LOGO

“ Add your company slogan ”

Tema 27La membrana plasmàtica i la paret

cel·lular. Citosol, citosquelet. Sistemes de membranes i

orgànuls. Motilitat cel·lular.

1. La membrana plasmàtica• Definició. Model del mosaic fluid. Estructura i composició: lípids (fosfolípids, colesterol, glicolípids) proteïnes (intrínseques i extrínseques), glúcids. Moviments de la membrana. Funcions

• Modalitats de transport: molècules petites per transport passiu (difusió simple i facilitada) o actiu; macromolècules i partícules per endocitosi (pinocitosi, fagocitosi) i exocitosi.

• Especialitzacions de la membrana plasmàtica: microvil·lis, invaginacions.• Unions intracel·lulars (desmosomes, unions impermeables, unions comunicants)

2. La paret cel·lular.• Definició i localització. Estructura i capes: làmina mitjana, paret primària i secundària.

• Especialitzacions: porus i plasmodesmes.• Funcions de la paret cel·lular.

3. Citosol.• Composició i característiques. • Estructura del citosquelet: microfilaments, microtúbuls i filaments intermedis. Funcions.

• Inclusions citoplasmàtiques animals i vegetals.

4. Orgànuls filamentosos.• · Cilis i flagels. Estructura; axonema, zona de transició, corpuscle basal.• · Centríols. Localització i estructura: centrosoma i àster. Funcions.

5. Orgànuls membranosos.• Ribosomes. Estructura diferencial dels ribosomes citoplasmàtics i dels mitocondrials i plastidials. Funcions. Poliribosomes.

• Reticle endoplasmàtic. Estructura i tipus; llis i rugós. Funcions.• Aparell de Golgi. Estructura i funcions.• Lisosomes. Estructura i tipus: primaris i secundaris. Funcions.• Peroxisomes. Estructura i variants: glioxisomes. Funcions.• Vacúols. Estructura i funcions.

6. Orgànuls de doble membrana.• Mitocondris. Estructura i funcions.• Plastidis. Estructura i tipus: proplasts, cloroplasts, cromoplasts i leucoplasts. Funcions.

7. Motilitat cel·lular.• Tactismes. • Ciclosis.• Moviment ameboide. Tipus de pseudopodis: lobopodis, fil·lopodis, reticulopodis.• Moviments vibràtils. Diferències entre el moviment ciliar i el flagel·lar. Ritme metacronal i isocronal.

• Moviment contràctil.

La membrana plasmàtica

Lípids de membrana1

Proteïnes de membrana2

Glúcids de membrana3

Components

Lípids de membrana1

Components

Fosfolípids

Colesterol

Glicolípids

Lípids de membrana1 Proteïnes de membrana2

Components

Proteïnes perifèriques

o extrínseques

Proteïnes integrals o

intrínseques

Lípids de membrana1 Glúcids de membrana3

Components

Glicoproteïnes

Glicolípids

Transport a través de membrana

Transport a través de membrana

Transport a través de membrana

Microvil·li

Especialitzacionsde membrana

Invaginacions

Unions intercel·lulars

Desmosomesen banda

Desmosomes puntuals

Hemidesmosomes

Unions impermeables

Gap junction

Unions intercel·lulars

Funcions de la

membrana

Manté una permeabilitat selectiva

Delimita compartiments

intracel·lulars

Produeix, modula i conserva gradients electroquímics

Rep i transmet senyals

Organitza adequadament

les molècules funcionalment

actives

Controla el desenvolupame

nt i la divisió cel·lular

La paret cel·lular

Porus

ComunicacionsIntercel·lulars

Plasmodesmes

Funcions de la paret

Permet l'intercanvi de substàncies entre l'exterior i

l'interior cel·lular.

Dóna la forma concreta a la cèl·lula vegetal

Protegeix la cèl·lula del medi extern

Manté la pressió hidrostàtica

interna (turgència).

Proporciona la funció definitiva

a la cèl·lula adulta

www.themegallery.com

Citosol

Està format per una massa gelatinosa que ocupa tot l’espai

del citoplasma exterior als orgànuls cel·lulars. El citosol és la fracció soluble del citoplasma

i conté els sistemes multienzimàtics responsables de gran part de les reaccions del metabolisme intermediari:

glucòlisi, gluconeogènesi, biosíntesi de glicogen, àcids

grassos, nucleòtids i aminoàcids. També s’hi

sintetitzen alguns tipus de proteïnes (histones, proteïnes

dels mitocondris, dels cloroplasts, etc.) mitjançant els ribosomes que es troben lliures

o units a les membranes del reticle endoplasmàtic rugós

www.themegallery.com

Citoesquelet

www.themegallery.com

Microfilaments

Eritròcits: amb espectrina i anquirina. Dóna rigidesa i

flexibilitat per travessar els capil·lars sanguinis.

Cèl·lules de la mucosa intestinal: amb vil·lina i fimbrina. Dóna

suport als microvil·lis.Fibres del múscul estriat: amb

miosina, troponina i tropomiosina. Responsables de la

contracció muscular.En totes les cèl·lules: amb microtúbuls. Endocitosi,

exocitosi, ciclosi.

Actina

Microtúbuls

Làbils: formen estructures inestables que es dissocien i es

tornen a recompondre segons les necessitats fisiològiques de la

cèl·lula. Axopodis dels protozous, migració dels grans de pigments

dels cromatòfors. transport axònic dels neurotrans-missors, formació dels filaments del fus

mitòtic.

