Unió Musical de La Pobla LlargaUnió Musical de La Pobla ... · musical – va suposar que aquestos joves músics començaren ... La bona qüestió és que el nostre poble passarà

Unió Musical de La Pobla LlargaUnió Musical de La Pobla LlargaUnió Musical de La Pobla LlargaUnió Musical de La Pobla Llarga

Crònica d’una societat musical_

Unió Musical de La Pobla Llarga – Alexis Albelda Tudó - 2 -

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

INTRODUCCIÓ...................................... 3

1.FORMACIÓ DE LA BANDA I FETS SIGNIFICATIUS...... 51.FORMACIÓ DE LA BANDA I FETS SIGNIFICATIUS...... 51.FORMACIÓ DE LA BANDA I FETS SIGNIFICATIUS...... 51.FORMACIÓ DE LA BANDA I FETS SIGNIFICATIUS...... 5

1.1. FASE DE FORMACIÓ........................5

1.2. DISSOLUCIÓ I REAGRUPAMENT...............6

1.3. LA GUERRA CIVIL I ELS ANYS POSTERIORS...8

PRIMERA ÈPOCA DAURADA DE LA BANDA

PRIMERES DONES MÚSIC A LA BANDA

1.4. FUSIÓ AMB EL QUADRE ARTÍSTIC............13

1.5. ELS ANYS 60 I 70........................14

2.ACT2.ACT2.ACT2.ACTIVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES......... 16IVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES......... 16IVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES......... 16IVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES......... 16

2.1. EL CONCERT: REPERTORI I TIPUS DE PÚBLIC.16

2.2. ELS CERTÀMENS...........................18

2.3. LA BANDA AL CARRER......................22

3.ESCOLA DE MÚSICA3.ESCOLA DE MÚSICA3.ESCOLA DE MÚSICA3.ESCOLA DE MÚSICA I BANDA JOVE I BANDA JOVE I BANDA JOVE I BANDA JOVE........................................................................ 24 24 24 24

4.JUNT4.JUNT4.JUNT4.JUNTA RECTORA.................................. 26A RECTORA.................................. 26A RECTORA.................................. 26A RECTORA.................................. 26

EPÍLEG........................................... 29


INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Van ser els meus pares els qui m’arrossegaren, amb

sis anys, a la Societat Musical del meu poble; però amb el

temps, vaig anar descobrint un món que cada vegada

m’apassionava més i m’omplia d’alguna cosa més que de

música. La Banda de Música del meu poble m’ha donat

l’oportunitat d’aprendre el llenguatge universal de la

música, a més de desenvolupar la sensibilitat i

l’expressió artística. Però sobretot, penso que aquestes

societats musicals constitueixen un fenomen de cohesió

social, de tradició popular i d’afecte entre persones,

unides per una mateixa causa i un bé comú.

Aquestes agrupacions musicals posen a l’abast de la

societat el seu missatge sonor, omplint d’art, de tradició

i de festa cada racó on s’hi donen. A més, les Bandes de

Música són la cantera de la qual es nodreix gran part del

món professional de la música. De la mà d’aquestes han

sortit compositors, directors, intèrprets, docents i en

definitiva, molts professionals de la música.

Al nostre país podem trobar gran quantitat de Bandes

de Música, però és a la Comunitat Valenciana on existeix

un moviment més arrelat i expandit. Cada poble, gran o

petit, té la seva Banda, i són molts els pobles què tenen

dos, i inclús, tres bandes. Aquest fet suposa un viver

constant de músics, alumnes, professors, concerts,

actuacions, trobades i esdeveniments musicals.


Per posar nombres concrets a aquestes afirmacions, la

Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

ens cedeix aquestes dades oficials:

Per tot és que penso que les Bandes de Música són un

interessant objecte d’estudi des del punt de vista

antropològic; i és per açò que em faré servir de la meva

societat, la Unió Musical de la Pobla Llarga, per a posar

en relació l’ésser humà amb aquesta estructura social

d’expressió cultural que és una Banda de Música.


1.1.1.1.---- FORMACIÓ DE LA BANDA FORMACIÓ DE LA BANDA FORMACIÓ DE LA BANDA FORMACIÓ DE LA BANDA I FETS SIGNIFICATIUS I FETS SIGNIFICATIUS I FETS SIGNIFICATIUS I FETS SIGNIFICATIUS

Es moment de veure com al llarg de la seva

existència, la Banda de Música de la Unió Musical de La

Pobla Llarga, s’ha adaptat als temps i ha passat per

diverses fases.

1.1.- FASE DE FORMACIÓ

A efectes oficials, serà el 29 de Juny de 1906 - dia

festiu al nostre poble (Sant Pere Apòstol) – el primer

acte de la Banda de Música, però va ser durant el 1905

quan un grup de joves entusiastes, amants de la música,

començaren a moure els fils necessaris per a que el poble

gaudís de la seva pròpia agrupació musical. Després de

diverses reunions d’aquell grup de joves il�lusionats, es

pren la decisió de contractar un Mestre Director, què

s’ocupés de la formació musical dels aspirants a músics.

El Mestre en qüestió serà Don Melchor Lliri i tindrà al

seu càrrec la formació i educació musical dels primers 53

compromesos amb la gènesi de la banda.

Arribats a aquest punt, la primera necessitat serà la

d’adquirir instruments musicals. I és en aquest punt on

trobem el primer problema financer. Per a l’adquisició de

l’instrumental es compta amb el mecenatge de diversos

empresaris amb recursos econòmics suficients. Amb la seva

ajuda es compren 55 instruments per valor de 13.410

pessetes. No tenim dades per a afirmar que aquesta

quantitat va ser reemborsada als seus benefactors, però es

de suposar que no. La seva col�laboració desinteressada

– sempre present aquesta a tots els estrats d’una societat

musical – va suposar que aquestos joves músics començaren

a aprendre el llenguatge musical i a assajar amb els

instruments. Amb sacrifici i esforç constant, aquell grup

va poder consolidar-se i desfilar el 29 de Juny de 1906,

pels carrers de La Pobla Llarga, eufòrica aquesta i plena

d’orgull, per veure els seus fills, germans, marits i

éssers més volguts, desfilar amb la banda que omplia el

poble de pasdobles.


