Embed Size (px)
Citation preview
SOGALL Descripcioacute del parlar del Cabanyal
Aina Gallart Fos
Treball Final de Carrera de Filologia Catalana
Universitat Oberta de Catalunya
Juny 2013
Tutor Vicent Garcia Perales
Consultora Esther Gimeno Ugalde
1
Ya estas en el Cabantildeal
En el poble dels mariners
Y acompantildeaacute te portaran
Per dins de tots els carrers
Y les traques dispararan
Poemes de Domingo Estrela Cabanyal Any 1948 (inegravedits)1
1 Srsquoha respectat lrsquoortografia original
2
AGRAIumlMENTS
En primer lloc he drsquoagrair a Esther Gimeno Ugalde i Vicent Garcia Perales consultora
i tutor drsquoaquest treball haver-me guiat i aconsellat en la meua primera incursioacute en el
moacuten de la recerca dialectologravegica per la seua paciegravencia i agravenims en tot moment i per
haver confiat en mi
A les persones entrevistades Joseacute Cerveroacute Miguel Juliaacuten i Josefa Luciacutea Martiacute aixiacute
com a Anna Pepe i Teresa que ens acompanyaren i mrsquoajudaren a les entrevistes A
Mercegrave i Neus i a tots aquells que drsquouna manera o drsquoaltra mrsquohan ajudat en aquesta
tasca A Joseacute sempre
A la meua famiacutelia especialment als meus pares i a les meues iaies Pepica i Lola que
em saberen conservar les arrels i mrsquoensenyaren a estimar el Cabanyal i el significat de
ldquoser cabanyalerrdquo
3
ABSTRACT
En aquest treball presentem lrsquoanagravelisi i les conclusions progravepies derivades de la recerca
per definir els trets caracteriacutestics de la parla del barri del Cabanyal (Valegravencia) Per a
aixograve hem utilitzat el megravetode de la dialectologia geogragravefica i la monografia dialectal i
hem portat a terme una enquesta a tres persones del barri Oferim aciacute la descripcioacute de
la fonologia la morfologia la sintaxi i del legravexic drsquoaquesta zona de la comarca de
lrsquoHorta posant especial egravemfasi en el fenomen de lrsquoobertura del diftong ougtau
In this paper we present the analysis and conclusions derived from the research to
define the traits and characteristics of the speech of the Cabanyal neighborhood
(Valencia) For this purpose we used the method of the geographical dialectology and
the dialectal monograph and we did three interviews to people from the neighborhood
We provide here the description of the phonology morphology syntax and lexicon of
this part of the district of Horta with a special emphasis on the phenomenon of the
opening of the diphthong ougt au
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
2 Justificacioacute i interegraves de la recerca 7
21 Pregunta inicial 7
22 Objectius de la investigacioacute 8
23 Hipogravetesis 8
3 Metodologia de la recerca
Megravetodes i instruments drsquoobservacioacute i recollida de dades 9
31 Confeccioacute del quumlestionari 9
4 Descripcioacute del context 13
5 Anagravelisi de dades 17
51 Fonegravetica 19
511 Vocalisme 19
5111 Vocalisme togravenic 19
5112 Vocalisme agraveton 19
51121 Lrsquoobertura del diftong ou 21
512 Consonantisme 24
52 Morfologia i sintaxi 27
521 Morfologia nominal 27
522 Morfologia verbal 29
523 Sintaxi 31
53 Fraseologia 32
531 Legravexic 34
532 Frases fetes 43
533 Retrucs 50
6 Conclusions finals 52
7 Bibliografia 59
8 Apegravendix documental 63
Annex I Descripcioacute dels informants 64
Annex II Dades generals de lrsquoenquesta 65
Annex III Quumlestionari 66
Annex IV Mapes de zones on es realitza
lrsquoobertura del diftong ou gt au 72
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
1
Ya estas en el Cabantildeal
En el poble dels mariners
Y acompantildeaacute te portaran
Per dins de tots els carrers
Y les traques dispararan
Poemes de Domingo Estrela Cabanyal Any 1948 (inegravedits)1
1 Srsquoha respectat lrsquoortografia original
2
AGRAIumlMENTS
En primer lloc he drsquoagrair a Esther Gimeno Ugalde i Vicent Garcia Perales consultora
i tutor drsquoaquest treball haver-me guiat i aconsellat en la meua primera incursioacute en el
moacuten de la recerca dialectologravegica per la seua paciegravencia i agravenims en tot moment i per
haver confiat en mi
A les persones entrevistades Joseacute Cerveroacute Miguel Juliaacuten i Josefa Luciacutea Martiacute aixiacute
com a Anna Pepe i Teresa que ens acompanyaren i mrsquoajudaren a les entrevistes A
Mercegrave i Neus i a tots aquells que drsquouna manera o drsquoaltra mrsquohan ajudat en aquesta
tasca A Joseacute sempre
A la meua famiacutelia especialment als meus pares i a les meues iaies Pepica i Lola que
em saberen conservar les arrels i mrsquoensenyaren a estimar el Cabanyal i el significat de
ldquoser cabanyalerrdquo
3
ABSTRACT
En aquest treball presentem lrsquoanagravelisi i les conclusions progravepies derivades de la recerca
per definir els trets caracteriacutestics de la parla del barri del Cabanyal (Valegravencia) Per a
aixograve hem utilitzat el megravetode de la dialectologia geogragravefica i la monografia dialectal i
hem portat a terme una enquesta a tres persones del barri Oferim aciacute la descripcioacute de
la fonologia la morfologia la sintaxi i del legravexic drsquoaquesta zona de la comarca de
lrsquoHorta posant especial egravemfasi en el fenomen de lrsquoobertura del diftong ougtau
In this paper we present the analysis and conclusions derived from the research to
define the traits and characteristics of the speech of the Cabanyal neighborhood
(Valencia) For this purpose we used the method of the geographical dialectology and
the dialectal monograph and we did three interviews to people from the neighborhood
We provide here the description of the phonology morphology syntax and lexicon of
this part of the district of Horta with a special emphasis on the phenomenon of the
opening of the diphthong ougt au
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
2 Justificacioacute i interegraves de la recerca 7
21 Pregunta inicial 7
22 Objectius de la investigacioacute 8
23 Hipogravetesis 8
3 Metodologia de la recerca
Megravetodes i instruments drsquoobservacioacute i recollida de dades 9
31 Confeccioacute del quumlestionari 9
4 Descripcioacute del context 13
5 Anagravelisi de dades 17
51 Fonegravetica 19
511 Vocalisme 19
5111 Vocalisme togravenic 19
5112 Vocalisme agraveton 19
51121 Lrsquoobertura del diftong ou 21
512 Consonantisme 24
52 Morfologia i sintaxi 27
521 Morfologia nominal 27
522 Morfologia verbal 29
523 Sintaxi 31
53 Fraseologia 32
531 Legravexic 34
532 Frases fetes 43
533 Retrucs 50
6 Conclusions finals 52
7 Bibliografia 59
8 Apegravendix documental 63
Annex I Descripcioacute dels informants 64
Annex II Dades generals de lrsquoenquesta 65
Annex III Quumlestionari 66
Annex IV Mapes de zones on es realitza
lrsquoobertura del diftong ou gt au 72
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
2
AGRAIumlMENTS
En primer lloc he drsquoagrair a Esther Gimeno Ugalde i Vicent Garcia Perales consultora
i tutor drsquoaquest treball haver-me guiat i aconsellat en la meua primera incursioacute en el
moacuten de la recerca dialectologravegica per la seua paciegravencia i agravenims en tot moment i per
haver confiat en mi
A les persones entrevistades Joseacute Cerveroacute Miguel Juliaacuten i Josefa Luciacutea Martiacute aixiacute
com a Anna Pepe i Teresa que ens acompanyaren i mrsquoajudaren a les entrevistes A
Mercegrave i Neus i a tots aquells que drsquouna manera o drsquoaltra mrsquohan ajudat en aquesta
tasca A Joseacute sempre
A la meua famiacutelia especialment als meus pares i a les meues iaies Pepica i Lola que
em saberen conservar les arrels i mrsquoensenyaren a estimar el Cabanyal i el significat de
ldquoser cabanyalerrdquo
3
ABSTRACT
En aquest treball presentem lrsquoanagravelisi i les conclusions progravepies derivades de la recerca
per definir els trets caracteriacutestics de la parla del barri del Cabanyal (Valegravencia) Per a
aixograve hem utilitzat el megravetode de la dialectologia geogragravefica i la monografia dialectal i
hem portat a terme una enquesta a tres persones del barri Oferim aciacute la descripcioacute de
la fonologia la morfologia la sintaxi i del legravexic drsquoaquesta zona de la comarca de
lrsquoHorta posant especial egravemfasi en el fenomen de lrsquoobertura del diftong ougtau
In this paper we present the analysis and conclusions derived from the research to
define the traits and characteristics of the speech of the Cabanyal neighborhood
(Valencia) For this purpose we used the method of the geographical dialectology and
the dialectal monograph and we did three interviews to people from the neighborhood
We provide here the description of the phonology morphology syntax and lexicon of
this part of the district of Horta with a special emphasis on the phenomenon of the
opening of the diphthong ougt au
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
2 Justificacioacute i interegraves de la recerca 7
21 Pregunta inicial 7
22 Objectius de la investigacioacute 8
23 Hipogravetesis 8
3 Metodologia de la recerca
Megravetodes i instruments drsquoobservacioacute i recollida de dades 9
31 Confeccioacute del quumlestionari 9
4 Descripcioacute del context 13
5 Anagravelisi de dades 17
51 Fonegravetica 19
511 Vocalisme 19
5111 Vocalisme togravenic 19
5112 Vocalisme agraveton 19
51121 Lrsquoobertura del diftong ou 21
512 Consonantisme 24
52 Morfologia i sintaxi 27
521 Morfologia nominal 27
522 Morfologia verbal 29
523 Sintaxi 31
53 Fraseologia 32
531 Legravexic 34
532 Frases fetes 43
533 Retrucs 50
6 Conclusions finals 52
7 Bibliografia 59
8 Apegravendix documental 63
Annex I Descripcioacute dels informants 64
Annex II Dades generals de lrsquoenquesta 65
Annex III Quumlestionari 66
Annex IV Mapes de zones on es realitza
lrsquoobertura del diftong ou gt au 72
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
3
ABSTRACT
En aquest treball presentem lrsquoanagravelisi i les conclusions progravepies derivades de la recerca
per definir els trets caracteriacutestics de la parla del barri del Cabanyal (Valegravencia) Per a
aixograve hem utilitzat el megravetode de la dialectologia geogragravefica i la monografia dialectal i
hem portat a terme una enquesta a tres persones del barri Oferim aciacute la descripcioacute de
la fonologia la morfologia la sintaxi i del legravexic drsquoaquesta zona de la comarca de
lrsquoHorta posant especial egravemfasi en el fenomen de lrsquoobertura del diftong ougtau
In this paper we present the analysis and conclusions derived from the research to
define the traits and characteristics of the speech of the Cabanyal neighborhood
(Valencia) For this purpose we used the method of the geographical dialectology and
the dialectal monograph and we did three interviews to people from the neighborhood
We provide here the description of the phonology morphology syntax and lexicon of
this part of the district of Horta with a special emphasis on the phenomenon of the
opening of the diphthong ougt au
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
2 Justificacioacute i interegraves de la recerca 7
21 Pregunta inicial 7
22 Objectius de la investigacioacute 8
23 Hipogravetesis 8
3 Metodologia de la recerca
Megravetodes i instruments drsquoobservacioacute i recollida de dades 9
31 Confeccioacute del quumlestionari 9
4 Descripcioacute del context 13
5 Anagravelisi de dades 17
51 Fonegravetica 19
511 Vocalisme 19
5111 Vocalisme togravenic 19
5112 Vocalisme agraveton 19
51121 Lrsquoobertura del diftong ou 21
512 Consonantisme 24
52 Morfologia i sintaxi 27
521 Morfologia nominal 27
522 Morfologia verbal 29
523 Sintaxi 31
53 Fraseologia 32
531 Legravexic 34
532 Frases fetes 43
533 Retrucs 50
6 Conclusions finals 52
7 Bibliografia 59
8 Apegravendix documental 63
Annex I Descripcioacute dels informants 64
Annex II Dades generals de lrsquoenquesta 65
Annex III Quumlestionari 66
Annex IV Mapes de zones on es realitza
lrsquoobertura del diftong ou gt au 72
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
4
IacuteNDEX
1 Introduccioacute 5
2 Justificacioacute i interegraves de la recerca 7
21 Pregunta inicial 7
22 Objectius de la investigacioacute 8
23 Hipogravetesis 8
3 Metodologia de la recerca
Megravetodes i instruments drsquoobservacioacute i recollida de dades 9
31 Confeccioacute del quumlestionari 9
4 Descripcioacute del context 13
5 Anagravelisi de dades 17
51 Fonegravetica 19
511 Vocalisme 19
5111 Vocalisme togravenic 19
5112 Vocalisme agraveton 19
51121 Lrsquoobertura del diftong ou 21
512 Consonantisme 24
52 Morfologia i sintaxi 27
521 Morfologia nominal 27
522 Morfologia verbal 29
523 Sintaxi 31
53 Fraseologia 32
531 Legravexic 34
532 Frases fetes 43
533 Retrucs 50
6 Conclusions finals 52
7 Bibliografia 59
8 Apegravendix documental 63
Annex I Descripcioacute dels informants 64
Annex II Dades generals de lrsquoenquesta 65
Annex III Quumlestionari 66
Annex IV Mapes de zones on es realitza
lrsquoobertura del diftong ou gt au 72
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
5
1 INTRODUCCIOacute
Sogall eacutes lrsquoamalgama de fils algues i drsquoaltres filaments de la mar que en forma de
pilota trobem sovint a les nostres platges Amb sogalls fegraveiem guerres els estius o ens
rascagravevem les cames quan de la sal i el sol ens picaven A la vora de la mar
Mediterragravenia estagrave el barri del Cabanyal i la seua gent marinera sempre ha mirat cap a
ella He volgut posar a aquest treball de recerca com a tiacutetol un mot que poguera
representar tot accedilograve lrsquoolor de mar la tradicioacute i la genuiumlnitat drsquoun poble Perograve a meacutes que
foacutera un siacutembol drsquoallograve que significa la parla drsquouna zona un conjunt de trets que formen
un tot Aciacute intentarem treure fil a fil les seues parts
