-
TD
F129
2.30
. Any
17.
La
Fran
ja, a
bril
de 2
016
Mayte Prez a CalaceitLa consellera dEducaci i Cultura delGovern
dArag inaugura lexposiciFminas, de la fotoperiodista VictriaRovira
al museu Cabr. [p.5]
El dia de la LlenguaMaterna als IES de FragaEls IES R.J. Sender
i el Bajo Cinca fandiverses activitats per a celebraraquest dia.
[p.7 i 9]
Larxiu GavnAquest arxiu ha fet un inventaridedificis religiosos
de tot Catalunya i de les poblacions de parla catalanadArag.
[p.13]
Premi Franja 2015La filloga Carme Alcover ha estatdistingida amb
aquest premi quereconeix el treball en la defensa de lallengua i la
cultura a la Franja. [p.15]
-
En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abs.
El Torric: Llibreria Pilarn. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko
Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la
Generalitat. Mequinensa: Papereria Gonzlez. Reus: Llibreria Gaud.
Said: Llibreria Panadsi Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelera
Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa:
Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
CA
RT
ES C
REU
AD
ES
2
TEMPS DE FRANJA 129
Sumari
2 Cartes dels lectors
3 Editorial
4 Matarranya
7 Baix Cinca
10 Entrevista
12 Llitera
13 Ribagora
14 Cultura
15 Tema del mes
16 Arag
17 Galeria de Personatges
18 Pasos Catalans
19 Opini
Edita:
C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21 Associaci Cultural
del Matarranya Consells Locals de la Franja Institut d Estudis del
Baix Cinca-IEA Centre d Estudis Ribagorans (CERib)
Coordinaci: Carles Ters i Isabel [email protected]
Gesti i administraci: Clia Badet
Cap de redacci i maquetaci grfica:Isabel Calaf
[email protected]
Consell de redacci:El Matarranya: Josep M. Bar, M. D. Gimeno,Jos
Miguel Grcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep
Labat, Rosa Arqu, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la
Ribagora: Carles Barrull, JosepEspluga, Glria Francino i Josefina
Motis.Arag: Mrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.
Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.
Opini: Esteve Betri, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor,
Juli Micolau, JoaquimMontcls, Ramn Mur, Francesc Ricart, M.
TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTers i Joaquim
Torrent.
Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21
Producci: Ters & Antoln [email protected]
Disseny: Carles Ters Bells
Dipsit legal: TE-88/2000
ISSN: 1695-7709
Patrimoni religis del Baix Cinca
Com en anys anteriors, en el mes de de-sembre, lInstitut
dEstudis del Baix Cinca emva fer arribar el calendari de paret de
lanyentrant, en aquest cas el 2016. En aquesta oca-si el motiu del
calendari s el patrimoni re-ligis de la comarca, la qual cosa em
semblab: gener dedicat a lermita romnica de SantValero de Villella;
febrer i juny, a lesglsia deSant Pere de Fraga; mar i octubre, a
lermi-ta romnica de Santa Maria de Xalamera; ab-ril, a lantiga
esglsia de Sant Josep de Fra-ga; maig, a lesglsia parroquial de
Torrent;juliol i novembre, a la baslica paleocristianade Villa
Fortunatus; agost, a la talla gtica dela Mare de Du de Said i a la
faana de les-glsia de Sant Joan Baptista de Said; se-tembre, a les
restes de lantiga esglsia de SantMiquel de Fraga; i desembre, a la
creu re-naixentista de Cardell, al terme de Fraga.
I jo ara em demano, que no tenen patri-moni religis
edificacions, restes o imatgesa Mequinensa? Que sn, de sempre, una
co-lla de descreguts? O potser no formen partde La comarca del Baix
Cinca? De la Man-comunitat del Bajo/Baix Cinca, pareix que s.
Aubafam
Ja ere hora!
En un dels raders nmeros de TdF mheendut una molt grata
sorpresa: per fi es reti-
Cartes dels lectors
Imatge coberta: Running, foto de Maridav-Fotolia
rar el monument franquista. Cada vegadaque he anat a passar uns
dies al poble delsmeus pares i he passat per davant, tenia
les-perana de no tornar-lo a veure. s una qes-ti de dignitat i de
respecte a totes les vcti-mes de la guerra.
Pel que he llegit, est clar que els repre-sentants del PP de
lAjuntament de Vall-de-roures no hi estan dacord, shan
abstingutperqu hi ha una llei que ho defensa i no elspermetie votar
en contra. Ells que sempre hanpresumit de fer complir la llei, han
tingut quepassar 8 anys i que loposici presents la mo-ci per
acatar-la.
Per altra banda, lalcalde diu que el terre-ny on es troba la
creu va ser fruit duna ces-si. Pel que mhavien explicat, va ser una
ex-propiaci o ms ben dit una apropiaci(doncs no hi havia cap pla
urbanstic ni in-demnitzaci, eren altres temps), i ves per on,el
propietari ere del bndol dels perdedors.Segurament si hagus estat
una cessi comDu mana, no caldrie retornar-lo als seus pro-pietaris,
oi?
Pilar Ferrs
Biblioteques de la Llitera
El dia 2 de mar la redacci de la revistava rebre aquesta nota de
la bibliotecria deSant Esteve de Llitera:
Os escribo para haceros un nota aclara-toria sobre una noticia
de la revista deln126 julio-agosto 2015.
En la noticia nombrabais las bibliotecasque hay en la comarca de
La Litera, y nonombrasteis a la de San Esteban. Aunquesomos una
biblioteca pequea tambinofrecemos los servicios de las
poblacionesmas grandes, y realizamos actividades de di-namizacin.
Si en futuras noticias hablissobre las bibliotecas de la comarca de
La Li-tera, nos gustara que tambin nos tuvieraisen cuenta.
Com a responsable del escrit sobre les bi-blioteques municipals,
les seves activitats ifuncions, anomenava algunes de la Llitera
quesurten al llistat de Bibliotecas de Aragon,provncia per
provncia. La de sant Esteve noconsta en aqueta llista.
Comunicant aix a Esther, lesmentadabibliotecria, em respon que
la de aquest po-ble no es al llistat de les biblioteques d Ara-g
per que no esta informatitzada. S que sa la xarxa de biblioteques
de la DiputaciProvincial dOsca.
Aix doncs, que consti que a sant Esteve deLlitera hi ha
biblioteca.
Josefina Motis
Amb el suport del Departament de Cultura
-
Parlament, el Tribunal Constitucio-nal... Observa que no es
desenvo-lupen continguts educatius en rela-ci al carcter plurilinge
dEspanya,ni tampoc de pareguts a lacci ex-terior espanyola,
sobretot a les ins-titucions europees. Davant de les-trepits fracs
a qu ha dut la Pol-tica Lingstica dEspanya, o, si hopreferiu, a
lespatarrant xit caste-llanitzador daquesta poltica, elManifest fa
un clam a la ciutadaniaperqu es cre una Llei que obliguea complir
de manera difana el quediu el Prembul i els articles 3 i 46de la
Constituci i faa desaparixeraix totes les mancances en la pol-tica
lingstica espanyola que shananat enumerant. Tot aix estariamolt b,
si no fos que arriba ambtrenta o trenta-cinc anys de retard,perqu
ja a principi dels vuitanta delsegle passat era clar per on
anavenles trapelleries i manipulacions de laConstituci per part de
la PolticaLingstica del Govern Espanyol. ElManifest pareix, doncs,
i molt, unadeclaraci in extremis per mirardafeblir els moviments
sobiranistesque com ms va ms sestenen. Es-perem que siga una mica
ms queaix.
3
Des del novembre del2015 sha difs el mani-fest Espanya
plurilinge.Manifest pel reconeixe-ment i el desenvolupa-ment de la
pluralitat lin-gstica dEspanya. Shideclara que el 47% delsespanyols
viuen en Co-munitats Autnomes bi-linges, on sn oficials elcastell i
segons el terri-tori el basc, el catal-va-lenci, el gallec i
loccit.Diu que a les CA dA-rag, Astries i Castella-Lle shi
reconeixen itutelen de manera ex-plcita les llenges. Afir-maci
errnia en el casdArag on la Llei LA-PAPYP/LAPAO discri-minava el
2015 explcitament lara-gons i el catal. No shi diu res delrab a
Ceuta i el tamazic a Melilla,si b shi adjunta un mapa dEspa-nya,
amb les fronteres lingstiquesfora ben fetes. Seguidament mos-tra el
Manifest com 40 anys de de-mocrcia no han servit per a fer vi-sible
sense complexos la identitatplurilinge dEspanya. No shandesactivat
conflictes per raons de lallengua usada, ni sha fet complir
lar-ticle 3, i especialment el 3.3 de laConstituci, com tampoc la
Carta deles LRiM. I efectivament s aix, comveiem ac a lArag, on a
pesar quelarticle 3 declara que les llenges es-panyoles no
castellanes seran ofi-cials, segueixen no essent-ho lara-gons i el
catal. I all on sn de-clarades oficials, al Pas Basc, Gal-cia,
Catalunya... ning no hi t lo-bligaci de saber-les ni
dusar-les,contrriament al que diu el 3.1 quetothom t lobligaci de
saber i eldret dusar la llengua oficial i rebrenresposta, tant si
aquesta s el basc,el gallec o el catal, i no noms elcastell. Veiem
que sempre que ungovern autonmic ho ha posat a les-tatut el
Tribunal Constitucional, or-ganisme al servei de la majoria
cas-
tellanfona, ho ha declarat anti-constitucional, malgrat
adequar-selestatut al que diu la Constituci. ElManifest evidencia
tamb com, encontradicci amb el 3.1, els nostresgovernants no han
fet res, p.e., en fa-vor de les modalitats del castelldArag ni
tantes altres. Quant a laCarta de les LRiM el nostre Governi
daltres no fa gens de cas de lesamonestacions que rep any reraany
del Consell dEuropa per in-compliment de la Carta. El
Manifestindica que la poltica lingstica es-panyola no afavoreix la
convivnciai el respecte entre les diferents llen-ges de la poblaci,
no najuda elsprocessos daprenentatge, no no-fereix oportunitats
professionals,no contribueix a la innovaci de latecnologia
lingstica ni preparaper al plurilingisme europeu, nitampoc no ajuda
a evidenciar quetotes les llenges espanyoles con-cerneixen a
tothom, incls el GoverndEspanya i els poders pblics, le-gislatiu,
executiu i judicial, els qualsno noms se nhan de sentir pel
cas-tell. Comprova que no es t encompte el dret ds individual
delsciutadans envers ladministraci ge-neral d lEstat, el Poder
Judicial, el
EDITORIAL
Manifest pel reconeixement i el desenvolupamentde la pluralitat
lingstica dEspanya
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
EDIT
OR
IAL
Mapa amb les llengesdEspanyaque apareix al manifest
-
4TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
L ESMOLET
Immortals // Carles TersHe treballat una mica el tema de la
immortalitat concep-
te potser impossible, ats que diuen que fins i tot lunivers tun
principi (el big bang) i tindr un final. Lhe treballat per-qu en
acabar Licantropia, tot aprofitant lembranzida graf-mana, vaig
iniciar un altre projecte que donava alguna voltaal concepte. Com
que no sc immortal ni tampoc ho s la fa-mlia, vaig haver de
desar-lo en forma embrionria de conteper seguir amb la feina que
ens dna per a viure una mica ms.
