Compartim plenament l’esperit i respectem la lletra, com és habitual en el nostre grup, per part d’aquelles entitats o organitzacions que presenten



86

mocions al Ple o a l’Ajuntament; no és un espai de discussió amb elles, sinó que és un moment de pronunciament si s’hi està d’acord o no s’hi està d’acord. En aquest cas, compartim plenament l’esperit, bàsicament perquè remarca dues coses que ens semblen essencials per a l’exercici de la democràcia: una és el no increment progressiu dels espais i elements repressius que determinats governs volen imposar, i l’altra és que creiem fermament que la resolució dels conflictes ha de ser mitjançant la negociació i la mediació. Tot el que s’allunyi d’aquests dos principis, evitar espais repressius i no incrementar la mediació i negociació, ens sembla, com ja s’ha apuntat aquí, retornar a temps pretèrits que no voldríem veure reeditats. Per tant, el nostre vot favorable.

Sra. Erra: Com a portaveu de CiU agrair la presència dels sindicats, i de la mateixa manera que ho vau venir a presentar a l’equip de govern, evidentment el nostre ple suport. L’únic que demostra aquesta llei del PP és senzillament un atac frontal a les llibertats democràtiques, a la possibilitat de manifestar-se, d’expressar-se, i tenir senzillament por a les mobilitzacions ciutadanes. Nosaltres creiem que els ciutadans tenen dret a l’expressió, a la mobilització, i per això agraïm la feina que esteu fent per intentar que d’alguna manera arribi al govern de l’Estat espanyol que aquesta llei no és ben vista. Moltes gràcies.


L’alcalde reprèn la direcció dels debats.

26.- MOCIÓ PRESENTADA PER L'EQUIP DE GOVERN PER DEMANAR NOVAMENT LA CANDIDATURA DE VIC A LA XARXA DE CIUTATS CREATIVES DE LA UNESCO

Des de l'any 2004 la UNESCO, amb la lloable finalitat de promoure la integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament sostenible, va instituir la "Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO", a nivell mundial. La finalitat rau a promoure i ajudar la consecució dels objectius de la UNESCO en relació a la diversitat cultural i ensems aprofitar el gran potencial creatiu, tan social com econòmic, dels col·lectius locals. Igualment pretén incentivar la col·laboració entre el sector públic, el privat i la societat civil per afavorir el desplegament de les indústries creatives i la creació d'associacions solidàries mundials.

La Xarxa està formada per set xarxes temàtiques, entre les quals la Gastronomia.

Atesos, doncs, els objectius citats de la Xarxa i tenint en compte igualment el fort potencial de la ciutat de Vic -reconegut per la pròpia UNESCO en carta del Subdirector General de Cultura de 5 de desembre de 2014- per convertir-se en Ciutat Creativa de la Gastronomia, i considerada també la beneficiosa repercussió per a la ciutat de Vic i per a la comarca d'Osona que tindria el fet de poder entrar a formar part de la Xarxa UNESCO amb el



87

reconeixement com a "Vic-Osona, Ciutat UNESCO de Gastronomia". Considerats aquests beneficis a diferents escales, com, entre altres:

a) situaria Vic en el mapa de ciutats culturals mundials amb el que comporta de visibilitat internacional, reconeixement i prestigi, pol d'atracció turística i, per tant, motor de creixement econòmic en el sector industrial, agrícola i de serveis, ja que el segell és aval i garantia de qualitat i de credibilitat dels productes i dels serveis;

b) en especial afectaria favorablement i potenciaria a nivell internacional els productes alimentaris de Vic i d'Osona;

c) facilitaria i potenciaria els contactes i els intercanvis culturals, universitaris, socials, comercials, turístics i empresarials de Vic i d'Osona amb les altres ciutats de la Xarxa i reforçaria les sinergies entre aquestes ciutats a tots els àmbits;

d) significaria una distinció singular que ens diferenciaria com a territori de qualitat i excel·lència, a la vegada que suposaria un motiu d'autoestima i d'orgull pels mateixos vigatans i osonencs.

Ateses les gestions endegades pel Gremi d'Hostaleria d'Osona des de l'any 2010, entitat civil -caràcter recomanat per la UNESCO-; atesos els compliments dels altres requisits formals obligatoris com la creació d'un Equip de gestió (direcció i coordinació), la d'un Comitè de Direcció, la d'un Equip Assessor del projecte; vistos els resultats positius de les visites fetes al territori per experts enviats per la UNESCO, que consideren que la ciutat de Vic i la comarca d'Osona ofereixen els valors requerits per a la presentació de la candidatura.

Considerant igualment que, com és preceptiu, l'Ajuntament de la ciutat va formular la corresponent proposta oficial de candidatura en data 27 de juny del 2011; que la Generalitat de Catalunya hi va donar el seu acord favorable el dia 12 de febrer de 2013 i que, per tant, la Delegada del Govern de la Generalitat a París va acompanyar la delegació vigatana en l'acte de lliurement oficial de la candidatura, i que també acompanyava la delegació l'Ambaixador Adjunt d'Espanya a la UNESCO; presentació efectuada el 10 de març de 2014.

Tenint en compte a la vegada el suport de la majoria dels consistoris osonencs, de la Diputació de Barcelona i de nombroses institucions culturals i professionals, entre altres la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la FIHR (Federació Intercomarcal d'Hosteleria i Restauració) i la FERH (Federación Española de Hostelería).

Atesa la citada carta del Subdirector General de Cultura de la UNESCO, en la qual indica que la candidatura "no compleix encara plenament amb els requisits" i aporta diversos suggeriments, entre els quals la necessitat de detallar mes bé "la participació i el compromís del sector públic".



88

Per tot això, s’acorda:

1.- L'Ajuntament dóna ple suport a les futures gestions de l'equip de gestió i dels organismes que hi col·laboren per tal que presenti novament la candidatura de Vic per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO a la convocatòria del proper mes de març.

2.- L'Ajuntament col·laborarà, dins les seves possibilitats, a realitzar aquelles gestions que siguin necessàries per fer efectiva la participació del sector públic i a implementar les polítiques i les mesures públiques o público-privades requerides.


El senyor alcalde dóna la paraula a un representant de les entitats que ho demanen perquè faci l’exposició.

Sr. Joan Naudó: Bona tarda senyor alcalde, regidors, gràcies per la vostra invitació per poder expressar el nostre convenciment de postular novament Vic com a ciutat UNESCO de gastronomia. M’acompanya en Pere Treserres i s’acaba d’excusar en Joaquim Comella que volia també acompanyar aquest moment. Jo parlo, independentment de com a responsable de la candidatura, com a portaveu de diferents entitats que hem fet arribar a aquest consistori una proposta de moció conjunta per demanar que Vic torni a presentar la candidatura aquest 2015. Tot i que el precursor de la iniciativa l'any 2010 va ser el Gremi d’Hostaleria d'Osona, ja aleshores es varen afegir al projecte un bon nombre d'entitats que enteníem que Vic, si era nominada com a ciutat UNESCO, aportaria un valor afegit a la ciutat i un efecte positiu en molts sentits. Deixeu-me que enumeri per ordre alfabètic els que hem aportat aquesta proposta en aquest consistori: el Consell Empresarial d’Osona, la Delegació d’Osona de la Cambra de Comerç, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn, la Fundació Dr. Trueta, el Gremi d’Hostaleria d’Osona, el Museu Episcopal de Vic, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i Vic Comerç. Totes elles entenem que la nominació donarà una eina al turisme, a la promoció econòmica, a la recerca i la investigació, al desenvolupament social i una interrelació humana que aporti prosperitat mútua a les zones més febles del planeta. És sabut per tothom que un reconeixement UNESCO és senyal de cosa bona, sigui del que sigui. Donat que UNESCO, en la carta que va enviar-nos el passat 5 de desembre de 2014, el seu director general de Cultura deia textualment, entre altres coses: "Recomano a la ciutat de Vic presentar una nova candidatura renovada i millorada per la propera edició de 2015". Entenem que no podem menysprear aquesta invitació. Per les raons que sigui, s’ha denotat que han existit dificultats per procedir d'una forma unitària, tots a una, en l'anterior convocatòria. En la mateixa carta, UNESCO deia també entre d’altres coses: "Si bé el dinamisme del sector privat és patent en la candidatura, no es descriuen suficientment polítiques i mesures públiques". No en volem fer problema del passat, entenem que entre



89

tots plegats potser no hem estat capaços de fer una candidatura de tots. Tant se val, ara el que toca és mirar el futur immediat, saber exposar, saber explicar, saber fer què i com, el que sigui entre tots, que és cosa de tots. Estem convençuts que tots els grups polítics aquí presents, que els vigatans varen escollir, hi són per aconseguir el millor per a la ciutat. Ostentar una nominació, una representativitat, com serà el cas de Vic Capital de la Cultura Catalana 2016, és motiu d'orgull i ens ho farem nostre, i voldrem, imagino, fer una sèrie d'accions que es corresponguin a tal efecte. M'agrada que ja ara, al peu de signatura de comunicats i correus electrònics de l’Ajuntament hi surti anunciada aquesta capitalitat. Estic convençut que donarem la talla. Una capitalitat com la que proposem, la d’UNESCO, si la sabem conservar, no serà només per un any, sinó que plantarem bandera de la ciutat al món per anys, i penso que per molts anys. De fet, ser reconeguts al món, en una especialitat, és cosa de Vic, és cosa d'Osona, no és una cosa d'uns o una cosa d’uns altres, és cosa de tots. No és cosa d'un grup polític, és cosa de tots els grups polítics, hi hagi hi hagi i governi qui governi. Obtenir una etiqueta UNESCO per Vic, qui pot estar-hi en contra? Altra cosa és el que s’hi pot invertir. Permeteu-me dir que actualment el sector privat s’hi ha implicat i hi ha esmerçat recursos, en aquests moments unes cinc vegades més que el que hi ha aportat aquest Ajuntament. Però ara no és hora d'analitzar això, només ho expresso a tall informatiu. Estem segurs que en aquesta qüestió el sector públic i el privat ens hi posarem d’acord. Això requereix propostes, requereix coneixement, requereix anàlisi i requereix acord. Creiem que fer unes accions o altres es pot discutir, es pot veure, es pot analitzar, però, en definitiva, es pot determinar què s’ha de fer pel bé de tots, pel bé d’aquesta candidatura i pel bé de Vic. Deixeu-me que posi ara un exemple tangible que pot ser una punta d’iceberg en el que podria representar això per Vic i per la comarca. Fa quinze dies ens va visitar una delegació d’Östersund, ciutat UNESCO de gastronomia des de fa 4 anys. La proposta de viatge ja va ser feta l’octubre passat quan tots pensàvem que Vic seria ciutat UNESCO. Passada la decepció, ells ens van dir que pretenien seguir amb el que estava previst i visitar-nos. Aquesta delegació estava composta per empresaris del món del turisme, especialistes en productes, responsables de la ciutat UNESCO i un representant polític. Venien per tres temes: conèixer productes de casa nostra per poder importar, prospeccionar per poder enviar turistes suecs a la comarca i interrelacionar la nostra Universitat amb la d'Östersund. Acabats els tres dies que varen estar visitant les nostres contrades, visitant fàbriques, visitant hotels, visitant cultura de casa nostra, no entenien per què no havíem estat nominats, i d’una manera molt amable van afegir: “Vosaltres sou millors que nosaltres”. Aquesta passada setmana ens han fet arribar una concreció de les seves accions futures: començaran un contacte continuat amb la Universitat de Vic per fer intercanvis; quan els arribin uns productes de la nostra comarca que han adquirit a empresaris del territori, faran unes jornades amb productes de la nostra terra a Östersund; i confirmen que organitzen, com a prospecció, un viatge entre 15 i 20 persones, és a dir, turistes, la primera fornada de turistes suecs que visitaran les nostres contrades. Això és directament conseqüència de pertànyer a la xarxa; és relació entre universitats, empresaris osonencs que han venut producte a Suècia i els turistes que vindran i s'allotjaran als nostres hotels, menjaran als nostres restaurants, compraran a les nostres botigues, visitaran els nostre museus, etc. Ser ciutat UNESCO només ens pot aportar



90

coses bones. Si algú vol dir més a un restaurador o un botiguer que a un mestre, un bomber o un advocat hi podem estar d'acord, però evidentment al conjunt de la societat en general entenem que hi és, i per tant, és un bé comú. Som aquí perquè volem que hi sigueu tots vosaltres que representeu la ciutat. Recordeu que la proposta també ve avalada formalment per la majoria dels municipis d'Osona, pel Consell Comarcal, per l'Ajuntament de Barcelona, per la Diputació de Barcelona i per la Generalitat de Catalunya. No venim aquí evidentment a forçar a ningú. Com deia al principi tots plegats potser no hem estat capaços de fer una candidatura de tots. Ara som a temps de manifestar de bell nou que és voluntat de tots que Vic sigui reconeguda per UNESCO com a ciutat creativa en gastronomia. Aquest és el nostre anhel i per això us demanem feu vostre, de tots, aquesta proposta de moció que us hem presentat. Moltes gràcies.

Sr. Fuentes: La veritat és que poques coses es poden afegir a l’explicació que ha fet el senyor Naudó. Només volia fer un incís i potser ampliar un parell de dades. Una en concret quan ha dit que això era una cosa que en el seu moment va promoure el Gremi d’Hosteleria, i que aquest any això s’ha ampliat al Museu Episcopal, Universitat, Vic Comerç, Consell Empresarial, delegació d’Osona de la Cambra de Comerç, Federació Catalana de la Indústria de la Carn i Fundació Trueta, a més a més Déu n’hi do la quantitat d’entitats importants, de renom i de primera línia que hi són al darrere. Voldria fer un incís en el que ha dit, i que jo considero que és el més important, i és que qui realment està al darrere de presentar aquesta retornada, tornar a demanar la candidatura de la ciutat de Vic, no són aquestesinstitucions, qui està al darrere d’aquesta presentació tampoc és el Gremi d’Hostaleria, qui està al darrere és la UNESCO, que està recomanant i que ho està demanant, perquè quan es fan aquestes recomanacions s’ha de saber llegir entre línies. És a dir, quan la UNESCO li envia una carta al senyor Naudó i li diu que “En consecuencia recomiendo a la Ciudad de Vic presentar una candidatura revisada y mejorada en la pròxima convocatoria 2015”, home, quan la mateixa UNESCO està demanant això, s’ha de llegir entre línies què estan volent dir exactament. O sigui, això és una presentació indirecta de la UNESCO, que reprèn i presenta formalment el president del Gremi d’Hostaleria, i que hi ha al darrere totes aquestes entitats que ha dit. Això és una cosa que ens ha de fer pensar de cara a la votació, que és un recomanació per aquest any 2015, no demana fer-ho l’any vinent ni l’altre, sinó aquest. Després, com a segon punt, he llegit a la premsa, la gent parlant, s’escriu, també es comenta, per a què serveix això? Potser s’ha de fer una inversió, no entrem en el tema d’inversió perquè en aquest cas la feina ja està feta, potser sí que caldria, però ja parlaré després al final del tema d’inversions, però quins avantatges té? Home, quan estem parlant d’un guardó, bàsicament hi ha dos criteris, que és qui està donant aquest guardó, qui és realment el prestigi que hi ha de la institució que dóna el guardó, i després, si això és un guardó exclusiu o el té tothom. El prestigi, no cal dir més, la UNESCO, penso que poques coses s’han de dir més d’una entitat tan prestigiosa a tot el món com la UNESCO. I després, és un guardó exclusiu o és que això és fàcil d’aconseguir i ho té tothom? Això va començar el 2004, i simplement donaré unes dades que del 2004 fins ara aquest guardó de Ciutat de Gastronomia de la UNESCO l’han aconseguit vuit ciutats a tot el món, en deu anys vuit ciutats, i tres precisament l’any passat. Home, doncs, un guardó de la UNESCO que en deu



91

anys només l’han assolit vuit ciutats, Déu n’hi do si això li toca a la ciutat de Vic. Això és millor que la Grossa, perquè la Grossa toca un any, i això no és un guardó per un any, això és un guardó indefinit que després la ciutat pot renunciar-hi, però si es compleixen realment els criteris, és un guardó que es té i serà ciutat de la UNESCO Vic de Gastronomia el 2015, 2016, el 17, 18, 20 i això és indefinit, no té caducitat, no és una cosa per a l’any 15, és una cosa indefinida, un segell que ja es té. Per tots aquests motius considero que seria molt incomprensible que cap grup municipal no hi votés a favor. I també dic que no es tracta de posar medalles, però això es presenta com una moció de l’equip de govern i he de fer l’incís que aquesta moció l’equip de govern en principi volia tan consens que potser no l’aconseguia, i que va ser el grup municipal de PxC qui per dir-ho d’alguna manera va forçar per entrar aquesta moció. Però això és el de menys, és igual qui la presenti, la UNESCO recomana presentar-ho, i és la gran oportunitat de demanar-ho. Hi ha ciutats que ho han demanat quatre cops seguits per aconseguir-ho, és a dir, no és fàcil, però la ciutat de Vic té tots els números d’aquesta possibilitat, i la feina ja està feta.

Sr. Barnolas: Nosaltres celebrem que tinguéssim una reunió amb els representants de les entitats que ho promocionen, perquè vam poder tenir un intercanvi d’opinions. Els vam dir i expressar una mica que aquest projecte segurament no és el nostre projecte de ciutat, i queara mateix entenem que abans de tenir un segell ens calen fer alguns canvis. Nosaltres entenem que no és el moment ni la forma, quant a què es dóna un condicionant de precipitació, i quant a què potser seria més idoni treballar abans per canviar moltes coses, idesprés, en un futur proper, tornar a demanar aquest segell. Nosaltres entenem que el “no” de la UNESCO és la constatació que les coses no s’han fet prou bé, o potser que les decisions estratègiques adoptades per fomentar el turisme gastronòmic no han estat les òptimes. Pensem que aquest “no” el que ens diu és que el model i el camí escollits fins ara han ajudat poc a crear un producte turístic al voltant de la gastronomia, fiant-ho tot a les meritòries iniciatives privades que han sorgit a la comarca. Citant un article del gastrònom Pep Palau, que vam trobar per internet comentant el tema, titulava que “Osona perd petja”, i ell deia que Vic i Osona potser havien perdut el lideratge i la marca assolits a principis del 2000; anosaltres aquesta radiografia ens sembla prou encertada. No volem deixar de dir que la pagesia està en hores baixes com a sector productor, abans es tenia molt en compte i ara estar a tocada de mort, per tant, si parlem de gastronomia ens caldria incentivar-la i ajudar-la a tenir productes de valor afegit i d’especialització per fer renéixer el sector. També per nosaltres, si parlem de gastronomia, hem de parlar de consum i de quilòmetre zero, i nosaltres entenem que la marca quilòmetre zero no està consolidada ni a Vic ni a Osona. Encara que a vegades tinguem impressions que sí, perquè s’està començant a incidir en què això sigui així, no és una realitat i, per tant, potser caldria que abans això es consolidés i no fer-ho al revés. Entenem també que als menjadors escolars, ja que parlem de gastronomia i de consum, tampoc hi ha aquesta marca kilòmetre zero; el que hi ha són empreses de càtering que no els importa la vocació de servei i no els importa tampoc el model quilòmetre zero. I ja no entrarem a parlar del sector carni. Bàsicament pensem que tenim un gegant amb peus de fang, perquè podem ser el millor país en



92

gastronomia i podem estar marcant el ritme i la tendència en l’alta cuina, però a nosaltres ens dóna la impressió que a la base hi ha un model productiu, un model agrari i una pagesia que està desestructurada i que l’hem perdut. Si parlem de gastronomia també hem de parlar d’oferta de mercats. Creiem que nosaltres hem donat per bo qualsevol mercat, sobretot on hi ha producte de revenda que prové de grans centres de distribució, i quan s’ha posat a l’abast del consumidor d’una forma teatralitzada s’ha donat per bo com un producte de qualitat i un producte artesà. Nosaltres pensem que el que calen són polítiques i apostes clares per mercats de productors, perquè no en tenim cap de consolidat avui en dia, i si volem anar a què ens reconeguin que som unmodel de referència, ens cal un mercat que sigui de venda directa sense intermediaris, distingit de la resta. També caldria distingir els productors dins els mercats convencionals,perquè la gent pugui triar el gra de la palla per saber quan compra a un pagès o a un productor del territori, o quan ho fa a un revenedor mercantil. Bàsicament nosaltres entenem que si volem un distintiu ens cal autoexigència, arrelar el model de quilòmetre zero, ajudar a la pagesia com a sector productor, i fiançar les bases d’un consum diferent al que tenim ara, un consum més de proximitat. Llavors podrem explicar al món que som únics.Nosaltres ho resumiríem amb un frase del grup de hip-hop “Adversaris”, que ens agrada bastant, i que en una de les seves lletres diuen: “L’important no és el destí, sinó el trajecte”. Nosaltres entenem que el trajecte no l’estem fent bé i que ara és un tema que no toca, que potser més endavant seria més idoni. Per tant, no hi votarem a favor.