El barri del Cabanyal a Valegravencia ha experimentat una segraverie de canvis tant urbaniacutestics
com socials i culturals que han incidit indiscutiblement en la configuracioacute de la seua
poblacioacute i en consequumlegravencia en lrsquoevolucioacute del parlar Aquesta nova situacioacute lligada a
lrsquoamenaccedila de desestructuracioacute del barri provocada per la possible prolongacioacute de
lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez fan que siga urgent un estudi dialectologravegic per tal de recollir i
sistematitzar les caracteriacutestiques progravepies del parlar cabanyaler avui que entre el seu
veiumlnat encara podem trobar persones que han viscut tota la vida al barri de pares i
avis drsquoallagrave tambeacute i que lrsquohan conegut quan al carrer nomeacutes srsquoescoltava parlar valenciagrave
Per una altra banda el fet de poder comptar amb un estudi sobre el parlar del
Cabanyal tambeacute teacute el seu origen en la voluntat de contribuir en la percepcioacute positiva
del propi dialecte i la posada en valor dels trets caracteriacutestics dels parlants Han estat
moltes les declaracions que menyspreaven el parlar anomenat ldquoapitxatrdquo el valenciagrave
central com ara F Carreras y Candil (1918 690) que utilitza el mot ldquocorruptelardquo per
definir-lo o Francesc Martiacutenez (1912 8) que manteacute que a Valegravencia es parla catalagrave
pronunciat en castellagrave i que aixograve fa esdevenir la llengua ldquoxabacanardquo i ldquoantiarmogravenicardquo Si
beacute eacutes cert que es produeix una reduccioacute de fonemes tambeacute hem de ser conscients
que es tracta drsquouna particularitat dialectal meacutes al costat drsquoaltres tantes que aporten
riquesa al catalagrave Per una altra banda no podem deixar-nos portar per prejudicis que
ens allunyen de la tasca drsquoun filograveleg i meacutes encara estigmatitzar variants dialectals a
zones com eacutes la ciutat de Valegravencia on la normalitzacioacute linguumliacutestica es troba a un punt
de desenvolupament molt sensible
Eacutes per aixograve que a aquest treball anomenarem el valenciagrave parlat a la zona central del
Paiacutes Valenciagrave com ldquovalenciagrave centralrdquo seguint lrsquoargumentacioacute de Jordi Colomina (1999
99) ldquosi parlem de valenciagrave septentrional i del valenciagrave meridional tambeacute hem
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
6
drsquoanomenar lrsquoaltra varietat amb un terme geogragravefic i no pas lsquoanecdograveticrsquo i encara menys
pejoratiurdquo
A meacutes a meacutes reconegraveixer aquest patrimoni eacutes tambeacute acceptar i estimar les diferegravencies
que integren els parlars catalans i aixiacute unir-nos com a comunitat linguumliacutestica i cultural
Lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra evitagrave tot el camiacute centralista en la concepcioacute de la
llengua estagravendard i va advocar per la unioacute i la colmiddotlaboracioacute de tots els pobles
catalanoparlants
El modern catalagrave literari la llengua en quegrave escriuen avui els nostres millors prosadors i
poetes i en quegrave apareixen escrites la gran majoria de les publicacions actuals no eacutes
barceloniacute tots els dialectes han contribuiumlt a la seva formacioacute (Pompeu Fabra Els
dialectes catalans i la llengua literagraveria (1919) a Bibiloni 1997 116)
Avui som nosaltres qui hem de seguir defensant aquesta ideologia integradora Com a
futura filograveloga catalana em sembla primordial contribuir a fer visible la riquesa
linguumliacutestica catalana i especialment aquella dels pobles que formen el Paiacutes Valenciagrave La
llengua eacutes un organisme viu que creix i srsquoadapta segons les necessitats comunicatives
i la realitat en quegrave viu dibuixar el parlar del Cabanyal eacutes tambeacute doncs presentar una
part del tarannagrave drsquoun poble
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
7
2 JUSTIFICACIOacute I INTEREgraveS DE LA RECERCA
El Cabanyal es veu des de fa anys amenaccedilat per lrsquoenderrocament de la seua trama
urbaniacutestica excepcional perograve alhora pateix la degradacioacute i la destruccioacute drsquouna manera
de viure i de relacionar-se progravepia del barri mariner Aquestes particularitats es fan
visibles tambeacute al parlar de la zona i com les cases es troben en perill ategraves que ldquoel
territori eacutes un dels components imprescindibles en la mesura en quegrave eacutes lespai de
trobada dels parlants qualsevol alteracioacute de la base territorial teacute un efecte en la vida
de la llenguardquo (Junyent 1999 4) Eacutes per aixograve que es veu necessari un estudi urgent
sobre les caracteriacutestiques del parlar cabanyaler i amb aixograve no solament intentem
recollir i sistematitzar les realitzacions progravepies sinoacute tambeacute tenim la intencioacute de posar en
valor la resistegravencia cultural drsquoun poble enfront de la uniformitzacioacute linguumliacutestica cultural i
arquitectogravenica procedent de la capital
El puacuteblic al qual ens adrecem eacutes eminentment acadegravemic filogravelegs interessats en la
dialectologia Perograve tambeacute a qualsevol persona interessada en el tema de recerca i
evidentment als veiumlns i veiumlnes del Cabanyal
21 PREGUNTA INICIAL
El barri del Cabanyal teacute unes caracteriacutestiques socials i arquitectograveniques singulars aixiacute
ho establia per exemple la prestigiosa Word Monuments Fund en inclourersquol lrsquoany 2011
en la llista de llocs en perill de deteriorament o la inclusioacute a la ldquoLista Roja del
Patrimoniordquo de Hispania Nostra lrsquoany 2012 Aixiacute mateix sociologravegicament ldquoel barri del
Cabanyal-Canyamelar constitueix un conjunt social en la seua totalitat Per la seua
particular histograveria la seua evolucioacute de municipi independent a part integrada en lrsquoagraverea
metropolitana lrsquoentramat urbagrave drsquoaquest barri srsquoha constituiumlt com una entitat dotada
drsquouna autonomia i personalitat progravepiesrdquo (Duart 2002 1)
En aquesta investigacioacute volem verificar si aquesta singularitat srsquoesteacuten en el plagravenol
linguumliacutestic i el barri teacute tambeacute unes caracteriacutestiques fonegravetiques legravexiques i
morfosintagravectiques progravepies i si podem establir i determinar les caracteriacutestiques
fonegravetiques dels cabanyalers catalanoparlants Per una altra banda en cas de tindre-
les si aquestes caracteriacutestiques es comparteixen als pobles fronterers i quines drsquoelles
soacuten genuiumlnes
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
8
22 OBJECTIUS DE LA INVESTIGACIOacute
Per tal de portar a terme aquest treball de recerca hem fixat una segraverie drsquoobjectius tots
ells centrats en la descripcioacute del parlar cabanyaler En primer lloc busquem determinar
i descriure els principals trets dialectals propis del parlar del Cabanyal dins de les
caracteriacutestiques del catalagrave occidental i meacutes concretament del valenciagrave central
Provarem de posar en relleu les seues caracteriacutestiques fonegravetiques principals amb
atencioacute especial a lrsquoobertura del diftong ougtau aixiacute com drsquoaltres caracteriacutestiques
morfosintagravectiques i legravexiques En aquest sentit ens aturarem un poquet per tal de poder
recollir legravexic propi de la zona perograve tambeacute algunes de les frases fetes i retrucs que srsquohi
utilitzen Per una altra banda amb aquest treball tambeacute pretenem enregistrar les
variants dialectals meacutes antigues que es parlen al barri per tal de poder fer-ne un
inventari
23 HIPOgraveTESIS
Partim drsquouna segraverie drsquohipogravetesis necessagraveries per tal de desenvolupar la nostra recerca
primerament hem de considerar vagravelida la possibilitat de trobar un sector de la poblacioacute
representat per homes i dones majors de 65 anys i nascuts al Cabanyal que conserva
una mena de ldquosaviesa popularrdquo reflectida en frases fetes i dites populars colmiddotloquials i
genuiumlnes Seguidament que la llengua parlada per aquest sector de la poblacioacute
posseeix unes caracteriacutestiques progravepies des de trets fonegravetics (especialment pel que fa
al vocalisme i meacutes concretament la transformacioacute del diftong ou en au) fins al legravexic i
jocs de llengua
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
9
3 METODOLOGIA DE LA RECERCA MEgraveTODES I INSTRUMENTS
DrsquoOBSERVACIOacute I RECOLLIDA DE DADES
La metodologia que utilitzarem eacutes aquella descrita per Joan Veny a Introduccioacute a la
dialectologia catalana (1986) especiacuteficament la progravepia de la dialectologia geogragravefica o
geolinguumliacutestica2 i la monogragravefica Estudiarem el parlar drsquoun punt geogragravefic determinat
en aquest cas el barri del Cabanyal a Valegravencia des drsquoun enfocament sincrogravenic i
tradicional per tal de dibuixar la llengua que es parla en aquest mateix moment (Veny
1986 70-71) La geolinguumliacutestica segons Veny (1986 72) es basa a ldquoseleccionar un
nombre determinat de localitats drsquoun o diversos dominis linguumliacutestics on srsquoobtenen
respostes transcrites fonegraveticament i despregraves cartografiadesrdquo i aixiacute com ldquoa un
quumlestionari de mots (o dibuixos) establert pregraveviament per tal drsquoestudiar la distribucioacute
geogragravefica de sons formes mots (amb les seves coses) i funcions drsquouna o meacutes
llenguumlesrdquo
El megravetode geogragravefic estudia la variacioacute diatogravepica drsquouna llengua eacutes a dir la diversitat
segons lrsquoespai (Veny 1986 72) Dins drsquoaquest se situa lrsquoestudi monogragravefic que pot
comprendre lrsquoaspecte fonegravetic morfosintagravectic o legravexic o tots tres i fins i tot lrsquoonomagravestic
Per tal de portar-lo a terme es realitza una enquesta que pot ser en grup o de manera
individual a partir drsquoun quumlestionari amb els qual es pretenen recollir els trets
caracteriacutestics del parlar estudiat
31 CONFECCIOacute DEL QUumlESTIONARI
En la confeccioacute del quumlestionari3 hem pres com a referegravencia la descripcioacute del valenciagrave
central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el mateix
autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002) de manera que a lrsquoentrevista es
puguen identificar els trets caracteriacutestics del valenciagrave central Per una altra banda
tambeacute srsquohan tingut en compte les recomanacions de Veny (1986 77-87) i de lrsquoAtles
Linguumliacutestic del domini catalagrave (Badia Pons i Veny 1993 9) i srsquoha adaptat drsquoaquest el
2 Fundat per Gillieacuteron (1854-1926) (Veny 1986 72)
3 A lrsquoAnnex III es pot consultar el quumlestionari proposat amb un detall exhaustiu del tret linguumliacutestic que es preteacuten
analitzar a cadascun dels mots
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
10
quumlestionari general4 Per tal de drsquoelaborar les preguntes hem pres com a model els
quumlestionari de lrsquoALDC5 i de lrsquoAtles Linguumliacutestic del Domini Catalagrave (Navarro 2003)
En primer lloc srsquoha partit drsquouna llista de mots i frases drsquointeregraves legravexic fonegravetic o
morfosintagravectic recollides a partir de la visualitzacioacute dels documents de ldquoCabanyal Arxiu
Viurdquo6 aixiacute com de converses informals amb els parlants de la zona Per tal que les
persones entrevistades pogueren respondre a les preguntes amb la magravexima naturalitat
possible srsquohan agrupat els mots segons el tipus de pregunta i segons el seu contingut
semagraventic A meacutes a meacutes lrsquoentrevistadora forma part culturalment i linguumliacutesticament de la
zona estudiada la qual cosa pot afavorir el desenvolupament de lrsquoenquesta i la
interaccioacute amb les persones entrevistades ja que es comparteixen referents i drsquoaltres
aspectes culturals religiosos i socials que hi poden entrar en joc
Srsquoha comptat amb un sol quumlestionari per a totes les entrevistes i el nombre de
preguntes srsquoha calibrat segons la seua capacitat per obtenir la informacioacute desitjada
perograve tambeacute tenint present lrsquoedat dels entrevistats de manera que srsquoha considerat
preveure una hora drsquoenquesta en total per cada informant Drsquoaquesta manera es busca
evitar produir cansament o desagravenim Considerem que realitzar una enquesta drsquoaquest
tipus pot suposar per a lrsquoentrevistat un determinat grau drsquoestregraves que pot derivar en
desinteregraves i per tant perjudicar-ne els resultats
Les enquestes srsquohan realitzat separadament i en tots els casos al domicili de
lrsquoinformador ja que en primer lloc ens assegura unes condicions de gravacioacute ograveptimes i
en segon lloc contribueix a la relaxacioacute de lrsquoinformant i per tant a afavorir el grau de
familiaritat i espontaneiumltat Amb aquest mateix objectiu si per quumlestions alienes hi han
estat presents drsquoaltres persones com cogravenjuges o fills que es troben al domicili familiar
en eixe moment se nrsquoha permegraves la presegravencia
Les entrevistes foren enregistrades amb una gravadora de veu electrogravenica amb el
permiacutes dels informants Com que els recursos de tipus electrogravenic poden presentar
problemes inesperats cal revisar les gravacions una vegada fetes i el funcionament de
4 Iacutedem 21-23 5 Iacutedem
6 ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo com srsquoexplica a la seua pagravegina web (httpwwwcabanyalarchivovivoes) eacutes un projecte
proposat per lrsquoassociacioacute La Esfera Azul i coordinat per Lupe Frigols Emilio Martiacutenez i Bia Santos El seu objectiu
