Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT 10.ELS FLUXOS MIGRATORIS
IPM / Geografia BatxilleratJordi Manero
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
S'han donat molts al llarg de la història, fins al punt que configuren l’actual situació demogràfica i social del món.
Són qualsevol tipus de desplaçament de la població des del seulloc de residència fins a un altre de manera permanent.
Qui se’n va ésun emigrant.
Qui arriba ésun immigrant.
Les causes són moltdiverses, tot i que destaquen les econòmiques, les naturals, les polítiques i les sòcio-culturals (religioses).
L'èxode rural a Espanya es donàamb una intensitat moderada des de finals del segle XIX. Al segle XX augmentà d'intensitat, tot i que es va veure aturat per la Guerra Civil.
La seva màxima intensitat es donàentre el 1960 i el 1975.
En general, s'emigrava des de les zones rurals més endarrerides capa les zones industrials.
La modernització del camp i de la indústria va possibilitar aquest fet.
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNSEls moviments migratoris interns són aquells que es produeixendins un mateix Estat.
El més important és l'èxode rural, l'abandonament massiu del camp per tal de traslladar-se a les ciutats (emigració camp-ciutat).
Es donà sobretot a partir de la RI, quan es dispara la població urbana (de fet, ara ja més de la meitat de la població mundial ja viu en ciutats).
Ara és un fenomen global.Es produí primer als països que s’industrialitzaven.
Els moviments migratoris poden produir un important èxoderural, disminuint l'activitat agrícola (abandonament zones de conreu). Igualment, es pot donar un deteriorament urbà(apareixen cinturons de misèria (barraques / residus)).
Les migracionsinternes afectaren pràcticament tot el territori espanyol.
Suposaren tant desplaçamentsinterprovincials (més de 5M) comdins la mateixa província(possiblement 5M més).
11 províncies registraren el 2001 menys habitants que l'any1900 (Terol, Sòria, Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca). Terol i Sòria, perexemple, van perdre la meitat dels seus habitants.
Els llocs de destinació de les migracions internes eren sobretot les àrees industrials(Barcelona, Madrid i País Basc).
Per províncies, destacaren Barcelona, Madrid, València, Biscaia i Alacant.
També foren importants elsaugments poblacionals a Tarragona, Guipúscoa, Àlaba, Girona i les Balears.
L'arribada massivad'immigrants generà
problemes a les ciutats.
Mancaven habitatges i infraestructures.
Els nouvinguts van haver-se d'adaptar a les noves realitats econòmiques i socials.
En els països rics es consideren aquests moviments finalitzats.
A Espanya, a partir de la crisidel petroli, 1973.
En els països pobres encara és un moviment migratorimolt intens.
Al Tercer Món anualment, entre 20 i 30 milions de persones emigren del camp a la ciutat, la qual cosa genera una importantproblemàtica.
MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS
L'actual divisió poblacional global és en part resultat de movimentsmigratoris internacionals.
A partir de la RI milloren els transport i les societats es fan méscomplexes ètnicament, la qual cosa pot provocar problemesd’integració i assimilació.
Els movimentsmigratoris
internacionalsactuals tenen les
següentscaracterístiques
generals:
- Des del Tercer Món al Primer Món.- Els principals països o zones receptores sónla UE, els EUA i Austràlia (volen controlar i limitar l'arribada immigrants -a Espanya tenimla Llei d’estrangeria-).- Població entre 20 i 50 anys, sobretot homes i amb un grau de qualificació escàs.- Dues grans causes, econòmiques i polítiques.
Manca d’adaptació, treball, estalvis suficients...Motius familiars o residencials
- Retorn d’actius- Retorn de jubilats
Nova migració amb destinació al lloc de naixement4. Migracions de retorn:
Reunificació dels membres de la família ambl’emigrant
- Reagrupament familiar
Motivacions familiars3. Familiars
Millorar les condicions de treball, salariMillora en recursos de treball, estabilitat o salariEstratègia d’empresa / promoció personalExpectatives de negoci / qualitat de vida
- Treballadors poc qualificats- Treballadors qualificats
Brain drainQuadres tècnics,directiusAutònoms i inversors
Desplaçaments vinculats al mercat laboral2. Laborals o econòmiques:
Catàstrofes naturals: sequeres, inundacions...Guerres civils, manca de llibertats, no respecte alsdrests humans...
- Raons ecològiques- Raons polítiques: refugiats, exiliats
Desplaçaments no volguts, per supervivència1. Forçades:
CAUSA PRINCIPALTIPUS DE MIGRACIONS INTERNACIONALS
Motivacions personals, solidaritat...
