La pobla les useres

  • View
    138

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of La pobla les useres

  • 1. MARXA SENDERISTALA POBLA LES USERESDESCRIPCI DEL RECORREGUT:Eixim de la Pobla Tornesa cap al polgon industrialde la partida Retories, i agafem el cam del mas msalt anomenat tamb cam de la Balaguera perdiscorrer per la partida del mateix nom. Nomspassar la fbrica Itaca, i just darrere della agafemun sender que comena a enfilar-se per la vessantde la serra de la Balaguera1. El sender molt transitatper motos, transcorre per la solana de la serra, totaentapissada de matolls tpicament mediterranis:coscoll, romer, argelaga, matissa i alguns pins icarrasques esparsos.Quan arribem al cim trobem una pista que circulaper la vessant daiges que hem de seguir alesquerra, mentre continuem pujant, passant per unantic corral dovelles, fins que sacaba a uns bancalsdametlers deixats ermar2. Des dac agafem una senda ampla i un poc pedregosa que discorre perla carena de la serra i que ens ofereix unes vistes magnfiques tant del desert, com de totes lesserralades interiors fins arribar a Penyagolosa.Quan ja quasi hem arribat al punt ms alt3 agafem una senda que baixa cap a Vilafams quepronte ja veiem a sota nostre. Desprs de passar uns antics bancals dametlers, la senda fa unesquantes revoltes ben traades per salvar el fort desnivell que ens separa del fons del barranc deMorella, on arribem al cap de poc i ens endinsem en un bonic pinar de repoblaci.Desprs de passar per una rea recreativa passem per davant del cementeri de Vilafams icontinuem per asfalt cap al poble.Arribarem a al plaa de la font on podem agafaraigua, i des dac pujarem al raval4 i pel camnou farem la volta per darrer del Castell per unbonic cam empedrat desviant-nos per agafar elcam de la font de la Trisiola que conserva bonapart de lantic empedrat. Travessem el barrancden Gil i anem pujant per un bosquet de pinsfins arribar a la curiosa font de la Trisiola ontemps arrere venien els vens de Vilafams apassar la vesprada.Seguim per lombria del Morral, entre el pinarque va creixent als antics bancals de garroferesi oliveres, fins que arribem al barranc del Ferrer,on ens desviem per una pista a la dreta,travessant el barranc que tot sovint duu aigua.1 Normalment en estes terres les serres no tenen nom, no aix les planes, aix a tota aquesta serra se lanomena serra deBorriol, de Vilafams o de Mor, depenent del terme on ens trobem. Este tram final de serra que separa els termesde Vilafams i la Pobla se lanomena moltes vegades de la Balaguera, prenen el nom del tossal de la Balaguera quees troba al final de la Serra dominant el pla de larc. Aix mateix la Balaguera s el nom que prenen les partidesdaprop.2 Es tracta del Bancal den Dol.3 El Tossal de la Paredada.1