Durant aquestos primers anys, la Banda de Música,

delecta al poble en totes i cadascuna de les festes

locals. Amenitza els actes festius i acompanya les

processons del poble. Amb tot, aquesta serà una fase de la

banda “popular” o “festiva”. Encara que el desenvolupament

posterior de l’agrupació, cap a una banda al servei de la

cultura, amb la intenció de popularitzar la música i

acostar al públic el repertori musical amb els seus cicles

de concerts, la banda de música de La Pobla Llarga, no

perdrà mai la seva faceta de banda “popular” al servei de

la música de festa i combinarà aquesta faceta amb la seva

llavor concertística.

1.2.- PRIMERA DISSOLUCIÓ I REAGRUPAMENT

No tenim dades exactes del que ocorregué al 1919.

D’aquestos temps no trobem actes escrites corresponents a

assemblees o reunions, possiblement per la mancança d’una

junta directiva i rectora estable o definida. És possible

que es produïren malentesos i dissidències entre els

membres d’aquella societat musical. O tal volta alguna

altra efemèride, com el clima de postguerra que assolia

ben bé tota Europa a causa de la Gran Guerra, propiciaren

que l’agrupació es dissolgués. Hem de recordar que malgrat

la neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial,

els anys anteriors al 1919 van ser difícils: l’esgotament

de la guerra fa que el país s’enfonsi en un període de

crisis al 1917. A més, a l’any 1918 s’haurà de fer front a

una forta epidèmia de grip, coneguda com la “grip

espanyola”. La pandèmia va infectar 8 milions de persones

i va causar al voltant de 300.000 morts.

No trobem ningun document que faci referència alguna

al destí que varen tenir aquells primers 55 instruments de

la nostra societat musical. L’únic que podem trobar és una

llista de l’any 1906 on es relaciona el instrument

assignat a cada músic. La llista conté 40 persones i

instruments. La compra fou de 55 instruments. Per tant en

aquest 1919 ja s’ha perdut la pista a 15 dels instruments

adquirits al 1906. Pot ser no s’entregaren els 55


instruments per falta de músics, o pot ser aquestos 15

instruments no catalogats desapareixen.

La bona qüestió és que el nostre poble passarà 10

anys sense la seva Banda de Música. Cap a l’any 1929, una

part dels músics fundadors d’aquella primera banda del

1906, molts dels quals, encara guardaven com sagrades

relíquies, els seus instruments, van voler aixecar de nou

aquella agrupació musical que tantes satisfaccions els

havia donat. Noves reunions, nova contractació del mateix

mestre director, i ara sí, creació d’una junta rectora que

dirigeixi els aspectes burocràtics que envolten a la

banda.

Al 1930, la banda gaudirà de nou d’un finançament

d’instruments per part d’un empresari del poble, què

cedeix al voltant de 9.000 pessetes per a la compra de

nous instruments. Altre fet significatiu d’aquesta època

és que l’Excel�lentíssim Ajuntament de La Pobla Llarga, al

1931, comunica a la directiva de la banda que rebrà una

subvenció de 3.000 pessetes a l’any per a pagar els

honoraris del mestre director, a canvi d’amenitzar els

actes oficials i festius de la població, i acompanyar a la

corporació municipal en aquestos actes. Cap a mitjan

d’aquest any, la banda fa front a la dimissió del seu

mestre director, Don Melchor Lliri, fundador de la primera

banda al 1906, per motius de salut. Aquest fet, suposa un

contratemps institucional i moral important per a la

societat, però amb tot, la Banda està per sobre de tot i

l’activitat continua.

La junta directiva i el nou director, proposen un fet

significatiu al 1932. Buscant el compromís dels músics que

formen la banda, proposen sancionar als músics que falten

a l’assaig amb 25 cèntims (un real), i amb una pesseta de

descompte als que falten als actes d’actuació de la banda.

Pot ser un dels primers indicis de professionalitzar i a

l’hora responsabilitzar als membres de l’agrupació.

Actualment,amb mesures com aquesta, pot ser la banda es

quedés amb un grapat reduït de músics. Penso que la

responsabilitat no s’ha se pagar, és una virtut que es pot


conduir amb l’educació, i s’ha de fomentar de manera

intrínseca.

Al 1933 el Patronat Musical de Santa Cecília (nom

oficial de l’agrupació en aquell moment) es contractat per

a tocar a les falles de València. El nombre de les falles

a València augmenta considerablement any rere any, i per

tant la consegüent demanda de bandes de música també. En

un dels apartats posteriors farem afermament en aquestos

fets: el caràcter festiu del poble valencià, les falles,

les festes populars i els moros i cristians, entre

d’altres, afavoreixen el moviment continu de les nostres

Bandes de Música. Un bon exemple el trobem a l’Octubre

d’aquest mateix any 1933: la nostra Banda, es convidada

per a actuar als actes commemoratius que València prepara

per al dia 29 d’aquest mes, amb motiu de la rebuda de les

restes mortals de l’insigne i gran novel�lista valencià

Don Vicente Blasco Ibañez.

1.3.- LA GUERRA CIVIL I ELS ANYS POSTERIORS

PRIMERA ÈPOCA DAURADA DE LA BANDA

PRIMERES DONES MÚSIC A LA BANDA

Al llibre d’actes que elabora la junta directiva

queda constància de l’última d’aquestes al gener del 1936.

Els anys de la Guerra Civil suposen un període

d’inactivitat de la banda. El poble, i el país en general,

no estan per a festes i cercaviles. No és moment de

bandes, el país queda dividit en “bandos”: el republicà i

el amotinat, a les ordres de Francisco Franco.

