La filosofia del positivisme i l’utilitarisme

Unitat 10

És fundador i principal representant de l’ utilitarisme.

A. Influències filosòfiques En línia amb l’empirisme anglès (Locke i Hume) en la seva teoria del coneixement

(sensualisme). Individualisme (Hume i A. Smith): l’ésser humà es mou seguint el seu propi interès.

B. L’esperit il·lustrat i positivista El sotmetre tot a la raó: rebuig de la religió, de la creença en Déu, les lleis basades en la

tradició o el costum, l’ imperialisme i el colonialisme, etc. El coneixement i la cultura enciclopèdica com eines per a millorar i dignificar la

condició humana. La cerca d’uns principis empírics que, promoguts des de l’estat, siguin el fonament de la

moral privada i la legislació pública. El substituir la religió per la ciència. L'anàlisi del llenguatge especulatiu i metafísic (amaga els interessos d’una minoria

privilegiada).C. Els “radicals filosòfics”

Evoluciona del liberalisme clàssic (Locke) al “radicalisme democràtic” per influència de J. Mill.

Aquest suposa el rebuig de la monarquia i l’aristocràcia hereditàries, i la defensa de la democràcia (amb el vot de la dona inclòs).

Encara que no posa en qüestió el sistema capitalista sinó que proposa un conjunt de reformes (educatives, polítiques, econòmiques i constitucionals) que el millorin.

Simpatitzà amb les revolucions francesa i americana encara que rebutja d’aquestes la violència i la declaració de drets (pel seu iusnaturalisme).

2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.1 Les claus per entendre la filosofia de Bentham

Pàgina 344

Dades biogràfiques pàgina 344

Obrespàgina 345

A. Els objectius de la filosofia de Bentham• Punt de partida: la crítica del sistema legal del seu país: Com han de ser les lleis?• Objectiu: trobar un principi que sigui el fonament de:

a) Les lleis (legislació).b) El bon govern (política).c) La moral privada dels individus.

• Com?: a partir de principis empiristes.• Amb quina finalitat?: poder avaluar quan una cosa, una acció humana, una llei

o uns institució política són bones i correctes → aquest serà el principi d’utilitat.B. El principi d’utilitat

• El fi últim és el fet de possibilitar la felicitat humana per mitjà de la raó i la llei.• Però, en què consisteix allò útil?

• Hi ha un principi bàsic derivat de l’observació de la conducta humana (empirisme):“Tothom cerca el plaer i evita el dolor.”

per tant, aquest fet determina allò que és útil, és a dir, què és correcte i bo (utilitarisme hedonista).

• De manera que hi ha un rebuig de:a) Qualsevol altre consideració sobre aquests conceptes de caire especulatiu o

metafísic.b) Les morals que defensen l’ascetisme, el sofriment o el sacrifici (com a cosa

bona en si mateixa).

2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista

Pàgina 345

Textpàgina 345

• Enunciació del principi d’utilitat:

Per tant, la “utilitat” és una propietat que pot ser expressada en termes empírics, observables i quantitatius, i reduïda, en últim extrem a una sensació (sensualisme) de plaer o dolor.

I, per això, l' utilitarisme ens proporciona un criteri objectiu del bé i del mal.

Ara, Com determinar si una acció és útil o bona?: ConseqüencialismeL’única manera d’avaluar la virtut o el bé moral d’una acció o una llei és:a) Considerar els interessos de les persones afectades per aquesta.b) Observar quines són les conseqüències que tenen en elles (si produeixen un

increment o una disminució del seu plaer, benestar o felicitat).S’ha de tenir present que:c) No es fa dependre de principis o postulats derivats de la religió o

l’autoritat.d) Els interessos i els desitjos de cada un dels individus que concorren en un

interès col·lectiu tenen igual dignitat i valor (igualitarisme ètic).

2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista

Pàgina 346

“Una acció serà bona en la mesura que tendeix a incrementar la felicitat (augmentar el plaer o disminuir el dolor) d’aquells els interessos del quals estan en joc”

Text IIIpàgina 346

Text IIpàgina 346

C. El càlcul hedonista: l’aritmètica moral• El plaer i el dolor són sensacions que es poden mesurar i comparar a

partir de set dimensions:1. la intensitat,2. la duració,3. la certesa (o la incertesa d’aconseguir-los),4. la proximitat (o la llunyania d’aquests),5. la fecunditat (probabilitat que se’n derivin sensacions del mateix tipus),6. la puresa (probabilitat que se’n derivin sensacions del tipus oposat) i7. l’extensió (nombre de persones afectades).

Això ens permet fer el càlcul de:a) El plaer (utilitat) individual, però tambéb) El plaer col·lectiu (càlcul d’utilitat general), que serà la suma dels

plaers o dolors individuals.• Aquesta última és la fórmula general del benestar social que pot ser

aplicada pels governants en allò que anomenarem hedonisme social.

2. Jeremy Bentham (1748-1832)2.2 El problema de la moral: l’utilitarisme hedonista

Pàgina 347

José Vidal González Barredo