eacutes posar en relleu a traveacutes drsquoeines culturals els valors la identitat la memograveria i el patrimoni del barri del Cabanyal
Els viacutedeos coordinats per Bia Santos i Editats per Bia Santos i Viacutector Garciacutea Bayarri es troben a
httpwwwcabanyalarchivovivoesHABLEMOS_TESThtml
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
11
lrsquoaparell abans de comenccedilar lrsquoentrevista Per tal de disminuir la tensioacute que pot generar
la consciegravencia de ser gravat srsquoha situat sempre la gravadora en un lloc no molt visible
El megravetode drsquointerrogacioacute utilitzat eacutes lrsquoindirecte utilitzarem descripcions i definicions
frases inacabades dixi i preguntes obertes per tal drsquoobtenir la informacioacute desitjada
Drsquoaquesta manera hi hauragrave preguntes tancades perograve tambeacute obertes on es facilita a
lrsquoentrevistat la produccioacute espontagravenia i a la investigacioacute la possibilitat de recollir
elements que no srsquohavien tingut en compte o que no srsquohan obtingut durant el
quumlestionari Aixograve tambeacute ens permet reduir el nombre de preguntes si durant la
conversa espontagravenia apareixen els trets recercats
Les enquestes srsquohan realitzat a dos homes i una dona nascuts tots al Cabanyal
drsquoedats compreses entre 70 i 80 anys7 Srsquoha escollit aquesta franja drsquoedat amb
lrsquoobjectiu de buscar informants que no hagueren tingut contacte amb el valenciagrave al
context acadegravemic a meacutes drsquoaquesta manera tenim un resultat homogeni pel que fa a
lrsquoaspecte generacional i no tenim en cap varietat diastragravetica8 (Veny 1986 94-95) Soacuten
catalanoparlants i la seua vida srsquoha desenvolupat iacutentegrament al Cabanyal excepte en
periacuteode de guerra i pel servei militar Els ascendents soacuten majoritagraveriament autogravectons i
els cogravenjuges tambeacute Tots estan alfabetitzats i han estat escolaritzats perograve no tenen
estudis superiors No han estudiat mai en valenciagrave de manera que mai han hagut
drsquoadaptar el seu parlar a la llengua normativa en contextos acadegravemics en
consequumlegravencia eacutes molt probable que no nrsquoestiguen influenciats Aixiacute mateix les
persones entrevistades no tenen cap problema articulatori que puga dificultar la seua
produccioacute i es troben en plenes facultats mentals
Cadascuna de les persones entrevistades resideix a un sector diferent del conjunt
conegut sovint com el Cabanyal perograve que integra el Cabanyal el Canyamelar i el Cap
de Franccedila Drsquoaquesta manera podrem avanccedilar lrsquoextensioacute dels trets trobats encara que
siga de manera provisional
Per una altra banda srsquoha decidit passar lrsquoenquesta a un grup de control per tal de
constatar la seua validesa i assegurar que aquesta srsquoadapta als objectius buscats El
grup de control estagrave format per quatre persones de perfil semblant a les descrites
7 La descripcioacute completa dels informants es troba a lrsquoAnnex I
8 En una ampliacioacute drsquoaquest mateix treball seria interessant tenir en compte altres generacions i veure la vivacitat del
dialecte o les variants generacionals que presenta
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
12
anteriorment encara que lrsquoentrevista es portaragrave a terme de manera colmiddotlectiva ja que
tambeacute busquem alhora aprofitar-la per tal drsquoenriquir lrsquoenquesta
Quan utilitzem qualsevol mitjagrave de tipus tegravecnic hem de tenir en compte que aquest pot
fallar Srsquohan tingut en compte els possibles problemes que sersquon deriven (gravacions
transcripcions etc) aixiacute com el temps que suposa portar a terme les entrevistes i
buidar-ne les dades A meacutes a meacutes hem de tenir present que algunes de les persones
entrevistades potser que no srsquoadequumlen a allograve que busquem o simplement lrsquoentrevista
no puga fer-se Eacutes per aixograve que hem concertat una segraverie de possibles entrevistes
superant el nombre drsquoinformants previst inicialment
El buidatge de les enquestes srsquoha fet seguint la transcripcioacute segons lrsquoAlfabet Fonegravetic
Internacional (AFI)9 i posteriorment analitzant els documents A meacutes a meacutes srsquohan
utilitzat drsquoaltres documents audiovisuals ja existents com ara ldquoCabanyal Arxiu Viurdquo que
compta amb meacutes de 100 testimonis gravats en viacutedeo molts dels quals soacuten originaris
del Cabanyal i drsquoaltres que hi viuen des de fa pocs anys aixiacute com drsquoaltres documentals
sobre el barri etc
Finalment pel que fa al legravexic frases fetes i retrucs tambeacute srsquoha comptat amb la
colmiddotlaboracioacute de Maria Dolors Gallart Martiacute afeccionada local que com contempla
Veny (1986 100) sense megravetode perograve de manera constant i quotidiana ha anat fent-ne
un xicotet recull ric i aprofitable despregraves de destriar allograve que aciacute hem trobat rellevant
9 IEC 1999
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
13
4 DESCRIPCIOacute DEL CONTEXT
El Cabanyal forma part del districte 11 corresponent als Poblats Mariacutetims de la ciutat
de Valegravencia i estagrave situat en paralmiddotlel a la mar i al costat del port de la ciutat Els
Poblats Mariacutetims estan formats per quatre zones administratives (des del port cap a
Alboraia) Nazaret El Grau Cabanyal-Canyamelar Beteroacute i la Malva-rosa
Imatge 1 El Poblats Mariacutetims (Oficina drsquoestadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia)
Teacute el seu origen cap al segle XIII amb els assentaments de pescadors Quan Jaume I
prengueacute la ciutat de Valegravencia promogueacute la construccioacute de barraques afavorint
lrsquoactivitat pesquera fins que entrat ja el segle XV la zona rep el nom del Cabanyal (srsquohi
teacute constagravencia des de 1421) El 1814 hi viuen 1515 persones i el 1836 despreacutes de la
derrota als carlins es formaragrave lrsquoAjuntament del Poble Nou de la Mar que ocupa el
terreny des de el Grau (la segravequia de Gasch) fins la Cadena (la Malva-rosa) del qual
Francisco Cubells en seragrave el primer alcalde constitucional (Sanchis 2009 sense
pagravegina)
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
14
Amb el temps lrsquoincendi de les barraques el 1875 i el progreacutes econogravemic de la zona es
comencen a construir cases de maoacute i teula El 1890 Poble Nou de la Mar ja compta
amb 11291 habitants fins que el 7 de juny de 1897 srsquoannexiona finalment al municipi
de Valegravencia Eacutes en aquesta egravepoca quan es construeixen les caracteriacutestiques cases del
barri estiliacutesticament pertanyents al Modernisme Popular (ceragravemica arquitectogravenica i
exterior estil eclegravectic personalitzacioacute dels models i el treball etc) El Cabanyal viu el
seu moment drsquoesplendor es construeix el Balneari de les Arenes artistes i
intelmiddotlectuals com Sorolla i Benlliure declarats fills predilectes desenvolupen les seues
obres al barri srsquoobren teatres apareix el tramvia elegravectric i es converteix alhora en zona
drsquoestiueig dels habitants de la ciutat de Valegravencia (Sanchis 2009 sense pagravegina)
Avui el Cabanyal estagrave envoltat per un desenvolupat port comercial i turiacutestic els
campus de les universitats puacutebliques valencianes (Universitat de Valegravencia drsquoEstudi
General i Universitat Politegravecnica de Valegravencia) i lrsquoampliacioacute de la ciutat des Ciutat Vella
La poblacioacute del districte dels Poblats Mariacutetims ha passat a 59180 habitants al 2012
dels quals 12273 tenen entre 60 i 79 anys10
Imatge 2 Piragravemide poblacional amb les variants drsquoedat i sexe
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
10 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
15
Pel que fa lrsquoorigen la majoria drsquohabitants soacuten de Valegravencia (36152) i de la resta de
lrsquoEstat Espanyol i del Paiacutes Valenciagrave A meacutes el districte acull a un total de 9516
estrangers la majoria drsquoells provinents de la Unioacute Europea (3712) i Amegraverica del Sud
(2197)11
Imatge 3 Origen dels habitants dels Poblats Mariacutetims
(Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia dades de 2012)
Drsquoaquests 56135 habitants 5117 no entenen el catalagrave 21343 lrsquoentenen perograve no el
parlen i 29675 el parlen12
Per una altra banda gragravecies a les caracteriacutestiques particulars del barri i la trama
urbaniacutestica hereva de la disposicioacute de les barraques dels pescadors el 1993 fou
declarat Conjunt Histograveric Protegit de la ciutat de Valegravencia i Beacute drsquoInteregraves Cultural No
obstant aixograve des del 1998 el barri pateix lrsquoamenaccedila del projecte municipal drsquoampliacioacute
de lrsquoavinguda Blasco Ibaacutentildeez que partiria en dos el popular barri mariner i suposa la
destruccioacute de 1651 vivendes de la trama urbana del conjunt histograveric i del seu
patrimoni arquitectogravenic i cultural
La Plataforma Salvem el Cabanyal afegeix que amb la posada en marxa del projecte
ldquono sols es destrueix un Conjunt Histograveric amb edificacions centenagraveries tan
emblemagravetiques com la Casa dels Bous i la Llotja de Pescadors privant al poble
valenciagrave drsquouna dels seus senyes drsquoidentitat i de la seua contribucioacute a la Cultura
11 Dades de lrsquoOficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia 2012
12 Iacutedem
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
16
Universal sinoacute que es destrueix tambeacute un mode de vida de relacions socials i
humanes una cultura i idiosincragravesia peculiar derivada de la seua relacioacute amb la mar
etcrdquo (Plataforma Salvem el Cabanyal)
Aquesta Plataforma creada el 1998 i formada en el seu origen per veiumlns comerciants
partits poliacutetics de lrsquooposicioacute i entitats culturals porta 15 anys realitzant accions
reivindicatives culturals com ara Cabanyal Portes Obertes a meacutes drsquouna batalla legal
contra lrsquoAjuntament de Valegravencia que ha portat el cas al Tribunal Constitucional on
encara avui srsquoespera resposta (Herrero i Maota 2010 sense pagravegina)
Actualment el barri del Cabanyal pateix la degradacioacute immobiliagraveria i la destruccioacute de
seu teixit social LrsquoAjuntament de Valegravencia ha enderrocat algunes de les cases que
entren dins del pla drsquoaltres les ha comprades perograve resten tapiades o les han llogades
en condicions pragravecticament drsquoinhabitabilitat La Plataforma Salvem en Cabanyal
juntament amb lrsquoAssociacioacute de Veiumlns Si Volem lrsquoAssociacioacute de Veiumlns i Veiumlnes del
Cabanyal-Canyamelar i lrsquoAssociacioacute de Comerciants Industrials i Professionals del
Mariacutetim signaren el 25 de juliol de 2012 un comunicat conjunt (Plataforma Salvem el
Cabanyal 2012) on denunciaven la degeneracioacute del barri fent mencioacute als focus de
delinquumlegravencia i el tragravefic de drogues la degradacioacute urbaniacutestica i social la manca de
neteja i de cura dels carres i solars lrsquoocupacioacute ilmiddotlegal de cases el no compliment de
les ordenances municipals en aquestes propietats (especialment aquelles dirigides a
les condiciones de seguretat salubritat higiene i ornament puacuteblic) la falta
drsquoescolaritzacioacute de molts xiquets i on demanaven a meacutes la retirada de la suspensioacute
cautelar de llicegravencies de nova planta rehabilitacioacute i drsquoactivitats comercials Aquest
comunicat posagrave en evidencia que deixant de banda la posicioacute poliacutetica i el debat sobre
la prolongacioacute de lrsquoAvinguda Blasco Ibaacutentildeez els veiumlns del Cabanyal han detectat un
abandoacute per part de lrsquoAjuntament que ha derivat en un estat de degradacioacute insostenible
Molts colmiddotlectius i iniciatives ciutadanes prenen forccedila al barri (LrsquoEscola del Cabanyal
Viu al Cabanyal 15M Poblats Mariacutetims etc) aixiacute com festivals com Cabanyal Iacutentim o la
gravacioacute de la websegraverie Cabanyal Z Alguns joves de Valegravencia i drsquoarreu drsquoEuropa han
decidit establir-hi la seua vivenda i encara que no es poden tenir dades exactes la
configuracioacute del barri estagrave canviant significativament alhora que la resolucioacute juriacutedica
sembla estar cada vegada meacutes propera En els propers anys siga quin siga el
veredicte del Tribunal Constitucional lrsquoAjuntament de Valegravencia hauragrave de posar en
marxa mesures urgents que incidiran de manera clara en el futur del barri mariner
Mentrestant els seus habitants es preocupen per mantindre el barri viu
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
17
5 ANAgraveLISI DE DADES
A continuacioacute analitzarem els resultats que hem obtingut a partir de les entrevistes
realitzades centrant-nos com hem avanccedilat en la descripcioacute dels trets definitoris del
valenciagrave central feta per Joan Veny a Introduccioacute al a dialectologia catalana (1986) i el
mateix autor i Mar Massanell a Dialectologia Catalana (2002)
El parlar del Cabanyal forma part del dialecte valenciagrave i amb aquest de les varietats
del bloc occidental del catalagrave El valenciagrave es parla a les comarques dels Ports de
Morella el Maestrat la Plana de Castelloacute lrsquoAlcalateacuten el Camp de Morvedre el Camp
del Tuacuteria lrsquoHorta de Valegravencia la Ribera del Xuacutequer la Costera la Vall drsquoAlbaida la
Safor el Comtat la Marina lrsquoAlcoiagrave les Vals del Vinalopoacute lrsquoAlacantiacute o Horta drsquoAlacantiacute
el Baix Vinalopoacute aixiacute com a la zona del Carxe (administrativament de la comunitat de
Muacutercia)
Aixiacute mateix el parlar del Cabanyal srsquoemmarca dins del subdialecte del valenciagrave central