Al 1939 serà el Sr. Alcalde, Don Juan Miñana Albelda,

qui esperoni els amants de la música amb la finalitat de

reorganitzar la Banda de Música. Tal és el compromís

d’aquest Alcalde, que formarà part de la junta directiva

de la societat, amb el càrrec de vicepresident, durant els

anys posteriors fins al 1945.

A l’any 1941 s’intenta que la banda tingui un local

estable d’assaig. Se’n contracta un amb un lloguer anual

de 600 pessetes. Al 1942 el Sindicat de Reg, cedeix

gratuïtament el seu local i a més, subvenciona a la banda

amb 3.000 pessetes anuals. Important i significatiu


recolzament aquest. Sembla que els socis i aficionats

s’adonen, després dels mals temps i de les dissolucions de

l’agrupació, que la banda és necessària com a element

difusor de cultura, educació i tradició popular, a més de

ser patrimoni de tota la població.

L’any 1942 serà el primer d’una fase de floriment de

la nostra banda de música. L’arribada del nou director,

Don José Pérez Ballester sembla crucial en aquest

esdevenir. El músic, antic director de la banda i

President Honorífic de la Unió Musical de la Pobla Llarga,

José Barberà Cardona “El Senyor Pepe”, em concedeix una

entrevista molt profitosa i interessant. El senyor Pepe

m’explica que Don José Pérez Ballester, abans que tot era

un gran músic, tècnicament molt preparat, i a més, un gran

docent. Diu que el seu caràcter enèrgic i la manera que

tenia de tractar amb els músics, traient de cadascun

d’ells el millor, van fer que aquells membres de la banda

no regatejaren temps ni sacrifici en els constants

assajos. Amb tot, la banda assoleix un alt nivell musical

i es troba sobradament preparada per a presentar-se a

nombrosos certàmens. Ni més ni menys que 13 premis

obtindrà la banda entre els anys 1943 i 1950. Primers

premis, segons premis, i inclús alguna que altra menció

honorífica. Tot plegat fa que la música de la nostra banda

comenci a sonar a la ràdio, i el seu nom, i el de La Pobla

Llarga, comenci a llegir-s’hi a la premsa.

En aquestos mateixos anys de floriment, s’hi dona a

la nostra banda un fet quasi únic i molt avantguardista.

La banda comptarà al seu planter amb tres noies.

D’aquestes tres primeres noies músic del nostre poble,

tinc el plaer de parlar amb Otilia Barberà Cardona. La

senyora Otelin m’explica que en aquells temps no estava

massa bé que una dona formés part d’una banda de música,

que deixés les seves tasques domèstiques, per a anar a

assajar, o per anar a les festes locals de qualsevol altre

poble uns quants dies, amb una colla de 40 o 50 homes.

Aquesta apunta que el seu cas va ser diferent i

particular, ja què pràcticament tota la seva família, pare

i germans, formaven part de la banda de música, i a més,


el seu veí, el director de la banda, els va animar a tots

a que Otilia aprengués música i entrés a formar part de

l’agrupació musical del poble. Amb tot, sembla que la

reputació de la jove Otilin estava fora de perill amb la

companyia de gairebé tota la seva família a la banda.

Aquesta, m’ensenya totes les fotos, què guarda com un

tresor, amb llàgrimes als ulls, i quan li demano que

m’agradaria emportar-me-les per a fer unes còpies es

mostra una mica reticent, calla la seva resposta, però la

deixa entendre. Jo li dic que no es preocupi i li faig

entendre que no és necessari que m’endugui el seu tresor.

Malgrat açò, el segon dia que torno a parlar amb ella,

sembla que s’ho ha pensat i molt amablement em diu que em

deixarà tota la documentació que guarda per a que me la

copiï, això sí, demanant-me que tingui una cura extremada

amb tot el material. No puc evitar donar-li les gràcies

amb dues besades de tot cor què mostren el meu agraïment.

A continuació podem veure a les tres noies de la

banda en diverses fotografies. Aquesta m’explica, amb cert

to sarcàstic, com anaven a l’última moda amb el vestit

inspirat en l’uniforme de la falange, que en aquells temps

feia furor, segurament per implantació del règim

dictatorial.

- Anys 40 -


- La Banda amb el primer premi obtingut al certamen d’Ontinyent a l’any 1943 -

La Banda al certamen de València a l’any 1944

En aquestes dos últimes fotos, m’ompli d’orgull veure

el meu pare amb només 15 anys. Com ens explica el “Senyor

Pepe”, i jo penso com ell, als pobles, ser músic de la

banda es converteix en una tradició familiar. Ell mateix

ha tingut al seu pare músic, a la seva germana Otelin, als

seus dos fills – un dels quals, José Barberà Ferrer, ha

segut també, com el seu pare, un notable director de la

nostra banda - i ara també el seu net. La senyora Otelin

per la seva part, prompte va arrossegar als seus dos fills


a la banda del poble, que a la vegada han fet músics tots

els seus fills. A més, aquesta m’explica, amb llàgrimes

als ulls, de nou, que si el seu net Emili, novençà, la

fera prompte besàvia, no li agradaria rés més què el seu

besnét fos també músic.

L’última foto, ens mostra la banda al certamen de

València a l’any 1944. Les cròniques apunten que va ser

tota una sorpresa per al públic assistent al certamen i

per als propis periodistes, el veure a tres senyoretes

formant part d’una banda de música. Per tant, estem en

plenes facultats d’afirmar que la banda del Patronat

Musical de Santa Cecília de La Pobla Llarga, va ser una de

les primeres bandes de música de la Comunitat Valenciana

en comptar amb dones al seu planter.

A continuació deixo mostres d’aquestes afirmacions.

