THE CORDO NEWS

LA CONTRADivendres, 17 de desembre de 2011

Pàgina 36 - the cordo news

Joan Cordonet “Jam”

L’editora del CordoNews m’encarrega un article relacionat amb en Marc. Em diu: explica una anècdota, alguna cosa divertida que recordis d’ell, no cal que sigui gaire extensa. I què vol que escri-gui d’ell que sigui breu, si sóc el seu pare i trigaria anys (concretament divuit) a ex-plicar anècdotes d’aquest personatge.Quina feina que se m’ha girat. Anècdo-tes, que siguin originals i breus... En tinc una que només la podria explicar la seva mare: el dia que vam fabricar en Marc.És curiós, però no tothom recorda el dia que va engendrar un fill, nosaltres (la Sylvia i jo) sí. Fàcil: ens vam posar a la feina i...pam! Bé, el cas és que quan vam decidir tenir el primer fill (o filla) jo em pensava que em faria un fart de cardar, però no, es veu que jo llavors tirava amb munició de guerra i de seguida vaig fer diana. O sigui que va ser començar i moldre. En un parell de setma-nes es veu que ja ho teníem enllestit, i el pa-quet ja estava encarregat. Quan la Sylvia va anar al ginecòleg i li va confirmar que esta-va embarassada de no sé quantes setmanes (dotze o tretze, faltava un sól dia per pas-sar d’embrió a fetus, o sigui que vam veure un embrió d’en Marc pels pèls), de seguida vam fer comptes i el resultat va ser deter-minant (tots dos vam coincidir en la data, la qual cosa és extraordinària ja que gaire-bé mai coincidim en res): en Marc el vam engendrar el dia de Sant Josep de 1993,

Coiutus interruptus? Com es va fabricar en Marc

un dissabte després de fer “dissabte” en un polvo memorable que hauria estat un coitus interruptus si haguéssim atès l’avi Anibal que trucava des de l’interfono a baix el carrer per venir a dinar (el vam fer esperar una miqueta i aquí en teniu el resultat).

El pare de la criatura.

Joan Cordonet, el pare novell, donant de menjar a en Marc, que tenia gairebé 5 mesos. Imatges d’arxiu de la família Mateu Cordonet.

A Girona, la parella formada per Joan Cordonet i Sylvia Ramos, tots dos de 31 anys, han culminat els seus desit-jos de ser pares amb el naixement del seu primogènit. El nen és petit i esca-nyolit, ha pesat 2 kilos 660 gr. i una allargada de 46 cm. El seu avi Anibal l’anomena Baldiri, cosa que crea el malestar de la seva mare, ja que ella ha triat el bonic nom de Marc.Fan padrins a l’avi Anibal i l’àvia Neus.Avis, tiets, cosineta, altres familiars i amics, han anat a l’hospital de Santa Caterina de Girona per anar a veure el nou membre de la família. La mare es recupera molt ràpidament després d’un part molt emotiu.

Ah! El pare també... continua pàg. 2

Enhorabona Família Cordonet Ramos

Preu: No té preu!Edició Número: 1

Imatge de la parella amb el seu fill Marc, a l’habitació de l’hos-pital de Santa Caterina. (Imatges d’arxiu publicada al Punt Diari)

Família Cordonet Ramosthe cordO news

Girona, divendres, 17 de desembre de 1993

the cordo news - Pàgina 1MARC CORDONET RAMOS, VIDA I MIRACLES D’UN NOI AMB EMPENTA

felicitacionsDivendres, 17 de desembre de 2011


Generació RamosDiverteix-te

David Ramos i Cristina Baró

Diverteix-te el dia del teu aniversari, perquè mai tornaràs a ser tant jove. Però tingues cura, perquè mai has

sigut tant vell. Feliç cumpleanys!!!!

Sobre aquestes línies, una fotografia d’en David amb el seu nebot Marc, el dia del bateig. A sobre la felicitació, una bonica imatge de les tres generacions d’homes Ramos, l’avi Anibal Ramos Bigas, al mig Marc Cordonet Ramos i a la dreta David Ramos Ricart.

FUET CATALÀ NO POT FALTAR!FUET CATALÀ NO POT FALTAR!SI NO TENS FUET ET POT QUEDAR AQUESTA CARA...SI NO TENS FUET ET POT QUEDAR AQUESTA CARA...

cartes al lectorDivendres, 17 de desembre de 2011

the cordo news - Pàgina 3

Sylvia Ramos Declaració d’amorSembla que fos ahir

Encara recordo com si fos ahir, el dia en que em van dir que espera-va un fill, (tot i que, sense saber-ho ja feia gairebé 3 mesos que et duia a la panxa). Quina sorpresa que va ser per nosaltres, i a més quan en Santi ens va dir que portava un noi, perquè estaves tan espatarrat que es veia clarament. Aleshores vaig dir: porto un Marc, porto un Marc!La notícia va ser rebuda per tots amb molta alegria, sobretot per l’avi, ja que eres el seu primer net.I que t’haig d’explicar del dia que vas venir al món…. Va ser la cosa més especial que m’havia passat fins llavors. Eres tan maco…. tot i que al papa no li va semblar així (que n’ha de dir ara). Tothom, va posar cullerada al teu nom: l’àvia en Paperino, i l’avi en Baldiri…no em feia gens de gràcia, però com que l’avi és així, què hi fa-rem…. Vas ser molt bon bebè, només menjaves i dormies, sem-blava que no tenia nen, això si: a l’hora de menjar feies uns brams que et sentia tothom., per tant va ser molt fàcil fer de mama prime-renca. Però tenies un petit vici, i és que alhora d’anar al parc, t’havia de vigilar molt, ja que si volies una cosa que tenia un altre nen: QUEIXALADA ...(sembla ser que no eres l’únic, de la família, ja que el teu pare també ho feia) , fins que va venir el dia en què vas provar la teva pròpia medici-na . Va ser en el PITTI’S, on una teva companya, Laia de Castro et va fer el mateix, i em sembla que a partir d’això, vas deixar de mossegar, vas quedar ben escar-

Fotografia de la família Cordonet Ramos de l’últim Nadal. Ima

mentat. Em fa molta gràcia recordar les hores que et podies passar al sofà de casa, mentre fèiem dissabte, mirant fotos, i mentre les mira-ves, anaves dient el nom de qui veies, però només hi havia dues persones, a qui no deies el nom correctament, en Jaume (de la co-lla) que no se per què li deies en PANU.. i la TATA LALA, (o si-gui la teva tia Laura).També coneixes de lluny el so-roll de la moto del papa, i encara no havia girat la cantonada, que deies :el papa, i com no! el cotxe també, ja en podies veure al ca-rrer, però el del papa sempre sa-bies quin era…Un dia et portava a la guarderia amb el cotxe, i va i em dius…. Mama, tu també CONDILES? O quan anaves amb l’àvia pel carrer, i anaves dient tots els anagrames que veies… la caixa…...Hi ha tantes coses per explicar… el dia que havies de sortir a can-tar al cole una nadala, però com que estaves enfadat, (et pensaves que la mama no vindria) vas sor-tir amb uns morros de pam, i no-més començar la cançó, vas girar cua (i al final resulta que si que vaig poder venir), dels teus partits de bàsquet, de la natació (eres un petit Marc Spit), del dia que vam anar a la platja amb les monitores de la Patuleia per fer un curtme-tratge, del dia què et vas partir la cella al cole per esvarat…. , de fer de LLuquet als Pastorets del cole, de compartir escenari amb la mama, (ja ho sé que no t’agrada), ens podríem passar molta estona recordant……

Quan de temps que ha passat des de les hores, tot i que sembla que fos ahir.Ja ho veus, ja estàs a punt d’acabar l’institut, ja tens 18 anys i t’has fet gran……Ja he pringat les teves primeres farres, de sortir a la nit, dels rotllets…. Que difícil és fa pels pares veure que el seu fill es fa gran, i ja no depèn tant de nosaltres, però que hi farem: és llei de vida. Costa molt d’escriure només en quatre ratlles 18 anys, de resumir totes les anècdotes que hem passat junts, d’explicar-te el munt de coses que has fet.No vull extendre’m més, només dir que sempre et faré costat, que sempre pots comptar amb mi, que intento ser una bona mare, tot i que de ve-gades pensis que em poso en contra teva…no és fàcil fer de mare i d’amiga a l’hora. Només dir que t’estimo molt, que desitjo que la vida et sigui dolça, que prou dura és, que sempre em tindràs al costat.I recorda el que et deia quan eres petit: Qui t’estima molt?La mama.