Estables: associats a estructures permanents de la cèl·lula, com els axonemes dels cilis i flagels, el cinetosoma i els centríols del

centrosoma..Tubulina

Filamentsintermedis

Ceratines (a les cèl·lules

epitelials)

Neurofilaments (a les neurones del sistema nerviós)

Filaments de desmina (a les

fibres musculars, on formen la línia

Z)

Filaments glials (a les cèl·lules de la glia que actuen de suport de les

neurones)

Filaments de vimentina (al

teixit conjuntiu i als vasos

sanguinis i limfàtics)

www.themegallery.com

Inclusions citoplasmàtiques

Cèl·lules animals

glicogen (cèl·lules musculars estriades, hepatòcits)

lípids (adipòcits)

pigments (melanina, lipofucsina)

substàncies cristal·lines (cèl·lules de Sertoli i Leydig)

www.themegallery.com

Inclusions citoplasmàtiques

Cèl·lules vegetals

olis essencials (terpens)

inclusions lipídiques

làtex

midó

Orgànuls filamentososCilis i flagels

Són òrgans vibràtils ondulants (undulipodis), d’uns 25 µm de diàmetre, presents a la superfície de molts tipus de cèl·lules. La seva funció és permetre el desplaçament d’una cèl·lula aïllada a

través d’un líquid o desplaçar el líquid extracel·lular sobre la superfície de la cèl·lula.

CilisCurts (2-10 mm) i

nombrosos (pot haver centenars)

Flagels. Llargs (fins a 200 mm)

i escassos (1 o 2).

Axonema Zona de transició Cinetosoma

Centríol

Orgànuls membranosos

Ribosomes

Són estructures complexes que es troben en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes. De mida petita (15-30 nm de

diàmetre), estan formats per diverses molècules d’ARN i més de 50 proteïnes diferents. La seva funció és la síntesi de proteïnes.

Estan formats per dues subunitats que canvien de forma i composició durant la síntesi proteica. Tenen un coeficient de

sedimentació de 80S i les subunitats de 40S i 60S.

Lliures com a poliribosomes Lligats al reticle endoplasmàtic

Reticle endoplasmàtic

Grànuls de Nissl Cossos de Berg

Aparell de Golgi

Camillo Golgi (1843-1926)

Funcions

Formació de lisosomes primaris

Formació de l’acrosoma en els espermatozoides

Reciclatge de la membrana plasmàtica

Modificació de la fracció glucídica de

glicoproteïnes i glicolípids

sintetitzats al RE.

Síntesi dels components de la

paret de les cèl·lules vegetals

Lisosomes

Són vesícules citoplasmàtiques de formes i dimensions variades segons el tipus de cèl·lula i l’estat fisiològic en

què es troba. A l’interior conté enzims hidrolases adaptades a catalitzar en medi àcid la lisi de diferents

tipus d’enllaç (peptídics, glicosídics, esters, etc.).

Peroxisomes

Són orgànuls membranosos que contenen enzims oxidatius capaços de generar i destruir el H2O2. Tenen

un contingut granular amb concentracions elevades d’enzims que a vegades es condensa en la

zona central formant el cristal·loide o nucleoide. Apareixen en forma de

grànuls ovoides d’un diàmetre entre 0’5 i 0’7 µm. Es localitzen al costat

del RE. Entre els enzims predominen les oxidases (que produeixen H2O2) i la catalasa que l’elimina (constitueix

el 40 % del contingut enzimàtic).

Intervenen en l’oxidació dels àcids grassos catalitzant la

degradació d’aquests a acetil CoA. També participen en el catabolisme dels aminoàcids

i de les purines. L’energia que s’obté es dissipa en

forma de calor i no forma ATP com passa en les

mitocondris.

Intervenen en la detoxificació de diferents molècules. Així

l’etanol és oxidat a acetaldehid per la catalasa de les cèl·lules hepàtiques i

renals.

A les llavors en germinació de moltes plantes hi ha uns peroxisomes que transformen els àcids grassos en

sucres necessaris per al creixement de l’embrió, mitjançant el cicle del

glioxilat: s’anomenen glioxisomes. Les cèl·lules animals no en tenen i per

això els animals són incapaços de transformar els àcids grassos en

glúcids.

Vacúols

Orgànuls de doble membrana

Mitocondris

Cloroplasts

Cromoplast Amiloplast

Motilitat cel·lular

Les funcions de relació permeten a la cèl·lula recollir informació de

l’ambient extern i intern i respondre als canvi adequadament. Les

variacions del mitjà es coneixen amb el nom d’estímuls, i la seva

naturalesa pot ser molt variada: tèrmica, lumínica, acústica, química, elèctrica, etc. La cèl·lula reacciona

davant els estímuls mitjançant moviments que li acostaran o

allunyaran dels mateixos segons siguin convenients i necessaris per a la conservació de la vida o nocius.

Aquests moviments reben el nom de taxis o tactismes. Si la cèl·lula es mou cap a l’estímul, es diu que el

tactisme és positiu; en cas contrari, negatiu.

Fototactisme

Geotactisme

Tigmotactisme

Galvanotactisme

Reotactisme

Quimiotactisme

Termotactisme

Osmotactisme

Ciclosis

Moviment ameboide

Moviment vibràtil

Moviment contràctil