- Retalls del periòdic i text que acompanya la foto anterior –


-Retall de Las Provincias del dia posterior al certamen i també acompanyant la

foto de la banda a la plaça de bous amb les tres noies músic –

Aquesta brillant etapa de la banda, amb fets tan

memorables per a la història de la nostra societat

musical, culminarà al 1954, quan el mestre director Don

José Perez Ballester, presenta la seva dimissió per a

deixar la nostra banda amateur, i poder millorar la seva

carrera com a director professional. Aquesta baixa va

causar, tant a la junta rectora com als músics, un

trastorn important. No obstant, els 12 anys que el mestre

està al capdavant de la nostra banda, es recorden com la

primera època daurada d’aquesta.

1.4.- FUSIÓ AMB EL QUADRE ARTÍSTIC

A l’any 1954 un grup de joves de La Pobla Llarga

amants del Teatre, suggereixen a la junta directiva de la

societat, l’associació del seu grup de teatre amb la banda

de música. Els objectius seran els de oferir al públic

obres del repertori de la Sarsuela, i ajudar amb els

ingressos de les seves representacions a la societat

musical. De forma unànime la junta rectora aprova la

proposta i es procedeix a la fusió oficial del quadre

artístic amb la banda de música baix el nom de Quadre


artístic de Santa Cecília i Sant Calixt. La nostra banda

col�laborarà amb el quadre en la posada a escena de

sarsueles tan representatives del repertori com La

Dolorosa, Los Claveles, La Reina Mora, La del Soto del

Parral, La del Manojo de Rosas, Katiuska, i moltes més.

El “Senyor Pepe” m’explica, en referència a aquestos

fets, la diferència que ell troba del repertori què abans

oferien als concerts i el què oferim actualment. M’explica

com abans no hi havia repertori musical expressament

escrit per a banda. Per tant, la banda s’ajustava a les

transcripcions d’obres del repertori universal de la

música, als arranjaments per a banda d’obres normalment

escrites per a orquestra simfònica: sarsueles, simfonies,

obertures, etc. Ell mateix ha arreglat algunes de les

obres del repertori musical per a poder ser interpretades

per la banda. Actualment en actiu com a director de banda,

em diu com s’han multiplicat les opcions al tenir obres

escrites expressament per a banda de vent. Realment, els

compositors que escriuen per a aquest tipus de formació

musical, aprofiten les qüestions tècniques del planter:

instrumentació, dinàmica, tessitura i qualitats

tímbriques. Avui, diu, el cercle s’abasteix mútuament: de

les bandes de música, surten estudiants de composició, què

han tingut a la societat musical del poble, la seva

primera escola de música; i aquestos composen música

expressament per a banda, amb la intenció de que aquest

tipus d’agrupació gaudeixi del seu propi repertori.

1.5- ELS ANYS 60 I 70

A banda de l’activitat normal de la banda, d’aquestos

anys em sembla significatiu el fet que del si de la

societat, sorgiren grups, conjunts i petites orquestrines

de carrer, formades per músics de la nostra banda, què

amenitzaven les nits més airoses i festeres d’aquestos

anys. Aquestos grups de músics feien versions dels temes

més actuals dels últims ritmes de ball o de la música

lleugera.


Aquí tenim dos d’aquestos grups, què van fer ballar i

cantar a aquelles generacions amb les seves actuacions als

escenaris de tota la nostra geografia:

- Los Dangers –

- Orquestra Joper –

Amb tot, hem repassat els fets que considero més

representatius i significatius de la nostra banda al llarg

de la seva història més antiga.


2.2.2.2.---- ACTIVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES ACTIVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES ACTIVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES ACTIVITAT DE LA BANDA ALS NOSTRES DIES

Actualment, la nostra societat s’anomena “Unió

Musical de la Pobla Llarga”. Cap a la dècada dels noranta,

en una assemblea ordinària, es va aprovar aquest canvi de

nom. Els músics varem pensar que aquesta paraula, “Unió”,

era la què havia de guiar el nostre treball i representar

el nostre esperit com a societat musical. Veurem com la

banda de la Unió Musical de La Pobla Llarga, escriu

pàgines glorioses de la seva història, i intentarem buscar

i explicar els causants d’aquestos fets.

En primer lloc anem a repassar quines són les

activitats actuals de la banda:

2.1.- ELS CONCERTS:EL REPERTORI I ELS TIPUS DE PÚBLIC

Actualment la societat musical rep una subvenció

anual de l’Ajuntament; a canvi la banda ha de programar

entre 4 i 5 concerts a l’any per al poble. A més haurà

d’acompanyar la corporació municipal en alguns actes i

també haurà de participar en alguns esdeveniments festius

de la població. L’encarregat de programar el repertori per

als concerts és el nostre director Joaquín Gericó Trilla,

catedràtic de flauta del Conservatori de València, i

director de l’escola de música i de la banda. Els

objectius generals del repertori:

- Fer gaudir als socis i aficionats a la música

del nostre poble.

- Arribar al major nombre de públic possible.

- Oferir un repertori variat en èpoques i

estils.

- Mantenir el nivell de la banda amb aquest

repertori variat.

- Intentar que els músics gaudeixin de cadascuna

de les peces.

Per norma general comencem el concert amb un

pasdoble, forma musical molt arrelada a la nostra terra.

Aquesta primera peça, curta i amb caràcter alegre i

festiu, ens ajuda a entrar en el concert. La cantera de

pasdobles podríem considerar-la inesgotable. El pasdoble

no ha canviat massa amb els temps. Ha evolucionat en


alguns aspectes harmònics i tímbrics, però no ha deixat de

presentar-se amb la mateixa forma musical. Generalment i

molt bàsicament podem estructurar-lo de la següent manera:

Introducció – 1er Tema – pont – [Trio – (2on Tema) -

Final]

El compositor podrà fer les petites variacions que

consideri oportunes per a sorprendre l’oient, però la

forma està establida i per norma general, els pasdobles

respondran a aquesta estructura.

