Unitat tramitadora: Unitat Administració Secretaria ... · DONAR COMPTE AL PLE 2.-DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3r TRIMESTRE DE 2015 El Ple municipal, en la sessió

Codi de verificació²0S38013U0T5N0T3003MJ`»²0S38013U0T5N0T3003MJ`»

0S38013U0T5N0T3003MJ

Unitat tramitadora: Unitat Administració Secretaria

Codi document: ASC10I074

Assumpte: Acta aprovada AJT/PLE/19/2015

1

ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE MUNICIPAL

Núm.: 19/2015 Data: 9 de desembre de 2015 Tipus de sessió: ordinària Hora d’inici: 18.00 Hora de fi: 22.21 Lloc: Sala de Plens

Hi assisteixen:

Alcaldessa-presidentaANNA MARIA ERRA SOLÀ, grup municipal de CiU

Regidors/es- Grup municipal de CiU

JOSE ARIMANY MANSOSUSAGNA ROURA PUJOLSJOSEP MARIA ROCA BIGASMARIA FABIANA PALMERO ANTONI SERRAT CALLÍSM. CARME BOVER FRANQUESAÀLVAR SOLÀ SERRABOUJOSEP R. SOLDEVILA GARCIA

- Grup municipal d'ERC-SOM VIC-AMJOAN BALLANA GONZÀLEZMARIA BALASCH PLAJAUME COLOMER COSTAMARGARIDA TIÓ CODINAJOSEP LLUÍS GARCIA DOMINGO

- Grup municipal de CAPGIREM VIC-CUP-PAJOAN COMA ROURASARA BLÁZQUEZ CASTELLSMARC BARNOLAS VILAMALAKATIA REGINA JUNCKS KAMMERS


0S38013U0T5N0T3003MJ

2

- Grup municipal de PSC-CPBENJAMÍ DÒNIGA FRAILE

- Grup municipal de PLVIJOSEP ANGLADA RIUS

- Grup municipal de VIC PER A TOTS-EARNAU MARTÍ DANÉS

SecretàriaM. PILAR LOBERA CALVO

InterventoraISABEL VILÀ CENTRICH

Oberta la sessió i declarada pública, i un cop comprovada per la secretària l’existència de quòrum perquè pugui ser iniciada, es tracten els següents assumptes inclosos a l’ordre del dia:

1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DEL 4 I 25 DE NOVEMBRE DE 2015

DONAR COMPTE AL PLE

2.- DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3R TRIMESTRE DE 2015

3.- DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE PERIODE MIG DE PAGAMENT A PROVEÏDORS DEL 3R TRIMESTRE 2015

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

4.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER L'ADHESIÓ AL MANIFEST DE LA PLATAFORMA MAI MÉS: NI TERRORISME, NI GUERRA, NI FEIXISME, NI RETALLADA DE LLIBERTATS. PER LA PAU, LA JUSTÍCIA SOCIAL I ELS DRETS HUMANS AQUÍ I ARREU I SUPORT A LA MANIFESTACIÓ "MAI MÉS"

DICTÀMENS

5.- APROVAR LES MESURES DE TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN PROPOSADES PER L'ALCALDIA


0S38013U0T5N0T3003MJ

3

6.- RATIFICACIÓ DE L'ACORD DEL CONSORCI D'ACCIÓ SOCIAL DE CATALUNYA (CASC) DE L'APROVACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DEL CONSORCI

7.- APROVAR LA SEPARACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE VIC DEL CONSORCI XARXA DE TEATRES PÚBLICS DE CATALUNYA

8.- APROVAR EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE VIC I EL BISBAT DE VIC SOBRE EL MUSEU EPISCOPAL DE VIC I EL MUSEU DE L'ART DE LA PELL - COL·LECCIÓ ANDREU COLOMER MUNMANY PER A L'ANY 2016

9.- MODIFICACIÓ DE L'ACORD DE CONDICIONS DEL PERSONAL FUNCIONARI I DEL CONVENI COL·LECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE VIC I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS

10.- APROVAR L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS 14/2015 DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT


12.- APROVAR L'EXPEDIENT 4/2015 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS DEL PRESSUPOST DE L'ORGANISME DE FIRES I MERCATS

13.- RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. DEC/5182/2015 SOBRE ACTA DE LES OPERACIONS DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE CALLDETENES I EL DE VIC

14.- APROVAR L'EXPROPIACIÓ DE LES FINQUES REGISTRALS NÚMEROS 31609 (CARRETERA DE MANLLEU, 11) I 32020 (RONDA FRANCESC CAMPRODON, 10)

15.- APROVAR L'EXPROPIACIÓ DE LA FINCA REGISTRAL NÚMERO 4893 (SECTOR PAU 40 LA PISTA)

16.- APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'ENDERROC I CONDICIONAMENT DEL TERRENY DE L'ESTACIÓ DE SERVEI "LA PISTA"

PROPOSTES D'ACORD SENSE DICTAMINAR

ASSUMPTES D'URGÈNCIA

17.- RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE LA RAMBLA DE L'HOSPITAL I DE LA PLAÇA DEL MONJO GERBERT D'ORLHAC


0S38013U0T5N0T3003MJ

4

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (ART. 46.2.E DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D'ABRIL):

18.- RELACIÓ DE DECRETS DEL MES ANTERIOR

19.- RELACIÓ D'ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL MES ANTERIOR

MOCIONS

20.- MOCIÓ PRESENTADA PER CIU-REAGRUPAMENT, ERC-SOMVIC I CAPGIREM VIC, DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

21.- MOCIÓ PRESENTADA PER ERC-SOMVIC DE SUPORT A LA CREACIÓ DE LA PRESTACIÓ"GARANTIA +55", PROPOSTA IMPULSADA PER LA UGT DE CATALUNYA

22.- MOCIÓ D'ERC-SOM VIC PER L'EXECUCIÓ DEL TRASLLAT DE LA GASOLINERA DEL PASSEIG DE LA GENERALITAT (VIC-2)

23.- MOCIÓ PRESENTADA PER CAPGIREM VIC DE SUPORT PER EXIGIR UNA NOVA LLEI REGULADORA DEL DRET A L'HABITATGE QUE GARANTEIXI LES MESURES DE MÍNIMS PER FER FRONT A L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL

24.- MOCIÓ DE CAPGIREM VIC INSTANT LA NO APLICACIÓ DE LA LOMCE, LA DEROGACIÓ DE LA LEC I UNA NOVA LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA

25.- MOCIÓ DE PLATAFORMA VIGATANA PER LA REALITZACIÓ D'UN PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA RECOLLIDA DE RESIDUS PORTA A PORTA

26.- MOCIÓ DE VIC PER TOTS PER A L'ARRANJAMENT DE VORERES I LA MILLORA URBANÍSTICA DE DIVERSOS CARRERS DE LA CIUTAT (CARRERS ADJACENTS A LA PL. OSONA, C. BOTÀNIC MICÓ, C. RAFAEL DE CASANOVA, C. STA. ANNA, PTGE. D'OLOST, TRAMS DEL CAMÍ DE L'ESCORIAL I TRAMS DEL C. ST. JORDI)

PRECS I PREGUNTES

1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DEL 4 I 25 DE NOVEMBRE DE 2015

Les actes de les sessions dels plens municipals corresponents als dies 4 i 25 de novembre de 2015 i que han estat distribuïdes prèviament,

S'APROVEN PER UNANIMITAT


0S38013U0T5N0T3003MJ

5

DONAR COMPTE AL PLE

2.- DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3r TRIMESTRE DE 2015

El Ple municipal, en la sessió de 9 de desembre de 2015, queda assabentat de l’informe de tresoreria que literalment es transcriu a continuació:

En l’exercici de les funcions encomanades per l’article 196 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, i pels articles 2 i 5.1.a) del Reial decret 1174/1987, de 18 de setembre, pel que es regula el règim jurídic dels funcionaris d’administració local amb habilitació de caràcter estatal, i l'article 4, apartat tercer, de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en els operacions comercials, emeto l’informe següent:

PRIMER.- Àmbit objectiuL'article 3 de la Llei 3/2004, segons redacció donada per la Llei 15/2010, estableix que el seu àmbit d'aplicació són els pagaments efectuats com a contraprestació en les operacions comercials realitzades entre empreses, o entre empreses i l’Administració, de conformitat amb el disposat en el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovada per Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Queden fora de l’àmbit d’aplicació de la Llei les operacions que no estiguin basades en una relació comercial, tals com les que són conseqüència de la relació estatutària i de personal o les que són conseqüència de la potestat expropiatòria.

SEGON.- Terminis de pagamentLa Disposició final primera de la Llei 13/2014, de 14 de juliol, de transformació del fons per al finançament dels pagaments a proveïdors, modifica l'article 216, apartat quart, del RDL 3/2011, de 14 de novembre, que aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, que passa tenir la redacció següent:

“L’Administració té l’obligació d’abonar el preu dins dels trenta dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra o dels documents que acreditin la conformitat amb el que disposa el contracte dels béns lliurats o serveis prestats, sense perjudici del que estableix l’article 222.4, i si es demora, ha d’abonar al contractista, a partir del compliment de l’esmentat termini de trenta dies, els interessos de demora i la indemnització pels costos de cobrament en els termes que preveu la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Perquè pertoqui l’inici del còmput de termini per a la meritació d’interessos, el contractista ha d’haver complert l’obligació de presentar la factura davant el registre administratiu


0S38013U0T5N0T3003MJ

6

corresponent, dins del termini i en la forma escaients, en el termini de trenta dies des de la data de lliurament efectiu de les mercaderies o la prestació del servei.”

TERCER.- Informe sobre el compliment dels terminisCom a mecanisme de transparència en matèria de compliment de les obligacions de pagament, l’article quart, en el seu apartat 3, de la Llei 15/2010 estableix que:

“3. Els Tresorers .../... de les Corporacions locals elaboraran trimestralment un informe sobre el compliment dels terminis previstos en aquesta Llei pel pagament de les obligacions de cada Entitat local, que inclourà necessàriament el número i quantia global de les obligacions pendents en les que s’estigui incomplint el termini.”

QUART.- Contingut de l’informe del 3r trimestre 2015Per l’exposat, i d’acord amb la informació obtinguda de les bases de dades dels sistemes d’informació, resulten les dades següents:

1. AJUNTAMENT DE VIC


0S38013U0T5N0T3003MJ

7

2. ORGANISME AUTÒNOM INSTITUT MUNICIPAL D’ESPORTS


0S38013U0T5N0T3003MJ

8

3. ORGANISME AUTÒNOM DE FIRES I MERCATS


0S38013U0T5N0T3003MJ

9

CINQUÈ.- Remissió

D’acord amb l’article quart, apartat 4, de la Llei 15/2010, es remetrà aquest informe a la Direcció General de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, com a òrgan competent del Ministeri d’Economia i Hisenda, i se’n donarà compte al Ple de la Corporació.

L’article quart de l’ordre HAP/2105/2012 estableix que la remissió de la informació econòmic-financera corresponent a la totalitat de les unitats dependents de cada Corporació Local es centralitzarà a través de la intervenció o unitat que exerceixi les seves funcions.

EL PLE EN QUEDA ASSABENTAT

3.- DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE PERIODE MIG DE PAGAMENT A PROVEÏDORS DEL 3r TRIMESTRE 2015

El Ple municipal, en la sessió de 9 de desembre de 2015, queda assabentat de l’informe de tresoreria que literalment es transcriu a continuació:

ANTECEDENTS

Mitjançant el Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mig de pagament a proveïdors de les administracions públiques i les obligacions de remissió al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i de publicació en els portal web, així com les condicions de retenció de recursos dels règims de finançament per satisfer


0S38013U0T5N0T3003MJ

10

les obligacions pendents de pagament amb els proveïdors, d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

ÀMBIT SUBJECTIU

El Reial Decret 635/2014 és d’aplicació a tots els subjectes previstos en l’article 2.1 de la LOEPSF, és a dir, el sector administracions públiques d’acord amb la definició i delimitació del Sistema Europeu de Comptes. En el cas de l’Ajuntament de Vic, s’inclouen dins el sector administracions públiques els organismes i entitats següents:

- Ajuntament de Vic- Organisme Autònom Institut Municipal d’Esports- Organisme Autònom de Fires i Mercats

A data d’elaboració del present informe, poden haver-hi altres entitats que encara no estan sectoritzades com administracions públiques.

FONAMENTS JURÍDICS

Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Reial Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel que es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mig de pagament a proveïdors de les administracions públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Per tot això, aquesta Intervenció INFORMA el següent en relació al període mig de pagament a proveïdors del sector d'administracions públiques de l’Ajuntament de Vic corresponent al 3r trimestre de 2015:

PRIMER. L’article 4 de la LOEPSF estableix que les administracions públiques i altres subjectes compresos en l’àmbit d’aplicació de la llei estaran subjectes al principi de sostenibilitat financera. A aquests efectes, defineix la sostenibilitat financera com la capacitat per finançar compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de dèficit, deute públic i morositat de deute comercial. S’entén que existeix sostenibilitat financera del deute comercial quan el període mig de pagament als proveïdors no supera el termini màxim previst en la normativa sobre morositat.


0S38013U0T5N0T3003MJ

11

SEGON. L’article 13 de la LOEPSF disposa que les administracions públiques hauran de publicar el seu període mig de pagament a proveïdors i disposar d’un pla de tresoreria que inclogui, almenys, informació relativa a la previsió de pagament a proveïdors de forma que es garanteixi el compliment del termini màxim que fixa la normativa sobra morositat. Així mateix s’expressa l’article 27.6 de la mateixa llei, en el sentit que les administracions públiques i totes les seves entitats i organismes vinculats o dependents faran públic el seu període mig de pagaments als proveïdors en els termes que s’estableixi per Ordre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

TERCER. La Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, en el seu article 4, determina el termini de pagament en trenta dies des de la data de recepció de les mercaderies o prestació del servei.

En el cas que legalment o en el contracte s’hagi disposat un procediment d’acceptació o de comprovació mitjançant el qual s’hagi de verificar la conformitat dels béns o els serveis, la durada d’aquest procediment no podrà excedir de trenta dies i el termini de pagament serà de trenta dies després de la data d’acceptació o verificació dels béns o serveis.

D’altra banda, l’article 216.4 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, disposa que l’administració té l’obligació d’abonar el preu dins dels trenta dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra o dels documents que acreditin la conformitat amb el que es disposa en el contracte dels béns entregats o serveis prestats.

QUART. La determinació del període mig de pagament a proveïdors (PMP) de l’Ajuntament de Vic, d’acord amb el Reial Decret 635/2014, comporta el càlcul de dos paràmetres:

a) El PMP per cadascuna de les entitats compreses dins el sector de les administracions públiques

b) Un PMP global a proveïdors, que comprèn el de totes les entitats anteriors.

Per al càlcul d’aquests PMP, tant global com de cada entitat, es tenen en compte les factures expedides des de l’1 de gener de 2015 que consten en el registre comptable de factures i les certificacions d’obra aprovades a partir de la mateixa data. Queden excloses:

a) Les obligacions de pagament contretes entre entitats que tinguin la consideració d’administració pública en l’àmbit de la comptabilitat nacional

b) Les obligacions pagades amb càrrec al Fons per al Finançament dels Pagaments a Proveïdors

c) Les propostes de pagament que hagin estat objecte de retenció com a conseqüència d’embargaments, manaments d’execució, procediments administratius de compensació o actes anàlegs dictats per òrgans judicials o administratius.

CINQUÈ. L’Ajuntament de Vic, en tant que corporació local inclosa en l’àmbit subjectiu definit en l’article 135 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL),


0S38013U0T5N0T3003MJ

12

està obligada a publicar, en el seu portal web i remetre al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, la informació següent sobre el seu període mig de pagament a proveïdors, amb caràcter trimestral:

a) Període mig de pagament global a proveïdors.b) Període mig de pagament de cada entitat.c) La ràtio d’operacions pagades de cada entitat.d) La ràtio d’operacions pendents de pagament de cada entitat.

El termini per a la publicació i remissió de la informació sobre el període mig de pagament a proveïdors és d’un mes, a comptar des de la finalització el trimestre del que es presenten les dades.

SISÈ. De la consulta del Registre de Factures i de la comptabilitat de l’Ajuntament de Vic i de la resta d’entitats dependents incloses dins el sector administracions públiques, en resulta la informació següent sobre el període mig de pagament a proveïdors referit al 3r trimestre de 2015

PERIODE MIG DE PAGAMENT A PROVEÏDORS 3r trim 2015

ENTITAT

Rati operacions pendents

(dies)

Import operacions pendents (euros)

Rati operacions pagades

(dies)

Import operacions

pagades (euros)

PMP (dies)

Ajuntament de Vic 16,46 1.465.456,50 8,29 2.517.098,62 11,3

Institut Municipal d'Esports

-7 1614,4 -15,27 15.443,29 -14,49

Organisme Autònom de Fires i Mercats

-9,5 315.624,27 16,12 127.217,30 -2,14

PMP GLOBAL 9,86

SETÈ. De les magnituds anteriors, es conclou que el període mig de pagament a proveïdors del sector d'administracions públiques de l’Ajuntament de Vic no supera el termini màxim de pagament previst en la normativa de morositat.


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

4.- DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER L'ADHESIÓ AL MANIFEST DE LA PLATAFORMA MAI MÉS: NI TERRORISME, NI GUERRA, NI FEIXISME, NI RETALLADA DE LLIBERTATS. PER LA PAU, LA JUSTÍCIA SOCIAL I ELS DRETS HUMANS AQUÍ I ARREU I SUPORT A LA MANIFESTACIÓ "MAI MÉS"


0S38013U0T5N0T3003MJ

13

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Conscients que els moments que estem vivint a escala internacional resulten convulsos en molts àmbits, i que moltes vegades les respostes polítiques no s’adeqüen a un marc de pau, justícia social i drets humans.

Conscients que el terrorisme internacional pren noves formes de violència que sacsegen països veïns i llunyans, amb milers de víctimes civils innocents, com a París aquest mes de novembre o a Síria, l’Afganistan, Ucraïna, l’Iraq, Eritrea o Líbia d’un temps ençà.

Conscients que la societat catalana, fins i tot amb grans mobilitzacions al carrer, segueix apostant per la cultura de la pau i la no violència, pel respecte a la multiculturalitat, pels drets i les llibertats.

Conscients que hem de garantir la convivència pacífica i dialogant als nostres pobles i ciutats.

Per tot això es proposa al Ple els següents acords:

1. Adherir l’Ajuntament de Vic al manifest “Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats. Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu”

2. Manifestar el rebuig al terrorisme, la guerra, el feixisme i la retallada de llibertats.3. Manifestar el compromís per la pau, la llibertat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia

global i la laïcitat. 4. Instar la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat i la Unió Europea a tenir en

compte l’opinió dels municipis en les respostes polítiques internacionals.

En el torn de debat es produeixen les següents intervencions:

Sr. Martí: Bàsicament agrair que això s’hagi convertit en una declaració que la majoria dels grups puguin subscriure. I evidentment reafirmar, en aquest cas, el compromís d’aquesta ciutat i del seu Ajuntament en contra de la barbàrie terrorista d’aquests últims dies, que va suposar un evident atac contra la democràcia i contra els nostres valors i principis, i continuar reafirmant el que hem vingut defensant sempre des d’aquesta ciutat. Aquesta setmana, a més a més, tenim l’olivera de la pau; per tant, continuar reafirmant aquest compromís contra la guerra, contra el terrorisme, contra la violència, contra el feixisme i contra la discriminació.

Sra. Blázquez: Evidentment nosaltres no podem fer altra cosa que donar suport a tota una colla d’entitats culturals, socials i sindicals que s’han alçat per dir prou, perquè mai més s’iniciï una nova guerra, perquè no avalarem cap bombardeig, i perquè, com elles, no acceptarem més retallades a les nostres llibertats, ni permetrem que es limiti el dret d’asil,ni callarem davant la proliferació de discursos racistes i feixistes. Apostem per la cultura de


0S38013U0T5N0T3003MJ

14

la pau i per la no-violència, pel respecte a la multiculturalitat, pels drets i les llibertats. Per nosaltres, la pau, la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia social i la laïcitat no són només paraules, es demostren dia rere dia amb fets, no només amb paraules i declaracions que és fàcil que s’endugui el vent. Celebrem que l’Ajuntament de Vic faci aquesta declaració i s’adhereixi al manifest de la plataforma 28N Mai Més, de rebuig al terrorisme, a la guerra, també al feixisme, al racisme, a la islamofòbia, ben viva arrel de la crisi de les refugiades, i a la retallada de llibertats. Esperem que aquest compromís sigui ferm i conseqüent amb tot allò que estigui a l’abast de l’Ajuntament. Per respecte al que estem signant i per respecte a la solidaritat i a la lluita contra el feixisme, esperem que es faci feina a casa nostra, i també dins d’aquest Ajuntament, que no és poca feina la que hi tenim. El que és important, evidentment, és el contingut d’aquesta declaració que tots compartim, però penso que val la pena explicar que inicialment això era una moció presentada per Vic per Tots i subscrita per ERC i per Capgirem Vic, però que a la darrera Junta de Portaveus es va decidir convertir-la en una declaració institucional, eliminant el punt on l’Ajuntament es comprometia a contribuir econòmicament al finançament de les activitats de la plataforma Mai Més, a canvi de poder presentar, el grup municipal de Vic per a Tots, una altra moció un parell de dies després. Com que Capgirem Vic vam subscriure aquesta moció, només volíem deixar palès com havia anat, perquè aquesta no és la nostra manera de fer.

Sr. Anglada: Des del nostre grup municipal de Plataforma Vigatana és evident que estem totalment d’acord en defensar la pau i rebutjar al mateix temps tota classe de terrorisme,vingui d’allà on vingui. Els haig de dir també que ens hauria agradat poder votar a favor d’aquesta moció, però tot i que no hi votarem en contra, ens abstindrem per dos motius fonamentals. El primer m’estranya, perquè el senyor Arnau Martí és una persona que compleix amb les coses, però ens va dir que ens faria arribar el manifest d’aquesta plataforma Mai Més, i la veritat és que jo no l’he pogut llegir; per tant, com que no he pogutllegir el manifest, no puc donar-hi suport, perquè no sé exactament què deia. Repeteixo, no hi votarem en contra, però tampoc hi votarem a favor. Un altre dels motius és que hem intentat buscar més o menys quines activitats feia aquesta plataforma Mai Més i tampoc no hem trobat massa cosa d’aquesta gent, o sigui, per nosaltres és una plataforma totalment desconeguda. Per tant, ens abstindrem per aquests dos motius fonamentals.

Sr. Garcia: Molt contents que Vic s’adhereixi al manifest. Efectivament vivim temps convulsos a escala global i també a escala nacional. El poble català demostra cada Diada la seva actitud pacífica i cívica, i cada Nadal la seva capacitat solidària. Aquest manifest representa un pas més enllà en el camí de la pau i la justícia social de la República catalana i a la vegada una ofrena al món. Tant de bo la República catalana aviat pugui formar part d’unes Nacions Unides molt més unides.

Sra. Alcaldessa: Doncs aquí el compromís de la Junta de Portaveus de portar aquesta moció com una declaració, perquè era un cant a la pau. Un compromís del consistori de la nostra ciutat perquè no s’aixafin les nostres llibertats i perquè primer de tot hi hagi pau i diàleg.


0S38013U0T5N0T3003MJ

15

QUEDA APROVADA PER 20 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, CAPGIREM, PSC I VIC PER TOTS) I 1 ABSTENCIÓ (PLVI)

DICTÀMENS

5.- APROVAR LES MESURES DE TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN PROPOSADES PER L'ALCALDIA

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea del Territori, S’ACORDA:

Primer.- En compliment del que disposa l’article 61 del Reglament d’obres, activitats i serveis , aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, aprovar la iniciativa per la formació o modificació dels següents instruments normatius:

1. Reglament de participació ciutadana per a la seva adaptació a l’esmentada Llei 10/2014 i altres disposicions d’aplicació.

2. Ordenança reguladora sobre transparència i accés a la informació pública, en desenvolupament de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya.

Segon.- Comprometre’s a elevar al Ple municipal l’aprovació del Codi de bon govern local tant bon punt les associacions municipalistes de Catalunya elaborin un model tipus a partir del qual l’Ajuntament de Vic pugui elaborar el seu propi, que serà complementat amb el Codi de conducta de llurs als càrrecs, en compliment del que estableix l’article 55.3 de l’esmentada Llei 19/2014.

Tercer.- Incloure en les Bases de Execució del Pressupost de 2016 les instruccions i circuits de fiscalització que proposi la Interventora municipal, amb la finalitat de millorar la transparència en la contractació pública; entre altres aspectes les relatives a:

a) Fitxa de creditorsb) Fiscalització prèvia i posterior en els casos previstos a l’article 219 de la Llei

Reguladora de les Hisendes Locals.c) Qualsevol altre mesura que a judici de la Intervenció millori el control de la

despesa contractual, inclòs el contracte menor.

Quart.- Comprometre’s a la actualització constant dels contingut de la informació subjecta al règim de transparència, que en compliment de les obligacions de publicitat activa, ha de publicar l’Ajuntament a la seu electrònica i el lloc web.


0S38013U0T5N0T3003MJ

16


Sr. Arimany: És important que el Ple tingui en compte que aquest actual govern està compromès amb la transparència, amb la honestedat i el principi de rendició de comptes. Nosaltres volem dotar l’administració local d’eines especialitzades per realitzar un control total de la transparència. I quines són aquestes mesures? Hem començat ja amb el Reglament de participació ciutadana, que en aquests moments s’està elaborant i d’aquí a tres mesos estarà llest. Des de l’equip de govern hi ha el compromís d’establir una conversa constant amb la ciutadania per sentir què diu i sol·licita, prendre les decisions basades en les necessitats i preferències de la ciutadania, facilitar la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta, i comunicar tot el que es decideix de forma oberta i transparent. L’equip de govern valora aquest compromís per fer més eficient l’administració de cara al ciutadà i garantir millors resultats, obrir les finestres de l’administració pública per restablir la pèrdua de confiança de la ciutadania en el govern,apoderar la ciutadania, i proporcionar la informació incloent-hi d’alguna manera la presa de decisions de la ciutat. Aquest seria el bloc de mesures de Reglament de participació ciutadana. Però també tenim la intenció de fer el Codi de bon govern local. Seguint la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, volem elaborar un codi de bon govern local en la línia amb què es vol elaborar en altres ajuntaments de Catalunya. Alguns dels principis que es podrien incloure en aquest Codi de bon govern serien, per exemple, mesures per millorar la gestió i la qualitat de la democràcia local, les incompatibilitats i declaracions d’activitats ibéns, retribucions econòmiques dels càrrecs electes, i mesures de democràcia participativa. Això va en la línia del que marca la llei i volem ser molt estrictes. Un altre bloc seria el Codi de conducta dels llurs alts càrrecs, com un codi de bon govern local que aquest codi de conducte de llurs alts càrrecs hauria de complementar, tal com estableix l’article 53.3 de la Llei de transparència. També volem fer una instrucció de circuits de fiscalització. El Departament d’Intervenció, al llarg del primer trimestre d’aquest any vinent, del 2016, elaborarà una instrucció interna de tots els circuits de fiscalització d’expedients, actes i/o documents que han produït drets o obligacions de contingut econòmic o moviments de fons o valors. I també volem fer un codi de principis i conductes de contractació pública. El Departament de Contractació, al llarg d’aquest primer trimestre, elaborarà el Codi de principis i conductes recomanables en contractació pública. En resum, fixin-se que aquests punts i aquests blocs que els he anomenat entren dintre delcompromís que té aquest govern amb la transparència i sobretot amb la honestedat i amb el principi de rendició de comptes, tal com estableix la reglamentació vigent, inclús potser una mica més enllà, i perquè no hi hagi cap dubte de l’actuació del nostre govern.

Sr. Ballana: Aquest grup està una mica sorprès dels fets ocorreguts sobretot aquests últims dies, perquè és evident que portar aquest punt gairebé d’urgència, parlat amb presses en l’última comissió que ni tan sols estava programada per parlar d’aquest assumpte, ens ha causat sorpresa, per dir una paraula amable en aquest sentit. Nosaltres, juntament amb el


0S38013U0T5N0T3003MJ

17

grup de Vic per Tots, que s’hi referirà, i amb la voluntat de parlar una mica del cas Dilart, ja els vam fer arribar una bateria de propostes, gairebé una vintena de propostes, que s’havien de discutir lògicament en un Ple. A més, nosaltres vam fer l’apel·lació de demanar un Ple extraordinari; en converses recents els vam fer avinent que s’havia de tractar en un Ple, deixàvem en obert si havia de ser extraordinari o no per un tema de cost i potser de volum, però sí que evidentment s’havia de tractar en un Ple, sense limitació de temps i podent parlar absolutament de tot per tal de dirimir tots els assumptes que han envoltat aquest cas.Ens trobem, doncs, amb aquesta proposta que ens fan arribar a la comissió de dijous passat, una comissió que ja tenia més d’un punt que no estava en l’ordre del dia, però per urgència s’hi van fer arribar com a mínim dos punts. En tot cas, ara el que ens apel·la és aquest punt de mesures de transparència. Mirin, de les mesures que ens proposen, la del Reglament de participació ciutadana ja fa anys que aquest Ajuntament hi està treballant, de fet arrenca del mandat anterior i en elsúltims mesos s’han intensificat les converses amb els diferents grups; per tant, aquí noaporten res de nou per tal de millorar aquesta transparència que vostès diuen que volen exercir des de l’Ajuntament. Parlen de l’Ordenança de transparència. És l’única proposta que han agafat de les gairebé vint que els detallàvem en la bateria de propostes que els vam fer arribar; han agafatl’Ordenança de transparència, l’han posada aquí, perfecte, i nosaltres ja els avancem que votarem a favor d’aquest punt, és obvi. Tot pas que es faci en ares a millorar la transparència és bo, però és totalment insuficient i no pot quedar aquí. Per tant, els emplacem, segur que no hi tindran inconvenient, a presentar en el proper Ple tota la bateria de propostes que ara només a tall d’exemple els detallaré. Només faltaria que hi hagués una negativa per part de l’equip de govern a millorar la transparència en algunes d’aquestes propostes que els detallarem. Però abans deixin-me dir que en la proposta que hi ha a l’ordre del dia també ens parlen del codi de bon govern, que simplement és que agafaran el model que les associacions municipalistes facin arribar a tots els ajuntaments i també l’assumirem des de Vic. Vic ha de ser pionera en temes de transparència, i més després de tot el que ha passat, per tant,agafar un model generalista i adequar-lo a Vic no crec que sigui la millor manera d’aprofundir en aquest aspecte. Després, el tercer punt és un dels punts que els fa arribar la Intervenció d’aquest Ajuntament, tampoc no neix a proposta seva. És un punt que evidentment està també en les mesures que nosaltres els aportàvem, perquè si ha pogut passar tot això és perquè en les bases d’execució del pressupost es permetia; per tant, és obvi que per poder-ho corregir s’han de canviar les bases d’execució del pressupost. Era una de les altres mesures que els posàvem a col·lació en tota aquesta llista que els vam fer arribar, per tant, aquest tercer punt és un punt òptim, important. També celebrem la fitxa de creditors i la fiscalització prèvia i posterior, ja que fa tres dies només parlaven d’una fiscalització posterior i ara hi han afegit la fiscalització prèvia, cosa que també enumeràvem en el nostre document.Però en qualsevol cas aquest exercici de transparència es queda molt curt. I només a tall d’exemple els diré que, per exemple, trobem a faltar un compromís polític de dimissió immediata en cas d’imputació de qualsevol càrrec electe, no només específicament per


0S38013U0T5N0T3003MJ

18

l’alcaldessa o els regidors de govern. Aquest Ajuntament ha de ser capaç, malgrat cap llei ho prevegi, de tenir un compromís ètic en què davant de qualsevol imputació que surti d’un jutjat cap a un càrrec electe d’aquest Ajuntament, la dimissió ha de ser immediata. Era una de les mesures que posàvem, i no tan sols això, sinó que fèiem repercutir en el regidor que havia estat, en el cas que sigui imputat, l’assignació econòmica que rep el grup com a tal, l’assignació econòmica que paga l’Ajuntament a tots els grups municipals, que es deixés de rebre quan aquest regidor estigui imputat.La publicació de la declaració de béns i del registre d’interessos de tots els càrrecs electes d’aquest Ajuntament, i en particular pels regidors de govern la publicació de la declaració de la renda, també és un exercici de transparència obvi. Una auditoria externa i anual de tots els processos de contractació municipal i en especial dels contractes menors era un altre punt que també els fèiem arribar.El retorn del benefici industrial de les factures del cas Dilart era un altre punt que enumeràvem en aquesta bateria de propostes, en funció de les factures que la interventora considerés adients a fer aquest retorn del benefici industrial.Que qualsevol proveïdor que superi els 18.000 euros en factures deixi de poder utilitzar aquest sistema de contracte menor i passi al sistema de procediment negociat, per evitar la picaresca de fraccionar treballs i imports de factures, que també en tenim exemples.Incorporar a les bases d’execució del pressupost el procediment negociat sense publicitat en contractes menors a partir de 1.500 euros. Si de veritat volem exercir fins al fons aquesta voluntat de transparència, hem d’estar disposats, inclús encara que suposi, de fet segurament suposaria, major personal tècnic, l’Ajuntament ha de ser capaç de poder invertir també en aquest aspecte. La transparència no és barata, és obvi, un ajuntament que vol ser transparent hi ha de dedicar recursos. Per tant, incorporar aquest procediment negociat a partir de 1.500 euros encara que la llei no ho prevegi. La llei deixa marge i, per tant, és l’Ajuntament que ha de ser pioner en poder exercir aquests aspectes de transparència.La retirada immediata de la signatura de validacions de factures dels càrrecs de confiança també és una altra mesura que els hi posàvem a col·lació, entre altres coses perquè tampoc la llei no ho permet. Ni l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni la Llei de bases de règim local..., en fi, i ha un tou de normativa que això també ho posa de manifest.En aquesta fiscalització prèvia i posterior que vostè relaciona aquí, els hi afegiríem que el resultat d’aquesta fiscalització es faci arribar al Ple, per tant, que se li doni publicitat. Si hi ha hagut contradiccions o anomalies en aquest sistema, que es faci publicitat d’aquestes anomalies que hi hagin hagut i que sigui el Ple qui rebi la informació per part de la Intervenció d’aquest Ajuntament -de fet ho preveu la Llei de bases i és evident que tampoc no ens podran pas dir que no-.Estar representats tots els membres de l’oposició en les meses de contractació de totes les licitacions que hi hagin en aquest Ajuntament, independentment de l’import al qual es refereixin. Els he dit només nou mesures que no hi estan incloses, n’hi havia més de setze o disset, gairebé una vintena. No vull fer tampoc el detall exclusiu, vostès tenen el document i en breu estarà a disposició de tots els ciutadans per part nostra. Però sí que la valoració que fem, ja no del punt en qüestió sinó també de la roda de premsa que vostè senyora alcaldessa


0S38013U0T5N0T3003MJ

19

i tot l’equip de govern han fet avui, creiem que el més greu de tot, més enllà que l’article 60 de la Llei de contractació pública prohibia portar a terme aquest tipus de contractació, més enllà de la molta normativa que hi ha al respecte que evidencia que la irregularitat és manifesta, més enllà de tot això, el més greu, i que a aquest grup ens ha tocat, és que sembla que el problema el tingui l’oposició d’aquest Ajuntament, i el problema el tenen vostès, o vostè senyora alcaldessa, en particular. Cap regidor d’aquest Ajuntament dels membres de l’oposició no té aquest problema. Però fruit de la roda de premsa que vostè ha efectuat aquest matí, sembla que l’oposició fem caça de bruixes, que siguem gairebé uns ogres, uns rapinyaires que busquem una presa fàcil per poder-la criminalitzar, etc. Nosaltres no tenim cap problema, el problema el té l’equip de govern i el té vostè en particular, perquè és l’única que tenia la incompatibilitat en el cas Dilart, l’única, ni tan sols cap regidor del seu govern, i ni molt menys cap funcionari. Els funcionaris no tenien responsabilitat des del primer moment que les bases d’execució del pressupost permetien que una factura de menys de 3.000 euros no passés cap tipus de fiscalització. Per tant, ens trobem que l’única responsabilitat la té vostè. La lectura que en fem, i m’agradaria que ens corregís si no fos així, o que en tot cas hi hagués una disculpa pública en aquest sentit, és que sembla que l’oposició tinguem el problema, i que siguem l’oposició els que haguem comès una irregularitat. Això no ho volia deixar passar, perquè més enllà de tot l’aspecte legal és aquest el problema rellevant que nosaltres volíem posar de manifest. I la volem deixar treballar, evidentment que sí, però aquestes actituds i aquests fets no ajuden gens a trobar aquest clima de treball que vostè requereix. Suposo que hi haurà rèpliques i en tot cas després acabarem de concretar algunes coses.

Sr. Barnolas: Votarem a favor d'aquest punt, però evidentment no hi passarem de puntetes i farem diferents consideracions polítiques a aquestes mesures de transparència i bon govern que ha proposat avui al matí l'alcaldessa en roda de premsa.Un comentari respecte la forma com hem portat això al Ple. Crec que ens va sorprendre a tots els grups municipals que aquesta proposta passés per urgència a una comissió d’Urbanisme que ja era extraordinària. En vistes d’això ens preguntem per què ara i no abans aquestes mesures? per què ara corrents i de pressa i no a l’inici de la legislatura? com és que han tingut gairebé un any de marge per aplicar la Llei de transparència, que entra en vigor l’1 de gener, i fins avui no han sigut capaços de posar aquestes mínimes mesures de transparència sobre la taula? Per tant, entenc que la forma els delata el poc entusiasme que tenen per treballar aquest tema de la transparència. Segon comentari respecte al contingut. Sobre el contingut de les mesures, res de nou i innovador, sinó una demanda de mínims que ja està contemplada a la Llei de transparència, per tant, no ens facin creure que han descobert la sopa d’all, perquè ja està descoberta. Tot i això estem d'acord en les mesures. Nosaltres ja portàvem al programa que l’Ajuntament creés en el primer any de mandat una ordenança de transparència en la qual s’establís de forma clara tot allò que fes referència a la publicitat activa de la documentació en possessió de l’administració i el dret d’accés a la mateixa per part de la població. L'únic que no ens agrada és que s'interpreta que algunes mesures de control queden a discrecionalitat de la interventora. Res a qüestionar a Intervenció, només que preferiríem que quedés molt més


0S38013U0T5N0T3003MJ

20

concretat com es desenvoluparan i que no quedi a discreció de la interventora de cada moment, que és el redactat que hi ha i s’entén així. Ens agrada el punt c) de l'acord tercer,perquè entenem que millorar la fiscalització de contractes menors ja s'hauria d'estar fent i potser no s'ha fet com tocaria; així s'haurien pogut evitar algunes irregularitats flagrants que han sortit a la llum. I pel que fa al quart punt, està bé que estigui per escrit actualitzar constantment la informació de transparència, però el paper ho aguanta tot, perquè malgrat dues mocions aprovades la legislatura passada en matèria de transparència, aquesta actualització no s'ha fet.Dit això, faré una referència a alguna explicació donada i desafortunades acusacions d’aquest matí. Ja ens ho va dir l'Ovidi quan va marxar de vacances: “De part dels bons, que segurament com sempre passa, els hi diran que són dolents”. I això és el que vostès han fet avui al matí. Curiós, i alhora debilitat política que en aquests temps de manars i garrotades els que fiscalitzem les irregularitats som els dolents i els bons els que es disfressen de victimisme des del poder. I li diré més: no ens parli si us plau de caça de bruixes, perquè nosaltres, que venim del carrer i dels moviments socials, sabem perfectament de què va una caça de bruixes, i això no va de caça de bruixes, això va d’irregularitats i de presumptes delictes des d'Alcaldia. Perquè nosaltres, de caça de bruixes n’hem patit moltes, i n’hi podria fer tot un llistat: li podria explicar la caça de bruixes que hem patit sobre la MAT, sobre les identificacions de la Guàrdia Urbana per penjar pancartes i cartells, sobre les identificacions dels mossos per rebre presidents amb estelades quan vostès apostaven encara per l'autonomisme i encara no existien les vamcats, li puc parlar de caça de bruixes per defensar el dret a l'habitatgequan jo mateix vaig haver d’anar a judici per intentar evitar un desnonament en aquesta ciutat, caces de bruixes a la Torratxa, a l'assemblea de joves de Vic, i podríem seguir. Però la qüestió no és aquesta, no és una caça de bruixes, és una fiscalització en tota regla des de la vessant ètica i moral de l’oposició d’aquesta ciutat. El problema principal que tenen vostès és que a nivell local tendeixen a confondre ciutat amb partit, proves d'això són el cas de la Visa de l'alcalde a l’anterior legislatura i el cas Dilarten aquesta legislatura. Una persistent apropiació de la ciutat i de l’Ajuntament de Vic com si fos casa vostra. Amb això no hi podem estar d’acord i amb això hem de ser durs. Al final la qüestió serà: botxí, víctima o innocència. Per això nosaltres, en vista de la informació que tenim, sabent que no es pot ser les tres cares a la vegada, sabent que vostè té tots els números, no per ser víctima sinó més aviat botxí, vam decidir portar el tema a Fiscalia i a Oficina Antifrau, perquè algú extern a nosaltres, entenem que no ens pertoca a nosaltres, amb poder de la justícia, digui si és o no és delicte.Fins aquí la meva intervenció, i si hi ha després més torns de paraula, ja la demanarem. I votarem a favor, com hem dit abans.

Sr. Anglada: Com han dit altres grups en aquest consistori, sí que és cert que va ser una miqueta sorprenent que es portés aquesta proposta justament el dijous de la setmana passada a la Comissió de Territori i Urbanisme que vam tenir d’urgència. Inclús he de dir que es va passar aquesta proposta a la Comissió i ni s’havia votat la urgència, perquè va entrar per urgència; va ser un servidor qui va dir que abans que es debatés la proposta s’havia de


0S38013U0T5N0T3003MJ

21

votar. Després es va votar i jo no vaig veure cap inconvenient en què aquesta proposta, encara que fos amb caràcter d’urgència, es portés al Ple, i crec recordar que hi van haver els tres grups de l’oposició que es van abstenir i jo hi vaig votar a favor. Evidentment ja avanço que no tenim cap inconvenient en votar a favor d’aquestes mesures, perquè entenem que quantes més mesures hi hagi de transparència en una Administració local, en aquest cas l’Ajuntament, molt millor. El que sí que vam trobar estrany és que en aquest Ajuntament, abans dels plens, es fa la reunió de portaveus, es fan les comissions corresponents, i ens va sobtar que es portés tan precipitadament. A nosaltres ens hagués agradat més que això s’hagués pogut treballar entre tots els grups municipals d’aquest consistori, no tan sols de l’equip de govern sinó també de l’oposició. Així possiblement haguéssim fet un dictamen d’acords molt més ampliat, molt més transparent, i estic convençut, molt més eficaç de cara a aquest Ajuntament. Nosaltres no hi votarem en contra, però sí que ens ha molestat la manera com s’ha treballat aquest dictamen, aquests acords, i com s’ha presentat amb aquesta urgència al Ple. Els demés grups han fet menció de la roda de premsa que l’alcaldessa ha fet aquest matí, i als mitjans de comunicació hem pogut llegir alguna cosa per sobre. Però escolti’m, en aquest cas ja li avanço que el grup municipal de PLVI no posem en dubte ni la seva innocència ni la seva honorabilitat, això que quedi clar. Des del primer dia li ho vaig manifestar a vostè i ho manifesto avui públicament. Però sí que ens han sobtat unes paraules seves, que he tingut temps d’apuntar-me textualment abans d’entrar al Ple, i és que vostè parla que ningú, ni cap regidor del seu equip de govern ni de l’oposició, ni tècnics municipals, la van avisar que estava cometent una irregularitat. En aquest sentit, estic d’acord amb el que s’ha comentat aquí que vostè no pot inculpar els regidors de l’oposició. Jo no tenia les dades ni sé quines empreses treballen per aquesta Administració, i jo tampoc sé si alguna empresa del seu marit facturava per aquesta Administració. Possiblement si ho haguéssim sabut o se’ns hagués facilitat aquesta informació, ho haguéssim posat sobre la taula. Però clar, vostè parla molt concretament dels partits de l’oposició, i ja m’explicarà vostè com podíem saber nosaltres si una empresa del seu marit estava fent factures a aquest Ajuntament. Però miri, hi ha una cosa que vostè ha reconegut, i és que ha set un error administratiu difícil de detectar; bé, no sé si era difícil o no, però vostè d’entrada ja reconeix que hi ha hagut algun error. Vostè també n’era conscient que aquesta empresa facturava imports a aquest Ajuntament, i crec que això qualsevol regidor, i vostè en aquest cas no era alcaldessa però era regidora, sí que sabia que cap empresa, sigui del cònjuge o sigui d’un fill, no pot facturar a un ajuntament. El que està clar, repeteixo, sense posar en dubte la seva innocència i la seva honorabilitat, però el que està clar i així ho hem de reconèixer, i vostè també ho ha reconegut públicament, cosa que l’honora, que es va cometre un error. Miri, jo li posaré uns exemples: si jo aquesta nit em passo un semàfor en vermell i m’atura la Guàrdia Urbana, em dirà senyor Anglada, bona nit, vostè s’ha passat el semàfor en vermell, i jo li podré dir que m’he equivocat, que anava despistat, però el senyor Anglada haurà de pagar la multa i haurà de pagar-ne les conseqüències. Si hi ha un ciutadà que per les circumstàncies que siguin ha rebut una sanció administrativa del tipus que sigui, i li passa el temps per pagar aquesta multa, aquesta persona rebrà aquesta sanció amb el recàrrec corresponent. El ciutadà


0S38013U0T5N0T3003MJ

22

evidentment pot dir que se n’ha descuidat, que ha estat malalt, que no hi havia pensat, però el ciutadà haurà de pagar la sanció amb el recàrrec corresponent. Què vull dir amb això? Doncs que aquí hi va haver una irregularitat. Evidentment que ni el meu grup municipal ni jo mateix no som jutges ni fiscals i no entenem d’aquestes lleis, però sembla ser que ja hi ha hagut algun grup municipal, ho hem llegit als mitjans de comunicació, que això ja ho ha portat a la Fiscalia o a l’Oficina Antifrau i el fiscal de delictes. Miri, jo li dic una cosa, i ja li vaig dir el primer dia, i és que en aquest cas jo crec que el que ens interessa més a tots, no tan sols a l’equip de govern sinó als partits de l’oposició, és treballar per la ciutat de Vic. Jo ja li dic avui que Plataforma Vigatana no posarà pals a la roda, no ficarà més llenya al foc en aquest tema, perquè el que ens interessa és treballar per la ciutat de Vic, a tots en general. Però bé, quan s’hagi de parlar d’aquest tema, evidentment no podem estar callats i haurem de posar sobre la taula les coses que nosaltres creiem. Repeteixo ja per acabar: aquí s’ha comès alguna irregularitat, nosaltres no som jutges ni som fiscals, i crec que en aquests moments el que cal, si és que ja s’ha portat a aquests dos ens, és que sigui la Fiscalia i l’Oficina Antifrau qui valorin si realment hi ha hagut un delicte o no.