Una de les coses que vaig llegir s que els animals sn im-mortals
perqu no saben que es moriran. s una bona defini-ci, que es podria
aplicar tamb als conductors que mavan-cen rabents malgrat la lnia
contnua de la carretera: se sentenimmunes a la mort o pitjor
encara, no els importa si els al-tres morim (o quedem tetraplgics)
per culpa dells.
Per hi ha una altra concepci, la de la memria. Per aixels de
poble tendeixen ms a la immortalitat que els de ciutat.
s all que diuen que no morim del tot fins que no sens obli-da.
Quan, per exemple, es troben dos individus del mateix po-ble no cal
que es coneguin gaire pels carrers duna ciutatestranya, s fcil que
comencin a rememorar fets i persones quees remunten diverses
generacions enrere. Els difunts tornen ala vida, encara que sigui
en base a uns pocs fragments de la me-mria arreplegats de fonts poc
fiables. Una cosa semblant pas-sa a Solaris (Stanislav Lem, 1961),
on un oce intelligent creafsicament persones a partir dels records
que en guarden elshabitants de lestaci dobservaci establerta al
planeta.
A ciutat, en canvi, la gent hi mor definitivament, es dilueixen
la multitud de defuncions que cada dia shi escauen.
Perdurenestrictament en el record de la gent ms propera; famlia,
amics,companys. Desprs es fonen. Cap desconegut els anomenarsi,
anys a venir, es creua amb un conciutad en un indret llu-ny. Ni tan
sols loce de Solaris els podr reconstruir.
mnium Sabadell, amb la colla-boraci de la Fundaci
SabadellCultura 1859, organitza unes jorna-des sobre la situaci de
la llengua ila cultura catalanes a dos territorisque sovint tenim
massa oblidats: laFranja i lAlguer.
En aquests dos territoris, la llen-gua catalana viu una situaci
de mi-noritzaci, davant llenges moltms poderoses que tenen al seu
fa-vor ladministraci i els poders po-ltics. A aquesta frgil situaci
se lisuma el fet que sovint la transmis-si del seu s, de pares a
fills, es tren-ca. Tanmateix, a tots dos llocs tro-bem tamb
moviment de resistnciai una forta voluntat, per part demolts dels
seus parlants, de mante-nir i utilitzar la llengua catalana. Sndos
territoris de frontera que, per laseva producci literria i artstica
iper la seva lluita a favor de la llen-
De la Franja a lAlguer Compartim llengua i cultura// MNIUM
CULTURAL SABADELL
mes de Cartes a la molinera de De-sideri Lombarte a crrec de
JosepBoltaina i poemes algueresos deldisc Alguimia de Franca
Masu.
Conferncia-colloquiHistria, llengua i cultura a la
Franja i lAlguer: diferncies i simi-lituds, amb Marcel A.
Farinelli, doc-tor en Histria Contempornia, iHctor Moret, lingista
i investiga-dor, dimecres, 6 dabril de 2016, a dosquarts de vuit
del vespre, a lEspaiCultura Fundaci Sabadell 1859 (C.den Font, 25.
Sabadell).
ConcertCanons de terres de parla catala-
na, amb Lo Barber de lAlguer,ngel Villalba i Florenci Roc,
dis-sabte, 9 dabril de 2016, a les 7 delvespre, a lEspai Cultura
FundaciSabadell 1859 (C. den Font, 25. Sa-badell).
Acte de clausura Diumenge 10 dabril a les 12 del
migdia, amb la participaci de JosepMiquel Grcia que llegir
algunsfragments de la seua obra PasqualAndreu, lo Florit, un
bandoler moltfams en el seu temps i de Lo Bar-ber de lAlguer que
ens llegir poe-sia algueresa
gua comuna, el catal, hem de co-nixer i ajudar.
Per aix hem organitzat aquestesjornades a Sabadell, que
esperemque seran enriquidores i engresca-dores per a tothom. Us hi
esperem!
Programa dactes
Acte inaugural Dimarts 5 dabril a dos quarts de
vuit del vespre, comptarem amb laparticipacin de Nstor Maci,
quepresentar el seu llibre Bernat Cor-remn al Matarranya.
ExposicionsMequinensa!, amb fotografies de
Jess Moncada, i LAlguer tena-morar, amb fotografies de
JoanMayoral, del 5 al 10 dabril de 2016,a lEspai Cultura Fundaci
Sabadell1859 (C. den Font, 25. Sabadell).
Lectura de textos i poemes de diferents autors de la Franja i
lAlguer
Els dies 6, 7 i 8 dabril a les 7 delvespre. El 6 fragments de
Cam desirga de Jess Moncada a crrecdEnric Arquimbau, actor i msic.
El7 Men: la cuina al cor de Cesc GilLombarte i poemes algueresos
deClaudio Gabriel Sanna. I el 8 poe-
Cartell delacte
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
5
La consellera dEducaci i Cultu-ra del Govern dArag, Mayte
Prez,va inaugurar ahir a la nit lexposicide fotografies Fminas,
obra de la fo-toperiodista i artista catalana Vict-ria Rovira, al
Museu Juan Cabr deCalaceit. Esta mostra, que es podr vi-sitar fins
el 29 de maig, ens aprope aaltres realitats socials i culturals
ambla dona com a protagonista. Lexpo-sici la componen 16
fotografies dedones que la jove Victria Rovira hapres en els seus
viatges per diferentsracons del planeta, com ara Cuba, Ke-nya o
lndia. Totes les imatges estanprotagonitzades per dones en
dife-rents circumstncies vitals, laborals,culturals o socials, les
quals, encaraavui dia, manifesten situacions de vio-lncia,
desigualtat o discriminacifemenina. Des de 1998, el Museu Ca-br de
Calaceit programe exposi-cions al voltant del 8 de mar com-memorant
el Dia Internacional de laDona Treballadora, i ho fa en
colla-boraci amb lAssociaci de Donesi Consumidors Kalat-Zeyd.
Durant la inauguraci oficial de lamostra, la consellera de
Cultura delGovern dArag va destacar quelactivitat deste museu s un
exem-ple de la vitalitat sociocultural delsvens de Calaceit, del
municipi i de lacomarca del Matarranya. Este museu,va afegir, s un
catalitzador dacti-vitats i determinant en la generacide noves
dinmiques socials i eco-nmiques al voltant de la cultura
alMatarranya, i que lgicament ser-veix per augmentar latractiu per
alsvisitants i turistes que trien este en-torn i esta oferta del
patrimoni i lacultura. Cal recordar que el MuseuJuan Cabr de
Calaceit s de titula-ritat autonmica, i est ubicat en unantic
edifici del 1790 rehabilitat perla prpia DGA. El museu conste
decinc plantes, i lespai permanent estdedicat a la vida i lobra de
lar-queleg Joan Cabr Aguilar, consi-derat un dels arquelegs
nacionalsms rellevants del segle XX i clau enles excavacions i
recuperacions del
LA CONSELLERA DEDUCACI I CULTURA DEL GOVERN DARAG VA VISITAR
AHIR EL MATARRANYA
Mayte Prez valore el paper del Museu JuanCabr com a catalitzador
cultural del MatarranyaVa presidir la inauguraci de lexposici
Fminas, de la fotoperiodista Victria Rovira// RUBN LOMBARTE
entre daltres. El 2015, va comenara treballar amb lAgncia
CronistesGrfics de Quito com a corresponsalde lEquador a Barcelona.
Ha pro-tagonitzat exposicions individuals icollectives per
diferents ciutats i haobtingut premis fotogrfics com elprimer premi
Viatjove (2014), el pri-mer premi en la I edici Els Comer-os de
Sarri-Sant Gervasi (2015) i elprimer premi de les Festes de
SantAntoni (2016). Lexposici Fminasrestar oberta fins el 29 de maig
almuseu Juan Cabr de Calaceit. Lesimatges triades per a la mostra
girenal voltant de la dona i tenen una for-a enorme.
passat ibric que va tindre la comar-ca del Matarranya i el Baix
Arag.
Lautora
Pel que fa a lautora de lexposici,Victria Rovira Casanovas
(Sabadell,1991) s una fotoperiodista i disse-nyadora grfica amb
ttol superior enGrfica Publicitria i estudis delGrau Multimdia. Va
iniciar la seuacarrera professional com a dissenya-dora grfica. Poc
desprs, amb 23anys, va comenar com a periodistagrfica en mitjans
com el Diari de Sa-badell, La Vanguardia i el TimeOut,
Inauguracide lexposiciFminas alMuseu JoanCabrRUBEN LOMBARTE
La revista Temps de Franja de nou als centres educatius// CARLES
SANCHO
La revista Temps de Franja arribar una altra vegada als centres
educatius que jala rebien abans que lanterior govern aragons
suprims les subscripcions. Aix ho hafet saber a Iniciativa Cultural
de la Franja, responsable de la revista, Pietro Cucalndel
Departament de Poltica Lingstica del nou Govern dArag. Una eina
educa-tiva molt important, sobretot com a material de suport, per
al professorat de catal.Entre els centres que la rebran properament
tenim escoles dinfantil i primria, cen-tres rurals associats,
instituts, escoles dadults i escoles oficials didiomes. A ms
delscentres de la Franja la revista tamb arribar a altres
poblacions venes que recullenalumnes catalanoparlants com el cas de
Graus institut i escola dadults, Monts escola oficial didiomes i
escola dadults, Casp institut i centre dadults, Alcanysescola
oficial didiomes, Castellot CRA Castellote i, fins i tot, a
Saragossa a les-cola oficial didiomes Fernando Lzaro Carreter.
Recordem que Temps de Franja slnica revista que es publica en catal
a tot lArag.
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
MA
TAR
RA
NY
A
6
Per qu los emigrants nord-africans,lluny dels seus pasos,
sentesten aconservar la seua llengua i aqu, alMatarranya de lArag,
molts ciuta-dans orinds se nalegren que cadadia es parlo menys?
Moltes respostes:
Perqu no es considera entre losseus parlants com un valor
culturalde primer ordre. Perqu no ho con-sideren com una part
important delseu Patrimoni. Perqu alguns shanafanyat a
desprestigiar-la dient ques una barreja, alguna cosa danarper casa,
un xapurriau com lo queparlen los xiquets menuts.