La segon peça té la intenció de fidelitzar a un

nombre bastant ampli del nostre públic, són els nostres

heavy users - els anomeno així perquè no es perden cap de

concert, plogui o nevi - , i són aficionats, socis i

antics músics d’una mitjana d’edat de 60 anys. Amb quin

tipus de peça gaudeix molt aquest tipus de públic? Sens

dubte, amb una bona Sarsuela. És normal veure des de dalt

l’escenari, com aquest tipus de públic, vocalitza les

lletres del text de la sarsuela, al ritme de les melodies

què emet la banda. Les coneixen totes, i a més, com hem

vist anteriorment, ells mateix les han interpretades, o bé

com a músics o bé com a integrants del quadre artístic.

Amb la tercera peça, solem arribar a la fi de la

primera part del concert. Sol ser una peça del gran

repertori universal de la música, això sí, amb

transcripció per a banda: Wagner, Tchaikowsky, Rimski-

Kórsakov, Falla, Turina... Amb aquest tipus d’obra complim

l’objectiu de donar a conèixer obres consagrades del

repertori musical, i amb aquest sentit difondre cultura.

La segona part del nostre concert ofereix una música,

podríem dir, més moderna. Normalment són peces d’un estil

diferent al què hem presentat a la primera part. És molt

probable que en aquesta segona part interpretem obres

expressament escrites per a banda de música. Intentem, amb

aquesta diversitat, arribar al major nombre de públic

possible: joves, vells, seguidors fidels i seguidors no

habituals.

Aquesta és l’estructura bàsica de la programació dels

nostres concerts. Malgrat això, no sempre és la mateixa.

És molt habitual dels nostres concerts, que algun músic


s’hi prepari una peça per a tocar de solista acompanyat

per la banda. Aquest fet és positiu tant per al

desenvolupament individual del propi intèrpret, com per a

la banda, què fa un treball tècnic notable de dinàmiques,

intensitats i plans sonors. D’altra banda, cada any, és

programen dues concerts, subvencionats per la Generalitat

Valenciana, on el repertori ha de ser íntegrament composat

per compositors valencians. Aquestos són els anomenats

concerts de “Retrobem la nostra Música”.

Amb açò acabem aquest apartat dels concerts i

enllacem directament amb el següent, què fa referència a

un altre tipus d’actuació i activitat de la banda: els

certàmens.

2.2.- ELS CERTÀMENS

El nostre director Joaquín Gericó s’assembla molt al

director què entre els anys 40 i 50, va regir la banda en

la seva primera època daurada. Joaquín Gericó és per

endavant un grandíssim músic, i després un excel�lent

director. Açò, juntament amb les seves honorables

qualitats com a persona, han fet d’aquest, una peça

fonamental en l’esdevenir de la Unió Musical en

l’actualitat. Baix el meu punt de vista, aquest ha sabut

mesurar molt bé les dosis de disciplina, bon fer i tracte

amb les persones. En referència als certàmens, pensa que

el repte de presentar-s’hi, sempre ha de suposar aspectes

positius. La banda puja el nivell al màxim de les seves

possibilitats i els músics viuen experiències que els

enriqueixen com a músics i com a persones. De la mateixa

manera, cada certamen ha segut per a Joaquín un repte

personal, què li ha aportat moltes satisfaccions

professionals i personals. Les inquietuts de Joaquín, com

a músic i com a director de la nostra banda, han estat

definides per la recerca de la millora constant i el

desenvolupament continu. La seva estança a la nostra

societat coincideix, i no de casualitat, en una altra

època daurada de la banda, i tal volta, l’època més

fructífera en molts aspectes.


L’any 2002, segon any que la banda està sota la seva

direcció, decideix que ens hem de presentar de nou a un

certamen. A la banda li correspon per història i per nom.

Decideix començar amb humilitat i presentar-nos al

Certamen Provincial de Bandes de la Diputació de València.

La gent del poble, socis i aficionats, no dubtaran en

omplir autobusos i acompanyar la banda a l’auditori. El

viatge, el concert i tot plegat sempre quedarà en la

retina de tots ells. La banda literalment “arrasa” al

primer certamen al què es presenta després de molt de

temps, obtenint una puntuació del jurat de 398 punts sobre

400 possibles. Però molt lluny de relaxar-se, el director

i els músics, comencen a preparar el certamen de la

Comunitat, per ser els campions al provincial. En aquest

certamen, representant la província de València, la Unió

Musical de La Pobla Llarga, obtindrà el segon premi i

quedarà com la segona millor banda de la Comunitat

Valenciana per a aquest any i en la seva secció.

Però com he dit abans, l’inesgotable ambició del

nostre director, ens transmet a tots que aquest és sols el

inici del què la nostra banda de música ha d’aconseguir.

La banda segueix amb la seva activitat normal, i l’any

2004, amb la intenció de seguir progressant, s’hi

presentarà al Certamen Internacional Ciutat de València.

Aquest certamen abassega l’atenció del món bandístic a

nivell internacional; conjunts de tot arreu son ubicats en

diferents seccions, tenint en compte el nombre de músics.

L’Ajuntament de València, co-patrocinador amb la

Generalitat Valenciana, i a través del Institut Valencià

de la Música, realitza obres d’encàrrec per fer-se servir

com obra obligada al Concurs, elegint cada agrupació la

seva obra lliure a interpretar. Aquest fet suposa un

important focus d’atenció també per als compositors de

música de banda. En aquest certamen la Unió Musical de La

Pobla Llarga obté el segon premi, quedant per sota d’un

altra banda valenciana, competint les dues amb altres de

la nostra geografia i de fora de les nostres fronteres.