el qual srsquoesteacuten des drsquouna liacutenia que va del nord drsquoAlmenara Olocau del Carraixet i
Casinos fins a una altra que seguint el Xuacutequer des drsquoAntella fins Albalat de la Ribera
puja cap al nord i tomba cap al litoral deixant el Perelloacute fora Per lrsquooest coincideix amb
el liacutemit linguumliacutestic restant exclosos Alfarb i Catadau (Veny 1982 117) Beltran i Segura
(2007 16) proposen una doble divisioacute del valenciagrave central assenyalant drsquouna banda la
zona meridional i de lrsquoaltra la septentrional separades per la ciutat de valegravencia La
descripcioacute de les particularitats drsquoaquesta variant del valenciagrave srsquoha centrat
tradicionalment en lrsquoensordiment de les alveolars i palatals sonores ldquocasardquo gt [lsquokasa]
ldquotretzerdquo gt [tretʃe] o ldquometgerdquo gt [metʃe] i per tant la pegraverdua dels fonemes z i dʒ
(Colomina 1999 103) No obstant aixograve tambeacute hi ha drsquoaltres trets caracteriacutestics com
ara el manteniment del paradigma complet del pretegraverit perfet simple (aniacute anares anagrave
etc) o la pronuacutencia clara dels grups consonagraventics -lt molt -nt tant i -mp camp
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
18
Imatge 4 Mapa dels subdialectes del valenciagrave13
A continuacioacute passem a descriure els trets que hem trobat a les entrevistes integrant-
hi els trets caracteriacutestics del valenciagrave central
13 J Peacuterez Soriano httpcommonswikimediaorgwikiFileSubdialectes_del_valenciC3A0png
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
19
51 FONEgraveTICA
511 Vocalisme
5111 Vocalisme togravenic
El valenciagrave compta amb un sistema vocagravelic togravenic format per set fonemes amb quatre
graus drsquoobertura (Veny 2012 40) a (baix pa) e (fer cistella) ε (terra pegravel) i (pi
riure) o (molt color) ɔ (porta poc) u (pucull)
i u
e o
ɛ ɔ
a
La uacutenica caracteriacutestica rellevant que trobem eacutes lrsquoobertura del diftong decreixen ui de manera que
es pronuncia [lsquowi] per exemple a ldquohuirdquo [lsquowi] o ldquohuitrdquo [lsquowit]
5112 Vocalisme agraveton
En posicioacute agravetona en canvi les vocals es redueixen a cinc amb tres graus drsquoobertura
a (paraigua pera) e (embolicar servir) i (ordinador mogravebil ) o (posar oblidar) u
(pelmiddotliacutecula nuclear)
i u
e o
a
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
20
A banda de les realitzacions progravepies del valenciagrave destaquem aquelles que ens
semblen meacutes rellevants per la seua extensioacute
La e agravetona inicial absoluta seguida principalment per s ʃ n i m sovint es
pronuncia [a] com per exemple ldquoenrecordar-serdquo [anrekorrsquodarse] ldquoengruixarrdquo
[anγrunrsquoʃar] ldquocomenccedilarrdquo [askomenrsquosar] ldquoescurarrdquo [askursquorar] ldquoescuradardquo [askurrsquoa]
ldquoestendrerdquo [asrsquotendre] ldquoescoltardquo [asrsquokolta] ldquoensenyareacuterdquo [anseɲarsquore] ldquote lrsquoemportavesrdquo [te
lamporrsquotabes] perograve tambeacute hem vist casos com ldquoelefantrdquo [alersquofant] on la e va seguida
de la consonant l Cal dir que alhora soacuten ben presents les realitzacions [esrsquotendre] o
[eskursquorar] i que una mateixa persona pot fer-ne uacutes indistintament drsquoambdues Tambeacute
observem aquest tret quan la vocal e no es troba en posicioacute inicial absoluta perograve estagrave
precedida drsquouna consonant com ara ldquogegantrdquo [tʃarsquoγant] ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl] o ldquocalendarirdquo
[kalanrsquodari] (Veny 2012 41) El timbre de la a al costat de contextos on en altres
zones es produeix lrsquoharmonia vocagravelica (com ara el valenciagrave meridional) es manteacute com
a ldquoterrardquo [lsquotɛra] o ldquoportardquo [lsquopɔrta]
Per una altra banda veiem casos de siacutencope de e o a en contacte amb una r
ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa] i de reduccioacute vocagravelica a paraules com o ldquomocadoretrdquo
[makorsquoret] o [makarsquoor] on srsquoha produiumlt a meacutes harmonia vocagravelica Aquest fenomen el
veiem tambeacute a casos com ldquoestornutrdquo [esterrsquonut] ldquoxicotetardquo [tʃokorsquoteta] (ldquouna caseta molt
xicotetardquo [lsquouna karsquoseta lsquomolt tʃokorsquoteta]) ldquojuliolrdquo [tʃoliɔl] ldquotreballadors del mollrdquo
[trabaʎarsquoors del lsquomoʎ] encara que no es doacutena de manera sistemagravetica Els casos de
reduccioacute vocagravelica es produeixen tambeacute entre mots com ara ldquoem digueacute que anarardquo [me
dirsquoγe karsquonara] Assenyalem tambeacute el cas drsquoanaptixi del mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Finalment srsquoaprecien algunes realitzacions progravepies del valenciagrave colmiddotloquial on la vocal
e passa a i per lrsquoinflux de la palatal que eacutes en contacte (Segura 1996 43) com ara
ldquogenerrdquo giner o ldquosenserdquo sinse ldquosense entrar en poliacuteticardquo sinse entrar en poliacutetica
ldquomenjarrdquo minjar ldquosenyoretrdquo sinyoret ldquoquan vens a casa eres un senyoretrdquo quant
bens a casa eres un sinyoret ldquoeixirrdquo ixir Aixiacute com el tancament de la vocal o en
situacioacute drsquohiat com ara als mots ldquopoalrdquo [pursquoal] o ldquocoentesrdquo [lsquokuentes] (ldquoun poal en aigua i
herba aixograve era menjar per als camellsrdquo [lsquoun pursquoal lsquoen lsquoaiγwa i lsquoerba airsquoʃo ersquora minrsquotʃar
lsquopals karsquomeʎs]) Els substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute com
ldquonaixementrdquo fan la terminacioacute en -iment o finalment el canvi de o a u en mots com
ldquobullirrdquo
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
21
Al valenciagrave central i en general al catalagrave occidental (Beltran i Segura 2007 67) es
produeix lrsquoobertura de la o quan es troba en posicioacute inicial agravetona (forma part drsquouna
siacutelmiddotlaba) Eacutes a dir es produeix una diftongacioacute i srsquoobre convertint-se en [au] a les
entrevistes realitzades hem trobat els seguumlents exemples ldquoobrirrdquo [aursquorir]14 ldquoolorarrdquo
[aulorsquorar]
51121 Lrsquoobertura del diftong ou
Un dels trets que caracteritza el parlar del Cabanyal de manera rellevant eacutes lrsquoobertura
del diftong ou gt au15 que es manteacute intacte a quasi tot el valenciagrave central (Beltran i
Segura 2007 17) Eacutes per aixograve que ens detindrem per tractar-lo en aquest epiacutegraf
Com assenyalar Colomina (1985 80) en catalagrave trobem dos tipus de diftongs
ortografiats OU
[ow] procedent dels mots llatins amb ō i ŭ com ara ldquorourerdquogtRōBŏRE
[ɔw] procedent de mots llatins amb ŏ com ara ldquonourdquogtNŏVE o ldquoourdquogtŏVU
El diftong que estudiem aciacute eacutes el segon cas [ɔw] present a mots com ldquobourdquo [lsquobau] (i
plurals ldquola casa dels bousrdquo [lsquola lsquokaza lsquodels lsquobaus]) ldquonourdquo [lsquonau] (tant pel que fa al
nuacutemero com a lrsquoadjectiu tambeacute combinats ldquonou-centsrdquo [nawrsquosentʃ] degravenou [lsquodɛnau])
ldquoourdquo [lsquoaw] ldquoprourdquo [lsquopraw] i els seus diminutius ldquoouetrdquo [arsquowet] ldquooloretardquo [awlorsquoreta] Aixiacute
doncs el diftong srsquoobre tant en posicioacute togravenica com agravetona perograve no ocasiona canvis a
formes fonologravegiques subjacents com ldquonovenardquo o ldquonovardquo Aquest fenomen provoca
tambeacute que la vocal u esdevinga aproximant o semivocal eacutes a dir [w] de manera que
quan trobem contextos de tres vocals seguides aquesta u aproximant es pot arribar a
velaritzar com a ldquoouetrdquo [arsquoγwɛt] fet que tambeacute apareix amb la diftongacioacute de la o
inicial agravetona abans descrita [arsquoγwɛrt] (ldquoeixa porta estagrave obertardquo [lsquoeiʃa lsquopɔrta esrsquota
arsquoγwɛrta]) o fins i tot ldquobuitrdquo i ldquohuitrdquo [γwit] No obstant aixograve quan es tracta del verb ldquoserrdquo en
tercera persona del plural no varia (ldquosourdquo [sou])
14 El fenomen pel qual ha caigut la b lrsquoestudiarem a lrsquoapartat de consonants
15 A la bibliografia consultada aquest tret ha estat situat al Cabanyal per Beltran i Segura (2007 17) Gimeno
(1996 35) i a lrsquoestudi El parlar de Guardamar (DDAA 2004 19)
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
22
El Cabanyal no eacutes la uacutenica zona on veiem lrsquoobertura del diftong ou de fet Segura
(2003 60) explica que eacutes generalitzada a Guardamar i en alguns mots a Santa Pola
(ldquonourdquo ldquodijousrdquo o ldquodegravenourdquo) Beltran i Herrero (2011 36) al seu volum sobre el parlar de
la Marina Baixa assenyalen que el diftong srsquoobre a paraules determinades com ara
ldquoourdquo ldquobourdquo ldquopourdquo ldquoplourerdquo i ldquomourerdquo A Dialectologia Catalana (Veny i Massanell 2002)
es classifica com caracteriacutestica progravepia del parlar alacantiacute16 A lrsquoestudi que fa Colomina
(1985) drsquoaquest mateix subdialecte explica que A M Alcover (Colomina 1985 83) el
situa a Novelda Pinoacutes Monover Agost i als Ports en canvi lrsquoautor (198586)
assenyala que eacutes un fenomen regular al Vinalopoacute Mitjagrave Biar i Castalla perograve variable a
Canyada de Biar Camp de Mirra Beneixama Onil Guardamar el Campello i
Mutxamel Gimeno (1996 35) el troba tambeacute a Petrer i algunes zones (no
especificades) del valenciagrave septentrional Beltran i Segura hi afegeixen Toriacutes i
Sumarcagravercer les Valls del Vinalopoacute part de lrsquoAlcoiagrave i la banda ponentina dels Ports
(2007 17 127) Tambeacute a La Mata la Tolodella i el Portell (Ferrando i Guirau 1983
219-220)17 i la Torre de Vilella La Codonyera i Valljunquera al Matarranya (Navarro
2004 17) Alt Vinalopoacute la Foia de Castalla i la Mata i Aiguaviva (DDAA 2004 19) A
meacutes a meacutes fora del domini de la llengua catalana als dialectes occitans com el gascoacute
o el llenguadociagrave occidental (i parcialment al Rosselloacute) tambeacute podem trobar aquest
fenomen18
El mapa que presentem a continuacioacute recull aquestes localitats tenint en compte que
el fenomen es produeix amb certa irregularitat i teacute diferent extensioacute depenent del mot19
16 Colomines (1985 84) assenyala lrsquoestudi de Veny com el meacutes complet drsquoaquest fenomen al valenciagrave meridional
alacantiacute on considera que lrsquoobertura drsquo[ou] i [ɔu] formen part del mateix proceacutes
17
A Beltran 2008 26
18
Iacutedem
19 A lrsquoAnnex IV adjuntem els mapes de les comarques del Baix Vinalopoacute el Vinalopoacute Mitjagrave i la Ribera Alta
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
23
Imatge 5 Punts de realitzacioacute de lrsquoobertura del diftong ou gt au Elaboracioacute progravepia
Llegenda
Verd Localitats on srsquoha detectat lrsquoobertura del diftong ou gt au
Taronja Zona estudiada el Cabanyal
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
24
Veny (Colomina 198584) ofereix una explicacioacute del fenomen basada en el contacte
de les localitats amb la frontera murciana i el sistema vocagravelic del murciagrave (mancat de
diftong ldquoourdquo) afegint-hi que com hem esmentat adeacutes tambeacute es produeix a localitats
frontereres del rossellonegraves i lrsquooccitagrave Per a Segura (2003 60) es tracta drsquoun canvi
recent i incipient a la Marina ja que solament lrsquohan pogut observar a les persones
enquestades menors de 20 anys A meacutes a meacutes lrsquoautor i Joan Ponsoda (1999 66)20
proposen que aquest tret (en extensioacute des dels meacutes majors als joacutevens amb poc
contacte amb la normativa) eacutes provocat pels parlants que per tal de fugir de lrsquoobertura
de la o haurien optat per obrir-la de manera que srsquoarriba a produir una a Aixiacute doncs
quedaria a meacutes afavorit per la consonagravencia amb el sistema vocagravelic castellagrave encara
que no srsquohi coincideix formalment Eacutes a dir es tractaria drsquoun fenomen intern de la
llengua catalana perograve provocat per un factor extern
512 Consonantisme
Pel que fa al consonantisme destaca la reduccioacute del nombre de fonemes
caracteriacutestica del valenciagrave central com ara la pegraverdua del fonema fricatiu labiodental
sonor v per a deixar lloc a lrsquooclusiva bilabial sonora b com a ldquovinerdquo rsquoβine ldquoposavenrdquo
posarsquoβen ldquonovardquo rsquonɔβa21
Una de les caracteriacutestiques meacutes rellevants del valenciagrave de les comarques centrals del
Paiacutes Valenciagrave (incloent-hi ciutats tan importants histogravericament com econogravemicament
com ara Valegravencia Sagunt Alzira i Lliacuteria) eacutes lrsquoensordiment de les palatals i alveolars
sonores de manera que dʒ passa a tʃ A les entrevistes se nrsquohan trobat nombrosos
exemples en posicions variades Ho podem veure en posicioacute inicial ldquogermagraverdquo [tʃerrsquoma]
ldquojoverdquo [lsquotʃoβe] ldquojugavardquo [tʃursquoγaβa]rdquo ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe] precedit de consonant ldquoagravengelsrdquo
[lsquoaɲtʃels] ldquorellotgerdquo [rersquoʎɔɲtʃe] ldquollotjardquo [lsquoʎɔɲtʃa] i entre vocals ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquoplatjardquo
[plarsquotʃa] ldquopaisatgesrdquo [pairsquosatʃes] ldquopitjorrdquo [pirsquotʃor] ldquodijousrdquo [dirsquotʃaus] ldquoapujarrdquo [apursquotʃar]
ldquofugintrdquo [fursquotʃint] ldquoajudarrdquo [atʃursquodar]
Veiem que lrsquoensordiment dels fonemes fricatius i africats eacutes prou comuacute no obstant
aixograve hem trobat vacilmiddotlacions pel que fa a la desaparicioacute de les sibilants sonores (com
20
A Segura 2003 60-61