Perqu no sensenya a lescola. Iper tant: perqu no hi ha costum
dellegir en catal. Perqu no se sap es-criure. Perqu s mes fcil
escoltarla tele, lo cinema, lo teatre, etc., encastell que no pas
en lo catal nor-matiu. Perqu alg s tan espavilatque quan sensenya
lo catal es fa enlo catal normatiu i no en lo catalde la comarca o
dels nostres pobles.
Perqu sha convertit en un ele-ment poltic. Perqu s la banderadun
pas que es vol separar: Catalu-nya. Perqu sassocia els seus
usua-ris en los ciutadans de Catalunya. Per-qu encara predomina
lEspaa Im-perial a la dreta i a lesquerra. Perqufa molts anys que
sassocia als ene-mics de la madre ptria.
Perqu en som pocs. Perqu a msa les comarques aragoneses
catala-noparlants som pobres o econmi-cament poc importants. Perqu
lesprioritats de la majoria sn altres.
Dia de la Llengua Materna. Substituci lingstica// JUAN LUIS
CAMPS
Perqu les estructures administra-tives ens obliguen a parlar en
un al-tra llengua: sanitat, ensenyana, po-licia, esglsia,
administraci, hisen-da, etc. Perqu als nostres pobles haarribat
molta gent que solamentparla castell. Perqu som molteducats. Perqu
hem perdut lorgull.Perqu se mos ha fus la memria.
B, jo sc aragons i la meua pri-mera llengua s lo catal. La de
monspares, iaios i ms avantpassats. Hetreballat a Saragossa i ara a
Tortosa.Als dos llocs mhe sentit com a casa.Me retirar a
Cretas-Queretes, lameua ptria menuda. Estimo lo cas-tell i
mentusiasma lo francs.
Demano respecte i que es valorola nostra llengua, lo catal, com
undels patrimonis dArag. Daqucent anys molts aragonesos sestira-ran
los cabells pel desastre culturalpatit a lArag en plena
democrcia.
En la nostra democrcia, si ho s.Per acabar per on he
comenat,
molts dels emigrants nord africanssn la viva expressi daquella
fra-se tan nostra: Qui perd los orgensper la identitat.
Si mon revis-iaio, carreter, fill dequeret i xertolina aixequs
lo cappotser no entendria com alguns fillsdestos pobles sn capaos
de deixarmorir part de la seua identitat. A tuqui tha ensenyat?
diria probable-ment desprs de proferir un bon re-nec del nostre
estimat catal. Unamica dorgull i respecte als nostresavantpassats.
Junts podem lluitarcontra este terrible procs de subs-tituci i dels
perqus que lenvolten.Tenim una eina poderosa: es diu AS-CUMA. I
daqu la foto que illus-tre este article: tres cavalleries jun-tes
tiren dun carro ben carregat, hosabien b los carreters.
Carreter aQueretesFELICSIMO CAMPS
ARNAL
Lled // Juan Luis Camps JuanUn any ms la Comarca del Matarranya
ha organitzat una
marxa senderista en un dels nostres pobles vens. Enguany to-cava
a Lled, un poble precis que lluita com ning per so-breviure a la
creixent despoblaci del mn rural.
Tots los vens coordinats pels tcnics de la Comarca hanaconseguit
que la festa haigue estat un xit. All mos hem tro-bat caminadors de
tots los altres pobles i tamb de fora la co-marca i hem passat un
molt bon dia. 700 persones vingudesprincipalment de lArag,
Catalunya i Pas Valenci.
Lled, net i polit, com sempre. La seua bellssima esglsiagtica
presidint la sortida i arribada de la marxa. Les rutes,una de curta
de 13 quilmetres i la llarga de vora 22 mos hancondut pels
espectaculars paratges tpics del Matarranya:camps doliveres,
dametllers, de verds sembrats, dhorts, devinyes i de boscos de pins
i carrasques. Perfecte.
Festes deportives com esta sn fora encertades per amostrar al mn
lo gran potencial turstic de la nostracomarca. I estes marxes que
es fonamenten en anar junts,mos recorden que tamb s bsic per als
nostres pobles anarjunts en la cobertura i gesti de moltes
necessitats del monactual. Necessitem fer comarca i ho necessitem
tots: lospobles menuts i tamb los pobles grans. Los menuts perqusn
menuts i aix determina i no permet poder finanarcertes activitats.
Los grans, que en el nostre cas no ho sntant, perqu la seua
activitat econmica quels mant,necessita inevitablement de la gent
dels pobles menuts quelsenvolten.
No entrssem en localismes de gesti i fem comarca. Mosanir millor
a tots. Que Lled, mos serveixgue de refernciaest any. Pel
Matarranya caminem junts.
-
7TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CADia Mundial de la Llengua Materna
a lIES R. J. Sender// PEP LABAT
LIES R. J. Sender de Fraga va or-ganitzar un concurs de
curtmetrat-ges en el marc de la celebraci delDia Mundial de la
Llengua Mater-na a Arag, declarat per la UNES-CO el dia 21 de
febrer. A ms, lac-tivitat forma part dun projecte quesha engegat
enguany al centre ano-menat Film Club, que t com a ob-jectiu
principal utilitzar el cinemacom a eina pedaggica dinteriorit-zaci
duna srie de valors.
El concurs convidava els alumnesdel centre a qu presentessin
pro-duccions audiovisuals prpies, fetesamb qualsevol dispositiu
(cmerade vdeo, fotos, tablet, mbil, etc.) iamb la possibilitat
dedici amb or-dinador. Ara b, era requisit indis-pensable ls de la
llengua maternaprpia, ents com a la llengua habi-tual de la llar de
cadasc. Aquests tre-balls, de durada entre un a tres mi-nuts,
havien de girar en torn a la fi-gura del premi Nobel de la Pau i
ex-president de Sudfrica, Nelson Man-dela, i la seua visi sobre la
llenguamaterna. Per aix, sels va demanarals alumnes que largument
dels curt-metratges havia destar inspirat en elque deia Mandela: Si
a un home liparles en una llengua que entn, elmissatge li arriba al
cap. Si li parles enla seua llengua, li arriba al cor.
De les tres categories previstes (1ri 2n dESO, 3r i 4t dESO i
Batxille-rat) shan presentat tres produc-cions a la primera i
altres tres a la se-gona i cap a la tercera. No obstantaix, el
jurat va considerar donar so-lament dos primers premis per a 3ri 4t
dESO i declarar desert el de latercera categoria, corresponent al
ni-vell de Batxillerat. El guanyadors, perempat tcnic, van ser:
Anna Labat de3r dESO pel vdeo Vols jugar? i Vc-tor Escudero i Jordi
Garca de 4tdESO per la pellcula Un dia qual-sevol veient la
televisi. Les duespropostes estaven realitzades en ca-tal com a
llengua predominant.
Per aquest motiu, el passat 22 defebrer es va fer lacte de
lliuramentde premis a la sala dactes de lins-titut amb lassistncia
de tots els
alumnes del centre, que van podergaudir de totes les
produccions.Tamb es va passar lanunci que laDirecci General de
Poltica Lin-gstica va produir per a Aragn TVi que es va emetre al
llarg del dia 21de febrer i un vdeo realitzat per pro-fessorat de
lIES on es visualitzen latotalitat de les llenges maternespresents
al centre. Per completar lajornada sels va explicar el sentit dela
celebraci i es va llegir una cartaadreada a lalumnat dIgnacio L-pez
Susn, Director General de Po-ltica Lingstica del Govern dA-rag i
president dhonor del concurs.
Per acabar, es van organitzar tallersal pati del centre, tots
ells centrats enaquest darrer objectiu, la visualit-zaci de la
totalitat de les llengesmaternes dels alumes de lIES R.
J.Sender.
Enguany, la Direcci General dePoltica Lingstica del Govern
dA-rag, ha apostat fort per la celebra-ci daquest dia, animant i
organit-zant ms duna cinquantena dactesa tot Arag, daccs lliure i a
centreseducatius de tot Arag, lgicament,en les llenges ms
amenaadesdintres de la nostra comunitat: ara-gons i catal.
Celebracidel DiaMundial de la LlenguaMaternaPEP LABAT
Temps de Franja escolar// REDACCI
Us informem que tenim el projecte de crear un espai a Temps de
Franja dedicat alsescolars. Pensem que s imprescindible arribar al
nostres estudiants, fer-los partcipsde la revista i de les
possibilitats que ls de la nostra llengua t ms enll de
lmbitdomstic. Ells sn els nics que poden garantir-ne la
supervivncia.
La iniciativa ha partit del soci Pietro Cucaln, actualment
assessor tcnic docent delrea de catal de la Direcci de Poltica
Lingstica del Govern dArag, amb la colla-boraci de Rosa Arqu,
membre del consell de redacci de la revista i actualment di-rectora
de lIES Bajo Cinca de Fraga.
Cal concretar el format de la secci, tot i que segurament
apareixer en els exem-plars impresos, ja sigui en una pgina, ja
sigui en forma de suplement com lStyli locus,tot i que aquesta opci
queda pendent dalgun patrocinador que nassumeixi el cost.
Des de la DGPL sha enviat una carta, en catal i castell, adreada
als docents onexplica qu s la revista i la seua importncia per a la
dignificaci del patrimoni ara-gons, i animant als mestres a
participar-hi. Es congratula tamb del fet que la DGPLha fet
possible que TdF arribi als centres escolars (vegeu p.5).
-
8TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CA Alumnes del Santa Agatclia de Mequinensa
dissenyen i construeixen un drone aqutic// AJUNTAMENT DE
MEQUINENSA
Els alumnes de segon curs delmdul de formaci professionalbsica
delectricitat i electrnicadel Centre de FP Santa Agatcliade
Mequinensa han posat en prc-tica els coneixements adquirits a
lesaules, construint i desenvolupant elprogramari de control dun
droneaqutic. Per Rosina Sillu, direc-tora del centre, s molt
importantque els nostres alumnes vegin queel que aprenen s til,
avui hanconstrut aquesta joguina perdem poden aplicar aquests
conei-xements a altres idees.
Abans dembarcar-se en aquestprojecte els alumnes van adaptar
unvell cotxe de rdio control duncompany per poder manejar-ho
di-rectament des del telfon mbilutilitzant la tecnologia
bluetooth.Van modificar lelectrnica del ve-hicle i van implementar
el progra-mari necessari per convertir el dis-positiu mbil en un
volant sensefil que aprofita els giroscopis inte-grats per conduir
a distncia. Da-questa manera, afirma Iaki More-no, professor del
centre, fem mscomprensible una tecnologia que
avui ens envolta a tots com sn lesxarxes i la transmissi de
dades.