- Cooperants, voluntaris, missioners...
7. Altres:
Formació i especialització-Estudiants
6. Migracions performació:
Cerca de llocs càlids, tranquils... sunbelt
- Migracions de la Tercera Edat
Relacionades amb la qualitat de vida, salut...
5. Migracionsresidencials:
CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS INTERNACIONALS
Per al país d'origen .
Significa que hi haurà menys població (en alguneszones pot donar-se el problema del despoblament) i pujarà l'edat mitjana.
En general, disminueix la pressió social (la zona receptora rep recursos (divises) i disminueix la taxad'atur).
També es perd mà d'obra (generalment jove, de vegades formada).
Per al país de destinació.
Significa que augmenta la població, que es rejoveneix.
S'incrementa la mà d’obra, tot i que de vegadestambé aumenta el mercat negre.
Per a la persona emigrant.
Significa un important canvi, que implicarà adaptar-se a una nova manera de viure.
Tot i que les migracions fomenten l'intercanvi cultural, poden donar-se xenofòbia i racisme
LES MIGRACIONS INTERNACIONALS A ESPANYA
Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigració.
Al llarg del s.XIX i fins mitjans del s.XX es donaren importants emigracions exteriors (destaquen les transoceàniques).
Les motivacions van ser:
Polítiques (exilis al llarg del segle XIX i, sobretot, després de la guerra civil, en direccióa Europa i Amèrica).
Econòmiques (cap a Algèria i Amèrica Llatina, per tal de “fer les Amèriques”).
A partir dels 50's Amèrica Llatina com a destinació anà perdentforça.
A partir dels 50's es donen moviments migratoris nord-sud a Europa.
Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal..., proporcionavenmà d'obra a l'Europa rica.
Entre els anys 60’s i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria ambEspanya com a origen.
El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de màd'obra.
L'Europa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE impulsava l'economia.
Es necessitavamà d'obra.
Les motivacions eren principalment econòmiques (estalviar i enviar divises).
Procedents sobretot d'Andalusia, Galícia, Extremadura i Castella-Lleó, els emigrants es dirigien a l'Europa rica (Suïssa, Alemanya, França, GB, Bèlgica ...).
Sobretot eren homesjoves que desenvolupavenfeines poc qualificades, dures i mal pagades(agricultura, construcció, indústria i mineria).
L'emigració a Europa suposarà per a Espanya una disminució de la pressió demogràfica i social que suposaven moltes persones joves sense feina.
Igualment, els emigrants enviaven diners a casa seva (Espanyaingressava divises).
Hi van prendre part uns 2,6 M. A partir 1973, tornaren aproximadament la meitat.
A partir dels 80’s, i sobretot als90’s, es produeix un gran canvi.
Espanya comença a rebre immigrants.
La substancial milloraeconòmica espanyola influíen aquesta nova onada(destaca període 2000-2008).
Els immigrantspassaren a ser més del 12% de la poblacióespanyola.
La darrera crisi però, ha aturatclarament l'arribada d'immigrants.
Molts immigrantsmarxen.
Molts espanyols(joves) emigren.
Augmenta la població(saldo migratori positiu)
Disminueix la població(saldo migratori negatiu).
La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el permís de residència i treball.
Per això alguns entren de maneraclandestina (sense papers).
Legalment, elsimmigrants es classifiquen en
tres grups:
- Els que obtenen la nacionalitat, i sónconsiderats espanyols de ple dret.
- Els que obtenen permís de residència i mantenen la nacionalitat d’origen (ambpermís de treball, residents estrangers, estudiants, refugiats...).
- Els immigrants il·legals, que no existeixen jurídicament
A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic vaconvertir Espanya d'un país d'emigrants en un paísd'immigrants.
Aquestaimmigració espot agrupar en quatre grans
conjunts:
- Persones jubilades procedents d'Europacentral i del nord.
- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE.
- Refugiats polítics.
- Emigrants de països pobres.
Els emigrants procedents de països pobres són el grup mésnombrós.
Procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'estd'Europa.
L'objectiu és trobar feina i millorar les condicionsde vida.
La major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys.
Practiquen el reagrupament familiar.
Des de l'any 2000 al 2008, Espanya va ser el país del mónque més immigrants va rebre, després dels EUA.
Els immigrants representaven el 2008 més de 5,22 milions de persones, més de l'11% de la població total.