21 Segons Beltran i Segura aquest fenomen fonegravetic ja no srsquohauria de considerar un tret definidor drsquoaquest parlar si
tenim en compte que darrerament srsquoha esteacutes almenys entre el jovent de gairebeacute tot el valenciagrave (2007 13)
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
25
succeeix a la franja de ponent i al catalagrave central) en alguns casos han desaparegut i
han deixat pas a les sordes ldquomuacutesicardquo [lsquomuzika] ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquocosardquo [lsquokɔza] i en
drsquoaltres no ldquorosetardquo [rorsquoseta] o ldquosenzillrdquo [senrsquosiʎ]
De manera que els fonemes fricatius i africats que hem trobat a les entrevistes
quedaria drsquoaquesta manera22
Labiodental Dental Alveolar Prepalatal
Fricatiu Sord f s ʃ
Sonor (z)
Africat Sord tʃ
Sonor
Trobem tambeacute la palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda ts esdeveacute tʃ ldquodimartsrdquo
[dirsquomatʃ] i els plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny com ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
ldquotots els diesrdquo [totʃ es lsquodies] ldquoquants anysrdquo [lsquokwaɳtʃ aɳtʃ]
Per una altra banda no existeix ioditzacioacute o ieisme i la ll es pronuncia ʎ en tots els
contextos ldquolluccedilrdquo [ʎus] ldquoullrdquo [uʎ] ldquocallardquo [lsquokaʎa] i es manteacute la pronunciacioacute de la r final a
mots monosiacutelmiddotlabs com ldquoporrdquo [lsquopɔr] polmiddotlisiacutelabs ldquotremolorrdquo [tremorsquolor] noms ldquocalorrdquo
[karsquolor] i infinitius com ldquoanarrdquo [arsquonar]
Srsquoobserva alhora el manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida
+oclusiva (-lt -nt -mp -nc) molt comuacute al valenciagrave central com per lrsquoexemple als mots
ldquocasamentrdquo ldquomoltrdquo i ldquoentencrdquo Pel que fa a les consonants oclusives sordes (p t k)
desapareixen quan per fonosintaxi van seguides de consonant hem trobat lrsquoexemple al
cas de la t ldquomolts carrersrdquo [mols karsquorers] o seguides drsquouna altre mot com ldquoet fas molt
fadriacuterdquo [te fas mol farsquoethri] ldquomolt granrdquo [mol lsquoγran] ldquotot lo que parlavardquo [to lo ke parrsquolaβa]
ldquotot lo moacutenrdquo [to lo lsquomon] i en cas de la p ldquosaps on eacutesrdquo [lsquosas ɔn lsquoes] Trobem tambeacute la
conservacioacute de la r final tant a monosiacutelmiddotlabs com a polisiacutelmiddotlabs i a substantius i
infinitius com als exemples ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] o ldquoobrirrdquo [awrsquorir]
Es doacutena al parlar del Cabanyal al desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL al
mot ldquoametllardquo [arrsquomɛla] (Veny i Massanell 2002 40) i la sonoritzacioacute de les oclusives
22 Aquesta taula estagrave confeccionada a partir de Veny i Massanell 2002 38
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
26
sordes seguides de vocal com ara a ldquocap aciacuterdquo [kaβ arsquosi] i la pronunciacioacute aproximada
dels grups -bl- i -gl- com a ldquomoblerdquo [lsquomɔβle] o ldquoreglardquo [lsquoreγla] Eacutes comuna la
pronunciacioacute del mot ldquocanvirdquo de manera reforccedilada [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt] perograve tambeacute
a ldquoconterdquo [lsquokonter] ldquoem doniacute conterdquo [me dorsquoni lsquokonter] i fins i tot a lrsquoadverbi ldquoquanrdquo ldquoquan
mrsquoalcerdquo kwant lsquomalse Al Diccionari Catalagrave Valenciagrave Balear srsquoexplica aquest fenomen
per fonegravetica sintagravectica per la qual cosa lrsquouacutes frequumlent de ldquolluny+derdquo donaria pas a la
despalatitzacioacute de la nasal davant de la dental
Hi ha nombrosos casos on es doacutena la caiguda de consonants com ara la pegraverdua de la
[z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA com a ldquovellesardquo [bersquoʎea] la pegraverdua de la
d intervocagravelica encara que no amb el mateix grau que lrsquoalacantiacute provinent dels grups
llatins -ATA i -ATORE com als exemples ldquoausadesrdquo [awrsquosaes] ldquode badesrdquo [de lsquobaes] o
ldquotancadardquo [taɳrsquoka] ldquollisa torradardquo [lsquoʎisa torsquora] ldquoaltra vegadardquo [atra βersquoγarsquo] i ldquoaltrerdquo [lsquoatre]
ldquomocadorrdquo [mokarsquoor] ldquotancadardquo [taɳrsquokarsquo] ldquomolt templadardquo [lsquomolt temrsquopla] ldquomocadorrdquo
[mokarsquoor] els seus plurals ldquoanimaladesrdquo [animarsquolaes] ldquotancadetesrdquo [tankarsquoetes]
ldquobecadetardquo [bekaeta] perograve tambeacute a ldquocadirardquo [karsquoira] ldquoradererdquo [rarsquoere] Cal dir que
aquesta caracteriacutestica srsquoha identificat amb lrsquoalacantiacute (Veny i Massanell 2002 40)
encara que a la zona estudiada estagrave fortament arrelat
El mateix fenomen srsquoobserva a ldquovespradardquo [esrsquopra] on a meacutes ha caigut la v inicial
Aquesta caiguda de la b o v es doacutena al mot ldquotambeacuterdquo [tarsquome] o en alguns casos a
ldquoanagravevemrdquo [anrsquoaem] segurament degut a una pronunciacioacute aproximant tan relaxada que
ha provoca la seua caiguda Sembla ser que es pot veure tambeacute amb la d
intervocagravelica quan es troba a principi de mot i precedida drsquoun mot acabat en vocal com
a ldquoaixograve per a dinarrdquo [airsquoʃɔ pa irsquonar] o ldquoeixa que trsquohe ditrdquo [eirsquoʃa ke ta it] encara que sembla
ser prou puntual Tambeacute hi ha un relaxament de la r intervocagravelica a ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
aixiacute com lrsquoassimilacioacute de les dues vocals a
Finalment cal destacar la pronunciacioacute del mot ldquoxarxardquo com [lsquosiarsia] possiblement per
la variant ldquoxagraverciardquo i harmonia vocagravelica aixiacute com la caiguda de la -g- intervocagravelica
provinent del diminutiu llatiacute (Veny 2007 64) com ACUCULA del mot ACUS (agulla) i a
mots com ldquoaiguardquo [auʎa] i ldquojugarrdquo [tʃursquoar] (encara que tambeacute la trobem com tʃursquoγar)
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
27
52 MORFOLOGIA I SINTAXI
521 Morfologia nominal
En primer lloc srsquoobserva el manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en
-ns com a ldquohogravemensrdquo ldquojogravevensrdquo i ldquoragravevensrdquo perograve no a ldquovergesrdquo per exemple Quant el nom
eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o en sibilant i oclusiva el
plural es faragrave en -os que a meacutes afegiragrave al mot una siacutelmiddotlaba a mots plans o esdruacuteixols
(Prieto 2004 41) ho veiem especialment als plurals dels dies de la setmana ldquodillunsrdquo
[dirsquoʎunsos] ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃos] ldquodijousrdquo [dirsquotʃawsos] Segons explica Prieto (2004 41-
42) aquesta distincioacute entre els plurals dels dies de la setmana eacutes deguda a que el
catalagrave evita els mots esdruacuteixols i sobreesdruacuteixols per aixograve encara que foacutera possible
afegir aquest -os a ldquodimecresrdquo ldquodivendresrdquo ldquodissabterdquo i ldquodiumengerdquo els mateixos
parlants en restringirien lrsquouacutes Un fenomen semblant es produeix al plural del mot ldquoreirdquo
que afegeix un plural com lrsquoanterior acabat en -os a meacutes de pronunciacioacute endarrerida
de lrsquoessa quedant [rejrsquoʃos]
Els nombres com a tot el valenciagrave es diferencien de la resta de dialectes (excepte
lrsquoalgueregraves) a ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo [lsquodɛnaw]23
Pel que fa a lrsquoarticle veiem que es mantenen les formes etimologravegiques ldquolo losrdquo en
determinades oracions com ara ldquotot lo diardquo ldquotot lo moacutenrdquo Per una altra banda cal dir
que el ldquolordquo neutre amb valor drsquoarticle estagrave forccedila estegraves com a ldquola Malva-rosa que es lo
que estagraves dient turdquo ldquolo mateix anem tot els dies a fer lo mateixrdquo
Els pronoms personals plurals de primera i segona persona es realitzen com nosatros
o mosatros i bosatros on srsquoha elidit la ldquolrdquo i ha canviat la n per la m possiblement
per paralmiddotlelisme amb el pronom cliacutetic ldquomosrdquo de primera persona (Pera 2005 164-
165)
Els pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor conserven la u de manera que queden
les formes com ldquomeu teu seurdquo com a ldquoel meu homerdquo i les femenines amb ldquourdquo
intervocagravelica ldquola meua donardquo A meacutes apareix un uacutes generalitzat dels pronoms
possessius togravenics en tots els seus posseiumldors com ara ldquosons sogresrdquo ldquoquan estava
23 El mot ldquodegravenaurdquo estagrave recollit al DCVB (Alcover i Moll 1928-1962)
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
28
en mons pares treballava en una pastisseriardquo ldquoperograve la meua ilmiddotlusioacuterdquo ldquomon pare era
manyo i ma mare de la platjardquo ldquomon germagraverdquo ldquomons pares eren del Cabanyalrdquo ldquoesta
casa la feren mos iaiosrdquo ldquomon cosiacuterdquo
Meu Meua Meus Meues Mon Ma Mos Mes
Teu Teua Teus Teues Ton Ta To(n)s Tes
Seu Seua Seus Seues Son Sa So(n)s Ses
Els pronoms demostratius assenyalen tres graus diferents depenent de la proximitat de
qui parla i de qui escolta incloent-hi el pronom demostratiu neutre i el adverbi de lloc
eacutes a dir
Este (E)ixe Aquell
Estos (E)ixos Aquells
Esta (E)ixa Aquella
Estes (E)ixes aquelles
Accedilograve Aixograve Allograve
Aciacute Ahiacute Alliacuteallagrave
Ho podem veure a oracions com ldquosap que jo visc aciacuterdquo ldquoeixa porta estagrave obertardquo ldquoeixe
mogravebil eacutes de mon fillrdquo ldquodrsquoeixos carros tiraven coses a tot el moacutenrdquo ldquoeixe eacutes el meu
desdejunirdquo o ldquodes drsquoeixa travessiardquo Pel que fa a lrsquoadverbi ldquoaixiacuterdquo al Cabanyal veiem la
variant ldquoaixinardquo produiumlda per la feminitzacioacute intensiva drsquo ldquoaixiacuterdquo (Alcover i Moll 1928-
1962) com ldquoaixina en la magraverdquo
Pel que fa als pronoms cliacutetics observem el pronom de segona persona del plural la
forma plena ldquovosrdquo (Veny 2012 45) la qual apareix amb molta frequumlegravencia com a ldquovos
donerdquo aixiacute com els demeacutes pronoms febles en forma plena com ara rdquo te fas molt fadriacuterdquo o
ldquome diuen Peperdquo ldquonos ho diranrdquo o ldquomos ho diguerenrdquo ldquovos ho diguerenrdquo ldquote falten
moltes cosesrdquo ldquomos passagrave un casrdquo (on ldquomosrdquo ha patit el mateix fenomen que
ldquomosatrosrdquo anteriorment descrit) ldquose posa fet un locordquo Com es veu la vocal epentegravetica
apareix davant del verb conservant el sistema medieval de la llengua
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
29
Quan es tracta de combinar pronoms srsquoinsereix la vocal epentegravetica si eacutes necessari per
tal de resoldre els requisits de les sibilants com a ldquodoacutena-nos-lardquo (Prieto 2004 71)
Quan el verb en imperatiu seguit drsquoun pronom cliacutetic eacutes velar (ldquodiguesrdquo) es perd aquest
uacuteltim segment de manera que ldquodigues-li-hordquo com [diliu]
Per una altra banda el pronom ldquohirdquo ha perdut gairebeacute tot lrsquouacutes excepte al verb ldquohaver-
hirdquo El pronom ldquohordquo es pronuncia en contextos consonagraventics tambeacute com a lrsquoestadi
medieval eacutes a dir ldquoho fardquo [ew fa] ldquoportar-vos-hordquo[porrsquotarβosew] ldquoa mi tambeacute mrsquoho
diranrdquo [a mi tarsquome mew dirsquoran] ldquosrsquoho passaven la mar de beacuterdquo [sew parsquosaβen la mar de
be] excepte quan es tracta drsquouna forma en imperatiu de la segona persona plural i es
simplifica quan es combina amb altres pronoms ldquoli hordquo [liw] ldquoels hordquo [els u] ldquomrsquohordquo
[mew]
Tambeacute trobem la lexicalitzacioacute dels sufixos diminutius -et -eta com al cas de ldquoxiquetrdquo
(xic) o ldquonuetrdquo (nu) que han perdut el seu valor i alhora poden anar acompanyats
drsquoaltres sufixos diminutius en diversos graus de ldquopocrdquo ldquopoquetrdquo ldquopoquitiuordquo o
ldquopoquitituiuordquo i meacutes extensament de ldquoxicrdquo (petit) ldquoxicotetrdquo ldquoxicotiurdquo o ldquoxiconiurdquordquoxicotiuordquo
ldquoxicotiuiurdquo i fins i tot ldquoxicotiuiuordquo
522 Morfologia verbal
Pel que fa a la morfologia verbal destaquem en primer lloc el manteniment del passat
simple en totes les seues persones (Veny 2012 55) com ara a ldquonasquiacute lrsquoany 1924rdquo
ldquoahir sopiacute en casa del tio Vicent i me feren un regalrdquo ldquoals deu anys me posaren el
primer vestit de colorrdquo encara que la primera i la tercera persona de vegades soacuten
substituiumldes pel pretegraverit perfet perifragravestic especialment quan es tracta de verbs
irregulars (ldquovaig anar al mercatrdquo)24
El futur simple srsquoutilitza de manera habitual encara que de vegades es substitueix pel
perifragravestic (ldquovaig menjarrdquo)
La primera persona de present drsquoindicatiu fa la terminacioacute en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb velaritzacioacute
24 Tambeacute es conserva de la mateixa manera al camp drsquoElx i Guardamar (Beltran i Segura 2007 13)
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
30
com ara ldquovullrdquo [buik] ldquocuscrdquo rdquobatrdquo ldquocanterdquo Aixiacute doncs podem observar diferents
terminacions per a la primera persona de present drsquoindicatiu (Prieto 2004 63)
-e Menge [meɳtʃe]
-iʃk Traduiumlsc [traduiʃk]
-c Molc [molk]
-Oslash Rep [rep]
-ig Faig [fatʃ]
-ltres Vull seacute [buʎ] [se]
A meacutes trobem alguna vacilmiddotlacioacute en la primera persona plural pel que fa a la
velaritzacioacute a als verbs com ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo [krersquoiem] [krersquoγem] [dirsquoem] [dirsquoγem]
