Treball final ruta definitiu bo - Geografies Literariesgeografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2015/... · ! 7! 1.2Justificació. Enprimerllocexplicaremlalocalitzaciódela rutaliterària"Demoriscosinevaters,!per

DE MORISCOS I NEVATERS, PER CAMINS DE LAGUAR

RUTA LITERÀRIA PEL BARRANC DE L’INFERN

Patrícia Aguilar Gonzàlez Arnau Castell Alemany

Cèlia Mont Girbés

Innovació Docent i Iniciació a la Investigació Educativa

Lingüística i Literària

Màster en Professor/a d’Educació Secundària

Universitat de València

C u r s 2 0 1 4 -‐ 2 0 1 5

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ 5

1.1 Contextualització 5

1.2 Justificació 7

II. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 9

III. OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS 13

3.1 Objectius generals del Currículum 13

3.2 Objectius específics del Currículum 14

3.3 Objectius generals de la ruta literària 16

3.4 Objectius específics de la ruta literària 17

3.5 Atenció a la diversitat 19

IV. DISTRIBUCIÓ DE LECTURES PER TRIMESTRE 21

4.1 Relació d’activitats per a treballar les lectures 21

4.2 Primer trimestre: Collidors de neu de Pepa Guardiola 22

4.2.1 Justificació 22

4.2.2 Activitats per a treballar la lectura 22

4.3 Segon trimestre: El cavall verd de Joaquín Borrell 32

4.3.1 Justificació 32

4.3.2 Activitats per a treballar la lectura 32

V. RUTA LITERÀRIA 47

5.1 Localització 47

5.2 Temporalització 48

5.3 Organització 49

5.4 Descripció de l’itinerari 55

VI. AVALUACIÓ 59

VII. REFLEXIÓ FINAL 65

VIII. BIBLIOGRAFIA 67

IX. ANNEXOS 68

5

I. INTRODUCCIÓ

1.1 Contextualització

Aquesta proposta didàctica està dirigida al curs de tercer d'ESO de l'IES Antoni Llidó de

Xàbia. Pel que fa al centre, l'IES Antoni Llidó, és un centre públic, situat al número 22

del carrer Àngel Doménech, al nord del centre històric de Xàbia, molt pròxim al Buit o

Plaça de la Constitució.

Començant-‐hi pel context sociocultural, a la població d'origen, hi ha un nombre

considerable d'immigrants de diverses procedències, això fa que el centre acollisca un

alumnat força heterogeni culturalment i lingüísticament.

La població disposa d'un altre centre públic d'ensenyament secundari, cinc ceip's, un

centre concertat i un centre privat. A més compta amb un conservatori professional de

música, extensió de la UNED, museu arqueològic, dues biblioteques municipals,

diverses galeries d'art i un cinema.

Durant tot l'any solen realitzar-‐se diverses xerrades organitzades per l'ajuntament,

associacions i fundacions culturals, UNED i AMPA's.

Dins del context sociolingüístic Xàbia és un poble valencianoparlant. Pertany a la

comarca de la Marina Alta. La seua situació costanera, des dels anys 60', ha

desenvolupat força el sector turístic, que és la primera font d'ingressos de la població.

És per això que hi ha hagut un fort creixement demogràfic, produït per la immigració

de gent de diversa procedència de l'Estat espanyol, que veia la possibilitat d'obtindre

un lloc de treball o d'establir un negoci.

La majoria d'aquesta població és castellanoparlant i, en un percentatge molt alt,

procedent d'Andalusia. A més, hi ha un alt nombre d'estrangers residents

permanentment i relació d'aquests amb la resta de la població es produeix

normalment a través del Castellà.

Per tots aquests fets, i d'acord amb l'esperit de la legislació, considerant que el

Valencià és patrimoni de la humanitat que hem de conservar, fomentar i estudiar,

pensem que des del nostre àmbit educatiu hem de posar tots els mitjans possibles per

aturar el procés de minorització lingüística i cultural que detectem.

6

En l'aspecte lingüístic, la situació actual del centre s'ajusta a allò que diu la normativa

vigent. Situats en una població valencianoparlant, els programes que s'apliquen són el

PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià) i el PIP (Programa d'Incorporació

Progressiva al Valencià), amb diversos grups d'ambdós per cada curs.

L'objectiu final d'aquests programes educatius és aconseguir que els alumnes dominen

oralment i per escrit ambdues llengües oficials en acabar els estudis bàsics.

El curs escollit, com hem dit abans serà el 3r d'ESO, i dins d'aquest es realitzarà la

lectura i el treball de dues novel·∙les diferents. Tanmateix, aquestes novel·∙les guarden

una estreta relació, ja que estan situades en la mateixa localització, però en diferents

èpoques.

7

1.2 Justificació

En primer lloc explicarem la localització de la ruta literària "De moriscos i nevaters, per

camins de Laguar". Aquesta es desenvoluparà a la Vall de Laguar, un municipi de la

Marina Alta. Sabent com n'és d'evident el valor històric i natural de la zona, ens sembla

un lloc idoni per plantejar aquesta mena d'activitat i aprofitar-‐hi per desenvolupar una

seqüència didàctica.

És evident també que tot i què d'un temps ençà s'està estenent el gust per les

activitats al medi natural en totes les seues dimensions, el turisme al País Valencià

continua centrat en el Sol i platja tant explotat. A més, molts alumnes dels pobles de la

costa amb prou forces coneixen l'interior de la comarca ni les possibilitats que aquesta

ofereix.

Pel que fa a la localització exacta i la tria dels llibres, aquesta ha estat condicionada per

la proximitat d'un dels membres a la zona escollida. Els llibres són: Collidors de neu, de

Pepa Guardiola i El Cavall verd, de Joaquim Borrell. Aquests llibres no són casos de

novel·∙la juvenil convencional, ja que, tot i que de manera secundària, expliquen una

part de la història de la nostra terra. Per tant, les activitats de la proposta didàctica

mantindran una clara connexió amb els continguts d'assignatures com Geografia i

Història.

El fet de que l'autora d'un dels llibres és de Xàbia, a més constitueix una mena de

reconeixement del treball que ha realitzat fins al moment i de fet, es comptarà amb la

seua col·∙laboració tant en alguna activitat com en l'eixida de la ruta literària.

També un dels membres del grup és Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de

l'Esport i ha realitzat les pràctiques de la llicenciatura en l'àmbit docent, era inevitable

plantejar una ruta que fora atractiva també per al departament d'Educació Física.

Aquesta passarà per un paratge conegut actualment pels amants de la muntanya com

"La Catedral del Senderisme", és a dir, el Barranc de l'Infern.

Al remat creiem que més enllà d'assolir dels objectius de la matèria de Valencià

Llengua i Literatura d'una manera diferent i innovadora, és al seu torn, una bona

manera de fer que els alumnes valoren el paisatge natural i cultural de la comarca de

la Marina Alta.

8

Sobre les obres:

-‐Collidors de neu, de Pepa Guardiola (1995, Voramar-‐Santillana). Amb aquesta obra

l'autora guanyà el Premi de literatura infantil i juvenil Mediterráneo. La novel·∙la narrra

des del punt de vista d'un adolescent de La Vall de Laguar els fets que ocòrren a finals

del segle XIX. El jove nevater retracta el plet entre terratinents i jornalers, la guerra de

Cuba, l'assassinat d'un cacic, la seua feina, el roders que encara resisteixen, ... A partir

d'aquestes aventures la realitat hi estableix un marc de suport de la ficció.

-‐El cavall verd, de Joaquín Borrell (2001, Edicions del Bullent). La novel·∙la en Valencià

fou publicada el 2001, tot i això ell la va escriure en Castellà ja al 1983 estrenant-‐se en

el món literari. Aquesta novel·∙la tracta l'expulsió dels moriscos a les valls de la Marina i

el Comtat i la revolta de Laguar. Els fets es mostren a través de les aventures d'un jove

soldat de les Índies de Calp que torna a la seua terra. En arribar s'enamora d'una jove

morisca de La Vall de Laguar i es veurà enmig dels esforços de l'exèrcit per acabar amb

la resistència dels moriscos i la creença dels moriscos que rebran l'ajuda del Cavall

Verd en la seua lluita.

Sobre els autors:

-‐Pepa Guardiola: actualment jubilada, fou mestra durant molts anys a Xàbia el seu

poble. Des de fa anys ha dedicat el seu temps a escriure sobretot obres de literatura

infantil i juvenil. Des de El llop i la cogullada (1988), passant pels reeditats Contes de

riu-‐rau (1988 i 2014), El talismà del temps (1994), Una llar en el món (2001), El

desordre de les dames (2009), fins a La casta de banya trencada (2012). L'autora ha

conreat extensament els gèneres de la LIJ amb reculls de rondalles, contes infantils i

novel·∙les juvenils per a diferents edats.

-‐Joaquín Borrell: notari i escriptor de València però amb sang Benissera, s'estrenà amb

la novel·∙la Caballo Verde (1983). Des d'aleshores és conegut per les seues novel·∙les de

caire històric com: La esclava de azul (1989), El bes de la nivaira (1990, amb la qual

guanyà el premi Serra d'Or), La lágrima de Atenea (1993), La balada de la reina

descalza (1995), El escribano del secreto (1996) i La bahía del último aliento (2001).

9

II. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Ø Competència comunicativa, lingüística i audiovisual (CCLD)

Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment i per escrit mitjançant l’ús

de llenguatges audiovisuals, el cos i les tecnologies de la comunicació. Amb esta

competència s’interpreta de forma significativa la informació que es rep i es

desenvolupa la capacitat per a generar nous textos. Comunicar-‐se ajuda a la

construcció i el desenvolupament del pensament i de la identitat de cadascú.

D’una manera general, els coneixement, les habilitats i les actitud ens permeten

interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i acostar-‐nos a altres

cultures: expressar observacions, realitzar explicacions, manifestar opinions,

pensaments, emocions, vivències: gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-‐se

utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i

comprensió de la realitat que en envolta.

Ø Competència cultural i artística (CCA)

La competència cultural i artística suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar

críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no i utilitzar-‐

les com a font d’enriquiment. A més, és saber crear amb paraules, amb el cos, amb

tota classe de materials i ferramentes tecnològiques, tant de forma individual com

col•lectiva, representacions i anàlisis de la realitat que faciliten l’actuació de la persona

per a viure i conviure en societat.

Esta competència comporta elaborar idees i regular sentiments propis i d’altres; trobar

fonts, formes i vies de comprensió i expressió; planificar, avaluar i ajustar els processos

creatius necessaris per a aconseguir uns resultats. Es tracta, per tant, d’una

competència que facilita tant expressar-‐se com comunicar-‐se com percebre,

representar, comprendre i enriquir-‐se amb diferents realitats i produccions del món de

l’art i de la cultura considerat en el sentit més ampli del terme.

Ø Competència d’aprendre a aprendre (CAA)

Aprendre a aprendre implica disposar d’habilitats per a conduir l’aprenentatge i, per

tant, ser capaç de continuar aprenent de manera cada volta més eficaç i autònoma

10

d’acord amb els propis objectius i necessitats. Esta competència té dos dimensions

fonamentals: per un costat, el coneixement de les capacitats i les estratègies

necessàries per a desenvolupar-‐les, així com el que es pot fer amb ajuda d’altres

persones o recursos; i per una altre costat, la disposició personal cap al

perfeccionament d’actituds, cap al desenvolupament de motivacions, cap al progrés

propi i cap al gust per aprendre. Es necessita saber regular conscientment les

capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria,

la comprensió i l’expressió lingüística. Així mateix, és necessari conéixer tècniques que

afavorisquen el desenvolupament d’esta competència com plans de treball, diferents

estratègies i tècniques d’estudi, treball cooperatiu i per projectes, resolució de

problemes, planificació i organització d’activitats.

Implica fomentar el pensament creatiu, la curiositat plantejant preguntes, identificant

diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema, utilitzant

estratègies i metodologies que permeten afrontar la presa de decisions, racionalment i

crítica, amb la informació disponible.