Amb el drone aqutic es fa unpas ms, ja que en aquest cas
elsalumnes han hagut de construir elprojecte des de zero. Shan
disse-nyat i fabricat la carcassa sobre la
qual han installat els motors, shadesenvolupat laplicaci per
podercontrolar-lo des del mbil i shaconstrut un comandament a
dis-tncia que utilitza radiofreqnciaper ampliar el radi de
cobertura enespais oberts.
Alumnes deFP SantaAgatclia deMequinensaAJUNTAMENT DE
MEQUINENSA
Lo dia 18 de mar al Palau Mont-cada de Fraga, lorganitzaci
juve-nil PURNA va presentar la seuacampanya contra lexili rural i
le-migraci juvenil. Esta campanya tper objectius posar sobre la
taulales problemtiques i dificultats enles que es trobe el jovent
del mnrural aragons a lhora de trobaroportunitats per viure al
Pas.
Lacte va consistir en una xer-rada sobre les causes i motius
prin-cipals de lexili rural a lArag i, totseguit, un enriquidor
debat entretots los assistents on hi va haverparticipaci tant de
jvens deFraga, com daltres pobles del Baix
LOrganitzaci juvenil PURNA presente a Fraga la seua campanya
contra lexili rural// RUBN HERVS
Cinca, aix com jvens daltres co-marques (Baix Arag, Sobrarb i
laRibera) que han pogut aportar lesseues visions i experincies
sobre ladura realitat que es pateix al mnrural. La conclusi de
lacte ha es-tat molt positiva pel fet que shanpogut evidenciar les
causes i conse-qncies de lemigraci, comunes atotes les comarques,
que estan diri-gides i que tenen un objectiu polticclar. A ms, el
jovent del BaixCinca sha mostrat conscient de lanecessitat
dorganitzar-se i treba-llar cap a la construcci dalternati-ves, des
de la participaci i la plu-ralitat.
-
9TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
BAIX
CIN
CA
En el TdF de febrer Esteve Betri ens parlava de la seua
in-fantesa, i evocava com lany 68 sestableix, amb la famlia, al
car-rer de les Carolines, del barcelon barri de Grcia davant
perdavant de la gaudiniana casa Vicens. No crec que fos
casualitatque lEsteve ans a raure en aquest carrer; tothom t
presentsaquestes declaracions de Jess Moncada: Si tens algun
problemanoms cal que et plantis a qualsevol carrer de Grcia i
cridis Me-quinensa! Segur que se tobrir alguna porta. Precisament,
enel mateix carrer de les Carolines, recordo com hi havia una
ad-ministraci de finques anomenada Fincas Borbn un inequvoccognom
mequinens. Certament, el barri de Grcia fou un delslloc emblemtics
de lemigraci mequinensana, la qual adquirel seu punt lgid lendem de
larmistici de la Primera GuerraMundial: moltes mines van plegar i
fora mequinensans hague-ren demigrar. I si b aquell fou el moment
mxim de lemigra-ci mequinensana cap a Barcelona aquesta no sestronc
mai deltot i conegu una certa revifalla en la segona meitat dels
anys sei-xanta, malauradament arran del negament de lantiga vila;
comens mostren tant lEsteve Betri com en Jess Moncada i lesseues
respectives famlies, tots dos esdevinguts graciencs da-dopci.
Lemigraci de les terres de Ponent en sentit ampli cap a
lametrpoli barcelonina ha estat una constant histrica. Sense anarms
lluny, la meua via nascuda al poblet de Foradada (La No-
guera) tamb va fer cap a Grcia; hi an a servir i,
finalment,sestabl en una casa que li lleg una tia seua vdua dun
gracienc, situada al carrer Aulstia i Pijoan, al costat de la casa
Vicens.
Lescrit den Betri ens retrotrau als orgens i al mn perdutde la
infantesa, dos constants recurrents en molts escriptors, co-menant
pel nostre Moncada. Un mn on els infants tenien elsseus santuaris i
llocs secrets, com la Casa Vicens en el cas de Be-tri, a la qual
com ell mateix ens explica accedia damagat ambels seus companys de
trapelleries i on, premonitriament, hi ha-via una mena de cova
literria, constituda per la redacci deCavall Fort, que hi tenia la
seu... Llocs secrets i daprenentatge,diferents en cada cas per
essencialment semblants i parallels,tot i la distncia geogrfica. No
pel que fa a mi en aquell temps,perqu aquells llocs parallels no es
trobaven gaire lluny al bar-ri de les Corts. El meu equivalent de
la casa Vicens era lanti-ga fbrica del Vitriol, situada a lactual
avinguda Tarradelllason ara hi ha uns blocs den Nez, plena
dantigues xemeneiesde ma tombades i restes de naus amb un terra
groguenc i sul-furs, vestigi de lantiga activitat industrial, on
tenem els nos-tres caus secrets i posvem en perill la nostra
integritat fsica; itamb altres fbriques i llocs abandonats del
districte amb ca-racterstiques semblants, ara devorats per
lactivitat immobili-ria. Memries, orgens, enyorats mons perduts
dinfantesa... Elriu de la vida
Memries, orgens // Joaquim Torrent
ESTAMPES RIBERENQUES
diuen, per que ells reconeixen noutilitzar, amb la seva
corresponentimatge. En aquest cas, el professoratpretn recuperar
part daquest vo-cabulari perdut.
Amb tot aquest material shaconfeccionat un mural que vol
re-presentar els pobles de la nostrazona, omplint-lo de dites i
cantare-lles que ells mateixos han recollit ales diferents
poblacions de la co-marca del Baix Cinca, don proce-deix el nostre
alumnat.
El grup de 2nB, bilinge catal, ha
participat en la realitzaci del ttolde lexposici, que han
relacionatamb el tema de geometria plana queestant treballant en
aquests mo-ments a laula, s per aquesta raque totes les lletres
soriginen par-tint duna circumferncia plana.
En tot moment, sha intentat bus-car la implicaci de tothom amb
le-laboraci dun mapamundi, elabo-rat pels alumnes de 4t dESO
bilin-ge catal, en el qual es podran si-tuar geogrficament les
llengespresents al nostre centre educatiu.
Des del Departament de Catalde lIES Bajo Cinca ens hem
volguttamb afegir a celebrar aquest dia,mitjanant el
desenvolupament dal-gunes activitats per destacar la im-portncia i
respecte a totes les llen-ges. Parlant de la llengua maternade
cadasc, de la nostra prpia llen-gua, com a part de la nostra
identi-tat com a persones, i que com a tal,ha de ser conservada i
respectada.
Partint de la celebraci daques-ta jornada, sha treballat el tema
alaula amb els alumnes de catal detots els cursos, reflexionant i
analit-zant sobre les diferents llengesque estan presents al nostre
centre,cercant informaci del terme llen-gua materna i explicant qu
re-presenta per ells.
Tamb sha fet lectura de textos ipoemes dels autors aragonesos
Je-ss Moncada i Desideri Lombarte,que fan referncia a la nostra
llen-gua i, que ens han servit per fer unapetita recerca de lxic
esmortet, ela-borant cartells amb paraules escri-tes en catal que
els seus iaios
Exposicisobre el Diade la LlenguaMaternaLOLN GUIRAL
Dia de la Llengua Materna a lIES Bajo Cinca// DEPARTAMENT DE
LLENGUA CATALANA IES BAJO CINCA
-
10
Pregunta. Quan de temps fa queprepareu aquest repte
solidari?Resposta. Tot va comenar fagaireb sis mesos, quan
EnriqueBadia em va ensenyar amb un dp-tic el recorregut del GR-261.
Em vaproposar fer-lo sencer i a partir da-ll va comenar laventura.
P. Quin es lobjectiu del Repte Soli-dari GR-261?R. El repte t tres
objectius princi-pals. El primer, recaptar fons per ala investigaci
contra el cncer in-fantil. El segon, donar a conixer laComarca del
Baix Cinca i els seuspaisatges i finalment s un repte es-portiu ja
que shavien de recrrer90 kilmetres, amb 4.910 metres dedesnivell,
en tan sols un dia.P. La prova va tindre lloc dissabte19 de mar.
Pots contar-nos com vaanar?R. La sortida va ser a Mequinensa,a les
9 del mat i larribada a la po-blaci de Chalamera dEnrique,Jordi i
Ral vora les 10.15h; en elmeu cas, vaig trigar una hora ms.Vam
recrrer tot el GR-261 que es
va crear fa uns anys a la nostra co-marca i que passa per
Mequinensa,Torrent de Cinca, Fraga, Vilella,Ballobar, Ontiena i
Chalamera. Elproblema ms important va ser lameteorologia perqu va
estar plo-vent tota la nit dabans i tot el diadel repte, aix que
les condicionsdel trajecte van ser molt dures per-qu hi havia molt
de fang i laiguano va parar de caure. Aquestescondicions no eren
ptimes peruna prova deixes caracterstiques iper aix larribada a la
meta s vaallargar una horeta sobre el tempsprevist. Finalment, els
quatre vamarribar i vam aconseguir el repteesportiu, recrrer els 90
km delGR.P. Ho vau passar malament?R. Com he dit abans les
condicionsmeteorolgiques eren especials, i elfang ho feia tot ms
difcil. Per lagent no va deixar danimar-nos iaix ens va donar molta
fora pera continuar. Jo a partir de Fragavaig comenar a tenir
problemes f-sics, em vaig quedar sol enrere i em
pensava que no arribaria a Chala-mera. Per els nims de la gent
queens esperava a les diferents pobla-cions i dels propis companys
ensvan ajudar a arribar a la meta. Vaser tot molt emotiu.P. La gent
us animava pels pobles,
per tamb nhi haviaque corrien amb vosal-tres? R. S, va estar
molt b. Acada poblaci hi havia unpunt marcat i all estavenles
persones de lAECC,els amics del Club dAt-letisme, familiars i
unpunt davituallament. Elclub ciclista i lassociaciLo Branquil
havien da-
companyar-nos tamb, per vananullar les sortides a causa del
mal
temps. Tot i aix, gairebtot el cam va haver-hi ungrupet de 15 o
20 corre-dors que feien compa-nyia.P. La novetat tecnolgicatamb va
estar present a
REPTE SOLIDARI GR-261, MOLT MS QUE UN REPTE ESPORTIU
El primer repte s recaptar fons per la// ROSA ARQU
Jordi Puch, Guillem San Martn,Enrique Badia i Ral Batista,
qua-tre atletes de Fraga, han estat pre-parant una prova molt
interessanti amb diversos objectius, tant soli-daris com esportius.
Es tractava, du-na banda, dun repte esportiu queconsistia en
recrrer els 90 kmque conformen el GR-261 amb elsseus 4.910 metres
de desnivellacumulat en tan sols un dia. Per estractava tamb dun
repte solidariperqu es pretenia recaptar 1 percada metre de
desnivell existent, sa dir, un total de 4.910 que es do-naran a
lAssociaci EspanyolaContra el Cncer (AECC) per a la in-vestigaci
contra el cncer infantil.