El present de subjuntiu dels verbs acabats en -AR es realitza en e com a ldquocanterdquo i
lrsquoimperfet de subjuntiu amb -ra (cantara) en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba
travada (ldquocantaresrdquo) En la segona i tercera conjugacioacute es realitza en -a excepte en la
segona persona del singular i la tercera del plural a meacutes lrsquoincrement de la velar esdeveacute
sonor quan el segment final del radical eacutes sonor i restaragrave sord si aquest eacutes sord
([lsquobuʎγa] [lsquotuska]) No obstant aixograve hem trobat pronunciacions vacilmiddotlants entre els
verbs amb radicals acabats en sibilant com ara el cas de ldquocosirrdquo on podem veure
[lsquokuska] o [lsquokusγa] Com explica Prieto (200463) accedilograve seria una causa de la pegraverdua de
distincioacute entre la sibilant sonora i la sorda tret que hem recollit anteriorment tambeacute
com poc ferm En aquest sentit es produeix un anivellament paradigmagravetic pel qual la
primera persona pren la mateixa forma fogravenica a la radical que la resta de persones
(Prieto 2004 43) com ara a cresc gt [lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Pel que fa al gerundi podem observar velaritzacions al paradigma de la segona i
tercera conjugacioacute amb formacions analogravegiques als verbs com ara ldquoquasi cinquanta
anys porta vivint a Valegravenciardquo
-ENT bevent [bersquoγent] molent [molrsquoγent] volent [buʎrsquoγent] corrent [corersquoγent]
-INT vivint [biʃrsquokent] tenint [tiɳrsquoγent]
Pel que fa als verbs incoatius cal destacar que es realitzen amb una i togravenica a
lrsquoincrement (Veny 2012 46) com ara ldquopatisquesrdquo [parsquotiʃkes] i la primera segona
tercera i sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] ldquoviscardquo [lsquobiʃka] ldquocumpliscardquo
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
31
[kumrsquopliʃka] ldquopatiscardquo [parsquotiʃka] i amb [ʃ] la segona tercera i sisena persona del present
drsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu La forma -xc- sembla ser que es tracta drsquouna
etapa intermegravedia de lrsquoevolucioacute de lrsquoincrement medieval -sc- i la palatitzacioacute en -ix- A
lrsquoetapa medieval el present de subjuntiu de la primera persona del present drsquoindicatiu i
la quarta de lrsquoimperatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugacioacute prenia la forma
-sc- (DDAA 1992 16)
Una altra caracteriacutestica comuna a tot el valenciagrave eacutes el manteniment de lrsquohiat a
lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs lrsquoarrel dels quals acaba en u com ara ldquocreurerdquo krersquoia
Eacutes comuacute i ho veiem a lrsquoenquesta lrsquouacutes de lrsquoinfinitiu de ldquotindrerdquo en lloc de ldquotenirrdquo o ldquovindrerdquo
en lloc de ldquovenirrdquo o ldquovorerdquo i no ldquoveurerdquo o es produeix la reduccioacute del diftong agraveton
[ew] gt [ow] gt [o] i ldquotreurerdquo com [trawre] Tambeacute al verb ldquoferrdquo i ldquodirrdquo es doacutena quest
fenomen a lrsquoimperfet dia fea en totes les persones ldquoa ma mare li dien Pepardquo
Aixiacute mateix trobem lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo pronunciat de la mateixa manera la primera i la
tercera persona ldquohe anatrdquo a anat i la primera persona plural com am anat A aquest
mateix verb observem la forma ldquohavemrdquo en lloc de ldquohemrdquo per a la primera persona
plural ldquohavem cantat una canccediloacuterdquo i reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica a
lrsquoimperfet com ldquohi haviardquo [lsquojaβa] o ldquohi havienrdquo [lsquojaβen] Per una altra banda la segona
persona del present drsquoindicatiu del verb ldquoeacutesserrdquo apareix com ldquoeresrdquo i finalment veiem
yambeacute lrsquouacutes de les preposicions a verbs que en llengua normativa no es requereixen
com ldquobatejar a un xiquetrdquo
523 Sintaxi
Pel que fa a la sintaxi destaquem que el datiu de tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
(Veny 2012 48) combinat amb el CD de la manera seguumlent
Lirsquol
Li la
Lirsquols
Li les
Li ho
Lirsquon
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
32
En canvi el cliacutetic ldquohirdquo no srsquousa i la preposicioacute ldquoambrdquo se substitueix normalment per ldquoenrdquo
com a ldquoamb turdquo gt ldquoen turdquo i sovint tambeacute substitueix ldquoardquo com a complement locatiu com
ara a ldquocafegrave en lletrdquo ldquodiacutehuit mesos en lrsquoElianardquo ldquoEn la seacutequia de Gaschrdquo ldquonasquiacute en el
anyrdquo ldquose vivia en molta tranquilmiddotlitatrdquo ldquoho aprenguiacute en la fallardquo
Finalment veiem com es fa la distincioacute entre el ldquoperrdquo causal i el ldquoper ardquo final (pronunciat
com ldquopardquo) com ara a pa vore i paca quan es tracta de la preposicioacute ldquocaprdquo seguida drsquo
ldquoardquo vine paca aciacute (vine cap aciacute) Es tracta drsquouna metagravestesi consonagraventica que apareix
tambeacute al verb ldquocridarrdquo [kirrsquoethar]
53 FRASEOLOGIA
Pel que fa al legravexic aparegut a lrsquoenquesta a meacutes dels propis del valenciagrave com ldquoespillrdquo
ldquoxiquetrdquo o ldquogranerardquo podem veure una segraverie de castellanismes com ara ldquomaerardquo (on
ha caigut la ldquodrdquo intervocagravelica de ldquomaderardquo o ldquohastardquo (fins a) arabismes ldquocarxofardquo
ldquomoixamardquo o ldquodacsardquo arcaismes com ldquollevarrdquo (com ldquotreurerdquo) geosinogravenims com ldquobesrdquo o
ldquocarrancrdquo o aragonesismes com ldquoabadejordquo [aβarsquoetʃo]
Algunes de les expressions o mots arreplegats es cataloguen dins del parlar drsquoaltres
zones dels Paiumlsos Catalans com ara la zona de lrsquoAlacantiacute Tortosa Pallars Pego etc
Unes allunyades i drsquoaltres no tant perograve la gran majoria estan situades a la costa
mediterragravenia aspecte que ens pot ajudat a definir la idiosincragravesia del parlar que
analitzem Al mapa de la pagravegina seguumlent podem observar la liacutenia de poblacions on
srsquoatribueixen mots que tambeacute srsquousen al Cabanyal
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
33
Imatge 6 Zones i poblacions on srsquoatribueixen paraules que tambeacute apareixen al Cabanyal (Valegravencia
Mallorca Castelloacute Sueca Maestrat Xagravetiva Pego Barcelona Pallars Pego Ribagorccedila i Alcoi)
Tambeacute veiem un gran quantitat de mots genuiumlns siga del subdialecte valenciagrave siga
del parlar propi del Cabanyal com ara ldquopentalfardquo ldquotopiacuterdquo ldquotrellatrdquo ldquodestarifatrdquo ldquodesficirdquo
etc Ens hem trobat a meacutes amb frases fetes i retrucs o jocs de llengua populars i
comuns a la zona estudiada A continuacioacute afegim una llista detallada tant de les
paraules trobades com de frases fetes i dites popular que srsquohi utilitzen de manera
comuna
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
34
531 Legravexic
Detallem en aquest apartat alguns dels mots colmiddotloquials utilitzats en la llengua oral al
barri del Cabanyal Alguns drsquoells es troben recollits al Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans (DIEC) drsquoaltres al Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear (DCVB) drsquoAlcover i Moll
(1928-1962) i drsquoaltres a ambdoacutes diccionaris
No obstant aixograve tambeacute hem trobat mots que no apareixen a cap drsquoaquests diccionaris
i que estan fortament arrelats a la zona eacutes per aixograve que hem decidit afegir-los en
aquest recull legravexic25
Per una altra banda cal destacar que no srsquohan inclograves totes les accepcions de
cadascuna de les paraules perquegrave allograve que hem buscat eacutes la genuiumlnitat del mot i del
seu uacutes per tant normalment apareix una uacutenica accepcioacute aquell utilitzada
comunament al Cabanyal Per una altra banda hi ha casos en quegrave el mot es recull al
DCVB i al DIEC perograve no en lrsquoaccepcioacute utilitzada al barri per tant ho hem assenyalat
especificant que es tracta drsquouna accepcioacute diferent Pel que fa a lrsquoetimologia quan el
mot es troba al DCVB afegirem lrsquoetimologia allagrave descrita quan no hi eacutes srsquoafegeix una
possible etimologia encara que no ha estat estudiada amb la profunditat requerida A
meacutes de en els casos on es disposa de la informacioacute de les zones dels Paiumlsos
Catalans on srsquoutilitza aquest mot sempre prenent com a referegravencia el DCVB26
Les marques de categoria que hem utilitzat apareixen en cursiva despregraves del mot soacuten
les seguumlents
n Nom
n f Nom femeniacute
n m Nom masculiacute
v Verb
v trans Verb transitiu
v intr Vern intransitiu
interj Interjeccioacute
25 Per tal de facilitar la identificacioacute drsquoaquests molts afegirem les abreviatures diec i dcvb a aquells que si que
apareguen als diccionaris citats 26 Quan el mot apareix en lrsquoaccepcioacute utilitzada al Cabanyal la incloem exactament com apareix al DCVB aixiacute ho fem
tambeacute en el casos de lrsquoetimologia No obstant aixograve hem decidit no posar-ho en cadascun dels mots per tal de no
obstaculitzar la lectura
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
35
diec Diccionari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans
dcvb Diccionari Catalagrave-Valenciagrave-Balear
ETIM Etimologia
EXT Extensioacute
Andana n f diec dcvb
1 Porxe espai reservat al pis superior de les cases per tal de guardar els
aparells de les barques etc
ETIM Probablement de lrsquoitaliagrave andana
EXT Valegravencia Xagravetiva Pego
Aquerat adj dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute drsquo aquerat consumit drsquouna penalitat
Au-sersquon interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Es tracta drsquouna forma verbal de la interjeccioacute au utilitzada per a animar
lrsquoactivitat
Bandarra adj diec dcvb
1 Persona de baixa condicioacute moral
EXT Barcelona
Bascoacutes adj diec dcvb
1 Impertinent pesat
ETIM Accepcioacute de bascoacutes marejat per exceacutes de calor sol febre
EXT Pallars Pego
Becadeta n f dcvb
1 Siesta breu temps per dormir
ETIM Derivat de bec
EXT Catalalunya Valegravencia i Balears
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
36
Besugo n m dcvb
1 Tonyina27
Bossut adj
1 Persona mandrosa que no li agrada treballar ni fer cap esforccedil
ETIM Probablement del colmiddotloquial bossa escrot
Bragat adj dcvb
1 Persona valenta de vegades agressiva altiva
ETIM Del llatiacute BRACATU que duu bragues
EXT Castelloacute
Brogravefec adj diec dcvb
1 Maleducat rude
ETIM Formacioacute onomatopeica de lrsquoarrel brf- que expressa el soroll que fa
amb la boca una persona o animal irritat
EXT Ribagorccedila Balaguer Maestrat Castelloacute Valegravencia i Alcoi
Bufat adj diec dcvb
1 Persona que ha begut molt drsquoalcohol
ETIM de larrel buff- onomatopeia de laccioacute de bufar o expelmiddotlir laire
EXT Valegravencia
Butoni n m diec dcvb
1 Personatge utilitzat per a fer por als xiquets
EXT Valegravencia
Caseta n f dcvb
1 Dit del niacutenxol drsquoun cementeri
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de caseta com cadascuna de
les cavitats en quegrave es divideix una cosa
Caterva adj diec dcvb
1 Multitud nombre excessiu de persones o animals
ETIM Del llatiacute lsquocatervarsquo
27 A Turiacutes srsquousa el mot per a designar la tonyina en conserva (Beltran i Segura 2007 19)
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
37
Coent adj diec
1 Persona amb poc gust estegravetic o amb refinament excessiu presumpcioacutes
ETIM Probablement accepcioacute del verb coure que irrita que impressiona
Coentor n f diec
1 Acte o qualitat de ser coent
ETIM Nom del participi coent
Desfici n m diec dcvb
1 Agitacioacute produiumlda per un mal fiacutesic o moral per una passioacute un desig etc
ETIM Forma germana de la provenccedilal desfeci sembla que demana un origen
llatiacute com DISFICIUM que seria derivat de DISFICERE com OFFICIUM
DEOFFICERE
Desficioacutes adj diec dcvb
1 Que teacute desfici
ETIM Adjectiu derivat del nom desfici
Destarifat adj diec dcvb
1 Persona que fa accions sense sentit comuacute per fer-les sense logravegica
ETIM Derivat de tarifa i prefixat amb des-
EXT Maestrat Castelloacute Valegravencia
Destarifo n m dcvb
1 Accioacute o cosa sense sentit comuacute
ETIM Nom de destarifat
EXT Maestrat Castelloacute Sueca
Desubstansiat adj
1 Que no teacute gragravecia no atreu ni plau
ETIM Probablement de substagravencia part important drsquoalguna cosa allograve que li
doacutena valor prefixat amb des-
Dotor adj
1 Persona que estagrave pendent drsquoallograve que fan els demeacutes nomeacutes per interegraves
xafarder
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
38
Empindongat adj
1 Vestit de manera elegant per a una ocasioacute
Enforfoguit adj
1 Estar a punt de rebentar plena apretat
ETIM Possiblement del verb ldquoenforfoguirrdquo carregar (Segura 1996 169)
Entabaixat (entabuixat) adj
1 Atabalat atuiumlt
Escurada n f diec dcvb
1 Conjunt de plats olles i aparells de cuina
EXT Mallorca Valegravencia
Espardalissat adj
1 Amb por
Estiraguissat adj
1 Persona altiva orgullosa
Fadriacute adj diec dcvb
1 Solter
ETIM Derivat del llatiacute FRATER germagrave
EXT Oriental occidental valenciagrave I balear
Femar v intr dcvb
1 Proveir abundosament
ETIM Probablement derivat de lrsquoaccepcioacute ldquoposar fems per a fer la terra meacutes
productivardquo i del llatiacute FIMARE
Femelloacutes adj
1 Home amb maneres considerades femenines
ETIM Probablement de femella dona
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
39
Festejar v intr diec dcvb
1 Ternir una relacioacute amorosa amb alguacute amb la intencioacute de casar-se