De nou ens prendrem un any d’activitat habitual,

sense la pressió d’assajos amb finalitat de certamen; i a


l’any 2006, la junta i el director, pensen que una bona

manera de celebrar el Centenari de la societat seria anant

de nou a certamen. En aquest cas, les aspiracions superen

qualsevol de les anteriors de la banda en tota la seva

història. La banda, i el seu suport d’aficionats viatjarà

a Holanda al “World Music Contest” de la ciutat de

Kerkrade. Tot, des de l’eixida, el viatge, el concurs i la

tornada, tampoc se’ns oblidarà a ningú. Dues medalles d’or

en les dues modalitats que s’hi presenta la banda: la de

concert i la de desfilada. A més de la preparació habitual

de les obres del concert, la preparació de la disciplina

de desfilada, va ser especial per el diferent entrenament

què varem necessitar. Unes quantes van ser les vesprades

què tots passarem al camp de futbol del poliesportiu del

poble, assajant i mesurant quasi al mil�límetre cada

moviment del conjunt de la banda. En si, aquestos fets ja

suposen un benefici per a la banda: els assajos intensius

– moltes vegades amb concentracions a albergs durant uns

quants dies - , les hores de preparació personal i de

conjunt, i la germanor i unió que es respira a l’ambient

baix el clima d’esforç i superació. Però si com a colofó

aconsegueixes obtenir una compensació en forma de guardó,

l’alegria d’aquells moments s’hi queda per sempre al

nostre cor. Les imatges s’hi guarden a la memòria i els

records semblen passar per la nostra retina com si de nou

estiguéssim allí. Realment són experiències inoblidables,

què tots hem pogut viure gràcies a la nostra banda de

música. De no haver segut músic, no sé de quin altra

manera hagués pogut viure aquest tipus de sensació.

Amb aquesta mateixa tònica, la banda fa la seva marxa

habitual al 2007, i amb vista a l’any 2008, comença a

preparar un altre certamen, en aquest cas un altre

Certamen Internacional a la ciutat de Praga. Aquestos

viatges, suposen per a tota la societat un esforç econòmic

a nivell institucional. De les contractes de la banda al

carrer, tema què tractarem al pròxim capítol, cada músic

deixa un tant per cent del seu sou durant aquestos anys,

per a poder finançar-s’hi el viatge; a més de tot el que

pugui fer-se per obtenir beneficis econòmics, com concerts


extraordinaris amb cobrament d’entrada, venda d’articles,

loteries i recerca de qualsevol tipus de subvenció. De

nou, tot plegat, torna a merèixer la pena. En aquest cas,

som la única banda a Praga que representa l’estat

espanyol, i competim amb agrupacions de França, Suïssa,

Bèlgica, Holanda, Alemanya i de la pròpia República Txeca.

No sols ens guardonen amb el primer premi de la nostra

secció, a més, obtenim la menció honorífica per ser

l’agrupació del festival que més punts obté de totes les

participants a totes les seccions. La traca final arriba

quan el nostre director Joaquín Gericó, es guardonat amb

el premi al millor director del festival. De nou alegria

desbordant, per als músics, i per als aficionats de la

nostra banda, què gairebé havien omplit, ells sols, un

avió per a acompanyar-nos en aquell nou repte. I de nou

rebuda al nostre poble, per molts aficionats i per la

corporació municipal, encapçalada per l’alcalde, amb tots

els músics als balcons de l’Ajuntament victorejats.

Traques i cercavila pels carrers del poble a la 1h de la

matinada.

I aquesta és la dinàmica que hem seguit fins als

nostres dies, l’any 2010 tocava certamen, i així ho varem

fer. La banda va tornar a centrar-s’hi en la preparació de

les obres i ens presentarem al certamen Ciutat d’Alginet,

un altra ciutat valenciana amb forta tradició musical i

amb un certamen relativament jove d’edicions, obtenint un

amarg, després del aconseguit en concursos anteriors,

segon premi. Amb tot, la banda havia seguit amb la

dinàmica d’intentar millorar, progressar i sobretot

créixer en nombre de músics. Va ser aquest repte el que

Joaquín s’havia proposat per a aquest certamen, presentar-

nos a una secció superior, amb major nombre de músics, i

fer una banda més gran.

Per tot, després d’haver aconseguit aquestos

guardons, el director és el primer que no vol acomodar-se

amb les lloances i ja està ordint un certamen per a l’any

2014 a una ciutat d’Itàlia.

Com hem vist, la banda du uns 12 anys, els que

Joaquín Gericó és director, a un alt nivell de rendiment,


amb la satisfacció d’haver aconseguit els reconeixements

amb forma de premis, però amb la il�lusió intacta per

seguir engrandint el nom de la societat, i sobretot, per

compartir amb les futures generacions de músics totes

aquestes experiències inoblidables, què ens han fet

créixer a tots com a músics i com a persones.

2.3.- LA BANDA AL CARRER

La nostra banda combina, en un percentatge de 50 a

50, la seva activitat concertística amb actes de carrer.

El caràcter festiu, propi dels pobles de la Comunitat

Valenciana, és el responsable de la concentració de bandes

de música, durant tot l’any, a les festes locals de cada

poble o ciutat. Cadascuna d’aquestes festes, compta amb

els seus actes, on la banda juga un paper fonamental; els

mateixos festers asseguren que sense música no hi ha

festa. De totes, les més representatives del nostre

territori, són Les Falles i Els Moros i Cristians.

Aquestes últimes es succeeixen pràcticament durant tot

l’any, provocant un moviment continu de les bandes, d’un

lloc a un altre. Les bandes, solen comptar amb el seu

propi acte de presentació, en alguns dels casos en forma

de concurs; és l’anomenada Entrada de Bandes. És un altra

prova de la constant cura què ha de tenir la banda, i del

bon fer que ha de mostrar, tant en actes de concert, com

en actes de carrer. D’aquesta manera, estem exposats a una

constant competència “sana” entre bandes, què si més no,

ajuda a mantenir i pujar el nivell de les nostres

agrupacions. Possiblement siguin els Moros i Cristians

d’Alcoi i d’Ontinyent els més emblemàtics de la nostra

comunitat, i on major concentració de bandes de música es

produeix. També les falles suposen un viver constant de

bandes de música, on pràcticament és impossible trobar un

músic de la comunitat lliure, per a aquestes dates de

Març. Però, com he dit, els pobles què celebren la festa

dels Moros i Cristians, son molts durant tots els mesos de

l’any, coincidint en molts casos les dates de les festes

d’uns i altres pobles. La nostra banda recorre

pràcticament tota la geografia de la comunitat,


participant de les festes de pobles d’Alacant, València i

Castelló.