LO MÉS FRIKIDivendres, 17 de desembre de 2011

Pàgina 32 - the cordo news -

que DEIEN els diaris?Divendres, 17 de desembre de 1993


Coincidint amb el 18è aniver-sari d’en Marc Cordonet ce-lebrem la Gran festa party a Millenium! Hi haurà pastís d’ani-versari, cava, regal sorpresa pel homenatjat i un convidat carismàtic, el DJ Kiko Rivera!

No em diguis que t’ho perdràs?

festa party nº 1

DIVENDRES 17 DE DESEMBRE

L’any 2007, va ser un any de sequia.En el Pare Coll es va fer la setma-na solidaria amb l’aigua. Estava totalment prohibit fer-ne un mal ús.A l’escola, van estar inculcant el tancar les aixetes men-tre t’ensabones, tancar l’aixeta mentre et raspatlles les dents...D’activitat extraescolar en Marc feia bàsquet i a final de tem-porada sempre s’havia fet una guerra d’aigua amb globus, per finalitzar així els entrenaments.Quan els vaig dir que faríem la guerra d’aigua, evidentment, ningú em va dir res de la set-mana solidaria que havien estat fent, ningú se’n va en recordar de dir-m’ho i arribat el moment, vaig portar un piló de globus i de tot tipus, grossos, petits, grocs, blancs, blaus, vermells…i vam començar.La meva sorpresa va ser quan va baixar la germana Assumpció ben enfadada i va començar a dir-me que hi havia la setmana solidaria de l’aigua.Els nens van començar a córrer

cames per a què us vull i la germana Assumpció darrera d’ells.En Marc va anar al wc per tirar els globus i no ser enganxat però amb tanta mala sort que la germana Assumpció el va pillar amb les mans a la massa i li va dir: “Marc Cordonet, es pot saber què fas??” I ell li va contestar amb sarcasme: “ Torno l’aigua al mar i així la podrem tornar a fer servir”En Marc va estar castigat per llest a no anar a l’excursió de final de curs.

esportsDivendres, 17 de desembre de 2011


Castigat per llest

Ep! Aquest nano promet!

Torno l’aigua al mar

La gran esperança catalana del triatló mundial

Foto de l’equip amb la seva entrenadora, Amàlia Soria

Quin esport practiques?bèlit, bàsquet, rem, escalada,

natació, aventura...vina amb nosaltres.

Ho tenim tot!

Tots els que em coneixen saben la meva passió per els esports de resistència i de gran fons: el ciclisme, les curses a peu, la natació en aigües obertes, i finalment el triatló, disciplina esportiva que combina les tres anteriors.

Jo vaig fer la meva primera triatló el setembre del 1987, any que vaig començar a festejar amb la que ara és la meva dona, l’Ester. No gaire més tard vaig conèixer la seva família, la Neus, la Laura, la Silvia i un “tiu” força “collonetis” que es feia dir Jam. També vaig conèixer el Carlos el xicot de la Silvia i l’altra Sylvia la xicota del “collonetis”. Per mi, un nou vingut de terra endins, era una mica complicat tot plegat.

No gaire mes tard, el setembre del 1988 al Carlos i la Silvia els hi va entrar la “case-ra” i clar, es van casar. Dos anys més tard el “collonetis” i la Sylvia els hi va agafar la mateixa malaltia.

Després d’uns anys de gran “diversió” varen venir els primers fills, la Mireia, filla del Carlos i la Silvia i el Marc, fill del que ja en aquells moments era menys “collo-netis” i la Sylvia.

Els nens, les joguines de la família, poc a poc, varen anar evidenciant certes habili-tats en el mon de l’esport. La Mireia una crack patinant i el Marc un figura nedant. Ep!!! tenint en compta que la majoria dels mes grans triatletes de la història varen

ser primer nedadors vaig pensar “aquest nano promet”. Encara recordo la gran il•lusió que li feia poder anar a fer la travessa de les Illes Medes al Estartit, però com que encara era un marrec no el deixaven nedar, “tens que tenir setze anys, nen” li deien. A banda d’emprenyar-se de valent per la frustració ell va seguir en-trenant al màxim fins que de sobte decideix que això de nedar es massa complicat i que el bàsquet li mola més, “ja m’has cardat!!!” Bé, que faci el que li agradi.

És força habitual que els cracks es mostrin al món per sorpresa, de sobta i tal dit tal fet, un bon dia m’assabento que el vailet és la versió millorada de l’Indurain, resulta que en bici tira com una bèstia i em dic a mi mateix “Ep!!! aquest nano promet”. Va ser en aquell moment que li vaig començar a plantejar seriosament que proves de fer alguna triatló, de curta distancia, per veure si el tema el “posava ca-lent” o no, “ja m’ho pensaré” digué, “val, dóna-li temps no el pressionis, que surti d’ell mateix” vaig dir-me: “Ep!!! aquest nano promet”.

No gaire mes tard va venir un dia amb una petició sorprenent, “fes-me un pla personalitzat de peses, em vull posar catxes”, “molt bé Marc” vaig dir-li, “les peses són molt importants tant si fas bàsquet com si vols fer triatló, guanyaràs en potència i no et lesionaràs gairebé mai”. Em va mirar em cara de sorpresa i amb un somriure a la cara com volent dir: vaja gilipollas, aquest no se n’assabenta de res, la resposta va ser tota una revelació: “em vull posar catxes per lligar” va respondre “mes?” li vaig dir, “si si, molt, molt més!” va ser la seva resposta final. Em vaig quedar pensant uns instants i vaig dir-me: “aquell marrec ros de pelo pinxo s’ha fet un home” en aquell precís instant vaig pensar:

“Ep!!! aquest nano promet”

Jordi Garrigolas

Amàlia Soria

Vina a divertir-te amb els teus amics o celebra les teves fes-tes d’aniversari. Ens ho passarem molt bé!

Per informació i reserves al telèfon 972.999.000 o a la web http//chiquimarc.guai

PUBLICITATDivendres, 17 de desembre de 2011


QUE DIVER

TIT!!!

LES DIFERÈNCIESDel 1993 al 2011


Aquestes fotos diuen molt més que paraulesMireia i Marc

Mireia Mateu



SI EL VEUS, ARRENCA A CORRER!MAI SAPS EL QUE ET POT PASSAR

fets i gentDel 1993 al 2011


Probablement la primera i última vegada que et veure a sobre d’un escenari fent teatre. Et vaig venir a veure al col•legi perquè feies els pastorets, i tu de Lluquet. Ho vas fer tan i tan bé, que em vaig emocionar, el meu nen s’es-tava fent gran. En aquells moments jo estava molt trista, i tu em vas fer el millor dels regals, veure’t fer teatre. Ja se que tu ho vas passar malament i que no t’han quedat ganes de repetir, però el món del teatre es perd un gran talent.

La primera foto on es pot veure clarament, que ja em passes d’alçada, ja ets més alt que jo!! que la teva tieta!! NO!! ja ets un home!! El meu nen ja no és un nen. Et miro i ets tan i tan guapo!!T’estimo molt Marc.

Sempre hem compartit grans coses, i fins hi tot grans que surten al mateix lloc i al mateix costat.

lletcacau

avellanesi sucre!nocilla!

no n’hi ha un altra igual!

