Upload
others
View
3
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
TEMA 58 ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRÍ. REGULACIÓ ENDOCRINA I PRINCIPALS ALTERACIONS
ESPECIALITAT: BIOLOGIA I GEOLOGIA
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 1
Contingut
1.INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................................ 2
2. GENERALITATS DEL SISTEMA ENDOCRÍ ........................................................................................................................ 2
2.1. Classificació i propietats de les hormones ............................................................................................................. 2
2.2. Regulació del sistema endocrí ............................................................................................................................... 3
3.ANATOMIA I FISIOLOGIA DE LES GLÀNDULES DEL SISTEMA ENDOCRÍ .......................................................................... 3
3.1.Hipotàlem................................................................................................................................................................ 3
3.2.Hipòfisis o glàndula hipofisiària .............................................................................................................................. 4
3.3.Epífisis o glàndula pineal ......................................................................................................................................... 4
3.4.Tiroides o glàndula tiroidea .................................................................................................................................... 5
3.5.Glàndules paratiroides ............................................................................................................................................ 5
3.6.Glàndules suprarenals ............................................................................................................................................. 5
3.7.Glàndules sexuals .................................................................................................................................................... 6
3.8.El pàncrees endocrí ................................................................................................................................................. 7
4.PRINCIPALS ALTERACIONS ............................................................................................................................................. 7
5. APLICACIÓ DIDÀCTICA I RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM ............................................................................................. 9
5.1.Relació amb el currículum....................................................................................................................................... 9
5.2.Aplicació didàctica .................................................................................................................................................. 9
6.CONCLUSIÓ .................................................................................................................................................................... 9
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 2
1.INTRODUCCIÓ
2. GENERALITATS DEL SISTEMA ENDOCRÍ
El sistema endocrí regula la resposta interior de l’organisme: manteniment de la homeòstasis, metabolisme cel·lular,
creixement, reproducció, balanç hidroelèctric.... Aquestes funcions es realitzen conjuntament amb el sistema nerviós,
i sota el seu control directe i indirecte.
2.1. Classificació i propietats de les hormones
El sistema endocrí respon als estímuls secretant un tipus de substàncies anomenades hormones. La primera
descoberta, a principis de segle XX va ser la secretina, i es va utilitzar per primera vegada el terme hormona, derivat
del grec “jo estimulo”. Es va proposar que complissin els requisits següents:
1. Sintetitzades per teixits específics o glàndules endocrines.
2. Són secretades i transportades pel torrent sanguini fins al seu lloc d’acció.
3. Actuen sobre determinades parts de l’organisme diferents del lloc on és produïda, anomenats òrgans diana.
D’acord amb la seva estructura química, poden ser de tres tipus:
₪ Esteroidees, com ara hormones sexuals, cortisol o aldosterona.
₪ Peptídiques o proteiques, com les hipofisiàries, la parathormona, insulina i glucagó.
₪ Amíniques, com l’adrenalina i noradrenalina i les tiroidees.
En funció del seu lloc d’actuació, també distingim diferents tipus d’hormones:
o Autocrina: és aquella hormona que té un efecte sobre la pròpia cèl·lula que la secreta.
o Paracrina: existeixen hormones locals, que exerceixen el seu efecte específic prop al seu lloc de secreció
(intestinals, nervioses)
o Endocrina: són la gran majoria. És aquella que es transporta a través de la sang i exerceix la seva funció a altres
zones, ja sigui per un efecte difús a un gran nombre de cèl·lules, o bé a teixits determinats a través de receptors
específics.
Alguna vegada t'has preguntat què té a veure la química amb el nostre cos? Doncs en aquest tema en trobarem la resposta. El nostre cos produeix les seves pròpies substàncies químiques i les utilitza per controlar determinades funcions. El principal sistems que coordina aquestes substàncies és l'endocrí.
El sistema endocrí és fonamental per regular l'estat d'ànim, el creixement, el funcionament dels teixits, els processos reproductors o el metabolisme. Per tant, influeix sobre gairebé totes les cèl·lules, òrgans i funcions de l'organisme.