Ø Tractament de la informació i competència digital (CTIiD)

Aquesta competència incorpora diferents habilitats que van des de l’accés a la

informació fins a la seua transmissió utilitzant tecnologies de la informació i la

comunicació com a elements essencials per a informar-‐se, aprendre i comunicar-‐se.

Esta competència es desenvolupa en la recerca, captació, selecció, registre i

processament de la informació, amb la utilització de tècniques i estratègies diverses

segons la font i els suports que s’utilitzen: imprès, audiovisual o digital. Requereix el

domini de llenguatges específics i bàsics, així com l’aplicació en distintes situacions i

contextos.

Transformar la informació en coneixement exigeix comprendre-‐la i integrar-‐la en els

esquemes previs de coneixement. Esta competència, que denominen digital, també

suposa emprar les TIC com ferramenta en el procés d’aprenentatge, per a processar i

gestionar adequadament informació complexa; resoldre problemes reals; treballar en

entorns col·∙laboratius, participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals; i

generar produccions responsables i creatives.

11

Ø Competència en l’autonomia i iniciativa personal (CAIP)

Esta competència es refereix tant al coneixement i aplicació de valors i actituds

personals i actituds interrelacionades, com a la responsabilitat, la perseverança, el

coneixement de sí mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control

emocional, la capacitat d’elegit, de calcular riscs i d’afrontar els problemes. També

inclou la capacitat de fer tardana la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre

dels errors i d’assumir riscs.

Suposa transformar les idees en accions, proposar-‐se objectius, planificar i portar a

terme projectes tant individuals com col•lectius. Requereix elaborar plantejaments

previs o elaborar noves idees, buscar solucions i posar-‐les en pràctica, analitzar

possibilitats i limitacions, conéixer les fases de desenvolupament d’un projecte,

planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet, autoavaluar-‐se, extraure

conclusions i valorar les possibilitats de millora. Comporta, així mateix, una actitud

positiva cap al canvi i la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments,

entenent estos canvis com oportunitats.

Ø Competència social i ciutadana (CSC)

Esta competència fa possible comprendre la realitat social en la qual es viu, cooperar,

conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com

comprometre’s a contribuir a la seua millora. La competència social i ciutadana integra

coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, elegir

com comportar-‐se en determinades situacions i responsabilitzar-‐se de les eleccions i

decisions adoptades. Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre l’evolució i

organització de les societats i sobre les característiques i valors del sistema democràtic,

això com utilitzar el prejudici moral per a elegir i prendre decisions i exercir activament

responsablement els drets i deures de la ciutadania.

Significa entendre les característiques de les societats actuals, la seua creixent

pluralitat i el seu caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i comprensió per

l’aportació que les diferents cultures han fet a la evolució i progrés de la humanitat i

disposar d’un sentiment comú de pertinença a la societat en la qual es viu. En

definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.

12

També formen part d’esta competència aquelles habilitats socials que permeten

resoldre els conflictes de valors i interessos de la convivència amb actitud constructiva

i prendre decisions amb autonomia utilitzant, tant els coneixements sobre la societat

com una escala de valors construïda mitjançant la reflexió crítica i el diàleg en el marc

dels patrons culturals bàsics de cada regió, país o comunitat.

13

III. OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS

3.1 Objectius Generals del Currículum

Objectius generals del Currículum

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos

de l’activitat social i cultural.

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-‐se oralment i

per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació

i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a

prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la

pròpia conducta.

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera

adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant

una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues

estructures formals.

5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements,

així com per a buscar, seleccionar i processar informació de

manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de

l’àmbit acadèmic.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat

sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià,

símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la

realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la

llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals

i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i

correcció, tant en valencià com en castellà.

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre

les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària

i els recursos estilístics.

14

15. Aproximar-‐se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni

literari i valorar-‐lo com una manera de simbolitzar l’experiència

individual i col·∙lectiva en diferents contextos historicoculturals.

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries,

els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors

més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments

representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat

Valenciana.

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de

plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar

hàbits lectors.

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació:

busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals

i l’aplicació de les noves tecnologies.

19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació

social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar

i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

3.2 Objectius específics del Currículum

ÀREA: VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

Objectius específics. Amb la finalització de la ruta literària els alumnes han de ser competents per a:

1. Conéixer el nostre entorn i patrimoni natural i cultural valencià (La Marina Alta, La Vall de Laguar, el Barranc de l’Infern...) i valorar les possibilitats d'oci que ens pot oferir.

2. Donar a conèixer l’obra als alumnes Collidors de neu i El cavall verd i treballar els

seus valors i aspectes més importants. 3. Desenvolupar l’autonomia lectora i valorar la literatura com a font de plaer

mitjançant una activitat motivant i entretinguda. 4. Desenvolupar la memòria, l’observació, la participació, la creativitat, la

imaginació, consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, l’esperit emprenedor, la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal, la

15

capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir les responsabilitats, així com valorar l’esforç per a superar les dificultats.

5. Aprendre a connectar obres literàries amb el context sociohistòric i amb l’espai en el que es desenvolupen. Establir connexions entre la literatura, el territori i l’entorn.

6. Adquirir nous coneixements i vocabulari relacionats amb el món natural i el context històric en que es desenvolupa la història. Tenen la capacitat de buscar, seleccionar, processar i crear informació (buscar llegendes, recercar informació sobre l’autora i la seua obra...)

7. Millorar la convivència del grup mitjançant el treball cooperatiu i col·∙laboratiu.

8. Anàlisi i producció de relats lingüístics i visuals. Millorar les seus habilitats cognitives i lingüístiques (expressió oral i escrita i comprensió oral i escrita)

9. Fer ús del Blog.

10. Estimular la interdisciplinarietat entre matèries, com ara l'Educació Física, la Geografia-‐Història i les Ciències de la Natura.

11. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements.

12. Llegir en veu alta. Millorar la velocitat lectora, l’entonació i la vocalització a partir de la lectura.

13. Reflexionar a partir d’uns determinats temes (treballs perduts, llegendes...)

14. Valorar els autors de la comarca La Marina Alta i conéixer les seues obres (Collidors de neu, Pepa Guardiola i Cavall verd, Joaquín Borrell).

Com hem indicat anteriorment, la selecció dels textos s'ha dut a terme tenint-‐hi en

compte la zona geogràfica on es situen, en aquest cas, centrats la major part a La Vall

de Laguar. Així els objectius generals que volem aconseguir amb l'eixida literària seran

els següents:

16

3.3 Objectius generals de la ruta literària

OBJECTIUS GENERALS DE L’EIXIDA LITERÀRIA

1. Conéixer el nostre entorn (La Marina Alta, La Vall de Laguar, el Barranc de l’Infern...) i valorar les possibilitats d'oci que ens pot oferir. 2. Desenvolupar l’autonomia lectora i valorar la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni natural i cultural valencià. Fomentar la lectura mitjançant una activitat motivant i entretinguda. 3. Fomentar la creativitat i la imaginació en els alumnes.

4. Millorar la convivència del grup mitjançant el treball cooperatiu i col·∙laboratiu. 5. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. 6. Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir les responsabilitats, així com valorar l’esforç per a superar les dificultats. 7. Establir connexions entre la literatura, el territori i l’entorn.

8. Estimular la interdisciplinarietat entre matèries, com ara l'Educació Física, la Geografia-‐Història i les Ciències de la Natura. 9. Establir vincles entre la literatura i la història de la nostra terra, aprofitant la lectura com a eina per treballar altres aspectes. 10. Millora de les seues habilitats lingüístiques (comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita) mitjançant activitats dinàmiques. Millorar la velocitat lectora, l’entonació i la vocalització a partir de la lectura. 11. Valorar els autors de la comarca La Marina Alta i conéixer les seues obres (Collidors de neu, Pepa Guardiola i Cavall verd, Joaquín Borrell). 12. Ampliar el seu vocabulari i els seus coneixements literaris.

17

3.4 Objectius específics de la ruta literària

OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA RUTA LITERÀRIA

ÀREA: VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA SESSIONS: X SESSIONS

OBJECTIUS DIDÀCTICS: amb la finalització de la

ruta literària els alumnes han de ser competents

per a:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES1:

1. Comprendre textos diferents tipologies

textuals, tant orals com escrits, en

diversos contextos d’activitats socials i

culturals (realitzar la ruta literària, gaudir

d’una o dos novel·∙les, entrevista a

l’escriptora, rondalles...).

[CCLD], [CAA], [CAIP], [CSC], [CCA]

2. Donar a conèixer l’obra als

alumnes Collidors de neu i El cavall verd i

treballar els seus valors i aspectes més

importants.

[CCLD], [CAIP], [CSC]

3. Identificar les diferents parts

formals d’una història i reconèixer

l’estructura formal de la novel·∙la.

[CCLD], [CTI i D], [CAIP], [CSC]

4. Desenvolupar la memòria,

l’observació, la participació, la creativitat i

la imaginació del participant

[CCLD], [CTI i D]

5. Aprendre a connectar obres

literàries amb el context sociohistòric i

amb l’espai en el que es desenvolupen.

Conéixer la Marina Alta.

[CCLD], [CSC], [CCA]

6. Utilització de la llengua per a [CCLD], [CTI i D], [CAIP], [CSC]

1 [CCLD] Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. [CCA] Competència cultural i artística. [CAA] Competència d’aprendre a aprendre. [CTI i D] Competència per al tractament de la informació i competència digital. [CAIP] Competència en l’autonomia i la iniciativa personal. [CSC] Competència social i ciutadana.

18

adquirir nous coneixements relacionats

amb el món natural i el context històric en

que es desenvolupa la història. Tenen la

capacitat de buscar, seleccionar, processar

i crear informació (buscar llegendes,

recercar informació sobre l’autora i la

seua obra...)

7. Relacionar manifestacions

narratives escrites i visuals.

[CCLD], [CSC], [CCA]

8. Anàlisi i producció de relats

lingüístics i visuals. Millorar les seus

habilitats lingüístiques (expressió oral i

escrita i comprensió oral i escrita)

[CCLD], [CCA], [CAA], [CTI i D],

[CAIP],

9. Fer ús del Blog. [CTI i D], [CAIP]

10. Motivar el plaer per la lectura. [CCLD], [CCA], [CAA], [CAIP], [CSC]

11. Fer escriure. [CAIP]

12. Llegir en veu alta. [CAIP]

13. Reflexionar a partir d’uns

determinats temes (treballs perduts,

llegendes...)

[CCLD], [CAA],

[CTI i D], [CAIP]

14. Adquirir nou vocabulari i nous

coneixements literaris (conéixer la vida i

obra de Pepa Guardiola i de Joaquim

Borrell...)

[CCLD], [CCA], [CAA], [CSC]

15. Elaboració i utilització de mitjans

tradicionals i tècniques senzilles de

maneig de la informació. Aprendre a

combinar les tècniques tradicionals amb

noves tecnologies.

[CAIP]

19

3.5 Atenció a la diversitat

A continuació, destaquem algunes actuacions que haurien de dur a terme els

professors atenent a la diversitat de l’aula:

• Flexibilitzar dels processos, recursos, espais, temps i resultats.

• Millorar l’autonomia, el desenvolupament personal i col·∙laboratiu, però

respectant les possibilitats de l’alumne.

• Cooperació i suport entre els membres del grup, amb la finalitat de compartir

dubtes, solucions, estratègies, resultats, etc.

• Afavorir les experiències i les vivències.

• Estimular la interacció comunicativa, la col·∙laboració i la comunicació entre els

alumnes amb treball en parelles, grups reduïts o grans grups.

• Fomentar la integració oferint activitats per al desenvolupament d’habilitats

reflexives i socials.

• Respectar la diversitat amb la pràctica i la cerca de solucions.

• Aprendre dels altres.

• Crear, explicar i practicar una nova activitat que manifeste les nostres actituds i

diferències.

• Plantejar una metodologia general polivalent i sense models fixes, que

assumisca que no existeixen un esquema universal d’aprenentatge, sinó moltes

vies adequades com alumnes hi haja.

• Proposar-‐se pautes individuals d’intervenció de manera que es puguen

desenvolupar itineraris individuals de formació, amb desenvolupament,

participació i seguiment específic.