Un gran talent

L’ANÈCDOTADivendres, 17 de desembre de 2011


Una anècdota i un consell

Integritat per un amic

Marc Cordonet Valeros Pasadas

Mònica Pasadas

Albert Valeros

En Marc Cordonet i l’Albert Valeros ja es coneixien de ben petits. Quan feia P-4 l’Albert estava esperant un germanet. Com seria el germà gran, els seus pares li van preguntar com volia que es digués el futur germa-net i ell va dir, sense dubtar: Marc Cordonet Valeros Pasadas, en honor a un dels seus millors amics. Degut a la impossibilitat d’afegir el cog-nom Cordonet, el nom del germanet de l’Albert va ser definitivament Marc Valeros Pasadas. Marc, gràcies per inspirar a l’Albert per triar el nom del seu germà, que per cert està molt encertat.

Marc, No sé si tu i l’Albert Valeros sou conscients que la vostra generació només ha viscut victòries del mi-llor equip del món, el Barça. Doncs bé, sento dir-vos que no sempre serà així, que arribaran temps di-fícils i on haurem de suportar les “gracietes” d’en Borja i de l’Aitor. Esperem que això passi el més tard possible... però... si per mala sort passés i la tristor s’apoderi de tu... recorda sempre les tardes glorioses del Barça a can Valeros, entre cris-petes i cola-coles, engalanats amb samarretes i demés complements culés i mira aquesta foto, veuràs com desapareix el patiment... Visca el Barça i felicitats!

Un missatge que li voldria donar és que el meu germà es diu com ell perquè jo li vaig suggerir a la meva mare que el meu germà es digues Marc Cordonet Valeros jajaja... i mira al final el meu germà es va quedar amb el nom de marc i que moltes felicitats i que no s’atiborri massa per el seu aniversari que després està enfitat i es va tirant pets per tot arreu jaja!!! Bueno doncs si els meus pares ja han ficat aquesta que suposo que si m’agradaria recordar la primera borratxera que va ser amb ell en el seu càmping, vaya canalla m’enrecordo que aquell dia em vaig transformar i em vaig ficar amb un lio amb uns i casi em piquen llavors en Marc també, molt torrat, es va ficar amb ells i casi bé no ho arribem a contar sinó es per en Xavier el que era el seu entrenador per aquells mo-ments que va aparèixer del no res per apagar el foc, en fi que aquella nit ja sap ell com va acabar, sobretot el seu sofà del càmping... jaja pobre Silvia.Tinc un milió d’anècdotes més que em viscut i estic segur que seguirem tenint moltes més però aquesta és la que recordo més especialment sobretot com va ficar en perill la seva integritat per un amic.

Dues imatges dels dos amics, Albert Valeros i Marc Cordo-net, en dos moments de les seves vides. De petits a l’escola Pare Coll i a sota a les tardes glorioses a can Valeros.

Es recomana menjar-ne amb moderacióEs recomana menjar-ne amb moderació

XulaDentodontologia infantil

informació 900.000.000

Ens quedaran xules, xules!!!!

fets i gentDel 1993 al 2011


Sempre seràs el meu nenQue la força t’acompanyi

A aquesta foto eres molt petit i estàvem fent obres a casa de l’avia, a la cuina, al fons del passadís es poden veure les rajoles. Sempre que volíem recordar quants anys feia que havíem fet les obres dèiem que els mateixos anys que te el Marc.

Encara recordo aquesta foto com si fos ahir. l’avia Neus et va portar a cal “re-tratista” a fer-te la teva pri-mera foto d’estudi. La volia regalar als teus pares i fer-los una sorpresa. Recordo que tenies els cabells super estirats i tiesos, l’avia te’ls va voler pentinar, però per molt que s’hi va esforçar no va aconseguir dominar-los.

Aquesta foto em fa pensar, amb el Marc a casa. I es que hi vas passar tantes hores quan eres ven petit, dormies a aquest llit, feies la migdiada. Tanco els ulls i puc recordar-te al pati de la guarderia de prop de casa “La Pittis”, alguna vegada t’havia vingut a veure’t des d’el vidre, eres tan petito, i tan maco, jo em sentia orgullosa i molt contenta que fossis el meu nebot, i de lo molt que t’estimava. El fet que l’avia et vingues a recollir a la guarderia i vinguessis a casa fins que et venia a buscar el teu pare, va fer que visques molt inten-sament molts dels teus primers moments, et vaig veure fer els teus primers passos, vaig veure com ho havíem d’apar-tar tot perquè tot ho tocaves, vaig sentir les teves primeres paraules, entre elles tata lala, que era com em deies a mi. I cada cop que et passejàvem pel carrer amb el cotxet i veies una moto, cridaves amb totes les teves forces: “a tata”. I com menjaves, menjaves tan bé, que era una delícia donar-te de menjar. Recordo que havia d’anar super ràpid, i tu feies: “ah ah” com un ocellet demanant menjar. I et portaves tan bé, eres un nen modèlic, donava gust cuidar de tu.

ET SENTIRÀS COM EN EL CEL

Personalitza les teves

llaminadures

Xuxelandia

Laura Cordonet

VA SER NOTICIADivendres, 20 de gener de 2009


Els estudiants que cursen l’últimany de secundària obligatòria aSanta Eugènia i a Sant Narcís po-den participar en una activitatextraescolar que s’ha posat enmarxa, de manera pilot, amb l’ob-jectiu de potenciar la lectura.Aquesta iniciativa, que ha pres for-ma de programa televisiu, s’em-marca en el Pla d’Entorn Educa-ció i Convivència d’aquests barrisde Girona.

Es tracta de La ciutat dels llibres.

Versió . adolescents, una varie-tat del programa televisiu setma-nal que emet TVGi. Les entitatspromotores i coordinadores d’a-questa activitat són el Servei Edu-catiu del Gironès del Departa-ment d’Educació de la Generali-tat, Televisió de Girona i el Serveide Biblioteques Municipals (Bi-blioteca Salvador Allende) de l’A-juntament de Girona. A més, elprojecte té el suport de la comis-sió Adolescents i joves, del Plad’Entorn Educació i Convivència,

i el professorat dels tres centresimplicats, l’institut d’educació se-cundària Santa Eugènia, el Col·legiMaristes i el Col·legi Pare Coll.

La proposta s’adreça a l’alum-nat de quart curs d’ESO dels cen-tres de secundària que funcionenals barris gironins de Sant Narcísi Santa Eugènia, i es realitza ambel suport del professorat dels de-partaments de llengua i literatu-ra catalana de cada centre.

Els objectiusLa iniciativa s’ha posat en marxaamb diferents objectius, entre elsquals destaquen el d’animar lapràctica pel gust per la lectura en-tre els adolescents; afavorir elsprogrames televisius culturalsadreçats a aquesta franja d’edat;promoure l’ús de la bibliotecadels barris; intercanviar conei-xements de lectures literàries;afeccionar els joves cap a la lite-ratura, en el seu temps lliure; do-nar a conèixer les seves prefe-rències lectores; desenvoluparl’expressió oral en els mitjans decomunicació televisius; i estimu-lar la literatura en llengua catala-na.

Segons van destacar els seusresponsables, les tres entitats pro-motores de l’activitat extraescolar

realitzen les tasques pròpies de re-dacció, planificació, organitza-ció, tècnica i difusió del projecte,perquè aquest pugui reeixir.

De manera específica, la bi-blioteca s’encarregarà d’assesso-rar i coordinar el jovent. Al mateixtemps, aquest equipament haelaborat un bloc que facilitarà latria de lectures que després s’ex-plicaran al plató de TVGi.