En general s'encarrega de processos corporals que tenen lloc lentament, mentre que dels processos més ràpids se n'ocupa més aviat el sistema nerviós. Els dos són els principals sistemes de control de l'organisme, i conjuntament formen el sistema neuroendocrí.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 3
La unió amb el receptor dispara una cascada a través dels segons
missatgers, que condueixen a una resposta específica de les cèl·lules del
teixit diana. Els mecanismes més importants són els següents:
mitjançant adenililciclasa, mitjançant fosfolipasa C, activació genètica
mitjançant receptors intracel·lulars i tirosina-quinasa.
L’elevada sensibilitat i afinitat dels receptors per les hormones fa que
se’n necessiti molt poca quantitat per provocar la resposta.
L’eliminació de les hormones es produeix per inactivació dels teixits
efectors, o bé al fetge o al ronyó mitjançant el reordenament molecular
de la seva estructura.
2.2. Regulació del sistema endocrí
Les activitats secretores dels teixits estan modulades generalment per una retroalimentació negativa o feedback, de
manera que la pròpia concentració de la hormona n’inhibeix la producció actuant a nivell superior (per exemple,
frenant l’acció a nivell hipotalàmic). En canvi, quan es requereix una resposta ràpida, el teixit endocrí pot estar subjecte
a una retroalimentació positiva, la qual condueix a secretar més hormona.
3.ANATOMIA I FISIOLOGIA DE LES GLÀNDULES DEL SISTEMA ENDOCRÍ
3.1.Hipotàlem
L’hipotàlem se situa a la base del diencèfal, per sobre del tàlem. Es troba unit amb la neurohipòfisi a través d’un tall,
l’infundíbul. D’aquesta forma, neix l’anomenat eix hipotàlem hipofisiari, que representa el nexe d’unió entre els
sistemes nerviós i hormonal i constitueix un dels nivells de regulació de les secrecions endocrines:
1. Nivell primari: és un mecanisme feedback o de retroalimentació. L’efecte produït per
les hormones a l’actuar sobre els òrgans diana o la seva absència, activa o inhibeix la
seva producció.
2. Nivell secundari: el duu a terme la hipòfisi.
3. Nivell terciari: el duu a terme l’hipotàlem.
L’hipotàlem actua com un òrgan neurosecretor, secretant hormones que s’anomenen factors
d’alliberació (releasing factors) i que la majoria influeixen en la hipòfisi anterior. Potencien R o inhibeixen I la secreció
d’hormones a la hipòfisi:
GnRH o Hormona alliberadora de gonadotropines estimula la producció de LH i FSH
TRH o Hormona alliberadora de tirotropina estimula la secreció de prolactina i TSH
CRH o Hormona alliberadora de corticotropina estimula la secreció d’ACTH
Somatostatina inhibeix la secreció de somatotropina o hormona de creixement
STH o hormona alliberadora de somatotropina estimula la secreció de GH
Dopamina o hormona inhibidora de prolactina amina biogènica que inhibeix PRL.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 4
3.2.Hipòfisis o glàndula hipofisiària
La hipòfisi o pituïtària és un petit òrgan situat a la base del cervell, a la fossa pituïtària i és considerada també com a
“glàndula mestre”. Està unida a l’hipotàlem. Està constituïda per tres lòbuls, l’anterior o adenohipòfisi (formada per
cèl·lules endocrines), el posterior o neurohipòfisi (d’origen nerviós, conjunt d’axons), i una porció intermèdia.
LÒBUL ANTERIOR O ADENOHIPÒFISI
GH o hormona del creixement: anomenada somatotropina, és la més abundant. Es sintetitza durant tota la
vida i d’actuació general. Provoca un increment en la mobilització dels greixos per obtenir energia, afavoreix
el creixement i el metabolisme de l’organisme, la mida cel·lular, estimula la mitosi la síntesi proteica, i la
proliferació de certs teixits cel·lulars com múscul o os.