ETIM Derivat de festa
EXT Valenciagrave
Fotracada n f dcvb
1 Molta quantitat
ETIM Derivat de fotre
EXT Castelloacute i Valegravencia
Furoacute adj dcvb
1 Persona que es fica en els converses drsquoaltres o que srsquointeressa per la vida i
coses privades dels demeacutes
ETIM Figuratiu derivat de fura i del llatiacute FURONE
Furonejar v tr diec dcvb
1 Intentar treure coses amagades o adquirir notiacutecies secretes
ETIM Derivat de furoacute
Garreta adj diec dcvb
1 Panxell muacutesculs bessons de la cama
ETIM Accepcioacute probablement derivada de lrsquoextensioacute del mateix mot usat per
als equins aplicat al cos humagrave
Golondro adj
1 Que li agrada menjar molt que aprofita del treball drsquoaltres per a viure
Mananut (manana) adj
1 Amb alguna part del cap desproporcionadament gran
Magravespega (magraverfega) adj dcvb diec
1 Poc treballadora deixada poc activa
2 En diminutiu ldquomarfeguetardquo fusta del somier
ETIM La primera accepcioacute eacutes probablement derivada de magraverfega com ldquodona
grossa i malgirbadardquo i la segona de ldquotela farcida de palla per a servir de
matalagravesrdquo
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
40
Melsa adj dcvb
1 Persona tranquilmiddotla que no srsquoaltera fagravecilment
ETIM Adjectivacioacute del nom melsa flema i lentitud per a obrar
Milhogravemens adj diec dcvb
1 Persona o animal xicoteta amb pretensions o gest drsquohome gran o poderoacutes
Mone interj
1 Anem-sersquon Utilitzat per a animar a un grup a deixar un lloc
ETIM Mone es tracta drsquouna forma contracta drsquoanem-sersquon gt anem-mos-en
Paradeta n f
1 Quiosc
ETIM Probablement del diminutiu parada utilitzat per a les tendes del mercat
o les mercaderies posades a la vista en un taulell a terra o a un aparador
(DIEC)
Pentalfa adj
1 Que va nu nudista
ETIM Probablement de la revista naturista Pentalfa de principis del segle XX
fundada per Nicolas Capo
Pollam n m diec dcvb
1 Conjunt de xiquets
ETIM Accepcioacute de pollam conjunt de pollets
Pollo (poll) adj diec dcvb
1 Persona atractiva bonica elegant
ETIM Probablement accepcioacute de poll ocell petit
Polloacutes adj diec dcvb
1 Persona que va bruta o vestida de manera poc adequada
2 Sense ganes drsquoeixir de casa ni de fer res
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de polloacutes ldquoque teacute polls paragravesitsrdquo
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
41
Potra n f
1 Reguiny
ETIM Probablement nom derivat de lrsquoadjectiu potroacutes
Potroacutes adjdcvb
1 Que es queixa molt sense raoacute Que teacute el dia torccedilut Estar enfadat sense sentit
de mala gana i sense humor
ETIM Probablement es tracta drsquouna accepcioacute de potroacutes trencat amb una
hegravernia escrotral o tumor hernioacutes visible
Puromoro n m
1 Planta lleguminosa herbagravecia amb el rizoma llenyoacutes i dolccedil tronc robust dret
estriat i poc ramificat fulles imparipinnades flors blavenques o violagravecies
petites en raiumlms axilmiddotlars amb calze tubuloacutes i llegum oblong molt comprimit
eacutes lespegravecie Glychyrrhiza glabra (Alcover-Moll 1962)
Quereguilla n f diec dcvb
1 Patata
ETIM Variant dialectal de la forma castellana criadilla
EXT Valegravencia
Raonaeta (enraonadeta) n f dcvb
1 Conversa destesa amb amics
ETIM Del verb raonar conversar
EXT Oriental i occidental
Recollons interj dcvb
1 Interjeccioacute grossera utilitzada per a expressar irritacioacute o entusiasme
ETIM Derivat de la interjeccioacute collons amb el prefix intensiu re-
Rellonja n f dcvb
1 Cercle cosa de figura circular de pa carn peixhellip
ETIM De llonja amb el prefix intensiu re-
EXT Valenciagrave
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
42
Rosquilleta n f
1 Peccedila de pasta de farina cuita de forma allargada i prima
ETIM Possiblement de rosquilla peccedila de pasta de farina de forma rodona
EXT Valegravencia
Safar v trans dcvb
1 Alliberar
ETIM Probablement del castellagrave zafar usat principalment per mariners
Samaruc adj
1 Prim
ETIM Accepcioacute figurativa del mateix mot samaruc peix xicotet
Segoacute n f diec dcvb
1 Pasta melosa
ETIM Possiblement accepcioacute de segoacute conjunt de pells de blat mograveltes que es
doacutena als animals com aliment
Sem (semat) adj diec dcvb
1 Prim
ETIM Accepcioacute del mateix mot sem marcit mancat de suc vital de
substagravencia nutritiva
Sogall n m diec dcvb
1 Conjunt drsquoalgues i altres restes de la mar seques i embolicades de manera
natural en forma allargada Es troben principalment a la sorra de la platja
ETIM Probablement accepcioacute de sogall corda drsquoespart
Templat adj dcvb
1 Guapo animoacutes ben plantat
ETIM Accepcioacute de templat valent animoacutes
Titiua n f
1 Prostituta
Topiacute (topinet) n m
1 Casset per a calentar la llet o aigua
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
43
Trellat n m diec dcvb
1 Raoacute fonament logravegic profit resultat pragravectic duna accioacute dun esforccedil
ETIM De trasllat amb la s absorbida per la consonant que la segueix
EXT Valenciagrave i mallorquiacute
Xinta n f
1 Processoacute de la Setmana Santa Marinera
ETIM Probablement de taralmiddotlejar la muacutesica progravepia de les processons de la
Setmana Santa Marinera
532 Frases fetes28
Segons Heda Jason (1977 38) lrsquoetnopoegravetica eacutes la ciegravencia que estudia lrsquoart verbal
entegraves com aquelles manifestacions artiacutestiques transmeses oralment i produiumldes
popularment Carme Oriol ha catalogat aquestes manifestacions en huit gegraveneres
(Borja 2007 93-94)
1 Rondalles
2 Mites
3 Llegendes
4 Relats sobre experiegravencies reals
5 Acudits
6 Foacutermules
7 Canccedilons
8 Gegraveneres etnopoegravetics no orals
Aciacute ens centrarem en el gegravenere de foacutermules on srsquoinclouen motius locals refranys i
fraseologia en general endevinalles enigmes foacutermules de fonacioacute i foacutermules rimades
Dins drsquoaquest gegravenere acudirem a la fraseologia eacutes a dir recollim aquelles unitats
linguumliacutestiques que no obeeixen a actes concrets i creatius del llenguatge sinoacute que es
troben emmagatzemades en la nostra competegravencia linguumliacutestica amb instruccions
respecte del seu comportament sintagravectic semagraventic i pragmagravetic (Sancho 1999 16) aixiacute
com a les foacutermules rimades o retrucs (resposta automagravetica que es repeteix en
situacions semblants Valriu 2008 302)
28 Les frases fetes legravexic i jocs de llengua que descriurem a continuacioacute han estat adaptats a la normativa catalana
encara que la seua realitzacioacute oral srsquoadapta a la descrita anteriorment
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
44
Ausades (ausades i bugades) dcvb
Certament amb molta quantitat
ETIM Del castellagrave antic a osadas que ve de lrsquoadjectiu osado ldquoagosaratrdquo (DCVB)
Agarrar un pegravel de mamella
Tindre molt de fred Utilitzat normalment per a advertir alguacute de la conveniegravencia de
cobrir-se
Anar on brama la tonyina
Anar molt lluny
ETIM La tonyina eacutes un peix que es troba als oceans en alta mar per tant per als
valencians anar allagrave on estagrave suposa anar molt lluny
Anar a coacuterrer lrsquoandola dcvb
Anar a passejar amb els amics a divertir-se sense fer res de profit o a fer
entremaliadures
ETIM Andola eacutes el paratge desavinent fora del camiacute
Ser cap de corda
Ser principal
Ser cara-collons
Persona que no teacute vergonya murri
Caure la bancada
Estar sorpregraves
ETIM La bancada de dents eacutes la mandiacutebula Caure la bancada seria equivalent a
quedar-se amb la boca oberta
Eixir la mineta ndash Eixir lrsquoanimeta
Fer-se una ferida molt profunda
ETIM Segurament es refereix a lrsquoagravenima com a substagravencia espiritual
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
45
Els diners i els torrons (collons) per a les ocasions
No srsquoha de maldar en gastar els diners en moments determinats
ETIM El torroacute com producte tiacutepic de Nadal es treu per a celebrar les festes a
desembre Els diners doncs tambeacute srsquohan drsquoutilitzar quan es tracta drsquouna ocasioacute
marcada
Gangrenar la sang
Mrsquoenfada em posa de mal humor
ETIM La gangrena eacutes la mort dels teixits per falta de reg sanguini
Portar a alguacute com cagalloacute per segravequia Anar com cagalloacute per segravequia
Fer que alguacute faccedila allograve que vols sense que ell mateix sagravepiga perquegrave i de vegades en
detriment dels seus interessos
Trobar-se en una situacioacute difiacutecil o patir resultats inesperats drsquouna accioacute
Estar com un burro calccedilat i vestit
No trobar-se beacute a una situacioacute per no saber adaptar-se o estar-ne acostumat
ETIM Segurament comenccedilaren a usar aquesta expressioacute les persones que
normalment vestien roba de feina quan es posaven roba elegant per algun motiu es
trobaven fora de lloc
Fer a pegraventols o estar a pegraventols
Estar desbaratat trencat Tambeacute es refereix a persones
ETIM El pegraventol eacutes un tros un pedaccedil
Haver meacutes dies que llonganisses dcvb
Hi ha molts dies hi ha molt de temps disponible
La delicada de Gandia que volia cagar i no podia
Utilitzat quan una persona eacutes exageradament delicada que es queixa per coses
insignificants
ETIM ldquoLa delicada de Gandiardquo eacutes una figura llegendagraveria es tracta drsquouna xica tan fina
que va morir per lrsquoimpacte drsquouna flor de gesmil que li caigueacute al cap en eixir de la seu
En realitat aquesta ldquoflorrdquo era una rosassa de la faccedilana del temple (Garcia Frasquet
2000 103)
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
46
Li diu el mort al degollat qui trsquoha fet eixe forat Dcvb
Utilitzat quan alguacute culpable drsquoalgun fet se sorpregraven de les seues consequumlegravencies o quan
es recrimina a alguacute un defecte que tambeacute es teacute
Ser negre com un retioacute
Ser molt negre
ETIM El retioacute eacutes la brasa o el tros de llenya mal cremada
Nyas coca dcvb
Utilitzat quan alguacute pega un colp a una altra persona o quan succeeix alguna cosa
inesperada o contratemps
ETIM Pronunciacioacute vulgar de jas imperatiu que significa ldquoprenrdquo
On va el poal va la corda
Utilitzat quan alguacute fa allograve que el seu amic o persona drsquoinfluegravencia fa Ser dues persones
inseparables
Pareixer un cavall de la Remonta
Ser una persona atrevida brusca forta
ETIM Al Cabanyal hi havia una caserna on a meacutes criaven els cavalls de lrsquoexegravercit la
remunta eacutes el conjunt de cavalls destinats a cada cos de tropes
Paregraveixer la marquesa del potet
Anar molt arreglada portar posades totes les joies
ETIM ldquoEl marquegraves del potetrdquo eacutes una rondalla popular el protagonista de la qual eacutes un
marquegraves malcriat i fanfarroacute La rondalla explica que el marqueacutes hauragrave drsquoenfrontar-se a
una segraverie de cagravestigs pel seu caragravecter i podragrave alhora esmenar el seu comportament
amb una segraverie de proves
Paregraveixer una nina de caixa
Estar molt bonica i molt ben vestida que no li falta detall
ETIM Les nines meacutes boniques amb meacutes detall i millor qualitat segurament de
porcellana es venien en caixes Els altres nines eren de cartroacute i les podies comprar en
qualsevol quiosc
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
47
Peleacute meleacute i el xiquet de la Mengaleacute (Bengaleacute)
Utilitzat quan van una parella o colla de persones que sempre van juntes
ETIM Sembla una ampliacioacute de lrsquoexpressioacute ldquoPeleacute i Meleacuterdquo utilitzada en el mateix sentit
Quedar-se amarg com les retrames
Fer-se molt de mal
ETIM La retrama eacutes la ginesta A Eivissa srsquoutilitza lrsquoexpressioacute ldquoaixograve eacutes una retramardquo
quan una cosa eacutes molt amargant (dcvb)
Qui menja bo i caga fort no teacute por a la mort
Quan una persona teacute una bona alimentacioacute viu meacutes anys i de manera meacutes sana
Sant Blai glorioacutes deixa al xiquet i enduacutes-te la tos
Dit quan una persona tus
ETIM San Blai fou metge bisbe i magravertir Lepisodi meacutes conegut de Sant Blai eacutes aquell
pel qual una dona li demanagrave que curara al seu fill que agonitzava perquegrave srsquohavia
entravessat una espina de peix El llavors bisbe Blai li posagrave la magrave a la gola i el xiquet
es va recuperar Eacutes per aixograve que es considera a Sant Blai el protector dels mals de
gola
Ser figa molla ser mitja figa dcvb
Persona sense energia esperar que els demeacutes treballen per tu fingint que eres degravebil
Seragrave per diners
No cal preocupar-se per un problema quan eacutes una quumlestioacute de diners
Tindre corpenta dcvb
Tindre valor coratge per a fer una cosa
ETIM Derivat de corpenta cos drsquouna persona tronc
Tirar la barrila
Renyar alguacute sermonejar
ETIM Barrila a Barcelona i lrsquoEmpordagrave significa conversa alegre o sorollosa (DCVB)
eacutes possible que siga una evolucioacute del significat del mot
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
48
Deixar de pasta de boniato Quedar-se de pasta de boniato (moniato)
Estar molt sorpregraves
ETIM El boniato eacutes un tubegravercul originari drsquoAmegraverica La pasta de boniato srsquoutilitza per
a fer pastissos o empanadilles
Ser mala pell dcvb
Ser mala persona
ETIM El mot pell teacute lrsquoaccepcioacute de membrana exterior que cobreix el cos perograve
considera com a siacutembol de la vida i de la mateixa persona (DCVB)
Fer passar per la quilla
Convegravencer a alguacute a fer alguna cosa que en un principi no volia fer
ETIM La quilla eacutes la part baixa del vaixell aquella que estagrave en contacte amb lrsquoaigua