Trenta-sis participantsUn total de noies i nois – decada centre educatiu– participa-ran mensualment per torns en elprograma, que s’emetrà per pri-mer cop el dimecres de genera dos quarts d’onze de la nit. L’úl-tim dimecres de juny serà també

el darrer de la programació de La

ciutat dels llibres. Versió . ado-

lescents prevista per aquest any.El programa disposarà d’una

caràtula pròpia de presentació itindrà una durada de minuts.Cada alumne es presentarà ellmateix, el seu centre i el llibre queha llegit, ensenyant-lo i explicant,valorant i recomanant la seva lec-tura. Després s’establirà un debat-col·loqui conduït pel periodistaXavier Carmaniu, que tractaràsobre els aspectes que hagin anatsortint durant les presentacions deles sis lectures escollides.

GIRONA | P.T.V.

DIARI DE GIRONA | DIMARTS, 20 DE GENER DE 20092�L’AULA

El periodista Xavier Carmaniu –a la dreta– explicant-se davant un grup d’alumnes de quart d’ESO.

DIARI DE GIRONA

L’alumnat de quart d’ESOparticipa en una activitatextraescolar amb formattelevisiu mensual a TVGi

�

Un programa de televisiópromou la lectura a SantNarcís i a Santa Eugènia

La direcció de l’institut de Ripoll després d’entregar el xec a l’ONG.

DIARI DE GIRONA

L’institut d’educació secundàriaAbat Oliba, de Ripoll, va recollir. euros en la seva campanyasolidària anual que, aquesta ve-gada, ha beneficiat l’organitzacióno governamental Pobles Ger-mans. La direcció del centre va en-tregar el xec corresponent a aques-ta quantitat als responsables del’ONG just abans de Nadal.

L’acte d’entrega es va realitzar el de desembre, l’últim dia declasse abans de les vacances deNadal. El xec per valor de . eu-ros corresponia a tot el que es varecaptar en efectiu durant la Cam-

panya Solidària de Nadal, quel’IES Abat Oliba realitza amb mo-tiu d’aquestes dates.

A part d’aquest import, des del’institut de Ripoll van remarcarque alguns grups d’alumnes vanfer l’amic invisible de la classeamb regals comprats a la botiga so-lidària que aquesta ONG va obrira Ripoll durant la temporada deNadal.

L’IES Abat Oliba va assegurarque, aquest any, la campanya so-lidària del centre de secundària haestat un gran èxit de participacióper part de tota la comunitat edu-cativa.

RIPOLL | DdG

L’IES Abat Oliba dóna 1.600 €a l’ONG Pobles Germansrecaptats abans de Nadal

L’Agència Catalana de Proteccióde Dades, la Comissió de Llibertatsi Informàtica i el Departamentd’Educació han elaborat tres ma-nuals pràctics dirigits a menorsamb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la intimitati a la privacitat que representa lapublicació de les seves dades per-sonals a Internet, i també propor-cionar-los recomanacions pràcti-ques per evitar situacions de risci fer un bon ús de les tecnologiesd’informació.

Les guies s’adrecen a joves d’en-tre i anys i, que es poden des-encarregar de la pàgina web de laconselleria d’Educació, s’inclouranen el pla d’acció tutorial de les es-coles i instituts catalans. S’haneditat tres versions adaptades a lesnecessitats de cadascun dels cicleseducatius als quals s’adrecen: pri-mària (de a anys), secundària( a ) i batxillerat o FormacióProfessional ( a ).

El treball de recerca realitzatper redactar aquestes guies reve-la, entre altres conclusions, que elsmenors prefereixen l’ordinador

abans que el telèfon mòbil, elsaparells reproductors MP i MPi la càmera de fotos. També que lamitjana de consum d’Internet ésd’una hora diària.

A més, s’ha constatat que el de nois i noies de a anysmanifesta que la seva forma pre-ferida de relacionar-se és el xat, quearriba a ocupar fins a la meitat deltemps en que s’està connectat. El d’aquests estudiants enques-tats manifesten que alguna vega-da han rebut una proposta al xatper a una cita a cegues. I gairebé el reconeix que freqüentmentrep publicitat no desitjada i cedeixles seves dades personals a fò-rums, càstings, xats, concursos ocomunitats virtuals sense conèixerles garanties de protecció de dadesi la regulació vigent.

El director general d’Innova-ció del Departament d’Educació,Joan Badia, va considerar que «les

noves tecnologies i l’ús de la xar-xa d’Internet que estem impulsanten els centres educatius ha d’anaracompanyat de consells sobre elsriscos d’utilització de la mateixaxarxa». Per la seva banda, la di-rectora de l’Agència Catalana deProtecció de Dades, Esther Mitjans,va dir que «la protecció de l’esferaprivada dels infants i joves reque-reix la incorporació d’una culturade protecció de dades i de la pri-vacitat en què la prevenció des del’educació és molt important». I elpresident de la Comissió de Lli-bertats i Informàtica, Antonio Far-riols, va afegir que «conscienciar lacomunitat educativa de la impor-tància de la protecció de dades idels drets dels ciutadans a la pri-vacitat és la millor manera que elsjoves no s’exposin als riscos queimpliquen les noves tecnologies».

El procés d’elaboracióEl contingut de les guies s’ha des-envolupat en dues fases. En laprimera, de recerca, hi van parti-cipar . estudiants d’edats com-preses entre els i els anys, d’es-coles i instituts de diferents co-munitats autònomes; mentre queen la segona fase es va fer l’anàli-si dels resultats, la confecció decontinguts i la presentació delsmanuals a la comunitat educativamitjançant una sèrie de jornadesa centres escolars.

GIRONA | DdG

Tres manuals assessoren elsestudiants sobre la privacitat a Internet

El projecte arriba a lesescoles i dóna consells amenors d’edats compresesentre els 9 i els 17 anys

�

«La ciutat dels llibres. Versió2.0 adolescents» és unprojecte pilot del Pla d’EntornEducació i Convivència

Hi participen estudiantsde l’institut de secundàriaSanta Eugènia i delscol·legis Maristes i Pare Coll

es relaciona pels xats

Aquest percentatge dels nois i les

noies de 12 a 14 anys enquestats

diuen que la seva forma preferida de

relacionar-se és mitjançant els xats.

D’ADOLESCENTS

LA XIFRA

actualitatDivendres, 17 de desembre de 2011


L’octubre següent naixia la judit

Per molts anys guapa!

Pares enfebrats i engripats

Un nou espai que compartir, el Bèl.lit

El dia 31 de desembre de 2011 farà 18 anys que et coneixem. En Pep i jo et vam venir a veure per primera vegada la tarda de cap d’any, vam arribar al pis del carrer Francesc Artau i ens vam trobar un nin petit i preciós i uns pares enfebrats i engripats, tots dos!!! La teva mare no podia amb la seva ànima però amb aquella voluntat i traient les forces no sé d’on, t’alle-tava igualment. Vam tornar cap a Figueres una mica tocats, per tot plegat, i a partir d’aquell moment vam tenir molt clar que volíem ser pares i l’octubre se-güent naixia la Judit.Hem passat molts bons moments junts. Veníem a Girona, veníeu a Figueres i alguna vegada, sobretot quan començava a venir el bon temps, quedàvem per veure’ns a mig camí entre Giro-na i Figueres, com aquest dia que ens vam tro-bar a Sant Martí d’Empúries, vam llogar aques-tes bicicletes i au! a pedalar. Llàstima que en Joan, el fotògraf i pare de les dues criatures de la Sílvia, no surt a la foto.Per molts anys Marc !!!Família Cruset Moyano

Les famílies Cordonet i Cruset a Sant Martí d’Empúries. Imatge cedida per la família Cruset

El grup dels minibons amb Miquel Claparols i Marc Cordonet. Imatge cedida per Miquel Claparols

He tingut el plaer de conèixer en marc que enca-ra que fos una mica grandet, continuava essent un mocós. Vam aprendre a conviure i a viure al casal, a les colònies i les excursions i aquí va co-mençar una bona amistat. Era dels més entusiastes del grup, animat i sobretot (quan estava de bones, això si) el més motivat de tots! El tio es va fer gran i va plegar del casal però... ens esperava un nou espai que compartir, el Bèl•lit.En un intent de guanyar i humiliar els nostres pares vam constituïr un equip de campions! l’Equip dels Minibons (que mútuament fardem de ser els ide-òlegs de l’equip) vam participar al primer campi-onat i ho vam arrassar tot, convertint-nos amb el primer equip de joves campió del Món de bèl•lit. El gran capità , amb el seu innat talent per fotre dels nervis els altres capitans amb la seva xuleria va fer un campionat excel•lent.Marc, gaudeix de la família i dels amics. Continu-arem jugant a bèl•lit, anant de festa (que ja seria hora!) i agafant turques com deu mana! (això que no ho llegeixi la teva mare...!).Una abraçada del teu psicòleg de partitsPer molts anys guapa!

