TREBALL SOBRE LA REPRODUCCIÓ

Participants: Adrià, Anass, Alex, Max

ÍNDEX:>Informació general d'interès per a tot el grup:- Anatomia i funcionament de l'aparell reproductor masculí- Anatomia i funcionament de l'aparell reproductor femení >Especialista en mètodes anticonceptius:- Mètodes anticonceptius que existeixen en l'actualitat- Aplicació de cada un d'ells.- El cicle menstrual- Mètodes poc segurs que no s'han d'utilitzar com anticonceptius >Especialista en malalties de transmissió sexual (MTS):- ETS existents- Factors de risc- Mesures de protecció >Especialista en reproducció assistida:- El procés de la fecundació- Causes de la infertilitat- Sistemes de reproducció assistida

LA REPRODUCCIÓ HUMANA• La reproducció és el mecanisme biològic pel qual es

perpetua l'espècie humana. A través d'aquest procés es transmeten els caràcters de la espècie de generació en generació.

• En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que hi ha dos sexes amb característiques morfològiques i fisiològiques diferents.

• El desenvolupament del nou individu és de tipus vivípar, el que vol dir que les primeres fases del desenvolupament es realitzen a l'interior d'òrgans especialitzats de la mare.

• El procés de desenvolupament d'una nova vida comença quan s'uneixen dues cèl · lules sexuals, la masculina i la femenina, denominades genèricament gàmetes, i al procés d'unió s'anomena fecundació.

ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

LES PARTS SÓN:• Penis Órgan copulador. Presenta gran quantitat de terminacions

nervioses. • EscrotBossa que recubreix i allotja els testicles.• Testicles Órgan par. Produix el gàmeta masculí: l'espermatozoide.• Conductes deferentsTransporta els espermatozoides desde el testícle a la uretra.• Vesícules seminalsGlàndules que produeixen líquid seminal. Serveix de aliment

al espermatozoide. • Pròstata Glàndula que produeix líquid prostátic, permet la

supervivència de l’espermatozoide. • UretraConducte que recorre el pene i porta els espermatozoides al

exterior. Forma part, també, del aparell excretor. 

ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

ELS ORGANS INTERNS SÓN:

• Ovaris Órgan par en el que se producen y maduran los óvulos, el

gameto femenino.• Trompes de Falopi Conductes que comunicen els ovaris amb el úter i en els que es

produeix la fecundació. • ÚterÒrgan buit i musculós en el que es desenvoluparà el fetus.• VaginaCanal que comunica amb l’exterior, conducte per on entraran

els espermatozoides.

ORGANS EXTERNS• Llavis majors Plecs de pell coberts de pèl.• Llavis menoresReplecs de pell sense borrissol, amb

moltes terminacions nervioses i glàndules.

• ClítorisÒrgan erèctil situat a la confluència

superior dels llavis menors, amb moltes terminacions nervioses.

• Himen Membrana prima i rosada que

bloqueja parcialment l'entrada a la vagina.

• Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals. La seva funció és trobar el gàmeta femení, per tornar a formar una cèl·lula diploide que donarà lloc a un nou individu després del desenvolupament pertinent.

EL CICLE MENSTRUAL

• En aconseguir la pubertat, en el sexe femení comença el procés de maduració dels òvuls, menarquia, un cada mes aproximadament. Si l'òvul no és fecundat comença un procés de destrucció i expulsió que conclou amb una hemorràgia. El conjunt de tots aquests processos es denomina Cicle Menstrual i comprèn tots aquells successos que es donen entre una hemorràgia, també anomenada menstruació o regla, i la següent. aquest cicle sol ser de 28 dies, encara que es pot escurçar o allargar.

WEBS UTILITZADESHTTP://RECURSOSTIC.EDUCACION.ES/

REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

• Reproducció assistida o fecundació artificial és un conjunt de pràctiques clíniques i biològiques on la medicina intervé més o menys directament en el procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un infant. Tot i que a vegades pot haver confusions, la reproducció assistida no es redueix tan sols a la fecundació in vitro, la qual és tan sols un dels mètodes emprats. El terme s'utilitza de manera genèrica per a qualsevol tècnica de tractament de l'esterilitat o infertilitat que comporti una manipulació dels gàmetes.