Sr. Raurell: Avui es torna a presentar novament aquesta petició que Vic sigui guardó de la ciutat UNESCO. És inevitable, encara que sigui breument, referir-se una mica a la trajectòria que hi ha hagut, perquè avui estem on estem a conseqüència d’unes decisions i d’unes votacions que ja hi ha hagut en aquest consistori. Reconeixerem, almenys per la nostra part i potser segurament d’algun altre grup, que són conseqüència d’haver tingut la impressió que les coses no s’han fet d’entrada de manera prou transparent, més que transparent, no és l’adjectiu transparent, sinó prou compartida; i tampoc van estar suficientment explicats els importants recursos econòmics que s’hi volien posar. Per tant, a partir d’aquí, diguéssim que entre altres motius, no és pas exhaustiva aquesta diagnosi, però va començar amb mal peu, i d’alguna manera estem on estem degut a això. També voldria recordar que en l’últim Ple fins i tot es va aprovar de manera àmplia, majoritària, destinar els recursos econòmics que s’havien previst per aquesta qüestió a necessitats de caire social, com podria ser pal·liar la pobresa energètica de gent amb pocs recursos; per tant, fins i tot els diners ja no hi són en aquesta partida. Jo reconec que poder ser ciutat UNESCO és una qüestió valuosa, és una qüestió a la qual la ciutat hi ha d’aspirar, i que si Vic la pogués aconseguir seria important; aquesta ambició jo crec que l’ha de tenir la ciutat. Tampoc em sembla bé comparar-ho amb altres prioritats, perquè tot és necessari a la ciutat, són necessaris menjadors escolars de qualitat i sónnecessaris reconeixements internacionals com pot ser aquest. Dit això, però, i tenint en compte el context en què es presenta, jo diria que almenys tenim el convenciment que Vic, que és una ciutat valuosa i és una ciutat gastronòmicament important i de referència, aquestes aptituds que té la ciutat, valuoses, són perdurables en el temps, les té ara i les pot



93

tenir d’aquí a dos o tres anys. Però aquesta unanimitat política que no va tenir la primera vegada, per les raons que ja he exposat, aquest cop em dóna la sensació que tampoc l’acabarà tenint, si més no d’una manera unànime, potser majoritària però no unànime. Aleshores el nostre grup érem partidaris i som partidaris d’haver deixat reposar aquesta proposta, malgrat la recomanació, no la garantia, la recomanació de l’alt càrrec de la UNESCO de què ens tornéssim a presentar, ja que això té múltiples interpretacions, i delectures entre ratlles se’n poden fer altres també, no només una de determinada. Per tant, ens sembla que el més adequat, i tenint en compte que en aquesta legislatura els grups polítics ja ens vam definir d’una determinada manera, no unànime, i que aquesta legislatura ja té data de caducitat, hagués estat més prudent i més recomanable ajornar-ho i rellançar-ho amb força política i amb força de ciutat. Perquè la força de la ciutat hi és, però pel que fa a la força política el nou escenari municipal dóna l’oportunitat de fer uns bons fonaments a aquesta candidatura i fer la qüestió de consens que aquí no hi va ser. Nosaltres haguéssim estat partidaris i som partidaris de deixar això en stand by un parell d’anys o un any almenys, perquè el nou consistori ho entomi i sigui capaç d’aconseguir la unanimitat que no hi ha hagut en aquest consistori. Per tant, el nostre vot serà l’abstenció.

Sr. Tornafoch: En primer lloc nosaltres respectem molt les institucions que fan la proposta, però no compartim la proposta, no la proposta en si; és a dir, a nosaltres ens sembla bé que una colla d’entitats de la societat civil tan importants i que nosaltres valorem i respectem, i que són insubstituïbles per aquesta ciutat, tinguin, prenguin una iniciativa. Ens sembla bé que l’Ajuntament hi doni suport, això també ens sembla bé, no hi ha problema, i la qüestió de la ciutat creativa tampoc ens sembla malament, ens sembla bé que Vic pugui aspirar a ser ciutat creativa; on discreparíem és si això s’ha de fer a qualsevol preu, que nosaltres pensem que no. La primera notícia que nosaltres vam tenir d’aquesta proposta va ser tocant els calés, és a dir, la primera cosa que se’ns va explicar a la tardor de 2014 no va ser la proposta, sinó que necessitàvem 240.000 euros pel cap baix per poder tirar endavant aquesta qüestió. Aquest va ser el primer Déu-vos-guard. Després, aquests 240.000 van quedar reduïts a 120.000, però recordo que l’alcalde en aquell moment em va dir que 240.000 era poc. Aquesta va ser la realitat de com va començar la qüestió. Després això va quedar reduït a 120.000, dels quals crec que se’n va gastar una part, no sé si 20.000 o 10.000 o 15.000; per cert, aquests diners que s’han gastat, nosaltres no sabem en què s’han gastat. El web, segons diuen els propis promotors, no la van arribar a fer o la van fer tard, i el logo igual; per aquesta qüestió la UNESCO els va cridar una mica “l’alto”. Per tant, a mi també m’estranya que diguin que el problema era polític quan els que fan els webs i els logos són els tècnics. Nosaltres no entenem com es poden estar uns quants mesos per fer un web, si jo sóc capaç de fer un web i comprar un domini amb tres dies, jo que no hi entenc gaire res; i un logo, segur que trobem un dissenyador que ens el faci en una setmana. No han estat capaços de fer-ho. Jo no ho critico, cadascú té la capacitat de gestió que té, però en qualsevol cas no diguin que és un problema polític, perquè no ho és, els polítics ja hi van aportar. En fi, nosaltres ens abstindrem. He de reconèixer que el que a mi em demanaria el cos és votar-hi en contra, però s’interpretaria com que jo estic en contra o que nosaltres estem en contra de què Vic sigui Ciutat Gastronòmica UNESCO, i no és això, ni que jo desautoritzo



94

aquesta iniciativa. Jo el que no vull és que la ciutat llenci diners en una cosa fosca, amb un estil de gestió que no sigui clar i transparent. No dic que els promotors no ho puguin arribar a fer, sí que ho poden fer, però se’ns han de donar garanties, i fins ara no se’ns han donat. Nosaltres ens abstindrem. Personalment ja no arribaré a votar cap modificació de crèdit al voltant d’aquesta qüestió, però avanço que si jo he votar alguna modificació de crèdit per donar suport a aquesta qüestió, possiblement i probablement llavors sí que hi votaria rotundament en contra, si no hi ha una explicació molt clara de quina és la qüestió. I tot aquest tema per què? diran vostès. Per què jo insisteixo en aquest tema? Doncs perquè l’altre dia jo vaig anar a comprar i em vaig trobar amb una mestra que em va dir que tenia nens que se li marejaven a classe perquè no menjaven. Això passa a Vic, a l’any 2015, perquè estan desnodrits, i estava preocupada perquè aquells nanos els podien atendre més o menys entre setmana perquè dinaven a l’escola, però que no sabien què passava els caps de setmana. Per tant, jo crec que una ciutat que té necessitats tan peremptòries, no dic que no pugui donar suport econòmic a iniciatives interessants, però que les ha de controlar molt més. Per això, ens abstindrem.

Sr. Lapeira: Per parlar d’aquesta proposta no puc evitar fer una prèvia, que ja han avançattant el company dels socialistes com el company d’Iniciativa, de com va arribar això a votació. En aquells pressupostos SI hi va donar suport, però una de les condicions que hi vam posar aleshores va ser que la proposta inicial de la partida de 240.000 euros per la candidatura de Vic ciutat UNESCO de la gastronomia es reduís a la meitat. Aleshores se’ns va dir que no hi havia problema, que ja s’intentarien trobar diners des del sector privat que acabessin d’arribar als 240.000 euros. Es va anar avançant i la sorpresa nostra ha estat que d’aquells 120.000 euros no se n’han gastat ni un, perquè els 10.000 que es van gastar erenuns diners que van venir de Diputació.Ens ha generat bastants dubtes a nosaltres el veure que se’ns transmet una proposta a la Junta de portaveus i l’equip de govern, esperant que tothom la subscrigui, ningú la subscriu i queda enlaire a veure qui presenta la proposta. Clar, nosaltres ja vam dir aleshores que si aquesta era una proposta que inicialment la va presentar l’equip de govern, qui hauria avui de presentar aquesta moció per donar suport a la candidatura és l’equip de govern. Al finalsembla que tot ha tornat al seu lloc i és l’equip de govern qui presenta aquesta moció perquè se sotmeti a votació. Això és un tràmit. Fins a dia d’avui, i així va començar una mica malament aquesta candidatura, es vinculava aquesta candidatura tan sols amb el Gremi d’Hostaleria, única i exclusivament amb el Gremi, i sobre això van haver-hi bastants retrets i van haver-hi intervencions bastants dures quan es van aprovar els pressupostos sobre la candidatura de la UNESCO. Avui en dia això s’ha solucionat i s’ha aconseguit també per recomanació de la UNESCO trobar complicitats amb altres entitats significatives de la ciutat. Quan ens vam reunir, ens van presentar a tots un document amb vuit signatures d’entitats representatives de la ciutat de Vic que donen fe que aquesta ja no és una proposta únicament del Gremi, sinó que és una proposta col·lectiva per la ciutat de Vic. I per què avui estem sotmetent aquesta proposta a Ple? Doncs perquè tot i que aquesta proposta ve de la societat civil, una condició indispensable de la UNESCO per presentar candidatura és rebre el suport institucional. Per tant, qui ha de transmetre



95

aquesta proposta entenem que ha de ser l’Ajuntament de Vic amb el suport institucional. De què se’ns va queixar la UNESCO amb aquesta carta que s’ha citat diverses vegades del seu responsable? Doncs se’ns va criticar que no s’havia apreciat prou suport institucional a la proposta; i no m’estranya, perquè si hi havia 120.000 euros no se’n va acabar destinar ni un,i a corre-cuita es va haver de posar un enllaç a la pàgina web perquè des de no sé on van veure que ni a la pàgina web de l’Ajuntament de Vic teníem l’anagrama de Ciutat UNESCO de la Gastronomia. Clar, no m’estranya que ens retreguin que la ciutat de Vic, el consistori, no hagi mostrat prou suport institucional. No sé què va passar, i la veritat, no m’interessa. Ara el que votem aquí, o valorem aquí, és si realment el reconeixement de Vic com a Ciutat Gastronòmica de la UNESCO pot beneficiar la ciutat de Vic. El companys i companyes dels nostre grup municipal hem estat parlant sobre aquest tema i sincerament creiem que aquest reconeixement pot aportar molt a la ciutat de Vic, tant pel que fa al turisme, tant a nivell privat d’empreses, perquè reforçaran el mercat i la seva oferta podrà tenir més demanda, fins i tot crear ocupació. No serà la xocolata del lloro, però creiem que no perjudicarà la ciutat. Per tant, nosaltres creiem que s’hi ha de donar suport, i així ho farem, votarem favorablement a què l’Ajuntament de Vic doni suport a aquesta proposta. Però havent vist com han anat tots els esdeveniments, ja que aquí estem parlant de col·laborar amb les entitats que duran a terme aquest projecte, demanaríem de col·laborar, no pagar la despesa; nosaltres no estem disposats a acceptar una partida de 120.000 euros com hi havia inicialment per donar-hi suport. Pensem que aquest suport de l’empresariat privat que a la votació inicial se’ns va prometre que es miraria de gestionar perquè també fessin front a les despeses, s’ha de valorar, s’ha de mimar i s’ha d’anar a buscar. Avui se’ns ha presentat una proposta per donar a conèixer la nova marca Vic amb una valoració econòmica, i nosaltres entenem que per difondre la candidatura de Ciutat Gastronòmica no hauríem de gastar més del que ens podríem gastar per difondre la nova marca de Vic, tenint en compte a més a més que s’hauria d’anar a buscar la mateixa quantitat des del sector privat perquè donessin suport a aquesta proposta. Dit això, el vot del grup municipal de SI serà favorable.

Sr. Anglada: És un fet evident que un servidor ha manifestat juntament amb altres regidors d’aquest consistori la disconformitat amb la manera d’actuar o de fer les coses dels representants de la declaració de “Vic, ciutat UNESCO de la Gastronomia”. És evident també que tots ens podem equivocar i de savis és rectificar, la qual cosa celebrem. Jo potser m’he perdut una mica escoltant aquí alguns regidors d’aquest consistori, igual vaig equivocat, igual no tinc la mateixa moció que els demés, però no veig que en aquesta moció es parli en cap cas de demanar diners al consistori vigatà; repeteixo, igual és que a mi, a diferència dels altres grups, em van passar una altra moció. És evident que les coses a vegades no es fan del tot bé, i així els ho vaig transmetre a la reunió que vaig mantenir amb ells a principis del mes de febrer, on hi havia, crec recordar, el senyor Naudó, el senyor Tresserres i el senyor Joaquim Comellas. Evidentment no parlaré de totes les coses que els vaig dir, però sí que els vaig transmetre els meus neguits de com s’havia portat el tema. Esmentaré dos exemples que són de calat i que crec que s’han de tenir en compte i s’haurien de tenir en compte en futures gestions. Entre altres coses els vaig retreure que no era seriós



96

que quan es va fer la presentació a Barcelona no es comptés amb la presència dels representants dels diferents partits amb representació al consistori vigatà. Jo això els ho vaig transmetre, perquè si ells per un cantó el que pretenien és que hi hagués la complicitat de tots els representants d’aquest consistori, crec que no era de rebut que el dia que es va fer la presentació a Barcelona tan sols hi hagués un representant, en aquest cas crec recordar que hi havia la senyora Anna Erra, inclús no hi havia ni el mateix alcalde de la ciutat. Sí que hi era? Doncs bé, a mi em van dir que no hi era. En tot cas, potser sí que eren vostès dos els únics que van representar l’Ajuntament a la presentació a Barcelona. Del que em vaig queixar és que si realment volien la implicació de tots els grups o de tots els regidors d’aquest consistori, el més normal hagués set que nosaltres també haguéssim assistit a aquesta presentació. Els vaig dir també que tampoc era seriós que demanessin ajuda econòmica a l’Ajuntament de Vic sense informar a tots els grups o a tots els regidors en què tenien previst destinar aquests recursos econòmics. S’ha comentat que al començament es va parlar de 240.000 euros, es va acabar fent una aportació de 120.000 euros, i al final no sé si se’n van gastar 20 o 25. A mi em van transmetre que sí que havien fet arribar a l’Ajuntament, a l’equip de govern, en què tenien previst gastar-se aquests 240.000 euros. Evidentment, si els van fer arribar, està molt mal fet per part de l’equip de govern no fer-nos arribar als regidors d’aquest consistori els mateixos números que els van fer arribar a vostès. He de dir també que van reconèixer que possiblement les coses no es van fer del tot correcte, la qual cosa se’ls ha d’agrair. Avui ens demanen a través d’aquesta moció que l’Ajuntament i els regidors donem suport novament a la candidatura de Vic per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en la convocatòria d’aquest mes de març. Repeteixo, jo no he llegit a la moció que en cap moment demanin cèntims a l’Ajuntament de Vic. Crec que és una altra oportunitat perquè es pugui donar aquest reconeixement a la ciutat de Vic, que entenc i hauríem d’entendre que seria bo. Estic convençut, a més a més seguríssim, que tots els representants d’aquest consistori celebraríem que Vic pogués entrar a formar part de la Xarxa UNESCO amb el reconeixement de “Vic, Ciutat UNESCO de la Gastronomia”. Estic convençut que tots els regidors, els que s’abstinguin i els que hi votin en contra, desitjaríem que es donés aquest guardó a la ciutat de Vic. Per tant, no tinc cap inconvenient en donar suport a la candidatura de Vic per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en la convocatòria d’aquest mes de març, i més si aquest suport no implica, i això ho vull deixar ben clar i enmajúscules, cap compromís econòmic per part d’aquest Ajuntament. He de dir també que celebro que s’hagi acceptat l’esmena que els vaig fer arribar pel segon punt de l’acord, que en lloc de posar que l’Ajuntament es compromet, posi que l’Ajuntament de Vic col·laborarà dintre les seves possibilitats; aquesta és una esmena que jo els vaig fer arribar i que s’ha recollit en aquesta moció que finalment s’ha presentat al Ple. Per tant, dit això, no tinc cap inconvenient en donar suport amb el meu vot, sols i exclusivament perquè es presenti novament la candidatura de Vic per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en la convocatòria d’aquest mes de març; i tant de bo que Vic fos la ciutat elegida.

Sr. Ballana: És una obvietat que aquest projecte va néixer malament i viciat des d’un inici, segurament per temes econòmics i procedimentals. Això és una obvietat que molts grups



97

han reconegut, el nostre també, de fet ho vam verbalitzar en el seu moment i és una realitat que no es pot obviar. Ara bé, després, i dit això d’haver conegut més a fons el projecte, d’haver parlat amb els responsables, d’haver-nos entrevistat, que ells van tenir la deferència d’especificar-nos exactament en què consistia tot aquest projecte, i en veure també que són moltes entitats i de diferent tipologia, moltes de caire social com la Fundació Trueta, que suposo que a ningú se li escapa que el que fa és ajudar a persones necessitades que no poden disposar de vegades ni tan sols d’un medicament, per tant, el conglomerat d’entitats que ho demanen i que estan darrere d’aquest projecte ens va fer adonar sobretot d’una cosa, que jo crec que és la clau en la decisió, que és que aquest no és un projecte del Gremi d’Hostaleria d’Osona, ja s’ha repetit però jo ho vull remarcar; és més, si ho fos en exclusiva, segurament ERC no hi donaríem suport. Ara bé, aquest projecte és molt més que això: és un projecte de ciutat. És en aquest sentit que ERC, entenent la ciutat com un tot, no podem dir no a aquesta nova oportunitat, a aquesta segona oportunitat; la primera va ser desencertada i precipitada fruit d’errors mutus tant dels propis organitzadors com del propi Ajuntament, com potser de tots els regidors que no vam ser capaços de copsar amb deteniment aquest projecte. Evidentment també hi havia un tema econòmic, que era el que també ens va fer apartar a nosaltres d’aquella xifra econòmica que semblava desmesurada per un projecte que, pràcticament, almenys al nostre grup, no ens havia arribat ni tan sols amb els fulls. Dit tot això, jo crec que els arguments que han esgrimit els grups, inclús aquells que han decidit votar-hi en contra, caben tots en el segell UNESCO, inclús el quilòmetre zero, perquè si alguna cosa és el segell UNESCO és un privilegi o reconeixement en termes socials, que a més en la modalitat de gastronomia veurem que la ciutat i la comarca se’n beneficiaran. Per tant, segurament tots compartirem o celebrarem el dia que la UNESCO decideixi declarar aquesta ciutat amb aquest distintiu, però per això hem de participar en aquesta sol·licitud que, si bé sembla precipitada, també és cert que la carta que anava dirigida al responsable evidenciava que hi ha un termini que s’acaba, si no vaig errat la primera setmana de març, i per això és obvi que hagi de passar en aquest Ple. Per tant, la diferenciació clau és que no és un projecte d’uns sinó que és un projecte de tots, és per sobre de tot un projecte de ciutat, i evidentment Esquerra estarà en aquest camí esperant i empenyent perquè això sigui possible.