• Enriquir el treball amb pautes grupals d’intervenció que afavorisquen la

interacció i el progrés.

20

• Produir mecanismes de seguiment pels quals puguen participar actícament els

alumnes (agenda, diari, fitxa, quadre...).

• Intervindre per a resoldre i no enfadar-‐se o menysprear l’alumnat. Les

dificultats d’aprenentatge no tenen per què eixir a la vista o, si es veuen, no es

deuen atribuir a la responsabilitat de l’alumnat.

• Oferir alternatives a aquells alumnes que no poden realitzar la ruta literaria per

malalties o altres problemas (creació d’una ruta alternativa a Dènia amb

l’autora).

21

IV. DISTRIBUCIÓ DE LECTURES PER TRIMESTRE

4. 1 Relació d’activitats per a treballar les lectures

ACTIVITAT ORGANITZACIÓ RECURSOS TEMPORITZACIÓ ABANS DE LA RUTA

AA1 Qüestionari inicial.

Individual -‐Fotocòpia i bolígraf 20 minuts

AP1 Oficis desapareguts

Individual -‐ Internet -‐ Familiars o coneguts

1 sessió

AR1 Lectura dels

llibres a casa

Individual -‐ Llibre de lectura

AR2 Conta la llegenda

Individual -‐ Internet -‐ Familiars o coneguts

1 sessió

AR3 Fem un viatge amb les tic: Google

Earth

individualment o conjuntament segons els ordinadors disponibles al centre.

-‐ Libre de lectura -‐ Ordinador amb internet -‐ Google Maps

1 sessió

AR4 Recordem l’expulsió dels moriscos

Conjuntament -‐ Dispositiu de reproducció multimèdia -‐ Eines tradicionals d’escriptura

1 sessió

AR5 Creació del bloc

Conjuntament -‐ Ordinadors -‐ Connexió a internet

1 sessió

DURANT LA RUTA AR6 Ruta literària

Gran grup -‐ Càmera de fotos -‐ Compte de Twitter i Instagram. -‐ Diners -‐ Mapa -‐ Llibre de lectura -‐ Textos a llegir

1 dia

AR7 Cerquem

plantes i flors

Individual -‐ Quadern de ruta -‐ Bolígraf -‐ Telèfon móvil -‐ Twitter i Instagram

El que dure la ruta

AR8 Posada en comú

Gran grup -‐ Bolígraf i paper 20 minuts

22

DESPRÉS DE LA RUTA AR9 Entrevista a

l’autora

9 grups de 3 alumnes

-‐ Internet -‐ Bolígraf -‐ Paper

2 sessions

AR10 Quadern de

ruta.

Individual -‐ Quadern de ruta -‐ Bolígraf -‐ Blog

El que dure la ruta i després es completarà a casa.

AR11 Creació d’una

ruta a Dènia

Gran grup -‐ Ordinador amb internet -‐ Google Maps -‐ Obra Collidors de neu

2 sessions

AA2. Autoavaluació final i debat

Individual i grupal -‐ Fotocòpies de la rúbrica i bolígraf

1 sessió

4.2 Primer trimestre: Collidors de neu de Pepa Guardiola

4.2.1 Justificació

L’obra escollida per a treballar al llarg del primer trimestre és Collidors de neu de Pepa

Guardiola. Hem triat aquesta novel·∙la, condicionats per la proximitat del centre a la

localització de l’espai ficcional que se’ns narra en l’obra. Tot i que no realitzarem la ruta

un cop finalitzada la lectura, tampoc no la deixarem de banda perquè tornarem a parlar-‐

ne en el segon trimestre en què la relacionarem amb la lectura següent: El cavall verd de

Joaquín Borrell, amb la que comparteix escenari.

4.2.2 Activitats per a treballar la lectura

A. Activitats prèvies a la ruta

AA1 QÜESTIONARI INICIAL: Què sabem?

ASSIGNATURA

2n CICLE

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

3r d’ESO 4t d’ESO

TÍTOL DE L’ACTIVITAT

ACTIVITAT PRÈVIA A LA LECTURA AA1. QÜESTIONARI INICIAL: Què sabem?

23

DESCRIPCIÓ BREU A principi de curs demanarem als alumnes que complimenten un breu qüestionari als alumnes perquè els professos i ells mateixos siguen conscients del seu nivell, és a dir, el professor sabrà en quins conceptes haurà d’aprofundir més i quins conceptes ja estan assolits i no fa falta tornar-‐los a explicar. Els alumnes també se n’adonaran dels seus coneixements i les seues mancances. Aquesta activitat no serà avaluada. OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Motivar la capacitat memorística dels alumnes.

2. Fomentar l’autocrítica constructiva en els alumnes.

3. Motivar el seu esforç per l’aprenentatge.

MATERIAL

Únicament farem servir paper i bolígraf per a realitzar aquesta activitat.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Destinarem 30 minuts de la primera sessió del començament del curs. És una activitat

individual i no avaluable.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

El primer dia del curs de l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura, lliurarem als alumnes

un qüestionari inicial, per a saber en quin nivell es troben i així els professors podem

començar a treballar partint d’una base. D’aquesta forma no exigirem de més als alumnes i

podrem adaptar els continguts al nivell dels alumnes. Així mateix els alumnes refrescaran

certs coneixements i prendran consciència dels seus coneixements i podran opinar sobre

els aspectes en els quals voldrien incidir més durant l’assignatura. En definitiva, el

professor tindrà en compte el nivell i les opinions dels seus alumnes. Sols necessitarem

entre 20 i 30 minuts de la primera sessió de classe.

24

AA1 ACTIVITAT D’AVALUACIÓ INICIAL

AUTOAVALUACIÓ INICIAL: Què coneixes de les rutes literàries?

Nom de l’alumne/a: 1. Saps què és una ruta literària? Què creus que

podria aportar-‐te? Has realitzat alguna ruta? Quina és la teua opinió sobre aquesta experiència?

2. T’agrada fer esport? Alguna vegada has practicat el senderisme o t’agradaria practicar-‐lo?

3. Alguna vegada has estat a La Vall de Laguar?

4. T’agraden les novel·∙les històriques? Esmenta alguna de les seues característiques.

5. Coneixes als autors Pepa Guardiola i Joaquín Borrell? Has llegit alguna de les seues obres? Què et van semblar? T’agradaria llegir-‐ne una altra?

6. Saps què és una llegenda? I una rondalla? Podries esmentar alguna de les seues característiques?

7. Has vist alguna vegada un documental històric en valencià? Conta la teua experiència. Què creus que pot aportar fer-‐ho?

8. Utilitzes eines TIC i les xarxes socials habitualment? Amb quina finalitat?

9. Dibuixa o escriu què t’inspiren els títols El Cavall verd i Collidors de neu.

10. Quina és la teua predisposició a treballar? Penses que hauries d’intentar millorar?

11. Redacta una breu llegenda o rondalla, pot ser inventada, adaptada o del vostre poble o ciutat.

25

AP1 OFICIS DESAPAREGUTS

ASSIGNATURA 2n CICLE




ACTIVITAT PRÈVIA A LA LECTURA Collidors de neu de Pepa Guardiola

AP1 OFICIS DESAPAREGUTS DESCRIPCIÓ BREU En la següent activitat proposem a l’alumnat una recerca d’investigació al voltant dels oficis desapareguts al nostre territori. OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Motivar l’alumnat per a la lectura proposada 2. Conéixer el passat recent de la nostra terra 3. Esbrinar els motius de la desaparició d’oficis essencials anys enrere 4. Instigar l’alumnat a un treball de recerca i investigació 5. Fomentar el treball conjunt aula-‐casa fent partíceps activament els familiars

MATERIAL En aquesta activitat l’alumnat utilitzarà les eines tradicionals d’escriptura i/o recursos digitals DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Per a explicar els objectius de l’activitat farem servir els darrers 15 minuts d’una sessió. Per a la posada en comú dels resultats de la investigació utilitzarem els primers 30 minuts de la següent sessió.

26

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Un cop els alumnes tinguen el seu exemplar de la lectura Collidors de neu de Pepa Guardiola, examinarem el seu paratext incidint en la portada i en el títol. Preguntarem a l’alumnat si algú sap a què fa referència allò de Collidors de neu. Així, introduirem l’activitat de la recerca i investigació dels oficis desapareguts al nostre territori. Hauran de preguntar a avis, familiars o coneguts tots aquells oficis ara ja relegats a l’oblit. També se’ls instarà a visitar la biblioteca del seu municipi així com fer una recerca mitjançant internet, contrastant la informació recopilada de cada font. En la següent sessió treballarem en grups de tres persones fent una posada en comú general els primers 30 minuts de la sessió. AR1 FITXA DE LECTURA ASSIGNATURA

2n CICLE




ACTIVITAT PRÈVIA A LA LECTURA

AR1 FITXA DE LECTURA

DESCRIPCIÓ BREU Els alumnes quan acaben de llegir cada obra, hauran de complimentar una fitxa de lectura de cada llibre.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Motivar la capacitat d’observació, memorística i d’investigació.

2. Perfeccionar les descripcions espacials i personals (físiques i psíquiques).

3. Millorar l’expressió escrita (coherència, adequació...)

4. Fomentar el gust per la lectura.

MATERIAL

Per a aquesta activitat farem servir paper i bolígraf.

27

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Emprarem 30 minuts de dues sessions per a dur a terme l’activitat. Deixarem dos mesos

aproximadament des de l’inici del trimestre perquè els alumnes tinguen temps de llegir el

llibre i puguen fer l’activitat individualment a classe.


Amb els alumnes fixarem una data (que serà dos mesos aproximadament des de l’inici del

trimestre) perquè per a eixe dia tinguen llegit el llibre i puguen realitzar la fitxa de lectura, i

així investigaran més aprofundidament sobre l’obra, els personatges, l’autor, l’acció, etc.

Exemple de fitxa de lectura

FITXA DE LECTURA

Nom de l’alumne/a:

Curs:

Títol del llibre:

Nombre de pàgines:

Editorial:

Esmenta i descriu als personatges protagonistes de la història.

On es desenvolupa la història?

Quan ocorre la història? En quant de temps transcorre la història?

Què accions o conflictes es desenvolupen a l’obra?

Com acaba la història? Té un final feliç o tràgic?

28

Resum breument la història que es narra.

Opinió personal. Per què t’ha agradat o per què no, quines coses t’han sorprés més, quins

aspectes canviaries...

29

AR2 CONTA LA LLEGENDA





ACTIVITAT A REALITZAR DESPRÉS DE LA LECTURA Collidors de neu de Pepa Guardiola AR2 CONTA LA LLEGENDA

DESCRIPCIÓ BREU En la següent activitat treballarem les antigues llegendes del nostre territori. Farem un treball de recerca i investigació al voltant d’aquestes i exposarem els descobriments a la resta de companys. Posteriorment compartirem algunes d’aquestes llegendes amb els companys de l’altre grup de 3r d’ESO. OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Conéixer les llegendes del nostre territori 2. Instigar l’alumnat a un treball de recerca i investigació 3. Fomentar el treball conjunt entre alumnes de cursos diferents 4. Fomentar el treball conjunt aula-‐casa fent partíceps activament els familiars 5. Potenciar la creativitat i expressió de l’alumnat dramatitzant les llegendes recopilades

MATERIAL En aquesta activitat l’alumnat utilitzarà:

1. les eines tradicionals d’escriptura i/o

2. recursos digitals.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT

30

Per a explicar els objectius de l’activitat farem servir els darrers 15 minuts d’una sessió. Per a la posada en comú dels resultats de la investigació farem servir una sessió de 45 minuts Per a la trobada de Llegendes dels nostres territoris en què participaran els i les alumnes dels dos grups de 3r d’ESO, farem servir una sessió de 45 minuts. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Recordarem la llegenda dels roders de Laguar explicada a l’obra Collidors de neu de Pepa Guardiola introduint el tema de les llegendes, de la seua ficcionalitat o veracitat i proposarem el treball de recerca i investigació al voltant d’aquestes històries. Hauran de preguntar a avis, familiars o coneguts si coneixen alguna llegenda del seu municipi o dels seus voltants. També se’ls instarà a visitar la biblioteca del seu municipi així com fer una recerca mitjançant internet, contrastant la informació recopilada de cada font. En la següent sessió farem un posada en comú dels descobriments i dramatitzarem les llegendes assajant-‐les per a la trobada Llegendes dels nostres territoris amb els alumnes de l’altre grup de tercer curs d’ESO.