Aquesta faceta de la banda, no seria possible, sense

l’administració d’un delegat o cap de banda, què

s’encarregui de les contractes i de l’organització

d’aquestos actes de la banda. Per tant, aquí tornem a

trobar una altra vessant de col�laboració desinteressada.

Són moltes hores les què el cap de banda, normalment un

músic, dedica a l’elaboració de llistes de músics,

trucades de telèfon, organització d’actes, desplaçaments

per a firmar contractes, etc. A més, aquesta persona, és

la primera de la banda què està exposada a les directrius,

queixes o reprimendes dels qui ens contracten, i també

dels propis músics, quan no estan d’acord en algun

aspecte. És per açò, que ha de estar sempre en contacte

amb persones i fer gala d’allò que anomenem “do de gents”,

combinant aquesta faceta en la d’organització i

disciplina.

De totes les contractes què la banda firma al llarg

de l’any, es destina un 10% de cadascuna a la tresoreria

de la Unió Musical. En un altre capítol ens centrarem en

l’administració de la societat. La resta de la contracta

es divideix per els músics que han participat als actes.

Per a molts de nosaltres significa una font d’ingressos

important al llarg de l’any.

Amb aquesta imatge tanquem el capítol d’activitats de

la banda als nostres dies.

- La banda a una entrada cristiana -


3.3.3.3.---- ESCOLA DE MÚSICA ESCOLA DE MÚSICA ESCOLA DE MÚSICA ESCOLA DE MÚSICA I BANDA JOVE I BANDA JOVE I BANDA JOVE I BANDA JOVE

L’escola de música és indissociable de la banda de

música des dels inicis d’aquesta. Amb l’escola de música,

oferim al poble la possibilitat de què els seus fills

aprenguin el llenguatge universal de la música,

desenvolupen les seves qualitats sensitives i emocionals,

i a més adquireixin competències bàsiques que els ajudin a

créixer en el món què els envolta. Des de la música, les

nostres nenes i els nostres nens poden adquirir les

següents competències:

- Competència comunicativa lingüística

- Competència artística i cultural

- Competència matemàtica

- Competència per a aprendre a aprendre

- Competència d’autonomia i iniciativa personal

- Competència social i ciutadana

- Competència en el coneixement i en la

interacció amb el món físic

A més, hem de tenir en compte, els beneficis de

l’ensenyament de la música, tant en la vessant emocional,

com en la psicomotriu. Científicament estan comprovats els

efectes positius, al cervell, i a tot el cos, d’una

activitat musical continuada. En aquest sentit recomano el

documental “Mi cerebro musical”, de la National

Geographic, on especialistes neuro-científics descobreixen

efectes fisiològics benefactors i de desenvolupament

cognitiu durant l’activitat musical.

Oferir aquesta possibilitat a la gent del nostre

poble és la primera directriu de l’escola de música. A

més, un altre objectiu específic, és fer de l’escola la

cantera de músics de la nostra banda i de les futures

generacions de músics del poble. En aquest sentit,

l’entrevista amb l’antic músic, director de la banda i

professor de l’escola “el senyor Pepe”, també ens deixa

apunts interessants. Ell mateix ha fet classes, ens

explica, de totes les assignatures: solfeig (actualment

llenguatge musical), conjunts instrumentals i tècnica de

cada instrument. Abans, el mateix mestre i director era

l’encarregat d’ensenyar-ho tot, i per tant havia de ser un


profund coneixedor de la tècnica pròpia de cada instrument

i de totes les facetes del llenguatge musical. És la

principal diferència què hi trobem amb l’ensenyament

actual de la música. L’evolució natural va ser anar

contractant mestres per famílies o cordes instrumentals.

Actualment, a més de contar amb mestres de llenguatge

musical què imparteixen classes des de nadons de fins i

tot un any fins a les classes d’adults, a l’escola contem

amb un mestre per cada disciplina instrumental. Amb aquest

aspecte, s’ha millorat la qualitat de l’ensenyament, i els

130 alumnes, què solem tenir de mitjana a l’any, poden

gaudir de la docència de professionals de la música, tant

al llenguatge musical com a les classes d’instrument.

Aquest aspecte es veu reflectit en les dos a tres

audicions què els alumnes fan a l’any, mostrant al públic

quins són els seus avanços amb el instrument. D’aquesta

manera, els alumnes, a més d’adquirir les destreses

musicals pròpies, comencen a prendre consciència del món

artístic del qual van a formar part.

En aquest mateix sentit, he volgut incloure, en

aquest apartat de l’escola, la tasca de la banda jove de

la nostra societat. En aquesta banda juvenil, és on les

joves músics, fan els seus primers actes com a components

d’una banda de música. Actualment la banda jove la formen

uns 40 nens i nenes que en la seva majoria no superen els

15 anys. La notable qualificació tècnica del seu jove

director Carlos Perales, juntament amb el seu excel�lent

tracte amb nens, fan d’aquesta agrupació la vertadera

cantera de la banda gran. Carlos està contínuament amb

contacte amb cada mestre dels diferents instruments, i

d’aquestes relacions surten els noms dels alumnes que

estan preparats per a formar part de la banda juvenil. De

la mateixa manera, aquest informarà al director de la

banda gran, quins són els joves músics què estan preparats

per a formar part d’aquesta. En aquest sentit, considerem

sobreïxent la llavor del nostre director de la banda

juvenil, pel bé de la Unió Musical. Però no tot és

disciplina, des d’aquesta agrupació, els nostres músics

més joves tenen l’oportunitat de gaudir de viatges per a


oferir concerts, d’acudir a les trobades o festivals què

cada any s’organitzen per a aquestes agrupacions, de fer

intercanvis amb altres bandes joves de tot l’estat, i

viure experiències de relació entre persones què estimen

la música. En aquestos intercanvis, és molt comú albergar

a les cases dels joves músics, nens o nenes de l’agrupació

forana convidada. Aquestos fets accentuen les relacions

afectives i emocionals dels nostres joves músics, fent-los

prendre consciència del món que els envolta, directament

des del fet musical i prenent la música com a pretext.