Sra. Erra: Altra vegada ens tornem a trobar aquí amb aquest projecte de la UNESCO, quel’equip de govern ens hi hem sumat perquè tinguessin la possibilitat de tornar-se a presentar en aquesta convocatòria de març. És un projecte que evidentment ha creat recels; a vegades penso com és que no va arribar del tot bé la informació, perquè sé que els responsables que porten aquest projecte es van trobar molt al principi de començar aquest viatge amb cada un dels representants de tots els partits polítics per explicar-ho, i evidentment perquè això és el que es portava des del món civil, des del món econòmic, per la importància i la grandiositat que té. Després, això evidentment havia d’anar acompanyat del nostre suport en el sentit que és sempre la ciutat la que demana permís per poder ser capital de la Ciutat de la UNESCO. El que s’ha de dir és que al projecte no hi ha hagut precipitació, no ha set un projecte que sortís del no-res, sinó que ha set un treball constant, molt ben fet, molt validat



98

per tot el món i el sector econòmic de la gastronomia, fins i tot validat i assessorat per Cuina Catalana, perquè és un projecte que també neix per la força que pot tenir Catalunya amb el projecte de Cuina Catalana, deixant Vic com un nexe més del que seria la zona referencial engastronomia dintre la UNESCO. Llavors, sap greu els recels que van haver-hi en el passat, sobretot pel que fa a la part econòmica, que si recordeu al final es van aprovar 120.000 euros en el pressupost, però amb el compromís de l’alcalde i de part de l’equip de govern que aquella partida no es tocaria fins que veritablement ens donessin el distintiu. Per això mai hi va haver cap canvi, fins que em vaig veure en l’obligació, perquè era un requisit que ens demanaven, de tenir un web i un logotip. És a dir, quan vam veure que ja ens estaven examinant des de la UNESCO i faltava aquest requisit, llavors va ser quan es va portar una petita modificació de crèdit per fer únicament aquesta activitat. Tot i amb això, nosaltres hem cregut sempre en aquest projecte i veiem la importància que pot tenir pel sector econòmic de la ciutat formar part d’aquesta xarxa de ciutats en el món. Sempre hi hem cregut i volem continuar-hi creient, i em sembla que ells en el seu informe van dir dues coses: una, que no hi havia prou suport polític, i això era evident, ara podria ser l’oportunitat de sumar-s’hi molta més gent, i més contacte amb les altres ciutats creatives, que senzillament faltava una documentació que llavors els responsables van portar. Davant d’aquesta possibilitat, el que nosaltres vam tenir clar quan van tornar a venir totes les entitats a demanar-nos que la ciutat tornés a presentar-se a aquesta convocatòria, és que estaríem al seu costat. Nosaltres hem tingut clar des de sempre que és un projecte de ciutat, i que si Vic acaba sent Ciutat Creativa de la UNESCO tots ens en beneficiarem. Per això tot el nostre suport, i esperem que aquest cop hi hagi més unanimitat. També, deixant de banda si ens ho acaben donant, que ho sapiguem fer millor i sapiguem traspassar la informació o fer-la més consensuadament, perquè evidentment tots volem el millor per a la ciutat; dels errors també se n’aprèn i en prendrem nota.

Sr. Fuentes: Només per posar les coses al seu lloc. Quan es parla que aquesta moció no planteja cap compromís econòmic, home, hem de plantejar-nos també que en un futur potser caldrà; això serà una qüestió del pròxim equip de govern, lògicament. I és que si Vic es gasta 42.000 euros en la marca Vic, que ho trobem correcte, ho hem votat a favor, i hi ha un projecte de la capitalitat de la cultura catalana de Vic, que pot voltar a un milió d’euros, a veure, pensem que això que és una cosa de futur i un projecte de ciutat, realment potser ho valdrà. Però recalcar que això no té res a veure amb la moció, no fos que algun grup municipal vulgui canviar el seu vot, i serà una cosa del pròxim equip de govern.

QUEDA APROVAT PER 16 VOTS A FAVOR (CIU, PXC, ERC, SI I ELS 2 RNA), 2 EN CONTRA (CUP) I 2 ABSTENCIONS (PSC I ICV)

27.- MOCIÓ PRESENTADA PER PXC PER IMPULSAR UNA ORDENANÇA QUE PROTEGEIXI EL COMERÇ TRADICIONAL



99

Atès que cal garantir uns estàndards de qualitat dels béns i serveis que ofereixen els establiments que conformen el teixit comercial del municipi, que actua com a xarxa de proveïment immediata per als veïns i d'element de cohesió.

Atès que en les últimes dècades la proliferació d'establiments comercials regentats per immigrants ha transformat la fisonomia dels municipis catalans i ha propiciat la implantació de comerços i serveis d'una mateixa tipologia en espais molt concentrats tals com locutoris, basars multipreu, botigues d'alimentació, perruqueries, carnisseries halal i kebabs. Aquesta freqüent repetició de tipologies comercials, sumada a l’anàrquic sentit estètic dels aparadors, la retolació en idiomes diferents del castellà i el català i la infracció de la normativa d'horaris comercials comporta la percepció d'un barri com a zona sense normes i contribueix a la seva degradació.

Atès que el comerç urbà de proximitat constitueix un dels màxims exponents del nostre estil de vida i esdevé l'eix vertebrador de les nostres ciutats, en tant que les fa més humanes i més relacionals i les preserva de la desertització i les fa mes segures.

Atès que el comerç urbà de proximitat és un element essencial en la configuració del territori i de la fesomia dels pobles, les ciutats i els barris de Catalunya.

Atès que adoptar mesures d'ordenació permet preservar el comerç català i els drets dels treballadors del sector. La manca d'una regulació adequada comporta uns efectes nocius que posa en perill la viabilitat d'aquest model i afavoreix les pràctiques de competència deslleial que acaben per degradar el territori vigatà.

Atès que la diversitat de l'oferta comercial i de serveis garanteix la vitalitat d'un barri i en reforça el seu atractiu, al temps que evita la seva degradació i transformació en un gueto on la població local resulta desplaçada.

Atès que una oferta comercial variada permet donar resposta a les demandes dels veïns, afavorint la lliure elecció del consumidor i garantint una oferta de proximitat diversa que permet proveir-se sense haver de desplaçar-se a un altre municipi o un altre barri a buscar allò que hom no pot trobar en el seu veïnat. Aquesta funció de proveïment és especialment important en el cas de les persones que, per edat o per altres circumstàncies, tenen dificultats de mobilitat.

Atès que la imatge comercial d'una ciutat ve determinada pel seu mix comercial i per la qualitat que projecta el teixit comercial envers els compradors i consumidors.

Atès que el comerç urbà de proximitat, integrat majoritàriament per empreses petites i mitjanes, compleix una funció econòmica important, perquè és font de treball autònom i garantia de la redistribució de la renda que genera l'activitat comercial.



100

Per tots aquests motius el grup municipal de Plataforma per Catalunya sol·licita al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.- Impulsar una ordenança que limiti l'obertura d'establiments comercials no tradicionals establint una distancia mínima entre comerços d'una mateixa tipologia.

Segon.- Donar trasllat de Is acords a les associacions de veïns de Vic, a les associacions de botiguers i comerciants i a la Confederació de Comerç de Catalunya.


Sr. Fuentes: Aquesta moció és molt genèrica però incideix bàsicament en una qüestió que potser semblaria que no és important, que és l’estètica. Però a més a més de l’estètica hi ha l’esponjament de l’activitat de la ciutat, i és que ens trobem que hi ha alguns barris, algunes zones, que estan plenes d’un cert tipus de comerç: locutoris, carnisseries halal, comerços xinesos...

(Abandonen la sessió els senyors Sala, Barnolas, Tornafoch, Lapeira i Anglada)

Sr. Fuentes: Sembla que tothom té ganes de fer coses, cap problema, com si he de parlar sol. El que passa és que em sembla una falta de respecte, però no és respecte cap a mi sinó cap a la segona força més votada a la ciutat de Vic. Aquesta moció el que vol és impulsar una ordenança que tingui en compte la diversificació dels barris, una unificació del que són els aparadors d’aquestes botigues, que qualsevol que hi hagi passat haurà vist que són aparadors prou lletjos, no tenen cap uniformitat estètica, i després també, el fet que estiguin molt agrupats representa un deteriorament de certes parts de la ciutat, en què el comerç tradicional pràcticament ha desaparegut. Una moció que integri una certa distància i una certa unificació entre aquests tipus de comerços podria facilitar i impulsar també aquest deteriorament de comerços de barris en què el comerç tradicional és molt brillant, però perquè brilla per la seva absència. Per això demanem el vot favorable a aquesta moció.

QUEDA REBUTJADA PER 3 VOTS A FAVOR (PXC), 10 EN CONTRA (CIU, CUP, PSC I SRA. MARTA RIERA) I 2 ABSTENCIONS (ERC)

(Acabada la votació s’incorporen a la sessió els senyors Barnolas, Lapeira i Anglada, i surt de la sala la senyora Catalán)

28.- MOCIÓ PRESENTADA PER LA CUP PER LA TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ DELS RECURSOS PÚBLICS AL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC



101

En el context polític actual, com és sabut, s'està prioritzant sistemàticament el pagament dels interessos del deute públic, i del deute mateix, abans que la despesa sanitària. Aquest fet posa en risc el manteniment de la qualitat i fiabilitat del sistema sanitari públic, i obliga també a prestar una especial atenció a la gestió dels migrats recursos públics que actualment hi són destinats.

Dia a dia, s’aguditzen cada cop més les retallades salvatges a l’àmbit de la sanitat pública, l’empitjorament de les condicions laborals, les adjudicacions a empreses privades que poden degradar la qualitat de l’atenció sanitària i que aguditzen la de mercantilització dels serveis annexes a l’activitat estrictament sanitària.

Per tot això, i per respecte a l’exigència de màxima transparència en la despesa pública, es fa imprescindible un seguiment acurat de la gestió que es fa al CHV.

La participació de l'Ajuntament de Vic al Consorci Hospitalari de Vic, a través de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, com a administració pública directament implicada en la seva direcció, comporta unes possibilitats de intervenir en la gestió, alhora que comporta també una important responsabilitat política en vetllar per l'eficàcia, eficiència i transparència de l'ús que es fa dels recursos públics que hi són esmerçats.

Unit a aquestes circumstàncies, hi ha el fet que, cada vegada més, s'està optant per un model de gestió que combina, dins d'un mateix espai i utilitzant unes mateixes instal·lacions, la sanitat pública, per una banda, i l'ús privatitzat d'aquests recursos. Les mútues i clíniques privades esdevenen proveïdors de serveis i, alhora, usuàries o entitats beneficiades per la utilització de les instal·lacions públiques que gestiona el CHV.

És obvi que aquesta situació de coexistència, en un mateix espai, d'activitats tant diverses i orientades, per un cantó a la utilitat pública i, per l'altra, al benefici privat, crea uns importants riscos de gestió, on la transparència esdevé, sense cap mena de dubte, un requisit ineludible per garantir la correcta assignació dels recursos i la priorització, en tot moment, de l'interès públic per sobre de l'afany privat de lucre.

A més, resulta del tot impossible, des del punt de vista del públic i dels pacients, poder conèixer quins són els criteris que se segueixen en la priorització de despesa, per tal de garantir que l'objectiu d'una salut pública de qualitat sigui assolit amb la màxima eficàcia i rigor: De fet, actualment la decisió sobre l'assignació dels recursos queda subjecte al criteri d'un reduït nombre de gestors, que en cap cas són requerits de donar explicació pública dels criteris, prioritats i objectius amb que assignen aquests insuficients, però voluminosos, recursos econòmics de què es disposen.

Per tots aquests motius, considerem imprescindible que l'Ajuntament de Vic prengui un paper actiu de supervisió i de seguiment de la transparència de la gestió, per tal de prevenir



102

possibles usos incorrectes o poc eficients dels escassos recursos públics que s'hi destinen.

Per això, el Ple de l'Ajuntament de Vic ACORDA:

1.- Promoure una auditoria pública de la gestió econòmica del CHV, tant des del punt de vista comptable, com des de la perspectiva d'anàlisi d'eficiència en la gestió dels recursos públics que hi són esmerçats.

2.- Publicar a la pàgina web de transparència de l'ajuntament els comptes anuals dels darrers quatre anys del CHV (2011 A 2014) i els dels exercicis següents, quan se'n disposi.

3.- Requerir el CHV per tal que es facin públics els sous de tots els càrrecs, alts o intermedis, que rebin les seves retribucions al marge dels que són fixats al conveni de la XHUP.

4.- Promoure la creació d’un registre públic d'interessos, per tal que totes les persones que tinguin responsabilitats de gestió al CHV hi inscriguin obligatòriament els seus interessos particulars com a socis, titulars, familiars directes d'aquests, o treballadors d'empreses usuàries, proveïdores de serveis, concessionàries dels espais, o subministradores de recursos o materials de tota mena, ja sigui per a la Xarxa d'Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya, ja sigui de qualsevol altre ens sanitari públic en el mateix àmbit territorial.

5.- Requerir el CHV que faci públic el percentatge relatiu d'hores que el seu personal laboral treballa, respecte el total de les hores contractades, en horari laboral i utilitzant les instal·lacions públiques, per satisfer les demandes que l'hospital rep de mútues i clíniques privades.

6.- Requerir els càrrecs directius del CHV per tal que signin un compromís de no retornar al sector sanitari privat els dos anys següents a haver cessat les seves funcions dins de la sanitat pública catalana.


Sr. López: Demanaria poder-me absentar del Ple per incompatibilitats laborals i professionals.

Sr. Alcalde: Pots sortir.

(Abandona la sessió el senyor López)

Sr. Puigivila: La defensa d’una sanitat pública, universal i gratuïta està esdevenint una de les principals lluites pels drets socials i civils en les societats avançades; ho és per exemple als Estats Units on ni de bon tros tenen un sistema sanitari eficient en termes socials com aquí,



103

però ho és també en molts països d’Europa on tradicionalment hem gaudit d’un sistema sanitari públic que en alguns casos s’havia acostat bastant, i remarco s’havia acostat, a allò de pública, universal i gratuïta. Si a tot això hi sumem que en els últims anys al nostre petit país les polítiques neoliberals i la fam privatitzadora, unides a les polítiques d’austeritat, estan arrasant molts serveis públics i molt especialment el sanitari, ens trobem que la defensa de la sanitat pública des de petites institucions com ajuntaments és del tot necessària. Als Països Catalans no ens cal partir de zero, hi ha molta feina feta en la defensa de la sanitat pública, però ara mateix urgeix fer front a les retallades i aturar les privatitzacions, que en termes generals ens porten a un sistema sanitari elitista, accessiblenomés a uns quants privilegiats, això si parlem en termes generals. Des dels partits polítics i lobbys de la dreta catalana fa temps que amb la falsa excusa de les polítiques d’austeritat, s’està impulsant una implantació d’una sanitat publico-privada, on es permet a la sanitat privada utilitzar la inversió pública per part de grans mútues. Un negoci rodó, certament, que estem pagant entre tots a costa del desmantellament de la nostra sanitat pública, altre cop certament.En aquest context el Consorci Hospitalari de Vic, que és l’ens sanitari vertebrador de la sanitat pública a la nostra comarca, parteix ja d’origen d’una fórmula mixta publico-privada nascuda de la unió del sistema públic de salut amb una fundació d’origen privat i vinculada a l’Església, l’Hospital de la Santa Creu. Però és una fundació en què l’Ajuntament de Vic hi té un gran pes a través de l’alcalde, que n’és president nat, com ho és també un regidor que s’elegeix específicament cada quatre anys. Però a més, l’alcalde de Vic té la potestat de triar tres patrons per designació directa -a dit- de manera que el poder personal de l’alcalde en aquesta fundació, i de rebot també al Consorci Hospitalari de Vic, és més que notable. Es tracta però d’un poder que no està subjecte al control democràtic habitual per part del Ple de l’Ajuntament, ja que el Ple ni valora els pressupostos de la fundació, ni en supervisa la comptabilitat, ni pot incidir habitualment en la política d’inversions o les seves prioritats i orientació. Molt menys encara en tot allò que es refereix al Consorci Hospitalari de Vic. Senzillament l’alcalde utilitza el poder que li atorga el seu paper com a alcalde, però sense que aquestes actuacions puguin ser regularment supervisades ni controlades des del consistori que al cap i a la fi l’ha escollit. Per altra banda, els interessos privats han entrat alsrecintes hospitalaris de la ciutat i a les instal·lacions que el consorci utilitza; es fan cessions d’ús dels espais, plantes senceres d’hospitals, parlant clar, es contracten serveis directament a entitats privades i s’adjudiquen explotacions vinculades a les instal·lacions, com bars, cuines o màquines expenedores. Tenim doncs un consorci on algunes persones que hi prenen les decisions poden actuar des de l’àmbit privat, alhora que intervenen en les decisions o gestió públiques, on la confusió entre el que és servei públic i l’afany privat de lucre és massa evident i massa ambigu; tot això sense comptar que aquest sistema dóna peu a què hi podria haver persones que, hipotèticament, i remarquem hipotèticament, podrien servir la mà pública i ser mà privada a la vegada. Davant d’aquest escenari, i per aclarir que no podem tenir dubtes, l’Ajuntament de Vic no pot tenir una actitud d’indiferència. El descontentament de molts usuaris de la sanitat pública en els nostres hospitals és evident; tothom sap, tothom comenta, qui més qui menys ho ha pogut comprovar alguna vegada, que a l’hospital, si pagues, tens un tracte digne amb



104

instal·lacions dignes, i si no pagues, simplement no el tens. Com a representants de la ciutadania no podríem permetre que existís aquesta discriminació en l’accés a la salut, que tant diuen, diuen, diuen alguns; hem d’exercir un control molt més exhaustiu del que estem fent ara sobre la sanitat de la nostra ciutat i comarca. Entenem doncs que el rigor en la gestió pública no es pressuposa, s’ha de dotar de mecanismes per justificar-lo. L’opacitat i la confiança no són sinònims, la confiança emana de la transparència en els comptes d’allò que és públic i pertany a la població. Per tant, i en aquest sentit va la moció, demanem el vot favorable i l’aprovació d’aquesta moció.

Sra. Gayoso: En absolut compartim el context d’aquesta moció; podríem dir que és ridícula, penosa i altres coses. PxC no serà qui posi en dubte la transparència del Consorci Hospitalari de Vic i creiem que cap partit polític de l’oposició ho hauria de fer. En dues paraules, PxC en absolut donarà suport a aquesta moció.

Sr. Raurell: El que planteja la CUP és simplement una demanda de major transparència en una entitat que té un fort impacte social en la sanitat de Vic i d’Osona. Jo vull pensar, i crec, que fonamentalment la demanda és aquí; és a dir, no es tracta de qüestionar ni de posar ombres respecte de l’eficiència de l’Hospital General ni del servei que presta, tant en la modalitat estrictament privada com en la modalitat mixta. Crec que demanar a una institució que faci públics al màxim els seus processos és una exigència que ja hauria de ser una autoexigència, en la mesura que tenen aquesta component pública. Dit això, que compartim, també és cert que l’Ajuntament té unes competències i unes determinades limitacions; per tant, l’autonomia de l’Hospital General és respectable. I de la mateixa manera que els ajuntaments ara som gelosos en l’autonomia de les competències que tenim, jo crec que la gestió de l’Hospital General també ha de poder tenir aquesta autonomia sense que l’ajuntament com a institució li reclami; per tant, hauria de ser una autoexigència i no pas que l’ajuntament hagi de requerir, jo entenc que no ha de requerir, en tot cas ha de sol·licitar, en tot cas ha de demanar, i no és una qüestió només d’adjectivació, perquè requerir és una qüestió i sol·licitar n’és una altra ben diferent. El nostre vot serà l’abstenció, deixant ben clar que la demanda de transparència a l’Hospital General i a totes les institucions hi ha de ser, i per altra banda deixant clar que ens mereix tota la confiança quant als aspectes d’eficiència de la gestió que s’està fent a l’Hospital General en aquests moments.