AR3 FEM UN VIATGE AMB LES TIC: GOOGLE EARTH

ASSIGNATURA 1r CICLE


1r d’ESO 2n d’ESO


ACTIVITAT DURANT LA LECTURA Collidors de neu de Pepa Guardiola AR3 FEM UN VIATGE AMB LES TIC: GOOGLE EARTH

DESCRIPCIÓ BREU

En la següent activitat farem servir eines TIC per a situar espacialment l’obra de lectura

proposada Collidors de neu de Pepa Guardiola. Així, fent servir el material informàtic del centre

31

emprarem el Google earth per a ubicar els escenaris principals de l’obra.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Motivar l’alumnat per a la lectura recomanada

2. Treballar amb recursos informàtics i noves tecnologies

3. Localitzar els indrets que apareixen a l’obra que estan llegint

4. Relacionar l’espai ficcional i l’espai real de l’obra proposada

MATERIAL Per al desenvolupament de l’activitat farem servir l’aula d’informàtica del centre i la seua connexió

a internet.


Farem servir una sessió de 45 minuts.

L’alumnat treballarà individualment o conjuntament segons els ordinadors disponibles al centre.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT El dia que farem aquesta activitat, l’alumnat haurà d’haver llegit aproximadament 2/3 de l’obra,

això és aproximadament fins els capítols XIII-‐ XIV. Alhora, haurà anat anotant les referències

espacials que hi van apareguent: Dénia, Orba, Parcent, Benimaurell, Fleix, Campell, Ondara, Xàbia,

etc. Així, anirem a l’aula d’informàtica i farem servir el Google earth per a localitzar aquests

escenaris i prendre notes dels trets més rellevants d’aquests indrets.

Novament a l’aula farem una posada en comú d’allò que més ens ha cridat l’atenció.

32

4.3 Segon trimestre: El cavall verd de Joaquín Borrell 4.3.1 Justificació

L’obra escollida per a treballar al segon trimestre és El cavall verd de Joaquín Borrell. En aquest cas,

l’elecció d’aquesta novel·∙la ha vingut donada per la relació que aquesta manté amb la novel·∙la del

primer trimestre: Collidors de neu. A més, novament, l’obra ens transporta al coneixement històric

de la comarca, és a dir, a les nostres arrels i identitat com a poble.

4.3.2 Activitats per a treballar la lectura

AR4 RECORDEM L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS





ACTIVITAT PRÈVIA A LA LECTURA El cavall verd de Joaquín Borrell

AR4 RECORDEM L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS

DESCRIPCIÓ BREU

En aquesta activitat pretenem contextualitzar l’alumnat pel que fa a l’espai i el temps de l’obra

proposada El cavall verd de Joaquín Borrell, és a dir la València de 1609 i la fita més rellevant

d’aquell període: l’expulsió dels moriscos. Visualitzarem “De terra endins, de mar enllà (400

anys expulsió Moriscos)“, del programa Dossiers de RTVV. A continuació, per grups extraurem

les idees principals del reportatge i farem tots plegats un debat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Motivar l’alumnat per a la lectura de l’obra proposada ambientada en fets històrics del nostre

territori.

2. Proporcionar als alumnes una visió històrica i cultural de la València dels inicis del segle XVII.

3. Situar l’obra de lectura proposada temporalment i espacialment.

4. Propiciar un debat conjunt al voltant de la fita històrica de l’expulsió dels moriscos.

33

MATERIAL

Per a dur a terme l’activitat necessitarem que l’aula on treballem dispose d’un dispositiu de

reproducció multimèdia.

Per al treball grupal i el debat farem servir les eines tradicionals d’escriptura.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT La següent activitat serà duta a terme en una sessió de 45 minuts. En la primera part de la classe

visualitzarem el reportatge (32 minuts) i la resta de sessió la destinarem al debat conjunt.


Els primers 35 minuts de la sessió seran destinats a la visualització del reportatge “De terra

endins, de mar enllà (400 anys expulsió Moriscos)“, del programa Dossiers de RTVV.

Enllaç:

• https://www.youtube.com/watch?v=bbUlby6uzJs

L’alumnat recollirà per escrit les idees principals. La resta de la sessió s’ubicaran en grups de tres

persones comparant i recollint les idees extretes pels seus companys. Així, el professor/a farà de

mediador obrint un debat conjunt al voltant del tema.

AR5 CREACIÓ DEL BLOC





ACTIVITAT A REALITZAR DURANT LA LECTURA AR5 CREACIÓ DEL BLOC

34

DESCRIPCIÓ BREU

En aquesta activitat, l’alumnat crearà un espai interactiu fent servir wordpress per a compartir

tots plegats els treballs, opinions i vivències recollides a les lectures i al llarg de la ruta

literària.


1. Motivar la participació i interacció fent servir eines TIC.

2. Aprendre a cercar, recopilar i sintetitzar informació rellevant .

3. Millorar la seua producció i expressió escrita (correcció lingüística, cohesió,

adequació...).

4. Fomentar en l’alumnat l’esperit crític.

5. Compartir a la xarxa opinions i informació rellevant amb els companys.

MATERIAL

Per a dur a terme aquesta activitat necessitarem l’aula d’informàtica i connexió a internet per

a crear el wordpress.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Farem servir 45 minuts per a l’expliacació del funcionament del web i la creació de les seccions. Des d’aquest moment l’alumnat haurà d’accedir-‐hi pel seu compte pujant les activitats proposades


Reservarem l’aula d’informàtica per a crear el wordpress. En primer lloc, engegarem els

ordinadors i accedirem a wordpress.com. Ens registrarem al web i distribuirem l’espai en

seccions:

35

1. QUI SOM?

2. CONTA LA LLEGENDA

3. RESUM EXPULSIÓ DELS MORISCOS (després de veure el documental).

4.QÜESTIONARI INICIAL I FINAL

5. QUADERN DE RUTA

6. ENTREVISTA A L’AUTORA

Al final del trimestre s’avaluarà la feina pujada al web.

B. Activitats a realitzar en la ruta

AR6 RUTA LITERÀRIA PEL BARRANC DE L’INFERN2

AR7 CERQUEM PLANTES I FLORS

ASSIGNATURA

2n CICLE




ACTIVITAT A REALITZAR DURANT LA RUTA LITERÀRIA Collidors de neu de Pepa Guardiola

AR7 CERQUEM PLANTES I FLORS

DESCRIPCIÓ BREU

Per a la realització d’aquesta activitat necessitarem de la col·∙laboració del professor de

Biologia o Ciències naturals, perquè amb els seus coneixements podrà explicar les qualitats i

aplicacions de les diferents plantes que hi trobarem. D’aquesta manera, aprendrem a

identificar-‐les i coneixerem el seu hàbitat.

2 Desenvoluparem aquesta activitat a l’apartat V.RUTA LITERÀRIA

36

Al llarg de la lectura de Collidors de neu, els alumnes hauran observat la diversitat de plantes,

arbres i flors que abunden a la Marina Alta, a La Vall de Laguar i, i en concret, al Barranc de

l’Infern. Per aquest motiu, facilitarem a l’alumnat, una graella amb el nom científic, el nou

comú i una ilustració de cadascuna de les plantes.

D’aquesta manera, quan l’alumnat reconega per primera vegada una espècie concreta, haurà

de mencionar-‐ho a Twitter o Instagram mitjançant l’etiqueta #DescobrintLaguar o qualsevol

altra que elegirem prèviament conjuntament amb els alumnes.


1. Motivar la capacitat d’observació, reconeixement, investigació, participació, imaginació i

creativitat de l’alumnat.

2. Aprendre a relacionar i identificar l’espai literari amb l’espai real.

4. Conéixer l’entorn natural de la comarca.

6. Fomentar el gust per la lectura.

7. Adquirir nous coneixements i vocabulari relacionats amb la botànica autòctona.

8. Aprendre a utilitzar les eines TIC (xarxes socials).

MATERIAL

Per a dur a terme l’activitat, necessitarem que l’alumnat porte el seu telèfon mòbil, un

bolígfraf o llapis per a prendre nota de les seues reflexions al voltant de les plantes que

reconeixerem.

Cal tenir present que es tracta d’una activitat individual on l’alumnat haurà de fer fotografies i

vídeos per a després pujar-‐les a les xarxes socials esmentades.


Abans de la ruta proporcionarem a l’alumnat el dossier amb les imatges de les plantes que

hauran de cercar.

L’activitat es durà a terme al llarg de tota la ruta literària.

37


En primer lloc, el professorat facilitarà a l’alumnat el dossier que hem esmentat anteriorment.

Individualment, hauran de fixar-‐se al llarg de tot el recorregut en totes aquelles plantes que hi

apareixen. Quan en localitzen alguna, hauran de fer una captura d’imatge fent servir el seu

dispositiu mòbil i la penjaran a les xarxes socials.

Valorarem, principalment, la participació activa dels alumnes, és a dir, la quantitat de

referències que hagen pujat a l’etiqueta #DescobrintLaguar; la quantitat de fotografies i

vídeos i l’originalitat en els comentaris.

Caldrà avisar prèviament a l’alumnat de la necessitat de disposar d’un compte en aquestes

plataformes.

AR8 POSADA EN COMÚ





ACTIVITAT EN ACABAR LA RUTA LITERÀRIA AR8 POSADA EN COMÚ

DESCRIPCIÓ BREU

Un cop realitzada la ruta literària, abans de dirigir-‐nos cap a l’autobús per a tornar a casa, ens

situarem en rogle per a posar en comú les nostres opinions sobre l’experiència que acabem

de dur a terme.


1. 1.Motivar la participació i interacció oral amb els companys.

2. 2.Aprendre a parlar en públic i a expressar-‐se correctament.

3. Millorar la seua producció i expressió oral (correcció lingüística, cohesió, adequació...).

38

4. Fomentar en l’alumnat l’esperit crític.

MATERIAL

Per a dur a terme aquesta activitat necessitarem el telèfon mòbil per a fer fotos, vídeos i

gravacions i un bolígraf o llapis per si els alumnes volen prendre nota de les opinions dels

companys. Aquesta activitat s’haurà d’incloure al Quadern de ruta que pujaran al blog

després de la ruta.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Abans de la ruta informarem els alumnes que després de l’activitat farem una posada en

comú al voltant de les vivències i les seues impressions quant a ruta, és a dir, si s’han complit

les seues expectatives, si els ha agradat, aspectes que caldria millorar...

Com que tothom no podrà donar la seua opinió, els proporcionarem un qüestionari individual

en el qual se’ls faran preguntes relacionades amb la ruta.


Prèviament a l’eixida, informarem els alumnes de que al final de la ruta hauran d’exposar als

seus companys les seues impressions i la seua experiència personal sobre la ruta.

En aquest debat serà indispensable que tots els alumnes participen almenys una vegada,

d’aquesta manera valorarem positivament la participació activa i la interacció entre ells.

El debat ha de ser dinamic, de no ser així, l’alumnat haurà de realitzar un qüestionari sobre la

ruta i mostrar la seua opinió.

A continuació, i com a mostra, proposem alguns exemples de preguntes que inclouríem al

qüestionari i que plantejaríem al debat:

1. Què vos ha paregut la ruta literària? Vos ha agradat? Per què?

2. Heu après alguna cosa? El què?

3. Què és allò que més vos ha agradat? I el que menys?

4. Quines coses canviaries de la ruta literària?

5. S’han complit les expectatives que tenies sobre la realització de la ruta?

Recomanaries aquesta ruta a altres companys de l’escola o als teus amics? Per què?

