Arxiu del Regne de València

Testament d’Ausiàs March.

ARV: Protocols, núm. 494 f, 131 r.

29 d’octubre de 1458 - València

Testament d'Ausiàs March

Tresors de l’Arxiu del

Regne

a figura d'Ausiàs March és capital per a la cultura valenciana. Cavaller i poeta, va nàixer, molt probable-ment, en la ciutat de València l'any 1400 i va morir en la

mateixa ciutat el 3 de març de 1459. Era el fill menor de Pere March, poeta i procurador general del marqués de Villena, i Leonor de Ripoll. Va tindre una germana, Peirona, que era sordmuda i la curadoría de la qual va recaure en Ausiás March al morir el seu mare.

Va passar la seua infància i primera joventut a Gandia, on a partir dels vint-i-set anys es va dedicar a l'administració de les seues propietats. Se li coneixen elements biogràfics que ens ho mostren com un cavaller lluitador, de vida prou agitada, saltada de casos cavallerescos, duels verbals i nombrosos enamorisca-ments. En 1420 va lluitar junt amb el rei Alfons el Magnànim en les seues expedicions pel Mediterrani. Es desconeix si va ser armat cavaller abans de la partida de les naus reals del port dels Alfacs, el 13 de maig, o bé en ocasió de les primeres campanyes militars en l'illa de Sardenya. Davant dels lògics perills de participar en una guerra, va escripturar un testament a Gandia el 24 de juliol de 1419, on llega tots els seus béns els seus mare a qui anomena també marmessora. Seria potser el primer document d'este tipus en la vida d'Ausiàs.

Entre els anys 1425 i 1430 va ocupar el càrrec de falconer major del rei, dirigint els servicis de falconeria del monarca en la terres pròximes a l'Albufera. Durant esta dècada, a més, va introduir el cultiu de la canya de sucre en el seu senyoriu de Beniarjó, i en 1457 va construir una séquia que encara hui conserva el seu nom. Va tindre una relació personal i epistolar amb Carlos, príncep de Viana i Duc de Gandia que, l'any 1447, va atorgar al poeta la jurisdicció civil i criminal sobre Beniarjó, Pardines i Vernissa, sent també col·lector de les rendes ducals. L'any 1451 va comprar una mansió en la ciutat de València, concretament en el carrer de les Avellanes, vivenda que ocuparia des de la dita data fins a la seua defunció en 1459.

En 1439, ja amb quaranta anys, es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch, Isabel va morir eixe mateix any deixant el seu viudo com a hereu universal. Ausiàs va contraure segones noces en 1443 amb Joana Escorna, amb la que va ser casat fins a la seua mort, succeïda el 8 de novembre de 1454, sense descendència. Les seues dos esposes, així com diversos membres de la seua família, van ser soterrades en el monestir de sant Jeroni de Cotalba si bé, probablement, el cos de Joana Escorna repose junt amb el d'Ausiàs March en la catedral de València ja que, el poeta, en el seu últim testament va demanar que els seus restes mortals foren traslladats des de Cotalba a la tomba que ell ocupara a València.

Després d'un conflicte amb Francesc de Vilanova, a mitjan 1458, per reptar a Pere March, el seu penúltim fill, Ausiàs va ser empresonat durant uns dies i confinat en sa casa en arrest domiciliari. A més el seu fill major, Francesc March, havia mort en el mateix any. El 29 d'octubre de 1458, sentint-se malalt, en sa casa del carrer Avellanes, va dictar testament davant del notari Berenguer Cardona, actuant de testimonis mossén Miquel