Prolactina: la secreció creix durant l’embaràs, i actua després del part. També es troba a líquid amniòtic.
Estimula les glàndules mamàries per la producció de llet i la inhibeix la ovulació.
Gonadotropines: hormones que permeten la fecundació i la gestació. La secreció s’incrementa en la pubertat.
En l’home, les concentracions són constants, mentre que en la dona oscil·len durant el cicle menstrual. Actuen
sobre les gònades. Són dues:
o FSH: desenvolupament fol·licular en la dona i espermatogènesi en
l’home.
o LH: desencadena la ovulació en la dona, i la secreció de testosterona
en l’home.
TSH o tirotropina: actua sobre tiroides, i estimula la secreció d’hormones
tiroides i l’augment de mida de la glàndula tiroides.
ACTH o corticotropina: actua sobre el còrtex suprarenal, i estimula la secreció d’hormones corticosuprarenals.
LÒBUL POSTERIOR O NEUROHIPÒFISI
ADH o vasopressina: augmenta la quantitat d’aigua reabsorbida quan els líquids corporals estan molt
concentrats, per mantenir la isotonicitat del plasma. Així, es conserva més aigua al cos. A més, té un efecte
vasoconstrictor a les arterioles.
Oxitocina: produeix contraccions de múscul llis, sobretot estimulació de l’úter i de les gandules mamàries.
LÒBUL INTERMEDI
Actiu durant la infància. Elabora la melanotropina, que regularia la resposta de melanòcits cutanis. En humans la seva
funció és dubtosa, sembla que podria ser un vestigi evolutiu.
3.3.Epífisis o glàndula pineal
Situada al diencèfal, a la fossa pineal. Produeix melanina quan no hi ha llum, i es relaciona amb els cicles de vigília i
son (ritmes circadians). Sembla que també contraresta els efectes del get lag, també té una funció antioxidant, millora
l’eficàcia del sistema immunitari i promou l’apoptosi de cèl·lules cancerígenes. La producció d’aquesta hormona
disminueix amb l’edat. L’epífisi està controlada pel sistema vegetatiu simpàtic, i mitjançant els ulls rep informació de
la quantitat de llum.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 5
3.4.Tiroides o glàndula tiroidea
Glàndula formada per dos lòbuls (dret i esquerre) units per una porció estreta, situats
just per sota la laringe i envoltant la tràquea. Està formada per un conjunt de fol·licles
tiroideus esfèrics, tancats i plens de col·loide. El col·loide està format per hormones
tiroides recent formades unides a una proteïna, la tiroglobulina, i constitueix un
reservori. Les hormones del tiroides, sota l’acció de TSH, produeixen:
T3 i T4 per part de les cèl·lules fol·liculars. T4 o tiroxina, que és el precursor de la hormona més activa del
tiroides, la T3 o triiodotironina, la conversió de la qual té lloc als teixits. També produeix T3 en petites
quantitats. Aquestes hormones resulten de la combinació de l’aminoàcid tirosina amb el iode, que és captat
activament per les cèl·lules de l’epiteli fol·licular. Les seves funcions van enfocades a augmentar l’activitat
metabòlica, afavorint el creixement i el desenvolupament: incrementen el consum d’oxigen a l’aparell
cardiovascular, múscul, fetge i ronyó.
Calcitonina, per part de les cèl·lules C o parafol·liculars. Regula el metabolisme del calci, disminuint els nivells
sanguinis: afavorint la seva entrada als ossos, incrementant l’activitat d’osteoblasts i disminuint la dels
osteoclasts, i disminuint la reabsorció a ronyó.
3.5.Glàndules paratiroides
Són quatre glàndules petites incrustades dins de la tiroides, dues a cada costat, a
la regió dorsal. Es van descobrir perquè a l’extirpar tiroides, alguns pacients
morien, així que es va pensar que hi havia d’haver alguna altra cosa
imprescindible per la vida. Secreten:
Parathormona o PTH: intervé en el metabolisme del calci i del
fosfat(funció antagònica a la calcitonina). Quan els nivells de calci en sang són baixos, se secreta la hormona
que augmenti aquests nivells: augmenta la reabsorció a ronyó i la pèrdua de fosfats per la orina, activa els
osteoclasts dels ossos i estimula la formació de nous, i estimula l’absorció intestinal de calci.