Sr. Martí: Això de ser l’últim i el més petit sempre té l’inconvenient de què pots acabar sent reiteratiu. Però reitero la sorpresa i a més a més els hi dic una cosa: tard, amb presses, i malament. Jo crec que és evident que vostès la setmana passada van introduir de forma urgent i amb presses a la Comissió d’Urbanisme aquests punts en matèria de transparència i bon govern. Nosaltres, des d’un punt de vista polític, és evident que no ens podem posar en contra de quelcom que vagi millor per la Intervenció de la ciutat, que fiscalitzi millor les factures i els contractes d’aquesta ciutat, i que en els propers tres mesos fem una ordenança de transparència. Però clar, davant de les vint propostes que ja ha comentat el senyor Ballana, que tant el meu grup com el d’Esquerra Republicana vam posar sobre la taula, i estan sobre la taula d’Alcaldia, per poder començar a esmenar aquests procediments que és evident que han provocat irregularitats, em sembla absolutament insuficient. Només han agafat, com ha dit el senyor Ballana, l’ordenança de transparència, que era un dels punts que nosaltres els hi vam posar sobre la taula.No ens agrada, sobretot, l’actitud, el to, la forma en què avui han acudit a la roda de premsa, i em sembla que no és el més convenient per resoldre un tema d’aquesta magnitud. Aquesta qüestió mereixia almenys que poguessin consensuar una sèrie d’elements a posar sobre la taula, com nosaltres hem fet en matèria de transparència, però vostès l’únic que han fet avui aquest matí a la roda de premsa, és dinamitar els únics ponts de diàleg que els hi posàvem a la seva disposició. A nosaltres ens sembla absolutament desmesurat i indiscriminat que vostès acusin tota l’oposició de cacera de bruixes, ens sembla absolutament fora de lloc que avui els culpables de què vostès s’equivoquin o cometin errors, o que cometin irregularitats, o que el problema el tenen vostès, al final ho acabin encolomant a l’oposició. Miri, el problema és seu i l’han d’esmenar vostès. Potser algun dia perdrem la paciència d’ensenyar-los el camí; vostès volen anar camp a través, doncs vagin camp a través, però la sensació que nosaltres tenim és que actuen més des d’una opció exclusivament personal, i entenguin que la ciutat també s’ha de governar. Nosaltres evidentment estem per la governabilitat de la ciutat i que vostès puguin treballar,


0S38013U0T5N0T3003MJ

23

només faltaria, però és que a mi em sembla que no poden tancar d’aquesta manera un tema d’aquesta rellevància, com és el cas Dilart, amb el que ha suposat i amb els dubtes que ens ha plantejat a tots plegats. Ja els hi dic, amb presses i malament. Nosaltres tenim aquestes vint propostes, no vull ser repetitiu respecte el que ha dit el senyor Ballana, però que qualsevol electe d’aquesta ciutat que en un procés judicial quedi imputat, és evident que el nostre compromís i el compromís de tots hauria de ser que dimitís. Demanàvem també la declaració de béns i registre d’interessos pública i publicada al web de l’Ajuntament. Alguns altres elements, com el retorn del benefici industrial de les factures del cas Dilart que la interventora considerés incompatibles d’acord amb la normativa vigent. Un codi d’integritat avalat per l’Oficina Antifrau, que s’està fent en d’altres municipis com el deSant Cugat, que vostès governen. D’altres mesures orientades a reforçar i fiscalitzar els règims de contractació o d’altres mecanismes amb transparència i actuacions urbanístiques. Reiterem que no és el que ens hauria agradat i, per tant, evidentment no és la nostra proposta, però hi votarem a favor perquè difícilment algú es pot oposar a propostes que vagin en la millora de la transparència i la fiscalització de la ciutat. Però ja els hi diem que nosaltres continuem tenint aquesta bateria de propostes i, per tant, les pensem portar en un Ple el dia que sigui.

Sr. Arimany: Els contestaré començant pel senyor Martí. Quan diu presses, potser sí que hi ha hagut presses, però l’important és que hem posat mesures sobre la taula per fer una ordenança de transparència, el fet és aquest. L’equip de govern volem acabar amb aquest tema d’una vegada i, per tant, volem posar totes les mesures perquè vegin que el govern d’aquesta ciutat és un govern transparent. Per tant, presses o no presses, està sobre la taula.Al senyor Ballana dir-li que nosaltres estem oberts a incorporar i a estudiar totes les propostes, només faltaria, a més hi ha propostes que ha dit que són bones; per tant, endavant, ens asseurem i incorporarem totes les propostes. Quan parla del model generalista de la Llei de transparència i que aquí hem de fer un model molt singular per la ciutat de Vic, dir que la llei dóna pel que dóna, els juristes ens ho diran. A vegades, per molt que vulguis, no pots fer un model singular per la ciutat de Vic en política de transparència, però sí que farem el màxim. Un altre dels temes que ha dit i que ja sap vostè que jo com a funcionari de l’Administració de Justícia conec alguna cosa de Dret, avui, amb la reforma de la Llei d’enjudiciament criminal, la paraula imputat ha desaparegut, i és investigat. Perdoni, però és un matís. Per tant, quan diem que l’imputat ha de deixar el seu càrrec electe, escolti, n’hem de parlar, perquè inclús el que s’ha volgut amb aquesta reforma que ha fet el Congrés de Diputats és allò que parlàvem de la pena del Telediario. Així doncs, el tema d’imputats ha quedat totalment al marge del que implica la reforma de la Llei d’enjudicament criminal, però és un tema que podem parlar, aquest compromís ètic perquè els investigats puguin deixar el seu càrrec electe. I després, pel que fa a l’auditoria externa, hi estem totalment d’acord, i és que quanta més transparència i més claredat hi hagi, a nosaltres ens trobarà sempre al seu costat i treballarem conjuntament. Sobre el que ha informat el senyor Barnolas dir que jo no crec en bruixes, fa molt temps que no hi crec, per tant, a vegades és la percepció que uns poden tenir quan es parla de bruixes o de persecucions. El que hem de tenir clar és que avui en aquest Ple l’equip de govern ha


0S38013U0T5N0T3003MJ

24

portat unes mesures adaptades a la Llei de transparència, i estarem oberts a les incorporacions que vostès hi vulguin fer. M’ha sabut greu quan parlem de la Intervenció, perquè la Intervenció, igual que la Secretaria de l’Ajuntament, és la funció pública, per tant, per nosaltres és la confiança màxima i és la màxima seguretat jurídica que se’ns pot donar, i és que la Intervenció té un paper clau en vigilar i complir la legislació vigent en l’àmbit de la transparència pública. Al senyor Anglada dir-li que quan parla de les empreses aquí va haver-hi una rotació d’empreses. Nosaltres hem vist tot el tema de la contractació d’aquesta empresa que parla i, escolti, era la que posava els preus potser més adequats, era una empresa d’aquí, i tota l’obra es pot comprovar que està feta. Per acabar diré unes paraules d’una metgessa nord-americana que l’any 98 parlava de què l’error és humà; això ho hem de tenir en compte. El que no es pot fer és intentar, a la persona que ha comès aquest error, criminalitzar-la i faltar-li aquesta honorabilitat. Ella assumeix la responsabilitat, ella avui ha fet una roda de premsa dient què és el que havia passat, i nosaltres, com a equip de govern, li donem tot el suport. I si això es va a una altra instància, com es diu que es porta a una altra instància, ja serà aquesta instància qui ho decidirà. Però és un tema que l’equip de govern volem tancar i donem tot el suport a la persona afectada, perquè això afecta molt a la persona. Dir a tot el Ple que això no es queda a la pell, sempre ho he dit, i per tant, hem d’assumir tots la responsabilitat del que fem i tenir en compte que a vegades a la vida passen moltes coses.

Sr. Barnolas: Primerament dir-los que totes les qüestions i les intervencions que fem evidentment són merament polítiques i estrictament relacionades amb aquesta qüestió. No tenim cap problema personal amb ningú, això que quedi claríssim. Simplement el que fem és qüestionar la figura política de la persona que exerceix com a Alcaldia en aquesta qüestió concreta del cas Dilart.En referència al que ha dit el senyor Arimany, li llegiré el que diu el tercer acord: “Incloure en les Bases d’Execució del pressupost... de fiscalització que proposi la interventora municipal... entre altres aspectes les relatives a...” i enumera tota una sèrie de qüestions que en aquest cas són tres. Aleshores nosaltres entenem que el que vol dir aquesta frase és que a discrecionalitat de la interventora del moment hi hauran unes mesures de fiscalització o unes altres. Em sembla que jo he parlat prou clarament abans quan he dit que no tenia ni tinc cap problema amb la Intervenció d’aquest Ajuntament, ans al contrari, l’únic que demanaríem és que això quedés molt més detallat i sobretot molt més detallat com es desenvoluparà. Sobretot, perquè això aquí, ara mateix, sobre el paper, no ho tenim. Reitero que aquesta proposta es podia haver posat sobre la taula en el primer Ple de legislatura per dir que des del primer dia s’està per això. En tot cas, qualsevol govern des del seu inici ha de posar a aprovació mesures de transparència, i no només això, sinó creure-se-les i complir-les. Jo al govern veig moltes cares mirant avall en aquesta qüestió, i no hi acabo de veure aquest convenciment que diuen tenir vostès per creure’s aquestes mesures. Li diré un refrany popular català, d’aquells de tota la vida, que diu que abans de firmar un document, compta sempre fins a cent. Nosaltres aquest document d’avui el firmem i hi votarem a favor, i votarem a favor de moltes mesures que es puguin posar sobre la taula en


0S38013U0T5N0T3003MJ

25

matèria de transparència, però la pregunta és si el govern ha comptat fins a cent abans de firmar aquest document. Ho dic perquè per nosaltres la transparència no es predica sinó que s’exerceix, i s’exerceix amb moltes mesures que es poden posar damunt la taula. Mentre siguem l’oposició els que portem aquestes qüestions sobre la taula, vostès seguiran tenint credibilitat zero. Aquesta és la qüestió. I és que ens sembla que estem en el Dia de la Marmota quan legislatura rere legislatura apareixen irregularitats del govern, no de l’oposició, i vinga, qui dia passa any empeny, i avall i som-hi que nosaltres som els que governem la casa des de fa no sé quants anys. Doncs no, això no és així, nosaltres entenem que això no ha de ser així. Què més volen que els hi digui, em sembla que ja els hi he dit tot, més clar l’aigua.

Sr. Ballana: Miri, portàvem més arguments, però no els posarem sobre la taula. Sí que li volíem dir que també ens sap greu no haver pogut debatre amb vostè i que ho haguem hagut de fer amb el senyor Arimany. Ho respectem, és evident, només faltaria, és la seva decisió, però sí que ens hagués agradat poder debatre al Ple de tu a tu. En qualsevol cas, el senyor Arimany ha entomat la majoria de propostes que els hi fèiem arribar i que vostès ja tenen. Entenem, tal com ha dit el senyor Arimany, que en els propers dies, properes setmanes, podrem parlar-ne, i entenem també, si no ja veuríem quin seria el posicionament d’aquest grup, que en un proper Ple es podran ampliar totes aquestes mesures. Per tant, els respectarem aquesta segona intervenció, aquesta rèplica, amb aquest apunt que hem fet, i estarem a l’expectativa de què en els propers dies, properes setmanes, ens puguem emplaçar, ja no nosaltres sinó també tots els grups de l’oposició, per posar fil a l’agulla i tancar aquest aspecte. Sempre salvaguardant el primer punt que dèiem, el compromís ètic, que ja els dèiem en aquell document de bases que fa temps després de les eleccions els vam posar a vostès sobre la taula, com a tots els grups de l’oposició. Parlàvem de transparència i ètica política, i des d’aquest punt de vista esperem que en els propers dies i properes setmanes, o en el proper Ple, puguem tenir sobre la taula un altre punt molt més ampli que el que avui aprovarem.

Sr. Martí: Una reflexió també al que deia el senyor Ballana. Nosaltres ens sorprèn que avui hagi de sortir el senyor Arimany, que és el portaveu i té tota la legitimitat per fer-ho, a defensar aquest cas. Jo pensava que en un tema com aquest, que a més a més té una voluntat personal i molt personalista de sortir avui en aquest Ple per part de la senyora alcaldessa, no intervingui i no puguem discutir el que hem discutit en aquest Ple. Jo crec que també s’haurien de puntualitzar els termes que fèieu servir sobre la proposta en matèria d’encausats, investigats, cal diferenciar uns i altres, perquè la nova llei també diferencia el que és un investigat i el que és un encausat, que és diferent del que és un imputat. I dic això bàsicament per reiterar la nostra voluntat de major entesa en aquest tema. És a dir, tenim sobre la taula una bateria de propostes que vostès avui han obviat, i sàpiguen que a nosaltres ens sap greu. Jo crec que vostès haurien de ser conscients que el 24 de maig van guanyar les eleccions, no els ho descobriré pas ara, reconec que van guanyar, però van tenir el resultat que van tenir i, per tant, no tenen majoria absoluta i han d’intentar governar amb


0S38013U0T5N0T3003MJ

26

l’oposició, perquè sí que tenen govern però moltes vegades saben vostès que no governen. És per això que jo crec que vostès, en comptes de fer aquest camp a través constantment, aquesta fugida endavant que dia rere dia anem veient en aquest Ple, potser seria bo que reflexionin una miqueta i entenguin que l’oposició també està per construir ciutat, també volem que aquest tema se solucioni. Som els primers als qui no ens ve cap mena de gust de parlar d’aquests temes en el Ple, perquè a més a més sabem que afecta personalment les persones i no tenim cap ganes de fer cap mal a ningú, però sí que s’han d’aclarir responsabilitats i s’han de prendre mesures. Per tant, avui, aquesta fugida endavant que ens presenten, per nosaltres és absolutament insuficient, i és per això que esperem que en els propers plens, en les properes reunions, puguem veure algunes de les propostes que hem posat sobre la taula i que vostès avui han obviat.

Sra. Alcaldessa: Doncs ara acabaré jo, és el moment de parlar jo, perquè volia escoltar-los a tots vostès. El portaveu, evidentment, defensa les mesures que portem des de l’equip de govern, encàrrec d’Alcaldia, perquè vaig creure que era el moment de portar-ho. És a dir, tots saben, com recordava el senyor Martí, que després de les eleccions vam començar un govern amb un bon resultat, però sense tenir la majoria. Però també que ràpidament, quan vaig prendre l’Alcaldia, aquest tema de quan jo havia set regidora, va aparèixer a la meva taula volent investigar. Vaig ser la primera que vaig voler demostrar tota la transparència, perquè el que sí que puc assegurar és que al nostre equip de govern, i jo com a alcaldessa, la transparència i el bon govern hi ha set des del primer moment que hem governat. Que hi hagi hagut un error administratiu vuit anys abans com a regidora, hi ha set i ho he acceptat. Però per això es posaran totes les mesures perquè no torni a passar; ens va passar i aquest error administratiu no pot tornar a passar, per això en aquest moment posem les mesures, però ja es van posar des del principi que vam començar a governar. La qüestió és que avui es porten a Ple, fins i tot obertes a poder-ne parlar amb tothom, i això s’ha dit. Però quan parlem de bons i de dolents, no sempre els que governen són dolents. L’oposició moltes vegades tracta el govern de dolent, i tampoc és això. Governar vol dir agafar compromisos i a vegades vol dir equivocar-se també, i això ho poden dir precisament els de la CUP de Cervera, que potser estan a l’oposició, però s’han trobat amb el mateix cas i a diferència d’aquí, allà dialoguen, allà parlen, allà troben incomprensible aquesta llei. Però aquí què passa? Aquí s’ha de portar a Fiscalia? Aquest és el diàleg que tenen? Els vaig donar tota la informació. Quantes vegades han vingut a parlar del tema? Mai. Amb altres hem pogut parlar, hem pogut dialogar, hem pogut veure si calien més mesures o menys, però el que no pot ser és que sempre hi hagi uns bons i uns dolents. L’oposició ho ha volgut aprofitar per fer de la meva persona un cas de perjudici per la ciutat i perjudici per la meva persona, i això vostès ho saben. Moltes vegades tothom ha parlat, i a la premsa, i evidentment això ha sortit. En aquest moment, després que la CUP ja ho portés a Fiscalia, crec que ara ja no poden parlar més, és la Fiscalia qui decidirà per vostès, i em poden demanar la dimissió, perquè evidentment ja serà la Fiscalia qui dirà si és delicte o no ho és. Vostès ja no poden opinar més sobre aquest tema. Esperem que mai ningú més es trobi en aquesta situació, perquè si s’hi troba jo primer hi parlaré. Segur que moltes vegades, com a mi m’ha passat, no és volgut trobar-te en aquesta situació, però es parla, es dialoga, i aquí el


0S38013U0T5N0T3003MJ

27

que s’ha volgut és criminalitzar. Tota l’oposició té clar que ha volgut en un moment o altre desgastar el govern, i que ja que hem començat amb un govern en minoria, també poder desacreditar la imatge de l’alcaldessa. Jo vaig creure que després del que passava aquestes mesures que estàvem treballant i que nosaltres ja feia temps que volíem fer i que acceptàvem, i evidentment totes les que han portat, es poden mirar. Algunes les hem deixat obertes, senyor Ballana, que dèiem de les comissions municipalistes, oi tant! Moltes propostes que vostès també ens porten són de l’Ajuntament de Sant Cugat, perquè també mirem altres propostes i també mirem d’altres llocs, i el que intentem és buscar que el que surti de Vic sigui el millor, el millor codi de govern, la millor ordenança sobre transparència, les millors accions controlades per Intervenció perquè no ens hi puguem tornar a trobar, i aquesta és la voluntat. I el que volem tots és treballar per la ciutat. Aleshores em sembla que com a govern i com a alcaldessa agafem el compromís, ja el vam agafar des d’un bon primer perquè és un eix demandat la transparència i el bon govern, i nosaltres avui portem aquestes mesures. Agraeixo que tothom s’hi sumi, estarem oberts a més diàleg, però és un tema que a mi m’agradaria deixar acabat. Que ara decideixi Fiscalia o Antifrau i llavors ja podrem veure si és delicte o no. Que ningú comenci a amenaçar, perquè vostès ja amenacen abans de què se sàpiga, i deixem-ho, jo crec que ho hem de deixar aquí.

S'APROVA PER UNANIMITAT

6.- RATIFICACIÓ DE L'ACORD DEL CONSORCI D'ACCIÓ SOCIAL DE CATALUNYA (CASC) DE L'APROVACIÓ DE LA DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ DEL CONSORCI

El Ple Municipal de 4 de novembre de 2009 va aprovar la voluntat d’integrar-se en el Consorci d’Acció Social de Catalunya.

El Ple Municipal en la sessió de 7 d’octubre de 2015 va designar com a membre representant de l’Ajuntament de Vic a la Junta General del Consorci d’Acció Social de Catalunya el regidor Sr. Àlvar Solà i Serrabou.

Atès que la Junta General del Consorci d’Acció Social de Catalunya, en sessió de data 7 d’octubre de 2015, va aprovar la dissolució i liquidació del Consorci d’Acció Social de Catalunya (CASC).

Atès que l’esmentat acord ha de ser ratificat per part dels òrgans competents dels ens consorciats, d’acord amb allò que disposa l’article 35 dels Estatus Socials del CASC i l’article 324.2 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).

Atès que l’adopció de l’acord esmentat és competència del Ple municipal, i es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, d’acord


0S38013U0T5N0T3003MJ

28

amb el que disposa l’art. 313.2 ROAS, en relació a l’art. 114.3 d) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea d'Alcaldia i Social

Per tot això, S’ACORDA:

PRIMER.- Ratificar l’acord de la Junta General del Consorci d’Acció Social de Catalunya de data 7 d’octubre de 2015 de l’Aprovació de la dissolució i liquidació del Consorci d’Acció Social de Catalunya (CASC) que literalment diu:

“PRIMER. Aprovar la dissolució i liquidació del Consorci d’Acció Social de Catalunya, la qual produirà efectes a partir del 31 de desembre de 2015.

SEGON. Disposar el següent en relació a la liquidació del Consorci:

1. El resultat de la liquidació del Pressupost del CASC de l’any 2015 es traspassarà amb els seus drets i obligacions així com també els saldos en metàl·lic i romanent de tresoreria disponible per a despeses generals a 31/12/2015, així com les participacions socials de SUMAR empresa d’acció social SL que tingui en propietat en aquesta data, a la indicada empresa de capital íntegrament públic, SUMAR, empresa d’acció social SL, en la qual cosa se’n donarà compte als Plens de les entitats consorciades.Per tant, SUMAR, empresa d’acció social SL, prèvia acceptació per acord de la seva Junta General, amb efectes econòmics i administratius a partir de l’1 de gener de 2016, se subrogarà en tots els drets i obligacions del Consorci d’Acció Social de Catalunya, incloent els contractes i convenis subscrits pel mateix.

2. En relació als actius fixes constituïts per immobilitzats materials, el Consorci d’acció Social de Catalunya no disposa d’aquest tipus d’actius.

3. El Consorci d’Acció social de Catalunya tampoc disposa de mobiliari ni d’equips informàtics en propietat.

4. En relació al personal, el Consorci d’Acció Social de Catalunya no disposa de personal laboral. Només d’un secretari-interventor, funcionari d’administració local amb habilitació de caràcter estatal, Grup A1, Nivell 26 (Autorització acumulació DGAL amb la secretaria de categoria superior de Banyoles). La plaça de secretaria-intervenció, 3a, s’amortitzarà prèvia autorització de la DGAL.

TERCER. Proposar a la Fundació Acció Social Infància (FASI) que les 4 vacants que es produeixin en el patronal de la Fundació amb l’extinció del Consorci d’acció Social de Catalunya, es cobreixin amb representants de la societat mercantil de capital íntegrament


0S38013U0T5N0T3003MJ

29

públic, SUMAR, empresa d’acció social SL, amb finalitats anàlogues a les del Consorci d’Acció Social de Catalunya.

QUART. Sotmetre aquests acords a informació al públic pel termini de 20 dies hàbils, mitjançant la inserció del corresponent anunci al BOP, al DOGC, i al tauler d’edictes de l’entitat. Si durant aquest termini no es formulessin al·legacions els presents acords es podrien considerar adoptats amb caràcter definitiu sense necessitat de nou acord.

CINQUÈ. Donar trasllat d’aquest acord a SUMAR, empresa d’acció social SL, als ens adherits al Consorci d’Acció Social de Catalunya, - la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, el Consorci de Benestar Social del Gironès-Salt, el Consell Comarcal de la Selva, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Ajuntament de Figueres, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el Consorci de Benestar social del Ripollès i el Consorci d’Osona de Serveis Socials-, i a la Fundació Acció Social Infància (FASI), als efectes d’adopció dels respectius acords de ratificació de l’acord de dissolució i liquidació del CASC.

SISÈ. Facultar el President del Consorci, expressament i tant àmpliament com sigui menester en dret, perquè formalitzi qualsevol document que sigui necessari en relació als presents acords i fins a la dissolució definitiva del Consorci.

SETÈ. Comunicar la dissolució, un cop ratificada pels ens consorciats, a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, a fi que procedeixi a la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’entitats Locals de Catalunya. “

SEGON.- Facultar a l’alcaldessa o el regidor delegat de l'Àrea d'Alcaldia i Social, per signar tota la documentació necessària per tal de fer efectiu aquest acord.

TERCER.- Donar trasllat d’aquest acord al Consorci d’Acció Social de Catalunya.


7.- APROVAR LA SEPARACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE VIC DEL CONSORCI XARXA DE TEATRES PÚBLICS DE CATALUNYA

L’Ajuntament de Vic, en la sessió del Ple municipal de data 28 de febrer de 1986 va aprovar el conveni de col·laboració per establir una xarxa de teatres públics de Catalunya. Posteriorment, el 24 d’abril de 1989, mitjançant acord de Ple, es va aprovar formar part com a membre fundador juntament amb d’altres municipis de Catalunya del Consorci de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya així com els corresponents estatuts reguladors del mateix.


0S38013U0T5N0T3003MJ

30

Tal i com s’indica en l’informe del tècnic de cultura, de data 16 d’octubre de 2015, aquest Consorci està totalment inactiu i no té cap tipus d’activitat ni funcionament.

A la pàgina web de MUNICAT, les dades que apareixen al Registre d’ens locals en relació al Consorci són les següents:

Codi oficial estadístic: 9801690004

Adreça: Ajuntament de Reus

Codi postal i localitat: 43201 Reus

Comarca: Baix Camp

CIF: P5801907F

President/Presidenta: Sr./ Sra. Vacant

Així mateix, es relacionen un total de quaranta-nou ens, bàsicament Ajuntaments, que formen aquest Consorci.

L’article 323 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, estableix que qualsevol ens consorciat podrà separar-se d’un consorci formulant el preavís en els terminis que assenyalin els seus estatuts i estant al corrent del compliment de les obligacions i compromisos anteriors, tot i garantint el compliment dels que hi hagi pendents.

En aquest sentit, l’article 25.3 dels Estatuts del Consorci estableixen que la separació d’un ens consorciat es podrà realitzar amb un preavís al president del Consell, amb un any d’antelació, estant al corrent dels compromisos anteriors i garantint la liquidació de les obligacions aprovades fins el moment de la separació.

Els articles 12 i 13 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, regulen les causes, procediment i efectes de l’exercici del dret de separació d’un ens consorciat.

L’article 4 dels Estatuts del Consorci determinen que aquest es va constituir per temps indefinit; i l’article 12.1 de la Llei 15/2014, estableix que els membres d’un consorci es podran separar en qualsevol moment sempre que no s’hagués assenyalat un terme de durada del mateix.

Atès que l’Ajuntament de Vic no té cap dret reconegut ni obligació de pagament pendent amb el Consorci de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya.

Atès que l’adopció de l’acord esmentat és competència del Ple municipal, i es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, d’acord amb el que disposa l’art. 313.2 ROAS, en relació a l’art. 114.3 d) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.


0S38013U0T5N0T3003MJ

31

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea de Promoció de la Ciutat


PRIMER. Aprovar la separació de l’Ajuntament de Vic del Consorci Xarxa de Teatres Públics de Catalunya, amb codi d’inscripció al Registre d’ens locals núm. 9801690004.

SEGON. Instar al conjunt d’ens consorciats, com a conseqüència de l’exercici del dret de separació, a procedir a la dissolució i liquidació del Consorci, atenent a la seva situació d’inactivitat des de fa molts anys.

TERCER. Notificar el present acord al President del Consell del Consorci i al conjunt d’ens consorciats.


8.- APROVAR EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE VIC I EL BISBAT DE VIC SOBRE EL MUSEU EPISCOPAL DE VIC I EL MUSEU DE L'ART DE LA PELL - COL·LECCIÓ ANDREU COLOMER MUNMANY PER A L'ANY 2016

El Bisbat de Vic gestiona, des de la seva creació, el Museu Episcopal de Vic, el qual està declarat museu d’interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, el 10 de juliol de 2001.El Bisbat també gestiona el Museu de l’Art de la Pell – Col·lecció Andreu Colomer Munmany, del qual n’és titular la Generalitat de Catalunya.

Atesa la importància artística, cultural i patrimonial d’aquests equipaments, l’Ajuntament de Vic ha col·laborat de manera continuada en els darrers anys en el seu suport i manteniment econòmic, el qual s’ha anat regulant en diversos convenis.

Atesa la voluntat de l’Ajuntament de Vic de mantenir aquest suport per a les activitats bàsiques i específiques a desenvolupar en aquests equipaments culturals durant l’any 2016.

Vist el que disposa l’art. 6 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i en l’ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia pels articles 53 de la Llei municipal catalana i l’article 41.14.h. del Reglament d’organització i funcionament de les entitats locals.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea de Promoció de la Ciutat



0S38013U0T5N0T3003MJ

32

PRIMER. Aprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic per a les activitats bàsiques i específiques a desenvolupar al Museu Episcopal de Vic i el Museu de l’Art de la Pell – Col·lecció Andreu Colomer Munmany, durant l’any 2016.

SEGON. Facultar l’alcaldessa, senyora Anna Erra Solà per a la signatura de tots els documents necessaris per a l’efectivitat del present acord.


Sra. Balasch: Nosaltres en aquest punt ens abstindrem, perquè en el nostre programa portàvem un altre tipus de gestió. L’abstenció serà perquè el conveni és d’un any i, per tant, nosaltres, durant aquest any 2016, presentarem la gestió que nosaltres creiem més adient i més necessària per rellançar els dos museus d’una manera totalment separada.

Sra. Juncks: Portaré dos temes, el primer és del conveni en si, el redactat del conveni, que hi ha dues qüestions que caldria corregir, mentre existeix. Hi ha una inexactitud en el redactat de l’apartat I, de l’”exposen”, quan diu que “El Museu Episcopal de Vic, creat, mantingut i administrat des del seu naixement pel Bisbat de Vic...”. La paraula “mantingut” no és correcta, ja que des que es va fer l’edifici nou i els nous estatuts, la part majoritària del manteniment econòmic és amb fons de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Vic. Per tant, es tractaria de fer aquesta correcció de la paraula “mantingut” al conveni, des del seu origen. I després, l’apartat III del conveni diu que “El Bisbat de Vic gestiona el Museu Episcopal de Vic i està assumint la gestió del Museu de l’Art de la Pell”. En aquest cas el “assumint” és una mica confós, perquè no sé sap si el gestiona o no el gestiona. Entenem que això serà fins al 31 de desembre de 2016, aquest “assumint”, un any no? Més que tot per recordar que aquest conveni és el que subvenciona les activitats d’aquest Museu. Són aquestes dues paraules, dos conceptes dins del conveni que creiem que cal corregir, mentre assumeix aquest any.I el segon és el nostre posicionament. Estarem sempre d’acord en ajudar el Museu Episcopal de Vic per ser un dels nostres principals actius culturals, sempre que les coses es facin bé segons la nostra visió. El Museu Episcopal és de titularitat del Bisbat, ja ho sabem, malgrat que al nostre entendre ho és del poble de Vic i de Catalunya a través de les seves institucions públiques, que paguen majoritàriament el seu finançament, i no del Bisbat. No estem d’acord que s’utilitzi el Museu de l’Art de la Pell per subvencionar el Museu Episcopal per la via de la gestió del Bisbat. Perquè el Museu de l’Art de la Pell és públic, i si en té cura o el gestiona el Bisbat segurament posarà entrebancs de tipus ideològic a exposicions o coses que s’hi vulguin fer. M’explico millor amb un exemple: si l’associació feminista Adona’t vol fer alguna cosa sobre el dret a l’avortament al Museu de l’Art de la Pell, el Bisbat ho deixaràfer? Si és un espai públic que rep diners públics ho hauria de permetre, així ho entenem, però ens quedem amb el dubte. I res, ho deixem aquí amb els dubtes, i el nostre vot és l’abstenció.


0S38013U0T5N0T3003MJ

33

Sra. Roura: Les correccions que ha manifestat la senyora Juncks penso que són totalment assumibles, o sigui, que ja modificarem les paraules per concretar el conveni, que certament fins i tot alguna altra redacció podria estar més ben feta, però bé, és el que tenim i ja està bé. Per tant, s’accepten aquestes correccions.

QUEDA APROVAT PER 12 VOTS A FAVOR (CIU, PSC, PLVI I VIC PER TOTS) I 9 ABSTENCIONS (ERC I CAPGIREM)

9.- MODIFICACIÓ DE L'ACORD DE CONDICIONS DEL PERSONAL FUNCIONARI I DEL CONVENI COL·LECTIU DEL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE VIC I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS

El Real Decret-Llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual se concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria de treball públic i d’estímul a l’economia, va modificar els següents articles de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic:

Disposición adicional decimocuarta. Permiso por asuntos particulares por antigüedad.Las Administraciones Públicas podrán establecer hasta dos días adicionales de permiso por asuntos particulares al cumplir el sexto trienio, incrementándose, como máximo, en un día adicional por cada trienio cumplido a partir del octavo.»

Disposición adicional decimoquinta. Días adicionales de vacaciones por antigüedad.Cada Administración Pública podrá establecer hasta un máximo de cuatro días adicionales de vacaciones en función del tiempo de servicios prestados por los funcionarios públicos.

Vist que l’art. 37.1.m inclou com a matèries objecte de negociació les referides a ... vacances i permisos ...; i tenint en compte que en data 23.11.2015, a la reunió celebrada en mesa de negociació, es va acordar modificar l’acord de condicions de treball del personal funcionari i el conveni col·lectiu del personal laboral, ambdós instruments reguladors de l’Ajuntament de Vic i dels seus Organismes Autònoms, a fi i efectes de regular els dies d’antiguitat per vacances i per assumptes propis.

Vist que correspon al Ple l’aprovació de l’Acord de condicions de treball de personal funcionari i el Conveni Col·lectiu del personal laboral.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea d'Alcaldia i Social



0S38013U0T5N0T3003MJ

34

PRIMER. Aprovar la modificació dels arts. 11, 15 i 16 de l’Acord de condicions de treball del personal funcionari de l’Ajuntament de Vic i els seus Organismes autònoms de caràcter administratiu, que queden redactats com segueix:

“Art. 11. Jornada laboral

11. 1. La jornada de treball ordinària és de 37 hores i 30 minuts de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual o, en tot cas, la que s’estableixi en el marc de legislació vigent de l’Estat per a tot el sector públic. Els llocs de treball que, per raons organitzatives, duguin a terme la seva jornada de forma irregular al llarg de la setmana o de períodes temporals variables (estiu/hivern, etc.), tindran assignat el mateix nombre d’hores establert anteriorment, si bé la seva distribució temporal es durà a terme de la forma i amb les característiques que es fixi en cada tipologia horària, d’acord amb el seu propi calendari laboral.

D’acord amb el calendari de festes oficials que cada any s’aprova per part de la Generalitat de Catalunya, es confeccionaran els respectius calendaris laborals per als diferents sectors i col·lectius de la corporació dins del darrer trimestre de l’any. Aquest calendari s’exposarà al portalet i al tauler d’anuncis de cada àrea, per alconeixement del seu personal.

Article 15. Vacances

15.1 El personal funcionari tindrà dret a gaudir, durant cada any complet de servei efectiu, de 22 dies hàbils retribuïts de vacances, o dels dies que corresponguin si el temps de servei durant l’any fos menor.

En el supòsit d’haver completat els anys d’antiguitat en l’Administració que s’indiquen a continuació, es tindrà dret al gaudi dels següents dies de vacances addicionals anuals:

- 1 any de servei: 25 dies hàbils- 30 o més anys de servei: 26 dies hàbils

En cas de reducció de jornada compactada en menys dies de treball del previst al calendari ordinari del lloc de treball, els dies de vacances es reduiran aplicant la corresponent regla de tres (ex: si per 5 dies laborables/setmana corresponen X dies de vacances, per 4 dies laborables/setmana en correspondran X).

2. El fraccionament de les vacances del personal de la Guàrdia Urbana es regularà pel vigent Pacte de la Guàrdia Urbana. Per a la resta del personal, el fraccionament es farà d’acord amb les normes següents:

a) El nombre màxim de dies continuats de vacances pel sistema de fraccionament serà de 20 dies, que s’hauran de gaudir en el període comprès entre el 15 de juny i el 15 d’octubre. El personal que vulgui més de 20 dies seguits haurà d’optar pel sistema de mes sencer de vacances.

b) El període màxim de 20 dies es podrà fraccionar en la forma que convingui al personal, sempre que ho permetin les necessitats del servei i no hi hagi cap període inferior a 5 dies. La denegació de períodes de vacances per necessitats del servei haurà de ser motivada, amb l’informe previ del cap del servei o àrea.

c) La resta del període de vacances – 2/5/6 dies - es podrà gaudir durant tot l’any, sense subjecció a cap limitació de fraccionament.

d) Durant la realització de dos períodes de vacances hi haurà d’haver, com a mínim, cinc dies de treball efectiu, tret que el cap del servei, motivadament i atenent a necessitats o conveniència del servei, autoritzi un interval diferent.


0S38013U0T5N0T3003MJ

35

e) En qualsevol cas, el fraccionament de les vacances es farà en funció de les necessitats del servei, tenint en compte les substitucions i, a més a més, cada període de vacances haurà de ser autoritzat, prèviament, pel cap del servei, per mitjà del portal de l’empleat.

3. En cas d’haver-hi coincidència de dates en les peticions de vacances, la distribució es farà dins de cada unitat de forma consensuada i rotatòria. Iniciarà la rotació el treballador de més antiguitat a l’Ajuntament i, en cas de coincidència, el de més càrregues familiars.

4. Les vacances s’hauran de realitzar durant l’any natural, preferentment entre el 15 de juny i el 15 d’octubre. Si per necessitats del servei, el personal no ha pogut gaudir d’alguns dels dies de vacances, el termini previst s’ampliarà fins al 31 de gener.

5. Quan el temps treballat sigui inferior a un any, les vacances seran proporcionals al temps treballat.

6. El mateix interessat i el cap de servei respectiu seran els primers responsables a fer complir els criteris i les limitacions fixades pel gaudiment de les vacances.

7. Cap empleat de l’Ajuntament no podrà iniciar el període de vacances si es troba en situació de baixa per malaltia, accident o llicència per maternitat. Les vacances s’interrompran pel fet que, durant aquestes, l’empleat que les gaudeixi sigui de baixa per malaltia o accident.

Article 16. Permisos i llicències

1. El personal funcionari podrà disposar dels dies de permís i de llicència següents, llevat que aquests siguin millorats per la legislació i, en aquest cas, s’aplicarà aquesta.

En tots els permisos i llicències regulats en aquest article caldrà efectuar una petició prèvia al Departament de Recursos Humans i aportar la justificació oportuna, segons l’establert a la instrucció de control horari, llevat dels permisos previstos a l’apartat p). ...p) Permís per assumptes personals, de què pot disposar el personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació del present acord, és de 6 dies per cada any complet de servei, o la part proporcional que correspongui quan el temps de treball efectiu sigui inferior a l’any, així com en els casos de reducció de jornada.

S’estableixen 2 dies addicionals de permís per assumptes propis a partir del sisè trienni, que s’incrementaran en 1 dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.

El còmput d’aquest permís es realitzarà per hores i no en jornades (7,5 hores per dia, o el que correspongui per jornades inferiors o ampliades).

La concessió d’aquest permís, que no requereix de justificació, queda subjecte a les necessitats del servei en tot moment. La seva denegació s’haurà de fer per escrit i de forma motivada. El període de gaudiment del permís per assumptes personals és el comprés entre l’1 de gener d’un any i el 10 de febrer de l’any següent.

Aquests dies no es podran acumular als períodes de vacances anuals en alguna de les seves fraccions, llevat del termini comprès entre l’1 de gener i el 31 de gener.

El personal de la guàrdia urbana tindrà inclosos dins de quadrant els dies d’assumptes propis que li corresponguin llevat tres que seran de lliure elecció.

SEGON. Aprovar la modificació dels arts. 1, 11, 15 i 16 del Conveni del personal laboral de


0S38013U0T5N0T3003MJ

36

l’Ajuntament de Vic i els seus Organismes autònoms de caràcter administratiu, que queden redactats com segueix:

“Article 1 Àmbit personal i d’aplicació

1. El present Conveni serà d’aplicació general al personal laboral de l’Ajuntament de Vic i als seus organismes autònoms.

2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni:

a) El personal que tingui una relació de serveis que derivi d’un contracte regulat per la normativa de contractació administrativa o de qualsevol dels instruments exclosos per l’article 3.1.d) de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques.

b) El personal d’alta direcció d’acord amb l’article 2.1.a) de l’Estatut dels treballadors i altres normes legals d’aplicació.

c) El personal que realitzi treballs de col·laboració social.

d) El personal contractat mitjançant un pla d’ocupació municipal o contractat a l’empara d’algun pla d’ocupació per al foment de l’ocupació o la inserció laboral.

11. 1. La jornada de treball ordinària és de 37 hores i 30 minuts de treball efectiu setmanal de promig en còmput anual o, en tot cas, la que s’estableixi en el marc de legislació vigent de l’Estat per a tot el sector públic. Els llocs de treball que, per raons organitzatives, duguin a terme la seva jornada de forma irregular al llarg de la setmana o de períodes temporals variables (estiu/hivern, etc.), tindran assignat el mateix nombre d’hores establert anteriorment, si bé la seva distribució temporal es durà a terme de la forma i amb les característiques que es fixi en cada tipologia horària, d’acord amb el seu propi calendari laboral.

D’acord amb el calendari de festes oficials que cada any s’aprova per part de la Generalitat de Catalunya, es confeccionaran els respectius calendaris laborals per als diferents sectors i col·lectius de la corporació dins del darrer trimestre de l’any. Aquest calendari s’exposarà al portalet i al tauler d’anuncis de cada àrea, per al coneixement del seu personal.

Article 15. Vacances

15.1 El personal laboral tindrà dret a gaudir, durant cada any complet de servei efectiu, de 22 dies hàbils retribuïts de vacances, o dels dies que corresponguin si el temps de servei durant l’any fos menor.

En el supòsit d’haver completat els anys d’antiguitat en l’Administració que s’indiquen a continuació, es tindrà dret al gaudi dels següents dies de vacances addicionals anuals:

- 1 any de servei: 25 dies hàbils- 30 o més anys de servei: 26 dies hàbils

En cas de reducció de jornada compactada en menys dies de treball del previst al calendari ordinari del lloc de treball, els dies de vacances es reduiran aplicant la corresponent regla de tres (ex: si per 5 dies laborables/setmana corresponen X dies de vacances, per 4 dies laborables/setmana en correspondran X).

2. El fraccionament de les vacances es farà d’acord amb les normes següents:


0S38013U0T5N0T3003MJ

37

a) El nombre màxim de dies continuats de vacances pel sistema de fraccionament serà de 20 dies, que s’hauran de gaudir en el període comprès entre el 15 de juny i el 15 d’octubre. El personal que vulgui més de 20 dies seguits haurà d’optar pel sistema de mes sencer de vacances.

b) El període màxim de 20 dies es podrà fraccionar en la forma que convingui al personal, sempre que ho permetin les necessitats del servei i no hi hagi cap període inferior a 5 dies. La denegació de períodes de vacances per necessitats del servei haurà de ser motivada, amb l’informe previ del cap del servei o àrea.

c) La resta del període de vacances – 2/5/6 dies - es podrà gaudir durant tot l’any, sense subjecció a cap limitació de fraccionament.

d) Durant la realització de dos períodes de vacances hi haurà d’haver, com a mínim, cinc dies de treball efectiu, tret que el cap del servei, motivadament i atenent a necessitats o conveniència del servei, autoritzi un interval diferent.

e) En qualsevol cas, el fraccionament de les vacances es farà en funció de les necessitats del servei, tenint en compte les substitucions i, a més a més, cada període de vacances haurà de ser autoritzat, prèviament, pel cap del servei, per mitjà del portal de l’empleat.

3. En cas d’haver-hi coincidència de dates en les peticions de vacances, la distribució es farà dins de cada unitat de forma consensuada i rotatòria. Iniciarà la rotació el treballador de més antiguitat a l’Ajuntament i, en cas de coincidència, el de més càrregues familiars.

4. Les vacances s’hauran de realitzar durant l’any natural, preferentment entre el 15 de juny i el 15 d’octubre. Si per necessitats del servei, el personal no ha pogut gaudir d’alguns dels dies de vacances, el termini previst s’ampliarà fins al 31 de gener.

5. Quan el temps treballat sigui inferior a un any, les vacances seran proporcionals al temps treballat.

6. El mateix interessat i el cap de servei respectiu seran els primers responsables a fer complir els criteris i les limitacions fixades pel gaudiment de les vacances.

7. Cap empleat de l’Ajuntament no podrà iniciar el període de vacances si es troba en situació de baixa per malaltia, accident o llicència per maternitat. Les vacances s’interrompran pel fet que, durant aquestes, l’empleat que les gaudeixi sigui de baixa per malaltia o accident.

Article 16. Permisos i llicències

1. El personal laboral podrà disposar dels dies de permís i de llicència següents, llevat que aquests siguin millorats per la legislació i, en aquest cas, s’aplicarà aquesta.

En tots els permisos i llicències regulats en aquest article caldrà efectuar una petició prèvia al Departament de Recursos Humans i aportar la justificació oportuna, segons l’establert a la instrucció de control horari, llevat dels permisos previstos a l’apartat p). ...p) Permís per assumptes personals, de què pot disposar el personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació del present acord, és de 6 dies per cada any complet de servei, o la part proporcional que correspongui quan el temps de treball efectiu sigui inferior a l’any, així com en els casos de reducció de jornada.

S’estableixen 2 dies addicionals de permís per assumptes propis a partir del sisè trienni, que s’incrementaran en 1 dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.


0S38013U0T5N0T3003MJ

38

El còmput d’aquest permís es realitzarà hores i no en jornades (7,5 hores per dia, o el que correspongui per jornades inferiors o ampliades).

La concessió d’aquest permís, que no requereix de justificació, queda subjecte a les necessitats del servei en tot moment. La seva denegació s’haurà de fer per escrit i de forma motivada. El període de gaudiment del permís per assumptes personals és el comprés entre l’1 de gener d’un any i el 10 de febrer de l’any següent.

Aquests dies no es podran acumular als períodes de vacances anuals en alguna de les seves fraccions, llevat del termini comprès entre l’1 de gener i el 31 de gener.

TERCER. Aquestes modificacions entraran en vigor l’1 de gener de 2016.

QUART. Fer públiques aquestes modificacions en el tauler d’anuncis de la corporació, en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona i tramitar la inscripció en el Registre de Convenis dels Serveis Territorials del Departament de Treball de Barcelona.



De conformitat amb l’art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals.

Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea d'Economia i Serveis


PRIMER. Aprovar l’expedient número 14 de suplement de crèdits en el pressupost de l’Ajuntament de Vic, de l’exercici de 2015, segons el detall següent:

DESPESES

Baixes

C.II COMPRA BÉNS CORRENS I SERVEIS

07 338 226092 Aportació Osona 2014 6.988,90 6.988,90 0,00

Total C.II 6.988,90

C.III DESPESES FINANCERES

12 11 319020 Interessos Op. tresoreria i nous crèdits 107.789,42 11.954,00 95.835,42

Total C.III 11.954,00


0S38013U0T5N0T3003MJ

39

C.IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS

05 442 479000 Subvenció transport urbà 253.476,11 50.000,00 203.476,11

Total C.IV 50.000,00

TOTAL BAIXES 68.942,90

Altes

C.II COMPRA BÉNS CORRENS I SERVEIS

11 920 226041 Despeses jurídiques 12.413,67 6.400,00 18.813,67

07 334 226090 Activitats culturals 44.676,10 12.488,90 57.165,00

Total C.II 18.888,90

C.VI INVERSIONS REALS

13 1522 632000 Obres rehabilitació edificis municipals 0,00 50.000,00 50.000,00

Total C.VI 50.000,00

C.VIII VARIACIÓ ACTIUS FINANCERS

02 231 850090 Compra accions. SUMAR 0,00 54,00 54,00

Total C.VIII 54,00

TOTAL A SUPLEMENTAR 68.942,90

SEGON. Exposar l’expedient a informació pública, de conformitat amb l’art. 169 de l’esmentat text legal, durant un termini de 15 dies hàbils. En cas que no es presenti cap al·legació, aquest expedient quedarà definitivament aprovat.

TERCER. Facultar l’alcaldessa o tinent d’alcalde en qui delegui, per signar tota la documentació necessària per fer efectiu aquest acord.


Sra. Juncks: Volem posar en evidència que en aquest expedient de modificació de crèdits enshan sobrat 50.000 euros dels 253.000 euros pressupostats per subvencionar el transport públic. Mágradaria recordar-vos que en el passat Ple del dia 4 de novembre el nostre company de Capgirem Vic, Joan Coma, us havia demanat per quin motiu el transport urbà no funciona en diumenges i festius, tenint en compte la necessitat de mobilitat que tenen els usuaris. És la pregunta que us vam fer, i en resposta a aquesta pregunta el senyor Serrat ens


0S38013U0T5N0T3003MJ

40

va contestar -reprodueixo literalment les seves paraules de l’acta del Ple-: “A nosaltres ens sembla que láportació que es fa, que és molt elevada, contra el pressupost ordinari, cobreix les necessitats més que necessàries en els dies de més demanda, i ens sembla que mantenir els diumenges i festius séscapa una mica de les nostres mans”. Volem puntualitzar, després de tenir-ne coneixement a través dáquesta modificació de crèdit, que si han sobrat 50.000 euros del transport públic no es pot dir al Ple que l’aportació és molt elevada i que s’escapa de les nostres mans. O sigui, es ventila la possibilitat de plantejar-se la viabilitat del transport públic en diumenges i festius, perquè és extraordinàriament car i perquè ja s’hi destinen massa diners. S’ha demostrat que la resposta no era tenint en compte si es tenien o no diners per potenciar uns serveis mínims de transport urbà. Sí que hi havia en les paraules del regidor Serrat una resposta política, la de menystenir la prioritat política de fer possible l’increment d’un sector públic en transport, que ajudaria tota la població a desplaçar-se i aprofitar-ho, també per qüestions ambientals, ajudar la ciutat a reduir la utilització dels cotxes privats. 50.000 euros representen el 20% del total de la subvenció al transport urbà. Aquests diners cobririen els costos del transport urbà en diumenges i festius, o sigui, que ni s’havia plantejat utilitzar-los en serveis mínims. En canvi, s’afirma que els diumenges i festius cau en picat la seva utilització, però això no vol dir que no hi hagi demanda i que hi han els diners per cobrir-la. Mágradaria demanar al senyor Serrat quins costos tenen els serveis mínims de transport públic en dia festiu. Podem estudiar aquest tema i buscar solucions efectives tenint en compte que sí que hi ha demanda de les veïnes i veïns de Vic als serveis de transport públic en diumenges i festius?.

Sr. Serrat: Primer recordar-li que aquesta quantia que hi ha a la partida del transport urbà és la que hi havia, perquè eren uns pressupostos prorrogats del 2014, per tant, d’anys enrere. La línia 4 i la línia 5 va sofrir una modificació important en què la freqüència passava de mitja hora a una hora, per tant, era com si haguéssim suprimit una línia d’autobús. Així doncs, un cop decidit que la línia que anava a Calldetenes, a Gurb i a La Guixa passava a tenir una freqüència de la meitat, l’aportació de diners, com que eren d’aquest pressupost, no els podíem tocar sinó que els hem anat arrossegant perquè venien de pressupostos prorrogats. Per això ara que es fa un pressupost nou pel 2016 s’acomoda la quantitat que s’aplica al transport urbà. Fa temps que treballo en transport urbà, fins al 2015 estàvem al Consell executiu de l’AMTU, conec bé els costos i conec bé el que fan els municipis, i Vic, per la quantitat d’habitants que té, no hauria de tenir ni aquestes línies actuals, no hi ha aquesta obligació, i en la immensa majoria de municipis no hi ha servei públic en festius i diumenges. Sí que es pot parlar de transport a la demanda, que es diu, si hi ha necessitats específiques algun diumenge que es poden demostrar, i es pot estudiar i es pot analitzar. Però l’última vegada que vàrem analitzar una línia de bus a la ciutat per anar als polígons, valia 184.000 euros l’any. Això és el que havia d’aportar l’Ajuntament, i són molts diners. Ja dic, això és el que va resultar en el seu dia quan estudiàvem per anar als polígons, i tampoc es va poder fer. Per tant, ara als pressupostos del 2016 s’acomoda aquesta quantitat i ja queda reduïda. Entenem que la prioritat no és tant el transport de festius sinó dedicar-ho a altres qüestions socials que és on hi ha més demanda i no tant en transport.


0S38013U0T5N0T3003MJ

41




Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea del Territori


PRIMER. Aprovar l’expedient número 15 de suplement de crèdits en el pressupost de l’Ajuntament de Vic, de l’exercici de 2015, segons el detall següent:

DESPESES

Baixes


11 326 480000 Foment ensenyament Hostaleria 12.000,00 12.000,00 0,00


Total baixes 12.000,00

Altes


11 341 489030 Subvencions clubs esportius: UE VIC 10.000,00 12.000,00 22.000,00


Total a suplementar 12.000,00


TERCER. Facultar l’alcaldessa o tinent d’alcalde en qui delegui, per signar tota la documentació necessària per fer efectiu aquest acord.


0S38013U0T5N0T3003MJ

42


Sr. Garcia: El nostre vot serà favorable, però aprofitem per fer uns comentaris al voltant de la modificació de crèdit a favor de la Unió Esportiva Vic.El nostre grup municipal serà sempre al costat d’aquelles institucions de gestió oberta, democràtica i transparent, transversals en l’eix socioeconòmic, formatives i educadores en els valors de la integració social. Ara bé, els recursos a disposició de l’Ajuntament no són il·limitats, i per tal de fer front a les peticions d’ajuts que rep caldrà establir criteris clars i objectius. Serà necessari també que les entitats sol·licitants retin comptes a l’Ajuntament, que hauran d’avalar l’adjudicació. No oblidem que davant les diferents peticions quel’Ajuntament rep aquest pot actuar de diverses maneres: prestació de fons econòmic -com és el cas-, prestació de serveis, oferta formativa específica, etcètera. En funció de la problemàtica detectada, la tasca de l’Ajuntament hauria d’esdevenir la de guiatge i acompanyament per tal de mirar de no cronificar la necessitat del suport econòmic. A mode de resum, i en paraules planes, digues-nos qui ets, què fas i quin impacte té la teva activitat, explica quin problema tens i per què el tens, i mirarem d’ajudar-te perquè no es reprodueixi el problema en el temps.Pel que fa a l’àrea esportiva, creiem que el regidor Roca comparteix bona part del nostre posicionament. Coneixem també que la Unió Esportiva Vic, d’acord amb la reunió que vam tenir amb els seus representants, està potenciant la inclusió social de col·lectius marginats i de persones amb discapacitats mitjançant la pràctica de l’activitat esportiva. També ens han aportat informació comptable del club. Com dèiem, en virtut de les voluntats mostrades pel regidor i el club, el nostre grup municipal avui fa un vot favorable. Només una petita objecció al “com”: sabent que l’ajut és una herència de l’anterior alcalde Vila d’Abadal, un compromís adquirit per ell en l’anterior legislatura, hauríem preferit que la quantitat atorgada sortís directament del fons de lliure disposició de l’Alcaldia.

Sra. Blàzquez: Nosaltres també votarem a favor d’aquesta modificació de crèdit. Ja s’ha dit una miqueta, però em sembla que aquesta aportació de 12.000 euros a la Unió Esportiva Vic és una mesura d’urgència per fer front a la situació difícil en què es troba el club. Entenem que d’aquesta ajuda en pot dependre en gran part la seva viabilitat i per això hi votem a favor. El que no ens agrada és la manera com s’ha arribat fins aquí, com ara ha comentat en Josep Lluís, perquè aquesta mal anomenada subvenció pública no és més que un compromís personal de l’anterior alcalde. Potser algú pot pensar que va ser un detall i que això va ser una aposta per l’esport de la ciutat, però si es vol apostar realment en ajudar l’esport d’elit i de base a la ciutat s’han d’acotar uns criteris i fer-los universals per tots els clubs i totes les entitats, i no assignar ajudes a discreció com qui es pensa que Vic és seu i pot fer el que vulgui amb els diners públics. Vila d’Abadal es va comprometre amb el club, però finalment no va complir la seva paraula i aquesta decisió i aquest compromís no va acabar passant per Ple. Ara ens trobem una mica amb aquesta situació. I això ho va fer sense tenir en compte que aquesta entitat de la ciutat ja havia confiat en la seva paraula i havia incorporat en el


0S38013U0T5N0T3003MJ

43

seu pressupost aquesta aportació. Llavors, és l’actual govern i amb els nostres suports qui tirarà endavant aquesta ajuda. Per altra banda, tenim la confiança de què l’actual regidor d’Esports no funciona de la mateixa manera i que té la voluntat d’oferir ajuts a tots els clubs i entitats esportives, sempre sota uns criteris marcats i clars. Confiem que així serà, i donant suport a aquesta modificació volem enterrar aquestes maneres de fer del passat. Si es tracta d’encetar una nova etapa sense amiguismes ni aportacions públiques a dit, nosaltres hi serem per anar-hi treballant. Després de reunir-nos amb els membres de la junta del club i conèixer la seva realitat actual, pensem que és important ara actualment donar suport al club, que gestiona sense afany de lucre, perquè puguin fer front a les seves despeses.

Sr. Anglada: Des del grup municipal de Plataforma Vigatana, com no podia ser d’una altra manera, donarem suport a aquesta modificació de crèdit de 12.000 euros per la Unió Esportiva de Vic. Crec que aquesta entitat esportiva de Vic està fent una bona tasca, i crec que són mereixedors d’aquesta aportació per part de l’Ajuntament.Sí que és cert que això és un tema que s’arrossega de la legislatura passada, tal com ja s’ha dit, que va ser un compromís, però jo podria parlar que no tan sols va ser un compromís de l’alcalde, sinó que també s’hi havia referit l’anterior regidora d’Esports, la senyora Montse Rovira, a uns acords que en principi s’havien de fer entre la Unió Esportiva de Vic i el Sta. Eulàlia de Riuprimer. En total, que el senyor Vila d’Abadal, un mes o dos abans d’acabar el mandat, es va comprometre a fer-los aquesta aportació de 12.000 euros, cosa que no es va fer, i hem hagut d’assumir la responsabilitat aquest nou consistori. Hem de dir que les coses possiblement no es fan de la manera que s’han de fer, però en aquest cas el regidor Roca ja ens va assabentar en la comissió que vam tenir, que l’equip de govern actuaria d’una altra manera en el tema de donar aquestes bonificacions a les entitats esportives. Evidentment que si la Unió Esportiva de Vic ja es feia pagues de rebre aquesta subvenció per poder tirar endavant l’entitat, i a més a més per poder pal·liar els deutes que puguin tenir o les expectatives que puguin tenir de cara al futur, crec que és bo que des d’aquest consistori no se’ls hi negui aquesta aportació que estic convençut que ells utilitzaran molt bé i servirà en general pel bé de tota la ciutat. Per tant, el vot serà favorable.

Sr. Martí: Jo estic una mica astorat, sincerament. Ara resulta que la paraula del senyor Vila d’Abadal -que jo respecto molt però que no està en aquesta sala, per tant, no és càrrec electe- va a missa. Doncs mirin, no. Jo ja el coneixia dels mandats anteriors i sabem molt bé quines pràctiques polítiques feia el senyor Vila d’Abadal quan anava pels llocs, i això va ser una alcaldada. Aquí s’han sentit crítiques de dir que això era clientelisme... bé doncs, el que és coherent és no votar aquesta subvenció. A més a més ja ho va apuntar el regidor Titi Roca en la reunió de l’IME, que el que hem d’anar és a compromisos compartits, amb contractes programa amb les diferents entitats de la ciutat, com s’ha fet en d’altres àmbits com el de la cultura, per tant, fer-ho també en termes esportius. Avui aquí fem un pedaç, i al nostre entendre hagués set molt més legítim si ho hagués tret dels seus diners d’Alcaldia, però s’ha decidit treure-ho de subvencions a entitats esportives, a la qual cosa nosaltres volem posar-


0S38013U0T5N0T3003MJ

44

hi més transparència que mai. Per tant, el coherent des del nostre punt de vista és abstenir-nos, no perquè estiguem en contra de les necessitats evidents que té la Unió Esportiva Vic, sinó per dir-los-hi: Oi que aquestes pràctiques entenem que no estan ben fetes? Oi que tots estem d’acord que no hem d’anar per aquí? Doncs siguem una mica coherents tots plegats. És a dir, els compromisos que tenia el senyor Vila d’Abadal en el seu moment van ser seus, i si no els va complir vagi’n a buscar-lo a ell, però no ens carreguin les responsabilitats, i les responsabilitats del regidor d’Esports, que jo sé que vol fer les coses diferents d’un tema que no li pertoca. Per tant, em sembla que el més raonable seria asseure’s amb la Unió Esportiva Vic i veure com aquestes necessitats es poden suplir en el contracte programa que puguem fer amb les entitats esportives d’aquesta ciutat. És el més raonable i el més coherent si tots els discursos són tan crítics com els que hem escoltat avui en aquesta sala. Per tant, la resta de grups, que tant demanen coherència al nostre grup quan parlem de transparència i no sé quines històries, doncs avui també haurien d’haver set una miqueta més coherents.

Sra. Alcaldessa: Hem d’entendre que no és una qüestió ni de clientelisme ni de fer coses a dit, sinó que quan ets alcalde i quan ets regidor, reps moltes peticions. De la mateixa manera que vostès s’han acostat a aquesta entitat i han entès la seva problemàtica, i han vist la seva situació, i per això corroboren aquesta subvenció, quan ets alcalde o regidor d’una ciutat i et vénen amb aquests problemes, et passa que hi empatitzes. I això és el que va fer l’alcalde. El problema és que no vam tenir temps de passar-ho en l’últim Ple del mandat passat. Nosaltres ja ho teníem previst per als primers plens, però sé que ho vam frenar perquè vam creure que el nou regidor d’Esports, per començar, havia d’entendre ben bé quina era la situació. Quan ho hem cregut convenient, i també perquè ho anava demanant la institució per la necessitat que tenien d’aquests diners provinents d’aquell compromís, s’ha passat ara. Però jo celebro que entenguin les situacions de les associacions, i com els ha explicat el regidor d’Esports, que nosaltres volem fer contractes programa perquè no hi hagi excepcions. Però les entitats són vives i a vegades tenen situacions concretes que fa que hi empatitzis, com ara han fet vostès.

QUEDA APROVAT PER 20 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, CAPGIREM, PSC I PLVI) I 1 ABSTENCIÓ (VIC PER TOTS)

12.- APROVAR L'EXPEDIENT 4/2015 DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS DEL PRESSUPOST DE L'ORGANISME DE FIRES I MERCATS


Dictaminada la proposta per la Comissió Informativa de l'Àrea d'Economia i Serveis



0S38013U0T5N0T3003MJ

45

PRIMER. Aprovar l’expedient número 4 de suplement de crèdits en el pressupost de l’Organisme de Fires i Mercats, de l’exercici de 2015, segons el detall següent:

DESPESES

Inicial Modificació Definitiu

Baixes

C.II DESPESES BÉNS CORRENTS I SERVEIS

1T10 419 226070 Actuacions 40.000,00 17.000,00 23.000,00

Total C.II 17.000,00

Total baixes 17.000,00

Altes

C.I DESPESES DE PERSONAL

1R40 419 130000 Retribucions personal laboral 575.000,00 17.000,00 592.000,00

Total C.I 17.000,00

Total Altes 17.000,00

TOTAL A SUPLEMENTAR 17.000,00


TERCER. Facultar l’alcalde o tinent d’alcalde en qui delegui, per signar tota la documentació necessària per fer efectiu aquest acord.


13.- RATIFICACIÓ DEL DECRET NÚM. DEC/5182/2015 SOBRE ACTA DE LES OPERACIONS DE DELIMITACIÓ ENTRE ELS TERMES MUNICIPALS DE CALLDETENES I EL DE VICEn data 27 de novembre de 2015 per Decret d’Alcaldia núm. DEC/5182/2015 es va nomenar

els membres que integren la nova comissió de delimitació territorial de Vic, en l’expedient de delimitació del terme municipal amb el municipi de Calldetenes.




0S38013U0T5N0T3003MJ

46

Ratificar el decret número DEC/5182/2015 de data 27 de novembre de 2015 que té el contingut següent:

El Ple Municipal en la sessió celebrada el dia 17 de gener de 2011 va aprovar l’inici de l’expedient per a la delimitació del terme municipal de Vic i a tal fi, en l’esmentada sessió plenària es van designar els membres d’aquest Ajuntament que van constituir la Comissió de la Delimitació.

Tenint en compte que a data d’avui encara no ha finalitzat l’expedient de delimitació entre els municipis de Vic i Calldetenes, i atès que durant la tramitació de l’expedient s’ha produït la renovació del consistori degut al procés d’eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015, i que hi ha hagut canvis tant dins dels membres electes del consistori, com en la secretaria, com també entre els tècnics de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament.

Atès que l’article 28.5 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya, modificat pel Decret 209/2015, de 22 de setembre, disposa que si durant la tramitació de l'expedient de delimitació es produeix la renovació del consistori degut a un procés d'eleccions municipals, s'ha de ratificar la comissió de delimitació territorial que ja hi ha o bé nomenar una nova comissió de delimitació municipal per decret d'alcaldia, que amb posterioritat ha de ser ratificada pel ple, d'acord amb el que estableixen els apartats anteriors. Aquests acords s'han de comunicar al Departament competent en matèria d’Administració local, en el termini de quinze dies a comptar de l'endemà de la seva aprovació.

Atès que l’apartat 2 de l’art. 28 del Decret 244/2007 esmentat fixa que la comissió ha d’estar constituïda per l’Alcaldessa, dos regidors, la secretària de l’Ajuntament i un tècnic.

Atès el que disposen els articles 21.1.k de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 53.1.K del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

I vist l’informe proposta emès en compliment del que disposen els arts. 172.1 i 175 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Per tot això, RESOLC:

PRIMER. Nomenar els membres que integren la nova comissió de delimitació territorial de Vic, en l’expedient de delimitació del terme municipal amb el municipi de Calldetenes, formada per les següents persones:

Alcaldessa: Anna Erra Solà


0S38013U0T5N0T3003MJ

47

Regidora Municipal: Maria Fabiana PalmeroRegidor Municipal: Antoni Serrat CallísSecretària: Maria Pilar Lobera CalvoTècnic: Ramon Juvany Blanch

SEGON. Donar-ne compte al Ple, a l’objecte de la seva ratificació.

TERCER. Comunicar aquest decret a la Direcció General d’Administració Local de Departament de Governació i Relacions Institucionals.


14.- APROVAR L'EXPROPIACIÓ DE LES FINQUES REGISTRALS NÚMEROS 31609 (CARRETERA DE MANLLEU, 11) I 32020 (RONDA FRANCESC CAMPRODON, 10)

I.- Antecedents

1.- En data 19 de març de 2010 es va aprovar definitivament per acord del Ple Municipal, el conveni urbanístic de planejament entre l’Ajuntament i la societat mercantil Promotora Norvic SA, signat el 21 de desembre de 2009, que tenia per finalitat obtenir el sòl necessari per a implementar un sistema comunitari en planta baixa en l’edifici ubicat a la Ronda Camprodon núm. 10, que pugui permetre dotar d’accés directe a l’edifici de La Central, així com per l’obtenció d’una important peça de sòl amb posterior destí a espais lliures públics d’abast territorial, ubicada a la Carretera de Manlleu núm. 11.

En data 21 de maig de 2010 es va trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central un certificat de l’esmentat acord del Ple Municipal i un exemplar degudament segellat del conveni urbanístic aprovat, per tal de ser inclòs a la Secció de Convenis del Registre de planejament urbanístic de Catalunya.

Per mitjà de l’esmentat Conveni es pactava que l’Ajuntament recolliria unes determinacions urbanístiques en el POUM de Vic, que en la data de la signatura, 21 de desembre de 2009, estava en curs d’aprovació, i en concret:

Supressió del PAU 01, denominat “Parc del cementiri”. Qualificació urbanística dels terrenys de la finca 1 del conveni situada a la

Carretera de Manlleu núm. 11 com a sistema públic d’espais lliures. Qualificació urbanística del local corresponent a la finca 2 del conveni situada

a la Ronda Camprodon núm. 10 (en concret, una superfície construïda de 291,65 m2) com a sistema comunitari d’equipament amb la finalitat, entre d’altres possibles, de destinar-la a pas públic per a la millora de l’accés a la sala de l’edifici públic conegut com “La Central”.


0S38013U0T5N0T3003MJ

48

Aplicació, mitjançant la qualificació urbanística corresponent, dels següents paràmetres urbanístics a la finca 3 del conveni situada al carrer de l’Assemblea de Catalunya, d’una superfície de 2600 m2.

- Número màxim de plantes: planta baixa (PB) + cinc plantes pis (5PP) + sota coberta (SC)

- Edificabilitat total: 5.500 m2st.- Separació mínima a llindars: 3 metres.

També es va convenir que un cop aprovat definitivament el POUM de Vic, l’Ajuntament procediria a l’adquisició forçosa dels sòls corresponents a les finques 1 i 2 del conveni, sota l’empara de l’interès públic, tot abonant el preu just corresponent.

I la societat Promotora Norvic SA, va acceptar expressament per la signatura del conveni que el preu just de les finques objecte d’expropiació per part de l’Ajuntament, es satisfaria mitjançant el lliurament del solar municipal corresponent a la finca 3 del conveni, situada al carrer de l’Assemblea de Catalunya.

2.- En sessió de 21 de desembre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va donar conformitat al Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, presentat per l’Ajuntament en compliment de les determinacions establertes a l’acord de 19 de juliol, havent-se publicat l’acord d’aprovació definitiva, així com les seves normes urbanístiques, als efectes de la seva executivitat al DOGC núm. 5849A, de 31 de març de 2011.

3.- El 7 de maig de 2015, la societat mercantil Promotora Norvic SA representada pel senyor Josep Puigdesens Soler, tenint en compte que al conveni urbanístic es va pactar que els solars i el local es lliurarien recíprocament per ambdues parts, lliures de càrregues i gravàmens i degudament urbanitzats, sense arrendataris ni ocupants i al corrent de les seves obligacions tributàries, va entrar un escrit al registre general de l’Ajuntament amb núm. 5659, acompanyant certificació del Registrador de la Propietat núm. 1 de Vic de domini i càrregues de les finques registrals núm. 31609 i 32020, que es corresponen amb les finques 1 i 2 del conveni, respectivament, demanant la continuació de la tramitació de l’adquisició forçosa segons el conveni urbanístic.

4.- La descripció i dades registrals de les finques objecte d’expropiació, segons la certificació del Registrador del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, de data 5 de maig de 2015, son les següents:

La finca registral 31.609 de Vic, es descriu en els llibres del Registre en els termes següents: “URBANA.- Parcel·la de terreny edificable situada a Vic, carretera de Manlleu número onze. Està assenyalada amb el número dos en el plànol del projecte de reparcel·lació de la Unitat d’actuació tres “Antiga Elèctrica del Ter”. Té forma


0S38013U0T5N0T3003MJ

49

trapezoïdal i una superfície de mil dos-cents trenta-set metres cinquanta-vuit decímetres quadrats. Termeneja: per l’est, en una línia de quaranta-un metres setanta-cinc centímetres, amb finca sis-a del projecte de reparcel·lació destinada a ampliació de la carretera de Manlleu; pel nord, en un línia de vint-i-cinc metres seixanta-quatre centímetres, part amb la finca sis-c d’aquest projecte destinada a ampliació del camí del Cementiri i part amb l’esmentat camí; per l’oest, en una línia de quaranta metres, amb finca cinc-a d’aquest projecte de reparcel·lació, destinada a parc urbà; i al sud, amb aquesta finca cinc-a i en una petita part amb finca sis-a d’aquest projecte de reparcel·lació destinada a ampliació de la carretera de Manlleu. La seva classificació urbanística és de sòl urbà i la ordenació respon a zona d’ordenació volumètrica específica. Sobre aquesta finca pot construir-se un edifici de planta baixa, cinc plantes altes i una sisena planta ubicada al sotacoberta. El sostre construïble sobre rasant serà de tres mil dos-cents quatre metres quadrats, amb un nombre màxim d’habitatges permès de trenta-tres. Correspon a aquesta finca un percentatge del trenta-tres enters sis-centes trenta-vuit mil·lèsimes per cent del total dels drets que s’adjudicaran en aquest projecte de reparcel·lació.”La finca està inscrita al foli 62 del tom 2551, llibre 776 de Vic, a favor de PROMOTORA NORVIC SA.

La finca registral 32020 de Vic, es descriu en els llibres del Registre en els termes següents: “URBANA.- Departament número cinc.- Local comercial, situat a la planta baixa de la casa situada a Vic, front a la ronda de Francesc Camprodon, número deu. L’accés es realitza directament a través del carrer de situació. Ocupa una superfície útil de dos-cents vuitanta-dos metres quadrats. Termeneja, mirant l’edifici des de la ronda de Francesc Camprodon: pel front, Sud, amb carrer de situació i vestíbul i escala deu; per l’esquerra, Oest, amb el departament número quatre i escala d’accés el transformador; per la dreta, Est, amb vestíbul, caixa d’escala i ascensor número deu i amb la casa situada a la ronda de Francesc Camprodon, número vuit; i, pel fons, Nord, amb parc urbà, vestíbul i caixa de l’escala i ascensor número deu. La seva quota quatre enters i catorze centèsimes per cent.”La finca està inscrita al foli 133 del tom 2594, llibre 793 de Vic, a favor de PROMOTORA NORVIC SA.

5.- La descripció i dades registrals de la finca municipal amb que s’efectuarà el pagament del preu just per l’adquisició forçosa de les finques descrites al punt anterior, segons la nota informativa de domini i càrregues del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, de data 13 d’octubre de 2015, son les següents:

La finca registral 37165 de Vic, està inscrita al Tom 2886, Llibre 958, foli 170, a favor de l’Ajuntament de Vic. “URBANA.- Parcel·la urbana sense edificar, situada a Vic, en el número sis del carrer de l’Assemblea de Catalunya, destinada a sòl d’aprofitament privat, de forma irregular, amb una superfície de dos mil sis-cents metres quadrats i una edificabilitat de cinc mil cinc-cents metres quadrats de sostre, en planta baixa, cinc plantes pis i


0S38013U0T5N0T3003MJ

50

una planta sotacoberta, classificada de sòl urbà consolidat i qualificada de Zona d’ordenació en illa oberta 7, subzona de densitat mitjana –clau 4b7-, segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal –POUM- de Vic. Termeneja: pel seu front entrant, sud, en part amb el carrer de l’Assemblea de Catalunya i en part amb resta de la parcel·la matriu; per l’esquerra, entrant, oest, amb la parcel·la número cinc de l’Era d’en Sellés; i pel fons entrant, nord, amb el camí de vianants que va des del carrer de l’Era d’en Sellés fins a la carretera de Manlleu.”

6.- En data 26 d’octubre de 2015, l’arquitecte municipal ha emès informe, fent constar que la finca registral núm. 31.609 (finca núm. 1) està classificada com a sòl urbà consolidat (SUC) i qualificada com a Sistema d’espais lliures, parcs territorials (clau ELt); la finca registral núm. 32020 (finca núm. 2) està classificada com a sòl urbà consolidat (SUC) i qualificada com a Sistema d’equipaments comunitaris, Cultural-social (clau Ec); i la finca municipal, registral núm. 37165 (finca núm. 3), està classificada com a sòl urbà consolidat (SUC) i qualificada com a Zona d’ordenació en illa oberta 7, subzona de densitat mitjana (clau 4b7).

L’esmentat informe de l’arquitecte municipal conté una valoració de les finques a expropiar i de la finca municipal amb que es va convenir fer el pagament, la conclusió del qual és del tenor literal següent:

“Conclusions / pronunciament

La valoració de la parcel·la municipal (1.227.866,57 €) situada en el núm. 6 del carrer de l’Assemblea de Catalunya és equivalent a la valoració per expropiació de la parcel·la propietat de la societat mercantil Promotora Norvic, SA (917.470,45 €) situada en el núm. 11 de la carretera de Manlleu més la valoració per expropiació del local propietat de la societatmercantil Promotora Norvic, SA (310.464,63 €) situat en la planta baixa del núm. 10 de la ronda de Francesc Camprodon (917.470,45 € + 310.464,63 € = 1.227.935,08 €). Per tant, l’Ajuntament de Vic haurà de fer efectiu el pagament a la societat mercantil Promotora Norvic, SA de la diferència de valors de la permuta per expropiació que es fixa en 68,51 €.

La parcel·la municipal situada en el núm. 6 del carrer de l’Assemblea de Catalunya (Finca 3 del Conveni Urbanístic de planejament entre l’Ajuntament i la societat mercantil Promotora Norvic, SA) no està compresa en cap pla d’ordenació, reforma o adaptació que la faci necessària per a l’Ajuntament de Vic.

La parcel·la propietat de la societat mercantil Promotora Norvic, SA situada en el núm. 11 de la carretera de Manlleu (Finca 1 del Conveni Urbanístic de planejament entre l’Ajuntament i la societat mercantil Promotora Norvic, SA) i el local propietat de la societat mercantil Promotora Norvic, SA situat en la planta baixa del núm. 10 de la ronda de Francesc Camprodon (Finca 2 del Conveni Urbanístic de planejament entre l’Ajuntament i la societat mercantil Promotora Norvic, SA), que vol adquirir l’Ajuntament de Vic són les úniques finques del municipi que per les seves dimensions, característiques i situació es poden destinar a la finalitat pretesa.”


0S38013U0T5N0T3003MJ

51

7.- En data 30 d’octubre de 2015, la mercantil Promotora Norvic SA, representada pel senyor Josep Puigdesens Soler, ha entrat un escrit al registre general de l’Ajuntament amb núm. 12431 RGE fent constar que assabentats de l’informe de valoració de les finques efectuat per l’arquitecte municipal el 26/10/2015, accepten com a preu just, per tots els conceptes, les quantitats assenyalades a la valoració emesa, i que renuncien a cobrar l’import de 68,51 euros corresponent al saldo a favor seu del diferencial entre el valors de les seves finques i la finca municipal.

II.- Fonaments jurídics

L’article 113 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i per la Llei 7/2011, de 27 de juliol (TRLUC), estableix que en totes les expropiacions derivades de l’aplicació d’aquesta Llei, l’administració expropiadora pot optar entre tramitar l’expropiació individualment per a cada finca o tramitar-ne la taxació conjunta, i que un cop el projecte d’expropiació ha estat aprovat inicialment per l’administració amb competència expropiatòria, ha d’ésser posat a informació pública, per un termini d’un mes, perquè les persones interessades puguin formular-hi observacions i reclamacions concernents a la titularitat o la valoració dels drets respectius.

L’art. 109 TRLUC estableix que l’aprovació dels instruments de planejament comporta implícitament la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis afectats, als fins d’expropiació. En el present cas, el POUM de Vic es va publicar a efectes de la seva executivitat al DOGC núm. 5849A de 31 de març de 2011. Per tant, l’expedient expropiatori, un cop aprovat i sotmès a informació pública el conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament i el senyor Josep Puigdesens Soler en representació de la societat mercantil Promotora Norvic SA, pot continuar amb l’aprovació i posada a informació pública de la relació de les persones propietaris i dels béns afectats.

L’art. 110.1 TRLUC disposa que l’expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d’acord amb el que estableixen els articles 34.8 i 113 del propi TRLUC.

L’article 43.1 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, disposa que el preu just dels bens i drets expropiats es fixarà conforme amb els criteris de valoració d’aquesta llei i que si hi ha acord amb l’expropiat, es podrà satisfer en espècie.

L’article 3.4 del Decret de 26 d’abril de 1957, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’expropiació forçosa, disposa que quan expropiï el municipi, correspon al Ple adoptar els acords en matèria d’expropiació que conforme a la Llei o al Reglament tinguin el caràcter de recurribles via administrativa o contenciosa; acord que es podrà adoptar per majoria simple de conformitat amb l’art. 47 LRBRL.


0S38013U0T5N0T3003MJ

52



PRIMER.- Aprovar la relació de les persones propietàries i de béns i drets afectats per l’expropiació de les finques següents:

DADES DE LA FINCA NÚM. 1a) Titular: PROMOTORA NORVIC SAb) Adreça: Carretera de Manlleu núm. 11c) Naturalesa: afectat com a sistema públic d’espais lliures al POUM de Vicd) Dades del cadastre: 8230517DG3483S0001KJe) Dades del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic: finca 31.609, Volum 2551, llibre

776, foli 62, inscripció 1a.f) Afectació: la totalitat de la finca que conté una superfície de 1.237,58 m2.

DADES DE LA FINCA NÚM. 2a) Titular: PROMOTORA NORVIC SAb) Adreça: Ronda de Camprodon núm. 10, baixosc) Naturalesa: afectat com a sistema comunitari d’equipament al POUM de Vicd) Dades del cadastre: 8230520DG3483S0001KJe) Dades del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic: finca 32.020, Volum 2594, llibre

793, foli 133, inscripció 1a.f) Afectació: la totalitat del local comercial situat a la planta baixa amb una

superfície útil de 282,00 m2.

SEGON.- Posar a informació pública pel termini d’un mes al BOPB, al diari El Punt Avui, així com al tauler d’edictes i seu electrònica municipals, el present acord, de conformitat amb l’art. 113.a) TRLUC, per tal que qualsevol interessat pugui formular les al·legacions que consideri pertinents.

TERCER.- Transcorregut el termini sense que s’hagin interposat reclamacions, es considerarà definitivament aprovada la relació de les persones propietàries i de bens i drets afectats, procedint-se a l’ocupació de les finques esmentades, amb el pagament del preu just mitjançant l’adjudicació del terreny municipal situat al carrer de l’Assemblea de Catalunya núm. 6, finca registral 37165.

QUART.- Facultar l'Excel·lentíssima Sra. Alcaldessa de Vic perquè subscrigui tots els documents que siguin necessaris per a la formalització dels precedents acords.



0S38013U0T5N0T3003MJ

53

Sr. Coma: Començarem dient que a l’assemblea de Capgirem Vic no li agrada que es vinculil’accés a La Central a una operació d’especulació urbanística. Cal recordar que a Vic tenim més de 2600 pisos buits, segons dades de l’IDESCAT de 2011. Nosaltres apostem pel decreixement, per un món sostenible, per una ciutat habitable amb parcs i jardins per a tothom. No compartim, doncs, que es condicionessin els accessos a La Central, del tot necessaris, a una operació que permetrà la construcció d’un nou edifici d’una edificabilitat total de 5.500 m2, distribuïts en planta baixa, més cinc plantes i sotacoberta. Per altra banda, els veïns del barri Vic Nord no volen aquest edifici. Hem parlat amb el president de l’Associació de Veïns i ens ha comunicat que volen el parc sencer. Alhora, també se’ns ha fet saber que quan l’alcaldessa era regidora del barri Vic Nord, el veïns la van informar reiteradament del seu neguit. La van informar de què no volien que se’ls hi retalli un tros de parc. A més, també hi ha la preocupació per part dels veïns de les conseqüències que aquest edifici pot tenir, per exemple, l’ombra que un edifici de cinc plantes i sotacoberta pot fer sobre el parc. En aquest sentit ens preguntem quin és el missatge que s’envia al veïnat, que per molt que ho comuniquin ben dit i pels canals establerts, ningú els informaque tot això segueix endavant. Per tots aquests motius, nosaltres votarem en contra.

Sra. Palmero: Explicar-vos que aquest expedient d’expropiació no té res a veure amb la normativa urbanística. És a dir, aquest solar amb el qual es paga l’expropiació per poder accedir a La Central des de la ronda Camprodon i obtenir aquest solar a prop del cementiri per fer un parc urbà, ja té aquesta qualificació. Per tant, ja ho faci aquest amb el qual li paguem l’expropiació o ho faci un altre, està qualificat d’aquesta manera; no és que s’hagi canviat la qualificació urbanística per poder expropiar aquest edifici. És a dir, aquest solar que es fa servir per pagar l’expropiació -és un pagament en espècies- ja està qualificat dintre del POUM amb aquesta qualificació de planta baixa més tant, amb aquesta edificabilitat; no s’ha fet una modificació de la normativa urbanística per compensar aquesta expropiació.

Sr. Coma: Som conscients que no s’ha fet ara aquesta modificació, però tot i això reiterem que nosaltres no estem d’acord amb què se segueixi podent construir aquest tipus d’edifici, tenint gairebé 2.700 pisos buits. Per altra banda ens preocupa, o sigui, és com un toc d’alerta pel fet que els veïns traslladen una preocupació i no se’ls informa que això tira endavant ni s’escolta de cap manera les associacions de veïns. Per tant, mirar d’ara endavant si es pot tenir més en compte.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, PSC, PLVI I VIC PER TOTS)I 4 EN CONTRA (CAPGIREM)

15.- APROVAR L'EXPROPIACIÓ DE LA FINCA REGISTRAL NÚMERO 4893 (SECTOR PAU 40 LA PISTA)

I.- Antecedents


0S38013U0T5N0T3003MJ

54

1.- En data 3 de juliol de 2015 es va aprovar definitivament per decret d’Alcaldia, el conveni urbanístic de planejament del polígon d’actuació PAU 40 “La Pista” signat entre l’Ajuntament i els senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart, el 20 d’abril de 2015, que, en relació al PAU esmentat, tenia per finalitat fer constar els següents punts o acords:

L’acord de voluntats a no executar el sistema de reparcel·lació, modalitat compensació bàsica, que havia establert el POUM com a forma d’execució del PAU 40 “La Pista”; i per tal de constatar la plena conformitat d’ambdues parts amb que l’Ajuntament canviés el sistema d’actuació de reparcel·lació a expropiació, per a la gestió del repetit PAU.

L’acord d’ambdues parts en que l’Ajuntament, un cop canviat el sistema d’actuació, expropiï la finca propietat dels senyors Codina i Currius, registral núm. 4893, inclosa al PAU “La Pista” i faci el pagament del preu just d’expropiació mitjançant la dació en pagament d’una finca amb una superfície de 3400 m2 de propietat municipal situada al carrer de Lleida núm. 13-B, fet que facilitarà a l’Ajuntament l’adquisició de totes les finques particulars incloses al PAU-40 La Pista; i un cop adquirida la propietat, es podrà procedir a l’enderrocament de les instal·lacions existents a la finca dels senyors Codina i Currius, i l’Ajuntament podrà assolir els seus objectius, establerts al POUM de Vic, de millorar la connectivitat entre una banda i l’altra del riu Mèder, d’augmentar l’espai de protecció proper al riu i també d’augmentar la superfície industrial del municipi sense ampliar la superfície de sòl urbà.

Els terrenys, els edificis i les instal·lacions dels senyors Codina i Currius s’adquiriran per part de l’Ajuntament lliures de qualsevol arrendatari i/o ocupant; i la finca municipal amb que l’Ajuntament farà el pagament del preu just està gravada amb una servitud de pas de gasoducte de gas natural a favor de la companyia mercantilGas Natural SDG SA, la qual no afecta físicament a aquesta finca.

En data 16 de juliol de 2015 es va trametre al Departament de Territori i Sostenibilitat un certificat del decret d’elevar a definitiu l’acord d’aprovació del conveni urbanístic i un exemplar degudament segellat del conveni urbanístic aprovat, per tal de ser inclòs a la Secció de Convenis del Registre de planejament urbanístic de Catalunya.

2.- En sessió de 21 de desembre de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va donar conformitat al Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic, presentat per l’Ajuntament en compliment de les determinacions establertes a l’acord de 19 de juliol, havent-se publicat l’acord d’aprovació definitiva, així com les seves normes urbanístiques, als efectes de la seva executivitat al DOGC núm. 5849A, de 31 de març de 2011. Aquest planejament delimitava el polígon d’actuació urbanística discontinu PAU-40 “La Pista”, i establia com a sistema d’execució el de reparcel·lació per compensació bàsica.

El 8 d’octubre de 2015 es va dictar decret d’Alcaldia aprovant definitivament la substitució del sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, pel sistema d’expropiació, del polígon d’actuació urbanística discontinu PAU-40 “La Pista”. Es va publicar


0S38013U0T5N0T3003MJ

55

anunci d’aquesta aprovació definitiva al diari El Punt Avui de 16 d’octubre de 2015, al BOPB de 20 d’octubre de 2015, així com al tauler d’edictes i seu electrònica municipals.

3.- La descripció i dades registrals de la finca objecte d’expropiació, segons la certificació del Registrador del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, de data 10 de març de 2015, son les següents:

La finca registral 4893 de Vic, es descriu en els llibres del Registre en els termes següents: “URBANA.- Parcela o porción de terreno sita en la ciudad de Vic, que ocupa la superficie de cuatrocientos setenta y un metros y cuarenta y seis decímetros cuadrados, en la que existe una Estación de Servicio para suministro de gasolina, carburantes y lubricantes de la CAMPSA, cuya estación se compone de una casa o caseta de servicios compuesta de planta sótanos y planta baja, de superficie cada una cincuenta y cuatro metros cuadrados, marquesina, solera y demás dependencias anejas a tal tipo de Estación. Lindante en junto: por Oriente, en una línea de dieciséis metros y setenta y cuatro centímetros, con la calle de la Soledad; por el Sur o Mediodía, en una línea de veintiún metros y sesenta y dos centímetros, con la calle de Anselm Clavé, formando en el ángulo de estos dos linderos un chaflán de siete metros y ochenta centímetros; por Poniente, en una línea de dos tramos de cuatro metros y noventa centímetros, y seis metros y veinte centímetros; y por el Norte, en otra línea de veintidós metros y treinta y siete centímetros, con terreno de Don Francisco Pagés.”La finca està inscrita al foli 112 del tom 1825, llibre 418 de Vic, a favor de Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart, per meitats indivises.

4.- La descripció i dades registrals de la finca municipal amb que s’efectuarà el pagament del preu just per l’expropiació forçosa de la finca descrita al punt anterior, segons la nota informativa de domini i càrregues del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic, de data 14 d’octubre de 2015, son les següents:

La finca registral 37166 de Vic, està inscrita al Tom 2886, Llibre 958, foli 175, a favor de l’Ajuntament de Vic. “URBANA.- Parcel·la urbana sense edificar, situada a Vic, en el número TRETZE-B del carrer de Lleida, destinada a sòl d’aprofitament privat, de forma irregular, amb una superfície de tres mil quatre-cents metres quadrats, classificada de sòl urbà consolidat i qualificada de Zona de serveis, subzona terciari en entorn industrial en edificació aïllada –clau 8c- segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal –POUM-de Vic. Termeneja: pel seu front entrant, sud, en un tram de línia corba de vuitanta-set metres catorze centímetres amb el carrer de Lleida; per l’esquerra entrant, oest, en un tram de línia recta de quaranta-vuit metres tres centímetres amb resta de la parcel·la matriu; per la dreta entrant, est, en un tram de línia corba de trenta-un metres vint-i-nou centímetres amb el carrer de Tortosa; i pel fons entrant, nord, en un tram de línia recta de setanta-tres metres seixanta-set centímetres amb parcel·la


0S38013U0T5N0T3003MJ

56

sense número del carrer de Tortosa propietat de l’Ajuntament de Vic.”

5.- En data 5 de novembre de 2015 l’arquitecte municipal ha emès informe, fent constar que la finca dels senyors Codina i Currius, registral núm. 4893, està classificada com a sòl urbà no consolidat (SUNC) i qualificada dins el polígon d’actuació urbanística PAU 40 La Pista, en part de Sistema d’espais lliures, parcs urbans (clau ELu) i, en part, de Sistema Viari (Clau V); i la finca municipal, registral núm. 37166, està classificada com a sòl urbà consolidat (SUC) i qualificada com a Zona de serveis, subzona terciari en entorn industrial en edificació aïllada (clau 8c).

L’esmentat informe de l’arquitecte municipal conté una valoració de la finca a expropiar i de la finca municipal amb que es va convenir fer el pagament, la conclusió del qual és del tenor literal següent:

“Conclusions / pronunciament

La valoració de la parcel·la municipal (648.143,42 €) situada en el núm. 13-B del carrer de Lleida és equivalent a la valoració per expropiació de la parcel·la propietat dels senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart (648.093,09 €) situada en el núm. 1 del carrer d’Anselm Clavé. Per tant, els senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart haurà de fer efectiu el pagament a l’Ajuntament de Vic de la diferència de valors de la permuta per expropiació que es fixa en 50,33 €.

La parcel·la municipal situada en el núm. 13-B del carrer de Lleida no està compresa en cap pla d’ordenació, reforma o adaptació que la faci necessària per a l’Ajuntament de Vic.

La parcel·la propietat dels senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart situada en el núm. 1 del carrer d’Anselm Clavé, que vol adquirir l’Ajuntament de Vic és l’única finca del municipi que per les seves dimensions, característiques i situació es pot destinar a la finalitat pretesa.”