2. Arribem aix a la carretera de Mor, just a un punt on hi ha un abueradoret i on comena el cam asfaltat de Costur que seguirem fins arribar a un collet, on ens desviem a la dreta per un altre asfaltat. A partir dac el cam discorre per bancals doliveres, garroferes i ametlers intercalats amb bosquets i malees, en un paisatge tpic de sec mediterrani, amb tot de masos, masets i mollons que ens donen una mostra de locupaci intensiva del territori. A larribar al mas de les Colres ens desviem per agafar un sender que ens duu a la Cova del Bolimini, i desprs de visitar-la, continuem pujant una senda desdibuixada que mou dalt la boca fins que arribem a un altre cam asfaltat que seguim a la dreta.Un tros ms avant continuem per un cam formigonat a lesquerra que passa per unes carrasquescondicionades dantic per a parany5, no seran les niques que trobarem pel cam. Passem per unacapelleta de Sant Antoni, tota emblanquinada i seguim per un cam de grava que ressegueix elllom de les muntanyes, passant per masos i bancals, alguns ja abandonats, deixant una altracapella dedicada al mateix sant a la nostra esquerra fins que trobem un ample encreuament decamins. A la dreta retornarem a Vilafams, perseguim a la nostra esquerra el traat del vell cam deVilafams a les Useres.Desprs duns metres de baixada i quan ja veiem larambla ens desviem per un sender a lesquerra queens duu al fons del barranc del Centenar on es trobala font de la Penella, amb una altra capella a SantAntoni.Des dac seguim recte per una pista que ens duu a larambla que travessarem en lnia recta per anar atrobar un pas entre camps treballats i vinyes que esconverteix desprs en un bonic cam enclotat entrerestes de bosquets de carrasques i que ens condueixals masos de Formany.Des dels masos prenem un sender que puja pel mig de la malea cap a un llomet per anar atravessar-lo i baixar seguint un antic cam fins a una nova pista que travessem, per reprendre elvell sender que transita ara entre bancals dametlers cap a Vilafams.Eixim novament a una ampla pista que seguim a la dreta travessant una ampla foia, fins quelabandonem agafant un cam a lesquerra que travessa el barranc del Molinar i mantenint-se amig coster, circula entre bancals treballats i erms. Passem un aljub, encara en s, fins que arribema un cam formigonat. Es tracta del cam que segueix el GR-33, parallel al barranc de les Olles, ique ara ja no deixarem fins les Useres.Transponem un collet i agafem un sender que passa per baix dun maset nou, i entre parets depedra ens duu a la carretera de la Barona, que travessem, per mampendre la pujada final a lesUseres sempre per la vora de la carretera fins arribar a les primeres cases del poble.4 El raval s el barri que hi ha al sud del castell, al votant de lesglsia de Sant Ramon.5 Parany, parana, barraca, que de totes les maneres s conegut fa referncia a un sistema de caa on es preparen unsarbres per a caar amb varetes impregnades de visc ocells de passo, sobretot tords. s un sistema de caa tradicionalen estes comarques que es va popularitzar a finals del s.XX al incorporar-se les noves tecnologies que faciliten lacaa i permeten dur-la a terme amb uns coneixements mnims. 2 3. PERFIL DE LA MARXA:Distncia: 27 kmAcumulat ascens: 880 mtsAcumulat descens: 800 mtsAltura mxima:634 mtsAltura mnima: 209 mtsRECORREGUT: LESUSERESFORMANY FONT DE LA PENELLA VILAFAMSCOVABOLIMINILAPOBLATORNESA3 4. PUNTS DINTERS:LA POBLA TORNESA Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de lArc. Part del seu terme municipal est ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urb hi ha un centre dinformaci i interpretaci del parc. Tot i que no sha pogut confirmar, es creu que el seu origen arrenca duna venda o posada de la calada romana que la creuava. Aix, per una dels seus carrers ms importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conservenencara diversos miliaris. A ms, els seus edificis civils ms significatius eren en altres tempsfondes i hostals per a hospedatge de viatgers.Ja en lEdat Mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montorns. Quan va ser conquistat per JaumeI, ho va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximn Prez de Sorrencpassant desprs per les mans de diversos senyors de lpoca; fins que a principis del segle XVI,1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Bar de sa Pobla, ttol queostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han estat doncs, elsresponsables de tot el que s aquesta localitat, i encara gran part del terme pertany a aquestafamlia.LA BALAGUERATossal que dona nom a tota la serra que seguim des de la Pobla a Vilafams. Al seu cim hi ha unjaciment ibric on es va trobar una interessant inscripci.Tota la Serra de la Balaguera cont importants jaciments arqueolgics, aix a la Cova Negra shantrobat importants restes del paleoltic superior, aix com tamb a la Cova matutano6, i a les covesdel Tossal de la Font, prop de Vilafams shan trobat restes Neandertals del Paleoltic mitj, dunaantiguitat de 80.000 anys, sent dels ms antics del Pas Valenci.VILAFAMSOcupa una posici estratgica sobre lalt duna muntanya; aquesta ubicaci li confereix mpliesvistes sobre el Pla de lArc que sestn als seus peus i els paisatges circumdants. Al seu torn, laseva posici a mitjan pas entre les terres de linterior i el litoral, fa que el municipi disposi de lescaracterstiques prpies duna poblaci dinterior amb els avantatges que suposa la sevaproximitat a la costa pel que gaudeix de les caracterstiques climtiques prpies duna poblacimediterrnia, amb hiverns suaus i estius calorosos.El paisatge de la zona est constitut per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes queenvolten el pla. El paisatge propi de la zona plana est constitut per la parcelaci de les terres,transformades per a lactivitat agrcola, mentre que les zones muntanyenques que no es trobenroturades, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predominidel pi blanc (pinus halepensis), encara que tamb es dna la varietat de pi carrasquer. En leszones dombria hi ha vegetaci de carrasques, alzines, i arbustos de diverses espcies.El casc antic ha estat declarada Conjunt Histric Artstic a labril de 2005. Conjunt que apareixenvoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior a lesdiverses edificacions urbanes aix com els edificis emblemtics del municipi. Es tracta dun dels conjunts histrics artstics de major importncia del Pas Valenci per la sevabellesa i alt grau de conservaci, aix com per lenclavament paisatgstic on es troba situada i onsintegra amb la seva particular silueta. Possex una trama medieval adaptada a la seva particulartopografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat dedificis significatius delarquitectura civil i religiosa, gtica i barroca.Principals monuments:Esglsia de la Sang:6 La cova Matutano es troba prcticament dins del nucli urb de Vilafams.4 5. Situada als peus del castell conserva una cripta del segle XIV tot i que linterior medieval estcompletament emmascarat pel barroc.Esglsia de lAssumpci:De finals del segle XVI conserva elements gtics arcaics, renaixentistes i barrocs, sent uncompendi destils artstics. s interessant la seua decoraci interior ba