Miquel Claparols

Família Cruset Moyano

Miquel Claparols

El Club de bàsquet Fontajau, ha fitxat noves animadores i s’ha fet un procés de selecció. Marc Cordonet ha participat en el càsting. A sota, una foto

oficial de les noies amb Marc Cordonet. Segons declaraci-ons de Cordonet, ha estat una decisió molt difícil ja que totes eren molt guapes i han demos-

trat que tenien unes dots inna-tes per fer les piruetes i balls, i les hagués triat a totes. Mai s’havia trobat amb una situació d’aquesta magnitud.

LES NOVES ANIMADORESDE FONTAJAU

exclusivaDivendres, 17 de desembre de 2011


El Fontajau fitxa noves animadores Cordofilms

Marc Cordonet Ramos participa en el càsting

Que puc dir de tu Marc? Eres una monada de nen, si noi! Va així la cosa! Una cucada per ser més exactes! Ara t’has convertit en un noi molt guapo. Ets un bon nano, molt noble i no tens malícia. Es-pero que et converteixis amb una bona persona, que tinguis seny.... (ai la festa!), que siguis feliç, que tinguis cura de la teva família i que aprofitis el temps per tenir una bona formació ara que ets jove i no tens cap càrrega econò-mica a sobre teu. Això ja vindrà però de moment aprofita-ho! T’ho diu una que no ho va fer quan to-cava i treballant és un pal! Sobre-tot que recordis, que em tens pel que necessitis.Tinc molts records de tu. Sobretot de petit... Si! Has sigut més temps petit que gran! I per això els re-cords de petit, son més presents. Hi ha tantes batalletes per expli-car de tu... De la trobada de cosins a casa meva a l’estiu. Dels pastis-sos d’aniversari, els de la mona, ja saps que et vaig adoptar de pa-drina quan l’àvia es va morir i des de les hores l’has compartit amb l’Alba. Però els records de petit, van molt dirigits l’àvia Neus, la meva mare. Com n’estaria de sa-tisfeta del seu nét, el seu Marc. Avui no hi és per celebrar els teus divuit anys. L’escrit que et faig, és una mica en record de dues coses, de la teva infantesa i del teu vin-cle amb l’àvia Neus. Recordo amb tendresa quan l’àvia es cuidava de tu fins que vas anar a l’escola als tres anys. Bé... enca-

En record de l’àvia Neusdemanaves menjar a tothom. Quan arribaves a casa l’àvia, no et podies ni esperar a que s’escalfés el dinar i començaves a mendicar: “Peixo, carnnn, fomatxe!” assenyalant els armaris amb el teu ditet molsut i et feies entendre encara que no par-lessis correctament. L’àvia deia “Ja vaig, ja vaig!”. Jo ja estava casada, però alguna vegada anava a dinar a casa l’àvia i m’encantava veure’t esperant que no fessis la migdiada. L’àvia Neus comentava les batalle-tes en el cas que haguessis fet algu-na trapelleria, les teves excel•lències per ser tan guapo i et comparava la teva semblança amb els teus pares: “els ull i el nas del seu pare i la boca de la seva mare”, i sempre explica-va tot el que havies menjat: “Que si ja ha demanat menjar al Pittis, que si abans de dinar, evidentment quan dinaves”. Després quan nosaltres dinàvem, tornaves a demanar. El teu pare, ens comentava que també els hi demanaves a ells mentre dinaven. Era un vici això de demanar menjar. Quin tio! El saque que tenies!Bé Marc, ja n’hi ha prou de rotllo, no? Només dir-te que em sento molt orgullosa de tu, ets un referent pels meus fills, els teus cosinets, en Joan i en Miquel, que et tenen en un pe-destal i t’adoren. Espero que tinguis un bon record d’aquest dia en fa-mília, on celebrem els teus 18 anys amb una setmana de retard. Va vin-ga! Ja n’hi ha prou de tanta xerrame-ca i tant de sucre!!!! Que encara et faré plorar, i els tius durs com tu no ploren! Que si.. Que t’estimo Marc! Apala!

Peixo, cannn, fomatxe!!!!

ra no els tenies.Primer estaves a casa amb ella i quan et vas fer més gran vas anar a l’escola bressol “Pitis”. L’àvia t’anava a recollir a les 12h per donar-te el dinar metre esperaves que el teu pare et vingués a bus-

car quan plegava de treba-llar. Era molt divertit veure a l’àvia tota atabalada per-què dinessis sense tenir-te que esperar-te ni un mi-nut. Es veu que a l’escola bressol sempre “pillaves”

alguna patata perquè no paraves de demanar ti-beri i li van demanar a la meva mare que sis plau, si et podia anar a reco-llir una mica més aviat ja que estaves desesperat i

MOMENTS NOSTÀLGICSDivendres, 17 de desembre de 2011


Sort del Photoshop! No vaig trobar cap foto que sortíssim els tres. Ara ja la tenim!

Ester Cordonet

que diuen els amics?Divendres, 17 de desembre de 2011


Anibaaaaal!!Una conya entre amics

Anibaaaaal!!:DCrec que és bastant normal que la gent em miri extranyada quan et dic Anibal i no Marc... t’enre-cordes? va ser a 3er d’ESO si no m’equivoco, un dia que tu hem vas explicar que el teu avi et venia a buscar cada dia a l’escola. Vaig riure molt per-què tu vivies al costat, i amb 14 anys que tenies, et tenien que venir a buscar? Però encara vaig riure més quan hem vas dir que es deia Aníbal. A partir d’aquell dia sempre et deia així per molestar-te, fins que tu per tornar-te hem vas començar a dir Emili, com el meu avi. El que semblava una tonteria ara és un costum, ja que encara avui hem segueixes dient Emili. Recordo precisament que fa dos dies

a psicologia hem vas dir Estel i els dos vam estar d’acord en que sonava massa extrany.Han sigut molts anys al teu costat, moltes colònies, moltes tonteries, i alguna que altre discussió, però ets una perso-na que no m’agradaria perdre mai. Ja saps el nostre lema: “ANIBAL I EMILI, 70 ANYS D’AMISTAT” i els que ens queden..

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! vigila el que fas a partir d’ara que ja ets tot un adult!!!

Un peto moolt fort Anibal!!

Del teu vell amic Emili....

Composició d’imatges de l’Estel amb en Marc. Collage fet per Estel Fuyà

Estel Fuyà


Pàgina 18 -the cordo news

Sempre seriem amicsHi ha coses que no canvien mai

Oscars

Carlos Garcia

Imagte de Carlos Garcia amb en Marc Cordonet durant l’última visita a Girona

Tinc molts moments per explicar, moltes sensacions per recordar, però em quedo amb l’11 d’agost, era el meu aniversari. Feia tretze anys i estava molt content perquè la meva mare em deixava anar al cinema i podia con-vidar als meus amics. En Marc em va dir que vindria i en Prat també. Era per la tarda i vam quedar als Os-cars. En Marc ja hi era quan vaig arribar. Ens vam passar l’estona, esperant en Prat, rient i explicant con anava l’estiu. En Prat em va trucar i em deia que no arribaria, que no sabia on era i que no tenia ni idea quan troba-ria els Oscars. Li vaig dir a en Marc el que passava i es va a posar a riure. El vam estar esperant durant mit-ja hora, amb trucades per veure on estava a cada mo-ment en Prat. Vaig comprar l’entrada als dos i quan per fi va arribar, la pel•lícula ja havia començat. Aques-ta costum s’ha convertit en un fet habitual en els últims anys.