La prova va tenir lloc el dia 19 demar, dissabte, un dia on la
soli-daritat i lesfor dels corredors vacompensar el mal temps que
feia.Guillem San Martn ens fa un resumdaquest projecte.
DESQUERRAA DRETA: RalBatista,Guillem SanMartn, JordiPuch
iEnrique BadiaGUILLEM A. SAN
MARTN
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
ENT
REV
ISTA
les condicionsdel trajecte vanser molt duresperqu hi haviamolt
de fang ilaigua no vaparar de caure
els nims dela gent ens vanajudar a arribara la meta.
-
11
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
ENT
REV
ISTA
a investigaci contra el cncer infantilla cursa?R. S, la gent
podia seguir-nos en di-recte, grcies a una aplicaci, i aixsabien
quan passvem exactamentper cada poblaci i on estvem entot moment.
Daquesta manera siens passava qualsevol cosa estvemlocalitzats.P.
Ara el repte esportiu ja sha acon-seguit, per queda el solidari?
Enspodries contar com va? R. S, lobjectiu s aconseguir els4.910 i,
de moment, anem b per-qu hem superat els 3.100. Alnostre web es pot
veure levoluci.Moltes donacions sn collectives iaix per nosaltres
tamb s impor-tant perqu dins dun mateix grupsn diverses les
persones que handonat diners, per exemple als cen-tres escolars.
Tamb hi ha particu-lars i empreses que han fet dona-tius, tant al
Club dAtletisme, coma lAECC, com a les urnes que esposaven el dia
de la cursa a les di-ferents poblacions. Suposem quequan tot
estigui afegit, la quantitatpujar ms. P. Guillem, sabem que el
repte en-cara no sha acabat. Podries expli-car com pot collaborar
la gent quehi puga estar interessada? R. Hem decidit mantenir el
repteoperatiu encara un parell de mesos,les donacions es poden
continuarfent per les vies habituals: el webwww.gr261.info, al Club
dAtle-tisme Fraga - Baix Cinca i alAECC. Ara ens queden prop de60
dies per aconseguir el repte eco-nmic i segur que entre tots hi
arri-barem. P. Si vols recordar les adreces delweb i del facebook,
les difondremdes de les nostres pgines: R. Web:
http://www.gr261.info/Facebook: Reto solidario Gr-261P. Hi haur
Repte Solidari 2?R. No ho s, ara ens hem de recu-perar de lesfor
que hem fet peraquest. Hem hagut de fer moltspreparatius, moltes
reunions imolta coordinaci amb un bonnombre de gent. Ara volem
gaudir
del moment. Descansarem i msendavant ja pensarem!
P. Vols dir alguna altracosa?R. Vull felicitar a totesles
persones que shanimplicat en el repte: lagent de les poblacions,les
empreses patroci-nadores, la gent de
lAECC, Protecci Civil, els Ajun-
taments, la Policia Local de Fraga,la Creu Roja, el C.A.
Fraga-BaixCinca... El Repte lhem guanyat entre tots!ens queden
prop de 60 diesper aconseguir elrepte econmic
DALT: Participants, familiars i voluntaris Repte Solidari
GR-261. BAIX: Sortida de la carrera GUILLEM A. SAN MARTN
Web:www.gr261.info
Facebook: Reto solidario Gr-261
-
12
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
LLIT
ERA Festes dhivern. Msica i mondongo
// JOSEFINA MOTIS
el seu temps i laprofi-tament posterior da-questes
construccionstan slides.
Al programa de lafesta dhivern hi anavael record de la
bene-dicci dels animals cavalls i domstics i lapujada a sant
Sebasti,on ara es pot arribar aprop amb vehicle, i ones fa un
convit de pa-nad i moscatell.
A Albelda lassocia-ci El Magr i la deMossos i Carreters cui-da
amb molta dedicacila conservaci de lestradicions, les festes
desempre, a ms el dia de la collita i elde la sembra. Organitzen
les festesamb aquestes associacions lAjun-tament i el Centre
Cultural LaAbadia (Biblioteca).
La Festa del Tossino t un gran re-coneixement tamb fora del
poble,i molta animaci. Hi assisteixenms de cinc mil persones
procedentsde diferents punts. Es recorda elmondongo i tots el bons
productesdel tossino. A ms, es convida els as-sistents als pats del
dia amb aquestproductes. Una gran feinada pels or-ganitzadors, de
la qual nestan moltsatisfets.
Aquesta Festa del Tossino es fa eldarrer diumenge de gener per
ser di-ferent i a part de la de Sant Vicent.
Passades les festes nadalenques,que es viuen com a universals
arreudel mn; de motius religiosos es pro-jecten en motivacions
socials, derelaci, de tradici, de consum i deregals.
Al gener a cada poble hi ha cele-bracions, tamb amb motius
delsantoral que, encara que no hi hagisolera de prctiques
religioses,sants que encaixen amb lambient,les necessitats humanes
i les tradi-cions estan molt arrelats.
Al meu poble Albelda, sant An-toni era venerat com a protector
delsanimals. En una societat agrcola, enla que els animals de
treball i les se-ves cries suposaven la manutencide les
famlies.
Sant Sebasti, per estar lermita altossal que toca al poble, era
dex-cursi i romeria pujada amunt; unaveneraci tradicional en qu
semprehi havia resposta i un motiu per ar-reglar el carrer de
pujada abar-rancat per la pluja.
Sant Vicent, festa major del poble,sempre ha estat sonada; amb
bonesorquestres de renom, missa cantada,concert, ball i bons
menjars. Entemps passats, amb un bon cinemai alguns anys amb
espectacles tea-trals. Actualment es fan ms expo-sicions, firetes i
activitats infantils.
Enguany va agradar molt la xar-rada i exposici sobre les voltes
a laLlitera; un estudi fet per Laia Brua-lla dAlcampell sobre poca
imtode de construcci, la utilitat en
Teresa Ma Miravet (Cubelles, 1865-Perpiny, 1939) // M. Llop
DONES
Fou una mestra, editora, periodista i escriptora amb el
pseu-dnim de Soledad Gustavo, filla dun republic federalista
pro-pietari de la Fonda Jard, molt coneguda a Vilanova i la Gel-tr.
Estudi magisteri en una escola de lliure pensament i pro-bablement
fou la primera mestra laica dels anarquistes. Tam-b don conferncies
amb Anselmo Lorenzo i daltres in-tellectuals. En aquell temps era
un escndol que una mes-tra, soltera, viatgs per Espanya i dons
conferncies. Casa-da amb Joan Montseny Carret, mare de Federica
Montseny.A Reus, el matrimoni van obrir una escola laica i mixta
enla dcada de 1890. En 1897 van haver de fugir cap a Londres,degut
a lacusaci de complicitat del seu company en la-temptat del Corpus
Christi de Barcelona en 1896. Al cap dun
any, van tornar a Espanya i van crear La Revista Blanca,
con-siderada com la publicaci ms important del moviment ob-rer
espanyol; Teresa en va ser la directora i administradora,tant de la
primera etapa (1898-1905) com de la segona que si-nici el 1923 fins
a la Guerra Civil. A Madrid, particip en uncicle de conferncies a
lAteneo de Madrid, sobre la SocietatFutura, en defensa de les idees
anarquistes. En el II CertamenSocialista de Barcelona (1889)
present el treball anomenat:El amor libre. El 1899 va publicar
Tierra y Libertad. Va par-ticipar activament en els esdeveniments
de lpoca: SetmanaTrgica de Barcelona, fundaci de la CNT, el 1910,
fundacide la FAI el 1927... La vida de Teresa Ma va estar dedica-da
a la difusi dels ideals demancipaci i llibertat.
Parallelament se celebra la FiradArtesania, i les firetes que
sins-tallen fan el seu agost i donen ani-maci.
Al febrer, el dia 5 s Santa gue-da, festa de les dones, tamb ben
ce-lebrada.
Les festes de Carnestoltes, tanvistoses i especials; amb rua,
ani-maci infantil al Pavell i berenar.
El 4 de mar hi va haver una reu-ni on es convocava a les
associa-cions, la Comissi de festes de lA-juntament i a totes les
personesque van voler participar-hi, per or-ganitzar una Comissi de
Festesrepassant les darreres celebracionsi fent projectes per a les
properes.
Festa delTossinodAlbeldaORIACH FOTGRAF
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
RIB
AG
OR
A
13
Encara que no sc ni neurleg ni filsof i escric, doncs, demanera
intutiva, tinc el convenciment que la memria estfeta, en un primer
nivell, dimatges i de sensacions. Recordo,per exemple, els
paisatges de la infantesa, com el de la Barce-lona grisa del
tardofranquisme, el poble abans de la transfor-maci del darrer ter
del segle XX, la Vall dAran sense hotelso els boscos, de pertot,
menys atapits per ms humits que elsdara. Pel que fa a les
sensacions sn sobretot les olfactives,crec, les que predominen
sobre les altres. Lolor dhumitat delbarranc i del portal de casa,
la sentor ofenosa de corralines ifemers o la flaire dels carrers
nets en acabat de ploure... I, lestardades destiu o potser a
boqueta de nit, laroma de lestrumfes fregint a la paella, amb el
tap-tap (ac, sensaci audi-tiva) de batre els ous eixint de les
finestres obertes de totes lescases.
Per la resta, la memria s narrativa. Ens fem la nostra his-tria
a partir de les paraules, i ens lexpliquem a nosaltres ma-teixos.
Bastim un discurs coherent i molt triat, on eliminemall superflu i
tot all que no volem recordar, perqu la me-
mria s, per damunt de tot, selectiva. Al final, el que ens
enresta s una autntica narraci interioritzada. El ms trgicde tot s
que, quan desapareixerem, desapareixer amb nosal-tres tota eixa
narraci i, amb ella, tota la nostra memria i elque hem conegut.
Se nha anat el pare, a punt de fer els 99 anys. Els meus
sen-timents davui sn estrictament privats, per nhi ha una partque s
de transcendncia collectiva, de petit drama per a lahumanitat. Ell
va nixer abans de la Revoluci russa, durantla Gran Guerra, i
semporta, doncs, un segle de la memria deCamporrells i de
Barcelona, de Catalunya, dArag i destaEuropa convulsa (que,
paradoxalment, en t tan poca, de me-mria). No s pas si hi ha cel o
Camps Elisis, en tot cas, elsque el vam estimar guardarem per
sempre els seu record. Arab, si nhi ha, de cel, de ben segur que ja
shi haur retrobatamb els que van marcar la seua existncia. Amb els
ancestres,sos pares i sos germans. I sobretot amb la mare, amb ma
mare.Desprs danar-la a trobar, haur eixit a buscar al Sidret, pera
anar al caf celestial a jugar a cartes.