6.- En data 12 de novembre de 2015, els senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart han entrat un escrit al registre general de l’Ajuntament amb núm. 12989 RGE fent constar que assabentats de l’informe de valoració de les finques efectuat per l’arquitecte municipal el 5/11/2015, accepten com a preu just, per tots els conceptes, les quantitats assenyalades a la valoració emesa, i que tal i com ja es va fer constar al conveni urbanístic del polígon d’actuació PAU 40 La Pista signat el 20 d’abril de 2015 i aprovat definitivament per decret d’Alcaldia de 3 de juliol de 2015, manifesten que pagaran el diferencial de 50,33€ en el moment de signar-se l’expropiació.

II.- Fonaments jurídics

L’article 113 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la


0S38013U0T5N0T3003MJ

57

Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i per la Llei 7/2011, de 27 de juliol (TRLUC), estableix que en totes les expropiacions derivades de l’aplicació d’aquesta Llei, l’administració expropiadora pot optar entre tramitar l’expropiació individualment per a cada finca o tramitar-ne la taxació conjunta, i que un cop el projecte d’expropiació ha estat aprovat inicialment per l’administració amb competència expropiatòria, ha d’ésser posat a informació pública, per un termini d’un mes, perquè les persones interessades puguin formular-hi observacions i reclamacions concernents a la titularitat o la valoració dels drets respectius.

L’art. 109 TRLUC estableix que l’aprovació dels instruments de planejament comporta implícitament la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis afectats, als fins d’expropiació. En el present cas, el POUM de Vic es va publicar a efectes de la seva executivitat al DOGC núm. 5849A de 31 de març de 2011; i l’aprovació del canvi de sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica pel sistema d’expropiació del PAU 40 “La Pista” contingut al POUM, es va produir el 8 d’octubre de 2015, publicant-se al diari El Punt Avui de 16 d’octubre de 2015, al BOPB de 20 d’octubre de 2015, així com al tauler d’edictes i seu electrònica municipals. Per tant, l’expedient expropiatori, un cop aprovat i sotmès a informació pública el conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament i els senyors Guillem Codina Casals i Arseni Currius Guitart, pot continuar amb l’aprovació i posada a informació pública de la relació de les persones propietaris i dels béns afectats.

L’art. 110.1 TRLUC disposa que l’expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d’acord amb el que estableixen els articles 34.8 i 113 del propi TRLUC.

L’article 43.1 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, disposa que el preu just dels bens i drets expropiats es fixarà conforme amb els criteris de valoració d’aquesta llei i que si hi ha acord amb l’expropiat, es podrà satisfer en espècie.

L’article 3.4 del Decret de 26 d’abril de 1957, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’expropiació forçosa, disposa que quan expropiï el municipi, correspon al Ple adoptar els acords en matèria d’expropiació que conforme a la Llei o al Reglament tinguin el caràcter de recurribles via administrativa o contenciosa; acord que es podrà adoptar per majoria simple de conformitat amb l’art. 47 LRBRL.



PRIMER.- Aprovar la relació de les persones propietàries i de béns i drets afectats per l’expropiació de la finca ubicada al PAU-40 “La Pista” següent:


0S38013U0T5N0T3003MJ

58

a) Titulars: GUILLEM CODINA CASALS i ARSENI CURRIUS GUITARTb) Adreça: carrer Anselm Clavé núm. 1c) Naturalesa: afectat com a sistema públic d’espais lliures en part, i en part a

sistema viari, al POUM de Vicd) Dades del cadastre: 8321001DG3482S0001RMe) Dades del Registre de la Propietat núm. 1 de Vic: finca 4893, Volum 1825, llibre

418, foli 112, inscripció 4a.f) Afectació: la totalitat de la finca que conté una superfície de 471,46 m2, en la que

existeix una edificació, de planta soterrani i planta baixa amb una superfície construïda de 425,10 m2st repartida de la forma següent:- Planta soterrani destinada a local de serveis de l’estació de servei, amb

magatzem, sala d’instal·lacions elèctriques i sala d’instal·lacions, formada per una edificació amb tancaments, sostre i paviment amb una superfície construïda de 88,00 m2st.

- Planta baixa destinada a local de serveis de l’estació de servei, amb botiga, oficina i serveis, formada per una edificació amb tancaments, coberta i paviment amb una superfície construïda de 70,10 m2st.

- Planta baixa destinada a estació de servei formada per una marquesina que cobreix l’espai exterior que enllaça amb la coberta de l’edificació de serveis, paviment de formigó armat amb sistema de drenatge perimetral amb canal de formigó i reixa de fosa, amb una superfície construïda de 267,00 m2st.

Instal·lacions de l’estació de servei formades per:- 5 dipòsits enterrats de xapa d’acer en cubeta de fàbrica reomplerta de sauló

de 20 m3 cada un.- 5 sortidors de multiproducte.- Instal·lacions de separació d’hidrocarburs, d’aire, aigua i electricitat, junt amb

les instal·lacions fixes que acompanyen els dipòsits com són les ventilacions i canalitzacions.

SEGON.- Posar a informació pública pel termini d’un mes al BOPB, al diari El Punt Avui, així com al tauler d’edictes i seu electrònica municipals, el present acord, de conformitat amb l’art. 113.a) TRLUC, per tal que qualsevol interessat pugui formular les al·legacions que consideri pertinents.

TERCER.- Transcorregut el termini sense que s’hagin interposat reclamacions, es considerarà definitivament aprovada la relació de les persones propietàries i de béns i drets afectats, procedint-se a l'ocupació de la finca esmentada, amb el pagament del preu just mitjançant l’adjudicació del terreny municipal situat al carrer de Lleida núm. 13-B, finca registral 37166.

QUART.- Facultar l’Excel·lentíssima Sra. Alcaldessa de Vic perquè subscrigui tots els documents que siguin necessaris per a la formalització dels precedents acords.


0S38013U0T5N0T3003MJ

59


Sr. Barnolas: Aprofito per dir que farem una intervenció conjunta per als punts 15 i 16, ja que entenem que van lligats en tant que formen part de la intervenció del sector PAU 40 La Pista, i per avançar que el nostre posicionament serà una abstenció. Ens posicionarem una mica en la mateixa línia que ja vam fer quan va sortir aquest punt en un Ple extraordinari que es va convocar per iniciar l’expedient, i en aquell moment nosaltres vam posar de manifest diferents coses: Per un cantó que estàvem parlant de permutes, entenem que encobertes amb expropiació, ide pagament en espècie, que no ens semblava la millor fórmula de fer-ho. Això ho vam dir en aquell Ple extraordinari. També vam fer una intervenció en relació amb les superfícies dels terrenys que es permuten. Vam creure que es beneficiaven indegudament els privats, atès que l’acord al que havia arribat l’Ajuntament per l’expropiació no li sortia a compte, perquè després també hi havia una despesa de descontaminació, més la despesa d’enderroc que procedirem avui i del qual estem totalment d’acord. El tema és que en números, si fem una mica de recordatori, el preu que pagàvem el metro quadrat pels terrenys que s’expropiaven i després es donava el pagament en espècie al privat, era que el terreny de La Pista era de 1.755 euros el m2, i el preu que rebíem era de 190 euros per m2, per tant, sensiblement bastant diferent, i a nosaltres això no ens va semblar bé. Ens va semblar que podia beneficiar el privat i que els recursos públics que hi esmerçàvem, sabem que té un cost aterrar una gasolinera i descontaminar-la, però ens semblava que no hi sortíem guanyant gaire, i aquest diguem que és un pecat original que nosaltres hi vèiem, i bàsicament per això vindria l'abstencióPel que fa a la resta, sí que compartim el contingut de tirar a terra la gasolinera. Entenem que és una demanda històrica i celebrem que se li pugui donar compliment. El solar on s'ubica per nosaltres és un punt clau dins el teixit urbà i podria ser un dels punts més bonics de la ciutat si treballem perquè sigui així. Sabem que hi anava una rotonda, havia sonat una rotonda, esperem que no, de moment, tot i que no tenim garanties que no hi vagi, però si la senyora Palmero ens ho pot clarificar molt millor... I creiem que s'hauria de treballar amb consens aquest nou traçat de la ciutat.I ho diem perquè demanem que s’escolti i es valori tècnicament la proposta que fa el veïnat de La Calla -alguns cops ja m’hi he referit a la Comissió d’Urbanisme- que es tractaria bàsicament de fer-hi un punt d’informació de l’anella verda. Fins i tot parlen d’un possible focus d’activitat com podria ser un bar, que la mateixa Associació de Veïns pogués gestionar. Que fos un focus d'activitat a la llera del riu, en el marc de l’anella verda, i amb un panell gegant d’informació, inclús que des del bar es pogués donar informació. També seria important instal·lar-hi activitats que fomentin la connexió de les dues ribes del riu. Bàsicament és l’abstenció per aquesta operació econòmica que ja vam posar de manifest al Ple extraordinari, però evidentment no votem en contra perquè no volem posar de cap manera pals a les rodes a què s'aterri definitivament la gasolinera. Fem el prec de què es reuneixin amb els veïns, que se’ls escolti la proposta, perquè no només tenen la proposta sinó que a nosaltres ens han dit que tenen ganes d’arremangar-se per intentar tirar-hoendavant. Per tant, si fos possible, segurament hi sortiríem tots guanyant.


0S38013U0T5N0T3003MJ

60

Sra. Palmero: Primer de tot dir que les valoracions immobiliàries les fan els tècnics municipals i que hi ha una manera de fer-les que és universal a com es tracta a Catalunya. Aquestes valoracions les van fer els tècnics municipals, amb els quals confiem plenament, i per això es va signar aquesta expropiació amb una operació que en aquell moment semblava una operació justa, en què la ciutat guanyava aquest espai a canvi d’un solar en un polígon industrial. Evidentment el preu per metre quadrat al mig de la ciutat no és el mateix que el preu per metre quadrat a un polígon industrial, a més d’altres paràmetres i variables. Dit això, nosaltres pensem que és un moment molt important, estem molt contents de poder tirar endavant aquesta expropiació, que s’aprovi i poder enderrocar La Pista, per obrir, com us vaig explicar a la Comissió d’Urbanisme, aquesta possibilitat de què la ciutadania s’apropiï d’aquest espai. Però això no és un punt que toqui ara. Ara mateix el que estem discutint en aquest Ple són aquests dos punts, però sí que és veritat que ens interessa que en aquest espai tothom pugui dir la seva, i per això segurament farem un concurs d’idees que ja tractarem en el moment oportú.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, PSC, PLVI I VIC PER TOTS)I 4 ABSTENCIONS (CAPGIREM)

16.- APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D'ENDERROC I CONDICIONAMENT DEL TERRENY DE L'ESTACIÓ DE SERVEI "LA PISTA"

Redactat per la oficina tècnica municipal el projecte d’obres d'enderroc i condicionament del terreny de l'Estació de servei "La Pista".

En data 25 de novembre de 2015, l’enginyer municipal ha emès informe on indica que, l’àmbit d’aquest projecte es troba dins la zona de servitud i policia del riu Méder, just al límit amb el domini públic hidràulic, per això cal sol·licitar autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua.

En el referit informe s’exposa que no cal demanar informe a altres administracions ( tret de l’Agència Catalana de l’Aigua) i que l’Ajuntament no disposa, actualment, de la disponibilitat dels terrenys, però es justifica la redacció del projecte perquè hi ha un conveni urbanístic signat amb la propietat, AJT/3046/2015, una modificació del sistema de gestió urbanística a expropiació, AJT/8220/2015, i l’inici del procés expropiatori, AJT/11491/2015. S’indica, igualment, que l’aprovació definitiva quedarà condicionada a la finalització d’aquest procés d’expropiació, que el projecte no té dotació pressupostària, i es proposa l’aprovació del referit projecte.

Cal tenir en compte, de conformitat amb l’informe tècnic emès, que l’Ajuntament no disposa, actualment, de la disponibilitat dels terrenys, però es justifica la redacció del projecte perquè hi ha un conveni urbanístic signat amb la propietat, AJT/3046/2015, una modificació del sistema de gestió urbanística a expropiació, AJT/8220/2015, i l’inici del


0S38013U0T5N0T3003MJ

61

procés expropiatori, AJT/11491/2015.

El pressupost ascendeix a la quantitat de dos-cents divuit mil sis-cents noranta un euros i trenta-un cèntims ( 218.691,31 €, IVA inclòs ). El projecte no té dotació pressupostària.

De conformitat amb l’informe tècnic emès l’aprovació definitiva quedarà condicionada a la finalització d’aquest procés d’expropiació i a què la titularitat dels terrenys correspongui a l’Ajuntament.

Vist que de conformitat amb el que disposa l’art. 37 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, la tramitació dels projectes d’obres locals ordinàries s’ajustarà al procediment següent:

- Acord d’aprovació inicial- Informació pública i notificació individual, quan procedeixi.- Aprovació definitiva.

Vist que la informació pública del projecte és de trenta dies com a mínim, durant els quals es pot examinar i formular-hi les al·legacions pertinents. Simultàniament, s’ha de sotmetre a informe o autorització d’altres administracions, només quan així ho exigeixi la legislació sectorial, segons el tipus d’obra de què es tracti, i s’ha de notificar individualment a les persones directament afectades que figurin en la relació a què es refereix l’article 31 d’aquest Reglament.

Vist que en la tramitació dels projectes en la qual hagi d’intervenir una altra administració, perquè així ho exigeixi la legislació sectorial, s’han de complir els tràmits que aquesta legislació imposi. La no emissió dels informes dins dels terminis concedits donarà lloc al seguiment de les actuacions, sempre que no siguin determinants per a l’aprovació del projecte.

I tenint en compte que l’Alcaldessa és competent per acordar l’aprovació de projectes quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en els pressupostos, de conformitat amb l’article 21.o. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 53.p del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya a la Junta de Govern Local; i que aquesta competència que ha estat delegada, per resolució d’Alcaldia d’aquest ajuntament en data 26 de juny de 2011, a favor de la Junta de Govern Local, d’acord ambl’article 21.3 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local.

No obstant la competència de l’Alcaldia, l’art. 22.2 ñ) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, estableix la competència del Ple per a l’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos.


0S38013U0T5N0T3003MJ

62



PRIMER. Aprovar inicialment el projecte d’obres d'enderroc i condicionament del terreny de l'Estació de servei "La Pista".

SEGON. Exposar al públic aquest projecte durant el termini de TRENTA DIES hàbils, mitjançant la publicació dels corresponents edictes en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, així com en els taulers d’anuncis d’aquest Ajuntament, per tal que hom pugui formular-hi les al·legacions que consideri oportunes.

TERCER. Facultar l’Excma. Sr. Alcaldessa-presidenta o a la regidora de l’Àrea de Territori, per tal que indistintament puguin subscriure la documentació que calgui a l’efectivitat del present acord.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, PSC, PLVI I VIC PER TOTS)I 4 ABSTENCIONS (CAPGIREM)

PROPOSTES D'ACORD SENSE DICTAMINAR

ASSUMPTES D'URGÈNCIA

17.- RESPOSTA A LES AL·LEGACIONS I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE REURBANITZACIÓ DE LA RAMBLA DE L'HOSPITAL I DE LA PLAÇA DEL MONJO GERBERT D'ORLHAC

Per acord del Ple de 3 de novembre de 2014, es va aprovar inicialment el projecte d’obra ordinària per a dur a terme la reurbanització de la Rambla de l’Hospital i de la Plaça del Monjo Gerbert d’Orhlac acordant-se l’exposició al públic d’aquest projecte durant el termini de trenta dies hàbils.

Dins el període establert d’exposició pública es van presentar al·legacions al referit projecte les quals van ser resoltes per l’Enginyer municipal mitjançant informe emès en data 25 de setembre de 2015.

Com a conseqüència de la presentació de les referides al·legacions i de la resolució de les mateixes, l’informe emès per l’Enginyer municipal considerava en les seves conclusions que amb l’estimació parcial de les referides al·legacions en resultava un projecte d’obres que s’havia modificat substancialment, respecte del projecte aprovat inicialment; de igual forma, el referit informe justificava la modificació substancial per:


0S38013U0T5N0T3003MJ

63

- La modificació de l’estructura del carrer amb la incorporació d’un carril bici. - La modificació general de paviments i la incorporació d’un graó a la vorera del centre

històric per a ressaltar el seu caràcter especial i per a limitar les bicicletes al seu carril propi.

- La modificació de l’àmbit del projecte que creix a davant de l’edifici de la Rambla de Sant Domènec nº1 i del primer tram del carrer del Doctor Junyent.

- La modificació del pressupost, degut al canvi de solució constructiva i a l’increment d’àmbit. El pressupost passa de 700.000 € ( IVA inclòs ) a 1.209.945,53 € ( IVA inclòs ).

D’igual forma en les referides conclusions, l’Enginyer municipal exposava que aquestes modificacions substancials implicaven que hi havia d’haver un nou procés d’exposició pública del projecte.

Per acord del Ple de 7 d’octubre de 2015 es va modificar el pressupost del projecte, deconformitat amb la quantitat que s’indicava a l’informe tècnic, com a conseqüència de la resolució de les al·legacions al referit projecte, que quedava fixat en la quantitat de 1.209.945,53 €, IVA inclòs (un milió dos-cents nou mil nou-cents quaranta cinc euros i cinquanta-tres cèntims) i pel qual es disposava de consignació pressupostària a les partides 13 1532 619310 i 13 1532 619350.

De igual forma s’acordava exposar de nou al públic aquest projecte durant el termini de trenta dies hàbils, atès que, a resultes de la resolució de les referides al·legacions, el projecte presentava modificacions substancials incloses en el seu àmbit d’execució.

Dins el referit nou període d’exposició pública s’han presentat al·legacions al projecte les quals han estat resoltes per l’Enginyer municipal mitjançant informe emès en data 4 de desembre de 2015. Igualment, a l’indicat informe s’indica que amb la nova proposta realitzada del projecte d’urbanització amb l’estimació parcial de les al·legacions presentades en resulta un projecte d’urbanització que s’ha modificat de manera no substancial, respecte del projecte aprovat inicialment, i que l’acceptació de les al·legacions ha comportat un increment de 18.149,98 € (21% d’IVA inclòs), resultant un pressupost final de 1.228.095,51 € (21% d’IVA inclòs).

Les partides que justifiquen l’increment són:

-La modificació de l’espai per a serveis, amb pavimentació amb peces de formigó, per tal de recuperar l’espai possible d’utilització de càrrega i descàrrega, i per tal que els arbres també es disposin sobre un paviment tipus vorera i no sobre asfalt.

-La inclusió de 10 jardineres per a subjectar als fanals del tram de la rambla de l’Hospital per a augmentar la percepció d’enjardinament.

L’informe exposa que aquesta modificació de pressupost s’entén no substancial respecte el


0S38013U0T5N0T3003MJ

64

pressupost original, ja que en representa un increment d’un 1,5% i proposa el projecte amb l’acceptació parcial de les al·legacions per tal que es pugui aprovar definitivament.

En data 11 de novembre de 2015, el Patronat de la Ciutat Antiga ha emès el corresponent informe.

Aquest projecte d’obres amb el nou pressupost indicat a l’informe tècnic, ascendeix finalment a la quantitat de 1.228.095,51 €, IVA inclòs (un milió dos-cents vint-i-vuit mil noranta-cinc euros i cinquanta-un cèntims ). La disponibilitat pressupostària del referit projecte resta condicionada a l’aprovació definitiva de la modificació de crèdit núm. 16, segons consta en l’informe d’intervenció de data 9 de desembre de 2015, tenint en compte igualment la consignació pressupostària que ja existeix a la partida 13 1532 619310.

Atès que en la tramitació de l’expedient s’ha observat el procediment establert en els articles 37 i concordants del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals.

De conformitat amb l’art. 21 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i l’art. 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l’òrgan competent per a l’aprovació del projecte d’obres per raó de la quantia és l’Alcaldia. No obstant això, l’Alcaldia va incloure aquest expedient en el Ple del dia 3 de novembre de 2014, que el va aprovar inicialment. En conseqüència, l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva és el Ple. Per tot això, s’acorda:

PRIMER. Resoldre, de conformitat amb l’informe tècnic emès, les al·legacions presentades al projecte en el sentit següent:

1a. AL·LEGACIÓ

Data d’entrada i número de registre: 1 de desembre de 2015 i número de registre 14.066Peticionari: Marta Ollich Castanyer i 26 persones més.

RESUM DE L’AL·LEGACIÓ

1. Al·legant manca de consideració del procés participatiu, sol·liciten que es respecti el procés participatiu, i com a temes més destacats:

- Predomini de zones verdes.- homogeneïtat en les propostes per a totes les rambles perimetrals de la ciutat

antiga.- Canvi total en el plantejament de la plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac.


0S38013U0T5N0T3003MJ

65

- Pacificació del trànsit.

2. Trencament de l’homogeneïtat i modificació del traçat del perímetre de la ciutat antiga.

3. Manteniment de l’arbreda de la Rambla de l’Hospital.

4. Manteniment de la Plaça Gerbert d’Orlhac resultat del procés de participació, i la realització d’un nou procés de participació per a modificar-la.

5. Pacificació del trànsit. Temor que es produeixin embussos i colls d’ampolla en el tram de la Rambla de l’Hospital i creació d’un espai amb prioritat per a vianants sense semàfors que travessi el carrer del Doctor Junyent per donar continuïtat a la vorera a semblança del la vorera de l’avinguda Diagonal amb la Rambla de Catalunya de Barcelona.

6. Circulació de vehicles i càrrega i descàrrega de vehicles de comerços i veïns.

RESPOSTA

El Procés de participació per definir els usos de les Rambles de Vic abastava la Rambla de l’Hospital, la Plaça del Monjo Gerbert d’Orlhac, la Rambla de Sant Domènec, la Rambla del Bisbat i la Rambla dels Montcada, i el document és consultable a la web de participació de l’ajuntament de Vic i encara hi ha la maqueta de proposta d’urbanització d’aquell moment a la planta baixa de la casa Masferrer.

El projecte proposat ha adoptat com a criteris d’urbanització els mateixos que es varen proposar com a proposta d’urbanització en aquell moment. Així doncs, es proposa un paviment a la zona d’ús de vianants amb enllosat de peces de pedra a la banda del centre històric i d’enllosat de peces de formigó a la banda oposada, així com lloses i llambordes de pedra a la zona de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac. Mantenint especial atenció al tractament integrat de ciutat antiga.

El projecte proposat ha estudiat acuradament l’arbrat a conservar, i al tram de la Rambla de l’Hospital ha arribat a la mateixa conclusió que en el procés de participació ciutadana, que és que s’han de renovar. A l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac es pot conservar l’arbrat que estigui en bones condicions. S’ha descartat la proposta d’espais amb gespa per la dificultat de manteniment i de supervivència de l’herba si la gent hi pot accedir, i també s’ha descartat la opció de jardineres aixecades que envolten els arbres i aprofitar l’espai aixecat com a banc, perquè la part de tronc que queda enterrada és propens a agafar malalties i produir problemes d’estabilitat de l’arbre a futur. En aquest sentit proposem, per a donar resposta a la demanda d’un major grau d’enjardinament, que els 14 escocells rodons de 2 metres de diàmetre dels arbres de l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac es tractin amb arbusts amb flor, i que tots els fanals del costat dret de la rambla (on hi ha la línia de serveis) i la meitat del costat esquerra tinguin un jardinera penjada per a planta de


0S38013U0T5N0T3003MJ

66

flor de temporada.

El manteniment de l’arbrat en carrers de Barcelona on s’ha ampliat les voreres, o fins i tot la disposició de dues línies d’arbrat, l’antiga i la nova, a la vorera ampliada no es comparable al cas de la rambla de l’Hospital, la distància a les façanes i les dimensions reals i pròpies de l’espècie existent no justifiquen el seu manteniment, i la creació de dues línies d’arbrat tant properes (en el nostre cas) implicaria que els joves quedessin tapats per la copa dels adults i que malvisquessin, o que creixessin deformats buscant llum. Per altra banda, la col·locació de nou arbrat al mateix espai que ocupa ara el que hi ha al costat dret (baixant) de la Rambla, implica que no es millori el pas lliure per als vianants, els usuaris majoritaris de la Rambla i que s’han considerat especialment en la seva definició.

Amb la proposta presentada es pot mantenir la tipologia d’urbanització de la resta de les rambles descrit en el procés de participació, però definim una proposta del tram de la Rambla de sant Domènec que permet veure la continuïtat dels dos carrils de circulació i la conservació de l’arbrat existent a ambdues voreres (quan al procés de participació ciutadana només es conservava l’arbrat del costat del centre històric).

Per a garantir la fluïdesa del trànsit s’ha realitzat un aforament dels vehicles existents, i aquests han determinat que actualment a partir de la incorporació del carrer del Doctor Junyent són necessaris dos carrils de circulació i així ho recull el projecte.

Els aforament realitzats donen les següents intensitats de trànsit:

Carrer del Doctor Junyent:

IMD dll a dg 7052

IMD dll a dv 7657

Rambla de l’Hospital:

IMD dll a dg 2251

IMD dll a dv 3152

Amb un factor hora punta de tarda mínim de 2, (hores compreses entre les 18 i les 21).

Això implica intensitats horàries de 900 vehicles hora que es troba per sobre de la capacitat d’un carril d’un carrer urbà, amb intersecció de dos fluxos de trànsit.

Les recomanacions relatives a intensitats de trànsit i les plataformes compartides d’estudis que s’han realitzat a Catalunya presenten els següents límits amb problemes de convivència per sobre de la IMD indicada:

Carrers d’estar, de prioritat pel vianant invertida amb compatibilitat de trànsits pel mateix espai compartit: carrers per vianants <1000v/d amb


0S38013U0T5N0T3003MJ

67

controls d’accessos per vehicles.

Carrers residencials S-28 d’accés lliure < 2000 v/d amb plataforma única o segregada

El trànsit actual no entra dins les recomanacions per a plantejar un espai amb prioritat per a vianants, doncs els valors mesurats superen àmpliament els límits.

L’àmbit de la Plaça del monjo Gerbert d’Orlhac s’ha plantejat amb una tipologia unitària i a nivell, ara bé l’ús conjunt de l’espai per als vianants només es podrà realitzar si s’aconsegueix redistribuir el trànsit del carrer del Doctor Junyent d’entrada i es deriva el trànsit de la rambla de l’Hospital cap al carrer del Doctor Junyent. El projecte fa una proposta que, si es pot reconduir aquest trànsit, permet l’ús immediat de tot l’espai.

S’ha retirat la zona especifica de jocs infantils, doncs l’impacte de les barreres per a protegir-la era molt gran, i s’han definit dos espais de sauló més polivalents i que no necessiten una protecció específica.

La gestió concreta de la zona d’aparcament prevista no és objecte d’aquest projecte, més enllà de proposar l’espai possible de parada i estacionament com a càrrega i descàrrega. En quan a la proposta de augmentar l’espai perquè els cotxes puguin parar a la rambla, proposo una modificació del vial de serveis per tal de maximitzar l’espai disponible, aquesta modificació la proposo realitzant un enllosat amb el mateix acabat i format que la vorera, però de menors dimensions i més gruix, modificant els escocells dels arbres de rodons a rectangulars i aprofitant més els espais sobrers. El resultat és que recuperem l’espai disponible per a gestionar com a càrrega i descàrrega que iguala l’existent actualment.

Es especialment dificultós la introducció de càrrega i descàrrega al costat esquerra sensepertorbar greument el funcionament del carrer, només s’han realitzat dues excepcions per a encotxar i desencotxar gent gran al costat esquerra de les rambles, que si bé també molestaran puntualment, la seva naturalesa implica l’acceptació social de la mateixa.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓS’estima parcialment l’al·legació en el sentit expressat en la resposta.

2a. AL·LEGACIÓ

Data d’entrada i número de registre: 2 de desembre de 2015 i número de registre 14.117Peticionari: Marc Barnolas Vilamala en representació del grup municipal CAPGIREM VIC-Candidatura d’Unitat Popular-Poble Actiu-Procés Vic.



0S38013U0T5N0T3003MJ

68

1. Incorporació d’elements de mobiliari urbà amb vegetació al projecte. Jardineres amb arbustos i plantes.

2. Criteris per a l’elecció del mobiliari urbà.

3. Projecció del carril bici. Senyalització molt clara del carril bici plantejat i disposició de barreres verticals puntuals per evitar accés vehicles motoritzats.

4. Millorar la Visibilitat del pas de vianants a l’alçada del carrer de sant Just. Allunyant uns dos metres la càrrega i descàrrega prevista i incorporant un element, aparcament de bicicletes o una jardinera, que permeti la visibilitat.

5. Arbrat. Desplaçament de la franja oest i conservació dels exemplars sans,



El projecte proposat ha estudiat acuradament l’arbrat a conservar, i al tram de la Rambla de l’Hospital ha arribat a la mateixa conclusió que en el procés de participació ciutadana, que és que s’han de renovar. A l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac es pot conservar l’arbrat que estigui en bones condicions. S’ha descartat la proposta de espais amb gespa per la dificultat de manteniment i de supervivència de l’herba si la gent hi pot accedir, i també la opció de jardineres aixecades que envolten els arbres i aprofitar l’espai aixecat com a banc, perquè la part de tronc que queda enterrada és propens a agafar malalties i produir problemes d’estabilitat de l’arbre a futur. En aquest sentit proposem que els 14 escocells rodons de 2 metres de diàmetre dels arbres de l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac es tractin amb arbusts amb flor, i que tots els fanals de costat dret de la rambla (on hi ha la línia de serveis) i la meitat del costat esquerra tinguin un jardinera penjada per a planta de flor de temporada.

El manteniment de l’arbrat en carrers de Barcelona on s’ha ampliat les voreres, o fins i tot la disposició de dues línies d’arbrat l’antiga i la nova a la vorera ampliada no es comparable al cas de la rambla de l’Hospital, la distància a les façanes i les dimensions reals i pròpies de


0S38013U0T5N0T3003MJ

69

l’espècie existent no justifiquen el seu manteniment, i la creació de dues línies d’arbrat tant properes (en el nostre cas) implicaria que els joves quedessin tapats per la copa dels adults i que malvisquessin, o que creixessin deformats buscant llum.

Amb la proposta presentada es pot mantenir la tipologia d’urbanització de la resta de les rambles descrit en el procés de participació, però definim una proposta del tram de la Rambla de sant Domènec que permet veure la continuïtat dels dos carrils de circulació i la conservació de l’arbrat existent a ambdues voreres (quan al procés de participació ciutadana només es conservava l’arbrat del costat del centre històric).

Per a l’elecció del mobiliari urbà s’ha escollit un mobiliari, que tingui una funcionalitat bona i clara, que utilitzi materials tradicionals (fosa de metall i fusta), i que doni una sensació de robustesa, conceptes associats clarament al caràcter del nostre centre històric. Malauradament no tenim mobiliari catalogat ni històric als carrers de Vic, ni l’arquitecte Miquel Surinyach va arribar a treballar sobre mobiliari urbà a la ciutat antiga, però entenemque la proposta de mobiliari realitzada, sèrie Montseny de DAE per a bancs i respon correctament a les expectatives de mobiliari a la zona de ciutat on s’encaixa el projecte.

Durant el procés de participació per definir els usos de les Rambles de Vic, dins dels conceptes generals del projecte (document consultable a la web de Participació de l’Ajuntament de Vic), s’esmentaven com a acord que el trànsit de bicicletes estigués integrat a la mateixa calçada.

El projecte presentat fa discórrer les bicicletes a la calçada amb els vehicles a motor amb un carril propi per a les bicicletes. Cal indicar que aquest carril es proposa en contrasentit als cotxes, fet que ajudaria molt a la promoció de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport competitiu, ja que disposarien de carril propi per a pujar, i podrien baixar per la calçada amb els cotxes. Cal esmentar, també, que la separació entre el carril de circulació de vehicles i el carril de bicicletes ha de ser només amb marques vials, o com a màxim amb elements remuntables que no impedeixin l’accés al carril bici, ja que els vehicles d’emergències han de poder disposar d’una amplada mínima de 4m que s’aconsegueix entre el carril de circulació i el carril bici. En el cas del projecte hi hem introduït balises solars amb leds al tram de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac, i amb doble línia blanca al tram de la rambla de l’Hospital. Aquestes balises són trepitjables i lluminoses, i avisa a vehicles despistats que estan sortint del carril ajuden a evitar la invasió per part del cotxes del carril bici, però que permetin l’actuació de vehicles d’emergències. Per a la senyalització del carril bicicleta hem seguit les recomanacions de la Generalitat de Catalunya al respecte. Si durant el transcurs de l’obra es plantegés reforçar o modificar la senyalització del carril bici, no seria cap modificació substancial del projecte, i la modificació del pressupost de liquidació seria mínima.

En el projecte proposem modificar la disposició dels elements anteriors al pas de vianants del carrer de Sant Just per a millorar la visibilitat, en el sentit de l’al·legació, disposant un


0S38013U0T5N0T3003MJ

70

aparcament de bicicletes abans del pas de vianants.

La gestió concreta de la zona d’aparcament prevista no és objecte d’aquest projecte, més enllà de proposar l’espai possible de parada i estacionament com a càrrega i descàrrega. En quan a la proposta d’augmentar l’espai perquè els cotxes puguin parar a la rambla, proposo una modificació del vial de serveis per tal de maximitzar l’espai disponible, aquesta modificació la proposo realitzant un enllosat amb el mateix acabat i format que la vorera, però de menors dimensions i més gruix, modificant els escocells dels arbres de rodons a rectangulars i aprofitant més els espais sobrers. . El resultat és que recuperem l’espai disponible per a gestionar com a càrrega i descàrrega que iguala l’existent actualment.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓS’estima parcialment l’al·legació en el sentit expressat en la resposta.

3a. AL·LEGACIÓ

Data d’entrada i número de registre: 2 de desembre de 2015 i número de registre 14.118Peticionari: Jacint Freixanet Casademunt.


1. Eliminació de la vorada al tram de la Rambla de l’Hospital.

2. Desacord en la utilització de materials diferents a les voreres de la Rambla.

3. Manteniment de les escultures d’en Ricart, repensar-ne la ubicació dins l’espai de plaça per millorar-ne la funcionalitat.

4. Donar a la plaça el nom de la Plaça de l’Hospital o Plaça de l’Hospital de la Santa Creu.

5. Esporgar els arbres que es mantinguin per a reduir l’alçada del brancatge.

RESPOSTA


El projecte proposat ha adoptat com a criteris d’urbanització els mateixos que es varen proposar com a proposta d’urbanització en aquell moment. Així doncs, es proposa un


0S38013U0T5N0T3003MJ

71

paviment a la zona d’ús de vianants amb enllosat de peces de pedra a la banda del centre històric i d’enllosat de peces de formigó a la banda oposada, així com lloses i llambordes de pedra a la zona de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac. Mantenint especial atenció al tractament integrat de ciutat antiga.

Es precisament en aquest darrer aspecte, d’especial atenció al tractament integrat de ciutat antiga, que el projecte que ens ocupa, planteja diferenciar la vorera contigua a la façana històrica de la ciutat per donar resposta a les preexistències històriques que hi trobem:

1. Donar continuïtat a la trama històrica del centre i recollir tot el teixit que hi desemboca.

2. Que el material i la tipologia dels carrers històrics es materialitzi en aquesta primera franja de contacte directe amb el centre històric, on s’utilitza un material noble a semblança de les primeres pavimentacions documentades.

Aquesta informació històrica es materialitza amb un canvi de material, com ja es va definir en el procés participatiu, però també amb un canvi mínim de secció de 7 cm d’alçada que alhora permet entendre que estàs entrant en una part de la ciutat que patrimonialment és molt diferent, on es troben els orígens de la ciutat, és l’espai adjacent a les muralles que es va convertir en el primer espai obert de la ciutat. En segon lloc evita que apareixen tot tipus d’elements de protecció com baranes, bancs, torratxes o pilones... ja que el projecte continua plantejant una rambla amb una part de circulació rodada.

La ubicació de les escultures existent, amb només el desplaçament de l’escultura afectada per la calçada, queda coherent amb la definició del projecte, i entenem que en limita molt poc la utilització. En el cas que ha futur es pogués replantejar el trànsit de Vic i es considerés que aquest espai és l’idoni per a organitzar-hi actes de gran format amb carpes i escenaris importants, llavors caldria repensar ja no la ubicació dins la plaça, sinó dins de Vic. Amb l’escenari més realista a mitjà termini la opció conservadora de manteniment de la posició de les escultures és la més justificada. En qualsevol cas el projecte manté les escultures.

El nom de l’espai públic no es competència del projecte d’urbanització definir-los o modificar-los, pel que no s’hi pot donar tràmit com a al·legació al projecte.

El projecte no inclou una esporgada dels arbres que es mantinguin. Les esporgues es realitzen com a manteniment de l’arbrat de la ciutat, però el planteig usual és no esporgar arbres si no és que hi ha problemes d’estabilitat o sanitaris, en qualsevol cas, això sobrepassa el projecte d’urbanització.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓS’estima parcialment l’al·legació en el sentit de manteniment de les escultures d’en Ricart.


0S38013U0T5N0T3003MJ

72

4a. AL·LEGACIÓ

Data d’entrada i número de registre: 2 de desembre de 2015 i número de registre 14.119Peticionari: Rogeli Montoliu Viñeta representant a 5 persones més i a ell mateix, i a una s.c.p..


1. Eliminació de la vorada al tram de la Rambla de l’Hospital.

2. Desacord en la utilització de materials diferents a les voreres de la Rambla.

3. Eliminació del carril bici.

4. Fer créixer l’espai de sauló de l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac en direcció al carrer de Verdaguer I eliminar les pilones previstes en el projecte.

5. Col·locar els mateixos contenidors que hi ha ara, mantenint la ubicació actual.

6. No col·locar bancs davant de despatxos professionals, d’entitats bancaries o davant dels jutjats.

7. Retirar les escultures per una qüestió estètica i de perill per als vianants, i col·locar-les en una zona verda de la ciutat.

8. Donar a la plaça el nom de l’Hospital de la Santa Creu.

9. Retirar tots els arbres actuals i plantar-los tots nous, per una tipologia d’arbre adequada de reduïdes dimensions.

10. Advertiment de la Situació especial de la claveguera del costat dret (baixant) de la rambla de l’Hospital.

Plantejar al POUM l’accés rodat a les cases de la rambla per l’espai interior d’illa, i que s’hi pugui fer un aparcament subterrani o en superfície.

RESPOSTA



0S38013U0T5N0T3003MJ

73


Es precisament en aquest darrer aspecte, d’especial atenció al tractament integrat de ciutat antiga, que el projecte que ens ocupa, planteja diferenciar la vorera contigua a la façana històrica de la ciutat per donar resposta a les preexistències històriques que hi trobem:

1. Donar continuïtat a la trama històrica del centre i recollir tot el teixit que hi desemboca.

2. Que el material i la tipologia dels carrers històrics es materialitzi en aquesta primera franja de contacte directe amb el centre històric, on s’utilitza un material noble a semblança de les primeres pavimentacions documentades.

Aquesta informació històrica es materialitza amb un canvi de material, com ja es va definir en el procés participatiu, però també amb un canvi mínim de secció de 7 cm d’alçada que alhora permet entendre que estàs entrant en una part de la ciutat que patrimonialment és molt diferent, on es troben els orígens de la ciutat, és l’espai adjacent a les muralles que es va convertir en el primer espai obert de la ciutat. En segon lloc evita que apareixen tot tipus d’elements de protecció com baranes, bancs, torratxes o pilones... ja que el projecte continua plantejant una rambla amb una part de circulació rodada. En concret també facilita la coexistència entre vianants i bicicletes, ja que és un element que separa el flux de vianants amb el de les bicicletes, evitant, que els vianants circulin pel carril bici, i que les bicicletes circulin per la vorera a la zona més estreta de la intervenció.

La vorada plantejada no és el perímetre emmurallat del centre històric, ja que la traça de la muralla es marca en el projecte, però només en els carrers de Sant Josep, Sant Just i una torre parcial a l’entrada pel carrer de la Ramada.

Una vorada no és una barrera arquitectònica en una via que no sigui de prioritat invertida, ja que els vianants han de circular per calçada en els punts assenyalats a l’efecte, i aquests carrers difícilment poden ser de prioritat invertida . Així doncs la situació projectada a la rambla de l’Hospital no presenta barreres arquitectòniques.

Adjunto els aforaments de trànsit realitzats:

Carrer del Doctor Junyent:

IMD dll a dg 7052


0S38013U0T5N0T3003MJ

74

IMD dll a dv 7657

Rambla de l’Hospital:

IMD dll a dg 2251

IMD dll a dv 3152

Amb un factor hora punta de tarda mínim de 2, (hores compreses entre les 18 i les 21.)

Les recomanacions relatives a intensitats de trànsit i les plataformes compartides d’estudis que s’han realitzat a Catalunya presenten els següents límits amb problemes de convivència per sobre de la IMD indicada:

Carrers d’estar, de prioritat pel vianant invertida amb compatibilitat de trànsits pel mateix espai compartit: carrers per vianants <1000v/d amb controls d’accessos per vehicles.

Carrers residencials S-28 d’accés lliure < 2000 v/d amb plataforma única o segregada

El trànsit actual no entra dins les recomanacions per a plantejar un espai amb prioritat per a vianants, doncs els valors mesurats superen àmpliament els límits.

El projecte presentat fa discórrer les bicicletes a la calçada amb els vehicles a motor amb un carril propi per a les bicicletes. Cal indicar que aquest carril es proposa en contrasentit als cotxes, fet que ajudaria molt a la promoció de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport competitiu, ja que disposarien de carril propi per a pujar, i podrien baixar per la calçada amb els cotxes. Cal esmentar, també, que la separació entre el carril de circulació de vehicles i el carril de bicicletes ha de ser només amb marques vials, o com a màxim amb elements remuntables que no impedeixin l’accés al carril bici, ja que els vehicles d’emergències han de poder disposar d’una amplada mínima de 4m que s’aconsegueix entre el carril de circulació i el carril bici. En el cas del projecte hi hem introduït balises solars amb leds al tram de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac, i amb doble línia blanca al tram de la rambla de l’Hospital. Aquestes balises són trepitjables i lluminoses, i avisa a vehicles despistats que estan sortint del carril ajuden a evitar la invasió per part del cotxes del carril bici, però que permetin l’actuació de vehicles d’emergències.

El comentari sobre el límit de l’àmbit de la plaça ha fet plantejar que tant el pas de vianants, com el límit de la tipologia de la urbanització tipus plaça ha de ser el passatge dels estudis, doncs no hi ha cap edifici singular que en justifiqui desplaçar-lo més amunt. Sense deixar això sí, cap edifici partit pel canvi d’urbanització, doncs comparteixo la idea que es veuria estrany.

Es veritat que la proposta presentada desplaçava (no incrementava) els contenidors de la rambla (actualment hi ha algun contenidor puntual menys per qüestions de reorganització


0S38013U0T5N0T3003MJ

75

dins la ciutat). Modifiquem la proposta per tal que tal i com es demana els contenidors s’ubiquin tant a prop de la ubicació actual com es pugui.

No hi ha cap criteri a la ciutat de no col·locar bancs davant d’entitat bancaries o de despatxos professionals, pel que no serà un criteri que proposarem de nou en aquest projecte. Cal fer esment que els bancs de davant dels jutjats els continuem mantenint a la proposta, però traslladarem la qüestió als tècnics de justícia que estan redactant el projecte d’ampliació dels jutjats si són admissibles per qüestions de seguretat.

Sense entrar en el sentit de l’estètica de les escultures existents, el projecte parteix d’un principi que és mantenir la ubicació de les escultures, amb només el desplaçament de l’escultura afectada per la calçada. En el cas que en un futur es pogués replantejar el trànsit de Vic i es considerés que aquest espai és l’idoni per a organitzar-hi actes de gran format amb carpes i escenaris importants, llavors caldria repensar ja no la ubicació dins la plaça, sinó dins de Vic. En qualsevol cas, ara plantegem l’escenari més realista a mitjà termini on la opció conservadora de manteniment de les escultures és la més justificada. Per a resoldre una possible problemàtica de gent, amb problemes de visió i que circulés per l’interior de la zona de sauló i que inadvertidament passés a prop de la peana sense veure l’escultura, al projecte hi ha la previsió de materialitzar un sòcol metàl·lic també de corten de 15 cm d’altura mínima.

El nom de l’espai públic no es competència del projecte d’urbanització definir-los o modificar-los, pel que no s’hi pot donar tràmit com a al·legació al projecte.

El projecte proposat ha estudiat acuradament l’arbrat a conservar, i al tram de la Rambla de l’Hospital ha arribat a la mateixa conclusió que en el procés de participació ciutadana, que és que s’han de renovar. A l’àmbit de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac també ha arribat a la mateixa conclusió que es pot conservar l’arbrat que estigui en bones condicions, substituint únicament els arbres que presentin problemes sanitaris irreversibles o d’estabilitat.

El projecte preveu una partida d’obra que permetria realitzar fins a la meitat de claveguerons dels edificis situats a la banda dreta de la rambla, per petició i indicació expressa dels propietaris dels edificis. Entenc que amb aquesta previsió n’hi haurà suficient, i si durant el transcurs de l’obra hi hagués més demanda es resoldria amb increment d’amidament de la partida de construcció de previsió de nous claveguerons que arribarien fins a la façana sense tocar en cap cas estructura o tancament de l’edifici.

Tal i com els al·legants ja observen, no és competència del projecte d’urbanització recollir propostes al POUM, pel que no si pot donar tràmit en aquest expedient d’aprovació de projecte.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓS’estima parcialment l’al·legació en el sentit de manteniment dels contenidors propers a la


0S38013U0T5N0T3003MJ

76

seva ubicació actual, no dividir façanes amb la diferent urbanització “tipus plaça” i “tipus rambla” i ajudar a resoldre la situació especial de la claveguera del costat dret (baixant) de la Rambla de l’Hospital.

SEGON. Aprovar definitivament el projecte de reurbanització de la Rambla de l'Hospital i de la Plaça del Monjo Gerbert d'Orlhac, redactat per l’oficina tècnica municipal, d’acord amb la resolució de les al·legacions presentades i amb un pressupost definitiu que ascendeix, com a conseqüència d’aquestes, a 1.228.095,51 €, IVA inclòs (un milió dos-cents vint-i-vuit mil noranta-cinc euros i cinquanta-un cèntims).

TERCER. Publicar aquest acord al BOP, al DOGC i al tauler d’anuncis físic i electrònic d’aquest ajuntament, en compliment del que disposa l’art. 38 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals.

QUART. Notificar el present acord a les parts interessades.