39

C. Activitats a realitzar després de la ruta

AR7. ENTREVISTA ALS AUTORS

ASSIGNATURA

2n CICLE




ACTIVITAT DESPRÉS DE LA RUTA

AR9 ENTREVISTA ALS AUTORS

DESCRIPCIÓ BREU

En aquesta activitat, l’alumnat haurà d’elaborar un seguit de preguntes adreçades als

autors de les obres treballades a classe.


1. Motivar la interacció de l’alumnat amb els autors de les obres treballades.

2. Desenvolupar la capacitat de cercar, seleccionar i processar informació.

3. Elaborar i utilitzar els mitjans tradicionals i les noves tècniques per al maneig de la

informació.

4. Treballar l’entrevista com a gènere periodístic d’una manera pràctica.

MATERIAL

Per a dur a terme aquesta activitat els i les alumnes podran emprar tot tipus de

recursos per a la recerca d’informació (bibliografia bàsica, manuals d’història,

internet...).

40


Emprarem els darrers 15 minuts d’una sessió per a explicar als alumnes l’activitat que

realitzaran en la següent sessió, és a dir, els demanarem que recerquen informació

sobre els autors i les seues obres. D’aquesta forma, en la següent classe, els alumnes

en grups de tres persones, posaran en comú la informació obtinguda i decidiran i

elaboraran les preguntes. Caldrà insistir en la utilització de fonts fiables.


En grups de tres persones elaboraran 10 preguntes atenent a la informació recopilada

que després exposaran a la resta de la classe.

Després, també en grups, hauran de triar 5 preguntes de cada grup, evitant les

repeticions i seleccionant aquelles més originals.

Per últim, quan els autors visiten el centre, cada grup haurà de formular les seues

preguntes. Destinarem uns minuts per a preguntes que puguen sorgir in situ.

En aquesta activitat valorarem les fonts emprades per a la recerca d’informació, la

participació en l’entrevista així com l’originalitat de les preguntes.

Les preguntes i respostes (o, almenys una síntesi) hauran de quedar reflectides al blog i

podran anar acompanyades de fotografies o vídeos de la trobada.

41

Exemple d’entrevista a l’autora

ENTREVISTA A PEPA GUARDIOLA AUTORA DE COLLIDORS DE NEU


1. Pepa a classe hem llegit la teua obra i ens ha agradat

moltíssim. Com vas començar a imaginar aquesta obra?

En què et vas inspirar? Quan i per què va sorgir Collidors

de neu?

2. Quan començares a escriure? Has tingut algun referent o

model?

3. Han canviat els teus gustos literaris o la teua manera

d’escriure des del tu inici fins ara?

4. La relació de l’espai fictici i l’espai real és evident, però hi

ha més elements que estiguen basats en la realitat?

5. Busques reflexionar a través dels personatges allò que

potser haja passat alguna vegada en altres temps?

6. Què sents quan entres a una biblioteca o a una llibreria i

veus els teus llibres?

7. Quines reflexions morals i socials has intentat plasmar

mitjançant els teus personatges?

8. Quins escriptors i quin tipus d’obres t’agrada llegir?

9. Què és el que més t’agrada i el que menys de la

literatura que s’escriu en l’actualitat? Podries posar

diversos exemples?

10. Odies algun dels teus llibres? Quina penses que és la

teua millor obra?

11. Ens podries recomanar altra de les teues obres per a

llegir durant l’estiu?

42

AR8 QUADERN DE RUTA

ASSIGNATURA

2n CICLE

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3r d’ESO 4t d’ESO


ACTIVITAT DESPRÉS DE LA RUTA

AR10 QUADERN DE RUTA

DESCRIPCIÓ BREU

En aquesta activitat es pretén l’alumnat plasme al blog l’experiència viscuda a la ruta

literària, és a dir, hauran d’incloure les activitats prèvies, durant i després de la ruta al blog.

Es valorarà positivament la realització de videolits o elements audiovisuals que facen

referència a l’activitat i siguen incloses al blog.


1. Motivar la capacitat d’observació, investigació, participació, imaginació i creativitat de

l’alumne/a.

2. Sintetitzar vivències, opinions i reflexions amb sentit crític constructiu.

3. Adquirir nous coneixements i ampliar el vocabulari específic.

4.Elaboració i utilització de material fent servir mitjans tradicionals i tècniques senzilles de

maneig de la informació.

5. Aprendre a combinar les tècniques tradicionals amb les noves tecnologies.

43

MATERIAL

Els i les alumnes necessitaran del telèfon mòbil i/o la càmera de fotos per a immortalitzar

les vivències, així com per a enregistrar i recopilar el material que després inclouran al

Quadern de viatge.

Per a accedir al blog necessitaran d’un ordinador amb connexió a internet.


En 15 minuts d’una sessió de classe de 45 minuts, explicarem l’activitat final de la ruta

literària i tot el que els alumnes hauran d’incloure al blog. També, explicarem la creació i el

funcionament d’aquesta eina i els diferents mecanismes per a la creació de vídeos i altres

materials audiovisuals.


Després d’explicar a classe què hauran de fer els alumnes i com hauran de fer-‐ho, hauran

de començar a elaborar el Quadern de ruta quan iniciem les activitats prèvies d’aquesta.

El que proposem, doncs, serà una activitat que aniran completant durant la ruta (activitat

de recerca de plantes i arbres) i, també, un cop acabat l’itinerari. (Debat, entrevista a

l’autora).

En aquesta activitat es valorarà l’originalitat, la participació, la creativitat, la quantitat

d’elements audiovisuals emprats, les eines TIC emprades, la correcció ortogràfica i

lingüística, el respecte i la correcta expressió de les seues opinions.

44

AR9 PLANIFICACIÓ D’UNA RUTA A DÈNIA ASSIGNATURA

2n CICLE




ACTIVITAT DESPRÉS DE LA RUTA AR11 PLANIFICACIÓ D’UNA RUTA A DÈNIA

DESCRIPCIÓ BREU

En dues sessions de 45 minuts cadascuna els alumnes hauran de planificar amb l’ajuda del

professor una ruta a Dènia, basant-‐se en el llibre de Pepa Guardiola i investigant altres

textos que tinguen relació amb la ciutat. Al tercer trimestre podrem realitzar la ruta amb

la convidada Pepa Guardiola.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Motivar la capacitat d’observació, d’investigació, de participació, d’imaginació i la

creativitat en l’alumne.

2. Aprendre a relacionar, connectar i identificar l’espai literari amb l’espai real.

3. Adquirir nous coneixements i ampliar el seu vocabulari.

4. Utilització de mitjans tradicionals i tècniques senzilles de maneig de la informació.

Aprendre a combinar les tècniques tradicionals amb noves tecnologies.

MATERIAL Emprarem ordinadors de l’aula d’informàtica amb connexió a Internet per a emprar

Google Maps i altres pàgines web per a cercar informació.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Emprarem dues sessions de 45 minuts cadascuna a l’aula d’informàtica.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT Explicarem als alumnes com s’utilitza l’eina informàtica de Google Maps, per a crear un

mapa entre tota la classe. En grups de tres persones buscaran textos relacionats amb

l’espai de Dènia, textos que afegirem al mapa. Un cop finalitzat el mapa convidarem a

l’autora a realitzar la ruta amb els alumnes i professors.

45

AA2 AUTOAVALUACIÓ FINAL: Què he aprés? ASSIGNATURA

2n CICLE




ACTIVITAT DESPRÉS DE LA RUTA LITERÀRIA

AA2 AUTOAVALUACIÓ FINAL: Què he aprés?

DESCRIPCIÓ BREU Al finalitzar el segon trimestre, quan ja hauran acabat totes les activitats relacionades

amb la ruta, els alumnes hauran de realitzar un qüestionari final perquè siguen

conscients del seu procés d’aprenentatge, és a dir, podran saber quines coses han aprés

i quines no han quedat massa clares i podran preguntar al professor/a.


1. Motivar la capacitat d’observació, memorística.

2. Aprendre a valorar-‐se i a fer autocrítica constructiva (avaluar-‐se).

MATERIAL

Sols necessitaran paper i bolígraf per a dur a terme l’activitat, encara que podran fer

servir el bloc per a pujar aquesta activitat.

DISTRIBUCIÓ DE L’ACTIVITAT Emprarem 30 minuts de la darrera sessió de classe del final del segon trimestre. Serà

una activitat individual i no serà avaluada pel professor, simplement té com a finalitat

que l’alumne prenga consciència del seu procés d’aprenentatge.


L’últim dia de classe del segon trimestre, emprarem els 30 primers minuts per a realitzar

aquesta activitat. Els últims 15 minuts d’aquesta sessió farem un xicotet debat sobre

l’assignatura, una posada en comú sobre les seues experiències i opinions, en quines

46

coses han de millorar, en quins aspectes han millorat, què canviarien de la classe de

valencià, etc.

Mostra d’activitat feedback:autoavaluació final AUTOAVALUACIÓ FINAL:Què hem aprés després de la ruta literària?


1. Què t’ha semblat aquesta experiència?

2. Han millorat les teues expectatives inicials?

3. Expressa la teua opinió sobre les obres que hem

llegit: T’han agradat? Per què?

4. T’ha agradat conéixer a Pepa Guardiola? Què creus

que t’ha pogut aportar? Ha canviat la teua opinió

sobre l’autora? T’ha motivat a llegir més obres

seues?

5. Recomanaries aquesta experiència als teus

companys de l’institut?

6. Ha millorat el teu coneixement sobre les rondalles i

les llegendes?

7. Escriu les característiques de la novel·∙la històrica, la

llegenda i la rondalla.

8. Crea la teua pròpia llegenda o rondalla.

9. Fes un xicotet resum sobre l’experiència de la ruta,

les activitats que has hagut de realitzar i la teua

opinió al respecte.

47

V. RUTA LITERÀRIA

5.1 Localització

La Vall de Laguar és un municipi situat en l'àrea muntanyosa de l'interior de la Marina

Alta, al nord de la província d'Alacant, amb una superfície aproximada de 23,26 km² i

limita amb els termes de la Vall d'Ebo, Tormos, Orba, Murla, Benigembla i Castell de

Castells.

El terme municipal de la Vall de Laguar el formen les poblacions de Benimaurell, Fleix,

Campell i Fontilles. L'altura sobre el nivell del mar és de 437 m, 400 m, 379 mi 300 m

respectivament.

L'enclavament natural de la localitat i el fet que una gran part del seu terme sigui

muntanyós fan que hi hagi paratges propicis per a senderisme com el Barranc de l'Infern

travessat pel riu Girona, la Serra del Penyó o excursions recorrent les fonts i brolladors

naturals (la Font del Reinós, Font dels Òlbits, la Font del Camusot, Font del Penyó, la Font

del Poll, la Font del Gel, la Font d'Isber, Font Grossa, Font Figuera, la Font de la Mata, Font

de les Carrasques, la Font de l'Olivaret a més de les fonts pròpies de cadascun dels

municipis.

Tradicionalment l'agricultura era la base de l'economia però en l'actualitat ha quedat

relegada a un segon pla ja que la majoria de la població treballa en diferents localitats i

s'orientar cap a l'oferta de turisme rural i d'interior. Els conreus existents són

principalment de secà, fonamentalment oliveres, ametllers i cirerers.

La posició geogràfica de la Marina Alta i la configuració del seu relleu determinen una

major suavitat de les temperatures i una major intensitat pluviomètrica envers a altres

comarques del voltant. Les temperatures de la Vall de Laguar estan en una posició

intermèdia entre les de la franja litoral i les de l'interior de la comarca de la Marina Alta.

La temperatura mitjana anual és de 17,5 ° C. La temperatura mitjana hivernal té una

mitjana de 11,7 ° C i la mitjana estival arriba als 25 ° C.

Història

El magnífic massís del Cavall Verd figura entre els punts més alts de la comarca i des de la

seva talaia es contempla una de les millors vistes panoràmiques de la Marina Alta. Per

48

tant, els seus 800 metres d'altitud consagren l'hàbitat ideal de cultures remotes, com

constaten nombroses troballes prehistòriques i alguns testimonis silenciosos que els

abrics de la vall amaguen.