Memria // Ramon Sistac
TOT ENSENYANT LES DENTS
LArxiu Gavn, un pou de saviesa// GLRIA FRANCINO
LArxiu Gavn fundat per Josep M.Gavn i Barcel, un entusiasta
delcolleccionisme, ha fet un inventaridedificis religiosos per tota
Catalunyai tamb inclou les poblacions de par-la catalana, com lAlta
Ribagora.
Fa uns anys el seu arxiu va ser tras-lladat al costat del
Monestir de lesAvellanes (Lleida) a crrec de JosepSansalvador,
entre daltres. All shipoden trobar des destampes reli-gioses,
recordatoris, textos escrits,fins fotografies de molts indretscom
esglsies i ermites, avui ja des-aparegudes pel progrs o la
negli-gncia de les institucions o passivi-tat dels ciutadans.
Quan repasso el llibre destinat alAlta i Baixa Ribagora,
madonoque alguns daquests llocs, abans edi-ficats i datats amb les
seves coor-denades, avui ja noms sn runes; sper aquest motiu que la
feina fetatant per Gavin com Sansalvador icollaboradors resulta tan
profitosa,entranyable i necessria. Hem da-grair el treball dut a
terme i el queencara els queda per fer.
Aquest estiu vaig tenir locasidassistir a la VI Jornada cultural
Co-neix la Terreta, on persones comLlus Coloms ens va parlar
deEsglsies, ermites i capelles de la
Terreta, 1000 anys dhistria, onvam veure com la major part
delleso b han desaparegut, altres estan encondicions deplorables i
algunesaltres es conserven grcies sobretota alguns vens. Tamb Josep
San-salvador va explicar La descober-ta de lesglsia de Santa Bella
dOr-rit, desprs de lestudi i linters derecercar ermites amb
histria, elseu olfacte dinvestigador, amb las-sessorament dun
informant, el vaportar al lloc originari on es troba-va aquesta
esglsia. Aquest nom ami ms familiar, tot i la seva antigor,ja que
el tenim citat al Cartoral dA-la, del qual fa 1210 anys que tenimel
seu primer document, datat entreels anys 806-814:
Sancta Bella, Sancta Vella apareixdatat al maig de 958 in castro
Or-ritense [...] in loco ubi dicitur adSancta Bella (COR. D. 118;
AB. D.173; SER. D. r. de Lot. y Rob., p. 306)i maig de 958 in
castro Orritense,in loco que dicitur Sancta Vella(COR. D. 119; AB.
D. 174).
A la Torre hi ha la partida Font deBella, amb trossos i la font
del ma-teix nom, segurament de dona Bella,Belga. Altres topnims que
podrienestar relacionats amb aquest sn lapartida dels Masos de
Tamrcia
anomenada Mirabella o Miravella(Vilavella) i a Orrit existia
CasaTarrobella, igualment al Castellet en-cara hi sn els de
Tarrobella.
Llocs propers que han desapare-gut i apareixen al volum 2 de
lIn-ventari desglsies sn Sant SernidAulet, lesglsia parroquial
deSant Climent del poble caigut dAu-let, la capella del pont de
baix de So-peira, Sant Gregori, segons lArxiuGavn, avui
desapareguda, podriaser de Sant Esteve, ja que la font atocar del
riu i del lloc on estaven lesrunes daquesta capella es diu aix?I
tantes daltres... que deixem per aun altre article.
La Font deBella (LaTorre de
Tamrcia)GLRIA FRANCINO
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
CU
LTU
RA
14
ritzons mequinensans, aix com elsseus tipus humans sn
elementsfora constants en Moncada, junta-ment amb imatges punyents
i sat-riques declesistics, inspirades n-tidament en Francis Bacon,
pintor decossos torturats i descompostos, quearriba a captar
lessncia ms ntimai trgica de lsser hum.
Com ja sha apuntat, lobra pls-tica de Moncada completa
admira-blement la seua obra literria, la qual
ens la fa ms comprensiva, tot con-formant alhora un conjunt
insepa-rable, un conjunt sempre fidel a lesarrels mequinensanes, al
capdavalla una terra i a uns homes determi-nats, en una visi, per,
de trans-cendncia i abast universals.
Lobra plstica de Moncada,si b no arriba al nivell dex-cellncia
de la seua producciliterria, no per aix deixa detindre inters i
qualitat, a ban-da que tamb ens serveix pera poder interpretar
millor lho-me i el seu llegat.
Els seus quadres i dibuixosdenoten una variada influnciade les
diverses avantguardes,per especialment del surrea-lisme i, com no
podia ser dal-tra manera, de lanomenat re-alisme mgic pictric, del
qualel mxim representant fouMagritte. Ambds movimentsfonamentats en
la fantasia, elmn onric i la paradoxa, tot ique el segon
incorporava mselements realistes, que con-trastaven amb detalls
m-gics. s evident, doncs, ungran parallelisme amb lobraliterria de
Moncada, qui tam-poc fou ali al cubisme ni alcorrent representat
pel grup Dau alSet, inspirat en el surrealisme i en elmagicisme
plstic, que acab de-sembocant en linformalisme, llevatla figura
allada de Joan Pon, quees mantingu bastant fidel al sur-realisme
inicial i que influenci cla-rament Moncada, com es fa
evidentsobretot en les seues figures com-postes delements orgnics i
geo-mtrics.
Igualment, els paisatges i els ho-
Pintures de Jess
Moncada
Lobra plstica de Moncada, anlisi i interpretaci (i III)//
JOAQUIM TORRENT
Crida de collaboraci a Styli locus
Pensem dedicar els propers tres nmeros a la literatura del
jo:memries (estiu 2016), carteigs (hivern 2017) i dietaris (estiu
2017),tres gneres literaris dels qual tenim pocs exemples entre
elsescriptors en catal de lArag. Es per aix que demanem que
ensenvieu textos daquests tres gneres, tant de propis com daltri
penseu que els arxius, pblics i privats, en poden guardar
prouexemples. Dedicarem les tres primeres planes dStyli locus a
aquestestemtiques, i reservarem la quarta plana per a poesia i
prosa que ensfeu arribar.
Consell de redacci dStyli locus. Abril 2016
-
15
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
TEM
A D
EL M
ES
fer amb molt desfor. Avui, feli-ment, a la Llitera i el Baix
Cinca, lapresncia del catal en els centresdensenyament s
inqestionable iles tensions en aquest sentit, a dife-rncia del que
encara passa en altreszones, estan totalment superades,afegeix Pep
Labat. Aquest professordInstitut rememora: jo vaig seralumne de la
Carme en aquells pri-mers anys de lautonomia i recordoque calia
molt coratge per fer el queella feia perqu lambient era molthostil.
De vegades, en acabar les clas-ses, algun alumne la va
acompanyarperqu no ans sola pel carrer.
Tcnic de Cultura del Govern dArag
Qualsevol que al llarg dels ltimstrenta anys hagi estat
interessat perla promoci de lArag trilinge hasentit parlar de la
professora Alcover,encara que no hagi tingut el gust detractar-la
personalment. La seva for-maci professional va comenar a
laUniversitat de Saragossa on va ob-tenir la Llicenciatura en
Filosofia iLletres, Secci Filologia Romnica(1974). El 1987 va
aconseguir el ttol
de Mestre de catal, expedit per laUniversitat Autnoma de
Barcelona.
Per la trajectria professionaldAlcover est lligada a
ladminis-traci autonmica dArag, des delprimer Govern presidit pel
socialistaSantiago Marraco. Primer, de 1984a 2001, com contractada
laboralfixa per lExecutiu autnom i des-prs, a partir de 2001 fins
al present,com a funcionria de carrera del Cosde Funcionaris
Superiors al servei dela mxima instituci aragonesa. En-tre els
escassos mitjans materials ihumans que lAdministraci ara-gonesa ha
dedicat a limpuls de lesllenges histriques i minoritries dela
comunitat, i sempre enmig de nopoques polmiques, tensions, aven-os
i retrocessos, Carme Alcover harepresentat el paper duna
tcnicadedicada a desenvolupar la sevaprofessi al servei de la
ciutadaniades del Govern. El bibliotecari i ar-xiver municipal
dAlcanys, Jos Ig-nacio Micolau Adell, catalanoparlantdel
Matarranya, el reconeix aix:Carme Alcover sempre ha estat enla
lluita a favor del catal a Arag.Potser no amb tot lxit que
moltshagussim desitjat, per sempre haestat aqu i segueix
estant-hi.
Lensenyament del catal a les es-coles s fonamental per a
consolidarla llengua inicial de ms de 70.000aragonesos. A aquesta
tasca, ingra-ta en moltes ocasions, ha dedicat laseva vida
professional la filloga ara-gonesa Carme Alcover (Massali,1952),
distingida amb el Premi Fran-ja 2015. Durant ms de 33 anys ellaha
estat sempre darrere de lorga-nitzaci dun seminari per a
pro-fessors de catal, iniciadora de la Pri-mera escola dEstiu o de
qualsevolregulaci institucional lingstica aArag. Va ser la primera
professo-ra de catal a Fraga i s tinguda coma pionera de
lensenyament de i encatal.
Carme Alcover no es creu me-reixedora de cap premi. Noms hefet
el que havia de fer, com a pro-fessional, afirma amb
naturalitat.Per a ella, la llengua s el patrimoniimmaterial ms
important que hemheretat dels nostres pares. Tenim ten-dncia a
valorar ms el material, allque es quantifica econmicament.Per el
nostre major patrimoni slimmaterial, el cultural, intellectu-al o
espiritual. I aqu ocupa un llocprimordial lidioma.
La filloga de Massali va co-menar la seva trajectria com a
pro-fessora a Fraga, poblaci a la qualella t per la locomotora en
la in-troducci de lensenyament reglatdel catal a les escoles
dArag.Tot i les dificultats, el llavors conse-ller dEducaci, Jos
Bada, es va pro-posar regular lensenyament de lallengua inicial de
les poblacions ca-talanoparlants de la Franja i elbra executor i
material de les dis-posicions poltiques o institucionalsreconeix
Pep Labat, exalumne de lafilloga i que ha recolzat la propostade la
seua candidatura que van feramics i simpatitzants de lICF al Pre-mi
Franja, Cultura i Territori.
Van ser temps difcils i la intro-ducci del catal a les escoles
es va
Carme Alcoveramb el seumarit Antonioi Pasqual Vidala
MassaliMARGARITA CELMA
Carme Alcover, pionera de lensenyament del catal a lAragLa
filloga de Massali, Premi Franja 2015, ha dedicat la seva vida
professional
a consolidar un patrimoni immaterial heretat dels nostres
pares// RAMN MUR
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
AR
AG
16
Lorenzo Cebollero Ciprs va mo-rir el passat 6 de mar a Osca als
83anys.