Sra. Palmero: Aquest punt d’urgència és la resposta a les al·legacions i aprovació definitiva del projecte de reurbanització de la rambla de l’Hospital i de la plaça del monjo Gerbert d’Orlhac. Es justifica la urgència perquè la Comissió d’Urbanisme es va fer el dimarts i el dimecres era el dia que acabava el termini per efectuar al·legacions. Vam proposar una Comissió extraordinària el dijous, però com que vam voler acceptar algunes al·legacions i s’havia de redibuixar el plànol, per un tema d’acabat de superfície, no va haver temps el mateix dijous de portar el plànol en aquesta Comissió extraordinària. Per això s’ha presentat avui amb caràcter d’urgència.

Sra. Alcaldessa: Votem primer la urgència per veure si s’accepta.

LA URGÈNCIA DE LA PROPOSTA QUEDA APROVADA PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, PSC, PLVI I VIC PER TOTS) I 4 EN CONTRA (CAPGIREM)


Sr. Colomer: El nostre vot d’avui evidentment serà favorable, i ho serà perquè ho va ser en l’aprovació inicial i hem entès que amb la resolució de les al·legacions hi seguim votant a favor. De totes maneres ens agradaria fer una reflexió que té a veure amb el relat del què ha passat en les darreres hores en relació amb aquest projecte. Com molt bé ha explicat la regidora, el dimarts de la setmana passada se’ns va comunicar que les al·legacions s’estudiarien ràpidament i que faríem la Comissió extraordinària el dijous, on serien exposades. El dijous al matí se’ns va comunicar que no hi havia temps per exposar les al·legacions i que l’aprovació definitiva del projecte passaria al Ple de gener. Això és el que se’ns va dir en petit comitè. Però com que ja estava convocada la Comissió i tractàvem


0S38013U0T5N0T3003MJ

77

altres temes, com el del canvi de pressupost pel tema de la Unió Esportiva Vic, doncs vam decidir tirar endavant la Comissió. Durant la Comissió, en canvi, ens vam trobar que per una feina molt ràpida que van fer els tècnics de l’Ajuntament se’ns van explicar les diferents al·legacions, se’ns van explicar les diferents respostes, i a més a més ens vam trobar que es va entrar a debat d’urgència el tema de les propostes de transparència que s’han presentat avui. A més a més, avui aquest migdia hem rebut les modificacions i els informes sobre les al·legacions finals, que ahir ens van passar via e-mail, però que s’han adherit en l’expedient aquest migdia. Tornem a dir que votem a favor d’aquestes al·legacions, perquè votem a favor de què aquest projecte es desenvolupi. Continuem tenint els nostres dubtes sobre la mobilitat, tres mesos després d’haver estat parlant d’això, i a més a més afegim dubtes d’organització a l’hora de desenvolupar els projectes. Ho fem i hi insistim, perquè per desenvolupar un projecte d’un carrer que ja existeix i amb tots els edificis del seu voltant consolidats, hem tardat quatre anys en poder-lo aprovar, i ara pretenen aprovar un POUM en dos anys. Jo el que vull dir és que hem de fer-ho d’una altra manera si volen tirar les coses d’una manera molt més ràpida.

Sr. Barnolas: Primerament explicaré que el vot que hem emès en contra de la urgència era perquè ens semblava que malgrat agraïm la feina que han fet els tècnics i la regidora per tal que poguéssim disposar d’aquesta informació, tot i així, la totalitat de la informació de les al·legacions, la totalitat del projecte en qüestió que ara avui farem l’aprovació definitiva, no l’hem pogut tenir fins avui al matí. Entenem que no hi haurà hagut temps per respondre en temps i forma correctes a les persones que han fet les al·legacions, i ens sembla que una bona manera de fer-ho seria ajornar-ho al mes següent per poder-los respondre i atendre’ls per explicar-los quines al·legacions s’han estimat, quines no, i el perquè. És cert que a la comissió extraordinària vam repassar les al·legacions de forma general, però com he dit, l'informe complet amb la descripció i sobretot la valoració de si s'estimen o no no l'hem tingut fins avui i ens sembla que podia tenir un punt de precipitació. Per això hem votat en contra de la urgència. Vist que la urgència ha progressat, nosaltres farem una abstenció en l’aprovació definitiva del projecte per l'estimació parcial de les al·legacions, del total de les al·legacions que hem presentat, i per algunes qüestions que ara breument m’hi referiré.Nosaltres havíem demanat i havíem dit que trobàvem a faltar elements de vegetació pel que fa a la Rambla, i trobàvem a faltar el verd a petita escala. Aquesta al·legació s’ha estimat parcialment, tot i que potser no contemplarà tot el verd que nosaltres voldríem. En tot cas, celebrem que s’hagi pogut estimar parcialment.Respecte el carril bici fèiem algunes demandes que s’han acceptat també de forma parcial. No s’ha acceptat la col·locació de barreres verticals puntuals per tal que els conductors de vehicles motoritzats no envaeixin constantment el carril, i se’ns explica que és per una qüestió dels vehicles d’emergència. En tot cas ens agradaria que s’hagués pogut estimar totalment. Celebrem que al final hi hagi la mateixa situació actual de càrrega i descàrrega existent, després d’haver-ho lluitat i haver-ho argumentat.I el que sí que hem trobat a faltar és valentia per tirar endavant la proposta que nosaltres els hi plantejàvem per tal de conservar el màxim d’exemplars sans d’arbres de la rambla de


0S38013U0T5N0T3003MJ

78

l’Hospital, una proposta que altres ciutats han tirat endavant, han sigut valentes i ho han provat. Per nosaltres era la solució, que si bé poden titllar-la d’estrambòtica, ens semblava que era la millor per intentar lluitar per salvar el màxim d’arbres possibles, que era una demanda que nosaltres fèiem des del principi i també el veïnat. En tot cas encara veiem algunes qüestions que no ens agraden, que poden fer que la rambla de l’Hospital s’assembli a un Passeig-2 amb una mica de petita innovació, però és una obra que nosaltres no hi podem donar el suport complet, com ja hem explicat moltes vegades. Per això el nostre vot serà l’abstenció, en base a què sempre que hem presentat alguna qüestió s’ha estimat parcialment.

Sr. Anglada: El grup municipal de PLVI votarem a favor, tal com ja vam fer en l’aprovació del projecte inicial, en què vam donar suport a aquesta remodelació de la rambla de l’Hospital, perquè creiem que com més aviat es pugui fer aquesta actuació, molt millor, no tan sols per als veïns de la ciutat sinó també per al comerç en general de la zona. Sí que és cert que ha set una mica precipitat degut a les al·legacions que van entrar l’últim dia, però bé. Una de les preguntes també podria ser per què no es van entrar abans aquestes al·legacions. Que algun ciutadà esperi l’últim dia, encara té una miqueta de sentit, però ja és el colmo que un grup municipal d’aquest consistori esperi l’últim dia per presentar al·legacions. Jo crec que tenien suficient temps, però devien pensar que presentant-ho l’últim dia entorpirien una mica el projecte definitiu i qui dia passa any empeny, i si les obres de la rambla de l’Hospital i els botiguers que pateixen la crisi han d’esperar més temps, tant és, a ells els hi és tot igual, perquè aquests que volen capgirar Vic ja sabem de quina manera la volen capgirar. La comissió especial que es va fer per parlar d’aquest tema jo crec que s’ha de valorar molt positivament, però a més a més crec que s’ha d’agrair als tècnics d’aquest Ajuntament que, tenint en compte els dies que hi ha hagut de festes, han treballat incansablement per poder-ho tenir preparat tal com se’ns ha fet arribar avui; tot i això també s’ha de dir que ja ens van fer una àmplia explicació el dijous de la setmana passada per on anirien aquestes al·legacions. Jo me les he llegit, la veritat és que no me les he llegit dos cops, possiblement sí que és cert que m’hagués estimat més poder-les mirar més detalladament, però per sobre hem vist que la majoria d’al·legacions s’han estimat parcialment. Ja sabem que hi ha grups d’aquest consistori que si no es fa exactament, exactament, el que diuen ells, tot és el no, perquè tenen la política del no. Però bé, després de la gestió que s’ha fet, crec que s’ha d’aprovar aquesta proposta, perquè si no, avui el que faríem seria retardar aquest projecte de la rambla de l’Hospital, i crec que el que toca ara és que es pugui desenvolupar com més aviat millor, no tan sols per tota la gent de la zona sinó en general per tota la gent de Vic.

Sr. Martí: Nosaltres votarem a favor, en consonància amb el que ja vam votar en l’aprovació inicial. És cert que hi ha hagut pressa, i s’ha de reconèixer que els treballadors de la casa han treballat i han treballat de forma maratoniana si cal, i la regidora, que m’està fent senyals que ella també, no tinc cap problema a admetre-ho; és cert que hi ha hagut pressa i, per tant, també aquesta impossibilitat per part nostra d’acabar d’analitzar bé la documentació.


0S38013U0T5N0T3003MJ

79

És cert també que volem portar-ho a terme el més ràpid possible i, per tant, atenent aquesta situació, com que veiem que a més a més hi ha hagut bona fe i no volem torpedinar un projecte que és necessari per la ciutat, per als comerciants i per al conjunt de la gent i els veïns de la rambla de l’Hospital, nosaltres hi votarem a favor.

Sra. Palmero: Només dues coses. Pel que fa als terminis i l’organització interna d’Urbanisme, no hi ha res a dir, vull dir que jo estic completament en desacord amb el que diu el regidor Colomer. És a dir, això es porta avui perquè hi ha hagut una absoluta coordinació entre els polítics i els tècnics. Nosaltres vam rebre les al·legacions el dimecres, que eren quatre però amb molts punts, es va contestar, vam fer un informe extraoficialment i el tècnic municipal ho va explicar punt per punt en aquella comissió extraordinària. Però evidentment no és només l’informe del tècnic, llavors hi ha un procediment que signa el secretari, que signa el polític, i que no és immediat. Llavors aquest informe que vau rebre extraoficialment ahir al matí va ser el que avui ha acabat amb el decret que heu pogut rebre al migdia. A mi em sap molt greu que s’hagin rebut les al·legacions l’últim dia, però això és de llei, la llei ho permet, i les hem rebut l’últim dia. Ja m’agradaria que fos diferent però ha estat així. La nostra voluntat és tirar endavant tan aviat com sigui possible això i, per tant, ara, si s’aprova, començarem els tràmits per poder efectuar la contractació.

QUEDA APROVAT PER 17 VOTS A FAVOR (CIU, ERC, PSC, PLVI I VIC PER TOTS) I 4 ABSTENCIONS (CAPGIREM)

Sra. Alcaldessa: Em sembla que tots ens hem de felicitar perquè tirarà ja definitivament aquesta remodelació de la rambla de l’Hospital, i agrair també la feina que han fet tant la regidora com tot l’equip d’Urbanisme.

CONTROL DELS ÒRGANS DE LA CORPORACIÓ (art. 46.2.e de la Llei 7/1985, de 2 d'abril):

18.- RELACIÓ DE DECRETS DEL MES ANTERIOR

La senyora alcaldessa dóna compte, mitjançant relació succinta, prèviament distribuïda, deles resolucions adoptades per l’Alcaldia des de l’última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres de resolucions corresponents, als efectes de l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.


19.- RELACIÓ D'ACTES DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL MES ANTERIOR

La senyora alcaldessa dóna compte de les actes de la Junta de Govern Local, prèviament


0S38013U0T5N0T3003MJ

80

distribuïdes, adoptades des de l’última sessió plenària ordinària, sens perjudici de la facultat de tots els regidors de poder consultar els llibres d’actes corresponents, als efectes de l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre.


MOCIONS

20.- MOCIÓ PRESENTADA PER CIU-REAGRUPAMENT, ERC-SOMVIC I CAPGIREM VIC, DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ 1/XI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió del dia 9 de novembre de 2015, va aprovar la següent

RESOLUCIÓ

“Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.

Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.


0S38013U0T5N0T3003MJ

81

Setè. El Parlament de Catalunya ha d’adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol, com els especificats en l’annex d’aquesta resolució.

Novè. El Parlament de Catalunya declara la voluntat d’iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’un estat català independent en forma de república i acorda posar-ho en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

Annex. Mesures que haurà d’aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

1. Pobresa energèticaPer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futur govern ha de desplegar les mesures per a evitar la pobresa energètica aprovades per la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.

2. HabitatgePer tal de garantir que cap persona no es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur govern ha de treballar en l’aplicació del nou marc normatiu que regula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur govern ha de garantir que en processo de desnonament de l’habitatge habitual que afectin persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial es compleixi, per a poder fer efectiu el desnonament, el principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars afectades.Així mateix, de forma urgent, el futur govern ha de dur a terme modificacions normatives que permetin fer efectives les disposicions de la dita Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les meses de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques i socials i per a altres casos de necessitats especials en l’àmbit de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

3. SanitatEn l’àmbit de les polítiques de salut, el futur govern ha de garantir l’accés universal a


0S38013U0T5N0T3003MJ

82

l’atenció sanitària pública i de qualitat, per mitjà del Servei Català de la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya. Cap persona no en pot quedar exclosa per raó d’origen, tingui o no la condició d’assegurada o beneficiària del Sistema Nacional de Salut, i amb independència de si consta o no en el padró. Així mateix, cap ciutadà no es pot veure privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.D’acord amb diverses resolucions aprovades pel Parlament, no es poden dur a terme nous concurso per a la gestió de centres d’atenció primària.

4. EducacióEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra bona part de l’articulat de la Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre, de millora de la qualitat educativa, recurs que fou admès a tràmit el 3 d’abril de 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a les competències que corresponen a la Generalitat en aquesta matèria, contraris al model educatiu català determinat per la Llei d’educació de Catalunya i contraris als consensos obtinguts pels conjunt de la comunitat educativa. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i el respecte de les competències establertes en favor de les administracions catalanes i per mantenir-hi els consensos obtinguts pel conjunt de la comunitat educativa.

5. Garantia de les llibertats públiquesEl Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns articles de la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, recurs que fou admès a tràmit el 21 de juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava que els preceptes impugnats de la dita llei orgànica són contraris a drets fonamentals emparats per textos internacionals com la Declaració universal dels drets humans o el e Conveni europeu dels drets humans i per la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur govern ha de vetllar en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i el respecte dels drets fonamentals esmentats.

6. Administracions localsAmb l’afany de garantir les plenes competències de les administracions locals catalanes en servei de l’interès general, el futur govern ha de proporcionar-los les eines de suport necessàries per a deixar sense efecte els preceptes de la Llei de l’Estat 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, promulgada de resultes de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, dictada en desplegament de l’article 135 de la Constitució espanyola, relatius a la limitació de competències als ens locals, al control del cost dels serveis i a l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.

7. Refugiats


0S38013U0T5N0T3003MJ

83

A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol.

8. Dret a l’avortamentEn matèria de dret a l’avortament, el futur govern s’ha de regir pel que estipula la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deutePer tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur govern ha d’establir, entre altres mesures, vies de negociació que permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.Prioritàriament, el futur govern ha d’impulsar la renegociació de tots els finançaments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur govern ha d’instar els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjançant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Generalitat que es pugui aprofitar per a finançar el pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar-ne i contrastar-ne la utilitat en moments en què atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generalitat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revisió de programes han d’anar íntegrament dedicats al pla de xoc social.Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern ha de crear un grup de treball obert als grups parlamentaris.Així mateix, el futur govern ha d’establir un calendari de reunions amb els responsables de la banca resident per a estudiar la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos amb finalitats socials.”

Des del món municipal català volem estar, una vegada més, al costat del Parlament de Catalunya en l’exercici de la voluntat del nostre poble i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb la cambra catalana.

Per aquest motiu els grups municipals de CiU-REAGRUPAMENT, ERC-SOMVIC, CAPGIREM VIC, proposen al ple de l’ajuntament de Vic l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’ajuntament de Vic a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.

SEGON.- Trametre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al


0S38013U0T5N0T3003MJ

84

president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM).


Sr. Anglada: M’agradaria fer una prèvia. Ja sé que possiblement no m’escoltaran, però abans de sotmetre a debat i a votació aquesta moció, jo els faria una recomanació un cop havent llegit l’informe de la secretària, i és si vostès volen retirar aquesta moció de l’ordre del dia. És una recomanació que els faig i una advertència.

Sra. Alcaldessa: Hi ha algun partit dels que l’ha portat que la vulgui retirar? Doncs gràcies, però no acceptem la recomanació i tirem endavant.

Sr. Soldevila: Permeteu-me que us agraeixi que m’hagueu permès presentar aquesta moció al Ple, i ho agraeixo especialment perquè aquesta resolució és encomiable. No voldria que res impedís ara i aquí que es presentés aquesta moció de suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya. Tots vosaltres, companys de consistori, de ben segur que heu llegit el text íntegre de la moció, per tant, vaig de dret al gra, tinc pressa, vull anar més ràpid que el Tribunal Constitucional. Crec, com de ben segur la majoria de vosaltres, que el món municipal ha d’estar, una vegada més, al costat del Parlament de Catalunya en l’exercici de la voluntat del nostre poble i expressar la nostra total coincidència de plantejaments amb la Cambra catalana. Malgrat que els ajuntaments no tinguem competència directa en relació amb el contingut d’aquesta resolució, sí que podem efectuar una declaració política de suport, en consciència de la seva nul·la incidència política, però sí en consideració d’una aspiració democràtica d’una part molt important de la població de Catalunya. Passaré a rellegir només dos punts d’aquesta resolució, el segon i el sisè, que per mi aquests dos en són l’essència. Punt segon: “El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.” I el punt sisè: “El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta Cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.”Finalment, remarcar que a l’annex s’inclouen mesures que hauran d’aplicar-se en el futur govern destinades a blindar els drets fonamentals afectats per les decisions de les institucions de l’Estat espanyol i que afecten a àmbits de pobresa energètica, habitatge, sanitat, educació, garantia de les llibertats públiques, administracions locals, refugiats, dret a l’avortament i finançament d’un pla de xoc social i de gestió del deute. Per aquest motiu, els grups municipals de Capgirem Vic, ERC-SomVic, Convergència


0S38013U0T5N0T3003MJ

85

Democràtica de Catalunya i Reagrupament Independentista de Catalunya, proposem al Ple de l’Ajuntament de Vic l’adopció dels següents acords:Primer: Manifestar el ple suport i l’adhesió de l’Ajuntament de Vic a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, on s’expressa clarament l’inici del procés de desconnexió amb l’Estat espanyol i l’aplicació de mesures molt urgents per ajudar aquells col·lectius més vulnerables.Segon: Transmetre aquest acord a la presidenta i als grups del Parlament de Catalunya, al president de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència i a l’Associació Catalana de Municipis.

Sr. Ballana: Com no pot ser d’una altra manera, els cinc regidors d’aquest grup municipal, sense cap mena de fissura, votarem a favor d’aquesta moció. Entenc, per la lectura i per la presentació, que l’equip de govern no ho farà en aquest sentit i, per tant, suposo que hi haurà abstencions. En qualsevol cas, els cinc regidors d’ERC-SomVic no tenim dubtes i, per tant, sense fissures ens encaminem a donar el vot favorable a aquesta moció. No riguin, parlar del país no és una cosa per la qual hagin de riure, però en qualsevol cas nosaltres votarem a favor per dos motius. El primer, per estar al costat de la nostra gent, estar al costat del Parlament, dels nostres diputats, del president, en fi, de totes i cadascuna de les persones que sobretot a títol individual, també a títol col·lectiu en funció de les diferents entitats que estan darrere del procés, però també de totes i cadascuna d’aquelles persones a títol individual que cada dia fan el seu acte de suport al procés. I segon, per ser coherents amb el discurs d’investidura en què ja vam avançar que darrere de tots els nostresvots, els més de tres mil vots que va obtenir aquesta candidatura a les eleccions municipals, també hi havia darrere de cada un d’ells aquesta voluntat inequívoca de portar aquest procés fins a les últimes conseqüències, siguin les que siguin, perquè només així l’opció seràviable, i serem tots i totes les que aconseguirem aquest objectiu. Però també hem de ser conscients que els alcaldes, els regidors i les regidores, som la baula més feble del procés, de fet d’aquí ve l’informe de la Secretaria. Amb això vull dir que nosaltres som els més febles davant l’Audiència, davant la Fiscalia, davant, en definitiva, de l’Estat espanyol, perquè nosaltres no som ni aforats, no tenim garanties judicials addicionals, i per tant, si de veritat es vol fer mal, segur que començaran pels regidors i regidores i pels alcaldes que donin suport a aquesta moció. Si ho fan, aguantarem amb dignitat, perquè mai la por ens farà renunciar a aconseguir aquest objectiu. Per tant, siguem-ne tots conscients. Els dubtes en el nostre grup no existeixen i, per tant, en aquest sentit estarem sempre en aquesta línia que la gent d’aquest país ha encetat, i ho farem fins a les últimes conseqüències. Mai la por ens desviarà d’aquest camí, i esperem que els grups signantstambé tinguin la mateixa actitud.

Sr. Coma: Primer de tot dir que celebrem que, malgrat l’informe de Secretaria, aquesta moció sigui debatuda en aquest plenari. Entenem que aquesta serà la política habitual d’aquest govern, ja que estem en uns temps i vénen uns temps en què serà habitual anar més enllà de l’actual gàbia constitucional per tirar endavant tot aquest projecte col·lectiu. La resolució del 9N va ser un pas importantíssim per l’alliberament nacional d’una part del


0S38013U0T5N0T3003MJ

86

nostre país: els Països Catalans. El Parlament es va comprometre a executar el mandat democràtic sorgit de les urnes del 27 de setembre. Per primera vegada el Parlament de Catalunya proclama “l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana”. Entenem que, a més, la declaració de ruptura amb l’Estat espanyol té dues grans virtuts. Per una banda, compromet el Parlament a adoptar les mesures necessàries per obrir aquest procés de ruptura de l’Estat espanyol, d’una manera democràtica, massiva, sostinguda, pacífica, que permeti l’apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en la participació oberta, activa i integradora. Democràcia, participació, poder popular, coses que venim reivindicant des de fa molt temps. Per altra banda, el Parlament s’erigeix com a únic depositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent. Declara, així, que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i competència. Desobediència, venim temps també reclamant-ho. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la república catalana. Tant o més important que el cos de la declaració és el seu annex. El Parlament també s’ha compromès a tirar endavant mesures contra la pobresa energètica, per garantir el dret a l’habitatge, per garantir la sanitat a tothom, concretament es diu que cap persona no en pot quedar exclosa per raó d’origen, tingui o no la condició assegurada o beneficiària del sistema nacional de salut, i amb independència de si consta o no consta en el padró dels municipis. Educació, també hi ha temes de llibertats polítiques, de modificació de les administracions locals per reconduir totes les retallades que ha significat la LRSAL per l’autonomia dels governs municipals. Hi ha temes de refugiats, garantir que acollirem tants refugiats com creiem que podem acollir a casa nostra, independentment del que marqui l’Estat espanyol. Temes referits al dret de l’avortament. També hi ha una revisió de la càrrega del deute en el conjunt de la despesa pública per tal de trobar els recursos necessaris per fer front a aquest pla de xoc social que s’està negociant. Entenem, doncs, que es tracta d’una declaració molt important, com també és importantíssim que es doni suport des de tots els ajuntaments.Per això mateix aprofitem per exigir a Convergència i ERC, a Junts pel Sí, que es prenguin molt seriosament la declaració i no la titllin simplement de declaració d’intencions. Lamentem que la Mesa del Parlament recorregués al TC la suspensió de la resolució ja que això és un acte totalment incoherent si aquesta mateixa resolució no reconeix aquest Tribunal. Ens sembla, doncs, un acte totalment incoherent i que afegeix dubtes a la voluntat real d’aquestes dues forces de tirar endavant el projecte independentista. Hem vist també que l’Audiència Nacional ha obert diligències a diferents ajuntaments que han aprovat aquesta mateixa moció. Des d’aquí volem mostrar i oferir tot el nostre suport als consistoris investigats per l'Audiència Nacional. Defensem el seu dret a la desobediència davant d'una institució il·legítima, anacrònica i hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista. Considerem aquestes desobediències com els primers passos cap a la creació de la república catalana. En aquest sentit, nosaltres demanem a aquest consistori que en cas que aquestes diligències també arribin a Vic, una vegada aprovada aquesta moció, es neguin en rodó a


0S38013U0T5N0T3003MJ

87

aportar cap mena de documentació del Ple d’avui a l’Audiència Nacional. Aquest consistori no ha de respondre a les peticions o requeriments que arribin d'aquesta o d'altres institucions de l'Estat espanyol com a conseqüència de la votació de la moció de suport a la declaració de ruptura, perquè aquestes institucions ja no tenen cap mena d’autoritat sobre nosaltres, cap mena d’autoritat. És imprescindible que Vic actuï en aquest sentit. Hem deixat de ser súbdits per esdevenir lliures. I per esdevenir lliures hem de practicar la llibertat constantment. Fins aquí la nostra intervenció.

Sr. Anglada: Abans de res vull deixar clar que el grup municipal de PxC estarà sempre al costat del Parlament de Catalunya. Però vull dir també, i amb la profunda estima que tenim per Catalunya, que hi estarem en tot allò que sigui coherent, raonable i de sentit comú. La proposta de resolució independentista aprovada el passat 9 de novembre pel Parlament de Catalunya, a part de ser una autèntica bogeria i un gran disbarat, no és ni coherent ni raonable, ni de sentit comú. Estem parlant d’una resolució que s’aparta totalment dels principis de legalitat i, per tant, portarà unes conseqüències nefastes per Catalunya. Aquesta resolució, a part de no solucionar els problemes de Catalunya, els agreuja encara més. Avui, i després de dos mesos de les eleccions, encara no han estat capaços de formar govern. Avui Catalunya es troba en una paràlisi total tant econòmicament com socialment, però és evident que a vostès això els preocupa poc. Mirin, jo també em vull independitzar de la corrupció, de tota, la d’aquí i la d’allà, però alguns volen desafiar la democràcia amb un procés en el qual, concretament els convergents, més que la independència busquen no haver de rendir comptes davant de la justícia. No s’adonen vostès que voler construir un estat nou amb una força política antisistema, radical, d’extrema esquerra, antieuropea, és a dir, anti tot, és una autèntica irresponsabilitat? Alguns tenen un problema, més ben dit, alguns com els convergents en tenen més d’un, el famós 3%, i que van perdre el plebiscit. Els partidaris d’aquesta proposta de resolució haurien de reconèixer, després dels comicis del passat 27 de setembre, que no ho havien aconseguit per poc, però el plebiscit s’havia perdut. La resolució no parla d’una DUI, parla de desconnexió, és a dir, fan servir un eufemisme per no espantar els seus propis electors. Curiosament la resolució parla de desobeir el Tribunal Constitucional per manca de legitimitat, i el Parlament demana al mateix Tribunal Constitucional que dicti una sentència que declari la inadmissibilitat de la impugnació de la declaració de sobirania promoguda pel Govern espanyol. És a dir, el propi Parlament devalua la declaració sobiranista. Quines contradiccions. Com he dit abans, tot el que es proposa en aquesta resolució és una autèntica bogeria que perjudica greument Catalunya, per això no podran comptar amb el suport del grup municipal de PxC. Nosaltres apostem per recuperar els valors autèntics catalanistes. Lluny de l’enfrontament i la il·legalitat que pretenen alguns, nosaltres apostem pels valors identificats amb el treball, l’esforç, el diàleg, la justícia i la solidaritat. I finalment, apostem decididament per recuperar el diàleg com a eina de relació entre Catalunya i Espanya. No creuen vostès que seria millor, i davant el trist espectacle que estan oferint tants Junts pel Sí com la CUP, que s’instés des del món municipal i a través d’aquesta moció, que aquestes forces deixessin


0S38013U0T5N0T3003MJ

88

de fer el ridícul i comencessin d’una vegada a governar el país?Nosaltres, Plataforma Vigatana, no volem ser còmplices de cometre cap delicte ni de sedició ni de rebel·lió, i molt menys de prevaricació, desobediència, usurpació d’atribucions i ús indegut de fons públics. No sé si tots vostès han llegit l’informe de la secretària que és prou aclaridor. Ella mateixa diu que el contingut d’aquesta moció no és competència municipal ni està atribuïda a les competències ni del Ple ni de l’alcalde. Diu també que el contingut dels acords que es proposen a la moció, la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha denunciat com a delicte aquests acords adoptats per altres ajuntaments. I finalment, adverteix de la responsabilitat dels qui puguin votar a favor d’aquesta moció. Per tant, allà vostès, nosaltres no volem ser còmplices d’aquestes irregularitats. I ja per acabar, m’agradaria demanar-li a la secretària que aquesta vegada, excepcionalment, ja que en totes les actes s’indica la votació dels grups municipals, m’agradaria que en aquesta ocasió, i a més a més referint-me al tema que estem parlant, que en l’acta es comptessin els noms dels regidors, un per un, els que han votat, o s’han abstingut, o han votat en contra d’aquesta declaració. Crec que no hi ha d’haver cap problema, oi? Molt bé.

Sra. Alcaldessa: Atendrem aquesta petició sense cap problema.

Sra. Martí: Aquesta moció era anunciada i més que anunciada, ja ens la va anunciar vostè fa uns dies. Jo li vaig dir que tinguessin precaució, perquè és evident que alguns volen criminalitzar una votació en la qual jo no entraré, i és que tampoc comparteixo el sentit de la resolució del Parlament, ho saben de sobres. Els arguments m’avalen; avui llegeixo una notícia que diu que la Mesa no desobeeix, la Mesa del Parlament de Catalunya ha pres nota avui de la sentència del Tribunal Constitucional i ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament la sentència del Tribunal Constitucional contra la declaració de desobediència. Pocs dies després, divuit dies després d’aprovar aquesta resolució el 9 de novembre, hi va haver un recurs per part dels òrgans jurídics del Parlament de Catalunya que deien precisament que aquesta moció, que deia que desobeïa i que no feia cas a la legislació espanyola, no tenia cap efecte jurídic, simplement era una qüestió simbòlica, purament simbòlica. Jo crec que vostès han de partir d’un principi, també els ho va dir el candidat de la CUP quan va sortir el dia de les eleccions a dir que si allò era un plebiscit, el del 27 de setembre, el plebiscit no l’havien guanyat, havien aconseguit un 47% dels vots, i per tant, no estaven plenament legitimats per fer una declaració absolutament unilateral, que el que fa és rebutjar qualsevol institució de l’Estat espanyol, qualsevol tribunal espanyol. I és més, jo crec que haurien de ser coherents: per què es presenten a les eleccions del 20 de desembre? Per què es presenten? Per anar al Congrés a fer què? Si vostès no reconeixen les institucions espanyoles ni els òrgans judicials espanyols. Per tant, no cal que els expliqui el vodevil que han fet durant aquests últimes tres mesos, en els quals no hi ha govern, en els quals, des del meu punt de vista, s’ha subhastat de forma bastant patètica la figura de la presidència de la Generalitat com si això fos una fira. Sincerament, si tan important és aquest projecte de país, jo no entenc per què, si vostès estaven tan satisfets el juliol quan el senyor Romeva va encapçalar la candidatura, per què no el fan president, com alternativa, com el que els demanen els senyors de la CUP; facin-lo


0S38013U0T5N0T3003MJ

89

president i ja està, s’ha acabat el problema. Però no, estan encaparrats amb la investidura del senyor Mas. Evidentment nosaltres no donem suport a aquesta investidura. Nosaltres, com saben, sí que hem buscat aliances, perquè pensem que és de sentit comú i que és la forma en què aquest conflicte s’ha de desbloquejar, buscant aliances i apostant decididament per un referèndum pactat amb el conjunt de l’Estat. Vostès el que han fet sistemàticament, i recordo en campanya electoral, és “matxacar” les opcions polítiques que estan dient avui mateix, a les eleccions espanyoles, que defensen la plurinacionalitat de l’Estat espanyol i que defensen un referèndum. Jo crec que vostès, i una bona part de vostès, acabaran venint un altre cop a aquest lloc comú que ha de ser el referèndum pactat. Jo sé que alguns membres d’aquest govern municipal estan més a la vora del que jo defenso en aquest plenari que no pas d’aquesta resolució de ruptura que després es va maquillar, com s’ha dit, amb aquest annex social, resposta reactiva per part dels grups que donaven suport a la proposta que va fer Catalunya sí que es pot al Parlament de Catalunya. No ho dic jo, aquesta és un resolució que no s’adiu ni al Dret europeu ni al Dret internacional; de fet, el Consell assessor de la transició nacional que vostès coneixen està dient que aquesta no té cap mena de fonament jurídic arreu del continent europeu i a nivell internacional. Més arguments jo crec que ja no els en puc donar per dir-los que nosaltres no donem suport a aquesta moció, però sí que ens abstindrem en ares de no alimentar encara més aquesta seva necessitat de polaritzar el país, de dividir el país entre uns i altres. Nosaltres pensem que allò comú, allà on més gent es pot trobar és en el dret a decidir i en el referèndum, i ho defensem aquí i ho defensem a Galícia, i ho defensem a Cadis i ho defensem a Madrid. Per tant, nosaltres ens abstindrem, i em sembla que és plenament coherent el nostre vot avui en aquest plenari.

Sra. Alcaldessa: Estem en campanya electoral.

Sr. Dòniga: Segurament és el debat més esperat, el del PSC o el del PSOE, a veure què dirà, però ja ha arribat, no patiu. El meu grup municipal, evidentment, s’abstindrà, però tampoc votarà en contra. Nosaltres no estem per les desobediències civils ni jurídiques, però sí que vull apel·lar al respecte a allò que pot representar aquesta moció que han presentat els grups a favor de la independència. Jo no hi trobo contradiccions tampoc en la Constitució espanyola, aquesta expressió, perquè l’article 6 de la Constitució espanyola diu literalment, així en castellà, que: “Los partidos políticos expresan el pluralismo político, concurren a la formación y manifestación de la voluntad popular i son instrumento fundamental de la participación política”. Podríem trobar molts passatges i bagatges a la Constitució espanyola en el qual pugui representar que aquesta llibertat d’expressió de llibertat que alguns grups i uns sectors nacionalistes com Catalunya pugui estar representada la seva veu i el seu espai. Tampoc hi trobo contradicció, en aquest sentit, ni a favor ni en contra de la sentència del Tribunal Constitucional, que la tinc aquí i me l’he llegida. Aleshores veig que hi ha una trampeta, interpreto que hi ha una trampeta, per això no veig que hi hagi vots particulars als sectors més progressistes, perquè en el Constitucional ja sabeu que hi ha conservadors i progressistes, perquè és un tribunal polític, no forma part de l’ordenament jurídic convencional, sinó que és un tribunal especial,


0S38013U0T5N0T3003MJ

90

i aleshores aquest ja manifesta en un dels seus fonaments jurídics que aquesta norma no és immutable ni intangible, i aleshores que s’ha d’apel·lar a la seva reforma i que està obert ales seves decisions. Segurament és una mena d’acord que han tingut entre els magistrats progressistes i els conservadors per no aplicar un vot particular. En aquest sentit no deixa de ser una decisió política, una manifestació política envers aquest entrellat, aquest espai que ens està portant, i aleshores la meva manifestació d’abstenció és apel·lar també una mica a la llibertat d’expressió d’aquells que anhelen aquest sentit de llibertat, perquè creuen que ho necessiten. Jo no ho crec, perquè sóc un federalista de soca-rel, i entenc que podem tenir un altre espai, que encara podem esgotar la via de la Constitució en el seu espai, però també entenc que el Tribunal Constitucional cada vegada més ens entronca, ens tanca, ens encercla i no ens deixa espai suficient per poder interpretar la Constitució espanyola i poder aplicar una obediència sistemàticament. Entrant una mica en aquest sentit en contradicció, tampoc entenem el grup de Capgirem, la CUP, el fet que ells vulguin aplicar aquesta desobediència sistemàtica, no ho entenc, perquè en el cas Dilart veig que han portat aquest cas a la Fiscalia i es basen en una norma espanyola, una llei criminal que està realment validada des del 1849 o 64, i aleshores no entenc per què aquest cas es porta a la Fiscalia quan és una llei espanyola. També és una mica contradictori aquest sentit, vull dir, això em fa palès de què és una mica una obra de teatre, un impuls d’allò que a vegades no ens acabem creient ni nosaltres mateixos. Jo, per ser una mica coherent amb el meu discurs i amb aquellasensibilitat federalista, m’abstindré i apel·laré a la llibertat d’expressió i al respecte.

Sr. Ballana: No volia intervenir, però de nou la intervenció del regidor Dòniga em deixa sorprès, perquè ens fa una master class des d’un punt de vista jurídic, com a bon jurista que és, i diu que no veu contradicció en res i ha anunciat l’abstenció. Per tant, no entenc res. Si tan clar veu que no hi ha contradicció, és que a més ens ha portat els codis i s’ha llegit la sentència, per tant, si tan clar ho té, no entenc per què no fa un vot favorable, que ajudarà a fer més fort l’equip de govern. Jo apel·lo, de les seves pròpies paraules, que no hi ha contradicció en res, no té cap mena de sentit que vostè no voti a favor d’aquesta moció, però en qualsevol cas vostè decidirà, evidentment.

Sr. Coma: Dir-li al senyor Dòniga que els carnets de conduir, per exemple, també són sota la legislació espanyola i no per això deixem de conduir. Hi ha contradiccions i contradiccions, i la seva aquí al mig potser és de les més flagrants que es poden viure en política. Per altra banda, dir-li al senyor Martí, avui sí, diguem-ne, regidor de Podem Vic, perquè la posició que ha defensat és clarament la posició de Podem o de Podemos, que no entenem per què per exemple al Parlament s’intenta contactar amb ells per negociar aquestes i altres coses des del 28 de setembre i no agafen el telèfon fins gairebé dos mesos després; o sigui, que després no parlin de polarització quan ells juguen a aquest joc. No entenem tampoc si les eleccions eren o no eren un plebiscit sota el seu punt de vista, perquè si ho eren va guanyar el sí amb un 48% vers el no, un 37%, a no ser que ara se sumin a una de les dues posicions. Ens han d’aclarir si estan amb el sí o si estan amb el no, estaria bé saber-ho, perquè quan els convé parlen de plebiscit i quan no els convé no parlen de plebiscit. Una altra pregunta que em sorgeix quan parla de polarització és si defensem un referèndum, que


0S38013U0T5N0T3003MJ

91

els referèndums normalment tenen dues opcions, què direm, que estem polaritzant la societat per demanar-los si sí o si no? O sigui, si la pregunta d’independència lògicament porta a sí o a no, a dues coses, podem parlar de polarització o hem d’arribar a la independència amb un 90% o a la no-independència amb un 90% de no. És evident que hi ha temes que porten a la polarització. De fet, en qualsevol votació, si es vol parlar en aquests termes, podem parlar de polarització de posicions, però és que així és la societat i no ens ha de fer por afrontar les coses perquè aquest argument de polarització no s’aguanta per enlloc. I ja per acabar, suposo que ara intervindran els regidors d’Unió, o no, perquè la moció hem vist que la presentava Convergència i Unió, volem saber quina és la posició d’Unió aquí al Ple donat que és evident que ara no estan al Parlament, segurament tampoc estaran al Congrés espanyol, però tenen una posició contrària a la independència de Catalunya.

Sra. Alcaldessa: Jo crec que una de les coses que hem de demostrar és la unió, i potser tots els que estem a favor de fer aquest pas com a país és el que hem de demostrar i demostrar-ho aquí, no buscar aquestes fissures de l’equip de govern en un tema nacional i no posar el mimetisme en el tema municipal. És a dir, em sembla que l’important és que el grup municipal de Convergència i Unió ha presentat aquesta moció, la subscriu, i veu la importància de donar suport a aquesta resolució del Parlament per la desconnexió, com la importància d’anar a Madrid per parlar de tu a tu amb l’Estat per poder començar a gestar aquesta desconnexió. Vol dir que nosaltres estem molt contents de portar avui aquesta moció i que quedi totalment aprovada.

Sr. Anglada: Primer de tot demanaré una cosa, perquè tinc una petita confusió; o sigui, la moció porta que la signa CiU, i el senyor Ramon Soldevila crec que ha recordat que la presentava Convergència Democràtica de Catalunya. O en un lloc està malament o en l’altre està bé. O sigui, CiU.

Sra. Alcaldessa: Qui l’ha presentat és el grup municipal de Convergència i Unió.

Sr. Anglada: Com que recordo que a la reunió de portaveus en vam parlar i quan ho ha llegit el senyor Soldevila ha parlat de Convergència, per això volia certificar si realment l’ha presentat Convergència i Unió. Llavors s’ha d’entendre que si l’ha presentada conjuntament amb Convergència i Unió, és evident, i a més a més no havent dit res cap representant dels d’Unió Democràtica, s’entén que si l’han presentada també la votaran a favor. Bé, ja es veurà, però seria una contradicció...

Sra. Alcaldessa: Parlem de la resolució o parlem de què votaran, perquè si no ja canviem de tema. Ja ho veuran en la votació. Parlem de la resolució o de què votarà cada un dels partits? Senyor Anglada, parli de la resolució, si us plau, que se li està acabant el temps.

Sr. Anglada: M’ha estranyat que els d’Unió Democràtica no hagin dit res, quan fa quatre dies el seu pare espiritual, el secretari general de Convergència i Unió, el senyor Ramon


0S38013U0T5N0T3003MJ

92

Espadaler, va dir per un mitjà local d’aquesta ciutat, que evidentment Unió Democràtica votaria en contra d’aquesta resolució als ajuntaments. O sigui, m’agradarà veure què fan els d’Unió Democràtica, perquè si vostès no fan cas del que els diu el seu secretari general o el seu partit, entendria que vostès s’hauran donat de baixa d’Unió Democràtica. Aquesta és la pregunta que els faig. I llavors, al senyor Dòniga, llibertat d’expressió tota la que vostè vulgui, però estem parlant d’una moció que parla de ruptura, de desconnexió de l’Estat i de desobediència. No sé fins a quin punt la llibertat d’expressió en aquest país es pot utilitzar. Ja està bé que hi hagi llibertat d’expressió, però és clar, tot té una línia vermella i entenc jo que el seu partit, vostè que pertany al PSC-PSOE, tampoc entendran gaire bé que el representant que tenen en aquest consistori hagi votat o s’hagi abstingut en aquesta resolució que, repeteixo, demana la ruptura, la desconnexió i la desobediència. No sé si els votants que té vostè per Vic ho acabaran d’entendre, però bé, estic d’acord que vostè està en la llibertat absoluta de fer el que cregui més convenient amb aquesta moció.

Sra. Alcaldessa: Agrairia que se cenyissin al tema i no a les preocupacions dels partits, i sobretot al temps, que ens estem allargant.

Sr. Martí: Mirin, a mi ja em coneixen i no penso perdre el bon to. Jo crec que al país hem arribat a una situació de malestar i de cabreig monumental. Vostès parlen de la revolució dels somriures i jo veig cada dia gent més enfadada. Jo no entraré en la picabaralla que vol entrar el senyor Coma, i si no li agafen el telèfon no és el meu problema, en tot cas, digui’ls-ho als del grup parlamentari corresponent.En tot cas jo em cenyeixo al que va dir el seu candidat el dia de les eleccions, és a dir, va dir que havia guanyat el plebiscit, i jo sempre havia dit que allò no podia ser un plebiscit, perquè un plebiscit s’havia de fer via referèndum en què cada persona comptés un vot, i és evident que amb la llei espanyola amb la qual es van fer aquestes eleccions, el vot d’una persona de Campdevànol compta tres vegades més que el vot d’una persona de Vic. És així, i no ho dic pas jo. Per tant, potser no són tanta majoria, i potser l’estratègia de confrontació que fan vostès avui i que s’acaba de fer palesa en aquest Ple, no és la millor per intentar integrar a més gent a aquest procés sobiranista. Jo els sóc molt sincer: si hi hagués un referèndum en aquest país en el qual es poguessin expressar lliurement totes les posicions i en el qual cada persona comptés un vot, i si el projecte català fos prou atractiu i no anés de la mà de segons quins partits corruptes i retalladors, doncs miri, jo potser estaria d’acord en fer d’aquest país un país independent, però de moment això no passa. Per tant, asseguin-se a dialogar, i entenguin que hi ha d’haver més aliances i més suports per poder aconseguir aquesta fita que és el referèndum. Entenc que queda més que explicada la meva abstenció en aquest punt.

Sr. Alcaldessa: Només li voldria dir que un dels gran valors d’un polític és la prudència. Sigui prudent a vegades amb algunes afirmacions que fa. Només li demano això.

Sra. Bover: Per al·lusions li volia dir al senyor Anglada que no dubti que votarem en


0S38013U0T5N0T3003MJ

93

coherència política.

Sr. Dòniga: Senyors regidors en global, perquè no vull esmentar noms. Jo crec que mantinc la meva coherència d’abstenció, primer pel que representen els 136 anys d’història del Partit Socialista a Catalunya i a l’Estat espanyol. El Partit Socialista és un partit d’esquerres, encara que al llarg del temps té moltes transformacions, moltes i diferents sensibilitats, ja és notori i és sabut, i que representem tant la branca espanyolista com la branca catalanista. Potser en quedem molt pocs de la branca catalanista, però en si apel·lem a la nostra llibertat d’expressió sobre aquell federalisme, aquella integració que nosaltres voldríem. Aleshores, és legítim que el meu posicionament sigui d'abstenció.

Sr. Anglada: Solament per contestar la senyora Bover. És evident que vostès votaran en coherència, però en un tema de tan calat... fixi’s bé, tots els grups, tots els d’aquest consistori, han dit la seva, i entenia que Unió Democràtica també hauria de dir la seva. Evidentment que el seu vot és tan respectable, tant el de vostè com el del senyor Arimany, com el de tots els regidors d’aquest Ajuntament, però almenys, si voten en coherència, donin un mínim d’explicació, tant si votaran a favor, en contra o abstenció. Què és això de no dir res? No saben què dir?

VOTACIÓ

Realitzada la votació QUEDA APROVADA per:

VOTS A FAVOR, 16: Anna Erra (CiU), Susagna Roura (CiU), Josep M. Roca (CiU), M. Fabiana Palmero (CiU), Antoni Serrat (CiU), Àlvar Solà (CiU), Josep R. Soldevila (CiU), Joan Ballana (ERC), Maria Balasch (ERC), Jaume Colomer (ERC), Margarida Tió (ERC), Josep Ll. Garcia (ERC), Joan Coma (Capgirem), Sara Blázquez (Capgirem), Marc Barnolas (Capgirem) i Katia Juncks (Capgirem)

VOTS EN CONTRA, 1: Josep Anglada (PLVI)

ABSTENCIONS, 4: Josep Arimany (CiU) M. Carme Bover (CiU), Benjamí Dòniga (PSC) i Arnau Martí (Vic per Tots)

21.- MOCIÓ PRESENTADA PER ERC-SOMVIC DE SUPORT A LA CREACIÓ DE LA PRESTACIÓ "GARANTIA +55", PROPOSTA IMPULSADA PER LA UGT DE CATALUNYA

Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació.