(En el transcurs d’aquestes intervencions s’han reincorporat a la sessió la senyora Catalán i els senyors Sala i Tornafoch)

Sr. Tornafoch: Aquesta proposta a nosaltres ens sembla molt pertinent. Més enllà d’alguns detalls tècnics estaria d’acord amb el que acaba de dir el senyor Raurell, ja que també crec que més que exigir o requerir hauríem de sol·licitar o demanar. També penso que posar les dades del Consorci Hospitalari al web de l’Ajuntament no és pertinent; el que seria pertinent és que aquestes dades de transparència es posessin al web del Consorci Hospitalari, que és un web que està molt bé, està molt ben muntat, i jo penso que allà es podria fer



105

perfectament. Al voltant de la qüestió del Consorci Hospitalari de Vic jo penso que hi ha tot un tema de transparència que crec que se n’ha de parlar, que la moció en parla i jo hi donaré suport, però també crec que hauríem de fer alguna mena de reflexió o de proposta al voltant de l’atenció als malalts, que és el més important. I ja que no ho diuen vostès en la seva moció ho diré jo: crec que hi ha un tema de reforç de plantilles que no són les que pertoquen i això afecta directament l’atenció als malalts; hi ha un tema d’obertura de plantes, el lema aquell “menys despatxos, més habitacions”; també el tema de les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores; la qüestió de l’ús que es fa d’instal·lacions públiques per activitats de sanitat privada... Són coses sobre les quals nosaltres hauríem d’incidir o hauríem de demanar o hauríem de reflexionar, no sé fins a quin punt ens hi podem ficar, però en qualsevol cas jo crec que si més no podem donar la nostra opinió com a institució pública d’aquesta ciutat. Però més enllà d’això, que no surt a la moció, sí que hi ha una qüestió d’exigència de transparència que crec que és important i que, en definitiva, malgrat nosaltres no puguem incidir directament en la gestió d’aquell equipament sanitari, sí que allà s’hi aboquen molts diners públics i nosaltres podem demanar que aquests diners públics es justifiquin, s’expliquin i estiguin a l’abast de la gent. Perquè si més no, la gent que som partidaris de la sanitat pública tindrem arguments quan demanem més plantilles, més habitacions, més i millor atenció sanitària per la gent de Vic i ens diguin que no hi ha diners, perquè aleshores els hi podrem dir que sí que els tenen però el que passa és que se’ls gasten en això, en això i en això, que potser no és prioritari; al final tot és qüestió de criteris. Nosaltres creiem que és important donar suport a aquesta proposta. Jo demanaria que es fessin aquestes esmenes de canviar la paraula requerir per sol·licitar o demanar, i que les dades es publiquin al web del Consorci Hospitalari de Vic, que està molt ben fet i que és allà on pertoca posar aquestes dades. Penso que la proposta va en la direcció d’acabar amb determinats espais d’opacitat al voltant de com es gestionen i com es gasten els recursos públics. I de la mateixa manera que a nosaltres, els càrrecs electes de l’ajuntament d’aquesta ciutat, la institució pública que representem, se’ns demana i està molt bé que se’ns demanin explicacions respecte com es gasten els diners aquí, com estan distribuïts, doncs nosaltres també podem demanar a altres institucions que reben finançament públic abundós, que siguin més obertes i més transparents a l’hora d’explicar els números a la ciutadania. Per tant, nosaltres hi donarem suport.

Sr. Lapeira: Com ja és costum, totes aquelles propostes que vinguin, sigui del grup que siguin, per millorar el tema de la transparència, el grup municipal de SI valorarem detingudament quines són les propostes que s’estan fent. Em repetiré segurament en algun dels arguments de l’exposició que han fet els companys que han intervingut abans. Nosaltres entenem que potser ens estem extralimitant una mica, que ens fiquem allà on no ens toca, i és que no veiem quin és el paper que toca fer a l’Ajuntament de Vic al Consorci Hospitalari. Sí que és cert que nosaltres tenim una representació en la Fundació Hospital de la Santa Creu, però aquestes fundacions es regeixen per la llei de la transparència de les fundacions i estan obligades a fer públics els seus comptes, i perquè són públics es poden anar a consultar i a demanar. Nosaltres entenem la preocupació de la CUP, i també nostra i



106

probablement de més grups que puguin donar suport a aquesta moció, per com ens gastem els diners públics. La CUP, en la seva exposició, com sempre, o almenys en aquest Ple, fent amics. Entenc que la contundència que vostès transmeten en la moció no ajuda gaire a què aquesta moció sigui vista amb gaires bons ulls. Però deixant a part el to contundent, sí que compartim el que acaben d’explicar de què no és just que un equipament sanitari, un hospital de la ciutat de Vic, tingui plantes reservades per aquells que tenen mútues o paguen, i que això pugui minvar la qualitat del servei d’aquells que van a través de la sanitat pública. Compartim aquesta crítica i hem de garantir la transparència de quin és el cost que suposa donar aquest servei privat dins un equipament públic. Nosaltres estem a favor de la transparència, però creiem que anem a demanar més del que ens pertoca. En aquest sentit, aprofitant una mica la intervenció d’en Xavier, també pensem que hem de fer algunes petites esmenes en el sentit que ha dit ell, que no ha condicionat el seu vot favorable perquè ja ha avançat que votaria favorablement, però nosaltres creiem que promoure una auditoria pública al Consorci Hospitalari de Vic no li pertoca a l’Ajuntament. Com tampoc creiem que ens pertoqui publicar a la pàgina web de transparència de l’Ajuntament de Vic els comptes del Consorci Hospitalari de Vic, quan el diner públic que arriba és de la Generalitat de Catalunya i potser hauria de ser ella la que hauria de publicar-ho en el seu web, no en el de l’Ajuntament de Vic, i més, si hem pogut observar tots que el Consorci Hospitalari disposa d’una pàgina web que a més a més té un apartat de transparència. El que sí que podríem fer és instar o demanar al Consorci Hospitalari de Vic que publiqui aquesta informació que estem demanant a la seva pàgina web. En el punt tercer també pensem que en comptes de requerir hauríem de demanar que es facin públics els sous de tots els seus càrrecs, alts o intermedis, i així ho veuríem bé. En el punt quart entenem que nosaltres com a ajuntament no hem de promoure un registre públic d’interessos de les persones que tinguin responsabilitats a l’Hospital General de Vic. Quina responsabilitat tenim com a ajuntament de promoure aquest registre públic d’interessos? Si de cas hauríem d’instar o demanar a l’Hospital General de Vic que faci o promogui un codi ètic o una manera de funcionar; hauríem d’instar a què ells ho facin, però a nosaltres no ens pertoca. El punt sisè que requereix als càrrecs directius del Consorci Hospitalari de Vic que signin un compromís de no retornar al sector sanitari privat els dos anys següents a haver cessat les seves funcions dins de la sanitat pública catalana, què faran aquests dos anys següents? Si pleguen del sector públic, què fan aquests dos anys? Han de passar de directius a treballadors normals per llavors incorporar-se a la sanitat privada? Els hi estem dient que se’n vagin dos anys a l’atur? No sé, potser lligar-ho d’alguna manera o suprimir-ho. Si ens accepten aquestes esmenes nosaltres hi votarem a favor, si no ens haurem d’abstenir, perquè entenem que ens fiquem en temes que no ens pertoca, per molt que vostès vulguin defensar que ens toca fer-ho.

Sr. Anglada: Ja avanço que tant jo com la regidora Riera no donarem suport a aquesta moció que presenta el grup municipal de la CUP per la transparència en la gestió dels recursos públics al Consorci Hospitalari de Vic. Però a més a més s’hi ha afegit una cosa, que jo quan he sentit el raonament del representant de la CUP francament m’ha dolgut, i és quan ha



107

donat a entendre que segons si s’hi va pagant o no s’hi va pagant es tracta les persones de diferent manera. Jo crec que això és totalment fals i s’ha de desmentir, perquè un servidor, per sort, no ha hagut de necessitar gaires vegades el servei de l’Hospital, i sempre que hi he anat no hi he anat pagant, hi he anat com una persona membre de la Seguretat Social, i se m’ha tractat molt bé. Crec que l’opinió generalitzada de tots els ciutadans de Vic és que l’Hospital General de Vic tracta bé totes les persones i no se’ls tracta de manera diferent si tenen més cèntims o no. Això em va bé perquè així podré argumentar i trencar una llança a favor de la manera de gestionar de l’Hospital de la nostra ciutat. Per començar voldria subratllar amb majúscules que el model de gestió del Consorci Hospitalari de Vic és el primer que es va crear a Catalunya, un model que a dia d’avui ofereix un servei assistencial de qualitat a nivell sanitari, sociosanitari i de salut mental a prop de 250.000 persones. El Consorci Hospitalari de Vic posa a disposició dels habitants de la comarca d'Osona (unes 160.000 persones) un servei assistencial de qualitat, tant a nivell públic com privat, aplicant criteris de responsabilitat social. Jurídicament el Consorci Hospitalari de Vic està integrat per laGeneralitat de Catalunya i la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, i s'organitza com un consorci administratiu de caràcter públic i institucional sense ànim de lucre. Des del nostre punt de vista és una institució d'excel·lència tant en l'assistència sanitària, la social, la docència i la recerca, de forma participativa i sostenible, sent referent a tres comarques com són Osona, El Ripollès i La Garrotxa. Som conscients que res és perfecte i que tot es pot millorar, però entenem que els valors amb què es va crear el consorci, han estat i són prou palpables durant tots aquests anys. Professionalitat, bona acollida per part del personal, un compromís amb els ciutadans i el país i, per descomptat, innovant en les necessitats de la societat. Vic i comarca han rebut una sanitat de qualitat i eficàcia des de la creació de l’Hospital General de Vic fins arribar al model actual.Dit això, hem de dir que la gestió del Consorci queda prou reflectida i entenem que amb prou transparència, per tant, no veiem massa clar l’objectiu d’aquesta moció. Es fan auditories, hi ha una pàgina web on es publiquen els comptes anuals, i són públics els sous dels seus càrrecs, així ho hem pogut comprovar a la pàgina web del mateix Consorci, on ja existeix un portal de la transparència que conté la major part dels punts que vostès demanen a la moció. Dels sis punts que es demanen, els tres primers es fan prou evidents en la pàgina web del Consorci, i pel que fa als tres punts restants, francament, crec que és fer-ne un gra massa i anar a buscar set potes al gat. Així doncs, tant jo com la regidora Riera no donarem suport a aquesta moció i ja els hi dic que hi votarem en contra.

Sr. Ballana: Com de vegades malauradament passa difereixen en alguns aspectes el text de la moció amb la intervenció dels companys de la CUP. Segurament nosaltres estaríem totalment a favor de la línia del text de la moció, en canvi, pel que fa a la intervenció, hi ha aspectes que ens trontollen i molt. Entre altres coses perquè si bé és cert que la demanda de major transparència al Consorci Hospitalari de Vic nosaltres l’entenem com un requisit necessari i imprescindible, de fet també fa mesos que estem treballant en una línia similar, segurament no en la mateixa que ha esbossat la intervenció, però sí més en la línia del text de la moció, en qualsevol cas la major transparència vindrà donada per la llei de



108

transparència catalana que en breu els organismes han d’adaptar, per tant, tard o d’hora això acabarà passant; per això nosaltres considerem que avançar-nos en aquest sentit és un camí que també defensem, havent dit que hi ha diferències entre el text i la intervenció.Però anant als aspectes concrets i per fer segurament efectiva aquesta moció, i no tant el caràcter simbòlic que a priori podria tenir d’aprovar-se tal i com està plantejada, nosaltres el que proposaríem és que el mandat d’aquest Ple quedés vehiculat a través de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, que sí que té representants d’aquest Ajuntament en el si del Consorci Hospitalari de Vic, perquè d’una altra manera al Consorci Hospitalari de Vic l’Ajuntament no hi està representat. El Consorci està format, evidentment, per la Generalitat i per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, per tant, entendríem que el camí per fer efectiu aquest esperit de la moció seria a través de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu. Així doncs, jo afegiria als punts que vostès enumeren, o bé en un únic punt o bé en cada un dels punts, instar a la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu perquè els patrons que estan representats en el si del Consorci esgrimeixin o facin aquesta proposta, evidentment previ acord del Patronat de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, per respectar tot el fil conductor i perquè això sigui una realitat. De fer-ho així nosaltres hi donaríem suport, de fet també podríem donar-lo tal i com la tenen plantejada, però seria fàcil obviar aquest mandat per una simple qüestió de competència d’aquest Ajuntament.I ja per acabar, jo crec que el mateix Consorci, tots els treballadors que hi estan treballant i el mateix equip directiu, estan d’acord amb aquests aspectes que la moció defensa o enumera, entre altres coses perquè al Consorci Hospitalari existeix un codi ètic. Ens l’hem llegit, ens l’hem baixat, de fet està penjat al web dins del portal de la transparència, i enumera dues coses molt taxatives, que és difícil no estar-hi d’acord, que són textualment: “Garantir que la sanitat privada no es financi amb recursos públics”, una obvietat, totalment d’acord. I un segon postulat, també fora de cap dubte: “Vetllar perquè la convivència entre l’activitat pública i privada no generi conflictes d’interessos entre els professionals que treballen en els dos sistemes sanitaris”, en referència al públic i al privat. Per tant, aquests dos postulats que enumera el codi ètic i que evidentment el propi Consorci reconeix i que aquest grup hi dóna total suport, van en la línia d’aquesta moció. Per tant, si ho vehiculem en aquest aspecte via Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, jo crec que podríem tenir aquesta proposta en el si del Consorci, que té autonomia suficient com per decidir mesures d’aquest calat. Si no, evidentment, sempre queda la via de la competència supramunicipal a través d’una pregunta del grup parlamentari d’ERC a la Conselleria de Salut o bé a través d’una proposta de resolució a la comissió corresponent.

Sr. Arimany: M’ha preocupat molt la intervenció que ha fet la CUP quan ha parlat del tracte discriminatori dels pacients, perquè és una manera de parlar en contra del personal sanitari que treballa al Consorci Hospitalari de Vic, el que és l’Hospital Universitari; per tant, no m’ha agradat gens aquesta opinió, i a més parlo també com a vicepresident del Consorci, ja que sóc nomenat vocal de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu al Consell de Govern del Consorci Hospitalari. Mirin, els haig de dir que des de fa un any el Consell de Govern estem treballant per complir totes les normes que ens marca la Llei de transparència, tant inicialment l’estatal com l’autonòmica, i tothom qui vulgui pot entrar a la pàgina web del



109

Consorci Hospitalari de Vic, a la pestanya del portal de la transparència, i allà estan penjats tota una sèrie de comptes.Dit això, convé recordar que “El Consorci és una entitat pública de caràcter institucional dotada de personalitat jurídica plena i independent dels seus membres, i amb tota la capacitat jurídica del dret públic i privat que requereix la realització dels seus propis objectius. El seu objecte és el desenvolupament de les activitats sanitàries”. Des d’aquesta afirmació, i entenent a més que el Consorci està sota la tutela i el paraigua de la Generalitat de Catalunya, sobretot del Departament de Salut, i això és important dir-ho, l’Ajuntament no seria el marc més adequat per posicionar-se sobre el contingut de la moció. No obstant això, en el meu cas concret com a vicepresident del Consorci i atenent la voluntat de l’alcalde en acceptar la presentació de la moció, volem formular les següents manifestacions:El Consorci és un consorci administratiu format per la Generalitat de Catalunya, que té sis membres al seu Consell de Govern, i la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, remarco Fundació, tota vegada que l’alcalde és el president de la Fundació i no pas del Consorci. El president del Consorci és nomenat per la Generalitat de Catalunya, concretament pel conseller de Salut, essent el seu representant. Altrament és necessari recordar que la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu és una fundació privada, on l’alcalde i dos regidors formen part del patronat, el primer com a president i els segons com a regidors vocals, i té a veure amb què l’Ajuntament hi formi part. Dit això, constatar que la moció de la CUP aprofundeix en una voluntat que de ben segur tots els grups perseguim amb l’objectiu de fer transparent qualsevol gestió o activitat que nodreixi els fons públics, com és el cas del Consorci Hospitalari de Vic. Així doncs, en relació amb la Llei de transparència 19/2014, del 29 de desembre, cal considerar que li és d’aplicació tant la llei estatal com la llei catalana. A tal efecte, el Consorci ha posat en marxa el seu portal de transparència, que tots poden consultar a la seva pàgina web. M’he de referir també a què el Consorci Hospitalari de Vic, a més d’auditar els seus comptes anuals, està sotmès al pertinent control per part de la Intervenció de la Generalitat de Catalunya. El portal de transparència del Consorci publica els seus comptes anuals i els informes d’auditoria -suposo que vostès ja ho han mirat-, els pressupostos anuals, les licitacions, les adjudicacions i els resultats i dades estadístiques, també els resultats de gestió, central de resultats, aliances estratègiques i convenis, així com el període mitjà de pagament a proveïdors. També es publica el sou del director gerent, igual que diferents consorcis de Catalunya, i resta de requisits establerts de la Llei de transparència estatal. Pel que fa a l’aplicació de la Llei de transparència catalana, que entrarà en vigor el mes de juny, cal significar que està en fase d’implantació de totes les exigències extres que estableix, i respecte la llei bàsica estatal. Cal recordar que la llei catalana fixa un termini de sis mesos per al seu compliment per part del sector públic de la Generalitat i que el termini s’esgota el pròxim mes de juny. Insisteixo que entrant al web del portal de transparència del Consorci s’hi pot consultar tota la informació que ens referíem, molt més ampliada encara alhora que hi ha un apartat on figura un model de formulari que possibilita sol·licitar qualsevol dada o qüestió interessada per vostès. En tot cas suggereixo que tots els aspectes que formen part de la moció, els quals no em pertoca constatar, vull expressar que tant des de la presidència com de tota la part del Consell de Govern, existeix la més estricta



110

voluntat de facilitar tota la informació i els aclariments que es puguin plantejar en qualsevol àmbit. Per tant, acabaré dient que el nostre grup votarà en contra d’aquesta moció.

Sr. Puigivila: Agraeixo per avançat el vot favorable d’ICV. D’entrada només remarcar, potser no ho hem deixat prou clar en la primera argumentació, que la intenció d’aquesta moció és que no hi hagi lloc al dubte, que no es pugui qüestionar en cap cas els comptes ni la gestió que està fent el Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, després d’haver sentit les excel·lències del Consorci, entenem que no hi hauria d’haver cap mena de problema per aprovar aquesta moció, i que el Consorci Hospitalari de Vic no hauria de tenir cap mena de problema per aplicar totes aquestes demandes que es fan en aquesta moció. Després de l’argumentació feta per part del grup de CiU la coherència seria votar-hi a favor, no hi hauria cap problema, donat que el Consorci Hospitalari de Vic ja és completament transparent en l’actualitat i aquesta moció no suposaria cap entrebanc o cap dubte. En tot cas votant-hi en contra entenem que són vostès els que estan estenent l’ombra del dubte sobre el Consorci Hospitalari de Vic, no ho estem fent nosaltres; nosaltres només estem proposant una eina perquè aquesta ombra del dubte no s’estengui. I volem remarcar, i ho hem fet en la defensa de la moció -vostès interpreten les paraules segons el seu interès- que la nostra crítica a l’atenció a les persones en instal·lacions públiques, que es diferencia segons si la seva atenció ve de mans públiques o de mans privades, és una crítica i la gent es queixa de què hi ha una discriminació quant a la qualitat de les instal·lacions que se’ls ofereix, no a la qualitat de l’atenció que reben per part del personal sanitari. Evidentment en cap cas nosaltres hem posat en qüestió això.En aquesta moció hem de tenir en compte que estem parlant de promoure, estem parlant de requerir, estem parlant que des de l’Ajuntament de Vic, com a institució que defensa la població a la qual representa, està demanant a un consorci que està gestionant la salut d’aquesta població, que sigui clar en els seus comptes. És així de senzill, i com a institució no és simplement que ho puguem fer, és que tenim el deure de fer-ho, si més no de demanar-ho, de requerir-ho. Les esmenes que s’han proposat des d’ICV i des del PSC de canviar el fet que es requereixi per instar o sol·licitar, nosaltres entenem que com a institució som prou importants per defensar els interessos de la població que representem, i entenem que sí que podem requerir. A més a més no entenem que el senyor Tornafoch ens digui que hauríem d’haver afegit més requeriments per demanar millors condicions en l’atenció sanitària i millors condicions laborals, en aquests temes no ens fa esmenes, però sí ens fa esmenes per demanar que no posem requerir sinó que posem instar. Entenem que sí que ens toca com a institució, i a més ens toca perquè hi ha una evidència, per les experiències que té la població o que podem tenir qualsevol de nosaltres en l’atenció sanitària, i és que s’està donant un tracte discriminatori en dependències de la sanitat pública. I com he dit al principi d’aquesta contraargumentació, aquest tracte discriminatori és clarament diferenciat si la mà que t’atén és de privada o la mà que t’atén és de pública; i és un tracte discriminatori pel que fa a les instal·lacions i als recursos que s’aporten a aquesta atenció, no pel que fa al tracte personal.



111

Sr. Ballana: No sé si el company de la CUP ha obviat en mala fe la meva intervenció o simplement no té la més mínima intenció de contestar aquest grup. En qualsevol cas, sàpiga que li hem dit que li votarem a favor la moció perquè compartíem l’esperit, però m’agradaria que es fes ressò d’aquesta via que havia posat sobre la taula per tal que sigui escoltada. En qualsevol cas repeteixo que el nostre vot és favorable, i aclareixi’m sobretot, més que res perquè ja no sé què pensar en aquest sentit.

Sr. Alcalde: No cal, perquè ja ho ha aclarit, ja hi hem estat prou temps. Si de cas un minut més.