Era membre dhonor del Conse-llo da Fabla Aragonesa per laseva
valuosa contribuci a la digni-ficaci, conservaci i s literari
delaragons.
El 2009, amb 78 anys, va publicarel llibre A bida en a montaa,
un ex-tens poemari descriptiu, de ms de6.000 versos, escrit en
aragons po-pular. La vida quotidiana i els tre-balls, els oficis i
les eines, els jocs, fes-tes i tradicions apareixen reflectitsen el
volum tal com els va conixeri viure lautor a la meitat del
segleXX.
Segons lopini dels experts, estracta dun gran fresc de la vida a
lamuntanya que representa un im-portant testimoni personal, en
for-ma de coneixements antropolgicsi etnogrfics transmesos a les
jovesgeneracions, aix com el rescat i ladignificaci de laragons de
lazona.
Lorenzo Cebollero Ciprs, escriptor en aragons// JAVIER
ORTEGA
del Departament dEducaci i Cul-tura del Govern dArag.
Lorenzo Cebollero va confessarllavors que abans baixvem a Oscai
es reien de la nostra forma de par-lar, i ara s al revs, el volen
recu-perar. A mi em sembla molt b.
Aqueix llibre era lampliaci dunaltre que Lorenzo Cebollero va
pu-blicar anys abans titulat As cosasdos tiempos dantis ms en
Arguisi a redolada.
Algunes de les cobles les va pu-blicar durant 24 anys en el
progra-ma de festes dArguis, el seu poble,on va anar a escola fins
als 13 anys.Desprs es va dedicar a les tasquesdel camp fins als 30,
quan va veureque amb quaranta ovelles i quatrecamps ja no es podia
viure.
Llavors va baixar a Osca, on vaformar una famlia i va treballar
enuna empresa del metall fins a la sevajubilaci. Fins que em vaig
jubilarno em vaig posar a escriure perqutenia altres pensaments i
una altrafeina. Tampoc em van instruir peraix, jo he escrit el que
he anat apre-nent en el curs de la vida , va de-clarar en la
presentaci del llibre.
Ho escrivia tot a m, i un dia vaportar les seves cobles al
Conselloda Fabla Aragonesa, els va agradari ho van editar amb la
collaboraci
La poetessa cordovesa ElenaMedel i el percussionista i
directordorquestra madrileny Andrs Salatvan ser guardonats ahir ex
aequoPremis Fundaci Princesa de Giro-
Els premis Princesa de Girona es proclamen per primera vegada
des de fora de Catalunya// MRIO SASOT
que hagin destacat per la seva ca-pacitat emprenedora amb
projectesinnovadors en diferents camps so-cials i del saber.
A ms del de les Arts i les Lletres,la Fundaci Princesa (abans
Prn-cep) de Girona, comprn les cate-gories de Social, Empreses,
Investi-gaci Cientfica i entitats. Tots ells se-ran proclamats
successivament endiferents ciutats espanyoles.
Elena Medel ha estat reconegudaper la seva preco i brillant
trajec-tria com a poeta, que imprimeixtranscendncia a una
quotidianitatcompartida amb la seva generaci.
DAndrs Salat, el jurat nha des-tacat la seva qualitat tcnica i
mu-sical i les seves iniciatives per acos-tar la msica a pblics
molt diferents,aix com la seva projecci interna-cional.
na de les Arts iLletres 2016,en un acte p-blic que va te-nir
lloc al Patide la InfantadIbercaja, aSaragossa.
La Junta Di-rectiva da-questa Funda-ci ha decidit,per
primeravegada en laseva histria,desplaar elsactes de con-
cessi daquests premis fora de la lo-calitat catalana que els dna
el seunom. Aquests guardons busquenreconixer la trajectria de
jovesdentre 16 a 35 anys i a una entitat
LorenzoCebollero
CiprsVCTOR IBEZ /
DIARIO DEL ALTO
ARAGN
Elena MedelIIMANLITERATURA.
FILES.WORDPRESS.COM
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
GA
LER
IA D
E PE
RS
ON
AT
GES
17
Amb motiu de la celebraci dun acte de reconeixement a do-nes
vctimes de la violncia exercida per mascles de lespcie hu-mana,
lAjuntament de Barcelona public el proppassat mes denovembre una
nota de premsa en qu informava que la regidoradel Districte
dHorta-Guinard, Mercedes Vidal, presidir el Do-nanatge que
organitza el Consell de les Dones dHorta-Guinar-d a les dones
Vctimes de la violncia masclista.
Ls del neologisme donanatge va despertar en aquell momentuna
lleu onada destupefacci en diverses persones assenyades(lingistes i
gent de la lletra, bsicament), onada pblica que enles darreres
setmanes daquest plcid hivern de 2016 ha reviscolat,dalguna manera,
en veu de la lingista Carme Junyent i de les-criptor Quim Monz.
Sembla que poques persones han ents queladministraci municipal de
Barcelona no ha fet altra cosa quemanifestar-se poticament, tal com
ja apuntava el poeta GuillemViladot quan assenyalava que Noms el
DOG / i els poetes / vio-lenten el sentit / natural / de les
paraules. Aquesta reflexi delsenyor Viladot va motivar-me la
publicaci el juliol de 1999 du-na columna al desaparegut setmanari
tortos LEbre intituladaLectures poeticoadministratives i que feia
aix: [...] Que els poe-tes siguen, en algun moment o altre o de
manera sistemtica, fos-
cos i un pl transgressors de la sintaxi i la semntica
normativesja se sap: ho du lofici i, a ms, en tenen perms [...];
per que latransgressi sistemtica siga obra dels administradors s
cosa queja no t perd de Du. O potser, ingenu de mi, vaig errat del
toti els redactors de ladministraci sn una colla de ferotges
poe-tes submergits que han trobat un cam insospitat per donar a
co-nixer la seua ingent obra? Si fos aix, que no mestranyaria
gens,ja sabeu, poetes darreu: entreu, tan prompte com us siga
possi-ble, a ladministraci perqu, a ms dun sou segur de per
vida,podreu veure publicats els vostres textos ms experimentals i
trans-gressors. Aix s, lamento haver-ho de dir, ning tret, potser,
delperspica farmacutic dAgramunt no se nadonar...
Ai llas, certament gaireb ning no se nha adonat el cas de
do-nanatge; sembla mentida que gent lingsticament assenyada nohaja
sabut veure que, finalment, els poetes i les poetes ms au-daos i
audaces no noms els poca-soltes i les poca-soltes, quetamb han
culminat la conquesta de ladministraci de la capi-tal del pas.
Estiguem atents/atentes: sospito que encara veuremcoses ms
sorprenents, poticament parlant, sorgides de les mentsde ferotges
poetes transgressors i transgressores infiltrats i infil-trades en
ladministraci municipal; i supramunicipal.
Donanatge // Esteve Betri
U12
LAntnio va nixer a Fraga en elstemps turbulents de la Guerra
Civil.Sa mare va quedar viuda i va pujarels tres germans amb moltes
difi-cultats: primer a Barcelona, on sha-vien desplaat com a
refugiats, idesprs de retorn a Fraga, un camacabada la guerra.
LAntnio vaaprendre lofici de pintor i va tre-ballar a sou fins a
fer-se autnom.Amb el temps obriria Pinturas Qui-bus, un negoci de
pintures, ferrete-ria i drogueria, que va acabar de de-finir el seu
perfil de comerciant.
En la seua inquieta joventut, lAn-tnio va trobar refugi en
lEsglsia.Va entrar a formar part dAcci Ca-tlica aspirant a seguir
els models delcristianisme i aviat va esdevenirmembre dels quadres
dirigents, en-cara que sempre des duna posiciaperturista dins del
sector antifran-quista. Tanmateix, va descobrir quelEsglsia, si ms
no en aquells anys,tamb era repressiva, i sen va apar-tar.
En els darrers anys del franquis-me i desprs en la Transici,
encaraen la clandestinitat, es va vincular alsocialisme, primer com
a membre
del Partido Socialista deAragn, on va entrar encontacte amb
persones demolta vlua, com Francis-co Beltrn, Emilio Gastno
Santiago Marraco, i queli va donar loportunitatde conixer
lextraordina-ri Tierno Galvn. Amb laintegraci del PSA en elPSOE,
Quibus va conti-nuar formant part de lexecutivaprovincial com a
representant de lacomarca del Baix Cinca. Tanmateix,com li havia
passat abans amb lEs-glsia, va mantenir sempre una po-sici crtica,
contrari a la disciplinadoctrinria de partit. De fet, Quibussegueix
sent fins avui en dia militantsocialista, en segona lnia per
sem-pre com una veu respectada i es-coltada dins de lagrupaci.
Com a regidor de comer en lA-juntament de Fraga en les
primereslegislatures socialistes, Quibus va tre-ballar per fer de
Fraga un centre co-mercial de referncia comarcal pro-movent la
campanya Fraga mscerca.
La botiga de Pinturas Quibus
Antonio Quibus Rosanes,comerciant// CARME MESSEGUER
sha traslladat a un lloc ms cntricde la ciutat transformada en
QuibusBrico, un establiment especialitzaten les diverses branques
del brico-latge que ara regenten els seus fillsAna i Gustavo. Les
altres dos filles,Mar i Montse, treballen com a do-cents.
Des que es va jubilar, i havent fetfront a una malaltia, lAntnio
es de-dica a llegir i a escriure: la lectura delEvangeli li dna pau
interior iadrea cartes a dirigents espiritualsi poltics manifestant
les seues in-quietuds i reflexions.
A lAntnio, que ens va deixar pocdesprs que mentrevists amb ell,
inmemoriam.
Quibus en la celebraci del seu 75aniversari IRENE BOLLIC
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
PAS
OS
CA
TALA
NS
18
Perqu s el meu nas, el millor del mn, el meu. s una fac-cia que
explicava mossn Ballarn, aquest homenot que sha mortfa pocs dies.
Venia a dir que ell tenia el nas que tenia, que se les-timava dall
ms perqu era el seu i que lhavia de cuidar, quening no el cuidaria
si no ho feia ell. Josep Maria Ballarn es vafer fams perqu va
escriure Mossn Tronxo, una novellaamable per on desfilava un capell
enyorat, que molts potser vamarribar a conixer.
Fa molts anys que explicava la histria del nas, era quan
moltscatalans no tenien prou autoestima, sotmesos com havem
estattants anys a la pressi del que va suposar el franquisme; no
te-nem prou autoestima i, fins i tot, tenem autoodi i amagvem
elnas, vull dir la llengua, un fenomen que encara podem
identifi-car avui entre els nostres conciutadans de la Franja. Avui
mos-sn Ballarn segurament hi afegiria, a la cosa de la identitat
na-sal, que convidava a tothom qui volgus a tenir o a participardel
nas collectiu, amb el que es percep el mn en catal.