Te’n vas

Era Sant Jordi, vam que-dar la colla. En un moment de la tarda, anant pel barri vell, en Marc em va agafar del braç i ens vam separar de la resta sense que ningú se n’adonés de que ens re-

tiràvem dissimuladament. Em va mirar amb cara de preocupació i va dir: “Quan els hi diràs que te’n vas? Ja no falta tant” El vaig con-testar que volia disfrutar tot el que pogués i quant que-dés poc temps explicaria que aniria a viure a Madrid. En Marc es va posar pàl•lid i em va dir que no me’n po-dia anar a Madrid, que la gent que l’importava estava a Girona. Ens va sortir una llàgrima a tos dos. Li vaig dir que jo no podia fer-hi res amb aquesta decisió . Estava trist, no volia tornar, però sabia que seria difícil viure lluny d’aquí. En Marc em va dir: “Si te’n vas, tot serà diferent i ja no serem amics”. Li vaig respondre: “Perquè tindria que passar això, si érem com germans Serà dur, però ja veuràs com d’aquí un parell d’any ens tornarem a veure”. En marc es va posar tossut, no m’escoltava i gairebé cri-dant: “Ho veus molt fàcil, no? Et penses que el món no canvia, i si em canvio de telèfon, i si em canvio de casa?” . Va haver-hi si-lenci, estàvem tots dos sols i vam decidir que passés el que passés; estiguéssim lluny o a prop; parléssim més o menys, sempre se-riem amics que això no ho dubtaríem mai.Ara després de dos anys, hem estat junys, és el teu aniversari i fas divuit anys i som molt amics. Hi ha co-ses que no canvien mai.

ÉS UN CONSELL DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR I SALUT

Menjo figues des de ben menut!

Per això he fet tants anys!

MENJAR FIGUES PER DINAR!

EL MÉS SA!




Pàgina 16 -the cordo news

Ara et toca a tu!!!

Un plaer

ja era horaa

Christian Ruiz

Te’n recordes? aquest va ser el finde del meu cumple... Ara et toca a tu!!! saps que ets un dels millors amics que tinc. Sempre que que-dem ens ho passem molt bé. Ara el que et toca és disfrutar dels teus 18 anysss que ja era horaa. Cuida’t moltissimmm Marc

Que puc dir, que no sàpigues?? Desprès d’aguantar-te durant 2 anys du-ríssims al basquet... i tot el q mas fet passar...jajajajaNo, va fora conyes. Ha sigut un plaer entrenar-te i coneixet com a perso-na. Recordo quan vas arribar a Fontajau que eres super tímid i molt peti-tet, i poc a poc vas anar agafant soltura, quina soltura... no paraves quiet ni un segon. Vas arribar a estressar-me i tot. Les mil i una converses que teníem amb en Borja de diferents temes que ara no esmentaré aquí... tan sols per no córrer, i desprès que venien les juniors eres el primer que es posava a córrer. Que podria dir moltes anècdotes ara però es quedaran al vestuari. Simplement et desitjo un Feliç aniversari per aquests desitjats 18!! I que tot i estant jo a Barcelona, que casi mai podem quedar, ja tindrem temps. Que se us troba a faltar, i per la meva part saps que tens una amistat.

Una abraçada.

Xevi

Quina soltura...

Xevi Rived

MOMENTS NOSTÀLGICSDivendres, 17 de desembre de 2011


Borja Garcia Un germàBueno, anem a explicar una miqueta la nostra amistat. Primer tinc que dir que lo meu no es fer escrits ni redaccions però sempre s’han d’intentar fer les cosses encara que no et surtin del tot bé.Diuen que els amics de veritat es conten amb els dits de la mà, també es diu que els bons amics no són amics, són germans. Ara et preguntaràs: Quina es la diferència? Doncs la diferència és que quan un amic et demana algo tu li vas a bus-car i en canvi a un germà li dius que hi vagi ell, i això amb que va relacionat? Podríem dir que amb un amic sempre tens la mateixa cara, la cara amable i en canvi amb el germà es tenen les dos cares, la cara amable i la cara enfadat. Amb un germà pots discutir els cops que vulguis perquè el resultat sempre serà el mateix, és a dir, com si no s’hagués discutit. Amb un amic probablement quan hagis discutit un o dos cops amb ell no el tornaràs a veure. Amb un amic sempre faràs las mateixes coses: festa, festa i mes festa, amb un germà fas de tot, fins i tot les coses mes estran-yes que mai haguessis pensat fer, i perquè? Per-què amb un germà tens confiança, el saber que les coses fete es queden on s’han fet, el pensar que si ho fas l’altre no et mirarà malament, i crec que tu ja saps ha que em refereixo. Crec que pocs sabem com ets, que a pocs els hi ensenyes les te-ves dos cares i que MOLTA gent té de tu només una cara. Se que tens un 60% ràbies i un 40% bona persona, també se que la lògica no és lo teu i que ets molt cabezon, que no t’agrada admetre que de vegades, lo que et diuen les altres perso-nes, te mes raó de el que penses tu. Podríem dir que jo tinc un 60% de torrecollons i un 40% de bona persona, també que lo meu no és estudiar, i per això mateix crec que les nostres personalitats s’atrauen i per això mateix encara son germans. Ah que no me’n recordava, felicitats i no només de part meva, també de tots els que t’envolten i de

Els amics de veritat es conten amb els dits de la mà

TASTA EL NOU

BIG MARCBIG MARCNO TE’N PENEDIRÀS

Una divertida imatge d’en Marc amb el seu amic Borja. Imatge cedida per Borja Garcia.

dos “coses”, “animals” que crec que fa molt que no et preocupes per ells, que un dia te’ls vas trobar i vas jugar i finalment els vas deixar on els havies trobat, proba-blement no saps qui son ara mateix, però per això estic jo, per ajudar-te quan tens problemes, per donar-te un cop de ma quan ho necessités i per fer-te una abrasada quan estiguis futut, per això, i per lo que necessitis. Els que estan amb mi son: en pepet i la pechina.



UNA DOLÇA TEMPTACIÓ

NATANATA

CULTURA I ESPECTACLESDivendres, 17 de desembre de 2011


Organitza l’Associació de Veïns de Sant Narcís Centre Cívic de Sant Narcís

17, 18, 24, 25, 31 de desembre i 1 de gener 17:30 hores

Organitza l’Associació de Veïns de Sant Narcís Centre Cívic de Sant Narcís

17, 18, 24, 25, 31 de desembre i 1 de gener 17:30 hores

PastorsPastors

Pastorets

Angels

Pastorets

Angels DimonisDimonis

PastoretsPastoretsPastorets

Cinemes Cordofilms

presenta

gran estrena

de

Cinemes Cordofilms

presenta

gran estrena

de

STAR WARS "La saga continua"

Amb Marc Cordonet



Amics del càmping

Berenant Cada moment era genial

Vals molt tio!

Estimat Marc!

Ja són molts els anys al teu costat. Ja són molts els estius disfrutats. I les nostres rialles, pari-des i grans estones de gresca i disbauxa. Com tots els amics, hem passat moments més bons i d’altres més delicats però sempre hem tirat en-davant i hem plantat cara als nostres problemes. Tantes són les temporades de càmping, que ja ni me’n recordo de quantes en portem. I tantíssi-mes són les anècdotes que hem passat junts, que mare meva! Com de bé m’ho he passat aprop teu. Recordo les grans nits de sant Joan, amb el

Marc!!!!