Inseminació Artificial Conjugal i amb espermatozoides de banc

• Consisteix en la introducció instrumental dels espermatozoides, prèviament seleccionats i capacitats, en l'aparell genital femení. Habitualment es dipositen en la cavitat uterina mitjançant una fina cànula que travessa amb facilitat el canal cervical. La inseminació artificial pot realitzar-se amb semen del marit (IAC) o quan no és possible recórrer a gàmetes de donant (IAD). Actualment, en la majoria d'ocasions, s'utilitza una pauta d'estimulació de la ovulació molt suau per a assegurar l'alliberament dels oòcits i fer coincidir en el temps la inseminació amb la ovulació. Aquest procés es controla de forma molt estricta mitjançant determinacions hormonals i ecografiaes.

• Fecundació In Vitro

• La Fecundació “in vitro” (FIV) és una tècnica de reproducció assistida per la qual la unió dels gàmetes femenins i masculins té lloc en el laboratori. Els embrions resultants es transfereixen a l'úter matern.

• El procés s'inicia amb una fase de frenació ovàrica per, a continuació, procedir a l'estimulació dels ovaris. Es realitzen controls exhaustius mitjançant ecografia transvaginal i valoracions periòdiques de estradiol en sang.

• Quan els fol·licles estan madurs, es realitza la punció-aspiració per a obtenir els òvuls que s'incubaran amb els espermatozoides. A les 48 hores es valora l'existència de signes de fecundació i es procedeix a la transferència uterina dels embrions.

• Si el nombre d'embrions és superior a dos, procedim a congelar els que no s'hagin transferit. Aquests podran descongelar-se i transferir-se en cicles posteriors.

Microinjecció Intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI)

FECUNDACIÓ IN VITRO

• Microinjecció Intracitoplasmàtica

d'espermatozoides (ICSI)• El procés és idèntic al de la FIV però, en compte d'incubar

els oòcits al costat dels espermatozoides, s'introduïx un espermatozoide en l'interior del citoplasma de cadascun dels òvuls mitjançant microinjecció. El primer embaràs per aquest procediment data del 1992 i en l'actualitat ja són milers els naixements gràcies a aquesta tècnica. Les indicacions per a la microinjecció van tenir el seu origen en el factor masculí sever. Avui dia, a més d'utilitzar-se en aquests casos, fins i tot en homes sense espermatozoides en el semen ejaculat, també s'empra quan ha fallat la fecundació in vitro i quan existeix una dolenta qualitat dels òvuls.

• Diagnòstic Genètic Preimplantacional

• El Diagnòstic Genètic Preimplantacional unit a tècniques de Reproducció Assistida es planteja per arrivar a la detecció d'anomalies genètiques en l'embrió abans que aquest sigui transferit a l'úter matern. La tècnica consisteix en biopsiar un o dos blastòmers d'un embrió per a la seva anàlisi genètica abans de la implantació, permetent seleccionar l'embrió a transferir. És una alternativa al diagnòstic prenatal en parelles amb elevat risc de transmissió d'alteracions génètiques ( el seu estudi és per PCR) o cromosómiques (estudi mitjançant FISH), sent d'especial interès en les malalties lligades al sexe.

CAUSES DE INFERTILITAT • Infecció del tracte seminal• hipotròfia testicular• Retractibilidad testicular exagerada• Hipoplàsia escrotal amb la zona testicular alta• Factors Ambientals, Professionals, iatrogènics • Antecedents de criptorquídia• Obstrucció del tracte seminal Secundària• hipogonadisme• Alteracions hormonals difuses o mixtes• falla renal• diabetis• alteracions hepàtiques• disgenèsia• criptorquídia• Factors immunològics• problemes hematològics

WEBS CONSULTADES

http://drgdiaz.com

http://www.urologia.cat

https://www.google.es (Imatges del treball)

E.T.S

• Les infeccions de transmissió sexual (ITS), també conegudes comoenfermedades de transmissió sexual (MTS), abans malalties venèries són un conjunt d'afeccions clíniques infectocontagioses que es transmeten de persona a persona mitjançant contacte sexual que es produeix, gairebé exclusivament, durant les relacions sexuals, inclòs el sexe vaginal, el sexe anal i el sexe oral.

• La major part de les malalties de transmissió sexual són causades per dos tipus de gèrmens: bacteris i virus, però algunes també són causades per fongs i protozous.

• Per evitar el contagi de MTS, és fonamental conèixer la seva existència, practicar sexe segur, utilitzar mètodes anticonceptius que protegeixin del contagi (preservatiu o condó) i conèixer els seus símptomes, per sol · licitar com més aviat tractament sanitari.

• Qué es una enfermetat de transmisio sexual ?• . És una malaltia que pots contraure si mantens relacions sexuals.• Qué enfermetats de transmisió sexual hi ha?• Polls del pubis (ladilles) , tricomones i clamídies , etc...• Com pots protegirte?• L'única manera 100% segura d'evitar aquestes malalties és no tenir

relacions sexuals, ja que el contacte amb una persona infectada pot contagiar. Si ets sexualment actiu, la millor manera de protegir és usant el preservatiu.