La història comença a prendre rellevància durant l'apogeu del regne àrab de Dénia i

haurem remuntar-‐nos al segle X i imaginar sobre la muntanya de doble pic la silueta del

Castell del Pop. Aquest formava part d'un poderós senyoriu que va arribar al seu màxim

esplendor al segle XIII, sota el govern d'Al-‐Azraq. En aquesta fortificació natural, en la qual

es van explicar fins a 18 castells, el llegendari cabdill es va alçar en armes contra la invasió

de la Corona d'Aragó provocant grans contratemps a la conquesta de Jaume I, i va

aconseguir mantenir la seva sobirania fins 1258.

Amb el llegat d'Al-‐Azraq no va sucumbir el sentiment d'independència d'aquest petit

regne de les muntanyes, i amb el pas dels segles, es va convertir un dels últims reductes

on els moriscos van defensar la seva permanència al costat del mar.

Entre la realitat i la ficció es recorda la llegenda, que al segle XVII va habitar aquestes valls

una estranya bruixa morisca, Ezme, que va recuperar una vella profecia, segons la qual un

fantàstic cavall verd salvaria al seu poble en els moments més difícils. La bruixa morisca

va trobar la imatge alliberadora retallada en l'horitzó de la vall: en la seva silueta va veure

la cadira de muntar insinuada entre els dos pics amb escotadura al mig sobre l'enorme

llom cobert de verdor de la serra. La profecia no es va complir però la silueta manté viu el

record d'aquells que es van recloure en el seu cim reunint les seves últimes esperances al

castell del Pop a cavall d'un cavall imaginari que mai va arribar.

5.2 Temporalització

Aquesta ruta literària es durà a terme a l'acabament del segon trimestre, com a activat

final, inserida dins de la programació que es preveu per a les lectures de l'assignatura

Valencià: Llengua i literatura, en el curs de 3r d'ESO.

En aquest cas hem pensat que aquest 2015, el dia més adient seria el divendres 13 de

març, pocs dies abans de Sant Josep.

49

HORA PARADA 07:00

Eixida en autobús des de l’IES Antoni Llidó de Xàbia cap a Fleix

07:40 Arribada a Fleix i organització de l’alumnat en grups

07:50 Arribada a la Font Grossa

08:20 Arribada al Forat

08:40 Descans de 5 minuts

09:45 Arrivada al Pou de la Juvea

10:10 Esmorzar a les Juvees d’Enmig (antigues atzúvies morisques)

11:05 Arribada a la font de Reinós per a omplir les cantimplores amb aigua fresca.

12:05 Arribada a les Juvees de Dalt

12: 45 Arribada al Barranc dels racons

13:30 Arribada a la font dels Òlbits.

13:50 Parada per a dinar al pla de la font del poble de Benimaurell 14:45 Arribada a la Font Grossa

15:00 Arribada a Fleix on ens espera l’autobús. 5.3 Organització

En els següents quadres exposem un seguit de recomanacions que cal tenir present abans del dia de la ruta: què he de dur?, com ens organitzarem una vegada allí?, el pressupost de l’eixida i l’autorització signada dels pares. ROBA:

1. Sabatilles d’esport (a poder ser de muntanya).

2. Roba d’esport: xandall (pantalons còmodes, roba que es puga llevar durant la ruta,

perquè encara que faça fred durant la ruta al fer exercici físic tindran calor)

3. Motxilla: on ficarem el menjar, la beguda, roba, el dossier dels textos, el telèfon

mòbil per a fer fotos en les parades, la càmera de fotos...

4. Roba impermeable per si plou

5. Paraigua

50

MATERIAL

1. Itinerari: planificació les parades que farem i els textos que llegirem.

2. Mapa del recorregut que realitzarem.

3. Perfil de la ruta: els quilòmetres amb les baixades i pujades que farem.

4. Dossier dels textos que llegirem als diferents espais literaris.

MENJAR, ESMORZAR I BEGUDA

1. Esmorzar: els alumnes hauran de portar el seu esmorzar: un entrepà, fruita i

beguda.

2. Menjar: també s’hauran de dur el menjar de casa: un altre entrepà, fruita i

beguda.

3. És recomanable portar una botella o cantimplora amb prou quantitat d’aigua,

perquè beguen a mesura que van realitzant la ruta.

4. Dolç: si algú és propens a tindre baixades de sucre, també es recomana portar

aliments amb sucre, per a evitar marejos.

5. Berenar: no és necessari, però els alumnes poden portar-‐lo si volen, encara que

arribarem abans de les 05:00 a l’institut.

PROFESSORS

-‐ 1 Professor cada deu alumnes (50 alumnes en total).

-‐ Aniran a la ruta un total de cinc professors: dos professors de Valencià, un

professor de castellà, un professor d’història, un professor de biologia i dos

professors d’Educació Física.

-‐ Els professors guiaran la ruta i hauran d’intentar controlar, cuidar i protegir a cinc

alumnes cadascun.

-‐ Anirem en fila i els alumnes no podran anar tots junts, sinó que davant anirà un

professor al qual seguiran cinc alumnes, després un altre professor i cinc alumnes

més i així successivament.

-‐ Intentarem fer diversos descansos breus perquè els alumnes puguen descansar i

beure aigua.

51

-‐ Si algun alumne no es troba bé durant la ruta, haurà d’informar immediatament al

professor que estiga a càrrec d’ell/a.

-‐ Intentarem que els alumnes gaudisquen al màxim de la ruta, que no hi haja

incidents i que els quede un bonic record per a contar als seus amics i familiars.

ALUMNES

1. Hauran d’informar si tenen problemes de salut (problemes respiratoris,

infermetats, etc.).

2. Els alumnes que normalment no poden fer l’assignatura d’Educació Física tampoc

podran assistir a aquesta activitat, ja que es requereix un esforç físic.

3. Han de tindre menjar per a passar tot el dia mentre realitzem la ruta.

4. Els que no vinguen amb la roba adequada (sense justificació) no podran fer la ruta.

5. Els alumnes que no complisquen les normes durant la ruta hauran d’abandonar la

ruta acompanyats d’un professor.

6. Hauran de portar diners per si sorgira algun imprevist.

7. No podrà assistir cap alumne que no porte l’autorització signada pels pares.

PRESSUPOST DE L’EIXIDA EXTRAESCOLAR

QUÈ QUAN? PREU

Transport: autobús

-‐ Anada: El dia 13 de març a

les 7:00 h. del matí

l’autobús ens recollirà a la

porta de l’institut i ens

portarà a Fleix.

-‐ Tornada: A les 15:30 h.

l’autobús ens esperarà al

mateix lloc on ens va deixar

a Fleix i arribarem a

l’institut a les 16:10.

-‐ Anada: 2,5 euros.

-‐ Tornada: 2,5 euros.

TOTAL: 5 euros.

ESMORZAR, MENJAR I

BEGUDA: Portar de casa.

Durant la ruta farem

diverses parades

(programades al tríptic) per

0 euros. Els alumnes hauran

de portar tot el menjar i la

beguda de casa.

52

a beure aigua, descansar,

menjar i esmorzar.

DINERS EXTRA

Els alumnes podran

comprar entrepans i

begudes a Fleix, abans i

després de la ruta

OPCIONAL

TOTAL: 5 EUROS

53

Model de sol·licitud d’autorització d’eixida escolar

Jo Senyor/Senyora _________________________________________amb DNI______________ mare,

pare o tutor legal de l’alumne/a _____________________________ amb DNI_________________

de3r d’ESO de l’IES Antoni Llidó (Xàbia), autoritze al meu fill/a assistir a la ruta

literària a La Vall de Laguar prevista per al dia divendres 15 de Març, organitzada pel

departament de l’assignatura de Valencià: Llengua i literatura.

PREU DEL TRANSPORT: 5 euros.

Signatura de la mare/pare o tutor legal:

València, 15 de Gener de 2015__________________

INFORMACIÓ IMPORTANT:

La ruta requereix un esforç físic important, per la qual cosa demanem a les mares i

pares que informen els professors de possibles problemes de salut que tinguen o

hagen tingut per a valorar si podrà realitzar la ruta amb normalitat.

NO és recomanable que facen la ruta persones amb problemes respiratoris o

problemes de mobilitat, ja que hauran de pujar i baixar escalons per la muntanya al

Barranc de l’Infern.

També és imprescindible que l’alumnat porte la roba adequada: roba còmoda, calçat

adequat, roba impermeable, un paraigua per si plou i menjar i beguda per a tot el dia.

NO podrà assistir cap alumne que no tinga l’autorització signada per la seua mare,

pare o tutor legal. És obligatori l’abonament dels 5 euros per al transport.

55

5.4 Descripció de l’itinerari

-‐Temps i parades / lectures

Eixida: A les 07:00 ix l'autobús des de l'IES Antoni Llidó de Xàbia en direcció a Fleix (La Vall

de Laguar).

A les 7:40 arribem a Fleix (La Vall de Laguar). En arribar es recorden aspectes fonamentals

per a la realització i els professors es distribueixen entre el grup per al control d'aquest.

Ací farem també la primera lectura, les pàgines 32 i 33 de Collidors de neu.

A les 7:50 eixim cap a la Font Grossa. Ací farem la lectura de les pàgines 59-‐61 de Collidors

de neu, on es conta la rondalla dels roders.

Seguim les escales cap avall i arribem al Forat a les 8:20, allí observant la baixada del

barranc seguim la cançó "La Vall" de Lilit i Dionís, dedicada a La Vall de Laguar.

En arribar al riu a les 8:40 donem 5' lliures als alumnes per beure, etc.

Comencem la pujada cap al Pou de la Juvea, on arribarem a les 9:45. Allí procedirem a

llegir alguns fragments de Collidors de neu (28-‐29, 56-‐57).

A les 10:10 arribem a les Juvees d'Enmig, antigues Atzúvies morisques, allí llegirem "La

Batalla de Laguar" del llibre Al llom del Cavall Verd, i esmorzarem abans de seguir amb la

ruta. Després d'un temps ens posarem en marxa a les 10:35 davallant cap a la Font del

Reinós, on arribarem a les 11:05. Allí omplirem les nostres cantimplores d'aigua ben

fresca.

Seguirem baixant cap al Barranc de l'Infern observant la vista meravellosa de l'estret i en

arribar baix el creuarem per iniciar una nova ascensió. Aquesta vegada anirem adquirint

altura per veure encara millor els estrets del Barranc de l'Infern cap a Ebo i cap a la mar. A

les 12:05 arribarem a les Juvees de Dalt. Allí aprofitant la vista de la Serra de la Carrasca al

Nord-‐Oest, on estan situades les restes de les dues neveres més properes que es

conserven, llegirem el fragment de Collidors de Neu de les pàgines 26 i 27. A més, gaudint

de la vista de la vall a l'altre costat amb el Cavall Verd llegirem el fragment que parla de la

panoràmica de la Vall, pàgina 88 de El Cavall Verd.

56

Seguirem i davallarem fins al barranc dels Racons, allí farem la lectura dels fragments de

El Cavall Verd on es parla de la llegenda d'aquest (pàgines: 60, 92 i 131) i llegirem la

llegenda, del llibre Fent Camí.

Tornarem a reprendre la pujada cap a la Font dels Òlbits, el punt més alt de tota la ruta,

des d'on veurem com s'obri la vall cap a la mar. Hi arribarem a les 13:30 i aprofitarem per

beure i fer una lectura dramatitzada el fragment de El Cavall Verd on les tropes del terç

prenen Benimaurell (pàgina 127)

Tot seguit arribarem al poble més alt, Benimaurell i dinarem al pla de la font del poble

(13:50). En acabar de dinar seguirem de tornada cap a la Font Grossa on farem la darrera

lectura dramatitzada del fragment de El Cavall Verd on es parla dels repobladors (pàgines

143 i 159). Finalment arribarem a Fleix on acabarem al mateix punt de l'eixida a les 15h.

Les lectures proposades més amunt les hem annexades al final del treball per tal de facilitar el DOSSIER DE TEXTOS que farem servir a la ruta.

HORA PARADA LECTURES

07:00 Eixida en autobús des de l’IES Antoni Llidó de Xàbia cap a Fleix.

07:40 Arribada a Fleix i organització de l’alumnat en grups

Lectura d’un fragment de l’obra

Collidors de neu. pp. 32 i 33.