Actualment, l'INE calcula que a Espanya hi resideixen uns5730600 immigrants, que representen el 12,15 % dels47150000 habitants de l'Estat.
Amb tot, l'INE estima que en el darrer any el nombred'immigrants s'ha reduït en un 0,3%.
El gruix de la població immigrada (63%) té entre 16 i 44 anys.
La immigraciócomporta un
augment poblacional.
Arriba població
Augmenta la natalitat.
Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de personesprocedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia.
Dins la UE hi ha lliure circulació de persones, (Romania, Regne Unit).
Proximitat geogràfica (Marroc).
Vincles històrics i culturals (Equador i Colòmbia).
Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanyaentraren de manera clandestina.
Aquests immigrants il·legals provenensobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfricasudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de Gibraltar.
El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració.
Immigració legal i ordenada.
Control de fronteres, regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitari...
Regulació del dret d'asil a la UE.
Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles elsacords polítics.
Expulsió il·legals
Espanya necessita immigrants?.
El debat sobre la immigració a Espanya
La majoria dels estudis creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.
S’ha acabatl’onada massiva, però tot I això la
immigraciócontinuarà.
Reagrupament familiar (residents legalsestrangers amb un any de permanència al territori i autorització per residir-hi un any més, com a mínim).
Dret d'asil està reconegut per els quepateixen persecució en el seu país d'origen.
La immigració a Catalunya
La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representaprop del 22% del total.
En els darrers anys Catalunya ha estat la comunitat autònomaque ha rebut més immigrants, prop del 15% de la poblaciótotal.
Aquesta nova onada ha plantejat problemes per tald'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveissanitaris, escolars, vivendes...).
Segons l'Idescat, el 2012 hi havia a Catalunya 1.186.779 estrangers amb permís de residència,la qual cosa suposavamés del 15,5% dels habitants de Catalunya.
15,68%1186779201215,73%1185852201115,95%1198538201015,91%1189279200914,99%1103790200813,49%972507200712,81%913757200611,42%79890420059,44%64284620048,10%54300820035,87%38202020024,05%25732020012,90%1815902000
%TotalAnyEvolució del nombre total d’immigrants i percentatge sobre el total de la població catalana (2000-2012).
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
18 159 0
2 573 2 0
3 8 2 0 2 0
54 3 0 0 8
6 4 2 8 4 6
79 8 9 0 4
9 13 757
9 72 50 7
110 3 79 0 118 6 779
118 58 52
119 8 53 8
118 9 2 79
Evolució del nombre total d’immigrants i percentatge sobre el total de la població catalana (2000-2012).
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.
La immigració més destacada el 2012 ésla procedent del Marroc (20,16%), Romania (8,93%), Equador (5,01%), Bolívia (4,23%) i Xina (4,23%).
La immigració procedent de la UE cadacop té més importància: Romania (8,93%), Itàlia (4,14%), França (2,85%), Alemanya (1,91%) i Regne Unit (1,76%).
Cal diferenciar entre els procedents de països menysdesenvolupats (Romania) que cerquen feina i els procedents delsmés rics (Alemanya, GB...) que acostumen a tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).
Constatem un gran augment de xinesos(4,23%) i Pakistanesos (4%)
Entre els immigrants de Catalunya la mitjana d'edats és d'uns 30 anys. Domina la població masculina madura-jove, destacant el grup d'edat entre els 25 i els 34 anys.
Això comporta un paper rejovenidor de la piràmide d'edats catalana.
Segons la procedència, hi ha més immigració masculina (61% de la marroquina) o femenina (53% de l'equatoriana o 57% de la boliviana). Això és degut a raons culturals.
La qualificació professional acostuma a ser baixa. Malgrat tot, cada cop augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis secundaris i universitaris.
La població estrangera troba feina sobretot en la restauració, hostaleria, servei domèstic i d'atenció a la gent gran, activitats agrícoles i construcció.
Els immigrants més preparats, a la llarga, poden ocupar feines més qualificades.
La crisi econòmica ha afectat de manera especial la poblacióestrangera, disparant-se l'atur en aquest col·lectiu.
Sovint es tracta de feines amb un nivell de qualificacióescàs, i per tant mal remunerades.
La taxa es situava el 2013 en aproximadament el 37% (un 12% superior a l’espanyola).
La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats (sobretot a l'àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, (franja litoral, algunes zones pirinenques).
La província amb més immigrants és Barcelona. La que té el percentatge més alt de població estrangera sobre el total és Girona.
En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obraimmigrant (comarques d'interior).
S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.