Julià, Domingo Daviñó, sastre i Joan Moreno, estudiant “...detengut de accident de malaltia, però stant en mon bon seny, memòria sancera e loquela manifesta...”. En el testament dóna instruccions d'on vol ser soterrat ...”la qual sepultura elegesch en el cementeri de la Seu de València, en el vas de la capella dels March, en el claustre de la Seu prop el capítol”. Anomena marmessor i hereu a Jofre de Blanes, familiar de la seua volguda segona esposa “institueix hereu meu universal l'honorable en Joffre de Blanes, donzell, habitador de la dita ciutat de València, a ffer-ne a tots els seus plenes volentats”. Al seu fill Pere li deixa 35 lliures censals. A Felip, vint. A Joana, casada amb Ausiàs Torrella, de Gandia, els mobles de sa casa de València i de Beniarjó i finalment a Joan, “fill meu bastard... tot aquell censal que jo he sobre el General del regne de València, el qual és en propropietat vint-e-dos milia e cinch-cents sous...” per a dotar a una de la filles de Constança Martí, germana de la seua segona dona, amb la intenció de casar-la amb el seu fill Joan. Si este matrimoni no es produïa gaudiria Constança de l'usdefruit del censal. A cada escuder, Ausiàs li deixa la cavalleria que acostuma armar ...” lex als scuders de casa mia que·s trobaran en mon servey a la mia mort, ço és, a cascú aquell rocí que acostuma cavalcar e aquell arnés del qual s'acostuma armar”. Allibera Martí, el seu esclau negre, i deixa setanta lliures per a alliberar a Yolant, antiga esclava seua, que en eixe moment es troba al servici de mossén Pere Castellví. A Marta, mare del seu fill Felip, li deixa 10 lliures. Ordena que tot el servici guarde dol a la seua mort “...bull que totes les... de casa mia... a mon (sic) morten mon servir, sien vestits de dol...”.

Este testament no va arribar a ser publicat, com apunta el mateix notari en una nota marginal. El poeta va redactar un altre el 4 de novembre de 1458, amb modificacions poc notables i que es conserva en l'Arxiu Ducal de Medinaceli a Sevilla.

Ausiàs March va morir el 3 de març de l'any 1459 a València, el mateix dia que va dictar un codicil amb canvis menors i deixant quatre fills, cap legítim. Va ser soterrat en la catedral de València, prop de l'actual capella del Sant Calze tal com va demanar el mateix Ausiàs March en el seu testament, i no, com fins fa poc es creia, prop de la Porta de l'Almoina on l'any 1950 es va col·locar una llosa sepulcral commemorativa. Considerat un dels poetes mes importants del Segle d'Or valencià, la seua obra, composta per 143 poesies, parla de l'amor, el dolor, la mort, el pecat, la virtut, de la seua relació amb Déu, de qüestions reals i personals que reflectixen l'evolució moral de l'autor.

BIBLIOGRAFIA.

CHINER GIMENO, J. J Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459). València. Consell Valencià de Cultura. 1997.

PONS ALOS, Vicent. “Documento y sociedad: El testamento en la Valencia medieval”. Castelló. Estudis Castellonencs. NÚM. 6 1994-1995, Pp. 1101-1118

L

Archivo del Reino de Valencia

29 de octubre de 1458 - Valencia

Testamento de Ausiàs March

a figura de Ausiàs March es capital para la cultura valenciana. Caballero y poeta, nació, muy probable-mente, en la ciudad de Valencia en el año 1400 y

falleció en la misma ciudad el 3 de marzo de 1459. Era el hijo menor de Pere March, poeta y procurador general del Marqués de Villena, y Leonor de Ripoll. Tuvo una hermana, Peirona, que era sordomuda y cuya curadoría recayó en Ausiás March al morir su madre.

Pasó su niñez y primera juventud en Gandía, donde a partir de los veintisiete años se dedicó a la administración de sus propiedades. Se le conocen elementos biográficos que nos lo muestran como un caballero luchador, de vida bastante agitada, salteada de lances caballerescos, duelos verbales y numerosos amoríos. En 1420 luchó junto al rey Alfonso el Magnánimo en sus expediciones por el Mediterráneo. Se desconoce si fue armado caballero antes de la partida de las naves reales del puerto de los Alfaques, el 13 de mayo, o bien con ocasión de las primeras campañas militares en la isla de Cerdeña. Ante los lógicos peligros de participar en una guerra, escrituró un testamento en Gandía el 24 de julio de 1419, donde lega todos sus bienes a su madre a la que nombra también albacea. Sería quizás el primer documento de este tipo en la vida de Ausiàs.

Entre los años 1425 y 1430 ocupó el cargo de halconero mayor del rey, dirigiendo los servicios de cetrería del monar-ca en la tierras cercanas a la Albufera. Durante esta década, además, introdujo el cultivo de la caña de azúcar en su señorío de Beniarjó, y en 1457 construyó una acequia que todavía hoy conserva su nombre. Tuvo una relación personal y epistolar con Carlos, príncipe de Viana y duque de Gandía que, en el año 1447, otorgó al poeta la jurisdicción civil y criminal sobre Beniarjó, Pardines y Vernissa, siendo también colector de las rentas ducales. En el año 1451 compró una mansión en la ciudad de Valencia, concretamente en la calle de las Avellanas, vivienda que ocuparía desde dicha fecha hasta su fallecimiento en 1459.