Sr. Puigivila: Senyor Ballana, sap perfectament que no hi havia mala intenció, només que no he tingut temps, per tant, no pressuposi males intencions. Remarcar que es faci a través de la Fundació Hospital de la Santa Creu nosaltres ho veuríem pertinent si això no suposés que ens tornem a perdre en les formes d’assolir el que es demana a la moció. Nosaltres remarquem que com a ajuntament hem de poder requerir tota aquesta informació al Consorci Hospitalari de Vic, tenint en compte que representem la població que està sent atesa en aquest servei públic.

Sr. Alcalde: Passem a votació. (El senyor Ballana demana la paraula) Senyor Ballana, això no és un discurs entre vostè i ells. Entenc que no accepten la seva petició i per tant ja està clar. Només un segon.

Sr. Ballana: Només era per remarcar que la moció tal i com està, la votació o l’aprovació, si és el cas, serà simbòlica, mentre que de l’altra manera la moció hagués set efectiva.

QUEDA REBUTJAT PER 4 VOTS A FAVOR (CUP, ERC I ICV), 13 EN CONTRA (CIU, PXC I ELS 2 RNA) I 2 ABSTENCIONS (PSC I SI)

(S’incorpora a la sessió el senyor López)

29.- MOCIÓ PRESENTADA PER LA CUP DE REBUIG AL NOU MODEL UNIVERSITARI DE GRAUS 3+2

Atès que el Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar el passat divendres 30 de gener de 2015 el Reial Decret mitjançant el qual s'aprova una nova ordenació del model universitari del nostre país que consisteix a cursar graus de 3 anys combinant-los amb dos anys més de màster.

Atès que aquesta reforma crea nous graus de 180 crèdits (actualment, són de 240 crèdits) en què els coneixements que s'ensenyaran seran molt generals i serà necessari que tots els alumnes cursin un màster per tenir una sortida professional.



112

Atès que malgrat que el govern espanyol intenta vendre aquesta reforma del model universitari com una confluència amb el model europeu, la societat catalana ha de ser conscient que aquesta mesura nomes suposarà un encariment del preu dels estudis universitaris ja que els preus dels màsters tenen un preu molt mes elevat que els graus.

Atès que el govern espanyol cau en una enorme incongruència i hipocresia quan justifica el nou model universitari del 3+2 per facilitar la mobilitat dels estudiants amb els programes Erasmus el mateix any que ha retallat la partida pressupostària destinada a la mobilitat dels estudiants.

Atès que entenem que una reforma d'aquesta envergadura ha de partir d'un debat previ i profund de tota la comunitat universitària per assolir un model universitari que respongui a les necessitats reals de la societat catalana i no a les d'una minoria privilegiada. Procediment que no s'ha seguit en aquesta reforma ja que ha estat aprovada a corre-cuita sense cap debat previ en el si de tota la societat catalana.

Atès que la majoria de sindicats, associacions i entitats estudiantils s'ha posicionat en contra d'aquesta reforma assenyalant que encarirà el preu dels estudis. Entre aquestes entitats consta el CEUCAT (Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes) que ha manifestat el seu rebuig a aquest nou model.

Atès que des de l'any 2012 el preu de les matrícules universitàries ha augmentat fins a un 66% més provocant que molts estudiants hagin d'abandonar la universitat per culpa de no poder-se finançar els estudis.

Atès que creiem en un model universitari en què els recursos econòmics no siguin un impediment per a l‘accés a l‘educació universitària i on el contingut acadèmic dels estudis no vingui dictat pels bancs i les grans empreses multinacionals que financen les universitats catalanes sinó per les necessitats reals de les classes populars dels nostre país.

Per tots aquests motius, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de l‘institut Jaume Callís de Vic proposa al Ple l‘adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Instar els rectors de les universitats catalanes i el govern català a negar-se a implementar el nou model universitari de 3+2.

Segon.- Instar tota la comunitat universitària i altres agents implicats a realitzar un debat en profunditat per establir un nou model universitari català que respongui a les necessitats dels estudiants de les classes populars i no als d'una minoria privilegiada.



113

Tercer.- Mostrar el rebuig d'aquest ple municipal a les pujades de taxes que han deixat molts estudiants de les classes populars sense els recursos econòmics suficients per seguir o començar els seus estudis universitaris.


El senyor alcalde dóna la paraula al representant del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de l’institut Jaume Callís, que és qui ho proposa, perquè faci l’exposició.

Sr. Arnau Comajoan: Parlo com a representant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de l'institut Jaume Callís, que som els que presentem aquesta moció. El Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar el passat 30 de gener una reestructuració dels graus universitaris en 3 anys de grau i 2 de màster, en comptes dels 4 anys de grau i un de màster actuals, l'anomenat 3+2, emmarcat dins de l'Estratègia Universitat 2015, que és la mesura més recent del Pla Bolonya a l'Estat espanyol. Amb el Pla Bolonya l'educació passa a estar al servei de l'economia i del mercat laboral, pels beneficis d'uns pocs, i s'allunya de satisfer les necessitats educatives. Això ho podem observar nítidament quan es dóna cada cop més importància als màsters. Aquí, menys de 4 de cada 10 són d'oferta pública, cosa que provocarà un encariment de la globalitat dels estudis i l'exigència d'un rendiment econòmic d'aquesta oferta d'estudis, és a dir, que aquests siguin productius.Sota l'aparença d'un canvi de números en una suma que segueix donant 5, s'amaga una gran generalització dels estudis de grau, que reduïts a 3 anys esdevindran l'equivalent a un 3r, 4t i 5è de batxillerat, fent necessari cursar, i pagar, dos anys de màster a aquell qui anant a la universitat pretengui especialitzar-se, que d'això es tractaria. Un canvi com aquest, evidentment, també derivarà en una retallada del personal de la universitat, en implicar la supressió de graus i facultats. Aquesta reforma no suposarà una europeïtzació dels estudis universitaris, tal com defensa el govern espanyol, quan retalla la partida per a la mobilitat d'estudiants amb l'Erasmus. Mirant cap a Europa també podem veure com estats on s'han anat aplicant les mesures del Pla Bolonya han reconegut que han estat nefastes per al sistema educatiu: el preu de les carreres s'ha encarit, s'ha expulsat estudiantat de les classes populars de les aules, ha generat incompatibilitat entre estudis i feina... En la mateixa línia que privatitza els estudis i els converteix en un mercat més, l'Estratègia Universitat 2015 és un atac directe a la poca democràcia interna que quedava a les universitats. Amb el finançament privat aprofundeix en un model universitat-empresa a l'estil americà, donant molt més poder a les empreses privades en el govern de les universitats, externalitzat, i promovent la competitivitat entre universitats, en comptes de la cooperació. Era d'esperar, en un model que no s'ha elaborat partint de cap debat amb la participació de tota la comunitat universitària. No és cap brindis al sol que el Ple de l'Ajuntament de Vic aprovi aquesta moció, tot al contrari, és molt significatiu que el Ple d'una ciutat universitària, que el presideix l'alhora president del Patronat de la Fundació Universitària Balmes i de què alguns regidors en són



114

vocals, insti els rectors de les universitats catalanes i el Govern català a negar-se a implementar aquest nou model, i no només a retardar-ne la seva aplicació com el govern català ha promès; també que insti tota la comunitat universitària a realitzar un debat profund sobre el model universitari que realment respongui a les necessitats dels estudiants de les classes populars; i que rebutgi també les pujades de taxes que últimament han fet patir part de les conseqüències que tindrà el 3+2 a molts estudiants de les classes populars dels Països Catalans. El passat 26 de febrer els estudiants vam fer vaga i ja vam sortir al carrer, també a Vic, contra l'Estratègia Universitat 2015 i el 3+2. Per tot això, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans demanem el vot favorable d'aquesta moció, per una educació i un futur dignes.

Sr. Fuentes: Aquesta és una moció que barreja una sèrie de coses amb les quals estem d’acord, i unes altres que no acabem de veure bé. Està clar que tot el que toca el govern del PP ho embruta, i aquí presenta una cosa que pot tenir unes certes conseqüències econòmiques, però que no veiem clar. Perquè la veritat es que jo, si faig memòria, aquest sistema de 3+2 em recorda molt a la meva època en què eren cinc anys, pràcticament era com un 3+2, amb la diferència que s’havien de fer els cinc, perquè els tres primers anys eren bàsicament d’assignatures comunes i alguna opcional, i els dos anys següents eren, segons quina llicenciatura, n’hi havia que fins i tot eren totes opcionals o la gran majoria opcional i s’havia d’escollir en moltes, segons quina branca. De fet, era com un 3+2 només que amb tres no feies res, amb tres no havies acabat res, i havies d’acabar el 3+2 perquè era una unitat de cinc, però en la pràctica, de facto, era un 3+2. Home, que una persona pugui acabar la part més genèrica amb un tres i després l’opció de fer un màster i un altre màster, en principi no ho trobem malament, el problema és que es pot convertir efectivament amb un encariment, que acabi sent un sistema per tocar més la butxaca dels estudiants i complicar-ho als que no tinguin una força econòmica per fer-los. En això trobem que potser tenen raó. Però com que el model en si no està clar, diuen que si això ho encarirà o no ho encarirà, però de fet el model en si, 3+2, no el trobem pas malament, no podem posicionar-nos ni a favor ni en contra i ens abstindrem, malgrat que considerem que tenen força raó.

Sr. Barnolas: Primer de tot celebrem que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans hagin pogut defensar la moció. Nosaltres farem un breu comentari, atès que el CPC de l’Institut Jaume Callís ens representa totalment a la CUP i, per tant, fem nostres les seves paraules i d’alguna manera nosaltres som ells. Simplement puntualitzar que defensem la pública perquè és la de tots, i perquè defensar la pública implica defensar el futur, i com ja hem dit altres vegades, volem i defensarem sempre una nova llei d’educació des del bressol fins a la Universitat de Vic. Només fer un incís en la intervenció que ha fet abans el company Arnau, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Ell ha insistit en què no és una moció simbòlica, i jo penso que el que seria simbòlic seria aprovar-la en una ciutat on ja hi ha una universitat com és la UVic, sobretot perquè crec que els acords sí que són compromesos i dirien molt d’aquest Ple, en tant que instaríem els rectors a negar-se a implementar aquest model, instaríem a tota la comunitat a realitzar un debat profund sobre el model universitari català, i



115

mostraríem institucionalment el rebuig a les pujades de taxes que han deixat molts estudiants de les classes populars sense recursos econòmics per seguir o tan sols per iniciar els estudis universitaris. En aquest sentit afirmem el que han dit, i votem a favor de la moció.

Sr. Tornafoch: Nosaltres votarem a favor d’aquesta moció. Aquesta proposta del 3+2 no és el model europeu; alguns estats d’Europa tenen aquest model, però d’altres no. Bàsicament és el model del ministre Wert, i el ministre Wert ja sabem quins objectius té: destruir l’educació pública, impossibilitar l’accés dels fills de les classes treballadores a l’educació, perquè si els fills de les classes treballadores tenen l’oportunitat de formar-se, d’anar a la universitat, de pensar per ells mateixos enlloc d’estar veient els programes infumables a Tele 5, li poden portar problemes. I això el senyor Wert ho té molt clar. És curiós que a Catalunya les receptes del senyor Wert són molt ben acollides per determinats sectors que són molt independentistes, i les acullen amb entusiasme, és a dir, en això s’entenen bé amb el senyor Wert. Suposo perquè també hi ha un nacionalisme de dretes que tampoc els acaba de fer massa gràcia que els fills dels treballadors acudeixin a la universitat; en tot cas, si acudeixen a la universitat que ho facin en condicions pitjors que els fills de les famílies benestants. És a dir, que facin tres anys de grau i que marxin ràpid, que marxin de pressa, mentrestant els seus fills podran fer un màster aquí i si convé en podran fer un altre als Estats Units, que per això estan les beques de La Caixa. Les beques de La Caixa es donen bàsicament als fills del Pujol, tots tenien beques de La Caixa; jo no conec cap fill de cap treballador o molt pocs que hagin tingut accés a les beques de La Caixa. Per tant, potser que comencem a parlar clar. Nosaltres pensem que el 3+2, que insisteixo que aquí a Catalunya ha estat molt ben acollit, hi ha molts rectors de moltes universitats catalanes que hi estan a favor, algun dia també podríem parlar dels sistemes de govern de les universitats catalanes, no cal parlar de la de Vic, a vegades ens centrem massa amb el model d’aquí, però hi ha algunes universitats ben públiques que tenen uns sistemes de govern absolutament infumables i gens democràtics, i allà pla caldrien plans de transparència! Aquests rectors també volen aquest tipus de 3+2 d’estudis de grau, no tant per dificultar l’accés sinó per quadrar números, per fer ERE encoberts de professors, per optimitzar assignatures, per permetre l’accés de l’empresa privada a instal·lacions públiques universitàries... En fi, que hi ha una casuística que fa que les receptes del senyor Wert siguin, i hem de dir-ho així, ben acollides per determinats sectors catalans que després, això sí, són molt nacionalistes, molt independentistes, però en aquesta qüestió s’entenen perfectament amb el ministre Wert.

Sr. Raurell: Jo reconec que aquest tema no el conec massa a fons i, per tant, la meva intervenció serà a base d’intuïcions. D’entrada coincideixo amb alguna altra intervenció dequè tot allò que ve del PP d’entrada és sospitós, perquè en definitiva, el govern del PP, en relació als estudis universitaris, què ha estat fent? Ha estat fent pujades de taxes, ha estat fent reducció de beques, ha estat provocant la immigració forçada cap a l’estranger dels estudiants universitaris... per tant, d’entrada és dubtós i és sospitós qualsevol mesura que vingui d’aquest govern que precisament no es pot qualificar per afavorir l’excel·lència universitària. Dit això, sospitós per una banda, per altra banda no crec que hagin de tenir la veritat absoluta, però sí que un sindicat d’estudiants, sigui del color que sigui, des del



116

moment que es manifesta, les seves raons han de tenir, i jo crec que en aquest cas m’haig de posar per força al costat dels estudiants. El problema per mi, parlo d’intuïcions personals, no és el 3+2 o el 4+1, el sumatori dóna 5 igual, el problema és que ara en el món universitari els màsters vol dir passar per taquilla d’una manera considerablement cara. Aquest és el problema. Disculpin que em refereixi a èpoques pretèrites, però a la meva època d’estudiant universitari això no passava; feies els cursos a una universitat pública de qualitat, acabaves, i feies cursos de doctorat, que no et costaven res, tan sols una petita matrícula, no els lladronicis que hi ha ara. El problema no és que sigui 4+1 o 3+2, el problema és que els màsters són un atracament, i que la joventut d’ara resignadament o estoicament ho accepta quan no hauria de ser així. Tant que ens volem assemblar a Europa amb el 3+2, estic segur que amb els màsters i el tinglado de les classes particulars som l’excepció de tot arreu. L’altra qüestió és que amb el 3 o amb el 4 els alumnes tenen un sistema muntat en què és molt difícil compatibilitzar estudis i treball; a la meva època costava molt, però podies compatibilitzar estudis i treball i així la universitat no era tan classista com és ara. Per tant,aquí també hi ha un altre tema de reflexió important i és que el 3+2 encara comprimeix més aquesta època en què hauria de ser perfectament compatible, sobretot en carreres de no massa complexitat, la formació universitària amb l’entrada al món laboral. Per tant, tota la meva simpatia per aquesta moció, i evidentment hi votarem a favor.

Sr. Lapeira: En Jacint ho fa per intuïció, però jo ho he consultat, m’han assessorat, m’han donat un cop de mà en aquesta moció, perquè a diferència de vostès, que la majoria poden parlar amb pretèrit passat perquè han set universitaris, en el meu cas no, jo a la que vaig poder me’n vaig anar a treballar de seguida i, per tant, no vaig viure aquesta experiència universitària. Algunes valoracions, insinuacions i alguna sèrie d’afirmacions que s’han fet aquí jo no m’atreviré a fer-les ni les valoraré, però són respectables. El que sí que tenim clar nosaltres, com probablement tots, i així ens ho han fet saber, és que tots els ciutadans i ciutadanes han de tenir dret a accedir a la universitat i a fer estudis universitaris. Aquesta reforma probablement privarà aquest accés al sector més desafavorit de la societat, amb recursos econòmics més migrats, perquè sí que és cert que el 3+2 el que fa és encarir molt més els costos a aquelles persones que vulguin realitzar estudis universitaris. No ens serveix el model europeu, per nosaltres no és excusa que Europa avanci cap aquest camí, perquè el Pla Bolonya, o sigui, anar cap a Europa, ja va provocar molt de rebuig tant a l’alumnat com al professorat com al rectorat de les universitats catalanes d’aleshores. És ara que ja tirant pel dret i tirant endavant, molts, per resignació, han acceptat aquest Pla, han acceptat aquest 3+2, però inicialment el rebuig va ser frontal. Per tant, avui com que el fet ja està consumat, acceptar aquest 3+2 i anar cap al model europeu, que no tothom va cap a Europa, quan aquest model significa que les classes més desafavorides, aquelles persones que no disposin d’una renda alta, els seus fills no podran realitzar estudis universitaris, nosaltres entenem que no podem donar-hi suport, perquè el que s’ha de garantir és que tothom tingui accés a aquests estudis universitaris si realment ho volen, o d’altres puguin anar a treballar com vaig fer jo si així ho prefereixen. Per tant, vot favorable a la moció.

Sr. Anglada: Crec que ha quedat demostrat en més d’una ocasió en aquesta Sala de Plens la



117

meva poca admiració, la meva poca simpatia per al senyor Wert. Dit això, aquesta moció fa referència a la implantació del nou model universitari, un model aprovat pel Consell de Ministres a través d’un decret que permet a les universitats reduir la durada dels graus de quatre a tres anys per adaptar-la al model 3+2, amb tres anys de grau i dos de màster. Però el tema clau és: Podem assegurar que això representa un mal major per la classe treballadora i, per tant, pot significar un increment del cost total dels estudis? Jo no ho tinc clar. Podem assegurar que aquesta mesura pot suposar un encariment del preu dels estudis universitaris, tenint en compte que el preu dels màsters és molt més elevat? Jo tampoc ho tinc clar. Segur que tots ens plantegem algunes incògnites, almenys jo me les he plantejat, sobre aquest nou model que obre la porta a graus de tres anys i màsters de dos. A qui beneficien els graus de tres anys? Seran més cars els estudis? Hi haurà una millor homologació? Pot arribar a ser una forma de retallada? No ho sabem, almenys jo no ho sé o no ho he pogut esbrinar. Alguns estudis que he pogut comprovar realitzats sobre aquest tema diuen també que els joves de classe treballadora aposten molt més sovint per carreres de tres anys. Hauríem de veure, per tant, si de veritat aquesta nova mesura podria excloure alguns estudiants per arribar a cursar estudis superiors pel simple fet de no poder-sefinançar els estudis. Si fos així, seria molt trist que en ple segle XXI, i dins la Unió Europea, els recursos econòmics siguin un impediment per accedir a l’educació universitària. Així doncs i davant les incògnites que desperta aquest nou model universitari aprovat pel Consell de Ministres, i vist que tampoc hi ha unanimitat en el món universitari, ens abstindrem en aquesta moció. Finalment dir que la persona que ha fet la defensa d’aquesta moció, el senyor Arnau Comajoan, ens ha manifestat que el passat dia 26 de febrer es va fer una manifestació a la ciutat de Vic per anar en contra d’aquest model, però el que no ens ha dit és que a la manifestació, en lloc d’anar en contra de la llei, es dedicaven a insultar els regidors d’aquest consistori mentre passaven per davant de casa seva. Crec que això també hauria estat bé que el senyor Arnau Comajoan ho hagués dit en aquesta Sala de Plens.