3.6.Glàndules suprarenals
Situades a la part apical de cada ronyó. Estan fortament irrigades. Consten d’una medul·la i un còrtex, amb origen
embrionari i funcions totalment diferents. Reben innervació estimulant del simpàtic.
MEDUL·LA
La medul·la representa el 20% de la glàndula i té origen nerviós i es relaciona amb el SN simpàtic. Posseeix cèl·lules
voluminoses disposades al voltant de capil·lars, anomenades cromafines. Secreta dues hormones de tipus
catecolamina:
Adrenalina i noradrenalina. Actuen com a neurotransmissors activant el “sistema d’alerta”: augmenten la
força i freqüència cardíaca, broncodilatació, dilatació de pupil·les, consum d’oxigen, restricció de la circulació
perifèrica i dilatació dels vasos del múscul.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 6
CÒRTEX
El còrtex està format per una estructura histològica en capes: interna o reticular, intermèdia o fascicular, i externa o
glomerular. Les hormones secretades són corticoides, a partir de colesterol (hormones esteroides). Produeix diferents
tipus d’hormones, que s’agrupen en:
Glucorticoides: el principal és el cortisol. Actua a diferents nivells: en el múscul
promou la pèrdua neta d’aminoàcids, en les cèl·lules adiposes la mobilització de
greixos i al fetge el transport dels aminoàcids i gluconeogènesi. L’objectiu és
augmentar els nivells d’aminoàcids i àcids grassos en sang, per poder ser utilitzats
com a font energètica.
Mineralcorticoides: el principal és l’aldosterona. Provoca l’augment de la reabsorció renal de sodi, i
l’eliminació de potassi en el ronyó. L’objectiu és augmentar la retenció de sodi en sang perquè augmenti la
pressió osmòtica, augmentant el volum plasmàtic.
Esteroides sexuals: sobretot andrògens secretats en petites quantitats. El seu efecte és molt baix en condicions
normals, participen en el desenvolupament inicial dels òrgans genitals masculins.
3.7.Glàndules sexuals
Les glàndules sexuals s’anomenen gònades. Comencen a produir hormones a partir de la pubertat, i són de caràcter
esteroide. Es regulen per LH i FSH i per retroalimentació negativa a nivell de GnRH.
₪ Les gònades masculines són els testicles, i produeixen hormones testiculars. Estan constituïts per una massa
de túbuls seminífers, a l’interior dels quals es formen els espermatozoides. Entre mig dels túbuls trobem les
cèl·lules de Leydig, productores de testosterona i androsterona. La seva funció és regular el desenvolupament
dels òrgans sexuals i dels caràcters sexuals secundaris. També intervé en la maduració dels espermatozoides,
en el desenvolupament muscular i en aspectes de conducta.
₪ Les gònades femenines són els ovaris, i produeixen hormones ovàriques de
dos tipus: estrògens i progesterona. L’estrogen més important és el beta-
estradiol, i també se secreta a còrtex suprarenal i a la placenta durant
l’embaràs. Els efectes dels estrògens són el desenvolupament dels caràcters
sexuals secundaris, maduració i manteniment dels òrgans sexuals,
manteniment de l’embaràs, desenvolupament de les mames... Una vegada
l’oòcit ha estat expulsat, el cos luti secreta progesterona, perquè prepari
l’endometri per un possible embaràs, evitant la menstruació. També
estimula les mames de cara a la lactància.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 7
3.8.El pàncrees endocrí
Òrgan allargat situat sota l’estómac, que conté cap cos i cua. És una
glàndula mixta. La porció endocrina la integren els illots de Langerhans,
estructures irregulars de cèl·lules i capil·lars. Contenen diferents tipus de
cèl·lules que produeixen diferents secrecions:
- Cèl·lules alfa (20%): glucagó. S’activa quan disminueixen els
nivells de glucèmia. Eleva el nivell sanguini de glucosa i
incrementa la concentració d’àcids grassos en sang. Actua a
nivell de fetge (glicogenòlisi: alliberació de glucosa en sang).