0S38013U0T5N0T3003MJ

94

Atès que el col·lectiu de persones desocupades de més de 55 anys és més vulnerable a caure a l’atur de molt llarga durada, composen el 54,2% del total d’atur de molt llarga durada, és evident que en poc temps gran part d’aquest col·lectiu passaran d’un nivell de protecció contributiu a un d’assistencial, en el millor dels casos, i deixaran de cotitzar a efectes d’una futura possible pensió de jubilació, excepte els que tinguin dret a rebre el subsidi de majors de 55 anys que cotitzaran tan sols per la base mínima de cotització.

Atès que les darreres reformes normatives relatives a la percepció de subsidis per desocupació, a partir dels Reials Decret-Llei 20/20012 i 5/2013, s’han dirigit en reduir la intensitat de la protecció elevant l’edat de les persones beneficiàries del subsidi de majors de 52 anys a 55, passant a computar els ingressos de tota la unitat familiar per accedir-hi, limitant el temps durant el que es pot cobrar i reduint la cotització per jubilació del subsidi de majors de 55 anys, què és l’únic subsidi que cotitza, del 125% de la base mínima de cotització al 100%, podem suposar una altra ràpida reducció de la cobertura de la protecció per desocupació en els majors de 55 anys.

Atès que és una realitat que les darreres reformes en la protecció per desocupació ha prioritzat la suficiència econòmica del sistema de prestacions per desocupació, entenem que s’ha deixat sense protegir adequadament a les persones majors de 55, i fins i tot de més de 45 anys, desatenent a tot un col·lectiu que pot quedar fins i tot fora del sistema de protecció o deixar-les als marges dels sistemes assistencials i empènyer-les a futures pensions de jubilació per sota de mínims, fins i tot després de llargues carreres de cotització.

Atès que es constata que aquestes reformes han trencat el trànsit cap a la jubilació d’aquelles persones que són expulsades del mercat de treball en edats pròximes a la jubilació, limitant les estratègies d’accés a una pensió de jubilació més avantatjosa en funció de les trajectòries laborals personals i possibilitats individuals.

Atès que es constata que aquests fets afecten directament en les rendes actuals d’aquest col·lectiu de persones que en moltes ocasions tenen encara càrregues familiars, acabant la seva vida activa cobrant, si compleix requisits, un subsidi de 426 euros mensuals. Però que també afecta als seus futurs drets de jubilació i a la quantia d’aquesta, doncs els anys en desocupació en un context on s’ha augmentat l’edat ordinària de jubilació els penalitzarà durament, ja sigui o perquè augmentaran proporcionalment els anys de cotització mínima per al càlcul de la base reguladora de pensió, o perquè hi hauran més llacunes de cotització que s’ompliran fins i tot amb la meitat de les bases mínimes de cotització, o perquè se’ls aplicarà coeficients reductors de pensió perquè hauran d’anticipar les seves jubilacions.

Atès que gairebé 8 de cada 10 persones a l’atur de més de 55 anys o bé cobren un subsidi de més de 426 euros mensuals, o bé reben la renda mínima d’inserció o algun altre ajut econòmic, o bé no cobren res, entenem que aquest col·lectiu és molt més vulnerable a patir la pobresa i l’exclusió social


0S38013U0T5N0T3003MJ

95

Atès que aquest col·lectiu voreja l’edat de jubilació, entenem que és especialment important que es prioritzin actuacions que reforcin la seva contribució al sistema de la Seguretat Social per tal que se’ls asseguri unes pensions dignes.

Per tot això sol·licitem al ple l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada Garantia +55 i que significa:

1) Crear la prestació "Garantia +55" per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla:

a. Una prestació econòmica igual al SMI vigent.b. El manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en

la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació.

2) Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.

3) Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les desigualtats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no).

4) Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.

5) Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.

SEGON. Comunicar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a la UGT de Catalunya.


Sr. Cesc Poch (representant de la UGT): Alcaldessa, regidores i regidors, agraeixo la possibilitat de defensar aquesta moció, i als grups municipals que així ho han permès. És una


0S38013U0T5N0T3003MJ

96

moció que porta per títol “Garantia més de 55 anys” i que demana més suport i accions als aturats de més de 55 anys, sobretot aquells que són aturats de més de 55 anys de llarga durada. Posarem un exemple amb les xifres d’atur: a Vic tenim en aquests moments 3.342 aturats registrats a l’OTG -les dades són del mes d’octubre- dels quals 714 són aturats de més de 55 anys, i d’aquests 714 aturats de més de 55 anys, en aquests moments 410 fa més de dos anys que estan a l’atur. Aquesta moció, justament, posa l’accent en aquestes persones de més de 55 anys, que amb les últimes modificacions han vist perjudicades les seves cotitzacions, aquells que tenien dret a tenir una cotització especial per ser més grans de 55 anys, i en molts casos, com el conjunt dels aturats de la nostra comarca i de la ciutat de Vic, el 60% ja no cobra la prestació d’atur contributiva, o cobra els 426 euros, o una renda d’inserció, o senzillament no cobra res. Aquesta situació en aquestes persones que tindran severes dificultats per reincorporar-se al mercat de treball, també els castiga de cara a la seva jubilació, una jubilació que ja sabeu, si no canvia la legislació, cada cop serà més llunyana. És per això que presentàvem aquesta moció, el nostre sindicat l’ha estat presentant en molts ajuntaments de Catalunya, i no llegiré tot el preàmbul, llegiré el que demana: Crear la prestació “Garantia +55” per les persones de més de 55 anys que es troben en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contemplauna prestació econòmica igual al Salari Mínim Interprofessional vigent; i el manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per incapacitat, mort, supervivència i jubilació.Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i en conseqüència, abordar i millorar les iniquitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no). Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.I analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.Aquest és el text de la moció i el prec. Gràcies.

Sra. Tió: Els arguments que expressa el senyor Cesc Poch els subscrivim al 100% i per aquest motiu vam presentar la moció. La proposta permet fer visibles abordar i millorar les desigualtats de les prestacions econòmiques d’un col·lectiu que voreja l’edat de jubilació i, per tant, en risc de vulneració, mitjançant la vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació.


0S38013U0T5N0T3003MJ

97

Sra. Juncks: Per no tornar a repetir les dades que has portat, que les trobem alarmants, i és que sí que a Vic el 47% de les persones aturades tenen més de 45 anys. Celebrem que des d’un sindicat es pugui venir a l’Ajuntament a defensar una moció que també parla de les víctimes de l’estafa econòmica, i per això, com que també estem al 100% amb la moció, i hi votarem a favor.

Sr. Anglada: Des de Plataforma Vigatana compartim totalment l’esperit d’aquesta moció. Per desgràcia, avui no tan sols són els majors de 55 anys els que es troben a l’atur, però el que sí és cert és que aquestes persones desocupades de més de 55 anys són el col·lectiu més vulnerable i les que tenen més problemes per aconseguir un lloc de treball. Per tant, la situació d’aquest col·lectiu els podria arribar a afectar de manera molt negativa al càlcul i a la quantitat de les persones que poden percebre aquestes prestacions en el futur. Entenem doncs, que han de ser les administracions públiques les que tenen l’obligació d’actuar de forma decidida per pal·liar les conseqüències de l’atur i d’aquesta manera poder garantir un nivell de pensions dignes en aquest futur. És evident que econòmicament estem parlant d’una proposta totalment viable i, per tant, no forçaria la caixa de la Seguretat Social, ja que es proposa dintre de l’àmbit pressupostari. Així doncs, i tenint en compte que estem parlant clarament d’un problema que existeix i que afecta un ampli col·lectiu de persones, el nostre vot serà favorable a aquesta proposta.

Sr. Martí: Ple suport al que avui presenta la Unió General de Treballadors, la UGT, amb la campanya “Garantia +55”. És evident que avui un dels principals problemes que tenim en matèria d’atur és aquesta bossa de ciutadans, d’aturats de més de 55 anys; això també ho veiem molt sovint en les dades que ens mostren a Creacció, l’Observatori del Treball d’Osona. Des d’un punt de vista polític les institucions han de prendre-hi mà, perquè és evident que hi ha molta gent que està en un risc de vulnerabilitat i està desemparada amb aquesta situació del mercat de treball que, a més a més, comporta que les seves jubilacions puguin quedar perjudicades. Per tant, 100% d’acord i el nostre vot favorable a aquesta moció.

Sr. Solà: El nostre grup donarà suport i subscrivim totalment la creació de la “Garantia +55” que proposa la UGT i, per tant, votarem a favor de la proposta.

Sra. Alcaldessa: Si més no que sigui per la foto, i perquè li quedi constància al convidat, tot i que ja queda aprovada per unanimitat, passem a votació.


Sra. Alcaldessa: Felicitats i que hi hagi sort.

22.- MOCIÓ D'ERC-SOM VIC PER L'EXECUCIÓ DEL TRASLLAT DE LA GASOLINERA DEL


0S38013U0T5N0T3003MJ

98

PASSEIG DE LA GENERALITAT (VIC-2)

El Passeig de la Generalitat ha estat històricament la principal via d’entrada i sortida del nucli urbà de Vic pel sud. No en va, encara som molts els que avui l’anomenem la Carretera de Barcelona. També ha estat la primera artèria comercial important que la ciutat ha vist créixer fora muralles. El gener de l’any 1991, a la confluència entre el Passeig de la Generalitat i el carrer Joan Maragall, s’hi va instal·lar, enmig d’un fort rebuig social i veïnal durant més de 3 anys, la gasolinera que avui encara funciona. L’any 2007, amb la inversió del Pla de Barris pel Vic Sud, es va remodelar l’espai contigu a la gasolinera, el parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès, consolidant un espai de jocs infantils, una petita pista poliesportiva i un accés peatonal paral·lel al Passeig de la Generalitat que connectava el carrer Joan Maragall amb l’Avinguda Estadi, just per darrera del mur de la gasolinera. Avui, 25 anys després de la polèmica obertura de la gasolinera, l’execució del trasllat d’aquesta activitat a un polígon és més urgent que mai. La necessitat d’esponjar el parc i ampliar-ne la zona verda és un acte de justícia que els veïns i veïnes de la zona de ben segur es mereixen. Per tant,

Atès que l’actual POUM ja defineix una ordenació global per aquesta zona que d’adoptar-se permetria el desenvolupament de l'àmbit com a polígon d'actuació urbanística (PAU).

Atès que la fitxa del PAU de l’actual POUM ja preveu com un dels objectius d’ordenar la zona el trasllat de la gasolinera per completar i ampliar el Parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès.

Atès que les dimensions actuals d’aquest parc, incloent la pista poliesportiva i la zona de jocs infantils, són avui clarament insuficients per l’alta densitat d’habitatge de la zona.

Atès que són molts els nens i nenes de diferents edats que diàriament juguen i es relacionen en aquest parc i el seu entorn.

Atès que la massificació actual i contrastada que viu el parc podria provocar conflictes veïnals entre usuaris, veïns i vianants.

Atès que fins ara els propietaris de la parcel·la no han demostrat la voluntat de promoure de forma privada la reparcel·lació i la gestió de l’àmbit pel trasllat de la gasolinera, tot i que en la fitxa urbanística s’establia l’execució durant el primer sexenni del POUM.

Atès que l’activitat està essent exercida per una multinacional petrolera (avui CEPSA) que pot està pressionant a la propietat pel no trasllat de l’activitat.

Atès que el terreny on s’ubica la gasolinera pot tenir la naturalesa de sòl potencialment contaminat i els propietaris hauran d'efectuar, amb caràcter previ, les anàlisis pertinents per a determinar l'existència o no de la contaminació.

Atès que un cop vençut el primer sexenni del POUM sense que la propietat hagi desenvolupat el sector, l’Ajuntament pot executar-lo d’ofici.

Atès que el parc està situat just al davant del centre comercial VIC-2 i l’espai de l’ETC i que des d’enguany l’Ajuntament ja és propietari d’aquest últim.

Atès que l’Ajuntament com a propietari de l’espai ETC ara forma part de la comunitat


0S38013U0T5N0T3003MJ

99

de propietaris del centre comercial VIC-2.

Atès que el juny d’aquest any l’entitat VicComerç i l’agrupació de comerciants del VIC-2 ja van fer un primer pas per a la revitalització comercial i cultural d’aquest espai.

Atès que l’ampliació del Parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès amb la parcel·la que deixaria lliure la gasolinera faria néixer un espai o plaça polivalent que serviria, també, de revulsiu pel rellançament comercial i social dels dos citats equipaments (centre comercial VIC-2 i espai ETC).

Atès que una planificació conjunta, encara que s’esdevingui en diferents fases, de l’ampliació del parc pel trasllat de la gasolinera i la revitalització del centre comercial VIC-2 esdevindria segur un pol d’atracció veïnal i comercial que milloraria l’entorn i la connectivitat urbanística i social del barri.

Atès que el Passeig de la Generalitat cal que torni a ser un eix comercial de primer nivell que connecti el sud amb el centre.

Atès que en les darreres eleccions municipals aquest grup portava en el seu programa electoral iniciar l’execució per part de l’Ajuntament del trasllat d’aquesta gasolinera a un polígon, un cop vençut el primer sexenni del POUM.

Atès que estem davant d’una prioritat urbanística i social de gran importància pels veïns i veïnes del barri, així com pel seu comerç i per la ciutadania en general.

El Ple acorda,

PRIMER.- L’assumpció del compromís públic dels grups polítics representats en aquest consistori i, en especial, de l’equip de govern de treballar fermament per executar d’ofici la gestió de l’àmbit del PAU 45 del POUM i dur a terme la reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, que permeti el trasllat definitiu de la gasolinera del Passeig de la Generalitat a un polígon, ja sigui el que figura en el POUM o a qualsevol altre que pugui acordar-se.

SEGON.- L’assumpció del compromís públic dels grups polítics representats en aquest consistori d’habilitar una partida econòmica, amb import a determinar, en els propers pressupostos de la ciutat de Vic per començar a emprendre accions que permetin crear un pol d’atracció social i comercial a la zona sud de la ciutat.

TERCER.- La notificació d’aquests acords als propietaris dels terrenys, als presidents de les comunitats de propietaris dels edificis colindants, així com els del VIC-2, i als representants de les associacions de comerciants de la ciutat.


Sr. Ballana: L’objectiu d’aquesta moció és clar: ja va sent habitual portar en aquest plenari punts del nostre programa, i aquest també n’era un. Per tant, l’objectiu clar és traslladar


0S38013U0T5N0T3003MJ

100

aquesta gasolinera a un polígon, de fet el POUM ja ho preveia, però s’està a punt d’acabar el primer sexenni del POUM i la propietat no ho ha fet possible, no ha esmerçat els esforços per traslladar-la de manera voluntària, i l’Ajuntament té la potestat per forçar la propietat a què ho faci. És amb aquest objectiu que es planteja la moció: que sigui l’Ajuntament qui emplaci la propietat a fer-ho de manera urgent per tal que la ciutat pugui guanyar aquest espai, pugui néixer un espai polivalent en una zona massificada. I és que diàriament aquest parc està massificat; només cal recordar que els pisos de la ronda Ausetans són gairebé 300, 290 pisos en què hi viuen 800 persones, al davant hi tenim el Vic2, que deuen ser uns 200 i escaig pisos amb gairebé 550 persones i, per tant, estem parlant que a banda i banda d’un petit parc hi viuen 1500 persones. Això fa que el parc i l’entorn s’utilitzin molt, i aquesta gasolinera al mig estronca la continuïtat que hauria de tenir aquesta entrada sud de la ciutat, que per cert, és una de les més utilitzades. Per tant, si l’objectiu és fer un pol d’atracció tant del centre comercial Vic2, com de l’espai ETC, com un pol d’atracció que neixi del trasllat d’aquesta gasolinera, és obvi que l’Ajuntament o l’equip de govern, esperem que amb l’oposició donant-hi suport, puguem dur a terme aquest trasllat. Segurament si ho fem, tornarem a fer del passeig de la Generalitat un eix comercial de primer ordre. I amb totes aquestes mesures addicionals, col·laterals, que serien al segon punt de la moció, hem de ser capaços en els pròxims pressupostos, tot i que la partida no es determini, d’agafar el compromís polític de revitalitzar aquesta zona, sobretot de l’Estadi, que amb el Pla de barris no va tenir la sort d’atreure una inversió. Per tant, és d’urgent necessitat poder traslladar de manera immediata aquesta gasolinera i arribar als acords que calgui per tal de fer-ho possible. Emplacem doncs l’equip de govern a què vegi amb bons ulls aquesta moció i que també pugui aprovar-la, així com la resta de grups -Capgirem ja ens ha fet arribar que hi ha bona intenció-, i és evident que nosaltres també acceptarem les esmenes que es facin en aquest plenari per tal de poder tirar endavant aquesta moció.

Sra. Blázquez: Nosaltres donem suport a aquesta moció perquè creiem que efectivament s’ha de traslladar la benzinera del passeig de la Generalitat, donant resposta a una intensa lluita veïnal que no s’ha tingut en compte, imposant sempre els interessos de l’Ajuntament o de la multinacional petroliera i no de les veïns i veïns. Elles, les veïnes i els veïns són qui habiten als espais de la ciutat, qui els dóna vida, i a mesura de qui hem d’adaptar la nostra ciutat, i no a mida de les multinacionals petrolieres en aquest cas. Nosaltres apostem per l’ampliació del parc, per l’ampliació de la vida a l’espai públic i, per tant, per l’ampliació de la cohesió social. L’Ajuntament ha de tenir coses a dir i capacitat per prendre decisions sobre els espais, per tant, donem suport a què entre totes i tots treballem per executar d’ofici la gestió de l’àmbit i dur a terme la reparcel·lació que permeti el trasllat definitiu de la benzinera com proposa aquesta moció.

Sr. Martí: Nosaltres evidentment hi donem suport. El grup d’Esquerra Republicana ens va exposar aquesta moció i la seva voluntat de presentar-la en aquest Ple. És evident que és un tema que ja fa temps que es ve parlant i és una reivindicació habitual dels veïns de l’Estadi. I també és evident que aquell espai del passeig de la Generalitat necessita, des d’un punt de


0S38013U0T5N0T3003MJ

101

vista urbanístic, esponjar-se. Com saben, això està en el planejament actual, que de moment queda suspès, però sí que hi ha la voluntat de què en els primers sexennis hi hagués un acord amb els propietaris per tal de fer aquest trasllat i alliberar una miqueta aquell espai. Jo crec que és oportú, perquè aviat acabarem aquest primer sexenni, reafirmar aquest compromís que tenim molts grups d’aquesta casa d’obrir aquell espai al conjunt de la ciutat, al conjunt del barri. I és que jo crec que també és obvi que aquest tipus d’instal·lació, com és el de les gasolineres, i ja hem vist amb La Pista, cada cop han d’anar més cap als afores de la ciutat.

Sr. Anglada: Plataforma Vigatana és conscient, tal com s’ha dit aquí, de la problemàtica que va despertat al seu dia, al seu moment, la instal·lació de la gasolinera del passeig de la Generalitat. En el transcurs d’aquests 25 anys en què ha estat i està en funcionament aquesta gasolinera, han estat constants les persones que d’una manera o altra han estat reivindicant el trasllat d’aquesta gasolinera. És cert, com diu la moció, que el POUM preveu el trasllat d’aquesta gasolinera per tal de poder ampliar el parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès, i està clar que els propietaris de la parcel·la no han fet cap gest per tal de promoure de forma privada la reparcel·lació i la gestió de l’àmbit pel trasllat d’aquesta gasolinera, però no és menys cert, també, que tampoc s’ha vist cap gest de l’equip de govern per tal de trobar una solució satisfactòria que complagui les parts afectades. Veurem un cop més si l’equip de govern està per la labor, perquè insistim, una cosa és aprovar la moció i l’altra, molt diferent, és la seva execució. És com jo dic sempre: la xocolata del lloro i mocions brindis al sol. És a dir, i m’explicaré: si s’aprova la moció però des de l’equip de govern no hi ha la voluntat i el compromís ferm d’executar d’ofici el desenvolupament del sector, no haurà servit de res l’aprovació d’aquesta moció, això que quedi clar. PLVI estem a favor del trasllat d’aquesta activitat a un polígon al més aviat possible per tal que es facin realitat les reivindicacions dels veïns de la zona i jo diria que de tot Vic en general. Ara queda per veure si un cop vençut el primer sexenni del POUM sense que la propietat hagi desenvolupat el sector, l’equip de govern té o no la voluntat d’executar-lo d’ofici. Aquí està la clau, no n’hi ha cap més. Des del nostre grup municipal apostem perquè des de l’Ajuntament, i emparant-nos en la llei, s’executi d’ofici i es pugui fer el trasllat definitiu d’aquesta gasolinera del passeig de la Generalitat a un polígon. Per tant, el nostre vot serà favorable amb els termes que s’exposen en la moció.

Sra. Palmero: Primer de tot dir que nosaltres estem treballant, és a dir, la nostra feina és una feina silenciosa, no anem cridant tota la feina que fem des de govern, sinó que anem fent. Aquest diàleg amb la propietat hi és, ja fa un mes que ens vam trobar i, per tant, el punt que diu que fins ara els propietaris no han demostrat voluntat, no és cert, perquè els propietaris tenen la voluntat de traslladar aquesta benzinera, i nosaltres també. Però això està inscrit en el PAU-45 del POUM, vull dir que en la legislatura anterior o l’altra, quan es va aprovar el POUM, això ja estava contemplat; és a dir, que els interessos privats no van anar per sobre dels interessos públics, perquè això és una figura que està contemplada en el POUM i nosaltres tenim tota la voluntat de dur-la a terme. Per això estem parlant amb CEPSA, que és la propietària -no un altre com diu un punt de la moció- la propietària és la mateixa que


0S38013U0T5N0T3003MJ

102

porta l’activitat. Hi estem dialogant i hem quedat justament de trobar-nos ara al gener amb el nou coordinador del POUM per veure com executàvem aquest trasllat. Nosaltres també estem preocupats per aquesta zona de Vic, per això fa temps que estem treballant també amb el Vic2; és a dir, des del dia u de govern ens reunim i tenim una comissió dintre del Vic2 treballant la zona. Evidentment aquest punt de la ciutat forma part de tota aquesta actuació que també és prioritat nostra, i per això votarem favorablement la moció. Després, quan parleu d’habilitar una partida econòmica, en aquest sentit sabeu que també estem parlant d’una aportació econòmica al Vic2, per tant, això forma part d’aquest paquet. Bàsicament això, que sapigueu que hi estem treballant i que ens estem trobant i parlant-ne amb la propietat.

Sr. Ballana: Ho celebrem, rectificant i traient aquests punts que per desconeixement no sabíem que s’havia efectuat o que la propietat hi estava d’acord. En tot cas és una multinacional petrolera i l’Ajuntament hi haurà d’estar molt a sobre, i si no haurà de forçar-la a què faci el trasllat. Vull recordar que fa 40 anys es van fer els pisos de ronda Ausetans -anava a dir Sánchez Arjona, que és el nom del ministre franquista que els va ordenar fer-, farà 30 i pocs que es va fer el Vic2, i en farà 25 de la gasolinera, que quan es va fer venia amb una reclamació social i veïnal que va durar fins a tres anys, i encara a dia d’avui no hi ha cap dels veïns que en defensi la ubicació. Per tant, és un acte de justícia que avui, si això s’aprova, ho puguin veure aquests veïns. Si no hi ha cap més esmena, potser caldria calendaritzar-ho, perquè no hi hagi el risc de què la multinacional petrolera intenti fer algun giravolt per no fer el trasllat i que això es perllongui en el temps, amb una petita esmena temporal que digués que en un any aquesta gasolinera hauria d’haver-se traslladat, i si volen, si és molt just, any i mig, perquè hi haurà la descontaminació del sòl. Però sí que en qualsevol cas estaria bé, perquè crèiem que formava part d’aquesta negociació que ja tenien avançada, però en desconèixer si està avançat o no, perquè els veïns i veïnes no puguin quedar frustrats, calendaritzem-ho de tal manera que vostès, si negocien amb la propietat, també tinguin la força del mandat polític d’aquest plenari davant la multinacional petrolera, que tenen un termini de temps per poder efectuar el trasllat i que no s’adormin en canviar d’ubicació.

Sra. Palmero: Bé, el termini de temps ja el diu el POUM. Jo crec que posar un calendari quan en realitat el POUM ja ho especifica, no té cap sentit. Nosaltres hi estem treballant i ara estem començant a fer el nou POUM; en dos anys acabarà el POUM i hem de ser realistes amb els terminis. Fer el canvi d’ús d’aquest lloc comporta un munt de tràmits que els volem fer, però jo no puc dir realment com a tècnica si en un any es farà, i aquí no estic com a tècnica, tot i que hi hagi la voluntat política de fer-ho. I un altre detall: aquest polígon d’actuació està fixat en el POUM, fins ara anul·lat però vigent, i el que demanava la gent de l’empresa era fer un canvi del solar que estava proposat inicialment, i això també ho estem estudiant, és a dir, si no és aquell polígon que sigui un altre. Saben que les benzineres només poden anar als polígons industrials, per tant, no tinguem por de què hi hagi una benzinera al mig de la ciutat, tampoc és el nostre interès. Tot això comporta uns terminis i jo, la veritat,


0S38013U0T5N0T3003MJ

103

sóc incapaç ara mateix de calendaritzar-ho, tot i expressar la nostra voluntat com a govern de tirar-ho endavant i arribar a bon port.

Sra. Alcaldessa: Jo entenc que és un procés que podeu anar insistint tots plegats en la comissió informativa d’Urbanisme, perquè en el fons és una voluntat de tot el consistori que em sembla que ha quedat ben palesa, per poder anar seguint aquest calendari. Us sembla bé?

Sr. Ballana: D’acord, doncs fem-ho així.

AMB LES ESMENES ACCEPTADES QUEDA APROVADA PER UNANIMITAT

En conseqüència, la moció queda redactada de la manera següent:

“El Passeig de la Generalitat ha estat històricament la principal via d’entrada i sortida del nucli urbà de Vic pel sud. No en va, encara som molts els que avui l’anomenem la Carretera de Barcelona. També ha estat la primera artèria comercial important que la ciutat ha vist créixer fora muralles. El gener de l’any 1991, a la confluència entre el Passeig de la Generalitat i el carrer Joan Maragall, s’hi va instal·lar, enmig d’un fort rebuig social i veïnal durant més de 3 anys, la gasolinera que avui encara funciona. L’any 2007, amb la inversió del Pla de Barris pel Vic Sud, es va remodelar l’espai contigu a la gasolinera, el parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès, consolidant un espai de jocs infantils, una petita pista poliesportiva i un accés peatonal paral·lel al Passeig de la Generalitat que connectava el carrer Joan Maragall amb l’Avinguda Estadi, just per darrera del mur de la gasolinera. Avui, 25 anys després de la polèmica obertura de la gasolinera, l’execució del trasllat d’aquesta activitat a un polígon és més urgent que mai. La necessitat d’esponjar el parc i ampliar-ne la zona verda és un acte de justícia que els veïns i veïnes de la zona de ben segur es mereixen. Per tant,

Atès que l’actual POUM ja defineix una ordenació global per aquesta zona que d’adoptar-se permetria el desenvolupament de l'àmbit com a polígon d'actuació urbanística (PAU).

Atès que la fitxa del PAU de l’actual POUM ja preveu com un dels objectius d’ordenar la zona el trasllat de la gasolinera per completar i ampliar el Parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès.

Atès que les dimensions actuals d’aquest parc, incloent la pista poliesportiva i la zona de jocs infantils, són avui clarament insuficients per l’alta densitat d’habitatge de la zona.

Atès que són molts els nens i nenes de diferents edats que diàriament juguen i es relacionen en aquest parc i el seu entorn.

Atès que la massificació actual i contrastada que viu el parc podria provocar conflictes veïnals entre usuaris, veïns i vianants.

Atès que l’activitat està essent exercida per una multinacional petrolera (avui CEPSA).

Atès que el terreny on s’ubica la gasolinera pot tenir la naturalesa de sòl


0S38013U0T5N0T3003MJ

104

potencialment contaminat i els propietaris hauran d'efectuar, amb caràcter previ, les anàlisis pertinents per a determinar l'existència o no de la contaminació.

Atès que un cop vençut el primer sexenni del POUM sense que la propietat hagi desenvolupat el sector, l’Ajuntament pot executar-lo d’ofici.

Atès que el parc està situat just al davant del centre comercial VIC-2 i l’espai de l’ETC i que des d’enguany l’Ajuntament ja és propietari d’aquest últim.

Atès que l’Ajuntament com a propietari de l’espai ETC ara forma part de la comunitat de propietaris del centre comercial VIC-2.

Atès que el juny d’aquest any l’entitat VicComerç i l’agrupació de comerciants del VIC-2 ja van fer un primer pas per a la revitalització comercial i cultural d’aquest espai.

Atès que l’ampliació del Parc Monsenyor Esteve Orriols i Marquès amb la parcel·la que deixaria lliure la gasolinera faria néixer un espai o plaça polivalent que serviria, també, de revulsiu pel rellançament comercial i social dels dos citats equipaments (centre comercial VIC-2 i espai ETC).

Atès que una planificació conjunta, encara que s’esdevingui en diferents fases, de l’ampliació del parc pel trasllat de la gasolinera i la revitalització del centre comercial VIC-2 esdevindria segur un pol d’atracció veïnal i comercial que milloraria l’entorn i la connectivitat urbanística i social del barri.

Atès que el Passeig de la Generalitat cal que torni a ser un eix comercial de primer nivell que connecti el sud amb el centre.

Atès que en les darreres eleccions municipals aquest grup portava en el seu programa electoral iniciar l’execució per part de l’Ajuntament del trasllat d’aquesta gasolinera a un polígon, un cop vençut el primer sexenni del POUM.

Atès que estem davant d’una prioritat urbanística i social de gran importància pels veïns i veïnes del barri, així com pel seu comerç i per la ciutadania en general.

Per tot això, s’acorda:

PRIMER.- L’assumpció del compromís públic dels grups polítics representats en aquest consistori i, en especial, de l’equip de govern de treballar fermament per executar d’ofici la gestió de l’àmbit del PAU 45 del POUM i dur a terme la reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, que permeti el trasllat definitiu de la gasolinera del Passeig de la Generalitat a un polígon, ja sigui el que figura en el POUM o a qualsevol altre que pugui acordar-se.

SEGON.- L’assumpció del compromís públic dels grups polítics representats en aquest consistori d’habilitar una partida econòmica, amb import a determinar, en els propers pressupostos de la ciutat de Vic per començar a emprendre accions que permetin crear un pol d’atracció social i comercial a la zona sud de la ciutat.

TERCER.- La notificació d’aquests acords als propietaris dels terrenys, als presidents de les comunitats de propietaris dels edificis colindants, així com els del VIC-2, i als representants de les associacions de comerciants de la ciutat.”


0S38013U0T5N0T3003MJ

105

23.- MOCIÓ PRESENTADA PER CAPGIREM VIC DE SUPORT PER EXIGIR UNA NOVA LLEI REGULADORA DEL DRET A L'HABITATGE QUE GARANTEIXI LES MESURES DE MÍNIMS PER FER FRONT A L'EMERGÈNCIA HABITACIONAL

Exposició de motius

IL’actual crisis econòmica i l’augment de l’atur ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones que degut a les dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha provocat que moltes famílies no puguin fer front a les quotes hipotecàries o de lloguer del seu habitatge habitual.

Això s’ha traduït en milers de desnonaments a tot l’Estat espanyol i que milers de persones hagin vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, havent d’afrontar situacions de gran vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa i exclusió social, econòmica i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fins el primer trimestre del 2015 s’han produït a l’Estat espanyol 624.690 execucions hipotecaries, 8.178 en el primer trimestre de 2015. A aquestes alarmants xifres cal afegir l’augment de les dificultats per fer front al pagament del lloguer que cada vegada afecta a més persones. El CGPJ hacomptabilitzat la preocupant xifra de 397.954 desnonaments des de l’inici de la crisi al 2007 fins el primer trimestre de 2015 i només en el primer trimestre de 2015 s’han executat 9.917 desnonaments.

Ens trobem davant d’una situació d’emergència i vulnerabilitat habitacional que s’incrementa per l’existència d’un mercat de lloguer escàs, car i especulatiu i per la manca d’un parc públic d’habitatges socials que representa menys d’un 2% de l’habitatge construït. Aquesta situació constitueix una anomalia en el context europeu. A més, com denuncia l’informe “Emergència habitacional a l’Estat espanyol”, elaborat per l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació empitjora pel fet de que l’Estat espanyol és el país d’Europa amb més habitatge buit, un 13,7% del parc total (3 milions i mig de pisos buits segons el cens estatal d’habitatge de 2011).

El context descrit de vulnerabilitat i emergència en que es troben gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d’habitatge. Una forma de fer efectiu el dret a l’habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social de qui s’ha vist obligat a aquesta forma d’accés a l’habitatge.

També resulta alarmant l’increment de persones afectades per la pobresa energètica, entesa com la dificultat per poder fer front al pagament de factures dels subministres bàsics d’electricitat, aigua i gas. Els preus d’accés i consum d’aquests subministres, que han crescut


0S38013U0T5N0T3003MJ

106

de forma exponencial, s’han tornat inassequibles per una part important de la ciutadania.

Aquesta situació d’emergència social que pateixen les persones en situació de vulnerabilitat contrasta de forma aclaparadora amb els ingents beneficis obtinguts per les entitats financeres i les empreses subministradores.

IILa Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11) estableix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí mateixa i la seva família, incloent l’alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret...”.

En el marc jurídic nacional, l’article 47 CE estableix el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge.

L’article 267 del Tractat de la Unió Europea declara la primacia del Dret Comunitari (STJUE 9/3/1978, Assumpte 106/77 cas Simmenthal) que desplaça al Dret Nacional (art. 93 CE, cessió competències en relació a l’art. 96 CE, els tractats internacionals celebrats formaran part de l’ordenament intern).

En relació al que s’ha exposat amb anterioritat i concretant en l’àmbit que ens ocupa, la regulació del procediment d’execució hipotecaria en l’actual Llei d’Enjudiciament Civil infringeix la normativa comunitària. Aquesta legislació és, per tant, il·legal al ser d’obligat compliment pel jutge nacional, i pateix d’un vici radical que determina la seva nul·litat de ple dret. En aquest sentit s’han manifestat reiteradament diferents sentències del Tribunal de Justícia del Unió Europea (Cas Aziz, cas Sanchez Morcillo i cas Monika Kusionova).

El passat mes de juliol de 2014 es va presentar a Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, recollint així un clamor de la ciutadania preocupada per la situació alarmant d’emergència habitacional.

Aquesta ILP és avui una realitat. El passat 29 de juliol de 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta victòria a l’àmbit autonòmic demostra que fer efectiu el dret a l’habitatge és una qüestió merament de voluntat política.

Davant de les properes eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha fet pública una sèrie de mesures de mínims que considera necessari i imprescindible incloure en una futura Llei reguladora del Dret a l’Habitatge. Aquestes mesures impliquen reformes profundes i valentes però alhora factibles, ja que en la seva majoria estan recollides a la Llei


0S38013U0T5N0T3003MJ

107

24/2015 aprovada a Catalunya.

La situació anteriorment descrita aconsella l’aprovació de la present moció.

EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE VIC DÓNA SUPORT A LES PROPOSTES PRESENTADES PER LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA I CONSIDERA NECESSARI INCLOURE LES SEGÜENTS MESURES en una Llei reguladora del Dret a l’Habitatge:

1. Mesures de segona oportunitat

Dació en pagament retroactiu i condonació del deute (modificació de la Llei Hipotecaria i la Llei d’Enjudiciament Civil).

Eliminació automàtica per part de les entitats bancàries i sense prèvia petició del titular de les clàusules declarades abusives per les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea.

No es podrà executar l’habitatge únic i habitual tant dels titulars com dels avaladors per exigir la seva responsabilitat, amb la finalitat de considerar l’habitatge habitual com un bé inembargable.

Eliminació de tots els requisits restrictius per accedir a la moratòria de desnonaments i al Codi de Guindos, excepte habitatge habitual, deutor/a de bona fe i carència de recursos.

2. Lloguer digne

La regulació del lloguer en favor de la part més dèbil dels contractes d’arrendament: els inquilins. Introduir mecanismes de seguretat en la tinença, estabilitat en la renta i allargant el termini mínim de duració del lloguer, com a mínim fins els 5 anys. Quan l’arrendatari pertanyi a un col·lectiu especialment vulnerable es produirà una pròrroga automàtica del contracte de lloguer si així ho manifesta, que serà obligat quan l’arrendador sigui un banc o un gran propietari d’habitatges.

3. Habitatge garantit

Les entitats bancàries garantiran un lloguer social per a les persones deutores de bona fe i les seves unitats familiars que, havent cedit el seu habitatge únic i habitual en dació en pagament no disposin d’alternativa habitacional.

Els grans tenedors d’habitatge, especialment les entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de lareestructuració bancària i entitats immobiliàries), garantiran un lloguer social per les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no poden fer front al pagament del seu habitatge i no disposin d’alternativa habitacional.

Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer dels seus habitatges obtindran ajudes que els garanteixin evitar el desnonament.

En cap cas es podrà realitzar el desnonament o desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat, ja sigui per impagament de lloguer o ocupació en precari


0S38013U0T5N0T3003MJ

108

motivada per la manca d’habitatge, sense que l’administració competent garanteixi un reallotjament adequat.

En el cas que es dugui a terme el lloguer social en un habitatge diferent al que resideix la persona o família en situació de vulnerabilitat, aquest reallotjament es produirà a la zona on aquestes tinguin les seves xarxes vitals i socials.

Creació d’un parc públic d’habitatges a través de la mobilització de pisos buits en mans d’entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius (incloent els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries). L’administració regularà per Llei els mecanismes que possibilitin aquesta mobilització.

En totes aquestes mesures, el preu a pagar en concepte de lloguer social no superarà el 30% dels ingressos de la unitat familiar, incloses les despeses dels subministres, d’acord amb els estàndards de Nacions Unides, sempre i quan els ingressos familiars superin el salari mínim professional de 648.60€, en cas contrari el preu a pagar en concepte de lloguer serà del 10% dels ingressos i el pagament dels subministres seran assumits per les empreses subministradores (veure punt següent).

4. Subministraments bàsics

Impedir els talls de subministres bàsics d’aigua, llum i gas de les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat.

El pagament dels subministraments bàsics per les famílies en aquesta situació es farà d’acord a la capacitat adquisitiva de la unitat familiar, sempre respectant els estàndards de Nacions Unides.

Els costos associats a garantir aquest dret i el deute acumulat que no pugui ser cobert per les persones o unitats familiars vulnerables seran assumits per les empreses subministradores.

5. Creació d’un observatori de l’habitatgeAquest observatori estaria format per representants de les institucions i de la societat civil. Aquest observatori serà l’encarregat d’investigar i analitzar la situació de l’habitatge a España. Entre les seves funcions estarien fer censos periòdics d’habitatges buits, fer el seguiment de les polítiques públiques, elaborar informes; comptaria amb capacitats no només consultives sinó també de control, seguiment, denuncia, executives i de proposta legislativa.


Sra. Maira Costa (representant de la PAH): Bon vespre a tothom. Primer de tot volíem donar les gràcies a Capgirem Vic per haver presentat aquesta moció, que és una iniciativa de la PAH, i també a tot el consistori per donar-nos ara precisament la possibilitat de parlar i d’explicar-nos. Aquesta és una moció que la PAH està portant a tots els ajuntaments de l’Estat espanyol,


0S38013U0T5N0T3003MJ

109

demanant, atès que ara ens trobem de nou en una conjuntura electoral, per tercera vegada aquest any, i ara a nivell estatal, per demanar que d’una vegada per totes, perquè ja no es pot esperar més, perquè ja n’hi ha prou de què hi hagi gent sense cases i cases sense gent, que d’una vegada per totes es faci, s’escrigui una llei reguladora del dret a l’habitatge, que incorpori evidentment les mesures de la PAH. Aquesta moció presenta cinc mesures, que continuem dient que són de mínims, ens agradaria que es pogués legislar fins i tot de màxims, però d’entrada comencem amb cinc mesures de mínims, cinc exigències que suposo que heu vist pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, són les cinc de la PAH, segur que les heu sentit, desgraciadament les hem d’estar repetint una vegada i una altra, i ens agradaria poder dir que ja les hem aconseguit. Però no és així, per tant, tornem a ser aquí per exposar-ho ara d’una manera resumida. Són cinc demandes:La dació en pagament retroactiva; i junt amb la dació tota una altra sèrie de mesures de segona oportunitat per aquelles persones que han quedat sense casa i a sobre endeutades de per vida, no per culpa seva, no per haver estirat més el braç que la màniga, sinó perquè ha estat una gran estafa tot això. La segona de les exigències és el lloguer assequible.Aturar els desnonaments en tercer lloc.Treballar per l’habitatge social.I també, i se’n parla més últimament: subministraments bàsics garantits. Cal combatre també, com una de les qüestions relacionades amb l’habitatge, contra la pobresa energètica.Són mesures que fa temps que repetim, cal mobilitzar els pisos buits, no pot ser que tinguem un estoc d’habitatges buits, un mínim d’habitatge social –Espanya té encara no un 2% d’habitatge social o habitatge protegit, en comparació al 18%, que és la mitjana europea-. Hem de fer front a tot això i tenim els recursos per fer-ho. Tenim un pilot de pisos buits en mans d’entitats bancàries que han estat grans còmplices d’aquesta gran estafa, i no podem esperar més, s’ha de mobilitzar tot aquest parc. Per tant, demanem als partits que esteu aquí, especialment als que presenteu candidatura a les eleccions estatals properes, que incorporeu aquestes demandes de la PAH als vostres programes i demaneu als vostres partits que lluitin aferrissadament perquè no es pot esperar més. És un dret bàsic, és un dret de dignitat humana. Per altra banda, a Catalunya tenim des de l’agost passat, està vigent des del 6 d’agost, la Llei 24/2015, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i contra la pobresa energètica, fruit de la mobilització ciutadana que sempre, i cal remarcar-ho i donar-hi suport sempre, va al davant de les institucions, fruit d’una ILP que va impulsar la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Finalment, i com acostuma a passar poc en casos d’iniciatives legislatives populars, però finalment aquesta ha pogut veure la llum i veure’s traduïda en una llei. Una llei que trasllada als ajuntaments moltes responsabilitats, una especialment important per nosaltres en relació amb aquestes exigències PAH que dèiem, és la mobilització dels pisos buits. Teniu una eina nova, teniu la cessió obligatòria que facilita molt més que tots aquells pisos que fa més de dos anys que estan buits en mans de grans tenidors d’habitatges, com són les entitats bancàries, els fons d’inversió, els fons voltor, la SAREB, ja no estiguin més buits i estiguin a disposició de la ciutadania.


0S38013U0T5N0T3003MJ

110

Vic té necessitat d’habitatge, i quan la PAH parlem de necessitat d’habitatge no només parlem d’aquells desnonaments que s’aturen a última hora davant d’una porta, havent de desobeir malgrat la Llei mordassa, sinó totes aquelles persones que estan en procés de pèrdua, en procés d’execució hipotecària, però també que no estan tenint l’oportunitat d’accedir a l’habitatge perquè és massa car, perquè no hi ha habitatge social, com és el cas d’en Julio, un company nostre de la PAH de Vic, que està a punt de signar, de fer un pagament del seu habitatge, on hi viuen vuit persones en un habitatge de dues habitacions, sí, l’amuntegament de persones també és un problema d’habitatge, i des de l’Ajuntament de Vic no se li està donant resposta. Hi ha casos a Vic, hi ha gent que necessita habitatge i tenim les eines, tenim la Llei 24/2015. Remarcar això, que tenim les eines, demanar-vos si us plau que apliqueu la llei, que les lleis són per això, no s’apliquen a discreció, s’apliquen perquè són llei i són vàlides per totes, doncs que poseu en marxa totes les mesures que li correspon als ajuntaments, especialment mobilitzar els pisos buits per donar resposta a tota la gent de Vic que necessita habitatge. La PAH continuarem fent seguiment de l’aplicació d’aquesta llei, en som els impulsors, continuarem vigents fins que no hi hagi gent sense casa i cases sense gent. Gràcies.

Sra. Balasch: Primer de tot donar les gràcies a la PAH per ser aquí i per venir-nos a explicar tota aquesta problemàtica. Evidentment el nostre vot serà a favor de la moció, ja que davant de la vulneració d’un dret fonamental de la ciutadania com és l’habitatge, aquesta ha anat molts cops per davant de les institucions. Fa anys que entitats com vosaltres, com la PAH, les associacions de veïns, estan defensant la ciutadania d’unes lleis profundament injustes, que no tenen comparativa amb altres lleis dels països europeus que ens envolten. Per tant, ja és hora que es canviïn i es posin els drets de les persones per davant de totes les prioritats financeres. La moció em sembla que ha quedat molt clara i em sembla que afegir més coses és absurd. Aquest grup ja s’ha posicionat al costat de la PAH i les associacions de veïns cada vegada que s’ha exposat als anteriors plens i, per tant, el nostre vot serà favorable. Us torno a donar les gràcies.

Sra. Blázquez: Poca cosa tenim més a dir, després del que la representant de la PAH, la Maira, ja ha dit. És un moviment social que ens representa al 100% i és un referent en les polítiques d’habitatge que nosaltres volem, o sigui, ens representen al 100%, ja ho sabeu. A més a més han demostrat com les persones unides i organitzades per una mateixa causa de manera horitzontal i assembleària poden aconseguir coses com aturar milers de desnonaments per impagament de la hipoteca, però també per impagaments de lloguers. Han impulsat i tirat endavant ILP que garanteixen dret a l’habitatge digne, però també contra la pobresa energètica. Som conscients que cal garantir unes mesures de mínims per fer front a l’emergència habitacional, com són les mesures de segona oportunitat, de lloguer digne, d’habitatge garantit i de subministraments bàsics que proposa aquesta moció de la PAH. Llavors, jo crec que és evident i també ho han comentat, que tenim les eines, i a més a més no falten recursos; al final es veu que tot depèn de la voluntat política. Tenim, a més a més de la llei, mig milió de pisos buits a tot Catalunya, més de 2.600 a Vic, i només fent ús dels pisos buits en poder de la banca, no caldria que cap persona quedés sense casa. Tenim


0S38013U0T5N0T3003MJ

111

unes companyies de subministraments que tenen milers i milers de beneficis, i què menys que aportin, com qualsevol de nosaltres, una mica d’aquests beneficis als talls d’aquests subministraments. Entre tots hem de fer front a aquesta problemàtica tan greu, i és evident i fa temps que s’està demostrant que la ciutadania va per davant de les institucions i s’ha d’estar una miqueta a l’alçada. Només gràcies i moltes gràcies PAH.