Sr. López: El grup municipal d’ERC votarà a favor d’aquesta moció, perquè bàsicament inclou l’ideari i tot l’argumentari que les joventuts d’ERC vénen fent ja des que es va posar en marxa tota la reforma universitària. Ens en volem fer especial ressò en aquest Ple a partir d’un parell de consideracions que fan les joventuts d’ERC. És a dir, que la rectificació per part del Govern espanyol no s’ha pas fet de la millor manera possible, bàsicament perquè no s’ha avaluat el sistema actualment vigent; segons el canvi, no s’ha fet cap consens ni amb les universitats ni amb cap sector de la comunitat educativa. Com sempre s’ha defensat, l’educació és un àmbit vital pel futur d’un país que necessita una estabilitat i no es pot canviar cada vegada que hi ha un canvi de govern, o un darrere l’altre, amb l’única idea d’aconseguir reduir costos i alhora rebaixar-ne la qualitat inevitablement. La flexibilitat que afavoreix el ministeri espanyol amb aquest decret permet fer les mateixes carreres amb diferents duracions; tampoc és positiva ja pel propi sistema universitari. Una vegada més es fa palesa la necessitat de considerar el sistema universitari català en el marc de la xarxa Vives i arribar a aquells consensos de país per tal que els estudiants no surtin perjudicats per aquest doble sistema que genera aquest model. El decret també afegeix que no significarà



118

un augment dels recursos públics, la qual cosa implicarà una disminució dels ingressos de les universitats, que ingressaran menys per les matrícules, atès que els universitaris només podran cursar tres anys de carrera i no quatre, i no es podran permetre cursar els màsters als preus actuals, com aquí ja s’ha apuntat. Amb aquesta situació, doncs, només es provocarà una discriminació i una disminució de la qualitat global de l’oferta universitària. Finalment, i amb una oferta sobredimensionada de màsters privats i preus prohibitius respecte els públics, el decret del ministre Wert implica encara més un atac a les classes populars del país que no podran cursar els seus estudis, atès els preus desorbitats que es plantejaran de cara al futur, la manca de beques i la poca oferta de màsters públics. Per tant, reitero que el nostre vot serà favorable.

Sra. Erra: Per una banda, aquest decret ofereix la possibilitat d’equiparar-nos a Europa, on es combinen graus de tres i graus de quatre anys. Les universitats catalanes i el Govern sempre han reivindicat la capacitat de poder decidir la durada dels estudis i anar en paral·lel almodel flexible que avui hi ha a Europa, i aquest decret ens dóna aquesta oportunitat. El sistema d’ara és una excepcionalitat dins del model europeu, i aquest canvi a nosaltres ens sembla una bona possibilitat. Per això davant d’aquest canvi ja s’ha acceptat una moratòria en l’aplicació d’aquest decret, a la què hi han estat d’acord tots els rectors de les universitats, perquè es posin d’acord totes les universitats en quin ha de ser aquest nou model. S’han creat comissions que estudiaran la part acadèmica i fins i tot la part econòmicaper decidir quin és aquest model català universitari pel qual pugui ser flexible, i estudiar quins graus han de ser de tres anys i quins graus han de ser de quatre anys. Tenim clar i s’ha dit que la moratòria és fins al curs 2016-2017, i això ho han pactat totes les universitats. El que sí que tothom té clar, i és una de les reivindicacions que s’han fet, és que aquest nou model no ha de suposar cap perjudici econòmic per a l’estudiant. Davant de tot això, nosaltres votarem en contra de la moció.

Sr. Barnolas: Ens sorprèn el sentit del vot de CiU després del que han dit, perquè no hi ha hagut un debat en tota la comunitat universitària. I també volem constatar que l’educació és una estructura d’estat i que de nosaltres depèn posar-la al servei de les classes populars o de l’1%; ja veiem quina classe de sobiranistes tenim, els que aspiren només a canviar una bandera o els que no demanem res i ho volem canviar tot.

QUEDA REBUTJADA PER 7 VOTS A FAVOR (CUP, PSC, ERC, ICV I SI) 8 EN CONTRA (CIU) I 5 ABSTENCIONS (PXC I ELS 2 RNA)

30.- MOCIÓ PRESENTADA PEL PSC DE SUPORT A LES FEDERACIONS I PLATAFORMES D'ENTITATS I ASSOCIACIONS VIGATANES PER LA NOVA REGULACIÓ QUE OBLIGA A LES ENTITATS SOCIALS, CULTURALS I ASSOCIACIONS I ENTITATS ESPORTIVES SENSE ÀNIM DE LUCRE, A PRESENTAR L'IMPOST DE SOCIETATS



119

L'entrada en vigor de la Llei 27/2014 sobre l’Impost de Societats, aprovada a les Corts i publicada al BOE el passat 28 de novembre, suposa que totes les entitats i associacions sense ànim de lucre hauran de presentar la declaració de l’impost de societats sense cap excepció a partir de l’any 2016, en relació a l'exercici comptable de 2015.

En aquest sentit, la nova regulació obliga a les entitats socials, culturals, associacions cíviques i clubs esportius sense ànim de lucre a declarar l'impost de societats, sigui quin sigui el seu volum i dimensió. Fins ara, les entitats no estaven obligades a presentar l'impost si no feien activitat econòmica i, a més, complien els requisits següents: Que els seus ingressos no superessin el 100.000 euros anuals, que els ingressos sotmesos a retenció no superessin els 2.000 euros anuals, i que totes les rendes no exemptes que obtinguessin estiguessin sotmeses a retenció.

Tot i que d'entrada és satisfactòria tota iniciativa -que d'acord amb els principis democràtics del nostre Estat de Dret i seguretat jurídiques- impliqui potenciar la transparència financera i comptable de qualsevol entitat i associació, cal assegurar que la nova llei en cap cas suposi una complicació administrativa i burocràtica que dificulti o impedeixi la capacitat de gestió d'unes entitats -la gran majoria amb pocs recursos humans i financers-, que normalment es troben dirigides i gestionades per persones que exerceixen voluntàriament aquesta responsabilitat social.

Aquesta Llei del Govern del PP suposa un atac directe a la viabilitat del teixit associatiu català i del conjunt de l'Estat, que té en el món local una especial incidència pel seu arrelament dins la vida dels barris dels nostres municipis i ocupa de forma voluntària un gran nombre de ciutadans i ciutadanes que altruísticament dediquen esforços i temps a promoure el món associatiu cívic, social, cultural, educatiu i esportiu.

Per tot això proposem l'adopció dels següents ACORDS al Ple de l'Ajuntament de 2 de marc de 2015:

1. Mostrar el recolzament a totes les federacions i plataformes d'entitats i associacions vigatanes davant d'una mesura que els obliga a portar una doble partida de comptabilitat, i que els tracta de forma anàloga amb una societat mercantil.

2. Reiterar el reconeixement i compromís cap a la important tasca que realitzen totes les entitats sense ànim de lucre, la seva democràcia interna, transparència econòmica, i sostenibilitat dels seus projectes socials, educatius, culturals i esportius, així com la remarcable tasca voluntària i participativa que hi dediquen molts dels nostres conciutadans.

3. Defensem totes aquelles iniciatives que vetllin i impliquin potenciar la transparència financera i comptable de qualsevol entitat i associació, sempre i quan vagin acompanyades d'un suport i assessorament administratiu que faciliti la gestió d'unes entitats -la gran majoria- amb pocs recursos humans i financers.



120

4. Instar al Govern espanyol a modificar la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats per tal de simplificar -sense menystenir la transparència- les obligacions tributaries de les associacions i entitats sense ànim de lucre, recuperant els supòsits d'exempció que existien fins a l'entrada en vigor de la nova normativa els quals no dificultaven el desenvolupament de la iniciativa social.

5. Demanar al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat a que instin al Govern de l'Estat a desenvolupar un nou marc fiscal per ales associacions en el que es reconegui el valor de la forma jurídica d'associació com a eina de cohesió social, integradora i de autogestió de la ciutadania, activa, compromesa i participativa.

6. Fer arribar aquests acords al Ministeri d'Hisenda i Administracions Publiques, al Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, i a totes les associacions i entitats de Vic.


Sr. Raurell: Aquesta moció que presentem tracta de l’impost de societats, que amb una modificació del PP, del govern de l’Estat, a hores d’ara ja vigent, obligava totes les entitats i associacions de presentar l’impost de societats, i quan estem parlant d’entitats i associacions estem parlant de tot el teixit social dels pobles, de Catalunya, etc. Estem parlant de veïns, estem parlant de joves, estem parlant de gent gran, estem parlant d’entitats esportives, estem parlant d’entitats culturals i d’entitats socials. Això ha provocat el trasbals i la lògica preocupació de moltes entitats, petites entitats sense ànim de lucre, la feina de les quals és promoure el teixit associatiu i és fonamentalment social, un trasbals bastant important respecte l’impacte administratiu que els podia suposar aquesta mesura. De fet també em consta que l’Ajuntament i altres ajuntaments han fet mesures informatives per reduir l’impacte que això podia suposar, però és ben cert que hi ha hagut un trasbals bastant important en tot el món associatiu. Aquest trasbals, val a dir, s’ha pal·liat considerablement perquè, d’entrada, la normativa obligava a tothom sense excepció, i finalment el Govern, fent primer de piròman i després de bomber, ha aprovat que les entitats que facturin o que tinguin moviment d’ingressos menors a 50.000 euros, estiguin exemptes de poder-ho fer. Abans era 100.000, i algun altre requisit complementari, i ara és 50.000, per tant, l’impacte fort que tenia ha quedat esmorteït. Tot i així, ens ha semblat important o interessant de continuar presentant aquesta moció, perquè ens sembla que aquesta mesura, encara que hagi estat temperada, suposo que per la pressió de les pròpies societats i per la proximitat de conteses electorals, no és innòcua. Pel govern de l’Estat el voluntariat i l’altruisme o no el deuen entendre o és sospitós. Per altra banda, aquestes mesures que no són innòcues, sinó que el que pretenen és tenir un cert control administratiu i econòmic d’aquestes entitats, i que generen la preocupació per la complexitat administrativa que els hi suposa, genera un dubte, i és que deuen estar pensant



121

que la finalitat d’aquestes entitats és anar sovint a Andorra, quan el que fan realment és treballar desinteressadament amb finalitats esportives, socials, etc. La moció em sembla que continua sent perfectament vàlida, però per fer-la precisa diria que en el punt 1 de la part dispositiva, on diu: “Mostrar el recolzament a totes les federacions...”, hauríem de posar: “...a aquelles federacions i plataformes d’entitats davant d’una mesuraque els obliga a portar una doble partida de comptabilitat”, perquè és evident que les entitats més petites i que rebien més l’impacte d’aquesta mesura administrativa i arbitrària tornen a quedar-ne exemptes. Però en la mesura que hi ha hagut aquest atac i que no es restitueix la situació anterior dels 100.000 euros, m’ha semblat oportú de fer-ho, entenentque tots els altres punts de la part dispositiva són plenament pertinents. Per tant, ens sembla oportú continuar presentant aquesta moció per denunciar aquesta altra trepitjada del PP, del Govern de la nació, a totes aquelles entitats esportives, culturals, socials que treballen fonamentalment per amor a l’art, en el sentit d’altruisme i de la qüestió social. Avui mateix hem aprovat la cessió del local als Geganters i Grallers del carrer de la Riera;aquesta entitat, per exemple, exemplifica clarament això que estem dient, que aquesta gent no tenen perquè fer l’impost de societats ni tenen perquè estar sota l’ombra de la sospita i sota la cotilla administrativa.

Sr. Fuentes: Estem força en la mateixa línia, i és que realment el govern del PP tot el que toca ho embruta. En aquest cas, malgrat aquesta modificació d’últim moment, no trobem adient que s’hagi d’anar... Més que l’afany recaptatori és la complicació que es crearà de portar compatibilitat, portar tota una sèrie de qüestions fiscals i administratives que no haurien d’entrar en el que és una associació, una entitat sense ànim de lucre. Estem molt en contra que s’hagi de complicar aquesta feina a persones que estan fent una feina altruista, buscant papers, factures, buscant una gestoria, presentant models a Hisenda i tot això, quan no estem parlant d’empreses mercantils, sinó que estem parlant de societats altruistes que no tenen com a finalitat tenir beneficis. Que hagin de presentar tota aquesta comptabilitat, la doble partida de compatibilitat, que sembla senzilla fins que un comença a tocar els diversos llibres, partides, pot ser realment una cosa, si no complicada, ferragosa, a més de presentar models, impostos, etc. quan no és una empresa, no és una societat que té com a finalitat guanyar diners; si la finalitat és guanyar diners té sentit pagar impostos, però quan la finalitat no és guanyar diners, trobem una autèntica barbaritat que s’hagin de pagar impostos. No sabíem que hi havia aquest llindar de 100.000 euros, però és que 50.000 euros són poc més de 4.000 euros mensuals, i això per una entitat no és una quantitat exagerada a la mínima que mogui un mínim d’activitat. Per això votarem totalment a favor d’aquesta moció.

Sr. Puigivila: Nosaltres també votarem a favor d’aquesta moció. Remarcar que també teníem la intenció de portar aquesta moció al Ple; la vam registrar, però a última hora vam decidir retirar-la i presentar esmenes a la moció que presentava el Partit Socialista. Tot això era el que teníem planejat abans que es publiqués la intenció, que de moment queda en intenció del Govern espanyol, de què les entitats que facturin menys de 50.000 euros no hagin d’atendre a aquestes mesures. Per tant, les esmenes que teníem plantejat fer no les farem,



122

perquè eren unes esmenes que volien anar més enllà, que l’Ajuntament donés suport, si més no material, a les petites entitats de cara a fer front a la rendició de comptes que haurien de fer. Entenem que les entitats que facturin més de 50.000 euros no veuríem lògic aquest tipus d’ajut, i també entenem que dins d’una certa lògica, aquestes entitats que facturenmés de 50.000 euros sí que han de tenir una fiscalització seriosa en molts casos. Però tambéveiem que moltes entitats, evidentment sense ànim de lucre, que treballen absolutament al 100% des del voluntariat, podrien ser entitats que una de les seves tasques sigui gestionar donacions, i també es continuaran veient afectades per aquesta Llei. Per tant, la nostra opció és votar a favor de la moció sense fer les esmenes que teníem planejades.

Sr. Tornafoch: Nosaltres també votarem a favor d’aquesta proposta. Jo crec que el PP, quan creus que ja has vist el més gros, sempre té capacitat de sorprendre’t, i aquesta vegada ens sorprèn una vegada més, és a dir, sempre fa el doble salt mortal més difícil. Jo crec que enlloc de perseguir el frau fiscal a gran escala, que de fet el PP no hauria d’anar gaire lluny per fer-ho, és a dir, només que investigués els seus militants, els seus exministres, allà a Gènova mateix, ja hi trobarien una quantitat d’euros impressionants. Doncs enlloc de dedicar-se a perseguir això, es dediquen a intentar apropiar-se dels pocs recursos que tenen entitats sense ànim de lucre que fan coses tan absolutament rendibles com ballar sardanes, o fer jugar futbol a la canalla, és a dir, s’han d’apropiar via impostos, via taxes de tota mena dels quatre calerons que aquestes entitats tenen per fer la seva tasca social. D’acord que ho han modificat, que ho han maquillat, perquè era evident que la cosa era indefensable, però jo penso que continua sent pertinent que aquesta proposta estigui damunt la taula, perquè és absolutament intolerable que es vulgui fer pagar a aquestes entitats el que no paguen els que realment tenen recursos per fer-ho, i que a més ho fan amagant aquests recursos amb motivacions absolutament egoistes, perquè si una cosa tenen totes aquestes entitats, sigui del caire que sigui, és que ho fan per pur altruisme. Per tant, nosaltres hi donarem suport.

Sr. Lapeira: El grup municipal de SI de l’Ajuntament de Vic donarà suport a aquesta moció. És més, nosaltres celebrem en certa manera que per uns moments li hagi vingut el seny al ministre i hagi fet la nota de premsa en la qual posava el topall a 50.000 euros. Perquè sí que és cert que l’anunci de què totes les associacions i entitats sense ànim de lucre haguessin de fiscalitzar, donar comptes dels seus números, havia generat molta alarma social en un país, Catalunya, on el teixit associatiu és molt important i esperem que pugui continuar sent viu i ric com ha estat fins ara, i si pot ser, encara més. Havia generat una alarma important en aquestes associacions i col·lectius fins al punt que algunes, també de la nostra ciutat,s’havien plantejat fusionar-se per estalviar o almenys reduir costos donant comptes de tres associacions alhora en comptes de cadascuna per lliure. A més a més, també, ens felicitem de la tasca feta des de l’Ajuntament de Vic, perquè sense haver estat presentada la moció, hem pogut veure com des de diferents àrees de l’Ajuntament de Vic ja s’han avançat. Ho vam tractar en una Junta de l’IME, i quan vam tornar a parlar del tema ja ens van anunciar que s’havien convocat les entitats esportives de la ciutat, s’havia fet un curset assessorant i donant informació de com podrien donar fe i passar els comptes tal com se’ls estava reclamant. També des de Cultura ens vam avançar citant totes les entitats de la ciutat de Vic



123

per assessorar-les, per donar compte, per donar-los l’assessorament necessari. Per tant, ens felicitem que l’Ajuntament de Vic hagi pres aquestes mesures abans que políticament tots ens haguem posicionat; pensem que aquesta és la manera de fer que hauria de tenir sempre aquest Ajuntament, la d’avançar-se als problemes abans que aquests problemes siguin efectius. Per tot això nosaltres votem a favor d’aquesta moció, esperant que aquest seny no el perdin tan habitualment els que governen Espanya.

Sr. Anglada: Ja no ens sorprèn res del que pugui fer, pugui dir o pugui tirar endavant el PP. Primer de tot volem expressar, evidentment, el nostre suport al gran nombre d'entitats i associacions de la ciutat que han manifestat el seu desacord en la modificació d'una llei que havia anat funcionant al llarg dels anys. Aquesta mesura que afecta clubs esportius, associacions culturals i AMPA, entre d’altres col·lectius, l’hem d’entendre com un atac directe al món associatiu català. Catalunya té un ric teixit associatiu i de voluntariat, per tant, considerem que cal facilitar les coses perquè aquest teixit es consolidi cada vegada més al nostre país. Amb mesures com aquestes, imposades des del Govern espanyol, el que es busca és, o bé l’ensorrament d'aquest teixit associatiu, o bé que les entitats hagin de viure fora de la legalitat sense poder optar a subvencions públiques. Les lleis han d’estar al servei dels ciutadans i no pas a la inversa; la normativa, per tant, s’ha d’adaptar a la realitat. Parlar d’entitats sense ànim de lucre és referir-se a associacions de mares i pares, associacions de dones, entitats juvenils, colles de cultura popular, associacions de voluntaris, entitats culturals, comunitats de veïns, bancs del temps, entitats esportives, esplais, entitats adscrites a l’àmbit educatiu, social, cultural, cívic o esportiu. Aquest impost de societats a les entitats significa imposar càrregues administratives desproporcionades que de cap manera responen ni a l’activitat ni a la grandària de l’entitat. És una càrrega burocràtica que dificultarà la seva tasca diària. Significa complicar l’activitat de moltes persones autoorganitzades amb una finalitat col·lectiva, la majoria d’implantació a escala local, amb una mínima infraestructura i amb un funcionament voluntari i altruista. Aquesta mesura representa un mal de cap per les entitats, ja que complica la seva gestió; de fet, moltes associacions han optat per contractar un gestor, amb l'increment de cost que això suposa. Recordem que estem parlant d’entitats imprescindibles en la construcció de comunitat, depoble o de ciutat, i esdevenen un nivell insubstituïble en la dinamització de la societat civil, l'articulació d'estructures al servei de la comunitat i primer nivell de participació activa de la ciutadania en els quefers de la ciutat o del poble. Per tant, i malgrat que el Ministeri d'Hisenda ha anunciat que aviat s'aprovarà una disposició normativa que permetrà a les petites entitats quedar exemptes de presentar l'impost de societats, tot el nostre suport a aquestes entitats i, per tant, el nostre vot favorable, tant el meu com el de la regidora Riera, a aquesta proposta que acaben de presentar.