Collidors de neu. pp. 59, 60 i 61.

08:20 Arribada al Forat Escoltarem la cançó La Vall del grup Lilit i Dionís.

08:40 Descans de 5 minuts

09:45 Arribada al Pou de la Juvea Lectura de diversos fragments de l’obra: Collidors de neu. pp.

28, 29, 56 i 57.

10:10 Esmorzar a les Juvees d’Enmig (antigues atzúvies morisques).

Llegirem: La batalla de Laguar. Al llom del Cavall verd,

Institut d’estudis comarcals de la Marina Alta.

11:05 Arribada a la font de Reinós per a omplir les cantimplores amb aigua

fresca.

12:05 Arribada a les Juvees de Dalt.


Collidors de neu. pp. 26 i 27.

57

12: 45 Arribada al Barranc dels racons.

Dramatització de la Rondalla del Cavall Verd

13:30 Arribada a la font dels Òlbits.

Dramatització de la caiguda de Benimaurell

13:50 Parada per a dinar al pla de la font del poble de Benimaurell.

14:45 Arribada a la Font Grossa.

Dramatització de l’arribada dels repobladors Mallorquins a

Laguar.

15:00 Arribada a Fleix on ens espera l’autobús.

Realització de la posada en comú.

59

VI. AVALUACIÓ

Hem decidit optar per una avaluació contínua: els alumnes hauran de realitzar les

activitats prèvies, durant i després de la ruta i després avaluaran el resultat de les

activitats, l’actitud, l’interés, la investigació i l’originalitat de les activitats. Tota la

seqüència didàctica de la ruta constituirà un 30% de la nota final. Amb les rúbriques que

presentem a continuació, els alumnes hauran d’avaluar el seu treball i també el professor

haurà de puntuar als alumnes.

La puntuació final, serà la puntuació mitjana de totes les notes. Les rúbriques seran

debatudes i negociades a principi de curs, amb una sessió de 45 minuts, de manera que

els alumnes sabran quins són els objectius i la finalitat del treball que duran a terme. Al

final de la seqüència didàctica, els alumnes ompliran les rúbriques i després parlaran amb

el professor, amb el qual negociaran la nota final.

RÚBRICA D’AVALUACIÓ: Ruta literària a La Vall de Laguar seguint les obres: Collidors de

neu de Pepa Guardiola i El cavall verd de Joaquín Borrell.

Nom de l’alumne:

Puntuació mitjana de les activitats:

NIVELL ASSOLIT PUNTUACIÓ

Mal

No ha assolit els objectius

(0-‐4)

Suficient o poc

adequat. Deu

esforçar-‐se més per a millorar.

(5)

Bé, correcte. Ha aconseguit els objectius.

(6)

Notable. Molt bé.

Ha aconseguit

els objectius amb èxit.

(7-‐8)

Excel·∙lent. Molt

correcte. Ha arribat plenament

als objectius.

(9-‐10)

ABANS DE LA RUTA (10%)

Treball individual

No m’he implicat a la tasca, he fet menys que la resta

He fet allò que m’havia estat demanat

He fet correctament allò que m’havia estat demanat

He fet bé la meua tasca i després he intentat ajudar al grup

He fet bé la meua tasca i després he intentat ajudar i aprendre del grup per millorar

Nota alumne i

60

professor:

Treball en grup

No m’he implicat a la tasca, jo treballe sol o no treballe

He fet allò que m’havia estat demanat

He fet correctament allò que m’havia estat demanat

He fet bé la meua tasca i he intentat ajudar al grup

He fet bé la meua tasca i després he intentat ajudar i aprendre del grup per millorar

Nota de l’alumne i el professor:

Progrés

No m’he interessat per aprendre coses noves

M’he limitat a aprendre allò que la resta s’ha preocupat d’ensenyar

He aprés alguna cosa nova inesperadament i estic satisfet

He aprés més d’una cosa nova perquè m’he encuriosit de fer-‐ho

He aprés alguna cosa nova per mi mateix i d’altres companys i vull aplicar-‐la en el futur

Nota de l’alumne i del professor:

Aprenentatge

No he aprés cap cosa nova perquè no m’he interessat

No he aprés cap cosa perquè ja ho sabia tot

He aprés alguna cosa nova perquè me l’han explicada

He aprés del que m’han explicat i d’allò que jo he investigat

He aprés del que m’han explicat, d’allò que jo he investigat i estic disposat/da a seguir aprenent sobre el tema


61

DURANT LA RUTA (10%)

Actitud

He faltat al respecte i no he seguit les normes de comporta-‐ment

He comés alguna errada. He de millorar el meu comporta-‐ment

Adequat

Adequat. A més, he ajudat a qui ho ha necessitat

Molt adequat. He ajudat a qui ho ha necessitat i m’he prestat voluntari i comportat activament a les activitats realitzades


Preguntes durant la ruta (interés)

No he fet cap

N’he fet als meus companys, no han sigut massa interessants

N’he fet als meus companys i professors, més i menys interessants

N’he fet, i han sigut transcendents i interessants per l’activitat que realitzàvem

N’he fet i ha servit per un aprenentatge individual i també col·∙lectiu. / M’han felicitat per la pregunta


62

Utilització de les xarxes socials

Utilització de

xarxes socials

No m’he instal·∙lat les aplicacions, no m’interessa /No les he pogut instal·∙lar i no he cercat solució

M’he instal·∙lat les aplicacions però he trobat complicacions i no he demanat ajuda

Ús adequat i freqüent de les xarxes segons les instruccions de cada activitat.

Ús adequat, freqüent, variat i ric de les xarxes socials segons les instruccions de cada activitat

Ús adequat, freqüent, variat i ric de les xarxes socials segons les instruccions de cada activitat. A més he compartit informació amb els meus contactes.

Nota de l’alumne

i del professor:

Vocabulari

emprat

Pobre i escàs. Amb errades

Pobre. Sols paraules que coneixia

Correcte. Amb paraules que no coneixia adés.

Correcte, adequat. Paraules que no coneixia.

Ric, adequat, precís. He buscat sinònims i he preguntat als companys

Nota de l’alumne

i del professor:

Ortografia Més de deu faltes

Més de cinc faltes.

Menys de cinc faltes.

Alguna falta.

Sense faltes

Nota del

professor i de

l’alumne.

63

Cohesió i

adequació en les

frases.

Paraules i frases sense relació

Correcta. Frases senzilles

Ben estructurat

Molt bé estructurat.

Perfectament construït. Estructures complexes.Coherent i adequat.

Nota del

professor i de

l’alumne.

DESPRÉS DE LA RUTA (10%)

Elaboració del

quadern de ruta

No l’he presentat per alguna raó. / Moltes faltes d’ortografia

És breu, no conté fotografies ni enllaços. / Prou faltes d’ortografia

És adequat i conté alguna fotografia. / Alguna falta d’ortografia

És extens, conté un lèxic ric, fotografies, i no té pràcticament faltes d’ortografia

És extens, conté un lèxic ric i variat, fotografies, enllaços, contingut audiovisual i una, dues o cap falta.

Nota de l’alumne

i del professor:

Aprenentatge

No he aprés cap cosa nova perquè no m’he interessat

No he aprés cap cosa perquè ja ho sabia tot

He aprés alguna cosa nova perquè me l’han explicada

He aprés del que m’han explicat i d’allò que jo he investigat

He aprés del que m’han explicat, d’allò que jo he investigat i estic disposat/da a seguir aprenent sobre el tema

64

Nota de l’alumne

i del professor:

Motivació a seguir

investigant i

llegint

No m’ha interessat el tema des del principi a la fi

Després d’haver realitzat la ruta, m’he adonat que no m’interessa el tema

Després d’haver realitzat la ruta he aprés i m’agradaria seguir aprenent sobre el tema

Després d’haver realitzat la ruta he aprés, vull seguir aprenent i he començat a buscar més llibres per llegir-‐los ja

La ruta m’ha encoratjat per aprofundir en el tema, vull seguir aprenent, buscar més llibres i fer més rutes literàries

Nota de l’alumne i

del professor:

Autoavaluació

final

Observacions

65

VII. REFLEXIÓ FINAL

En primer lloc, cal dir que és imprescindible i totalment necessari que els professors que

planifiquen una ruta la proven abans de realitzar-‐la amb els alumnes. És tan important,

perquè d’aquesta forma comprovarem els possibles riscos que hi ha i intentarem reduir-‐

los, haurem de portar una farmaciola d’emergència, podrem calcular el temps aproximat

que tardarem, tenint en compte que hi haurà alumnes que tardaran més a fer la ruta, i és

probable que hàgem de fer més parades per a descansar de les que teníem previstes.

Nosaltres, per la temàtica i el nivell de les obres que havíem escollit, pensàvem que seria

una bona idea que els alumnes de 1r d’ESO realitzaren la ruta, però després de realitzar la

ruta, vam ser conscients del nostre error: la ruta era massa dura i amb massa dificultat

per a fer-‐la amb xiquets de dotze anys, per això vam decidir que serien els alumnes de 3r

d’ESO.

Pensem que el contingut de les obres s’adequa al Currículum de 3r d’ESO, ja que estudien

l’expulsió dels moriscos en la matèria Història i a més, treballen la botànica en

l’assignatura de Ciències Naturals. Així doncs, pretenem fomentar la interdisciplinarietat

entre les matèries: Valencià, Castellà, Història, Ciències Naturals i Educació Física. En

canvi, la interdisciplinarietat no sempre és possible, ja que no tots els professors volen

col·∙laborar i implicar-‐se en aquest tipus de projecte.

Pel que fa als alumnes, caldria informar-‐los de la dificultat d’aquesta ruta, perquè a pesar

de ser una experiència molt gratificant i enriquidora, també comporta un gran esforç físic,

que tots els alumnes no estan disposats o no poden fer. Per això, abans de la ruta

informarem els alumnes de les característiques de la ruta: les dificultats i els avantatges,

com gaudir de la literatura en un entorn natural. És possible que hi haja alumnes que no

puguen assistir a la ruta, però això encara que no puguen assistir sols hauran de realitzar

un treball complementari que seria el equivalent del treball que farien els alumnes durant

la ruta. A més una de les activitats posteriors, serà la realització d’una altra ruta literària

entre tots els membres de classe a Dènia, on també transcorre la història de Collidors de

neu; de manera que, aquelles persones que no varen anar a la ruta del Barranc de l’Infern

podrien assistir a aquesta ruta, on no és tan important la forma física sinó gaudir de la

ciutat de Dènia amb l’autora Pepa Guardiola, que ens podria explicar millors anècdotes, la

història de Dènia i de la seua obra. Seria un plaer per als alumnes i per als professors

66

poder gaudir de la companyia i de l’experiència de Pepa Guardiola durant aquesta ruta,

on podríem visitar el mercat, la gelateria de les cosines, el port...

En definitiva, podem afirmar que aquesta experiència ens va resultar molt enriquidora i

per als alumnes pot suposar una eina per a motivar la lectura. Recomane aquesta ruta a

tots aquells que vulguen descobrir l’entorn natural del territori valencià, on poden trobar

tresors que mai trobaran a la ciutat. De segur que aquesta experiència a la Catedral del

senderisme serà molt gratificant i inoblidable per a qualsevol persona que la duga a

terme.

67

VIII. BIBLIOGRAFIA

ANDRÉS I SERER, J. E. (2011): Fent camí. Rutes al voltant del Riu Xaló/Gorgos. Edicions 96.

BORRELL, J. (2001): El cavall verd, Edicions del Bullent.

CAPÓ I GARCÍA, B. (2002): Terra de cireres, Edicions del Bullent.

GUARDIOLA, P. (1995): Collidors de neu, Editorial Voramar-‐Santillana.

INSTITUT D’ESTUDIS COMARCALS DE LA MARINA ALTA. Històries del Jabal Qaun, Al llom del Cavall

Verd, http://www.iecma.net/1.%20400%20anys%20enrere.pdf, [consulta: 13 de

desembre de 2014].

LILIT & DIONÍS. La Vall. Al disc Sense permís de la N.A.S.A. [en línia:

http://youtu.be/O_vLFtbdGgw].