• Com pots saber si la teua parella te una ETS?• Preguntant. Encara que pugui semblar desagradable, parlar amb la teva

parella abans de tenir relacions sexuals és important. Pregunta-li a ell o ella si pot tenir una MTS o si té factors de risc per tenir-

• Com pots saber si tu la tens? • Si mantens relacions sexuals, hauries dir al teu pediatre o al teu metge. Si

et preocupa que puguin assabentar teus pares, comenta amb la persona que t'atengui que prefereixes que no ho digui i confia en ella.

• Com se curen?• Les malalties provocades per clamídies i per bacteris poden curar amb

antibiòtics. En alguns casos caldrà tractar també la teva parella.

LA LADILLA

• La ladilla és un insecte anoplur ectoparásit dels sers humans, de entre 1-3 mm de longitud, quasi redó, aplatat i de color groguenc. La infestació per ladilles es denomina ftiriasis.

TRICHOMONAS

• Trichomonas vaginalis és un protozou patogen flagel · lat pertanyent a l'ordre Trichomonadida que parasita el tracte urogenital tant d'homes com de dones, però únicament en humans. Produeix una patologia denominada tricomoniasis urogenital. Va ser descrit per primera vegada per Donne el 1836. Anys més tard, el 1916, Hoehne demostrar que aquest paràsit era el responsable d'un tipus d'infecció vaginal específica.

ANTICONCEPTIUS• Dels fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol, hi ha cinc tipus de

mètodes de contracepció hormonal:• Píndoles anticonceptives• Pegats: etinilestradiol amb norelgestromina • Anells vaginal• Implants subcutanis: etonogestrel • Injeccions intramusculars• Píndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a

la testosterona; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la primera ingestió regular del medicament per la seva eficàcia (l'absència dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es requereixen tres mesos després de la interrupció del medicament perquè els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de fecundar.

• Píndoles o injeccions progestatives o implants hormonals similars a la testosterona; es requereixen, aproximadament, tres mesos des de la primera ingestió regular del medicament per la seva eficàcia (l'absència dels espermatozoides en l'esperma). D'igual manera, es requereixen tres mesos després de la interrupció del medicament perquè els testicles produeixin espermatozoides amb la capacitat de fecundar.

Dispositiu intrauterí

• El dispositiu intrauterí(DIU) és un aparell en forma de "T" que es col·loca dins de l'úter. La presència d'un aparell dins de l'úter indueix la producció de leucòcits i prostaglandines per l'endometri. La presència de coure n'augmenta l'efecte espermaticida. Encara que l'efecte principal del DIU és espermaticida, es creu que el DIU impedeix el desenvolupament d'embrions preimplantats o l'adhesió dels òvuls ja fecundats. Ja que algunes persones consideren que l'embaràs comença amb la fecundació i no pas amb l'adhesió de l'òvul a la pared de l'úter, alguns grups classifiquen el DIU com a mètode abortiu.

Contracepció d'emergència

• Algunes píndoles utilitzen altes dosis hormonals per a prevenir la fecundació (o si ja ha ocorregut, per impedir l'adhesió del zigot a l'úter o la continuació de l'embaràs) després d'una relació sexual sense cap tipus de protecció anticonceptiva o amb fallida d'aquestes. El mètode hormonal d'emergència més conegut és la píndola de l'endemà que es pot usar fins a tres dies després del coit. Altres mètodes són l'ús de dispositiu intrauterins de coure que han de ser col·locats per un ginecòleg com a màxim entre els primers cinc dies després del coit. Alguns grups conservadors consideren aquests mètodes com a mètodes abortius i s'oposen al seu ús.

Esterilització

• L'esterilització com a mètode anticonceptiu és la intervenció quirúrgica per lligar les trompes de Fal·lopi, o la vasectomia per seccionar els conductes deferents que transporten els espermatozoides. Aquest mètode és irreversible.

• 4.- Una parella de 28 anys que vol començar a tenir fills, però no està segura de quins dies del cicle menstrual són els més apropiats per a aconseguir un embaràs .

• 8.- Una parella amb problemes per tenir fills a la que s’ha detectat incompatibilitat entre el semen i la mucosa vaginal.

• 4-Els dies més apropiats segons els diferents estudis són els

dies de abans i de desprès de l’ovulació

• 8-Els mètodes més fiables serien la microinjecció Intracitoplasmàtica d'espermatozoides o la fecundació in vitro.