Sr. López: De moment recordem que això del ministeri és una nota de premsa; jo crec que l’amenaça Wert segueix vigent i miraria de no abaixar la guàrdia en aquest sentit. L’equip de govern votarà a favor d’aquesta moció, perquè complementa la iniciativa del govern, com s’ha apuntat aquí per part del portaveu oficiós, el senyor Lapeira, que ja m’ha trepitjat les dades, però bé, això vol dir que hi ha sintonia de consistori i ja està bé. Aquesta moció dóna



124

forma, contingut i concepte al que ja va ser la inquietud dels serveis tècnics i polítics de la casa en el moment en què es desenvolupava tota aquesta llei. Com s’ha dit aquí, ens va faltar temps, tant des de l’Institut Municipal d’Esports com des de Ciutadania, de posar en marxa tasques més enllà d’aquelles que són les quotidianes d’assessorament a les entitats, i ens va semblar que la fórmula de fer formació específica tant per temes de Llei de transparència com de la nova fiscalitat, podia ajudar les entitats. Concretament el dia 9 de febrer l’IME, conjuntament amb el Consell Esportiu comarcal, va fer una trobada de 90minuts, entre els quals deu ajuntaments de la comarca i 78 entitats amb 143 assistents, i es va poder explicar amb assessors fiscals i jurídics quina era la dimensió real del que pretenia tota aquesta reforma. Des de Ciutadania, els dies 11, 14, 18 i 21 de febrer, dividits en dos grups d’una durada de 4 hores i mitja per curs, s’han atès 85 entitats i hi ha hagut 124 assistents. És a dir, l’Ajuntament de Vic pren la iniciativa en el moment que veu venir aquesta problemàtica i reuneix a aquesta formació una suma total de 163 entitats i 267 assistents. Què es constata aquí? El senyor Raurell ho ha dit molt bé, es constata una preocupació real per dues coses: una per complir amb la fiscalitat, però també una mancança intrínseca en les entitats, que s’adonen que no saben gaire com manegar aquest tipus d’assumptes, més enllà de l’obligació estricta que es podia plantejar amb una normativa legal. A partir d’aquí hem fet els sondejos pertinents i en podrà sortir un pla de formació que estructurarem amb el temps, des del punt de vista de capacitació d’empoderament real, que les entitats també tinguin capacitat, més enllà que vulguin fer servir serveis professionals de la ciutat, o no. Això lògicament és una opció que té cada entitat, però que hi hagi el mínim empoderament possible perquè les entitats, siguin o no a partir d’aquests euros marcats, es puguin autogestionar en el possible elles mateixes.

Sr. Raurell: Agraeixo totes les intervencions, perquè sembla que compartim aquesta diagnosi. Constatar que l’Ajuntament, en aquest aspecte de sensibilitzar o compartir amb les entitats, havia fet una feina bona, però d’alguna manera reiterar també que això és fer de la necessitat virtut, perquè hi ha hagut un malbaratament i un neguit, produïts per aquestes actuacions del Govern popular, que ens els haguéssim pogut estalviar tots plegats.

S’APROVA PER UNANIMITAT DELS 20 MEMBRES PRESENTS

31.- MOCIÓ PRESENTADA PELS REGIDORS NO ADSCRITS SR. JOSEP ANGLADA I SRA. MARTA RIERA PER DEIXAR EN SUSPENS LES MESURES DE PEATONALITZACIÓ DE L'EIXAMPLE MORATÓ

EI passat mes de novembre, CiU va posar en marxa un projecte per tal de restringir el trànsit a l'Eixample Morató de Vic. L'esmentat projecte consistia en la col locació de càmeres i de senyals dissuassòries.

EI senyor Vila d'Abadal deia el passat mes de novembre que amb aquesta iniciativa Vic aconseguiria construir una ciutat per als infants, per a la gent gran, en definitiva, per a les



125

persones. Però el senyor Vila d'Abadal es va descuidar del comerç de la zona i no el va voler tenir en compte.

Atès que després de quatre mesos de posar-se en pràctica la nova peatonalització de l'eixample Morató, i que els comerciants de la zona consideren que la restricció de trànsit i les càmeres dissuasòries han buidat els carrers de gent i els han provocat pèrdues quantioses.

Per això, demanem al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

1.- Deixar en caràcter d’urgència en suspens les mesures adoptades a l'eixample Morató i que es torni al punt d'origen de recuperar la zona a la circulació.

2.- Que s'iniciï el mes aviat possible un debat sobre quin model li convé mes a l'eixample Morató, on es pugui arribar amb el consens de totes les parts implicades, veïns i comerciants.

3.- Fer arribar aquests acords a l'associació de comerciants Vic Comerç.


Sr. Anglada: Tant de bo no haguéssim hagut d’entrar aquesta proposta demanant la suspensió de les mesures adoptades a l'Eixample Morató i que es torni al punt d’origen per tal de recuperar la zona a la circulació. Això hagués significat que les mesures adoptades per l’equip de govern el passat mes de desembre, on es va posar en marxa un projecte per tal de restringir el trànsit a l’Eixample Morató de Vic, hagués estat un projecte ben vist per totes les parts implicades: veïns, comerciants i Ajuntament. Lamentem profundament dir això perquè no ha estat possible i no ha estat així.Els recordo que en l’últim pressupost aprovat en aquest Ajuntament els vaig proposar una partida de 125.000 € per promocionar el comerç vigatà, i no tan sols el de l’Eixample Morató sinó el de tot Vic. Saben vostès quina va ser la resposta de l’equip de govern amb el senyoralcalde al davant? Doncs restringir el trànsit a la zona comercial de l’Eixample Morató; osigui, en lloc d’ajudar els vigatans, de simplificar, de fer la vida més fàcil, ERC i CiU creen problemes a tots aquests comerciants. Uns problemes agreujats si tenim en compte que després de quatre mesos de posar-se en pràctica la nova peatonalització de l’Eixample Morató, els comerciants de la zona consideren que la restricció de trànsit i les càmeres dissuasives han buidat els carrers de gent i els han provocat pèrdues quantioses; inclús algun comerciant de la zona ja ha anunciat que tancava portes.El senyor alcalde deia el passat mes de novembre que amb aquesta iniciativa Vic aconseguiria construir una ciutat per als infants, per a la gent gran; en definitiva, per a les



126

persones. Fins aquí senyor alcalde hi estaria totalment d’acord, però no creu que també s’hauria d’haver tingut i s’ha de tenir en compte la veu dels comerciants de la zona?Sàpiguen vostès, senyors de l’equip de govern, que un barri sense comerç és un barri sense vida, és un barri mort, un barri sense cap futur. Per tant, proposem deixar en suspens les mesures adoptades a l'Eixample Morató i que es torni al punt d’origen de recuperar la zona a la circulació. Al mateix temps, també proposem que s’iniciï al més aviat possible un debat sobre quin model li convé més a l'Eixample Morató, on es pugui arribar a un consens de totes les parts implicades: veïns, comerciants i Ajuntament. Es tracta doncs, tal com també han apuntat els veïns del barri, de fer unes taules de treball entre les parts implicades per tal de sortir-ne tots beneficiats.Finalment, dir que serà curiós veure què vota l’alcaldable per CiU a les properes eleccions municipals, el senyor Josep Arimany, tenint en compte que el seu partit, Unió, ja va donar total suport a través de les xarxes socials als comerciants de l'Eixample Morató. Com també serà curiós veure què vota el soci de l’equip de govern, ERC, després que el senyor Ballana apostés obertament per deixar també en suspens les mesures adoptades a l'Eixample Morató.

Sr. Raurell: Aquí hi ha diferents aspectes que cal tenir en compte. El senyor Anglada s’ha referit fonamentalment al del comerç, però jo crec que s’ha d’anar per ordre i començar primer pels veïns, que quantitativament són més nombrosos. Des del punt de vista dels veïns és evident que en el conjunt de l’Eixample Morató, i parlo com a veí, hi ha hagut una millora important, una millora substantiva. El trànsit s’ha reduït de manera significativa, i això es pot quantificar numèricament, però es pot evidenciar visualment, sent com és el meu cas veí del barri. Per tant, des d’aquest punt de vista, al barri s’hi viu més bé, i fonamentalment és perquè s’ha suprimit el trànsit de drecera. Tots ho havíem fet, i és que degut a les peculiaritats de la circulació de Vic, que és manifestament millorable, hi havia un trànsit de drecera per estalviar-se recorreguts. També s’ha eliminat pràcticament el trànsit d’itinerància, el trànsit que travessava simplement el barri sense aportar res pels propis estadants. En canvi, sí que és cert que pel comerç les mesures de circulació de moment sembla que són insuficients, i perdoni la referència, en un article que vaig fer temps enrere, a part de denunciar aquest trànsit de drecera i d’itinerància, també deia que el comerç era i ha de ser perfectament compatible amb l’Eixample Morató. No podem aspirar a tenir una peatonalització integral i hem d’establir mesures adequades perquè el comerç pugui tenir cotxes allà i pugui ser un factor de reclam. Val a dir que hi ha dos aspectes que, comparant per exemple amb el carrer Manlleu o amb la nova via que s’ha obert, són desfavorables: Un, que pel comerç va bé que les mesures de peatonalització que s’incorporen vagin aparellades amb un remodelatge físic, és a dir, no ens podem imaginar l’efectivitat que va tenir el carrer Manlleu si aquelles mesures de peatonalització s’haguessin fet mantenint el traçat viari que tenia; jo sóc conscient dels temps que corren, però sense remodelatge físic hi ha un primer impediment. I l’altra impediment és que l’escenari econòmic no és favorable; jo entenc i comprenc perfectament els botiguers, però l’escenari econòmic és el que és i la regressió en les vendes, augmentada això sí, jo diria que la pateixen el conjunt del comerç de Vic. Per tant, dit això, no estic d’acord amb què es torni al punt d’origen, ni parlar-ne; el que s’ha de



127

fer és arbitrar mesures incentivadores per aconseguir que la gent que vol anar a comprar hi pugui continuar anant, i les mesures que hi ha respecte la peatonalització jo crec que són favorables des d’aquest punt de vista. Per altra banda el que em sembla que també està fallant és la logística, i aquí detecto una certa imprevisió. No pot ser que en el programa de control d’accessos encara hi hagin deficiències i que la mesura sigui suprimir les multes. Aquí sembla que també som pioners en la improvisació, o és que quan comprem aquests programes que costen un ull de la cara són programes experimentals? Resulta que totes les qüestions que vostès deien en la comissió de govern, si això fos una empresa com Déu mana haurien d’estar resoltes. Llavors el que no es pot fer, a més a més, entenc jo, és deixar de posar multes, perquè tornarem a l’operació de barra lliure que hi va haver fins a l’època de Nadal. Per tant i acabo, mesures incentivadores pel comerç; jo ja vaig dir que l’entrada, parlo de la meva modesta opinió personal, l’entrada única pel carrer Sant Pau a l’Eixample Morató era una entrada desafortunada, clandestina, que no generava densitat suficient d’entrada de vehicles i que, a més a més, perjudicava un dels carrers que potser està més regressiu, juntament amb el carrer Bisbe Casadevall, de l’Eixample Morató. Crec que s’ha de replantejar l’entrada pel carrer Sant Pau, és perfectament compatible entrar pel carrer Misericòrdia i segurament pel carrer Bisbe Casadevall, suprimint el trànsit de drecera i podent tenir una xarxa de densitat raonable de cotxes que puguin entrar a la plaça dels Màrtirs. Així doncs, l’única qüestió que em quedo de la moció i que recomano a l’equip de govern és tornar a obrir un debat, però un debat no només amb els botiguers, sinó un debat amb el conjunt de l’Eixample Morató; i sobretot aprofundir amb noves propostes tècniques que demostrin, jo crec que no és bo esperar un any i mig, perquè realment hi va poca gent a la plaça. Per tant, obrir un debat per poder arribar a una solució consensuada que afavorirà els vianants i afavorirà el comerç.

Sr. Alcalde: El seu vot no l’ha dit.

Sr. Raurell: El vot és l’abstenció.

Sr. Lapeira: Suposo que com la resta de grups d’aquest consistori, quan aquí es parla de comerciants ens hem adreçat a l’associació de veïns o hem anat a parlar amb veïns del barri de l’Eixample Morató. Nosaltres ho hem fet, hem estat parlant amb responsables de l’associació, amb diferents veïns de l’Eixample Morató, i el que ens ha sorprès, dels que nosaltres hem parlat, ha set la contundència amb què ens han rebutjat fer un pas enrere en el tema de la restricció del trànsit a l’Eixample Morató. Si nosaltres posem sobre la balança els comerciants o els veïns, què hem de prioritzar? Cedir a les pressions de “x” comerciants o solucionar els problemes pacificant el trànsit per als 3.000 veïns o un gran percentatge dels 3.000 veïns de l’Eixample Morató? Quan se’ns demana si hem de suspendre cautelarment això, nosaltres pensem que no s’hauria de fer, que no s’ha de fer un pas enrere en el tema de la restricció del trànsit, però el que és evident és que s’ha de fer un debat per veure en què ens hem equivocat o què podem millorar. Els comerciants segur que tenen la seva part



128

de raó en queixar-se, segur que el fet que passin menys vehicles per l’Eixample Morató els hi pot haver fet disminuir els ingressos, però també hem de recordar que aquest projecte inicialment era un, i que en aquell moment ja van haver-hi estira-i-arronses negociant el tema dels horaris, el poder entrar, el poder aparcar, tenir accés els comerciants, no tenir-ne... Ja es va posar un horari que permetés més accés, es va mirar el tema de càrregues i descàrregues, hi ha hagut diferents reivindicacions que s’han anat incorporant al projecte inicial, i no fa gaire al carrer Nou es va tornar a posar zona blava, també a petició dels veïns. O sigui, totes les peticions que s’han anat demanant, sigui de comerciants o de veïns, s’han mirat d’anar incorporant al projecte. Això potser detecta una mica de precipitació a l’hora de dur a terme el projecte, perquè veiem que del projecte inicial al projecte que s’està duent a terme hi ha bastants canvis significatius. El que no podem pretendre, segurament amb diferents paraules o amb diferents maneres d’enfocar-ho ho ha dit abans en Jacint, però segur que compartirà el raonament que farem ara, és pretendre que un barri de Vic, l’Eixample Morató, on habitualment hi circulaven bastants vehicles, disminueixi substancialment el trànsit d’aquests vehicles però es deixi aquest barri en la mateixa situació d’aleshores. Nosaltres entenem que si aquests carrers estaven preparats per assumir aquest trànsit aleshores, pretendre ara que aquests carrers passin a ser un eix comercial, un eix que convidi al passeig, un eix que convidi a fer barri, a socialitzar-se la gent, un punt de trobada, sense fer-hi cap actuació, no convida. Per tant, pensem que si pacifiquem el trànsit hi hem de fer alguna actuació, no podem deixar la mateixa estètica urbanística, el mateix format que tenim actualment. Això estava previst per absorbir un trànsit i si pretenem convertir-ho en un eix comercial, en un eix atractiu pel consum, que els comerciants s’hi sentin còmodes i que no sembli un barri mort pels veïns i veïnes, que hi hagi vida, hauríem de mirar també de fer-hi algun tipus d’actuació. Per això nosaltres votarem en contra d’aquesta moció, i perquè també entenem que s’obvia el debat i es vol partir de zero quan ja hi ha una feina feta, tot i la crítica que hem fet a com s’ha dut a terme.

Sr. Alcalde: Jo voldria recordar el procés que s’ha fet aquí en totes les zones de vianants de la ciutat. Es va presentar i vam fer unes trobades amb cada un dels barris i a l’Eixample Morató també, al Sucre, on se’ls va explicar el projecte inicial per part dels arquitectes municipals i de l’arquitecte a qui vam demanar ajuda perquè fes el disseny, el model de carrer que es volia en tota aquesta zona, i es va parlar exactament de què suposava, i aquell dia es va plantejar tot l’Eixample Morató. Una gran majoria dels assistents van dir que estaven d’acord i que agafen amb alegria aquesta iniciativa, iniciativa que, perdoneu, s’inicia al meu despatx un mes o dos abans d’aquesta trobada amb els veïns, amb tres comerciants de Vic que demanaven que es fes expressament això -dos d’ells de l’Eixample Morató i un de l’organització Vic Comerç-. Que quedi clar que això ho comencen ells, perquè les botigues de l’Eixample Morató tenien molts problemes a causa de la crisi, i una solució era aquesta. Es comença aquest procés, es fa participació, i després es fa el retorn d’aquell projecte explicant-lo a tothom a Can Pau Raba, amb una gran assistència de veïns i de botiguers. Allà és quan es comença a negociar i es fa la primera minorització del projecte, i es diu que a la plaça dels Màrtirs i als carrers més situats des de la plaça dels Màrtirs al cantó de llevant, es



129

mantindria el trànsit. Sí que es tanca la plaça dels Màrtirs per una banda, perquè sigui més útil per fer-hi activitats, però després, quan es posa en funcionament aquest projecte, també a petició dels veïns es dóna tota la volta a la plaça; i després, a petició d’uns botiguers, també s’obra el final del carrer Nou, com ha dit molt bé el senyor Lapeira. Es va escoltant la gent i es va iniciant, però el projecte en si manté que una part és de vianants i a l’altra es restringeix el trànsit. Molts veïns manifesten l’alegria per la millora del barri, els hi agrada el que està passant, i nosaltres pensem que això també s’ha d’escoltar. Avui m’han vingut a veure el president i dos representants de la junta de l’associació de veïns del barri i m’han manifestat les paraules que ha dit el senyor Lapeira abans, que no acceptaran la marxa enrere de cap de les maneres, els veïns ho han dit així. Sí que convocarem unes taules de treball on hi hauran els veïns, els botiguers de l’Eixample i l’Ajuntament, i ho faran l’associació de veïns; els hi he agraït la claredat i hem acceptat que convoquin els nostres representants per seguir debatent què s’ha de fer. Sí que és cert, ho vam dir al Sucre, que no teníem prou pressupost per fer-hi una millora, que és necessària, per fer la zona més assequible i canviar-li la fisonomia, que es vegi més que és una zona de vianants. I sí que és cert que ens vam equivocar en fer massa càrregues i descàrregues al voltant de l’antiga Atlàntida, a aquella illa, perquè hi ha cotxes constantment i no visualitza bé la zona de vianants. Però això també es pot corregir en una taula, parlant-ne tots plegats. De totes maneres avui ja hem adjudicat definitivament, perquè l’adjudicació de les obres públiques s’ha de fer amb cura i amb transparència, les obres del primer tram del carrer Nou, i dintre d’aquest mes començaran. Hem encarregat un projecte, d’acord amb una proposta en aquest Ple de la CUP, per gastar els diners que vam tenir de més al Coll de Vic per fer el carrer Sant Sebastià i Sant Fidel, amb les mateixes condicions. L’Ajuntament sí que està fent pel seu compte, que això no costa diners, el projecte de les obres de la plaça Santa Clara, que és l’important, és l’entrada, i ho farem amb un dels plans d’ocupació que tindrem ara. Això suposarà uns canvis molt importants en aquesta plaça on s’ajunta el Passeig i el carrer Manlleu; per tant, beneficiarem aquesta zona. Entre mig de tot això vam tenir la visita d’uns quants botiguers preocupats per la situació, i l’oferta de l’Ajuntament és donar-los la mà, dir-los que això ho hem d’aprofitar, que traguem la part positiva d’aquesta proposta municipal, traguem la part bona d’això, i treballem junts. Segueixo manifestant aquí al Ple la voluntat d’aquest consistori, de l’equip de govern, de donar la mà als botiguers per treballar junts perquè sigui un èxit aquesta proposta que vol fer la ciutat, que és una proposta de la ciutat. Per tant, nosaltres votarem en contra, perquè de cap de les maneres, fent cas als veïns, podem parar això. Sí que acceptarem que els veïns ens convoquin per tirar-ho endavant i sí que acceptarem totes les propostes que vinguin dels comerciants de la ciutat, lògicament els de l’Eixample Morató, per tirar endavant aquest projecte, i farem els esforços que convingui perquè això sigui un èxit. En aquests moments convé fer això i convé esperar, passar un temps prudencial per poder-ho analitzar. No se li escapa a ningú que ho farà el nou consistori, perquè no hi ha temps per part nostra, però d’aquí a un any de la posada en marxa d’aquesta proposta crec que serà el moment adequat per poder analitzar-ne els avantatges i els inconvenients. Torno a dir que



130

nosaltres votarem en contra, perquè no podem acceptar de cap de les maneres tirar enrere el que hem fet fins ara, que creiem que és positiu, segueix sent positiu per la ciutat, els veïns així ens ho manifesten, i espero que el comerç un dia també ho pugui prendre com a positiu.