Sr. Anglada: No és la primera vegada que es discuteixen en aquesta Sala de Plens alguna de les mocions de la PAH. En el passat mandat, quan s’havia presentat alguna moció, normalment sempre hi havíem donat suport, i avui també donarem suport a aquesta moció que ens han presentat i ens ha explicat la representant de la PAH. Dir que compartim, podríem dir al 100%, el que ha explicat, però crec que també s’hauria de dir que s’ha avançat en molts aspectes en aquest sentit. Hi ha coses que possiblement ja s’estan fent, no tan sols des dels ajuntaments sinó a través del Parlament de Catalunya. És evident que encara s’hi ha de continuar treballant més, perquè estem parlant d’uns problemes que afecten moltes persones del nostre país. I crec que compartiria una de les coses que ha dit aquí l’exponent de la moció, de què... no sé si tindran temps, perquè ja hem entrat en campanya electoral i els programes dels partits polítics estan tots fets. Possiblement aquesta responsabilitat de totes aquestes famílies que passen aquesta... a través de la crisi que hem tingut a casa nostra, potser sí que estaria bé que els partits que tenen representació al Parlament de Catalunya haurien d’incidir més en aquest aspecte, com és l’energia i la falta d’habitatge per tota aquesta gent. Per tant, jo crec que tot el que s’ha dit aquí està molt ben dit, ho han dit altres grups municipals, ho ha dit la que ha fet l’exposició de la moció, i el vot del grup municipal de Plataforma Vigatana serà favorable a aquesta proposta.

Sr. Martí: Un agraïment especial a la gent de la PAH, sobretot per la feina que fa. Segurament és d’aquells moviments socials que han identificat la ciutadania de manera directa, i de manera incansable continuen al peu del canó defensant els drets de molta gent que moltes vegades no es pot defensar. Nosaltres evidentment defensem els posicionaments que fa la PAH, és més, als nostres programes electorals, tant els d’Iniciativa com els d’En Comú Podem, presentem una bateria de propostes en matèria d’habitatge en aquestes eleccions, en què es posa de manifest que avui és una qüestió estrictament política i de voluntat política. Alguna de les propostes que es posen sobre la taula es podrien fer en dos minuts, canviant la Llei hipotecària des de Madrid, i fins i tot la mobilització del parc públic d’habitatge, si el delegat d’Hisenda de l’Estat espanyol fes un decret en el qual es mobilitzés un percentatge important del parc d’habitatge buit dels bancs i de la SAREB, que en el fons és propietat de l’Estat perquè ha estat finançat pel govern del Partit Popular; és evident que això se solucionaria. També s’ha fet referència a la Llei 24/2015 del mes de juliol, en la qual és evident que es fa un pas important per dir que en aquest país no hi pot haver més desnonaments, que qualsevol persona que no tingui habitatge ha de poder accedir al parc públic d’habitatge, i s’ha de mobilitzar el parc d’habitatges buits que tenen avui les entitats financeres. Però també és evident que el Parlament i la Generalitat, en aquest cas, ha traslladat la patata calenta als ajuntaments, moltes vegades amb més competències de les que hauria


0S38013U0T5N0T3003MJ

112

d’assumir, amb molt pocs recursos, i han de trencar-se la cara davant dels delegats de les entitats financeres. En aquest cas jo crec que és bo que el Ple també manifesti la seva voluntat d’estar al peu del canó en aquest tema. Ja li he traslladat al senyor Àlvar Solà i al senyor Titi Roca que en aquest tema ens tindrà al seu costat, i si s’ha d’anar a partir-se la cara amb els representants dels bancs d’aquesta ciutat, doncs que es pugui fer, però és evident que els ajuntaments, un ajuntament com Vic encara té possibilitats de fer alguna pressió, però ajuntaments petits d’aquesta comarca ho tenen molt més difícil davant de les entitats financeres. Per tant, el que hi hauria d’haver aquí és una proposta per part del govern de la Generalitat que forcés els bancs a cedir els habitatges buits. Per altra banda, la Llei de subministraments energètics diu que les empreses, les grans multinacionals energètiques haurien de fer front a la situació de pobresa energètica pagant part de les tarifes, però no explica ni com ni quan i, per tant, no deixa de ser moltes vegades un brindis al sol, depenent només de la voluntat política dels interlocutors que es tinguin al davant. Per tant, és una llei amb molt bones intencions, pocs recursos, i deixa bastant desemparats els ajuntaments.

Sr. Roca: Primer de tot gràcies a la PAH per ser aquí. Però abans de començar m’agradaria dir una cosa, i és fer constar que no entenem per què només us dirigiu a un partit polític de tot l’Ajuntament per presentar aquesta moció. Crec que sense cap excepció de cap altre partit tots tenim consideració i delicadesa, com s’ha expressat aquí avui, en el tema de l’habitatge. Penso que hagués set millor proposar-la a tots i presentar-la conjuntament des del principi, perquè pel que veig tots tenim sensibilitat en aquest tema. Entenem que el tema del dret a l’habitatge, com molts altres temes imprescindibles, s’han de treballar conjuntament, col·laborant d’una manera màxima, propera i directa, i és per això que des del primer dia del present mandat, l’equip de govern es va asseure amb vosaltres, representants de la PAH a Vic, per tal que estiguéssiu a la taula de treball de l’habitatge. Per aquest motiu no entenem que se’ns presenti una moció sense cap tipus de coneixement previ. Dit això, aprofito avui per demanar aquest feedback que entenc que demanàveu vosaltres, perquè sense col·laboració per les dues bandes el treball i el bon treball serà molt més difícil. Fent consideració a la moció, ens consta que la Generalitat de Catalunya ja està treballant activament en una nova llei reguladora del dret a l’habitatge. La vigent llei de moment ens dóna armes per exercir moltes polítiques d’habitatge, si bé és cert que el decret llei 24/2015 dóna mecanismes més ràpids i directrius més clares quant a la seva aplicació. La vigent llei 18/2007 té durada definida i a més l’avala un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que va dir que no era inconstitucional quant a competències ni vulnerava l’article 33 de la Constitució. Per contra, el decret llei 24/2015 té una vigència temporal de sis anys i a dia d’avui el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat quant a la seva constitucionalitat. Amb això estem d’acord que caldria una llei reguladora pel dret a l’habitatge que refongués tots els textos que avui estan vigents i que s’estan tramitant aquest any, i creiem que hauria de ser en un sol text. Amb tot això dir que nosaltres, per descomptat, el nostre vot serà a favor.També per acabar, diria que s’ha de tenir molta cura quan es fan afirmacions. S’ha dit que


0S38013U0T5N0T3003MJ

113

des de l’Ajuntament no s’havia rebut una persona que té una dificultat o que té un problema d’habitatge, i és totalment fals. Tots els tècnics, des de l’Oficina de l’Habitatge, com Benestar Social, com des de l’Oficina d’Intermediació Hipotecària s’ha rebut diverses vegades i s’ha tractat el tema. L’Ajuntament el que farà és rebre tothom que tingui dificultats per l’habitatge que entri dintre dels requisits, perquè se’ls ajudarà tal com ha de ser. No podem caure en un tema com aquest, de tu sí, tu no. No som ningú per posar a davant d’un altre, tu sí, tu no, sinó que tothom que ho necessiti se l’ha d’ajudar.

Sra. Alcaldessa: Crec que com l’altra moció que han presentat també serà aprovada per unanimitat, però igualment, perquè la PAH tingui constància de la sensibilitat que hi ha en aquest consistori, passem a votació.Passem a votació, ja. Senyora Blázquez, això s’havia d’haver preparat abans. Ara passem a votació, si us plau. Ja que hem permès això... Vostès no tenen la paraula si no els hi dono. És a dir, han tingut la possibilitat i això s’havia d’haver preparat abans, ja saben com funciona i no és la primera vegada que ho hem fet així.

QUEDA APROVADA PER UNANIMITAT

24.- MOCIÓ DE CAPGIREM VIC INSTANT LA NO APLICACIÓ DE LA LOMCE, LA DEROGACIÓ DE LA LEC I UNA NOVA LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA

La LOMCE situa el català com una llengua residual i ataca el model d’immersió lingüística, que ha estat lloat internacionalment i ha demostrat la seva eficàcia tant pel que fa a l’aprenentatge del català i del castellà com pel que fa a la cohesió social.

La LOMCE, i també la LEC, eliminen el caràcter d’òrgans representatius i de govern dels Consells Escolars de centre tot menystenint el debat entre els diferents sectors de la comunitat educativa: família, professorat, alumnat, etc., i impedint la possibilitat que la direcció sigui resultat d’un procés d’elecció democràtica. Defensem la gestió democràtica i participativa dels centres educatius, contra formes de gestió i d’organització jeràrquiques, autoritàries i empresarials que deixen els consells escolars i els claustres sense poder de decisió.

La LOMCE i la LEC promouen, com a proposta de “millora”, la competència entre alumnat, entre docents i entre centres, en clara oposició als models de cooperació i de solidaritat que s’han defensat sempre des de les pedagogies més avançades i actives. Es tracta d’un model autoritari de direcció de centres lligat a formes de selecció de personal discrecionals i opaques.

L’escola pública ha d’estar dotada amb el finançament suficient. Cal un pressupost destinat a educació d’un mínim del 6% del PIB, que ens posi al nivell de la mitjana europea. El capital privat no pot ser una font de recursos per a l’ensenyament públic (publicitat, lloguer


0S38013U0T5N0T3003MJ

114

d’instal·lacions, esponsorització, acceptació de dotacions a partir de convenis amb fundacions privades (Botín, BBVA...) ni el capital públic pot ser font de finançament privat. Tant la LOMCE com la LEC propicien un model d’educació encarat a la privatització de la gestió dels centres públics amb la incorporació de convenis amb empreses externes. La LOMCE representa una clau de volta més en el procés de privatització, mercantilització i degradació democràtica de l'escola pública que ja havia encetat la LEC.

La LEC ha propiciat el creixement de la desigualtat entre els centres de titularitat pública i els concertats de titularitat privada. La LOMCE ho afavoreix encara més.

Les condicions laborals del professorat han de ser dignes amb jornades de treball a temps complet o a mitja jornada. S’ha de garantir la conciliació del temps laboral i familiar dels treballadors i treballadores dels centres. Els processos d’accés a la funció pública educativa i de provisió dels llocs de treball han d’estar subjectes a criteris objectius i transparents, que garanteixin la igualtat d’oportunitats, així com la independència i lliure opinió sobre els criteris pedagògics i organitzatius per part de tots i totes les professionals dels centres educatius.

Ambdues lleis manifesten una obsessió malaltissa pels rànquings quantitatius i les avaluacions, de manera que fomenten la selecció i/o segregació segons uns resultats. Rebutgem que puguin servir també de base per a la modificació de currículums, per a determinar l’estructura i les formes de treball dels centres públics i com a instruments de determinació del salari del professorat, de rànquings de centres i de diferenciació de recursos en base als millors resultats, ja que això genera la necessitat de competir i no col·laborar.

El model d’itineraris imposat per la LOMCE discrimina i/o segrega l’alumnat amb més dificultats i promou la selecció prematura en funció de determinats resultats quantitatius. El procés de preinscripció ha d’evitar la segregació (promoció de centres d’elit mantinguts amb fons públics) o guetització de centres de la zona educativa. Cal apostar per l’oferta de places públiques i abocar més recursos per a qui més els necessiten.

La LOMCE suposa una recentralització i uniformització curricular i avaluadora, ja que es reserva la potestat d’elaborar els continguts curriculars de les àrees troncals i avaluar-les des de Madrid amb la introducció d’un sistema de revàlides nacionals.

La LOMCE imposa la religió en el currículum com a matèria avaluable, introduint un dels elements més rancis de la dreta espanyola conservadora, centralista, i homogeneïtzadora, sota un vernís "modernitzador" i obligant les famílies a triar entre l’assignatura de religió catòlica i una altra assignatura que s'anomena “Valores sociales y cívicos” o “Valores éticos”, segons l’etapa. Això fins i tot suposa una vulneració del què el Tribunal Suprem ha establert reconeixent el dret dels alumnes a no haver de fer una alternativa concreta a l’assignatura de religió.


0S38013U0T5N0T3003MJ

115

L’Assemblea Groga, que agrupa pares i mares, alumnat i professorat, amb el suport de 165 entitats cíviques, Ampes, sindicats i partits, ha impulsat una Iniciativa Legislativa Popular, per tal que el Parlament de Catalunya aprovi una Llei del Sistema Educatiu de Catalunya, sota els principis de democràcia, laïcitat, gratuïtat, coeducació, inclusió, no-discriminació i de qualitat. Aquesta ILP ve motivada perquè tant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) no garanteixen el dret a l’educació pública des de la llar d’infants fins a la universitat, no afavoreixen una formació de qualitat, contràriament al que proclamen, i tenen les característiques negatives que s´han esmentat.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal CAPGIREM VIC proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

1) Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya que no apliqui la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE).

2) Instar la comunitat educativa dels centres Vic a desobeir la llei Wert, adherir-se a la Xarxa d’Escoles insubmises i buscar acords consensuats entre els diferents sectors en el marc dels Consells Escolars i dels Claustre per a deixar sense efecte els aspectes negatius que tenen en comú tant la LOMCE com la LEC.

3) Instar el Parlament a debatre una nova Llei del Sistema Educatiu de Catalunya que derogui l’actual Llei d’Educació (LEC) tal com demana la Iniciativa Legislativa Popular corresponent.

4) Donar suport i cobertura jurídica des de l’Ajuntament de Vic als centres educatius i famílies de la ciutat que exerceixin alguna forma de desobediència i proposar, l’autoinculpació, extensiva a la ciutadania, de tots els càrrecs electes del consistori, davant de qualsevol sanció administrativa o judicial que, per aquell motiu, es pugui produir contra membres de la comunitat.

5) Fer arribar aquests acords, al Parlament i Govern de Catalunya, a la Comunitat Educativa de la Ciutat i a la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular.


Sr. Coma: Ara em tallarà, però he de dir que és una llàstima que no es permeti la contrarèplica a les entitats que presenten mocions.


0S38013U0T5N0T3003MJ

116

Sra. Alcaldessa: Senyor Coma, primer de tot dir que tenim un ROM per aprovar, i quan estigui aprovat... Des del moment que deixem parlar a uns de fora, vostès haurien d’acceptar-ho, saben les normes del joc i ho hem fet sempre així. Llavors, el que no val és vostè fer la rèplica.

Sr. Coma: Presentem aquesta moció perquè des de CAPGIREM VIC volem que aquest Ajuntament insti el Govern de la Generalitat de Catalunya a no aplicar Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) i que també insti el Parlament de Catalunya a debatre una nova Llei del Sistema Educatiu de Catalunya, sota els principis de democràcia, laïcitat, gratuïtat, coeducació, inclusió, no-discriminació i qualitat, que derogui l’actual Llei d’Educació (LEC) tal com demana la Iniciativa Legislativa Popular promoguda des del’Assemblea Groga. Alhora, també volem que des de l’Ajuntament s’insti els diferents centres de la comunitat educativa dels centres Vic a desobeir la llei Wert, adherir-se a la Xarxa d’Escoles Insubmises i buscar acords consensuats entre els diferents sectors en el marc dels consells escolars i dels claustres per deixar sense efectes els aspectes negatius que tenen en comú tant la LOMCE com la LEC. Entenem que des de l’Ajuntament cal donar suport i cobertura jurídica als centres educatius i famílies de la ciutat que exerceixin alguna forma de desobediència. En cas de sancions, pensem que caldria proposar i promoure totes les formes de solidaritat possibles, començant per les autoinculpacions. Nosaltres creiem que sobren els motius per defensar i votar a favor aquesta moció, i ara n’enumeraré uns quants:Primer, dir que la Llei Wert, la LOMCE, situa el català com una llengua residual i ataca el nostre model d’immersió lingüística, que ha estat lloat internacionalment i que ha demostrat la seva eficàcia tant pel que fa a l’aprenentatge del català i del castellà com pel que fa a la cohesió social. Hem de recordar que a Catalunya es treuen millors notes en castellà que a la mitjana de l’Estat espanyol. També la LOMCE i la LEC eliminen el caràcter d’òrgans representatius i de govern dels consells escolars de centre tot menystenint el debat entre els diferents sectors de la comunitat educativa: família, professorat, alumnat, etc., impedint així la possibilitat que la direcció del centre sigui resultat d’un procés d’elecció democràtica. Un altre punt que creiem que és important destacar és que tant la LOMCE com la LEC promouen la competència entre l’alumnat, entre docents i entre centres, en clara oposició als models de cooperació i de solidaritat que s’han defensat sempre des de les pedagogies més avançades i actives. Es tracta d’un model competitiu que no subscrivim de cap de les maneres, en lloc de cooperatiu.Ambdues lleis manifesten una obsessió malaltissa pels rànquings quantitatius i les avaluacions, de manera que fomenten la selecció i/o segregació segons uns resultats altament determinats per les desigualtats socials i econòmiques pròpies del sistema capitalista en què vivim. El model d’itineraris imposat per la LOMCE discrimina i/o segrega l’alumnat amb més dificultats i promou la selecció prematura en funció de resultats totalment quantitatius.Nosaltres defensem també, a través d’aquesta iniciativa legislativa popular, que es destini a


0S38013U0T5N0T3003MJ

117

l’educació un mínim del 6% del PIB. És curiós, perquè això és el que incloïa la LEC, una llei que es va aprovar l’any 2009 i que deia que en el termini màxim de vuit anys es destinaria el 6% del PIB català a l’educació. Doncs bé, a 2009 s’hi destinava el 4,18%, el mateix que al 2011, contraposant-ho a la Unió Europea, que s’hi destina el 5,25%. A Finlàndia, aquest país que tant ens mirem en termes educatius, s’hi destina el 6,48% a 2011 i el 7,22% a 2012. Quedem molt lluny dels nostres referents.Nosaltres entenem que aquestes dues lleis potencien que el capital privat sigui una font de recursos per l’ensenyament públic, i alhora, que el capital públic pugui ser una font de finançament privat. Estem en contra de què es vinculi el capital privat amb el desenvolupament de l’educació al nostre país.Ambdues lleis propicien, també, un model d’educació que va clarament encarat a la privatització de la gestió dels centres públics amb la incorporació de convenis amb empreses externes. També creiem que això s’ha de repensar i s’ha de reformular amb una nova llei d’educació.I ja per acabar, dir que la LOMCE suposa una recentralització i una uniformització curricular i avaluadora, ja que es reserva la potestat d’elaborar els continguts curriculars de les àrees troncals i avaluar-les des de Madrid amb la introducció d’un sistema de revàlides nacionals, enteses com a espanyoles.La LOMCE, a més, imposa la religió en el currículum com a matèria avaluable.És per tots aquests motius que nosaltres entenem que, per una banda, cal desobeir la LOMCE i, per altra banda, instar el Parlament a què tiri endavant la ILP que es va entrar, i es debati un nou sistema d’educació pel conjunt de Catalunya.

Sr. Garcia: El nostre grup municipal s’abstindrà, i n’exposem els tres motius principals que ho justifiquen:En primer lloc, cal recordar que el Pacte Nacional per l’Educació ja va posar d’acord la immensa majoria del sector de l’educació, si bé és cert que a l’hora de la veritat la LEC no va tenir tots els suports. Però recordem que hi van votar a favor ERC, PSC, CiU, i ICV ho va fer parcialment, i els sindicats del sector s’hi van mostrar en contra. En segon lloc, no podem posar la LOMCE i la LEC al mateix sac: la LOMCE és una imposició del Partit Popular, mentre la LEC va obtenir un ampli suport parlamentari. A tall d’exemple, la LOMCE busca suprimir la immersió lingüística, com ja ha explicat el regidor Coma, i la LEC, en canvi, aconsegueix blindar-la. En tercer lloc, l’objectiu d’ERC és la redacció d’una Llei Orgànica d’Educació de Catalunya que estructuri el sistema educatiu de la República catalana millorant determinats aspectes de la LEC. Però en el camí cap a la República, entenem que la LEC és la nostra protecció contra la LOMCE. Derogar la LEC equival a derogar la immersió lingüística mentre no s’aprovi una nova llei.Estem totalment a favor de desobeir la LOMCE i donar cobertura legal a les escoles que ho facin, però estem en contra de derogar la LEC. Per tant, ens abstenim.

Sr. Anglada: Nosaltres sempre hem defensat i defensarem un sistema educatiu propi a Catalunya. Al mateix temps, sempre ens hem oposat a la LOMCE, o el que és igual, la Llei


0S38013U0T5N0T3003MJ

118

Wert, una llei absolutament infame i absurda, tal com hem manifestat en d’altres ocasions, ja que la llengua preferent a Catalunya és el català, clar i senzill. Ningú té cap dret a negar la llengua materna, i l’exministre Wert es va atrevir a equiparar l’ensenyament del català a la categoria de quarta llengua. Insisteixo: cap, cap. Cal respectar al màxim la nostra identitat i la nostra llengua, no es pot marginar cap llengua. També cal recordar que l’actual alcaldessa, el 16 de setembre de 2014, en una entrevista als mitjans de comunicació, assenyalava: “La Llei Wert tindrà un impacte molt limitat a les aules de Vic”. Esperem que així hagi estat. Per altre cantó tenim que la moció també sol·licita la derogació de la LEC. Aquesta llei no és cap llei imposada pel Govern espanyol, sinó que és una llei aprovada al Parlament de Catalunya per una àmplia majoria dels seus diputats, tal com s’ha dit aquí fa uns moments. La llei desenvolupa i concreta les competències d’educació que té Catalunya en virtut del seu estatut i en base també al Pacte Nacional de l’Educació. És cert, però, que hi ha un recurs admès a tràmit i pendent de resolució, però fins la resolució del recurs, la llei continua vigent. Per tant, ens sembla molt bé sol·licitar la no aplicació de la LOMCE, però no exagerem amb la LEC, que fa una aposta decidida per la normalització de la gestió dels centres públics. També garanteix proximitat entre les administracions locals i els proporciona poder participar en la presa de decisions a propòsit de l’educació en el seu àmbit territorial, i un munt d’avantatges més, però pel que sembla, a aquests de Capgirem no els està mai res bé. Vostès estan instal·lats en la cultura del no, com he dit en altres ocasions, i no hi ha res a pelar, sigui el que sigui. Si no ve de les seves entranyes tot és dolent o no serveix absolutament per res. Per tant, com que no compartim la majoria d’acords d’aquesta moció, i fent cas de l’informe de la secretària, que adverteix que no es poden avalar jurídicament els acords d’aquesta moció que insten a donar suport jurídic per incomplir una llei, el nostre vot serà contrari a la moció.

Sr. Martí: Llegida la moció atentament a mi també em provoca una certa divisió d’opinions. Com s’ha dit, s’ha volgut posar al mateix sac la LOMCE i la LEC, i a mi em sembla que hauríem de ser una miqueta més justos. La LEC fa set o vuit anys que es va aprovar, amb una majoria legitimada per una part del Parlament, i com saben, també, el nostre partit es va abstenir, perquè enteníem que es feien excessives concessions cap a un model d’escola que nosaltres no en som partidaris, però que respectem, i és que en aquest país també hi haaquest model educatiu, al qual molta gent accedeix. Jo sempre he anat a l’escola pública, he anat a un institut públic, he anat a la universitat pública, i espero que els meus fills puguin anar a l’escola pública d’aquesta ciutat, perquè crec que és el millor model educatiu que es pot donar. Ara, d’altra gent defensa altres models educatius. Jo sempre he defensat que hem de començar a parlar d’escoles de servei públic, amb diferents models de gestió, però escoles de servei públic. A mi se’m posa sobre la taula una sèrie de coses que són competència de la Generalitat, perquè avui el Departament d’Ensenyament està aplicant la LOMCE, fa la prova a tercer d’ESO, si no m’equivoco, que és una imposició que ha fet precisament la Llei Wert. Evidentment jo crec que el que hauríem de fer és exigir-los-hi, vostès tenen influència entenc jo al Parlament de Catalunya, i una de les coses que han d’exigir a CiU o a Junts pel Sí


0S38013U0T5N0T3003MJ

119

és que hi hagi una absoluta derogació o no aplicació de la Llei Wert. Per altra banda, en el tema de la Llei d’educació, entenc el que demana la ILP d’intentar posar a debat aquests models de gestió que es van avalar des de la LEC, que és totalment legítim que es pugui discutir, el que no crec és que s’hagi de censurar tot el que es va fer a la LEC. Jo crec que algunes de les coses de la LEC van ser positives, va haver-hi el Pacte Nacional de l’Educació que va agrupar moltíssima gent. Però en ares a què això prosperi i no per voler derogar la LEC, però sí perquè aquest debat sigui vigent i sigui possible en el Parlament de Catalunya, jo avui els votaré a favor aquesta moció, tot i que partia d’una abstenció.

Sr. Solà: Nosaltres votarem en contra de la moció. Quant als acords proposats números 1 i 3, ja van ser debatuts fa menys d’un any per aquest Ple, exactament el dia 19 de gener d’aquest any, i van ser rebutjats. Havent transcorregut menys d’un any, per coherència, ens mantindrem votant en contra d’aquests punts. Quant al punt 2, tal com han dit altres grups, no podem posar al mateix sac la LEC i la LOMCE. Estaríem d’acord amb vostès en què la LOMCE és un atac a l'autogovern de Catalunya, és un atac contra el nostre model educatiu i lingüístic que des de fa més de 30 anys garanteix el coneixement equivalent del català i el castellà, i és també un atac a la comunitat educativa, ja que anteposa criteris polítics i partidistes als pedagògics, tècnics i acadèmics. Ara bé, nosaltres defensem la validesa de la LEC aprovada pel govern tripartit, que no era pas el nostre, però que amb la seva aprovació es va buscar un consens i va ser votada per un 80% dels diputats del Parlament. Sobre l’apartat 4, com a ajuntament no podem donar suport ni cobertura jurídica als centres i les famílies que exerceixin la desobediència, ni tenim competències educatives ni volem que amb la desobediència els nostres alumnes quedin sense títol. Hi ha altres formes de lluitar contra la Llei Wert, com ha manifestat fins i tot el senyor Martí. Per tots aquests motius, i tal com he dit abans, nosaltres votarem en contra d’aquesta moció.

Sr. Coma: Diferents coses. Primer comentar-los-hi que nosaltres el que demanem és instar el Parlament a què es debati la ILP, que gent del seu partit hi ha donat suport públic, com la mateixa Marta Rovira. Ens sobta que no hi estiguin a favor quan alguns actors del partit han ajudat a tirar endavant la ILP. Després dir que nosaltres ja preveiem aquest argument de barrejar la LOMCE i la LEC, però molts cops tenim la sensació que s’ataca molt fort la LOMCE pel simple fet que és espanyola, no només perquè envaeix competències de la Generalitat de Catalunya, sinó perquè és espanyola, i nosaltres al què també estem en contra és a posicionaments que fa la LOMCE que són calcats a la LEC. De fet, gairebé el 80% d’articles d’una llei es traspassen a l’altra, accentuant-los en molts casos, però aquí podríem haver fet l’exercici de llegir articles de la LOMCE en català i de la LEC en castellà, i la gent s’hagués posicionat en funció de l’idioma, no en funció del que s’estava llegint, i nosaltres pensem que això és un problema que cal subratllar. Després dir que ambdues lleis, per exemple, reforcen tot el que són les línies concertades de l’educació, i nosaltres volem desconcertar certament els Països Catalans. Volem acabar amb els concerts en els sistemes educatius, en els centres educatius, perquè nosaltres creiem en una educació i en una escola pública 100%


0S38013U0T5N0T3003MJ

120

i en català. Per exemple, aquí ens trobem en una ciutat que a P3 tens 11 línies d’escola concertada per 10 de pública, i això no s’aguanta per enlloc, això és una clara indicació de cap on va la línia ideològica i política de l’educació en aquesta ciutat. Ens sobta que defensem així des de les esquerres, que es defensi aquest consens amb CiU, en un tema tan, tan sensible ideològicament, també, de quin és el model educatiu. Ens sobta que es defensi la LEC que, per cert, com hem dit, no compleix els objectius de destinació de PIB del 6%, sinó que es queda amb el 4%, gairebé la meitat que Finlàndia. Després, nosaltres creiem que la desobediència és una eina totalment útil, necessària i imprescindible davant de lleis injustes, i la Llei Wert és una llei totalment injusta, i tingui o no tingui competències aquest consistori, nosaltres creiem que s’haurien de dedicar tots els esforços possibles per cobrir, donar suport i per estar al costat dels centres que decidissin lliurement desobeir una llei que ens envaeix com a país, com a poble i que maltracta la nostra llengua com a les pitjors èpoques. Fins aquí, lamentar l’abstenció d’ERC i el vot en contra de CIU.

QUEDA REBUTJADA PER 5 VOTS A FAVOR (CAPGIREM I VIC PER TOTS), 11 EN CONTRA (CIU, PSC I PLVI), I 5 ABSTENCIONS (ERC)

25.- MOCIÓ DE PLATAFORMA VIGATANA PER LA REALITZACIÓ D'UN PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA RECOLLIDA DE RESIDUS PORTA A PORTA

El passat mes de novembre, una delegació d’aquest consistori va visitar la localitat italiana de Parma per tal de conèixer l’experiència de recollida de residus porta a porta en una gran ciutat.

L’equip de govern de la nostra ciutat format per (CiU i PSC) sembla estar decidit a implantar aquest nou model a la nostra ciutat i té previst portar el debat sobre el nou model de recollida de residus porta a porta al ple del mes de gener.

Atès que la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local (Vigent fins el 02 d’octubre de 2016), en el seu article 71, diu:

De conformitat amb la legislació de l’Estat i de la Comunitat Autònoma, quan aquesta tingui competència estatuàriament atribuïda per a això, els alcaldes, amb l’acord previ per majoria absoluta del ple i autorització del Govern de la Nació, podran sotmetre a consulta popular aquells assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que sigui d’especial rellevància per als interessos dels veïns, amb excepció dels relatius a la Hisenda Local.

Atès que la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, preveu diverses modalitats participatives per dur a terme consultes a la ciutadania.

Atès que estem parlant d’un projecte d’una gran envergadura que afecta directament a tots


0S38013U0T5N0T3003MJ

121

els ciutadans.

Atès que aquest nou model de recollida de residus porta a porta és un projecte d’especial rellevància per als interessos de tota la comunitat de veïns de la nostra ciutat.

Atès que aquest Ajuntament també impulsarà dos processos participatius a la nostra ciutat, un relacionat amb la mobilitat de l’Eixample Morató i l’altre per tal de revisar el model de gestió de l’Atlàntida.

Per això, el grup municipal de Plataforma Vigatana proposa al ple l’adopció del següent acord:

1.- Impulsar un procés participatiu amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la ciutadania entorn el nou projecte de recollida de residus porta a porta a la nostra ciutat abans de que aquest sigui aprovat pel ple.


Sr. Anglada: Aquesta moció que presenta avui el grup municipal de PLVI no és per demanar si els representants dels grups polítics d’aquest consistori estan a favor o en contra del nou model de recollida de residus, l’anomenat porta a porta -el senyor Serrat està parant molta atenció perquè ell el coneix molt bé-.Malgrat que vostès ja saben que un servidor s’ha mostrat sempre crític amb aquest nou model de recollida de residus, avui però, no entraré a fer cap mena de valoració ni en positiu ni en negatiu d’aquest nou sistema de recollida de residus, perquè evidentment ja tindrem temps de parlar-ne. Tal com deia un il·lustre o no tan il·lustre personatge de la política catalana, avui no toca o ara no toca. Per tant, el que demanem en aquesta moció no és res més que impulsar un procés participatiu amb l’objectiu de conèixer l’opinió de la ciutadania entorn aquest nou projecte de recollida de residus porta a porta a la nostra ciutat, abans que aquest sigui passat o aprovat pel plenari. Degut a la complexitat que pot tenir aquest nou sistema de recollida de residus i que, per tant, estem parlant d’un projecte d’una gran envergadura i d’especial rellevància pels interessos de tota la comunitat de veïns a la nostra ciutat, i que afecta directament tots els ciutadans, creiem del tot necessari escoltar la veu de tots els vigatans i vigatanes. Des que va sortir als mitjans de comunicació que l’equip de govern, format per CiU i el PSC, volien portar el porta a porta al Ple del mes de gener, han estat centenars els ciutadans que ens han fet arribar el seu rebuig i malestar per la implantació d’aquest model a la nostra ciutat. Estic segur que tant els regidors de l’equip de govern com els de l’oposició també han rebut crítiques per la implantació d’aquest model. Estic convençut també, que no sóc l’únic regidor d’aquest consistori que veu amb mals ulls aquest canvi que alguns pretenen fer. Als ciutadans de Vic se’ls convocarà a dos processos participatius: un relacionat amb la mobilitat de l’Eixample Morató, i l’altre per revisar el model de gestió de l’Atlàntida. És


0S38013U0T5N0T3003MJ

122

evident, doncs, i de sentit comú, que en un tema de tan calat per la nostra ciutat puguem escoltar la veu dels ciutadans abans de prendre cap determinació. Esperem que no sigui l’equip de govern qui s’oposi a voler escoltar l’opinió dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Entendríem doncs que ni l’equip de govern format per CiU i el PSC, com la majoria de partits de l’oposició, no haurien de tenir cap inconvenient de votar favorablement aquesta moció. Repeteixo: estem parlant d’un nou model de recollida de residus, que tal com he dit abans, és d’una especial rellevància pels interessos de tots els ciutadans de Vic. Per tant, no entendríem que vostès no volguessin donar l’oportunitat a què els vigatans poguessin opinar d’aquest canvi que pot afectar el futur d’aquesta ciutat.

Sr. Serrat: Nosaltres només voldríem matisar un parell de coses. La seva moció indueix molt a fer un procés de participació ciutadana que indueix cap a una consulta del sí o el no, i hi ha temes que no han d’anar amb aquesta polarització de les coses. Hem vist abans en altres temes que clarament hi ha coses que no són el sí o el no. Segurament si féssim un procés participatiu i li preguntéssim a la ciutadania si volem que vostè s’assegui en aquesta cadira que representa aquí, estic segur que sortiria que no. Però en canvi hi ha altres processos participatius, com són unes eleccions, en què hi ha una metodologia diferent per demanar a la gent si les coses han de ser d’una manera o d’una altra. Per tant, no tot procés participatiu vol dir que s’ha d’acabar amb una consulta. Nosaltres vam explicar, i així ho farem, portant al Ple la proposta d’anar al porta a porta i la implantació, el coneixement, ja vam explicar que era fet amb quatre fases. Cada una de les fases que explicàvem en la reunió amb tot el consistori, és fer participar la ciutadania en com veu les coses i en com veu aquesta idea i en explicar-los-hi el perquè anem cap a aquí. No només és una qüestió d’hàbits que s’han de canviar, sinó que també hem de formar i educar la gent en la gestió dels residus. Els residus no són responsabilitat del consistori sinó que són responsabilitat de cada un que els genera, i aquest canvi de metodologia és el que s’ha de treballar i estudiar molt. És una cosa molt llarga d’explicar i es necessiten recursos per fer-ho. Per tant, el procés participatiu que es farà, el debat amb la ciutadania, només es pot fer si s’aprova en el plenari la idea de caminar cap a la recollida dels residus porta a porta, perquè així obtindríem el finançament que està preestablert, preconcretat amb l’Agència de Residus i la Diputació, per fer totes aquestes quatre fases de formació, de pedagogia, de demanar a la ciutadania cap on volem anar. No és només una cosa de sí o no, sinó que és una cosa de formar i d’educar tota la ciutadania.

Sr. Anglada: Vostè ha posat un exemple que m’ha sobtat. Sí, possiblement si fessin un referèndum o una consulta de si la gent voldria que jo estigués en aquest plenari, possiblement podria sortir que no, però senyor Serrat, miri’s a vostè mateix. Estic convençudíssim que vostè va entrar a l’Ajuntament perquè van votar Convergència, perquè si es posés a votació de la ciutadania de Vic si el volen en aquest consistori o no, li garanteixo que sortiria un no amb majúscules com una casa de pagès. Dit això, m’estranya que vostès, que precisament han estat defensors del dret a decidir de Catalunya i volen que el poble de Catalunya decideixi un sí o un no, m’estranya que en un tema de calat per la ciutadania, no vulguin demanar l’opinió de la ciutadania de Vic. Se’m fa difícil pensar que Convergència Democràtica i el Partit Socialista neguin la veu dels ciutadans en un tema de tan calat com és


0S38013U0T5N0T3003MJ

123

aquest canvi de residus del porta a porta. Però bé, ja sabia que era molt difícil que aquesta moció prosperés i tirés endavant. De totes maneres, aprofito per dir a tots els ciutadans de Vic que evidentment nosaltres treballem perquè si realment la inquietud de la gent de Vic és en contra de fer aquest canvi de model, des de PLVI, encara que quedéssim sols, continuaríem lluitant per escoltar la veu i l’opinió de tots els vigatans i vigatanes. De totes maneres, l’equip de govern de l’altra legislatura estava formada per CiU i ERC, i aquesta està formada per CiU i el PSC, i pel que vaig intuint a les comissions i pels comentaris que m’estan arribant, sembla ser que en aquesta legislatura l’equip de govern de CiU i PSC no tindran els mateixos suports que havien tingut en la legislatura passada, i no sé per què. M’ho estic ensumant. Alguns perquè no ho veuran amb bons ulls, els altres perquè diran que aquest canvi de model no interessa a la ciutat de Vic i possiblement podrien perdre molts vots en unes futures eleccions, i evidentment aquests que ho volen capgirar tot, aquests no s’hi posaran d’acord tampoc, perquè sí que estan a favor del porta a porta, però no estaran a favor del model que vol implantar l’equip de govern, amb la qual cosa jo aprofito l’oportunitat per traslladar a tots els ciutadans de Vic que continuem treballant perquè no es faci aquest canvi de model de residus porta a porta, i que estiguin tranquils, que possiblement, pel que estic veient en aquest consistori dels demés grups municipals, aquest canvi de model no es podrà realitzar.

QUEDA REBUTJADA PER 1 VOT A FAVOR (PLVI), 14 EN CONTRA (CIU, CAPGIREM I PSC) I 6 ABSTENCIONS (ERC I VIC PER TOTS)

26.- MOCIÓ DE VIC PER TOTS PER A L'ARRANJAMENT DE VORERES I LA MILLORA URBANÍSTICA DE DIVERSOS CARRERS DE LA CIUTAT (CARRERS ADJACENTS A LA PL. OSONA, C. BOTÀNIC MICÓ, C. RAFAEL DE CASANOVA, C. STA. ANNA, PTGE. D'OLOST, TRAMS DEL CAMÍ DE L'ESCORIAL I TRAMS DEL C. ST. JORDI)

Atès que a la ciutat de Vic existeixen encara un conjunt de carrers amb dèficits urbanístics o que presenten una sèrie de desperfectes (inexistència de vorera, carrers sense asfaltar, desnivells pronunciats, finalització de la pròpia vorera de sobte) que obliguen als vianants a fer ús de la calçada, amb el risc per la seguretat viària que això suposa.

Atès que hem detectat que en els carrers adjacents a la Plaça Osona (C. Botànic Micó, C. Rafael Casanovas, C. Santa Anna), trams del C. Sant Jordi, al Passatge d’Olost, trams del C. del Camí de l’Escorial presenten dèficits urbanístics com la manca de voreres o en alguns casos les calçades encara estan sense asfaltar.

Atès que existeixen trams per on els vianants no poden circular amb seguretat degut a la manca de vorera o que allà on es disposa d'aquesta, no compleix l’amplada lliure mínima prevista a la legislació vigent en matèria de mobilitat i de l’accessibilitat, (Llei 9/2003 de 23 de juny de la mobilitat, Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques).


0S38013U0T5N0T3003MJ

124

Atès que la seguretat viària es pot veure amenaçada per la manca d’un espai convenient per a la circulació de vianants, que es posen en perill a ells mateixos i a tercers, perill que creix exponencialment si considerem que els usuaris d’aquestes vies poden ser menors i que cal garantir l’accés amb seguretat als centres escolars.

Atès que diversos partits en la passada campanya electoral ens vam comprometre a solventar aquests dèficits urbanístics que presenten alguns carrers de la ciutat.

Atès que la conservació de la via pública i dels seus elements és una obligació bàsica, fonamental i ineludible de l’administració local.

Atès que aquest és un tema molt sensible per als veïns d’aquests barris, fet que han expressat en moltes ocasions i és per aquest motiu que s’imposa una actuació, en alguns casos, urgent.

Atès que aquesta urgència justifica una actuació immediata, encara que planificada, d’acord amb el futur Pla de Mobilitat i el Pla d’Accessibilitat, pel risc innecessari que corren les persones, considerem que s'han de donar prioritat a l’estudi i execució́ de les següents actuacions,

ACORDS

PRIMER. Dur a terme l’estudi, planificació i execució de les actuacions més urgents als carrers adjacents a la Plaça Osona (C. Botànic Micó, C. Rafael Casanovas, C. Santa Anna), trams del C. Sant Jordi, al Passatge d’Olost i trams del C. del Camí de l’Escorial per tal de resoldre la problemàtica existent a cada carrer, proveint una cobertura pressupostaria suficient per l’arranjament de voreres i carrers als pressupostos de 2016.

SEGON. Donar trasllat dels presents acords a l’AAVV de Plaça Osona, l’AAVV de Santa Anna, l’AAVV del Sucre, l’AAVV dels Caputxins, la direcció i l’AMPA de l’Escola Dr. Joaquim Salarich, així com als presidents de les comunitats de veïns colindants dels carrers anteriormentesmentats.


Sr. Martí: Aquesta moció rau primer en una qüestió bàsica que forma part del nostre programa electoral. Una de les apostes és que l’urbanisme de la ciutat s’obri també als barris, tingui més sensibilitat cap als barris i totes aquelles situacions urbanístiques que avui lamentablement no estan suficientment ateses, i és que és evident que avui hi ha carrers de la ciutat que tenen dèficits urbanístics. A nosaltres ens sembla de rebut que avui, si portem a aprovació el projecte de la rambla de l’Hospital, que és molt legítim, també posem en


0S38013U0T5N0T3003MJ

125

evidència que hi ha sectors de la ciutat que moltes vegades no han estat suficientment escoltats. Són una sèrie de carrers en els quals o els hi falta trams de voreres, o els hi falta asfaltat, o se’ls hi hauria de fer aquest nou arranjament. Estem parlant, per exemple, dels carrers adjacents al voltant de la plaça d’Osona, que configuren el Botànic Micó, Rafael de Casanovas i Santa Anna, en els quals, com vostès saben, alguns trams no hi ha voreres o les voreres no tenen els mínims necessaris per complir la Llei d’accessibilitat i supressió de barreres. Entenc també que és un tema que s’ha d’incorporar al Pla de mobilitat i al Pla d’accessibilitat. Veiem necessari sobretot l’actuació al voltant de la plaça d’Osona en aquests trams de carrers, perquè hi ha un centre escolar important, com és el Salarich, al qual si som els primers en dir que hem d’assegurar unes rutes escolars amables i que no posin en perill els vianants i sobretot els nanos que vagin als centres escolars, doncs hauríem d’atendre especialment aquesta qüestió. Nosaltres hem demanat que s’atenguin aquests carrers, també el passatge d’Olost, perquè deu ser dels pocs que avui encara no està asfaltat a la ciutat. Sé que això també ha de suposar una sèrie de negociacions amb els diferents propietaris que tenen aquests carrers, a la urbanització sempre hi ha d’haver una negociació sobre les càrregues econòmiques que signifiquen, però hem demanat que en el proper pressupost municipal 2016 es dugui a terme l’estudi, planificació i execució d’aquestes actuacions amb una partida concreta, evidentment a concretar, i esperem que puguem començar a solventar alguns d’aquests problemes urbanístics que avui encara té la ciutat. Alguns grups també m’han fet referència a d’altres carrers, i segurament no podem saber-los tots, però òbviament estem oberts a esmenes i a propostes que facin.

Sr. Colomer: Aquesta moció que presenta el company Martí la subscrivim plenament ja que també era un punt del nostre programa. Com molt bé ha dit, hi ha molts carrers i probablement no acabaríem la llista. I entenem que aquesta moció té molt a veure amb poder treure pes a les preguntes i precs que normalment es formulen al final d’aquest Ple. Insistim i ens agafem al que ha dit respecte al fet de què hi ha alguns carrers que encara ara s’han d’urbanitzar i, per tant, són de càrrega directa sobre els propietaris que donen a aquests carrers. De totes maneres entenem, per exemple, que en el cas del carrer Sant Jordi potser no és necessària la plena urbanització del carrer, però sí que es poden fer negociacions si més no per tirar a terra de manera parcial el mur que el separa, que facilitaria molt el pas a zones d’especial interès, ja que hi passen un nombre molt elevat de nens que van a l’escola. En aquest cas també hi afegiríem, i sí que és un punt concret perquè en tenim petició, de la zona del Guillem de Montrodon, el carrer Sant Miquel Xic, en què ens trobem que allà s’hi para molta gent, aparquen al que seria un camp, però en teoria allò és vorera i se’ls hi posa multa perquè és vorera, però no hi ha vorera per enlloc. Aleshores, tenim una queixa per un costat perquè se’ls hi posa multa, i per l’altre que no està urbanitzat, per això ens agradaria incloure aquesta urbanització en aquesta moció.