En 1439, ya con cuarenta años, se casó con Isabel Martorell, hermana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch, Isabel murió ese mismo año dejando a su viudo como herede-ro universal. Ausiàs contrajo segundas nupcias en 1443 con Joana Escorna, con la que estuvo casado hasta su muerte, acaecida el 8 de noviembre de 1454, sin descendencia. Sus dos esposas, así como varios miembros de su familia, fueron enterradas en el monasterio de san Jerónimo de Cotalba si bien, probablemente, el cuerpo de Joana Escorna repose junto al de Ausiàs March en la Catedral de Valencia ya que, el poeta, en su último testamento pidió que sus restos mortales fueran trasladados desde Cotalba a la tumba que él ocupara en Valencia.

Tras un conflicto con Francesc de Vilanova, a mediados de 1458, por retar a Pere March, su penúltimo hijo, Ausiàs fue encarcelado durante unos días y confinado en su casa en arresto domiciliario. Además su hijo mayor, Francesc March, había muerto en el mismo año. El 29 de octubre de 1458, sintiéndose enfermo, en su casa de la calle Avellanas, dictó testamento delante del notario Berenguer Cardona, actuando de testigos mossén Miquel Julià, Domingo Daviñó, sastre y

Joan Moreno, estudiante “...detengut de accident de malaltia, però stant en mon bon seny, memòria sancera e loquela manifesta...”. En el testamento da instrucciones de donde quiere ser enterrado ...”la qual sepultura elegesch en lo cementeri de la Seu de València, en los vas de la capella dels March, en la claustra de la Seu prop lo capítol”. Nombra albacea y herede-ro a Jofre de Blanes, familiar de su querida segunda esposa “institueix hereu meu universal lo honorable en Joffre de Blanes, donzell, habitador de la dita ciutat de València, a ffer-ne a totes ses plenes volentats”. A su hijo Pere le deja 35 libras censales. A Felip, veinte. A Joana, casada con Ausiàs Torrella, de Gandia, los muebles de su casa de Valencia y de Beniarjó y finalmente a Joan, “fill meu bastard... tot aquell censal que yo he sobre lo General del regne de València, lo qual es en propietat vint-e-dos milia e cinch-cents sous...” para dotar a una de la hijas de Constança Martí, hermana de su segunda mujer, con la intención de casarla con su hijo Joan. Si este matrimonio no se producía gozaría Constança del usufructo del censal. A cada escudero, Ausiàs le deja la caballería que acostumbra armar ...” lex als scuders de casa mia que·s trobaran en mon servey a la mia mort, ço és, a cascú aquell rocí que acostuma cavalcar e aquell arnés del qual se acostuma armar”. Libera a Martí, su esclavo negro, y deja setenta libras para liberar a Yolant, antigua esclava suya, que en ese momento se encuentra al servicio de mossén Pere Castellví. A Marta, madre de su hijo Felip, le deja 10 libras. Ordena que todo el servicio guarde luto a su muerte “...bull que totes les ...de casa mia...a mi (sic) morten mon servir, sien vestits de dol...”.

Este testamento no llegó a ser publicado, como apunta el mismo notario en una nota marginal. El poeta redactó otro el 4 de noviembre de 1458, con modificaciones poco notables y que se conserva en el Archivo Ducal de Medinaceli en Sevilla.

Ausiàs March murió el 3 de marzo del año 1459 en Valencia, el mismo día que dictó un codicilo con cambios menores y dejando cuatro hijos, ninguno legítimo. Fue enterrado en la catedral de Valencia, cerca de la actual capilla del Santo Cáliz tal y como pidió el propio Ausiàs March en su testamento, y no, como hasta hace poco se creía, cerca de la Porta de la Almoina donde en el año 1950 se colocó una losa sepulcral conmemorativa. Considerado uno de los poetas mas importantes del Siglo de Oro valenciano, su obra, compuesta por 143 poesías, habla del amor, el dolor, la muerte, el pecado, la virtud, de su relación con Dios, de cuestiones reales y personales que reflejan la evolución moral del autor

BIBLIOGRAFÍA.

CHINER GIMENO, J. J Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459). València. Consell Valencià de Cultura. 1997.

PONS ALOS, Vicent. “Documento y sociedad: El testamento en la Valencia medieval”. Castellón. Estudis Castellonencs. Nº 6 1994-1995, pp. 1101-1118

L

Tesoros delArchivo del

Reino

Testamento de Ausiàs March.

ARV: Protocolos, núm. 494 f, 131 r.