Sr. Anglada: Sentit el que ha dit el senyor Raurell, el senyor Lapeira, l’alcalde, evidentment els que estan al corrent del que passa a la ciutat han pres la paraula, però hi ha alguns regidors que no estan al corrent del que passa a la ciutat, i com que no tenen arguments per defensar-ho, el més normal és que callin i no diguin res. M’estranya el silenci del regidor d’ERC, el senyor Ballana, però bé, ja ens té acostumats que a un li diu blanc, a l’altre li diu negre, avui fa una cosa i demà en fa una altra. Ja estem acostumats a què el senyor Ballana sempre digui el que més li interessa davant del ciutadà de Vic. Però bé, ja el comencem a conèixer. El senyor Raurell ens deia que s’hi viu més bé a l’Eixample Morató des que s’ha restringit el trànsit. No ho posaré en dubte, vostè hi viu i vostè ho ha de saber, però també li he de dir que jo, que sóc una persona que parlo amb molta gent, també he parlat amb gent, no tan sols comerciants de l’Eixample Morató, i no tots opinen el mateix. Inclús avui hi havia una persona de l’Eixample Morató que havia vingut a escoltar aquesta proposta, el que passa és que a aquestes hores ja ha marxat, però m’ha dit que hi estaven interessats i, a més a més, m’han manifestat que no tothom estava d’acord amb el model que en aquests moments hi ha a l’Eixample Morató. És evident, i així nosaltres ho portem en el punt número 2 dels acords, que s’ha de tenir en compte els veïns de la zona, faltaria més, és importantíssim, no es pot fer res en cap barri sense tenir l’opinió de la gent de la zona. Per això en el punt número 2 -crec que ho ha ressaltat el senyor Raurell, que ha dit que en prengui nota l’equip de govern- diem que s’iniciï al més aviat possible un debat sobre quin model li convé més a l’Eixample Morató, en què es pugui arribar a un consens entre totes les parts implicades: veïns, comerciants, i a més a més hi afegiria l’Ajuntament. Perquè jo crec que el més important és que en surtin tots beneficiats, no tan sols els veïns i no tan sols els comerciants, sinó que s’arribi a un acord perquè veïns i comerciants es puguin trobar a gust amb aquest nou model de l’Eixample Morató. Evidentment que s’hi ha notat amb la restricció del trànsit, evidentment que l’Eixample Morató és un lloc on molts cotxes feien drecera, per tant, busquem solucions perquè els vehicles no hagin de passar per l’Eixample Morató. Qui va ser el maco, qui va ser l’espavilat? L’equip de govern, format per CiU i ERC, que ens van tancar el carrer Torres i Bages. Això ha set un greu perjudici per la ciutat de Vic, perquè el carrer Torres i Bages hauria de ser un carrer on els cotxes puguin entrar i també sortir. Si aquest carrer fos de dues direccions, d’entrada i de sortida, possiblement el trànsit de l’Eixample Morató es veuria reduït substancialment. A veure, senyor alcalde, ha de reconèixer que les coses no s’han fet del tot bé, perquè si s’haguessin fet bé no tindríem aquestes queixes que tenim dels comerciants de la zona. I una altra cosa: no és la millor solució dir que ho posem a prova durant un any i mig a veure què passa. Això és com aquella persona molt malalta que se’n va a visitar el metge, i a la visita el metge li diu que torni l’any que ve. Això és el que està fent vostè amb el comerç de l’Eixample Morató. Possiblement aquell pacient, al cap d’un any ja s’haurà mort, si ha de fer



131

cas al metge. Doncs sàpiga vostè que si es manté l’Eixample Morató sense moure res ens podem trobar que d’aquí a un any i mig el comerç d’aquesta zona ja estigui totalment mort. Mirin, jo els faré una proposta: em replantejaria de treure el primer punt, havent escoltat el que ha dit el senyor Raurell, que es coneix la zona, i havent escoltat algú altre que sembla que al principi no s’ha de fer marxa enrere del que s’ha iniciat. Jo retiraria el primer punt de l’ordre del dia i em quedaria amb el segon, sols i exclusivament, d’agafar aquest compromís de l’Ajuntament de Vic i de l’equip de govern, per tal que s’iniciés al més aviat possible un debat sobre quin model li convé més a l’Eixample Morató, on hi hagués la participació conjunta dels veïns, dels comerciants i de l’Ajuntament. Aquesta és l’última proposta que els faig a vostès.

Sr. Alcalde: No cal, perquè el compromís està pres per part nostra i per part de molta gent i molts equips d’aquí amb els veïns i no cal fer-ne una moció.

QUEDA REBUTJAT PER 2 VOTS A FAVOR (ELS 2 RNA), 12 EN CONTRA (CIU, CUP, ICV I SI) I 6 ABSTENCIONS (PXC, PSC I ERC)

PRECS I PREGUNTES

Precs i preguntes de PxC

Multes per embrutar el mobiliari urbà

Sr. Fuentes: Fa un mes o dos el senyor Anglada va fer una pregunta al Ple referent al grup de la CUP, dient que acostuma molt a embrutar el mobiliari urbà, però no en tenim la resposta, no sabem res sobre les multes que se’ls hi posaven, i és que hi ha altres municipis que són més efectius a l’hora d’enxampar els que embruten la ciutat. S’ha de dir que els senyors de la CUP haurien d’aprendre del senyor Anglada, que no sé si embruta la ciutat, però sí que marxa a embrutar altres ciutats; mentre que a Olot ràpidament li han posat una multa de 500 euros per embrutar la ciutat, aquí l’Ajuntament de Vic sembla que no és tan efectiu a l’hora de posar multes. Es tracta de veure què han fet i si poden aprendre d’altres ciutats com Olot.

Sr. Ballana: Hi ha expedients oberts i segueixen el seu tràmit.

Mercat Municipal

Sr. Fuentes: A les comissions ja s’ha parlat de la situació en què es troba el Mercat Municipal. Doncs el senyor Serrat, quan parlava de les gestions amb els botiguers, el Mercat, semblava que tot anava molt bé, però al final sembla que tot el que toca acaba rebentant, no només els panys aliens, sinó també aquestes gestions. Total, resulta que s’explica a la comissió que tota la cosa està exactament igual que abans, o encara està pitjor, no hi ha cap solució. Això



132

no és una pregunta, és un prec, i els faria una... després de pensar realment, després d’haver viscut molts anys a una distància molt a prop del Mercat Municipal, i de fet a uns màgics i paradigmàtics 200 metres d’un regidor no adscrit d’aquest Ajuntament, que més o menys també té la distància, i la veritat és que malgrat haver estat un veí...

Sr. Alcalde: Se li ha acabat el temps. És un minut.

Sr. Fuentes: Només un minut? I al senyor Anglada el deixa parlar més?

Sr. Alcalde: És un minut per fer precs i preguntes, per tant, faci el prec.

Sr. Fuentes: D’acord, passem al següent si ja se m’ha acabat el temps.

Cartell Mercat del Ram

Sr. Fuentes: Penso que altres anys s’ha fet amb més previsió, però aquest any hem trobat que la sortida del Mercat del Ram de cara a què es pugui promocionar, doncs justament amb menys d’un mes de sortida, què ha passat aquest any, per què ha sortit públicament el cartell promocional, perquè jo recordo que altres anys sortia abans. És una pregunta i prec en el sentit que potser de cara a la promoció publicitària seria més interessant que sortís amb més antelació, com passa en altres municipis que fan altres activitats d’aquest tipus, que tres, quatre o cinc mesos abans ja tenen el cartell promocional.

Sra. Rovira: Efectivament l’hem tret un mes abans, la raó és que hi ha hagut la Fira de la Biomassa i aquest any el Mercat del Ram s’ha avançat, i no ens sembla bé promocionar dues fires a l’hora; anem una mica pautats per l’ordre de fires. Així doncs, l’endemà de la Fira de la Biomassa va sortir el cartell del Mercat del Ram.

Precs i preguntes de la CUP

Tots els taxis amb llicència de Vic porten el distintiu de l’Ajuntament de Vic?

Sr. Barnolas: És una pregunta que ens va fer arribar un ciutadà, i el tema és si tots els taxis amb llicència porten el distintiu de l’Ajuntament perquè se’ls pugui identificar; també volíem saber si tenen indicis que hi pugui haver intrusisme en el sector.

Sr. Serrat: La resposta és no. El reglament actual de taxis a la ciutat Vic no obliga a anar identificats amb un escut. Sí que la Llei 19/2003, de 4 juliol, disposa que haurien d’anar identificats, però és una llei que encara no està desplegada. Nosaltres ens reunim periòdicament amb els taxistes i no hi ha encara un acord de nou reglament. I pel que fa a l’intrusisme jo diria que hi és aquí i hi és a tots els municipis.



133

S’està multant la gran quantitat de cotxes que dia rere dia aparquen malament davant del Consultori Bayés?

Sr. Puigivila: Aquest prec és el tercer o quart cop que l’entrem en aquest Ple. Malgrat la prohibició de circulació de vehicles per l’illa de vianants, que ara és al centre històric, continuem veient com cada dia, a partir més o menys de les cinc de la tarda, la zona de la plaça del Bisbe Oliba i la zona de la plaça de la Catedral queden plenes de cotxes mal aparcats. Voldríem saber si realment se’ls està multant per aparcar malament i si se’ls està multant per estar circulant a l’illa de vianants, que de ben segur la majoria no tenen permís.

Sr. Ballana: Tal i com ja els vaig informar a la comissió, s’està multant i, per tant, els tràmits s’estan fent al centre històric; les multes tenen el tràmit que tenen i des que es posen fins que arriben al ciutadà triguen unes setmanes, però en qualsevol cas sí que s’està multant al centre històric.

Quan es trauran les torres elèctriques del Castell d’en Planes que es va prometre que anirien a fora quan entrés en funcionament la MAT?

Sr. Barnolas: Que la MAT arribarà a funcionar malauradament és un fet. El que nosaltres volíem preguntar és si ja funciona a la nostra ciutat, perquè es va dir que es traurien les torres elèctriques del Castell d’en Planes quan la MAT entrés en funcionament. Per tant, la pregunta és si ja funciona la MAT i quan es trauran aquestes torres gegants del Castell d’en Planes.

Sr. Alcalde: Crec que tenen una confusió, perquè quan es fa la MAT és una línia que anava cap a Bescanó, de 50.000, que aquesta sí que s’està traient, però no és la del Castell d’en Planes, no té res a veure la del Castell d’en Planes amb això. Deu ser una confusió, és l’altra línia que es treia, que és una línia que també passava per Vic, pel cantó de Roda, i és la que s’està desmuntant.

Que es faci un ús del twitter de l’Ajuntament per informacions d’interès per a la ciutadania, ja que ara només s’utilitza per publicitar la presència de càrrecs de l’equip de govern a esdeveniments públics

Sr. Puigivila: Per fer aquest prec ens remetem a un exemple del 18 de febrer d’aquest any coincidint amb la Fira de la Biomassa, en què si un mirava el twitter de l’Ajuntament de Vic, les diferents piulades que hi havia eren: Foto “L’alcalde de Vic i la regidora Montse Rovira atenen els mitjans de comunicació durant la Fira de la Biomassa”, “Vila d’Abadal: El sector forestal i la biomassa és estratègic per ordenar territori i equilibrar-lo”, “L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, inauguren la Fira de la Biomassa”, foto “L’alcalde Vic rep el conseller Felip Puig a l’entrada de la Fira de la Biomassa”, “Recordem, avui a les 9.30, al VIT, el conseller Felip Puig i l’alcalde de Vic inauguraran la IV edició de la Fira de la Biomassa”. A nosaltres no ens sembla malament que



134

s’informi de la presència de càrrecs als esdeveniments que passen a la ciutat, però no pot ser que s’hagi de buscar fins a 10 dies enrere per trobar coses de la Fira de la Biomassa com els horaris, quines activitats s’hi feien o quines jornades tècniques específiques es feien en aquest esdeveniment. Per tant, el prec seria aquest tal com s’ha especificat en el títol.

Sr. Alcalde: Dir-los que si és així tenen raó i ho tindrem en compte. Tal com vam demanar a l’anterior Ple, que es tinguin en compte les demandes de veïns i comerciants en el procés de peatonalització de l’Eixample Morató

Sr. Alcalde: Jo crec que això ja està contestat.

Sr. Barnolas: Sí, però si fem aquest prec és perquè tant veïns com comerciants es puguin defensar directament per ells mateixos i tinguin un debat al marge d’interessos partidistes que hem vist que molts cops afloraven. Per tant, la idea seria que poguessin fer un grup de treball tipus triangle, com a les escoles, en què hi ha l’escola, la família i l’alumne, i aquí seria l’Ajuntament, el comerç i el veïnat, perquè puguin treballar el tema i ens fan arribar els comentaris. Entenc que la solució ha de respondre als interessos dels que viuen i treballen a l’Eixample Morató i, per tant, ells han de ser els protagonistes. També he de dir que la proposta de destinar els diners del Mercadona al comerç urbà, com es va dir, ens sembla una bona diagnosi acollir-los al carrer Nou. Per tant, aquí sí que coincidim amb...

Sr. Alcalde: El carrer Nou ja el tenim pagat d’abans, seria Sant Sebastià i...

Sr. Barnolas: Doncs llavors, si de cas, ja en parlaríem.

Sr. Alcalde: Ja li he contestat això abans en la moció, que he dit que estàvem d’acord amb els veïns que ells lideressin una taula on hi hauria els veïns, els comerciants i l’Ajuntament.

En quin punt es troba el concurs d’adjudicació del servei de medicina esportiva que fins fa uns mesos era públic i es va tancar?

Sr. Puigvila: Tal com es demana a la pregunta voldríem que se’ns informés clarament a nosaltres i a la població com evoluciona aquest procés d’adjudicació, ja que en l’anterior Ple l’alcalde ens va comunicar que això aniria per concurs públic i en les juntes de l’IME de fa uns quants mesos semblava que el tema ja estava bastant tancat i assignat.

Sra. Rovira: Sabem que han parlat el Consorci Hospitalari i la Universitat; de moment funciona com a Aula de laboratori de l’esport i Aula d’investigació i recerca, i bé, ells tenen el compromís que de seguida que arribin a un acord ens ho diran.

Sr. Alcalde: Quan acabi el pressupost de modificació del POUM que avui n’hem aprovat una part, la societat farà l’adjudicació en concurs públic.



135

Precs i preguntes d’ICV

Demanem a l’Ajuntament de Vic una actuació més decidida en la lluita contra l’homofòbia i per això proposem: 1. Que l’Ajuntament participi activament en la difusió de la Llei contra l’homofòbia

aprovada recentment pel Parlament de Catalunya.2. Que es formi el personal municipal ja que la Llei dóna molt protagonisme a les

administracions locals en el seu desenvolupament.

Sr. Tornafoch: És molt simple. Fa poc es va aprovar la Llei contra l’homofòbia al Parlament de Catalunya, i si la llegeixes te n’adones que moltes de les actuacions que allà s’expressen les han de desenvolupar les administracions locals. Per tant, nosaltres demanem, una mica a proposta també d’alguna associació de gais i lesbianes, que l’Ajuntament de Vic tingui una participació destacada en la difusió d’aquesta Llei, no sé en quin format, potser repartint tríptics en llocs oficials, i també en la formació dels empleats públics, especialment aquells que són més sensibles a l’hora de tractar qüestions relacionades amb pràctiques homòfobes.

Sr. Alcalde: Si li sembla bé, va haver-hi una situació en els pressupostos participatius, si recorden, i el senyor Lapeira va demanar-ho i li vaig encarregar des del govern que fes el que ha fet. Jo li demanaria a vostè que ens faci propostes, li encarrego que ens faci propostes al respecte, l’atendré personalment jo si és necessari, i farem les accions que vostè cregui convenient al respecte.

Precs i preguntes de SI

L’empresa mixta VialnetVic neteja el mercat dels diumenges a Calldetenes?

Sr. Lapeira: He observat que els diumenges l’empresa VialnetVic va a fer la neteja del mercat de Calldetenes. Mirant les competències i el lloc d’actuació d’altres empreses mixtes s’especifica que és única i exclusivament a Vic. A mi m’agradaria saber si en algun lloc posa que VialnetVic pot anar a fer neteja a Calldetenes; i si hi ha algun tipus d’acord o conveni signat amb l’Ajuntament ens agradaria tenir la informació, si fa falta per escrit.

Sr. Serrat: L’encomana de neteja de Calldetenes la té l’empresa Recollides i Residus d’Osona, no la té VialnetVic. El que passa és que l’Ajuntament de Calldetenes va demanar també el servei de neteja del mercat, i en aquell temps ni l’Ajuntament de Calldetenes tenia una escombradora ni Recollides i Residus d’Osona tampoc tenia el servei de neteja. Per aquest motiu el subcontracte lloga l’escombradora a VialnetVic, i Vialnetvic factura a Recollides i Residus d’Osona el lloguer de l’equip i de l’escombradora. És purament això.



136

Enderroc de l’antiga oficina de La Caixa al Mercat Municipal

Sr. Lapeira: Nosaltres, com tots vostès, hem observat que s’ha enderrocat l’antiga oficina de La Caixa, i també vam veure que allà hi havia maquinària del soci privat d’una empresa mixta de l’Ajuntament de Vic. Per normativa o per encomana de servei nosaltres enteníem que l’empresa mixta no estava capacitada per fer l’enderroc, per tant, vam deduir que qui feia l’enderroc era el soci privat de l’empresa mixta. La nostra pregunta és si es van demanar diferents pressupostos per saber si el cost que ens facturava l’empresa mixta era real o si podíem trobar alguna altra empresa que ens ho fes més bé de preu.

Sr. Serrat: El projecte d’enderroc ha seguit tots els tràmits que estan marcats per la llei, per l’Administració Pública. El projecte es va aprovar al mes de novembre, va seguir tots els procediments, i en ser la part de l’enderroc d’un valor inferior als 18.000 euros, amb un informe del tècnic es mira quina és l’empresa més adient per fer-ho, perquè no totes les empreses de construcció poden fer enderrocs, no totes tenen la classificació per fer un enderroc. Per tant, els tècnics van proposar una empresa, que és la que va fer-ho, per ser un import menor i podia ser adjudicat així.

Sr. Lapeira: Tinc un petit dubte, i és que em sembla que l’import enlloc de ser de 18.000, quan es tracta d’obres és 50.000; per tant, em sembla que no feia falta demanar pressupost, però puc estar equivocat.

Sr. Serrat: Depèn de si són obres o serveis, depèn del motiu. En aquest cas concret l’enderroc pujava 16.000 euros i per això es va poder adjudicar directament.

Obres atorgades al soci privat de l’empresa mixta RasesVic

Sr. Lapeira: L’última pregunta que tenim nosaltres i que segurament no ens podrà contestar perquè no disposarà de la informació, és que ens agradaria que ens trametés per escrit les obres atorgades al soci privat de l’empresa mixta de RasesVic. Entenem que són obres que per encomana de servei no podia realitzar RasesVic, però ens agradaria saber quantes obres s’han donat a fer al soci privat de l’empresa RasesVic.

Sr. Serrat: Això és una qüestió pública. El soci privat de RasesVic concursa allà on creu que ha de concursar, i si guanya se li adjudica, no té més, és tot públic això, no sé què persegueix.

Sr. Lapeira: Jo no estic qüestionant. És evident que el soci privat de l’empresa mixta té tot el dret de presentar-se a qualsevol concurs, però la nostra pregunta és saber quines obres o serveis ha donat a fer l’Ajuntament de Vic al soci privat de l’empresa mixta sense haver-hi hagut aquest concurs, com per exemple l’enderroc de La Caixa. Només demanem això.

Sr. Serrat: En totes se segueixen els tràmits que estan marcats per l’Administració. A més a més les coses que es van adjudicant estan publicades a la pàgina de transparència de



137

l’Ajuntament de Vic. Ara bé, no tinc cap problema en mirar quantes obres han fet, ja els ho preguntaré, però si vol també els ho pot preguntar vostè mateix.

Precs i preguntes de Marta Riera

27 de març, Dia Mundial del Teatre

Sra. Riera: Fa gairebé un any el regidor Anglada i servidora vam presentar una moció en aquest plenari en què sol·licitàvem que precisament el 27 de març, Dia Mundial del Teatre,tots els ciutadans i ciutadanes de Vic poguessin gaudir una vegada l’any d’un teatre a cost zero. La moció va quedar aprovada amb unes esmenes que va aportar l’equip de govern i que eren, principalment: “Instar l’Ajuntament de Vic a celebrar el Dia Mundial del Teatre”, i “Instar la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vic i la Fundació Atlàntida a fer un estudi de viabilitat dels projectes o representacions que es poguessin fer a la ciutat en aquest dia 27 de març”. La pregunta és si des de la Regidoria de Cultura i des de la Fundació Atlàntida s’ha fet cap estudi per veure quins projectes es poguessin aportar el dia 27 perquè els ciutadans i ciutadanes de Vic poguessin gaudir de teatre a cost zero.

Sr. López: Traslladaré aquesta pregunta als programadors de l’Atlàntida i als de l’ETC, per saber en quina fase està. Jo veuria bé que, excepcionalment aquest any, per poder celebrar l’adquisició de l’equipament de l’ETC per la ciutat, es pogués fer alguna actuació d’aquest tipus. Ho traslladaré demà mateix.

I sense més assumptes a tractar, el senyor president aixeca la sessió, de la qual, com a

secretària, estenc aquesta acta.

F_CONVFIRMA_PRE F_CONVFIRMA_SEC