Capçalera. MaicjJuny 1 998

23PERIODISTES

Un entrevista impossibleamb Forges i RomeuConversa distesa tot dinant el dia de la inauguracióde l'exposició al Col·legi de Periodistes

—Ignacio Vidal-Folch—

Forges va estar recentment a Barcelona

per inaugurar la seva exposició al Col·legi

de Periodistes. Després de l'acte es va

quedar a menjar als locals del Col·legi,

acompanyat d'alguns membres de la junta

i de Carles Romeu, col·lega d'humor a El

País. Durant el tumultuós dinar,

Capçalera va intentar d'entrevistar-los.

D'aquell esforç en va, torpedinat per

bromes i riallades, en queda el diàleg que

reproduïm a continuació.

Pregunta. Forges, ¿com et vas fer humorista?

Forges. Com gairebé tots els dels gremi:comences dibuixant els companys de l'escola, dela família...; vaig passar una època de granadmiració pels dibuixants de Bruguera (Cifré,Jorge, etc.), i després a poc a poc en eis cursossuperiors t'encarreguen algun dibuix per a algunarevisteta que estan fent... Generalment elsdibuixants provenen de la mateixa extracciósocial a tot arreu: una família burgesa de classemitjana baixa; sovint és un mal estudiant dematemàtiques, és un bon literat i juga amb elllenguatge, se l'inventa... I en la seva relació ambel gènere femení és el que en els guateques

posava els discos. Encara que després empregunto qui dimonis ballava, perquè de discosen posàvem tots. Es a dir, que tothom es recordaa si mateix com el paio que posava els discos.

P. Romeu, ¿correspon aquest esquema amb elteu cas?

Romeu. En això de les matemàtiques sí, era undesastre. Burgesia molt caiguda, la saga delsRius. Dolent en matemàtiques, expulsat d'unsquants col·legis... Amb les noies passava el quedeia en Perich: si ets escultor, els dius "El teu cosés fantàstic, meravellós. Faré una escultura ambtu", i ja la tens al sac. Si ets escriptor, els dius

— "E/s dibuixants, a l'escola,sovint eren mals estudiantsde matemàtiques, però bonsliterats: els agradava jugaramb el llenguatge" —

Capçalera. Mai(fJuny 1998

24PERIODISTES

"Tens uns ulls i uns cabells meravellosos. Faré un

endecasíl·lab alexandrí amb tu", i ja la tens alsac. Si ets humorista, els dius: "Faré un acuditamb tu", i et foten una hòstia. Es una de lesgrans veritats d'en Perich! El que passa amb elshumoristes és que, com que se suposa que somgraciosos, elles no ens prenen seriosament. Lesdones s'han d'agafar una mica seriosament elshomes, encara que no s'ho creguin... I tu a ellesles has d'alimentar bé. Deixar anar un bon rotllo:s'ha de parlar molt. També ajuda molt ser ric iguapo.

F. Més que parlar, se les ha d'escoltar. Perònosaltres tenim l'inconvenient que al cap de tresminuts ja no ens podem aguantar el riure.

P. Tu, Forges, últimament sempre les dibuixesllegint un llibre, ajagudes al sofà mentre el maritfa bricolatge o qualsevol altra variant del ridícul.Em sembla un estereotip diguem-ne feminista.

F. Doncs no et creguis que sigui un estereotiptan fals o desencaminat. A mi em paren lesdones pel carrer i em diuen: "La que llegeix sócjo", i assenyalant el marit afegeixen: "I aquest ésel capullo del bricolatge". Ja m'ha passat mésd'un cop.

R. Es que el marit està acabat.

P. Què és el que l'ha rematat?

R. La passió per l'esport televisat.

F. Quants partits del segle hi ha a la setmana?

R. Tres, em sembla.

F. Aquesta setmana n'hi ha quatre. Ja no...

P. Fem una mirada retrospectiva.

R. Faci-la vostè, jo sóc molt normal i moltdecent.

P. Romeu, vas començar en 1 underground, alStar. Com a mínim allà va ser on vaig veure elsteus primers dibuixos i historietes.

R. Jo tirava per a pintor, però això, en la mevafamília d'industrials, no estava ben vist. El primerdibuix que vaig fer el vaig vendre a canvi debarra lliure en una d'aquelles discoteques del'Empordà. Al cap d'una setmana el meu pobreclient ja estava penedit de la permuta.

F. Això devia ser en el plistocè. No emdeprimeixis.

R. Tot és un immens error. Si, jo, que vaig serfalsificador de romànic...

F. I un bon pintor, a més a més; t'ho asseguro,Romeu.

R. Ets molt simpàtic, Forges, però no sé si main'has vist algun, d'aquells quadres.

F. I tant que l'he vist, i en un lloc que not'imaginaries mai!

R. No m'ho diguis. En fi, vaig deixar de seguidala pintura perquè els pintors, si no són de bonafamília i es poden permetre estats d'ànim, no enpoden viure. S'ha d'estar disposat a la bohèmia ijo, la veritat, no sóc gens sofert. A la Florestatinc un amic pintor i s'ho passa fatal, em pensoque fins i tot cobra un subsidi de pobresa. Potserquan tingui 75 anys diran que és un gran pintor ipassarà a la història, però de moment s'ho passafatal.