Sr. Barnolas: Nosaltres també votarem a favor d'aquesta moció que demana l’execució d'actuacions considerades d’urgència en diferents punts de la ciutat que van més enllà del centre. Compartim la urgència d’aquestes actuacions proposades als carrers que diu la


0S38013U0T5N0T3003MJ

126

moció, i ens agradaria que s’aprovés aquesta moció per poder-les tirar endavant, o bàsicament també, i principalment també, per manifestar que hi ha aquest compromís de tirar-ho endavant i més endavant determinar concretament la partida pressupostària. Sense voler convertir la moció en una carta al Reis, nosaltres volíem afegir-hi un parell de carrers. Primer de tot un comentari respecte al C. Sant Miquel Xic, en què estem completament d’acord amb el que diu Esquerra Republicana, i els hi diré més: hi ha un pas de zebra que et porta directe a dins d’un camp, i també ho hauríem d’esmenar. Totalment d’acord que és necessari, també coneixem el cas. I els dos que nosaltres afegiríem serien un tram del carrer Josep Deloncle, entre Canigó i Sant Jordi, que entenem que també està força perjudicat i que caldria o fer-hi una vorera, o asfaltar-lo, o fer-hi alguna actuació, sigui més àmplia o menys, però fer-hi alguna cosa; i l’altra és al C. Rector de Vallfogona, on hi ha situada l'entrada de l'Institut La Plana al barri de l’Horta Vermella, que crec que l’entrada a l’institut també podria trobar-se en unes condicions millors. Ens semblen dues actuacions que també es podrien recollir i que estan a la llista d'espera d'Urbanisme. Perdoneu-me per fer servir el terme llista d’espera, segur que no hi ha una llista d’espera, però vull dir que hi ha molts barris i moltes actuacions que ara tots els grups estem recollint aquí i que estaria bé poder-les tirar endavant i, per tant, dotar-hi una partida pressupostària al pressupost de 2016. Bàsicament perquè també compartim l’esperit principal, que és que hi ha d’haver un equilibri en les actuacions urbanístiques de la ciutat. Les últimes prioritats han estat al centre, ho entenem, ho respectem, però també posem de manifest que a Vic som totes i tots els barris i, per tant, hauríem d’intentar fer aquest esforç per cobrir aquestes actuacionsdonada la urgència i donat que són punts que no són exclusivament al centre. Esperem que s’accepti l’esmena i poder-hi votar a favor.

Sr. Anglada: El nostre grup municipal ja manifestem que estem totalment d’acord en executar les actuacions necessàries per tal d’esmenar les deficiències urbanístiques als carrers que s’esmenten a la moció. Per tant, ja li avancem, senyor Martí, que PLVI votarà a favor d’aquesta proposta. Tal com diu vostè, és cert que a la nostra ciutat hi ha molts carrers que pateixen un dèficit urbanístic o que presenten diferents desperfectes. Tanmateix, i tal com diu la moció, la conservació de la via pública i dels seus elements és una obligació de l’Administració local. Entenem, doncs, que els ciutadans que contribueixen amb els seus impostos tenen el dret de tenir els carrers o places amb unes condicions òptimes, i malauradament no les tenen en aquests moments. Possiblement aquestes actuacions no són d’un calat espectacular com poden ser grans obres que puguin tenir una forta repercussió mediàtica, però aquests arranjaments són del tot necessaris per la nostra ciutat i els nostres conciutadans. Nosaltres no hem tingut temps aquests dies de passejar-nos per tot Vic a veure els carrers, les voreres que falten, però segurament n’haguéssim trobat uns quants. Repeteixo: tal com està exposada i concretament els carrers de què parla aquesta moció, el nostre grup de PLVI hi votarà favorablement.

Sra. Palmero: Nosaltres també volem urbanitzar aquests carrers i molts d’altres, com el carrer de les Adoberies, el carrer St. Francesc... molts carrers. També és cert que s’ha fet èmfasi en urbanitzar els carrers del centre perquè estaven dins d’un Pla de Barris, vull dir


0S38013U0T5N0T3003MJ

127

que tant la rambla de l’Hospital com la rambla de St. Domènec, com que tot això formava part d’un Pla de Barris que s’ha prorrogat fins al 2018, però que no cobrem, per tant, hem de veure si podem negociar amb la Generalitat de canviar-lo, a llavors aquesta moció a nosaltres ens sembla molt correcta, hi votarem també favorablement. Ja veurem com ho assignem al pressupost, però sí que la nostra voluntat és urbanitzar carrers, fins i tot incloure i lligar els carrils bici per tota la ciutat. El que sí que voldria aclarir és que a mesura que es va urbanitzant es van executant les voreres, i les voreres les paguen els privats quan urbanitzen, quan transformen la parcel·la, diguem-ne, en un solar edificable. En aquesta zona hi ha molts solars que encara no estan urbanitzats i per això les voreres no existeixen, això per una banda, i ja veurem com trobem la manera de poder gestionar-ho. Després hi ha el cas del passatge d’Olost, que és l’únic carrer de Vic que no està asfaltat. En aquest carrer les contribucions especials pels propietaris són del 90%, és a dir, un carrer que no s’ha urbanitzat mai, que no té serveis, no té res, la càrrega és molt gran per als veïns i llavors hauríem de parlar com ho podem executar. Salvant totes aquestes esmenes, i si això ho podem repartir al llarg de la legislatura, ja mirarem de quins diners disposem i ja parlarem com els podem tractar dins del pressupost.

Sr. Martí: Primer de tot acceptar les esmenes, evidentment, dels altres grups: ERC que parlava de St. Miquel Xic, i la proposta que feia del tram del C. St. Jordi, així com els carrers Josep Deloncle i Rector Vallfogona que feia referència Capgirem. Segurament si anem rascant tots i fem un estudi acurat en trobaríem molts més, i el govern n’ha fet èmfasi. He posat aquests perquè són els que molts veïns ens han demanat sempre, i perquè per moltes associacions de veïns són el top ten de la seva llista de demandes. Dit això, entenem també la situació econòmica i sé perfectament que això no es resoldrà d’avui per demà. Però sí que voldríem un compromís en aquest primer pressupost d’obrir una partida per començar a urbanitzar aquests carrers amb dèficits urbanístics, i que almenys es pogués repartir entre el 2017-2018. Vostè diu tota la legislatura, i jo els demanaria que la prioritat fos a l’inici del mandat, per tant, que poguéssim començar a veure aquests carrers mínimament urbanitzats, perquè sí que és veritat que és una qüestió de justícia i també d’equilibri territorial. Jo crec que molts dels equipaments de la ciutat estan al centre, els millors espais públics segurament estan al centre, les millors urbanitzacions estan al centre... ja sé que em diran que vostès fa molt de temps que miren els barris i tot plegat, però jo crec que encara continua havent-hi diferències. Per tant, jo crec que el nostre deure aquí és poder tenir aquesta sensibilitat amb tots els barris, i que tots els barris puguin tenir carrers amb voreres ben arranjades. Independentment de la situació urbanística que tinguin els solars hem de poder assegurar que tothom pugui tenir accessos a les escoles mínimament segures. Per això també acceptarem les esmenes, perquè també entenem que la situació pressupostària no es pot resoldre d’un dia per l’altre.

Sr. Alcaldessa: Compartim del tot el que diu, i com tots els grups municipals, ens preocupem per la ciutat i sabem que hi ha molts carrers que els hi cal una millora. Evidentment tothom té una llista molt llarga, però hi ha el nostre compromís de posar-ho al pressupost municipal i poder fer una gradació en els anys, si s’accepta aquesta voluntat d’anar fent carrers, perquè


0S38013U0T5N0T3003MJ

128

tots ens preocupem pels barris i per la ciutat.

AMB LES ESMENES ACCEPTADES QUEDA APROVADA PER UNANIMITAT

En conseqüència, el primer punt de la moció queda redactat de la manera següent:

“PRIMER. Dur a terme l’estudi, planificació i execució de les actuacions més urgents als carrers adjacents a la Plaça Osona (C. Botànic Micó, C. Rafael Casanovas, C. Santa Anna), trams del C. Sant Jordi, al Passatge d’Olost, trams del C. del Camí de l’Escorial, el C. St. Miquel Xic, un tram del C. Josep Deloncle (entre C. Canigó i C. St. Jordi) i C. Rector de Vallfogona, per tal de resoldre la problemàtica existent a cada carrer, proveint una cobertura pressupostària suficient per l’arranjament de voreres i carrers als pressupostos de 2016 i successius, fent una gradació per anys.”

PRECS I PREGUNTES

Precs i preguntes d’ERC-SOMVIC

Informació cadastre i ordenances fiscals

Sr. Ballana: Això és a col·lació de què en l’última Comissió d’Hisenda, a preguntes d’aquest grup, se’ns va informar que via Cadastre vostès farien la petició de corregir el que en el seu dia van aprovar CiU i el grup de Capgirem en les ordenances, en el sentit de treure el gravamen a aquelles activitats que no es mereixien ser gravades, amb el tant per cent d’increment del tipus diferenciat de l’IBI, i en canvi afegir aquelles activitats o aquelles grans superfícies que en quedaven excloses. Celebrem aquesta rectificació, però el prec va en el sentit de què ens informin en la Comissió d’Hisenda quan el Cadastre efectuï aquestes modificacions, de tal manera que puguem tenir la màxima informació, i si és el cas, també portar-ho al Ple. Si no, els hi agrairem que en la Comissió d’Hisenda ens posin al dia de les informacions que vagi donant el Cadastre per tal de pal·liar aquest greuge que en el seu dia ja vam posar de manifest.

Sra. Alcaldessa: Li recollim el prec i, quan sigui, la comissió pertinent li passarà la informació.

Per què canvien els contenidors del Veritas i els de la plaça dels Màrtirs no?

Sr. Garcia: Al principi de legislatura vam sol·licitar el canvi d’ubicació dels contenidors de la plaça dels Màrtirs, donat que són al costat de tres terrasses d’establiments que serveixen menjar, i això, evidentment, genera problemes higiènics i incomoditats. La resposta diligent de la regidora de Seguretat i Convivència, senyora Roura, i el regidor tinc entès de Serveis, senyor Serrat, va ser que era tècnicament impossible, com s’explica en una resposta a una instància anterior amb contingut similar. Nosaltres creiem que desplaçar els contenidors uns


0S38013U0T5N0T3003MJ

129

metres per no fer-los coincidir amb les terrasses és perfectament viable si, evidentment, hi ha la voluntat, la mateixa voluntat que ha fet retirar uns metres els contenidors de davant de l’entrada del Veritas. Volem conèixer qui n’ha tingut la voluntat aquesta vegada per tal de dirigir-nos-hi en un futur, i quins són els criteris que ha tingut en compte per fer-ho.

Sr. Serrat: No sé si coneix que a l’Eixample Morató hi ha pocs llocs per ubicar contenidors, ja que és un eixample amb carrers estrets i costa trobar-hi ubicacions. A més, els camions de recollida tots carreguen els contenidors per la dreta, i el sentit de circulació que tenim a la plaça dels Màrtirs ens trobem amb els contenidors a l’esquerra. Dificulta moltíssim la maniobra tècnica d’anar-los a buscar i s’ha de fer amb el que en diem el “satèl·lit”, un camionet els fa d’un en un i els va retirant. És per això que a les places que ens passa això els contenidors sempre estan ubicats al córner, perquè en el córner hi ha molt més espai de maniobra pels camions que han de fer això, i és que a la que et trobes els contenidors més al mig, com que t’hi aparquen cotxes en un cantó i l’altre, a la que vas amb el “satèl·lit” i t’emportes el contenidor, quan tornes ja t’hi trobes un cotxe i ja no tens espai de ficar el contenidor. Per tant, això dificulta moltíssim les ubicacions que tenim a l’esquerra. En el cas del carrer St. Sebastià, del Veritas, és cert, allà els veïns ja ens havien demanar temps enrere de bellugar-los, però nosaltres som partidaris de bellugar el mínim possible els contenidors, perquè porta una revolució al barri. En aquest cas concret, Veritas va tenir la mala pata de ficar la porta d’entrada al supermercat just al davant. Veient que més endavant, on s’han pogut ubicar ara, no hi ha, malauradament, activitat econòmica ni en una vorera ni en l’altra, per tant, la molèstia als veïns és mínima bellugant-los aquests 10 metres més avall que vam fer, per això es van modificar en precari. És a dir, si hi ha algun problema es tornaran allà on eren fins ara, però de moment no n’hi ha hagut cap. De totes maneres, els hi asseguro que si vostès ens ajuden, d’aquí a un any no hi haurà contenidors enlloc.

Han comprovat que el pàrquing de la nau on s’ha instal·lat un pàdel indoor a la Ctra. de Prats bloqueja el carril bici i part de la vorera que s’hi va projectar quan es va fer la urbanització del sector del Nadal? Tenen llicència per a fer-ho?

Sr. Colomer: Ens trobem que al nou pàdel que s’ha instal·lat a Vic -si volen els hi passarem les fotos- coincideix tant l’aparcament com allà on acaba la tanca de l’aparcament, amb la meitat de la traçada que seria i que està projectada pel carril bici, i igualment ocupa part de la vorera. Voldríem saber si tenen en compte això, si saben si això és correcte, i si la llicència que se’ls hi ha donat a aquesta gent és correcta.

Sra. Palmero: La llicència és correcta, té una llicència d’activitats. El tema que em dius del pàrquing l’hem de comprovar, perquè sé que hi havia una tanca posada i que hem demanat que la treguin perquè no estava contemplada en la llicència. No hi he tornat a passar, no sé com està, i avui ho hem rebut al matí, per tant, no he pogut comprovar com està el tema. Però en cas que estiguin envaint el carril bici o la calçada, evidentment no és correcte i han de rectificar.


0S38013U0T5N0T3003MJ

130

Pensen arreglar l’estàtua del Merma ara que tenim constància que ja saben qui és l’escultor?

Sr. Colomer: Recuperem aquesta pregunta que vam fer en l’anterior Ple. Quan la vam fer se’ns va contestar que des del febrer tenien constància que estava en molt mal estat i que no sabien qui era l’escultor. Perquè ho sàpiguen, l’estàtua del Merma és una estàtua feta de coure per l’escultor Cinto Casanovas. En un moment determinat i degut a les vàries operacions de restauració que s’hi va haver de fer, es va ficar alumini en el seu interior, enlloc de ser una estàtua buida, i això ha provocat un problema de dilatació i d’electròlisi que ha acabat amb el trencament d’aquesta estàtua. Tota aquesta informació la sabem perquè vam consultar, vam anar a veure l’escultor a casa seu, al seu museu -la veritat és que va ser molt amable- se li va explicar què passava, i se li va consultar a veure si ell estaria disposat a arreglar-la. Hem de dir que sí, que és així, l’única condició que posava és que l’estàtua se li traslladés al seu taller, ja que ell no es veia en cor –és un senyor de 83 anys, però que actualment està treballant- no és veia en cor d’arreglar-la in situ. Aquesta informació que ara els hi estem donant sobre qui és l’autor l’hem treta de la pàgina web de l’Ajuntament, ja que tenen fet un catàleg de les escultures i dels escultors que les han fet a la ciutat de Vic. Tanmateix, al 2006 es va fer una exposició d’aquest escultor, i l’any passat es va repartir entre els regidors que hi havia en aquell moment al Ple un llibre que tractava de les escultures contemporànies de Vic, i podríem dir fins i tot qui va firmar el llibre, que ho tinc per aquí, i en tot cas els hi comunicarem. D’aquesta manera, i tornant a agafar la pregunta que els hi vam fer en l’anterior Ple, ara que ja saben qui és l’escultor i ja els hi he explicat quina és la problemàtica, tenen previst arreglar aquesta estàtua?

Sra. Alcaldessa: En les preguntes haurien d’intentar ser més breus, perquè tenen un minut.

Sr. Serrat: Jo els pregaria que en lloc de fer-nos fer gimcanes i posar-nos a prova, ens ajudessin. D’entrada, si ens haguessin dit qui era l’escultor, enlloc de fer-nos-en assabentar així per casualitat, haguéssim sigut tots molt més ràpids. Quan vam veure la piulada que vostè va fer, vam contactar de seguida amb aquest escultor. A l’Ajuntament no ens van saber dir, per les raons que vostè vulgui, qui era l’escultor, des del mes de febrer que ho vam demanar. Ara ja hi hem contactat, sabem tot aquest problema de l’alumini que vostè ens explica, i com que l’estàtua s’ha de portar al seu taller, com vostè mateix ha dit, hem decidit, amb el pressupost que ja tenim, que ho ha de fer entre l’escultor i un altre taller, deixar passar les festes de Nadal. El trauríem després per poder garantir unes festes amb el Merma, i que abans no arribi la Festa Major el puguem tornar a tenir al seu lloc. Els hi torno a dir que no ens facin fer gimcanes i anem directes a la feina.

Ens poden dir quantes instàncies ja s’han presentat pels comerciants de l’Eixample Morató en reclamació de danys patrimonials a l’Ajuntament? Què pensen fer amb totes aquestes reclamacions?

Sra. Balasch: Bàsicament és que ens han fet arribar que ja estan entrant instàncies per danys


0S38013U0T5N0T3003MJ

131

patrimonials, i el que voldríem saber és quina quantitat d’instàncies han entrat i quines mesures hi ha previstes per poder solucionar aquests danys patrimonials.

Sr. Roca: Fins al moment s’han presentat nou instàncies i el que es farà és no admetre-les, ja que en els escrits de les reclamacions no queden justificades cap de les condicions determinades en l’article 6 del Reglament de responsabilitat patrimonial.

Precs i preguntes de CAPGIREM VIC

En relació a la moció aprovada per aquest consistori presentada per la CUP en la sessió de l'1/8/13 d'"Impuls municipal i promoció del model econòmic cooperativista" volem saber en quin punt de desenvolupament es troben els acords aprovats al cap de més de 2 anys. Especialment els punts: 1. Donar formació específica sobre cooperativisme als treballadors de l’Ajuntament que són responsables en l’àmbit de l’assessorament a l’emprenedoria; i 6. Impulsar la creació d’un Pla de dinamització de l’economia social i solidària, per tal d’ajudar a créixer aquest sector dins el teixit empresarial de la ciutat

Sr. Arimany: Per economia de temps seré breu, però els explicaré que des de Creacció i del Servei de Cooperació Local hi ha tota una sèrie d’accions fetes que els informaré. Primer de tot hem organitzat un programa de formació a empreses i emprenedors, amb dues sessions formatives per empreses i emprenedors sobre cooperativisme. Se n’ha fet una pensant en cooperatives, emprendre de forma col·lectiva i experiències cooperatives. Una segona acció que s’ha fet és que s’han mantingut diverses reunions amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i estem fent un pla d’acció per proposar Vic com a municipi cooperatiu per l’any 2016; ho proposarem a principis de l’any 2016 per la Junta de Govern Local. És el que hi ha senyora Blázquez. En el marc d’aquest pla es volen fer formacions de gestors, tècnics de promoció econòmica i jornades per emprenedors. Una tercera acció és que estem planificant un programa de formació per empreses i emprenedors pel 2016, i estem preveient fer un programa de formació sobre economia social i cooperativa. Una quarta acció que s’està fent des del nostre servei d’assessorament individual són els diversos assessoraments a persones interessades en el món del cooperativisme, i hem ajudat a crear una cooperativa de treball a la ciutat de Vic. Una altra acció que s’ha fet, en el mes de juny passat, és la inauguració d’un nou espai a la ciutat, no sé si el coneixen: l’espai Okia. Aquest és un espai d’acollida destinat a promoure l’economia social i solidària. La iniciativa s’ha generat conjuntament des de l’Associació Casal Claret de Vic, Cáritas Diocesana, l’Associació Tapís i amb el suport de l’Ajuntament de Vic, i s’ha destinat un pressupost amb la quantitat de 17.700 euros. També com a última acció, acabem de presentar un projecte de convocatòria del Servei d’Ocupació Local, de programes innovadors per fer innovació social; si ens els donen, ens permetrà treballar el col·lectiu d’aturats de llarga durada i sense estudis per impulsar iniciatives d’economia social. Els he fet un breu resum, però hi ha més coses que s’han fet.

Vist que l’antiga regidora d’Educació i actual alcaldessa, la Sra. Anna Erra, no va conformar


0S38013U0T5N0T3003MJ

132

mai cap factura a l’empresa DILART, però sí unes quantes a un dels dos socis, al Sr. Francesc Puig Darnés, volem saber si és que sabien que no es podia contractar a l’empresa DILART o és casualitat que la Sra. Erra només facturés al soci?

Sra. Blázquez: És això, però només voldria aprofitar per dir que no cal que em digui: és el que hi ha, senyora Blázquez, només per mirar-lo.

Sra. Erra: Sobre la pregunta que em fan, ja els ho vam explicar un dia i és tornar a repetir la pregunta que ja em van fer. És a dir, la relació de la regidoria d’Educació amb el senyor Puig ve donada perquè estava implantant les rutes escolars, que estava format per un projecte de tres fases. Vam fer dues fases amb l’empresa Comunical, però aquesta empresa va fer suspensió de pagaments i ens van recomanar que com que aquest senyor passava a ser autònom, ho féssim amb ell perquè era l’únic que podia continuar-nos el projecte. Aquesta ha estat la relació que hem tingut per inèrcia administrativa amb el senyor Puig.

En relació al teatre de l’Assalt de l’Altarriba, ens agradaria saber quin cost té en total, quanta gent hi ha involucrada i si la direcció i els actors cobren

Sr. Barnolas: L’Assalt de l’Altarriba ens sembla un bon espectacle, jo mateix aquest any vaig assistir-hi i em sembla que és una obra molt completa que explica molt bé el que va passar a la ciutat en els temps en què se situa aquest setge. Però només volem preguntar, perquè potser se’ns ha explicat i se’ns escapen les dades, i si ho poden dir aquí, millor que millor, ens agradaria saber quin cost té el total de l’Assalt de l’Altarriba, quanta gent hi treballa, i d’aquesta gent que hi treballa, entre la direcció i els actors, quants cobren i quins imports cobren.

Sr. Dòniga: Ja sap vostè que tots formem part de la Junta de Govern d’OFIM i això recau en aquestes competències, però si vol tornar a repetir la retòrica en aquest Ple, li dic. Hi ha aproximadament uns 29.422, perquè ja es va comunicar que hi havia una modificació de crèdit al capítol 1 per una interpretació que provenia d’inspecció de treball, que havien de tenir, tenen un conveni propi, però que no sabem si continuarem amb aquest estatus de capítol 1 i tornarem un altre cop al capítol 2. Però bé, en conseqüència són 29.422 euros; 21 persones actuants han sigut assalariades directament des d’OFIM amb la Seguretat Social, i uns 8 autònoms. Pràcticament hi ha hagut també, d’aquests 29.000, una despesa de 6.800 que recau en el maquillatge i el vestuari, i hi ha aproximadament uns 3.600 euros de direcció de l’obra.

Com és que després de tres mesos no tenim informació sobre l’expedient obert arran de l’aprovació de la moció per la memòria històrica del Ple de setembre?

Sr. Barnolas: Ja fa tres mesos es va aprovar aquesta moció, en què al final es va dir que seguiria el mateix procés que la moció del Virrei Avilés, en base a l’article 11 i 13 del Reglament d’honors i distincions, amb la voluntat de donar compliment als acords


0S38013U0T5N0T3003MJ

133

d’inventari de plaques i posterior retirada, més retirada de les distincions dels generals que vam fer esment. Volem saber per què no tenim cap informació, si aquest expedient s’ha obert o no, i en quin estat es troba, perquè ens agradaria poder retirar això al més aviat possible.

Sra. Erra: Li he de dir que ens ha quedat encallat, no l’hem treballat. Vostès saben que tenimmoltes instàncies, moltes mocions que van entrant, i anem tancant els temes. Esperem aviat poder-los donar resposta i iniciar l’expedient.

Demanem que l’agenda pública de l’alcaldessa no sigui només institucional sinó també política on hi constin, com a mínim, les reunions que té amb els diferents grups de l’oposició i reunions i actes que tinguin a veure amb qualsevol dels organismes de la ciutat

Sr. Coma: Fa unes setmanes, em sembla que va ser, vam veure que es feia pública i que s’inaugurava l’agenda pública de l’alcaldessa. El mateix títol ja diu que és agenda institucional. Nosaltres l’hem estat mirant i hi trobem a faltar coses: pensem que seria convenient que hi constessin també les reunions que té amb els diferents grups de l’oposició, reunions i actes que tinguin a veure amb qualsevol dels organismes de la ciutat, i el màxim d’informació possible perquè tothom estigui assabentat de les diferents converses que hi poden haver amb tots els actors de la ciutat. En aquest sentit, per exemple, nosaltres ho vam mirar i la reunió que vam fer aquell dia amb la UVic, el senyor Arimany i l’alcaldessa, no constava a l’agenda pública. Ens sembla que aquest tipus de reunions seria convenient que hi constessin.

Sra. Alcaldessa: Es recull, hi anem treballant, i amb el responsable de comunicació anirem valorant les coses que hi anem introduint. Però moltes gràcies.

Demanem que l’Ajuntament insti al Consorci Hospitalari de Vic a no cobrar per aparcar quan es va a urgències a l’Hospital. Com a mínim durant la franja de 21 h a 8 h en què l’aparcament està pràcticament buit

Sr. Coma: Això és un prec que fem perquè sabem que el pàrquing de l’Hospital és de pagament, no només és de pagament sinó que és extremadament car. Considerem que com a mínim la gent que assisteix als serveis d’urgències, de la mateixa manera que ara se li diu que com a molt haurà de pagar dues hores, que són més de 5 euros, es podria fer amb el mateix sistema un tiquet que digués que com que has assistit a urgències no has de pagar per l’aparcament. Evidentment nosaltres voldríem que fos tot el dia per assistir a urgències, però, com a mínim, fer-ho durant la franja de nit en què l’aparcament està totalment buit iper tant no està justificat el pagament en termes de mercat, que se sol dir.

Sr. Arimany: Recollim el seu prec. Jo he fet una consulta avui al Consorci Hospitalari i m’han dit que la concessió del pàrquing té una durada d’un any. Jo l’entenc i crec que té molta raó quan diu que si es va a urgències a la nit no s’hagi de pagar. Per tant, ho tindrem en compte,


0S38013U0T5N0T3003MJ

134

i des del Consell de Govern de l’Hospital General de Vic direm al director general que amb la renovació de la concessió ho tinguin en compte i no es faci pagar a la nit aquestes quantitats.

Demanem que s’habiliti un sistema automatitzat perquè la gent pugui accedir a les bonificacions establertes en la taxa d’escombraries sense necessitat d’anar a la deixalleria a presentar els tiquets

Sra. Juncks: Només afegir que es pugui fer servir aquest sistema automatitzat, que és treure el paper, perquè molta gent perd el tiquet, però també que es pugui fer servir a les deixalleries mòbils.

Sr. Serrat: No s’ha d’anar a la deixalleria a presentar els tiquets, tal com està redactat, sinó que els tiquets es presenten a Intervenció per tenir dret a la bonificació. En el que estem treballant és en automatitzar aquest tema perquè es pugui tenir la informació directament a Intervenció i no calgui portar els tiquets físicament. Però no és tan fàcil, perquè la gent, per anar bé, hi hauria d’anar amb la referència cadastral i no tothom la té a mà, i es fa amb la matrícula. Però avui fas la matrícula i l’endemà et vénen amb un altre cotxe, que també hi tenen dret, i es complica molt aquest tema. Per tant, aquest software l’estem treballant per veure com ho podem fer perquè arribi directament la informació a l’Ajuntament. Però hem de dir una cosa molt clara pels coneixements que tinc, i és que les bonificacions les ha d’iniciar l’usuari, no és l’Ajuntament que va al darrera a bonificar; això és per qüestió de llei, diguem-ne. Nosaltres podem automatitzar que no calgui portar els tiquets, però la demandade la bonificació l’ha de fer l’usuari.

Demanem que l’Ajuntament insti Aigües Vic a fer una campanya informativa enviant informació expressa sobre totes les bonificacions i/o millores en la tarifa (per exemple: Tram 1 per habitatges de 4 membres) que cada família es pugui aplicar en funció de la seva situació específica. En aquest sentit, també demanem que l’Ajuntament insti a Aigües Vic a aplicar totes les bonificacions i/o millores en la tarifa de la manera més automàtica possible, a poder ser sense necessitat de que l’usuari hagi de sol·licitar res.

Sra. Erra: D’acord, recollim el prec i ja se’ls hi comentarà.

Demanem que l’Ajuntament faci el que calgui per garantir un mínim raonable d’aparcament a la zona del tanatori, on no s’hi pugui aparcar per motius aliens al tanatori,durant els dies que a Vic se celebri algun tipus de fira o mercat que pugui col·lapsar l’aparcament de la zona.

Sr. Serrat: Això ja és així. El tanatori és una concessió i a la concessió ja hi ha establert que han de tenir un nombre de places per l’ús del tanatori, que em sembla recordar és la primeralínia paral·lela a la façana, i la resta d’aparcament és públic. Per tant, pel que jo sé, el que manava la concessió és que hi ha un nombre de places que ells han de garantir per l’ús del tanatori.


0S38013U0T5N0T3003MJ

135

Sr. Coma: No sabem si és així o no. Si és així, segur que és totalment insuficient, peròdubtem que es compleixi, perquè coneixem a gent que aquests dies ha hagut d’assistir al tanatori i els era impossible aparcar. Fem el prec en el sentit que des de l’Ajuntament es faci tot el possible per facilitar el mal tràngol que passa la gent. Això es dóna ara, es dóna al Mercat del Ram i es dóna en moltes ocasions que s’omple la ciutat de gent de fora.

Sra. Erra: Doncs haurem de controlar-ho bé.

Demanem que es revisin els llums de Nadal que estan penjats a la carretera de Barcelona i al barri del Remei, doncs n’hi ha alguns que no il·luminen i des del barri hi ha sensació de deixadesa.

Sr. Barnolas: Primer de tot dir que jo ara no conec amb exactitud si els llums a què em refereixo són responsabilitat directa de l’Ajuntament o del comerç. En tot cas em refereixo a uns llums que hi ha penjats al passeig de la Generalitat, a l’alçada més o menys de la Noguera...

Sra. Alcaldessa: Tant és Marc, a tots els llums els passa el mateix. No pateixis.

Sr. Barnolas: Doncs a aquests llums, que no sé si són aquests nous de consum baix, no ho sé, però en tot cas el prec que fem és que n’hi ha alguns que no il·luminen, però no il·luminen perquè no funcionen, perquè estan fosos, i per tant no dibuixen el dibuix que haurien de dibuixar, i hi ha una sensació de deixadesa al barri. I és que tu voltes per Vic i veus al centre uns llums ben posats, i tu voltes pel Remei i trobes que aquests llums no acaben de fer la llum que tocaria i el dibuix que toca, i aleshores hi ha una sensació de deixadesa. El prec és que es revisi això i que s’arregli.

Sra. Bover: Jo t’ho explico. L’Ajuntament fa un esforç important per assumir els costos de muntar els llums i també els seus consums; i després, hi ha els propietaris dels llums que són els que s’han de cuidar del seu manteniment. Ens hem adonat aquest any -aquestes incidències ja ens consten- que n’hi ha alguns que el manteniment no s’ha fet abans de penjar-los. Llavors, ja estem preparant un protocol, el mes de febrer el tindrem a punt, perquè qui vulgui penjar els llums d’alguna manera ha de seguir unes normes i ha de fer uns manteniments, perquè el que volem tots és que la ciutat brilli. Aquestes incidències s’estan tractant, hem parlat amb els propietaris, i ara des de Minsvic s’està valorant exactament què falta i com es pot solventar.

Sr. Serrat: Només per complementar el que diu la Carme Bover. Hem fet fer un informe detallat a Minsvic que m’ha arribat mentre érem aquí al Ple, per tant, no l’he pogut llegir,òbviament, per saber en quin estat està això. Demà l’analitzarem tots plegats i veurem quina actuació s’ha de fer i com hem de tractar-ho amb veïns i comerciants.


0S38013U0T5N0T3003MJ

136

Precs i preguntes de Plataforma Vigatana

Hi haurà bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament?

Sra. Anglada: Primer de tot em vull disculpar perquè he portat les preguntes molt tard, m’ha passat per alt. En tot cas, si n’hi hagués alguna que hi calguessin dades, si no me la contesten avui no passa res, però crec que les preguntes que faig es podran contestar, no hi haurà cap problema. Avui vostè ha aprovat, precisament, una moció de ruptura i de desobediència, tal com deia la moció. Nosaltres ens hem assabentat que hi ha molts ajuntaments que ja han rebut la resolució de la sentència que els deia que havien de penjar la bandera espanyola al balcó del’ajuntament. Nosaltres sabem que aquest Ajuntament també va ser denunciat el seu dia, i tard o d’hora, no crec que tardi molt aquesta resolució, aquesta sentència arribarà a l’Ajuntament. Per tant, la pregunta és si vostè serà coherent amb el que sempre ha pensat i sempre ha defensat, i en aquest cas desobeirà la sentència, o vostè claudicarà i posarà la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament de Vic.

Sra. Erra: De moment encara no ens ha arribat l’última sentència. Com diu vostè, tard o d’hora ens arribarà, i la meva voluntat és de no penjar-la.

Claus a la sorra d’un parc de Vic

Sra. Anglada: Fa uns dies ens vam assabentar a través de la premsa d’aquesta notícia tan macabra i evidentment tan esgarrifosa. Com ja saben, la protectora d’animals va denunciar a la Guàrdia Urbana que s’havien trobat claus mig enterrats a la sorra d’un parc de l’Horta Vermella de Vic amb la intenció que els gossos se’ls clavessin i evidentment fent-los mal. La pregunta és molt concreta: s’ha descobert ja quines han set aquestes persones? S’han pres algunes mesures al respecte?

Sra. Roura: No, no s’ha descobert qui eren. Es van trobar els claus, es va repassar que no n’hi haguessin als altres parcs, un cop es va detectar que n’hi havia en aquest, i no se sap el motiu, perquè només es van trobar aquí. Es van retirar, i no se sap, almenys que a mi em consti.

PLVI: Mesures per disminuir el nivell d’ozóVIC PER A TOTS: Sobre la contaminació d’ozó a la ciutat i a la Plana de Vic

Sr. Anglada: La ciutat de Vic, entre d’altres, té dues problemàtiques molt serioses pel que fa als seus ciutadans i a la seva salut. Fa uns dies veiem com des de Mobilitat s’estan fent gestions per reduir al màxim els accidents per atropellaments a la ciutat, cosa que evidentment el nostre grup municipal celebrem. No podem dir el mateix amb l’altreproblema greu que tenim, com és la contaminació. Des del departament de Medi Ambient no veiem cap informació ni cap moviment per part del seu titular per contrarestar mesures


0S38013U0T5N0T3003MJ

137

urgents per disminuir el nivell d’ozó a la nostra ciutat. Pensen vostès prendre cap mesura per millorar la qualitat de l’aire a la ciutat de Vic i així poder donar una millor qualitat de vida als ciutadans de la nostra ciutat?

Sr. Martí: Nosaltres ja vam tractar en un anterior Ple, crec que era el mes de setembre, sobre la contaminació d’ozó i les dades que havien sortit a la llum. Precisament aquesta setmana passada va sortir un reportatge en què s’explicava que es constituïa a l’àrea metropolitana el Consell de municipis per la lluita contra la contaminació atmosfèrica. Nosaltres en el seu moment li vam dir al senyor Soldevila que fos proactiu en aquest tema, perquè sabem que no depèn només de competències municipals, en som coneixedors, però que fos proactiu.Precisament aquest reportatge deia que Osona i la plana de Vic eren un dels municipis de més contaminació d’Europa en matèria d’ozó, i així ho assegura en els seus estudis el senyor Xavier Querol. Jo m’he posat en contacte també amb aquest Consell i amb la gent que el representen i el senyor Querol; ells saben la problemàtica específica que té Vic i la plana de Vic, i ells estarien disposats i oberts a parlar de què Vic, per exemple, també pogués formar part d’un dels estudis que s’estan fent i algunes de les accions que des de l’àrea metropolitana estan adoptant i que evidentment ens afecten. Per tant, jo no els demano miracles ni que facin grans coses, però sí que els demanaria una certa pro activitat a l’hora de tractar aquest tema, perquè és un tema prou delicat i que no pot passar com un tema banal, i esperem que el govern municipal el tracti amb cert rigor.

Sr. Soldevila: Només us puc dir que sí que hi ha diferents estudis que s’estan fent, no només amb el tema de l’ozó sinó també amb els temes d’aquesta paraula tan complicada que és el benzopirè. Estem pendents de tenir resultats i no només a nivell de Vic sinó també a nivell de plana de Vic, de Manlleu, estem pendents de tot plegat. Sí que és veritat que quan tinguem tots aquests resultats mirarem com es pot compaginar i llavors ja els farem públics o ja us demanarem com podem, entre tots, fer alguna cosa.

En quin procés es troben els projectes de les noves fires, en especial la de l’esperança i il·lusió?

Sr. Anglada: Nosaltres sabem, ens hem assabentat, ja que sóc membre de l’OFIM, de la nova fira que es vol posar en marxa aviat: la fira dels cavalls, que s’ha comentat a les reunions que hem tingut de l’OFIM. Recordo també que en el recent viatge que vam fer a Parma el senyor Dòniga vam veure que estava molt esperançat i molt il·lusionat en portar a Vic aquesta fira que jo n’he dit de l’esperança i de la il·lusió. Concretament és una fira que ja es fa en altres ciutats de Catalunya, com l’Hospitalet, que no sé si ens va dir que hi havia estat o no, que és la fira eròtica, i es vol fer a la ciutat de Vic l’any que ve. Era saber en quin procés es trobaven aquestes dues fires, que almenys ens ha arribat que es volien fer a la ciutat de Vic: una la fira dels cavalls, i l’altra la fira eròtica.

Sr. Dòniga: Sí que és cert que està en projecció la fira del cavall, però està tot en estudi, i esperarem que passin les vacances per continuar aquestes comissions de treball que estem


0S38013U0T5N0T3003MJ

138

fent. No sé a què ve aquesta pregunta, senyor Anglada. Especialment em diu que vostè té esperança i il·lusió per portar una fira porno a Vic? Em vol dir això? És que no ho entenc, la veritat, jo m’he quedat descol·locat. Si el que realment vostè vol és impulsar una fira d’aquestes característiques, parlem-ne a la Junta de Govern d’OFIM i la projectem. Igual haurem de fer un procés participatiu per si ho accepta la ciutat de Vic.

Precs i preguntes de Vic per a Tots

Es farà algun acte per commemorar els 700 anys del Consell de Ciutat?

Sr. Martí: La veritat és que aquestes hores ja no sap un com prendre-s’ho. En qualsevol cas, sí, 700 anys que es van commemorar la setmana passada. Com saben, aquest Ajuntament és hereu del Consell de Ciutat que es va constituir fa 700 anys; em sembla a mi una efemèride prou especial, i crec que no s’ha tingut prou en compte per part del consistori. Demanaríem si hi ha alguna possibilitat de fer alguna activitat en aquesta matèria.

Sra. Bover: Senyor Martí, nosaltres ja hem fet unes visites guiades temàtiques durant quatre setmanes els diumenges al matí, i ara hi haurà unes iniciatives de cara l’any que ve que ja vam explicar a la comissió. Són unes iniciatives de donar a conèixer la ciutat als propis vigatans, es tracta de conèixer d’alguna manera els indrets i la història de la nostra ciutat. I la primera d’aquestes visites guiades temàtiques que farem per barris, serà el consistori, per conèixer d’alguna manera la nostra història i anar pels sectors on ens demostra tota la història del consistori, d’aquests 700 anys.

Sra. Roura: Per acabar de complementar-ho dir que estem intentant, si hi som a temps, abans d’acabar l’any, de fer una xerrada amb un historiador que ens vingui a explicar precisament l’efemèride dels 700 anys, de quan va començar el Consell de Ciutat. Ja estem fent gestions.

Sobre la modificació estatutària del Consorci Hospitalari de Vic per la qual deixa de ser mitjà propi del Servei Català de la Salut

Sr. Martí: Som coneixedors d’aquesta modificació que hi va haver a principis d’octubre a la Junta del Consorci Hospitalari de Vic per la qual arran de la Llei de règim local, arran també de la Llei de racionalització de l’Administració, el Consorci Hospitalari de Vic deixa de ser mitjà propi i mitjà instrumental del Servei Català de Salut. Nosaltres ens fa l’efecte que aquestes modificacions estatutàries que tenen evidentment un component jurídic important, poden obrir la porta a una sèrie de licitacions i privatitzacions per part d’altres serveis sanitaris que s’apliquen en aquesta ciutat i aquesta comarca. Per tant, voldríem que estiguessin atents, voldríem que tinguessin cura que això no passi, perquè és evident que els rumors i el que s’està dient entre els treballadors de l’Institut Català de Salut de tots els caps d’aquesta comarca és que el Consorci Hospitalari es vol quedar amb la gestió de l’atenció primària de la comarca, i nosaltres ja els hi diem d’entrada que estem absolutament en


0S38013U0T5N0T3003MJ

139

contra que el Consorci Hospitalari tingui aquestes intencions. Demanaríem que l’Ajuntament i els representants que vagin al Consorci Hospitalari tinguin especial cura d’això i atenguin també les necessitats i la situació que avui demanden els treballadors del Servei Català de Salut, que precisament no estan a favor d’aquestes modificacions.

Sr. Arimany: És un tema molt jurídic i demanaré al Consorci Hospitalari que se li contesti per escrit, però li diré que mitjà propi només ho poden ser els ens en els quals no hi participa cap altra institució d’àmbit privat. Vostè sap que al Consorci Hospitalari de Vic hi participa la Fundació Privada de la Santa Creu, per tant, en aquest cas, no pot ser mitjà propi. Jo crecque això, més que la legislació que ha dit, tot i que no en sóc expert, ve molt de l’avantprojecte de Llei de contractes del sector públic; per tant, li respondrem des dels serveis jurídics del Consorci. També li dic molt clar que aquesta idea que abarqui la primària de l’Institut Català de la Salut és un rumor que hi ha, i que des del Consell de Governnosaltres no tenim cap coneixement que hi hagi aquest projecte. Però no es preocupi, que vetllarem pels interessos de la sanitat de Vic i d’Osona des dels òrgans en què nosaltres hi estem presents.

Sobre les mesures per reduir l’accidentalitat als passos de vianants

Sr. Martí: Som coneixedors que la setmana passada van fer una roda de premsa en matèria de seguretat, i un dels temes principals o estrella és que volen aplicar un pla, novament un pla que jo crec que ja venia de l’anterior mandat, per mitigar la situació problemàtica que tenim en aquesta ciutat d’atropellaments als passos de vianants. Precisament el dia que vostès feien la roda de premsa, a la tarda, hi va haver un altre atropellament. Vull dir quevostès fan molt d’èmfasi, entenc jo, a fer pedagogia, a intentar explicar-li a la gent, que evidentment hi ha de ser, però és evident que també tenim uns dèficits en els passos de vianants que podrien ser esmenats millorant la il·luminació, millorant la visualització per part de vianants i vehicles. Per tant, com que hi ha mesures que s’estan aplicant en altres municipis, com és una il·luminació especial en els passos de vianants, nosaltres els demanaríem que el proper any poguéssim implementar alguna d’aquestes il·luminacions especials. Penso per exemple en els passos de vianants que hi pot haver en el projecte nou de la rambla de l’Hospital, en què podríem implementar aquest tipus de llums al voltant dels passos de vianants perquè puguin afavorir-ne la visualització.

Sra. Roura: Sabem que això dels atropellaments és un problema, en som totalment conscients. Per tant, hi haurà diverses mesures. A curt termini, actuacions puntuals que ja tenim planificades com és eliminar i/o evitar places precedents a passos de vianants -per exemple, el carrer Bisbe Font Andreu serà una d’aquestes actuacions-, i solucionar conflictes en alguna cruïlla complicada com el camí de la Tolosa amb l’Era d’en Sallés, una altra actuació que ja veureu de forma força immediata. A mig termini, posar semàfors en cruïlles i passos de vianants complexos de la xarxa principal, i també estem estudiant instal·lar elements tecnològics de suport com passos dotats amb aquests leds que vostè mateix em va proposar a mi. Arran de la seva proposta em vaig posar en contacte amb un dels


0S38013U0T5N0T3003MJ

140

ajuntaments que té aquests passos de vianants que s’il·luminen quan s’hi acosta el vianant, i el que no veig tan clar és que ho puguem fer el 2016, bàsicament impossible, perquè el cost de cada pas de vianants així tecnificat és de 10.000 euros per pas de vianant. En fi, no ho descartem, potser a mig termini si hi ha algun lloc que veiem que sigui realment necessari, o si podem aconseguir subvencions llavors potser sí que podríem procedir a fer-ho. Quant a policia municipal, reforçarem els controls preventius de velocitat i els semàfors, així com els controls per evitar distraccions amb els GPS, mòbils, que també són una de les causes dels atropellaments.

Que l’Ajuntament s’adhereixi al programa “Desconnecta’t” del Consell Comarcal per l’estalvi energètic dels centres educatius de la ciutat

Sr. Martí: Bàsicament és això. Nosaltres pensem que aquesta és una bona pràctica a nivell de Consell Comarcal, que s’ha fet una bona feina en aquest sentit, i que hi ha un evident estalvi energètic pel que fa als centres escolars que estan adherits a aquest programa. Pensem que la ciutat de Vic, si vol liderar la comarca també en matèria d’estalvi energètic, en matèria mediambiental -aquesta setmana continua sent la setmana del clima amb la conferència de París- seria bo que els centres educatius de la ciutat s’adherissin a un programa que funciona i que funciona bé, i que el que fa és estalviar costos pels centres i pel propi Ajuntament.

Sr. Serrat: M’imagino que hi ha un petit problema, perquè aquest programa“Desconnecta’t”, així, no existeix, és el “Desendolla’t” el que existeix. Nosaltres, com Ajuntament de Vic, estem adherits a l’Agència de l’Energia del Consell Comarcal, però a aquest programa no hi estem adherits perquè anem un pas més endavant que ells en la gestió que estem fent a les escoles. Ja tenim escoles i algun centre cívic en què fem control remot, inclús del clima i de les qüestions elèctriques, com és Can Pau Raba i com pot ser l’escola Guillem de Montrodon. Tenim els pressupostos per actuar a l’escola Andersen, i ens comencem a analitzar l’escola Salarich, però aquesta és més dificultosa perquè la seva construcció és molt més antiga i el clima està tot fet en sèrie, diguem-ne, i no està sectoritzada. Anem fent passos per endavant i això ens porta a fer una gestió energètica molt més enllà del que poden fer ajuntaments petits, que per això s’adhereixen al “Desendolla’t” de l’Agència de l’Energia. Ens sembla que no ens pertoca estar-hi, perquè anem més endavant.

Sra. Alcaldessa: Una cosa que m’he descuidat al principi del Ple, i és donar la benvinguda a la nova interventora que assisteix per primer cop al Ple i veu les durades i la magnitud de la tragèdia. A part d’això, donem per acabat el Ple i Molt Bones Festes a tots.

I sense més assumptes a tractar, la senyora presidenta aixeca la sessió, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta.

F_CONVFIRMA_PRE F_CONVFIRMA_SEC


0S38013U0T5N0T3003MJ

141

Documents

Unitat tramitadora: Unitat Administració Secretaria ... · DONAR COMPTE AL PLE 2.-DONAR COMPTE AL PLE DE L'INFORME DE MOROSITAT DEL 3r TRIMESTRE DE 2015 El Ple municipal, en la sessió