MAS I FORNERS, A.; MAS I MARTÍ, J.; NOGUERA I MENGUAL, J. (2009): La senda de l’èxode. Els

moriscs de la Marina Alta i la seua emprempta després de 1609, Edicions MACMA-‐

Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

TELEVISIÓ VALENCIANA (2013): De terra endins de mar enllà. Dossiers. [en línia:

http://youtu.be/bbUlby6uzJs].

IX ANNEXOS

1. DOSSIER DE TEXTOS QUE TREBALLAREM A LA RUTA

DE MORISCOS I NEVATERS, PER CAMINS DE LAGUAR.

quadern DE LA RUTA

LITERÀRIA

07:40 Arribada a Fleix i organització

Collidors de neu, pp. 32 i 33.


-‐ Això va succeir quan jo era molt jove, potser més jove, que tu ets ara, Amadeu. Mon pare ajudava els teus avis cada temporada i aquell any era el primer que em dugueren al never. Poca diferència hi havia entre aquella nit i aquesta. Nevava amb gana i la muntanya estava tan fosca com avui. Dies abans de la nevassada, una companyia de soldats havia batut les serres del Penyó, la del Castell, les d’Orba, la d’Alfaro fins a la Vall d’Alcalà i la Vall de Gallinera. Buscaven una colla de roders que amagava un capità carlí molt conegut aleshores. La nevassada féu retirar-‐se al poble de Parcent la companyia de soldats, just quan tenien acorralats els bandolers. Aquests saberen aprofitar l’ocasió i s’escaparen cap a les serres d’Alcoi. El teu besavi estava molt preocupat. Recelava que haguera quedat algun roder per ací i que ens atacara. Però no podíem deixar perdre la neu i pujàrem amb tota mena de precaucions, fins i tot armats. La primera nit transcorregué tranquil·∙la, sols se sentia el vent cridaner de la muntanya i les coces dels muls espantant-‐se el fred. Però la segona nit, unes petjades es feren batre el cor a trompellons. El teu besavi, l’avi Bernat i mon pare carregaren les escopetes i es prepararen per a defensar-‐se. De sobte, una veu enronquida per la gelor demanava auxili. Tots desconfiàrem. Sabíem amb seguretat que era un grup de roders, «Estem armats i disposats a disparar», crida el teu besavi. De fora contestaren: «Nosaltres també estem armats, però duguem dos ferits i no tenim intenció d’atacar-‐vos. Deixeu-‐nos entrar o els nostres companys moriran». Jo tremolava de por. No

sabíem què fer. Podia ser una mentida per entrar lliurement, però, i si no ho era? Una altra veu cridà, aquesta era fluixa, apagada, dolenta, i anomenàel teu besavi: «Pere, no dispares, deixa’ns entrar. Sóc Marcel·∙lí, el vinater. Te’n recordes? Vaig fugir del poble en acabar la guerra. Estic malferit». El teu besavi i mon pare reconegueren aquell que temps arrere havia sigut amic i veí seu. S’empararen a tots els sants perquè no fóra una maula i obriren la porta. En veure els homes entrar, no en dubtàrem més. Venien morats pel fred, amb la cara i les mans tallades, els ulls enrogits i aiguats. Abandonaren els fusells i les dagues damunt la taula en senyas d’amistat. Dels dos que estaven malferits, un duia el muscle gangrenat, era Marcel·∙í. L’altre el capità carlí, duia una cama trencada. Tres roders els acompanyaven. Els guarírem, els desinfectàrem les ferides i enbenàrem a cama del capità. Ells menjaren, begueren i descansaren. Quan acabàrem el treball d’arreplegar la neu i marxàrem cap a Laguar, els roders es quedaren ací fins a guarir-‐se completament. Hi havia dues promeses a complir: La nostra, de no trair-‐los, i la d’ells, de no atacar-‐nos mai. Nosaltres no faltàrem a la promesa, ells tampoc i, a més a més, comprometeren qualsevol roder que poguera amagar-‐se per aquestes serres a respectar els Trilles. Poc saben per què, però no ningú gosa faltar al tracte.

Collidors de neu, pp. 59,60 i 61.

09:45 Arribada al Pou de la Juvea.

Collidors de neu, pp. 28 i 29


10:10 Esmorzar a les Juvees d’Enmig (antigues atzúvies

morisques) A 700 metres d’altura, aguaitant amb incertesa i una esperança moribunda l’horitzó mediterrani i anhelant desesperadament una salvació llegendària, els últims moriscs rebels al decret d’expulsió preferiren morir a la pàtria a viure en una terra estranya. El castell de Pop, emplaçat al llom de la serra del Cavall Verd, a la vall de Laguar, va ser la darrera fortalesa que es mantení fidel a la causa morisca, assetjada per les tropes cristianes. Durant la desfeta final, els més irreductibles, liderats pel moliner de Guadalest Millini, improvisat cabdill de la rebel·∙lió, i resistiren a una rendició inevitable confiant que el cavall rocós galoparia cap a la llibertat. Aquest va ser el desenllaç d’una lluita desigual entre 15.000 llauradors moriscs valencians que s’aferraren a la terra en què van ser declarats estrangers i 5.000 soldats cristians de l’exèrcit més fort i modern de l’època. Les condicions lleonines que imposava l’orde d’expulsió de Felip III als foragitats i les notícies que arribaven de la destinació decretada – el nord d’Àfrica-‐ encengueren la revolta a la Marina i el Comtat. El 29 de setembre de 1609, una setmana després que el virrei de València publicara el ban d’expulsió, els moriscs de raval de Murla es refugiaren a Laguar. En dies successius n’hi arribaren de nous, provinents de les moreries de Guadalest, Cofrides, les valls de Seta i Travadell, Planes, Relleu, Sella, Tàrbena, Sagra, Tormos, Orba, Parcent, Alcanalí, Xaló, Benigembla, Alcalà, Gallinera, Ebo i Castells.-‐ La rebel·∙lió morisca va encendre tota la vall. Els moriscs aviat trobaren el seu rei, Jeroni Millini, i el seu castell, el de la Plana o de les Atzavares, l’accés a Laguar, on esperaren, armats només amb fones, pedres i alguna ballesta, la resposta fulminant previsible dels cristinans. Una milícia de llauradors, amb una rereguarda de vells, dones i xiquets, que combateren l’envestida cristiana-‐ 5.000 soldats dels terços de Nàpols i Sicília i l’exèrcit del Regne de València-‐ desfent camí i lliurant progressivament a l’enemic les seues modestes conquestes territorials.

L’angoixós compte enrere va començar el 16 de novembre amb la conquesta cristiana del castell de les Atzavares, que va deixar expedita l’entrada a Laguar a les tropes reials. Els moriscs rebels quedaren arraconats en el seu darrer refugi, el castell de Pop, al llom del Cavall Verd, sobre el qual, segons profetitzava la llegenda, podrien cavalcar cap a la salvació. La realitat fou ben diferent. Sense aigua ni aliments, la rendició va ser l’única opció per a uns 11.000 moriscs que el 29 de novembre es resignaren a acomiadar-‐se del Jabal Qaun i embarcar des dels ports de Dénia i Xàbia cap a Orà. La insubmissió al mandat reial ja havia costat la vida a 4.000 rebels (en el ban cristià només es registraren dos baixes). Alguns altres, tanmateix, elegiren la mort des del cim del Cavall Verd, en un acte desesperat, no exempt d’heroïcitat, per romandre a la terra en què havien nascut.

Històries de Jabal Qaun. Al llom del Cavall Verd. Institut d’estudis comarcals de la Marina Alta

12:05 Arribada a les Juvees de Dalt

—«Aquesta cava de neu la construïren els musulmans fa molts anys, quan fugiren dels cristians que els havien conquerit les terres d’enllà, més al sud, i s’establiren ací, en aquestes valls, emparats en la benevolença dels senyors que les dominaven i que els permetien continuar professant la seua religió. Alguns dels musulmans vinguts s’havien ocupat, quan eren a Granada, de transportar neu des de les muntanyes properes fins a la ciutat. Aviat, aprofitaren els hiverns gelats de les nostres terres i continuaren trafegant el mateix producte. Excavaren el sòl de les muntanyes altes i bastiren caves grans,pous amples, com havien fet els seus besavis. »Cada any, després de cada nevassada, recollien la neu i la guardaven. En arribar l’estiu, la treien i la venien als pobles més importants com a llepolia preciosa, capaç de combatre les pesantors de la caor. Tot així, com encara fem nosaltres. »Una mora vella, com jo, no va volar deixar la terra on havia nascut. Quan els seus partiren, s’amagà ací dalt la muntanya, al pou buit de neu, pensant que ningú anava a descobrir-‐la. Però uns joves com vosaltres, d’aquests que tot ho escorcollen i esbrinen, la trobaren. La mora els pregà que no la denunciaren. Estava malalta i li quedava poc temps de vida. Ella en canvi els podia ensenyar a trafegar la neu. Els joves, avantpassats nostres, acceptaren i aprengueren de la mora a collir i guardar la neu. Foren els primers cristians de la contrada que es feren nevaters. D’ençà de llavors tots els Trilles hem sigut nevaters, hem

obert caves i hem abastat de gel els pobles quan el calor sufoca els cossos i corromp els aliments». […] —És certa aquesta història, pare? —pregunta commogut una volta Amadeu. —Qui ho sap! Són contes de vells que poden ser vertaders o fruit de la imaginació d’alguna nit de nevassada forta —li contestà son pare. Bernat mirà el seu nét. —Així com m’ho va contar mon pare, així t’ho he contat jo. Siga com vulga, el cert és que la nostra família ha visgut gràcies a aquest regal del cel, tan delicat que no suporta ni la calentor de la mà.


El cavall verd, p. 88

12:45 ARRIBADA AL BARRANC DE RACONS -‐<<En realitat, la laboriositat del poble morisc i la frugalitat eren la millor garantia contra aquelles vel·∙leïtats. Quin govern prescindiria d'uns vassalls tan rendibles? Si no fóra així, va recordar Olaisan Mellini, encar quedava el

cavall verd. Davant la curiositat de Martí, Juncar va explicar que es tractava d'una antiga profecia, proferida en temps dels alfaquins valencians Pollopi i Borom. Quan pitjor es posaren les coses per als fidels, el profeta enviaria un cavall verd per salvar-‐los. Davant el convenciment de tots, Martí no va voler fer cap ironia sobre això.>>

El cavall verd, p.60



Fent Camí -‐ Rutes al voltant del riu Xaló/Gorgos pp. 82-‐83

13:30 Arribada a la font dels Òlbits


14:45 Arribada a la font Grossa


-‐<<Des de lluny hi arribaven veus estranyes, amb accent illenc. Pel camí passava una filera de carros, carregats amb estris domèstics. A la mateixa hora què Ezme era soterrada al peu del Cavall Verd, els primers repobladors balears de la vall acabaven un llarg viatge i prenien possessió de les terres desemparades. Els nous laguarencs, joiosos per la proximitat de la

destinació, a penes van parar esment en el quadre estrany que formava allà lluny un home sol, agenollat al costat d'un munt de terra remoguda, entre les ombres de la nit.>>


FITXA DE RECONEIXEMENT DE FLORA NOM COMÚ

NOM CIENTÍFIC

IMATGE TROBADA AL LLOC:

Garrofer Ceratonia siliqua

Ametller Prunus amígdala

Olivera Olea europea

Roure Valencià

Quercus nknfaginea

18

Carrasca Quercus ilex

Llentiscle Pistacia lentiscus

Ullastre Olea europea Var. silvestris

Timonet Thymus

19

Romer Rosmarinus oficinalis

Cepell o Bruc

Erica multiflora

Argelaga Genista scorpius

Coscoll Quercus coccífera

2. TRÍPTIC QUE REPARTIREM EL DIA DE LA RUTA LITERÀRIA

Documents

Treball final ruta definitiu bo - Geografies Literariesgeografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2015/... · ! 7! 1.2Justificació. Enprimerllocexplicaremlalocalitzaciódela rutaliterària"Demoriscosinevaters,!per