4.4.4.4.---- LA JUNTA RECTORA LA JUNTA RECTORA LA JUNTA RECTORA LA JUNTA RECTORA

En la junta rectora de la societat tenim un planter

d’unes 15 persones, què dirigeixen l’associació prestant

els seus serveis i esforços, de forma desinteressada. Tots

dediquen una part del seu temps al treball què envolta a

la banda i a l’escola, i en definitiva vetllen pel bon

funcionament de la societat musical. L’organigrama de la

junta de la nostra societat està organitzat de la següent

manera:

PRESIDÈNCIA

SECRETARIA

TRESORERIA

DIRECTOR BANDA I ESCOLA

VICE

PRESIDÈNCIA

AJUDANT SECRETARIA

AJUDANT TRESORERIA

DIRECTOR BANDA JOVE

COORDINACIÓ ESCOLA

VOCALS

COLABORADORS


Una de les tasques què ha de dirimir la junta és la

de l’administració d’ingressos i despeses. En aquest

capítol he rebut la informació concreta del secretari i

músic de la societat Carlos Garrigues Ortolà. Carlos

treballa com a responsable administratiu a una empresa de

construcció, i com tots els membres de la junta directiva,

dedica hores del seu temps personal a l’administració de

la societat musical. Sense la dedicació d’aquestes

persones, l’entramat d’aquesta no es sostindria. Carlos

m’explica que en aquest nivell, la societat funciona com

una associació sense ànim de lucre. Al tancar el balanç de

comptes de l’exercici anual, la societat no factura ningun

benefici, i si és el cas, a penes compta amb uns pocs

centenars d’euros; la totalitat dels ingressos es destinen

a cobrir les despeses. Per norma general, la societat té

aquesta distribució d’ingressos i despeses anualment:

INGRESSOSINGRESSOSINGRESSOSINGRESSOS

DESPESESDESPESESDESPESESDESPESES

- SUBVENCIONS: Ajuntament,

Diputació, Federació de

Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana,

Institut Valencià de la

Música, etc.

- LOTERIA

- % CONTRACTES BANDA AL

CARRER

- QUOTES SOCIS

- ALUMNAT DE L’ESCOLA

- MANTENIMENT DE LA CASA DE

LA MÚSICA: Abastiment

d’aigua i d’electricitat,

neteja, mobiliari escola i

banda, material d’oficina,

telefonia, etc.

- SOUS: Director banda gran

i director banda juvenil, i

professorat de l’escola.

- INSTRUMENTS: Compres i

reparacions.

TOTAL = 80.000€ aprox.

TOTAL = 80.000€ aprox.

El nostre secretari insisteix en que el sistema

administratiu què es segueix és molt similar al d’una


empresa, l’única diferència és què l’objectiu principal de

la societat no passa per facturar beneficis a la fi de

l’exercici. L’objectiu principal és l’autofinançament de

la societat.

Amb tot, els membres de la junta treballen muscle amb

muscle cada setmana, dirigint i gestionant el suport

econòmic, però també el suport institucional de la banda

gran, la banda juvenil i l’escola de música. Hem de tenir

present, que els últims èxits aconseguits per la nostra

banda i el bon funcionament de l’escola i de la banda

juvenil, no hagueren segut possibles sense la impagable

dedicació i excel�lent gerència de la nostra junta

directiva. Elles i ells són una part fonamental de

l’engranatge de la societat.


EPÍLEGEPÍLEGEPÍLEGEPÍLEG

En darrer lloc m’agradaria fer afermament en la

satisfacció i enriquiment personal que ha suposat la

recopilació de tota la informació del present treball. En

cadascuna de les entrevistes què he tingut – director,

primera dona músic del poble, “El Senyor Pepe”, etc. – he

notat la passió d’aquestes persones, per la música, i per

la banda de música què els ha vist créixer, com a músics i

com a persones. Estudiar tot l’entramat què sosté la

societat musical, m’ha semblat una tasca apassionant. A

més, les troballes documentals històriques, han suposat

per a mi un tresor corprenedor. M’ha emplenat d’orgull i

complaença veure com el meu pare, Vicent Albelda, a més de

ser músic, participava com a membre d’antigues juntes

directives, era membre del quadre artístic de teatre

adjuntat a la banda, i formava part dels grups o conjunts

orquestrals dels què hem parlat. Tot plegat ha suposat un

treball molt gratificant. També m’ha fet prendre

consciència del que suposa formar part d’una banda de

música, del treball que hi ha al darrere de cada músic i

de la llavor desinteressada que realitzen moltes persones

pel bé de la societat musical. Com diu Joaquín Gericó, el

nostre director, per a dur a bon terme qualsevol empresa

s’ha de “poder”, s’ha de “saber” i s’ha de “voler”; tres

paraules molt plenes de significat i de força, què

prendrem per definir l’acció conjunta d’una “Unió” de

persones, què dedica part de la seva vida a la societat

musical, a l’art de la música, i en conseqüència a

millorar la vida de les persones i fer del món on vivim,

un lloc millor.

Documents

Unió Musical de La Pobla LlargaUnió Musical de La Pobla ... · musical – va suposar que aquestos joves músics començaren ... La bona qüestió és que el nostre poble passarà