Fa un any que ens vam conèixer berenant i em vas impressionar jajajaja! D’aquell dia en van sortir tots els mots que t’he arribat a dir fins ara, però saps què? un mot és una parau-la carinyosa, i jo et tinc un carinyo molt gros no només espero poder continuar gaudint de la teva companyia per molt que no ens veiem gaire sovint.Doncs res preciós, aquest escrit és per fe-licitar-te LA MAJORIA D’EDAT! que és una data molt assenyalada per passar-la amb la família i amb la gent que t’estima.

Espero celebrar-ne molts més al teu cantó. Un petonás de tot cor!

Clàudia

Avui és el teu cumpleanys i, bé és l’ hora de recor-dar vells temps... Encara tinc present tots aquells estius que passàvem al càmping jajaja! eren bo-níssims i ens ho passàvem super be. Per si no fos poc sempre hem tingut contacte l’ un amb l’ altre, si no anàvem a l’ escola junts ens va tocar entre-nar a aquells enanos junts i la veritat és que per a mi va ser increïble poder entrenar a nens junts ja que ens ajudàvem molt. Tant de bo es poguessin tornar a repetir tots els moments que hem passat junts perquè cada moment era genial. Avui es el dia en que has de disfrutar acompanyat de tothom a qui t’ estima i t’ aprecia i no m’ enrullaré molt perquè està clar de que has de disfrutar però que sàpigues que aquí tens a un amic que t’ aprecia un piló i seguirà estant. Una abraçada Marc!!! Disfruta’ls!!Edu

sopar tan esperat i la coca que porta cada any el Jam. Les grans tardes de pesca o de partidets al nostre mític parc, les grans tirades de canya a les “guiris”,les llargues partides de cartes o de póker, i ja no et parlo de quan sortim de festa amb els nostres “alones” tu ja saps de què et parlo! Perquè és tot un festival. Quines “tajas”!

Bé, tampoc hem vull enrotllar gaire. Només dir-te que espero que la nostra amistat duri per sem-pre. Vals molt tio! Una abraçada ben forta!

Gerard!

Gerard Nierga

Clàudia Juncosa Edu Marcos

fets i gent

Del 1993 al 2011


No l’oblidis mai

En aquesta foto estem tristos els dos. Vaig fer una ca-gada com una catedral!! Vaig ferir els teus sentiments. Sempre t’havia dit que eres el meu nebot preferit, fins aleshores només tenia nebodes, o sigui que ningú no es podia enfadar. Però aquell estiu que celebrabem el meu cumple al càmping, et vaig dir que ja no t’ho po-dria dir més perquè havia nascut el Joan, i tenia un altre nebot. I tu et vas enfadar molt. No saps el greu que em va saber, no vaig pensar que a tu t’agradava que jo t’ho digues. Però Marc, tu sempre seràs el meu nen, la ni-neta dels meus ulls, i sempre em tindràs el cor robat.

Aquí em vas venir a veure amb el teu pare a un es-pectacle de teatre que fèiem al carrer, per l’aniver-sari del museu del cinema. Em va fer tanta il•lusió que vaig voler que ens fessin una foto. Jo estic horrible però tu estàs guapíssim!! Com sempre.L’avia Neus, la meva mare, tu eres molt petit quan es va

morir, però sé que t’en recordes d’ella, i que també la vas trobar a faltar molt. Ara només és un vell record per tu. Però no l’oblidis mai, ella sempre estarà amb nosaltres si ens en recordem. Ella també t’estimava molt, i li hagues encantat veure’t creixer i veure com et feies un home i compartir amb tots nosaltres el teu divuit aniversari.


fets i gent


Les tallerinesCoses de la famíia Mateu Cordonet i en Marc

Família Mateu Cordonet

En Marc i la seva cosina Mireia, compartint jocs. Imatge d’arxiu cedida per la famíla Mateu Cordonet.

L’ANÈCDOTADivendres, 17 de desembre de 2011

En Marc amb qui ha tingut més con-tacte de la família Mateu, sobretot per edat és amb la Mireia, han crescut junts, jugant junts. I una anècdota que ens ha quedat molt i sempre la recor-dem, encara no havien nascut ni l’Al-ba, ni la Neus, ni en Joan, ni en Miquel.

És la de una vegada que els seus pares van marxar de viatge i en Marc es va quedar a dormir a casa nostra, llavors vivíem a l’altra casa al carrer Proces-sò, era molt petit devia tenir dos anys.

Varem sopar tallerines, no tallarines de pasta sinó de clova. Quan ens en vem adonar ja tenia la boca plena de talla-rines amb la clova i fins i tot les mas-tegava. Les hi vem tenir de treure de la boca, ja he dit que era molt i molt petit, i tenia molta gana. Segur que ell ni se’n deu recordar.

Doncs entre moltes grans coses que jo personalment he passat amb en marc, un dia de principis d’agost, estiu que ens vam quedar una setmana ell i jo sols, i que vam tenir molta sort (que a ell li va agradar mol-tíssim). Van conèixer 11 noies, vam quedar amb elles i vam passar uns dies que ens vam sentir com uns reis!Només dir que van ser uns dies genials amb ell, com tots els estius que he passat al seu costat...!

Uns dies genialsCom uns reis!

Oriol Aymerich

ELS MILLORS ESTIUSDE LA TEVA VIDA!

Del 1993 al 2011

En el teu diari no podia faltar-hi el Cartell de Star Wars, quina gran pel•lícula!! M’encantava que t’agradés tan o més que a mi!! Recordes quan les havíem mirat junts a casa teva? jo al•lucinava perquè fins hi tot et sabies de memòria quan reien els personatges. I jo pensava: “he creat un monstre”. Mai no he conegut a ningú que li agrades tan com a mi. Menys tu Marc. Deu ser cosa de gens, ho has heretat de mi. Que la força t’acompanyi!! Aquesta foto te la van fer a un estudi de fotos on treballa-

va una amiga meva, i que necessitaven models, i qui millor que el nen més guapo del món? i així ho demostra el resul-tat de les fotos, van estar molt de temps posades a l’apara-dor de la botiga. I jo xulejava de tu amb les meves amigues.

cia, ja sé que és més divertit sortir amb els amics, i pas-sar-t’ho bé. Però pots trobar moments per tot, si t’orga-nitzes bé. La vida és molt dura i avui en dia el món està passant moments molt difícils, ningú et regalarà res i hauràs de lluitar i ser fort. Per això és molt important que almenys tinguis uns estudis, uns bons fonaments perquè no et puguin ensorrar. Mira el teu pare, pren-lo d’exemple, mai no és massa tard per estudiar. Si em necessites sempre, sempre estaré aquí, compta amb mi.Per molts anys Marc. T’estimo ara i per sempre. Laura

Deixa’m que et doni un consell. Si ja sé que al llegir això pensaràs, altre cop la plasta de la teva tieta que et torna a rallar amb el mateix discurs de sempre. Tot això t’ho dic perquè em preocupes i vull el millor per tu.Disfruta de la teva joventut, dels teus divuit anys, però tingues seny, aquest seny que sempre t’havia caracte-ritzat. Estudia Marc, estudia, el que tu vulguis, el que més t’agradi, sé que en el fons tu saps que t’agradaria fer, si ho tens clar fes-ho, no deixis escapar els teus somnis, només s’és jove un cop, aprofita-ho!!. Ja sé que és un rotllo, i que costa molt, ho sé per experièn-

No sé a qui li va fer més il•lusió? si a mi regalar-te-la o tu al rebre-la? Era una passada aquesta espassa!!, la d’el Luke, amb el soroll i llum incorporats. La pobre no va durar gaire la teva mare ens la va amagar a l’armari.

Cuñaaaao!!!



A LA PATULEIA HAS DE VENIRMOLTES COSES APRENDRAS

I TAMBÉ ET DIVERTIRÀSSIGUES BEN DECIDIT

A LA PATULEIA S’HA DIT!