- Cèl·lules beta (65%): insulina. S’activa quan augmenten els
nivells de glucèmia, i la seva funció és disminuir els nivells de
glucosa en sang. Incrementa l’absorció als diferents teixits, estimula la formació de glucogen al fetge i al
múscul i afavoreix l’emmagatzematge de greixos als adipòcits.
- Cèl·lules delta: somatostatina. De vida molt curta, inhibeix localment la secreció d’insulina i glucagó. També
inhibeix la secreció d’altres hormones, com la de creixement i l’eix tiroideu.
- Cèl·lules F: polipèptid pancreàtic (PP), de funció incerta. Es creu que afecta a diferents processos
gastrointestinals, com l’acidesa, la motilitat o enzims intestinals i gàstrics.
El pàncrees està innervat pel sistema nerviós vegetatiu, on l’estimulació del simpàtic inhibeix la producció d’insulina i
activa glucagó, mentre que el parasimpàtic ho fa a la inversa.
4.PRINCIPALS ALTERACIONS
Les principals alteracions del sistema hormonal es produeixen per una secreció excessiva o defectuosa d’alguna
hormona: hipofunció o hiperfunció de la glàndula.
MALALTIES HIPOFISIÀRIES
- La hipersecreció crònica de la hormona de creixement en la infantesa produeix gigantisme. En canvi, si l’excés
d’hormona té lloc després del tancament de la epífisi òssia (en l’adult), pot tenir lloc acromegàlia, un
creixement desproporcionat d’extremitats, mandíbula i front.
- La hiposecreció d’aquesta hormona produeix en els nens nanisme hipofisiari, on el desenvolupament es
compleix habitualment i és proporcional, però l’estatura és molt baixa.
MALALTIES DE TIROIDES
- L’hipertiroïdisme es produeix per un excés de secreció de la tiroxina. El
metabolisme es veu incrementat, i per tant els individus presenten
nerviosisme, no toleren la calor, sudoració, insomni i palpitacions i pèrdua
de pes.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 8
- El boic exoftàlmic consisteix en un engruiximent de la tiroides per carència de iode. La malaltia de Graves-
Basedow cursa amb el boic i és la més freqüent.
- L’hipotiroïdisme pot ser primari si el problema té lloc a nivell de tiroides, o secundari terciari si té lloc a nivell
hipotalàmic (TRH) o hipofisiari (TSH). Els pacients presenten un metabolisme lent, acumulació de proteïnes i
líquids sota la pell, pujada de pes, depressió, falta de motivació, pell freda i pàl·lida.... la malaltia de Hashimoto
és per carència de T3 i T4.
MALALTIES PANCREÀTIQUES
- Diabetis mellitus. La deficiència d’insulina és un dels trastorns més freqüents, afecta al 2% de la població i té
un cert component genètic. Les manifestacions més freqüents són la poliúria o augment d’orina, polifàgia o
augment de la ingesta d’aliments, disminució del pes corporal i polidípsia o augment de ganes de beure ja que
es perd molta aigua en la orina.
o Tipus I o juvenil. En la infància, ja es detecta una absència absoluta d’insulina, i cal administrar-la
regularment. La causa més freqüent és un procés autoimmune.
o Tipus II o de l’adult. Apareix en edat avançada, i s’associa a la obesitat i el sedentarisme. El problema
no és en la producció, sinó de resistència a l’acció d’aquesta en les cèl·lules diana. Es pot controlar
amb una restricció dietètica o administrant agents antidiabètics orals.
- Diabetis insípida. És produïda per una absència de la hormona vasopressina, que evita la reabsorció d’aigua
en les nefrones i, per tant, la producció d’orina és molt abundant i diluïda.