P. Tornem a la "cronologia".

R. Bé, em vaig estrenar a Nueva Dimensión, larevista de ciència ficció que dirigia Luis Vigil.Vaig fer una historieta de la Caputxeta Vermellaque ara, quan la tomo a mirar... no l'entenc!,però per sort era l'època undreground,experimental i tal, i que no s'entengués noimportava. Després Vigil i la seva penya vancomençar a treballar a Fotogramas, i jo amb ells.D'allà vaig passar a Bocaccio, que estava alcostat d'El Papus, on vaig arreplegar el meuprimer procés judicial.

P. Quants n'has arreplegat?

R. Fins avui, 166.

F. Recordo que en Tom i tu sempre estàveujunts.

— "Hi ha un piló de temes,de fenòmens i d'inquietudsque la premsa seriosa no

aborda. Sembla que noméshi hagi la moneda única" —

R. Sí, el vaig conèixer quan ell estava molt ficata Matarratos, perquè en Conti ja era moltgrandet, tenia Parkinson, pobre, i ja no podiadibuixar. Li va passar la revista a en Tom, emvaig posar a treballar amb ell i així vam seguirplegats anys i anys. Junts hem fet set-centsprogrames de televisió, dues o tres revistes i unparell d'editorials que es van enfonsar... Ara enTom s'ha convertit en un executiu detelevisió...

F. Es veritat, en Tom em truca a vegades percoses de televisió.

R. ...i jo continuo fent el que he fet sempre, osigui, el ximple.

P. Cada dia en Forges i tu feu un acudit a ElPaís. Procureu posar-vos d'acord per notrepitjar-vos l'un a l'altre?

F. En el diari cada un dels humoristes fa el queli dóna la gana. El normal és que si un dia, perexemple, entrem en la moneda única, enMáximo faci un dibuix al·lusiu al tema, enRomeu un altre i jo un altre. Però cada un va alseu aire.

Capçalera. Maig/Juny 1998

25PERIODISTES

R. I tampoc és imprescindible que l'acudit siguide rabiosa actualitat. Perquè l'actualitat és moltllarga: els palestins i els jueus s'estan tustant desde fa cinquanta anys. I si tractes de reflectir unaactualitat a molt curt termini resulta que ellector encara no l'ha digerit i no t'enténl'acudit.

F. Així treballem a El País, però n'hi had'altres que depenen més del mitjà per al qualtreballen. Fixa't en Le Monde.

R. El pobre Plantu ha d'anar cada tarda a laredacció!

F. I en Pancho, igual. Els dicten el tema del dia.Han de rebre ordres contínuament. Fa poc vaigestar tres hores amb en Plantu a Madrid. Nodeixava d'atendre el mòbil, pobre; el trucavende París per explicar-li els últims detalls de lasituació a Algèria, que era el tema de portadade Le Monde el dia següent. N'hi havia perparar boig.

R. Va molt malencaminat, perquè si vas cadadia a la redacció els caps t'agafen massaconfiança, i per als companys tens menysmisteri... Ja m'entens, Forges: aquest misterique ens fa tan desitjables.

F. Bromes a part, crec que si et passes leshores a la redacció connectes menys amb larealitat.

P. Per què? Precisament una redacció és uncentre de recollida i procés de dades provinentsde la realitat.

F. Crec que cada vegada més a les redaccionss'està creant una actualitat inexistent,absolutament horitzontal...

R. I ja no es pot girar l'ordinador així i posaraixà l'ampolla de whisky, que és el que es feiaabans. Ara a les redaccions he vist coses com

enviar-se e-mails d'un periodista a l'altre, perno haver-se d'aixecar. Això no em semblanormal, és molt lleig.

F. Però ara a Espanya hi ha dibuixants quetreballen a la redacció, i se'ls nota. Es veu comalguns es converteixen en peons per acampanyes d'opinió interessades.

R. I no diguem noms, carinyo!

F. En fi, cada un té la seva pròpia manera defer les coses. En el meu gremi, hi ha gent a quili costa molt fer la seva feina sense anar a laredacció...

R. ...informar-se tot solet i formar-se la seva

pròpia opinió. Es més còmode preguntar:"Què ha passat avui?, què haig d'opinar?".[A Forges:] Tu dibuixes un acudit cada dia on'envies una sèrie?

F. Jo faig com tu, que ja veig les rastelleresd'acudits que envies quan te'n vas de vacances.

R. Forges, aquí on em veus jo sóc un homeque ha aconseguit un mes de vacancespagades.

— "Si tractes de reflectiruna actualitat a molt curt

termini pot ser que el lectorencara no l'hagi digerida ino entengui l'acudit" —

Capçalera. Maig/Juny 1998

26PERIODISTES

F. Ahahà! Admirable!

R. Però, per contestar jo mateix a la mevapregunta, envio els meus acudits els dimarts i elsdivendres; sempre n'envio alguns de més, per sien convé més un o altre segons del tema deportada...