SI ELS DISSABTES NO ET VOLS AVORRIR

LES DIFERÈNCIESDel 1993 al 2011




Punt, El, 1993-12-17, p. 1.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

publicitatDivendres, 17 de desembre de 2011


QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Fa una nit clara i tranquil•la,hi ha la lluna que fa llum.Els convidats van arribant ivan omplint tota la casade colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,en Pulgarcito, els tres Porquets,el gos Snoopy i el seu secretari Emilii en Simbad,l’Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,de les tristors en farem fum,que casa meva és casa vostrasi és que hi ha ... cases d´algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!en Carpanta i Barba Azul.Frankenstein i l´Home Llop,el Compte Dràcula i Tarzanla mona Xita i Peter Pan.

Oh! Benvinguts! ......

Bona nit senyor King Kong,senyor Asterix i en Taxi Key,Roberto Alcàzar i Pedrín,l´Home del Sac i en Patufet,senyor Charlot, senyor Obèlix.


La senyora Marietade l’ull viu ve amb un soldat.Els reis d’Orient, Papa Noel,el Pato Donald i en Pasqual,la Pepa Maca i Superman.


En Pinotxo ve amb la Monyosagafada del bracet,hi ha la dona que ven globus,la família Ulises,el Capitàn Trueno amb patinet.


A les dotze han arribat,la Fada Bona i Ventafocs.En Tom i Jerry,la Bruixa Calixta.i l´ Emperadriu Sissí.


Mortadelo i Filemóni Guillem Brown i Guillem Tell.La Caputxeta Vermelleta,el llop ferotge i el Caganer,en Cocoliso i en Popei.

Oh! Benvinguts! ......Benvinguts passeu, passeu.Ara ja no hi falta ningú,o potser sí, ja me n’adonoque tan sols...hi faltes tu...També pots venir si vols.T’esperem, hi ha lloc per tots.El temps no compta ni l’espai...Qualsevol nit pot sortir el sol.

INTERPRETARÀ LA CANÇÓ, LA FAMÍLIA CORDONET RAMOS

INTERPRETARÀ LA CANÇÓ, LA FAMÍLIA CORDONET RAMOS

quasevol nit pot sortir el solquasevol nit pot sortir el sol

DATA: QUALSEVOL NIT QUE SURTI EL SOL

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME SISAAL CENTRE CÍVIC DE SANT NARCÍS



CURIOSITATSDivendres, 17 de desembre de 2009


HARRY POTTER VISITA UN NOI DE GIRONAL’actor britànic, Daniel Radcliffe, va visitar un noi de Girona, Marc Cordonet Ramos de 16 anys, quan sap que es va llegir tots els llibres de Harry Potter en tres mesos quan tenia 13 anys. El jove gironí, és un gran seguidor de les pel•lícules i fan de l’actor que interpreta el personatge d’en Harry Potter.

Cordofilms

Una sorpesa

Daniel Jacob Radcliffe Greshaman (nascut a Fullham, Londres, Angla-terra, 23 de juliol de 1989) És un actor britànic de cinema, televisió i teatre que va saltar a la fama per interpre-tar el protagonista de la sèrie cine-matogràfica Harry Potter, basada en la sèrie de novel•les de J.K.Rowling. Va ser seleccionat per interpretar aquest personatge després d’una sèrie d’audicions realitzades l’any 2000.

Radcliffe, que s’estima que la seva fortuna arriba als 10 milions de lliu-res esterlines, no va dubtar en aga-far el seu jet i viatjar cap a Giro-na per visitar a Cordonet, el jove gironí que demostra tanta pas-sió per la saga de Harry Potter.

A la tornada cap a Londes, va con-vidar a Marc Cordonet a passar-hi uns dies on va tenir l’ocasió de co-neixer a la novelista J.K.Rowling.

Marc Cordonet no s’acabava de creure que la seva proesa fos re-compensada d’aquesta mane-ra i declara estar-n’he molt agra-it. “No m’ho podia creure, va ser tota una sorpresa i el viatje amb en Daniel, una passada! Estic molt content. Moltes gràcies Daniel!”

FelicitacionsDivendres, 17 de desembre de 2011


Ja tens els anys de la Mi-reia. Buenu… però el dia 1 la Mireia n’ha fet 19…Moltes felicitats! Estic molt content! Muaaaa!!!!

Marc cosiiineeet! :) Ara que ja seràs major d’edat i podràs tenir les teves prò-pies decisions, treu-te ja el carnet de cotxe i ens por-tes un dia a tots els co-sins!! Per moooolts anys Marc, 18 anys no es fan cada dia!! :D

Per molts anys Marc. Dis-fruta els teus 18!

Macareno! Recordes a casa la tieta Laura que et dèiem Macareno o Marc Sagitari? Eres petit però molt i molt maco, ara ja t’has fet gran i amb els teus 18 anys ets lliure, però no volis gaire lluny que com a casa amb els pares no hi ha res.Molts petons guapo, i no lliguis tant que ja m’han dit que tens més fans que els famosos. Per molts anys!

Marc cap d’ou! Moltes fe-licitats! Per fi ja tens els 18, jo de tu vigilaria, per-què el dia menys esperat estaràs fora de casa d’una patada! Bueno, la veritat, és que si tu no hi fossis a casa no sabria què fer. Si es que en el fons t’estimo molt i ets massa per mi... Tu i jo, sempre, vulguis o no!La millor germana del món, Alba.

Marc, per molts anys fill!Que tinguis molta felicitat, que siguis molt feliç i que tinguis feina.

La família Mateu Cordonet et desitja unes Bones festes! Ai! Perdó, perdó... Un molt feliç aniversari!!! I no siguis tonto (com en el Media markt ) i la resta són tonteries. PER MOLTS ANYS!

Marc, per molts anys! La Mireia et porta una mica d’avantatge... Espero que m’ensenyis a jugar a bàs-quet. Que facis molts més anys. Felicitats!

Marc ara que ja tens ma-joria d’edat. A veure si fas algun triatló i sabràs el que son esports d’homes!!!! veig que en Jordi no insis-teix gaire. . Bé moltes fe-licitats i que acabis passant un dia especial i que no oblidis mai. Aprofita-ho!Una abraçada.Jep

Joan Garrigolas Cordonet (Cosí)

Neus Mateu (Cosina) Carles Díaz (Tiet postís) Cristina Cortés (Amiga tieta Laura)

Alba Cordonet (Germana)

Aníbal Ramos (Avi)Família Mateu Cordonet (Tiets i cosines) Miquel Garrigolas Cordonet (Cosí)

Josep Díaz Garrigolas (Amic de la família)

Mireia Mateu (Cosina)

Ei Marc! Per molts anys!Ja tens18 anys!!! Qui els pogués arreplegar... Enve-ja que tinc! Si, si! Enveja, però sana, eh!Espero que passis un gran dia i que el gaudeixis! Un petonarro guapíssim!

Ester Cordonet (Tieta)

exclusivaDivendres, 17 de desembre de 1993


Neix Marc Cordonet RamosLa saga Cordonet continua

Família Cordonet Ramos

Marc Cordonet Ramos, va neixer el divendres 17 de desembre de 1993 a les 02:54 hores de la nit. El nen es converteix en el primer nét de l’avi matern, Aníbal Ramos Bigas, mentre que l’àvia paterna, Neus Pérez Aguilà, ja és avia d’una nena d’un any. El nen és l’únic que podrà continu-ar amb el cognom Cor-donet, ja que el seu pare només té germanes. Al costat, dues imatges dels avis satisfets, Neus Pérez i Aníbal Ramos, amb el seu nét Marc.

Imatge del bonic nadó (qui ho diu que era lleig?), al seu llit de l’hospital de Santa Caterina de Girona. A la dreta, la fotografia familliar que es va publicar al Punt Diari. A l’actualitat Marc, continua sent l’únic noi Cordonet. Quina responsabilitat! Noies de Girona, tremoleu!

Documents

THE CORDO NEWS