MALALTIES DE LA GLÀNDULA SUPRARENAL
- Síndrome de Cushing. Es deu a una hiperactivitat que incrementa els nivells de glucorticoides
(cortisol, cortisona). La característica principal és una redistribució del greix corporal, que
disminueix en les extremitats i s’incrementa a la cara i tronc, i espatlles. El pacient té també
pes elevat, hipertensió i trastorns psíquics.
- Síndrome d’Addison. És l’efecte contrari, és a dir, es produeix per hiposecreció de glàndules
suprarenals, normalment cortisol. Pot ser per malalties autoimmunes, tumors, extirpació...
Aquests pacients no resisteixen bé les infeccions i traumatisme, es cansen fàcilment, pateixen debilitat
muscular, depressió, trastorns gastrointestinals...
MALALTIES GONADALS
Tant en homes com dones, es pot produir un hipergonadisme o un hipogonadisme. La lesió pot trobar-se tant a nivell
dels gàmetes, hipofisiari (LH i TSH) o hipotalàmic (GnRH). Totes elles solen relacionar-se amb problemes de fertilitat, i
sovint passen desapercebudes fins al moment de buscar un embaràs.
aporlaopo.es Preparació curs 2021/22 – Tema 58
[aporlaopo.es] – Temari per l’especialitat de Biologia i Geologia Tots els drets reservats. Prohibida la seva reproducció total o parcial. 9
5. APLICACIÓ DIDÀCTICA I RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM
5.1.Relació amb el currículum
Pel que fa al currículum:
- De l’àmbit científico-tecnològic, el tema es relaciona amb la dimensió de Salut, amb les competències 12 i 14.
Es treballen els continguts clau: CC9 (cèl·lula), CC10 (ésser viu), CC28 (funció de relació).
- Es comença a treballar a 1r d’ESO, on es veu la funció de relació de manera general. Es treballa amb més detall
a 3r d’ESO, on s’estudien els diferents aparells i sistemes, i en concret a la unitat didàctica referent a la relació.
A nivell de Batxillerat, es treballen a Ciències del Món Contemporani malalties d’actualitat com la diabetis.
5.2.Aplicació didàctica
Pel que fa a la didàctica a l’aula:
La complexitat del sistema endocrí fa que sovint es tracti de manera molt superficial a l’aula. Pot ser
interessant partir de les idees prèvies i aproximar-ho a allò que sigui significatiu i útil per a elles: que entenguin
que els canvis que estan patint durant la pubertat estan relacionats amb les hormones.
Per començar el tema, com a activitat inicial per augmentar la motivació de l’alumnat pot ser interessant
conèixer l’experiència personal d’alguna persona que pateix una malaltia relacionada amb la qüestió
hormonal: testimonis de diabetis a pàgines web, Instagram...
Es pot plantejar alguna sessió en format Flipped Clasroom, utilitzant vídeos educatius com TedEd, Khan
Academy o Youtube que expliquen molt bé el tema.
Es pot proposar l’elaboració per part de l’alumnat de mapes conceptuals i mentals per entendre bé la relació
entre les diferents hormones que conformen el sistema endocrí, mitjançant eines TIC i per tant les
competències digitals (Bubbl, Smart Art de PWP, Canva...)
Pot ser enriquidor tractar les malalties a través de casos clínics o ABP en els quals hagin de documentar-se ells
mateixos a través de recerca no dirigida, treballant en grups de treball (competències socials)
6.CONCLUSIÓ
Lliure i personal. Suggerència: enfocar les conclusions cap a la importància de tractar aquest tema a l’aula com a base
per a conèixer els fonaments de moltes patologies, així com també el fort procés hormonal a la qual es troben
sotmesos els adolescents a aquesta edat i la relació amb la producció hormonal. Tanmateix, superar l’obstacle
epistemològic que suposa en aquestes edats pensar que tota la “qüestió hormonal” està lligada amb l’adolescència,
ja que cal que obtinguin una visió més hol·lística del tema i vegin com les hormones regulen el funcionament de
moltíssims processos en totes les etapes de la nostra vida.