F. Jo faig més o menys el mateix.

P. No us heu quedat mai en blanc o heu passatèpoques en què sentiu que us baixa el nivell dequalitat?

F. No.

R. Jo, només durant els últims vint-i-cinc anys.Parafrasejant l'Orson Welles a Ciutadà Kane, siel que desitges és fer diners, fas diners. Doncsbé, igualment, si cada dia t'aixeques a les set i etposes a pensar a fer burrades, fas burrades.Desenvolupes una sèrie de mecanismeshumorístics que no es poden reduir, crec, afórmules, però que sempre et serveixen com unaespècie de xarxa de recursos. El que ésfonamental és mantenir la teva pròpia percepcióde les coses, el teu punt de vista. Per això jo nollegeixo ni escolto ni em fixo en les opinions delsaltres a la televisió. Només escolto informaciópura.

F. I hi ha una altra cosa important: tu saps quanun dibuix és bo o dolent, i quan saps que ésdolent, generalment no el publiques. Al dibuixant

li ha d'agradar el dibuix que ha fet. És un homeque s'aïlla per pensar. 1 quan veu publicat l'acudites produeix un fenomen molt curiós, perquèresulta que tu has fet l'acudit, però ara, aix-ò queveus aquí és "Forges" o "Romeu", però no etstu. Es produeix una distància. Deia Plató quenomés els estúpids es riuen de les seves pròpiesgràcies.

R. Ah, doncs jo sóc estúpid, perquè de vegadesen trobo alguns, sobretot quan miro material vell,que ric com un ximple.

F. Però això es perquè ja s'ha produït eldistanciament que dèiem. També la meva dona,quan em sent petar-me de riure, diu als meusfills: "El papa ja està llegint el Quixot o un acuditseu...".

P. Però tot això no fa un humorista.

F. És molt curiós, és com si hi hagués un núvolal qual accedeixen un nombre determinat depersones que funcionen a través de l'humor; i elcuriós és que si funciones així i no coneixes laresta del gremi, acabes trobant-los a tots. Esreconeixen entre si.

R. És la pura veritat. Forges, explica'ns algunaanècdota per il·lustrar aquest curiós fenomenparanormal.

F. Per exemple, una vegada estava amb unsquants amics a París en un lloc on ens havíem

— "Es fonamental mantenir lateva pròpia percepció de lescoses. Per això jo no em fixoen les opinions dels altres a latelevisió" —

Capçalera. Maig/Juny 1998

27PERIODISTES

colat sense adonar-nos que aquella nit en WoodyAllen hi tocava el clarinet. Estàvem asseguts enuna taula lluny de l'escenari. Quan va acabar elconcert va venir el maître i em va dir:"Acompanyi'm, si us plau, que el senyor Alienvol parlar amb vostè". Hi vaig anar molt intrigat,és clar. En Woody Allen se'm va quedar mirant iem va dir: "Vostè...?", i jo vaig contestar: "Sí...",i ell: "Entesos, entesos..".

R. Es com quan veus una persona i és com siestigués en technicolor i la resta de la vista enblanc i negre.

F. Exactament.

P. Què tal reaccionen els polítics als vostresacudits?

R. Ni idea. Una vegada en Borrell em va enviaruna carta que deia "Moltes gràcies!". Algunacosa devia haver fet que no li va agradar.

F. A mi mai cap polític no m'ha dit...

P. Forges, ¿què és això d'A las barricadas?

F. La revista que estem preparant els vells

dHermano Lobo i Por Favor i altres de mésjoves. Tu, Romeu, també hi ets, no et facis elboig.

R. Maleït sigui! Altre cop de guerrillers!

P. Aquestes revistes van ser un fenomen de lapremsa anifranquista. Quin lloc ocupen avui?

F. Hi ha un piló enorme de temes, de fenòmensi d'inquietuds que la premsa seriosa no aborda.Hi ha gent que en pot parlar d'una manerafresca, divertida, però seriosa en el fons, comfeien Vázquez Montalbán o Juan Marsé a PorFavor. I hi ha també un públic que vol unarevista d'humor i que no és el públic d'El Jueves.Però sobretot hi ha una situació semblant a

aquella en què va sorgir Hermano Lobo: unaparàlisi social absoluta. Llavors tot estava paratesperant que Franco és morís d'una vegada. Avuis'espera la moneda única o el que diguin lesautoritats econòmiques.

P. No us espanta posar-vos ara a editar?

R. Els humoristes anem sempre en grup a totarreu. No m'hi fico pas sol, en aquest embolicapassionant #

— "Com més hores passes a laredacció, menys connectesamb la realitat. A lesredaccions s'està creant una