Daix volem que ans la Jornada Llengua i cultura popu-lar que es
va fer el 12 de mar a Fraga: de la importncia de lacultura popular,
de la identificaci amb la teua cultura, la que etposa en el mn, la
que texplica al mn a partir dels teus ulls, delteu nas. I com s
dimportant de viure-la a lescola els grans pe-dagogs Cela i Palou
ens en van parlar perqu la cultura popu-lar ens ajuda a copsar el
mn ms prxim i alhora a connectar-
nos amb totes les cultures del mn, com ens van fer avinent
JoanSoler Amig i Nadia Ghulam en la seua intervenci. Nadia Ghu-lam,
lafganesa autora dEl secret del meu turbant, una histriapersonal
paorosa i fascinant.
Nosaltres a la Franja tenim el nostre nas s, canvieu nas
perllengua i ja ens entenem per b que ens el volen fer ignorar,
ensvolen fer veure que no en tenim, de nas, que anem pel mn ambun
rgan prestat molt aparent xic, no em toques lo nas! ambel qual es
pot anar pel mn sense passar vergonya. A la Franjahi ha qui quins
nassos! voldria i vol que ens acontentem ambalmoines com ara les
dues hores a lescola com fins ara i com con-tinuar amb els nous
currculums de primria i de secundria quevolen per al curs vinent; o
acontentar-nos amb lalmoines comun preg ms o menys folklric des dun
balc consistorial (pertraure el nas), o amb rtols escadussers de
carrers o dajuntamentsen dues llenges...
I s que a un li puja la mosca al nas quan passen els anys i
lAd-ministraci aragonesa les Corts i el govern no s capa de
com-plir amb els mnims que li demanen des del territori i tamb
dEu-ropa i no en fan cas. I aix que, ltimament, shan tret del
bar-ret, amb el vist-i-plau de les associacions culturals que el
catals una llengua prpia dArag, oh! Aix s que s tenir bon nas!Per b
que hi ha gent que davant aquesta descoberta ens pujala mosca al
nas i larrufem.
El nas (per mossn Ballarn) // Francesc Ricart
NO SOM D EIXE MN
Participaci de lIRMU en els II Premis SerretTerra de Crulla//
REDACCI
La Llibreria Serret de Vall-de-roures, amb la collaboraci de
laFundaci del Mn Rural, ha con-vocat la segona edici dels
PremisSerret Terra de Crulla, que tenencom a objectiu promoure la
creaciliterria relacionada amb el territorii el mn rural.
Aquest premi literari, que comp-ta amb lInstitut Ramon
Muntanercom a membre del jurat, est desti-nat a obres de narrativa
(novella,narracions, contes, literatura del jo)i/o assaig (histric,
etnolgic, cien-tfic, filolgic, filosfic, poltic, pe-riodstic). Les
obres shan de centraren el mn rural davui, en el seu ter-ritori, en
el seu paisatge, en la sevagent. Es valorar especialment queaborden
la manera en qu el mnagrari conviu amb els reptes que lessocietats
contempornies es plan-tegen per al nou millenni.
El guard est dotat amb 1.500euros, aportats per la Fundaci
Ca-rulla Museu de la Vida Rural, enconcepte davanament de
dretsdautor per a la primera edici delllibre. Leditorial Barcino
publicarlobra guanyadora dins de la sevacollecci Museu de la Vida
Rurali signar un acord de publicaci amblautor amb les condicions
esta-blertes a la collecci.
Lenviament dels originals sha defer per correu electrnic,
mitjanantun arxiu PDF, a ladrea electrni-ca [email protected].
En undocument a banda cal que fer cons-tar les seues referncies
(nom, co-gnoms, adrea, codi postal, localitat,telfon i NIF). Daltra
banda, cal queels autors dels originals presentats escomprometen a
no retirar-los abansde fer-se pblic el veredicte delpremi.
-
TEM
PS D
E FR
AN
JA/
n. 1
29 /
ab
ril
2016
OPI
NI
19
Si parlem de poltica culturalEs prodiga latac a Barcelona en Com
mentre el conseller Santi Vila parla
de sobirania punk i es renova el macro i el micromasclisme que
ens envolta// MERC IBARZ
no existeix ni es munta perqu nohi ha manera darribar a un
pactedesitjable.
Per el que amaguen els detrac-tors s que el 5% del pressupost
delequip Colau s cultural. Ara des-tinar 400.000 euros a bars
queshagin de reformar per oferir m-sica en viu. Mentre que el de la
Ge-neralitat s del 0,74% (per a Cata-lunya) i lEstat practica la
desin-versi (un 79,4% des del 2010) i lapoltica de terra cremada.
Mavor-reix donar la culpa a lEstat, em li-mito a dir que ms
humilitat amb le-quip Colau. El conseller Santi Vilapartidari duna
sobirania de basepunk, segons recull Laura Serra aldiari Ara acaba
de proclamarque vol 50 milions ms ara mateix.B, ja es veur. De
moment, s lleigque els anticomuns cantin la canyaa aquests nois i a
aquestes noies i elsrenyin cada dia. No passem de laguerra bruta
ideolgica.
2. Micro i macromasclisme. suna llauna insistir-hi, per, aqu
elteniu, el masclisme persistent.Tamb s poltica cultural,
sensdubte. Moltes persones shan in-dignat amb les declaracions
dunregidor del PP a Palafolls i les se-ves consideracions sobre
lalcal-dessa de Barcelona, que no repe-tir. La historiadora Isabel
Seguramexplica que sn del mateix togroller i ment obtusa que les
flore-tes que el 1878 va rebre DolorsAleu i Riera (1857-1913) quan
vaarribar a ser la primera doctora enMedicina a Espanya, per part
de lapremsa especialitzada. B, algunacosa hem aconseguit. Ara
atacalalcaldessa un indocumentat. Notranscendeix tant, en canvi,
que sfreqent, en reunions de polticacultural, sentir parlar
daquestatia per referir-se a la comissionadamunicipal de Cultura i
fins i tot a lamateixa alcaldessa. I en aquests ca-sos ho diuen
homes molt docu-mentats...
Desprs hi ha el micromasclisme,aquesta tara tan carregosa. Em
va
sorprendre llegir aquest diumengeun article de Toni Soler, que
no stan gran com per aix, i que tant hacontribut a la creaci de
nous espaismeditics, ja sigui el diari Ara o elprograma Polnia,
mitjans que enconjunt no sn hostils al nou ajun-tament.
Larticulista escrivia: el pre-sident Puigdemont, el conseller
Rull,per Ada Colau. No lalcaldessaColau. Sin aquesta dona,
vaja.
Passa a les millors famlies, perdescomptat. No tinc prou dits
percomptar, un dia s laltre tamb, enels mitjans que freqento i
llegeixo,el treball de sapa contra Barcelonaen Com. Ja sigui contra
la seva l-der i cap de lalcaldia de la capital,ja sigui atacant a
preu fet una pol-tica cultural que, tot i que senseatendre tant com
caldria, no es potdir que els comuns estiguin desca-pitalitzant en
pressupost. Cosa sque estan fent tantes altres institu-cions,
pbliques i privades. A la fi,sense pressupost s que no hi ha
po-ltica cultural.
Aquests dies hi ha mala maror enel que anomenem poltica
cultural.Per, qu s? Qu s la poltica cul-tural? s com una manera de
par-lar, sense manies, de quants dinerstens tu i quants jo, i
resulta que tu ijo som les institucions que els altres(nosaltres)
votem i alimentem ambimpostos. Anem als fets, que consi-derarem en
lextensi que dna desi aquest article i que enumeraremper entendrens
millor.
1. La poltica cultural de lAjun-tament de Barcelona. s a dir,
delequip de lalcaldessa Colau. Delscomuns. Daquests que aviat farun
any que, sense que ning els do-ns perms, van guanyar les elec-cions
i van ocupar lala sud de SantJaume. No tenen poltica
cultural,clamen els seus detractors. No espreocupen de la cultura
de Barce-lona, de la sacrosanta ciutat cos-mopolita i fins amb
aspiracions so-biranes. Qu shan cregut? Al seuorganigrama no tenen
una regido-ria, no hi ha regidoria de Cultura,noms una comissionada
(sensepoder de decisi al Ple), Berta Su-reda. Tenen un regidor de
moltescoses, Jaume Asens, que socupa va-gament de la cultura, i a
ms, se-gons vaig llegir dilluns a La Van-guardia, ja t un sobrenom
que licostar dies treures de sobre.
Doncs s cert: aix de les difusesdirectrius culturals daquest cap
icasal, all del sobrenom ms igual.Amb 11 regidors, sense majoria
noja absoluta sin duna certa pre-sncia, s bastant difcil
governarBarcelona. A lalcaldessa Colau lical un pacte. I no ser per
la dreta,s clar; i per lesquerra, les coses es-tan com estan. Els
de la CUP van ala seva, com si noms hi fossin pera les vagues de
transport. ERC i elPSC estan atrafegats amb la cosaelectoral, ja
sigui la catalana o les-panyola. La regidoria de Cultura,un as a la
mniga de lequip Colau,
Ada ColauFERNANDA LEMARIE -
CANCILLERA DEL
ECUADOR.
*Article aparegut a El Pas del 17 de mar
de 2016
-
/ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict >
/JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false
/CropGrayImages false /GrayImageMinResolution 300
/GrayImageMinResolutionPolicy /OK /DownsampleGrayImages true
/GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 100
/GrayImageDepth -1 /GrayImageMinDownsampleDepth 2
/GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true
/GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true
/GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict >
/GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict >
/JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages false
/CropMonoImages false /MonoImageMinResolution 1200
/MonoImageMinResolutionPolicy /OK /DownsampleMonoImages true
/MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 300
/MonoImageDepth -1 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000
/EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /FlateEncode /MonoImageDict
> /AllowPSXObjects false /CheckCompliance [ /None ] /PDFX1aCheck
false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false
/PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000
0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true
/PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ]
/PDFXOutputIntentProfile (None) /PDFXOutputConditionIdentifier ()
/PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName () /PDFXTrapped
/False
/CreateJDFFile false /Description > /Namespace [ (Adobe)
(Common) (1.0) ] /OtherNamespaces [ > /FormElements false
/GenerateStructure true /IncludeBookmarks false /IncludeHyperlinks
false /IncludeInteractive false /IncludeLayers false
/IncludeProfiles false /MarksOffset 6 /MarksWeight 0.250000
/MultimediaHandling /UseObjectSettings /Namespace [ (Adobe)
(CreativeSuite) (2.0) ] /PDFXOutputIntentProfileSelector /NA
/PageMarksFile /RomanDefault /PreserveEditing false
/UntaggedCMYKHandling /LeaveUntagged /UntaggedRGBHandling
/UseDocumentProfile /UseDocumentBleed true >> > ]>>
setdistillerparams> setpagedevice