la columna vertebral del vaixell
Tindre el cap volat
Estar boig
ETIM Possiblement derivat de lrsquoadjectiu volat com irritat indignat
Ser meacutes malroiacuten que la tenca en suc dcvb
Ser molt mala persona
ETIM La tenca eacutes un peix de segravequia o aiguumles estancades sense poc valor
gastronogravemic i amb lleuger sabor de fang
No pescar-ne u no agarrar-ne u
No encertar no tindre sort en la vida
Tindre boca de rap
Tindre una boca gran
ETIM El rap eacutes un peix destacat per la seua boca ampla i allargada
Ser una escorpa
Ser una persona que fa mal que punxa
ETIM Lrsquoescorpa eacutes un peix que teacute punxes algunes drsquoelles verinoses al cap i al llom
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
49
Tirar meacutes un pel de figa que una maroma de barco dcvb
La influegravencia de les dones sobre els homes eacutes molt poderosa especialment pel que fa
a lrsquoapetit sexual
ETIM La maroma eacutes una corda grossa que serveix per amarrar els vaixells
Paregraveixer un abadejo
Ser molt prim
ETIM Lrsquoabadejo eacutes un peix que es menja comunament sec bacallar
Estar igual de popa que de proa
Estar de vegades de bon humor i drsquoaltres de mal humor
ETIM Fa referegravencia a les parts anterior i posterior del vaixell
Anar de popa
Anar beacute en la vida o en algun fet concret
ETIM La popa eacutes la part de darrere del vaixell que espenta el vent
Anar de proa
Anar malament en la vida o en algun fet concret
ETIM La proa eacutes la part de davant del vaixell que trenca les ones i vent
Ser llaurador
No tindre cap idea drsquoalguna cosa no saber fer alguna cosa suposadament senzilla
ETIM En el context mariner un llaurador evidentment no en sabia res de les coses
de la mar
Paregraveixer el catre drsquo enmig
Ser especial delicat
ETIM El catre o llit drsquo enmig era el llit meacutes especial que es trobava en les lliteres del
vaixell utilitzat per la seua situacioacute quan alguacute es marejava o es trobava malament
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
50
533 Retrucs
Els retrucs terme que fa referegravencia a les respostes folkloritzades amb quegrave els adults
eludien les preguntes inconvenients o inoportunes dels xiquets teacute dos components
essencials la rima i lrsquoabsurd tot amanit amb bones dosis drsquoescatologia Aquests jocs
com explica Valriu (2008 303) introdueixen el xiquet en el moacuten del llenguatge poegravetic
perograve tambeacute ldquodesperten el seu enginy per riure i sobreviure en lentorn adult per fer de
les respostes negatives un joc compartit un codi de complicitats per saber fins a quin
punt la resposta eacutes taxativa per intuir quan no cal insistir o quan es podragrave aconseguir
allograve que hom volrdquo
- Me vols
- Arrograves en caragols
- Mrsquoajuntes
- Arrograves en punxes
- Mentida
- Cadira
- Tinc set
- Pues pixa I beu al gallet
- Tinc fam
- Pegarsquot un mos al cul i menjaragraves carn
- Tinc fred
- Embolicat en un pet
- Tinc calor
- Tirarsquot de cap al llavador
- Saps quegrave eacutes un sisagraves
- Una merda com un cabagraves com un braccedil
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
51
- La lluna teacute galdufa
- Quegrave eacutes galdufa
- Tres pets i una bufa
- Quegrave hi ha per dinar
- Llecs
- Quegrave soacuten llecs
- Cagallons secs
- Aixograve eacutes de plata
- De plata que cagagrave la gata
-Quegrave trsquoha paregut morrut
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
52
6 CONCLUSIONS FINALS
En aquest treball de recerca teniacuteem com a objectiu principal poder descriure la llengua
que es parla al barri del Cabanyal a Valegravencia mitjanccedilant la monografia dialectal Eacutes per
aixograve que hem fet una anagravelisi de la fonegravetica la morfosintaxi i el legravexic tot detenint-nos en
el fenomen drsquoobertura del diftong ou El valenciagrave central sovint presenta trets que no
apareixen a comarques veiumlnes tal vegada pel seu caragravecter de creador i difusor de
tendegravencies linguumliacutestiques (Beltran i Segura 2007 14) Tot i aixograve al Cabanyal hem
trobat trets particulars que no apareixen a la resta del parlar del centre del Paiacutes
Valenciagrave
A meacutes a meacutes com hem vist el parlar del Cabanyal teacute uns trets caracteriacutestics
compartits per altres parles de zones de lrsquoAlacantiacute i del valenciagrave meridional Aixiacute doncs
podem pensar que es tracta drsquouna zona diferenciada de la resta del parlar de lrsquohorta
encara que hauriacuteem de realitzar un estudi comparatiu i de recerca de dialectologia
geogragravefica per tal drsquoestablir els liacutemits drsquoaquests trets Amb tot parlem de liacutemits
dialectals i sovint els trets que els defineixen se superposen i a cada tret correspon
una isoglossa de liacutemits que no teacute perquegrave coincidir a meacutes sabem que la classificacioacute
de dialectes no eacutes una tasca senzilla i sovint podem trobar diferegravencies internes (Veny
2007 23) Dit aixograve ens hem de preguntar tambeacute a quin tipus drsquoagraverea dialectal pertany el
parlar del Cabanyal si es tracta drsquouna agraverea de transicioacute entre diferents agraverees nuclears
on hi intervenen diferents isoglosses o si beacute es tracta drsquouna agraverea reliacutequia eacutes a dir que
degut a la seua situacioacute geogragravefica cultural o poliacutetica ha quedat fora de lrsquoabast de
lrsquoexpansioacute de les innovacions que en aquest cas serien les provinents de la ciutat de
Valegravencia (Hocket 1958 i Lehmann 1626 a Colomina 198520)
Seguidament detallarem els trets definitoris del parlar estudiat
FONEgraveTICA
Vocalisme
Vocalisme togravenic
Manteniment dels set fonemes vocagravelics catalans
Destaca lrsquoobertura del diftong decreixent ui gt [wi]
Vocalisme agraveton
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona inicial absoluta seguida per s ʃ
n m i en alguns mots l encara que no de manera sistemagravetica
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
53
Ex ldquoelefantrdquo [alersquofant]
Pronunciacioacute com [a] de la e agravetona precedida drsquouna consonant
Ex ldquollenccedilolrdquo [ʎanrsquosɔl]
No es produeix harmonia vocagravelica amb vocals obertes perograve si a altres
contextos de manera no sistemagravetica Ex ldquoxicoteta [tʃokorsquoteta]
En alguns casos siacutencope de e o a en contacte amb una r
Ex ldquoembarassadardquo [ambrarsquosa]
Anaptixi al mot ldquocreiumlllardquo [kerersquoγiʎa]
Pas de e a i en contacte amb la palatal Ex ldquosenserdquo sinse
Tancament de la o en hiat Ex ldquopoalrdquo [pursquoal]
Substantius derivats dels verbs de la segona conjugacioacute fan la
terminacioacute en ndashiment Ex ldquonaixementrdquo
Canvi a alguns mots de la o per u Ex ldquobullirrdquo
Obertura i diftongacioacute de la o en posicioacute inicial agravetona o gt[au]
Ex ldquoolorarrdquo [aulorsquorar]
Obertura del diftong [ɔu]gt[au] Ex ldquoprourdquo [lsquopraw]
Consonantisme
Pegraverdua del fonema vgtb Ex ldquovinerdquo rsquoβine
Ensordiment de palatals i alveolars sonores Ex ldquojutgerdquo [lsquotʃutʃe]
Palatitzacioacute de lrsquoafricada alveolar sorda tsgttʃ Ex ldquodimartsrdquo [dirsquomatʃ]
Palatitzacioacute dels plurals de les paraules acabades en -t -ll i ndashny Ex
ldquoorellutsrdquo [orersquoʎutʃ]
Ensordiment desigual de la sibilant sonora Ex ldquorosesrdquo [lsquorɔzes] ldquorosetardquo
[rorsquoseta]
No es produeix ioditzacioacute Ex ldquolluccedilrdquo [ʎus]
Manteniment de lrsquooclusiva final dels grups de nasal o liacutequida +oclusiva (-
lt -nt -mp -nc) Ex ldquocasamentrdquo Perograve desapareixen quan van seguides
de consonant o drsquoun altre mot comenccedilat per consonant Ex ldquomolt granrdquo
[mol lsquoγran]
Conservacioacute de la r final a mots monosiacutelmiddotlabs polisiacutelmiddotlabs substantius i
infinitius Ex ldquomocadorrdquo [mokarsquoor]
Desgeminacioacute dels grups romagravenics TrsquoL DrsquoL [j]rsquoL Ex ldquoametllardquo [arrsquomɛla]
Sonoritzacioacute de les oclusives sordes seguides de vocal com ara a ldquocap
aciacuterdquo [kaβ arsquosi]
Pronunciacioacute aproximada dels grups bl- i -gl- Ex ldquomoblerdquo [lsquomɔβle]
Reforccedil de mots com ldquocanvirdquo [lsquokambit] i ldquollunyrdquo [ʎuɳt]
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
54
Pegraverdua de la [z] del sufix -esa provinent del grup llatiacute -ITIA Ex
ldquovellesardquo [bersquoʎea]
Pegraverdua de la d intervocagravelica provinent dels grups llatins -ATA i ndash
ATORE Ex ldquoausadesrdquo [awrsquosaes]
Caiguda de la b o v no sistemagravetica a mots com ldquotambeacuterdquo [tarsquome] i
drsquoaltres fenogravemens puntuals de caiguda de vocals Ex ldquoencarardquo [eɳrsquoka]
Caiguda de la -g- intervocagravelica a mots com ldquoaiguardquo [auʎa]
MORFOLOGIA I SINTAXI
Morfologia nominal
Manteniment dels plurals clagravessics amb n original llatina en -ns com a
ldquohogravemensrdquo
Quant el nom eacutes masculiacute i el seu radical acaba en consonants sibilant o
en sibilant i oclusiva el plural es faragrave en ndashos Ex ldquodillunsrdquo [dirsquoʎunsos]
Nombres ldquohuitrdquo [γwit] ldquodegravessetrdquo [lsquodɛsat] ldquodihuitrdquo [rsquodiγwit] i ldquodegravenourdquo
[lsquodɛnaw]
Forma etimologravegica ldquolo losrdquo en determinades oracions Ex ldquotot lo diardquo
Utilitzacioacute de lrsquoarticle neutre ldquolordquo
Pronoms personals de primera persona nosatros o mosatros i
bosatros
Pronoms possessius drsquoun sol posseiumldor amb u Ex ldquola meuardquo
Uacutes dels pronoms possessius togravenics en tots els seus posseiumldors
Pronoms demostratius en tres graus
Utilitzacioacute de la forma plena dels pronoms febles
Aparicioacute de la vocal epentegravetica per tal de resoldre els requisits de les
sibilants si eacutes doacutena el cas Ex ldquodoacutena-nos-lardquo
Velaritzacioacute del verb en imperatiu quan el segueix un pronom cliacutetic
Pegraverdua del pronom ldquohirdquo excepte al verb ldquohaver-hirdquo
Uacutes del pronom ldquohordquo pronunciat en contextos consonagraventics com a ldquoho fardquo
[ew fa] i simplificat quan es troba amb altres pronoms Ex ldquoli hordquo [liw]
Lexicalitzacioacute de sufixos diminutius et -eta Ex ldquonuetrdquo
Morfologia verbal
Manteniment del passat simple en totes les seues persones excepte en
alguns casos amb la primera persona dels verbs irregulars
Uacutes del futur simple irregular
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
55
Primera persona del present drsquoindicatiu terminada en e en la primera
conjugacioacute i a la segona i la tercera conjugacioacute sense terminacioacute o amb
velaritzacioacute amb vacilmiddotlacioacute als verbs ldquodirrdquo i ldquocreurerdquo
Present de subjuntiu de verbs de la primera conjugacioacute amb la
terminacioacute -ra en posicioacute final absoluta i -re en siacutelmiddotlaba travada Ex
ldquocantaresrdquo
En la segona i la tercera conjugacioacute el subjuntiu es realitza en -a
exceptuant la segona persona del singular i la tercera del plural
Al subjuntiu vacilmiddotlacioacute quan trobem el segment final de la radical sonor
que llavors lrsquoincrement de la velar es faragrave sonor i sord quan aquest eacutes
sord A meacutes es produeix un anivellament paradigmagravetic Ex cresc gt
[lsquokreiʃk] [lsquokreiʃes] [lsquokreiʃ] etc
Velaritzacions a la segona i tercera conjugacioacute al gerundi Ex ldquovivintrdquo
[biʃrsquokent]
Verbs incoatius amb i togravenica a lrsquoincrement Primera segona tercera i
sisena persona del present de subjuntiu amb [ʃk] i la segona tercera i
sisena persona de lrsquoindicatiu i la segona de lrsquoimperatiu amb [ʃ]
Manteniment de lrsquohiat a lrsquoimperfet drsquoindicatiu als verbs amb arrel
acabade en u Ex ldquocreurerdquo krersquoia
Infinitiu ldquovindrerdquo ldquotindrerdquo ldquotraurerdquo o ldquovorerdquo
Imperfet del verb ldquodirrdquo i ldquoferrdquo dia fea a tot el paradigma
Pronunciacioacute similar de lrsquoauxiliar ldquohaverrdquo quan eacutes a la primera i tercera
persona Ex ldquohe anatrdquo a anat
Forma ldquohavemrdquo a la primera persona plural del ver ldquohaverrdquo i caiguda de l
Reduccioacute vocagravelica i canvi de la siacutelmiddotlaba togravenica al verb ldquohaver-hirdquo en
imperfet Ex ldquohi havienrdquo [lsquojaβen]
Segona persona del present drsquoindicatiu ldquoserrdquo
Sintaxi
El datiu de la tercera persona manteacute la forma ldquolirdquo
Substitucioacute de la preposicioacute ldquoambrdquo per ldquoenrdquo
Substitucioacute irregular del complement locatiu ldquoardquo per ldquoenrdquo
Distincioacute entre ldquoperrdquo causal i ldquoper ardquo final (pronunciat pa
Metagravestesi consonagraventica a ldquocap ardquo pa ca i cridarrdquo [kirrsquoethar]
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
56
Pel que fa a les caracteriacutestiques fonegravetiques morfologravegiques i sintagravectiques del parlar del
Cabanyal hem observat en primer lloc que lrsquoobertura del diftong ou gt au no es
tracta drsquoun fenomen aiumlllat i que apareix a estudis sobre el parlar drsquoaltres zones del Paiacutes
Valenciagrave com ja hem assenyalat29 encara que amb una extensioacute irregular depenent
fins i tot del mot Cal afegir que hem pogut vore que es comparteixen altres trets amb
aquestes zones especialment amb lrsquoAlacantiacute com ara la caiguda de les consonants
-s- i -d- als grups llatins -ITIA i -ATA -ATORE encara que a la regioacute alacantina srsquohi
afegeix lrsquoaccentuada -ada -ador -ida -uda (AM Alcover 1908 286-7 a Colomina
1985 109) Al valenciagrave meridional tambeacute apareixen verbs no velaritzats i alguna
vacilmiddotlacioacute a verbs com ldquosentirrdquo la simplificacioacute del pronom neutre ldquohordquo amb la forma
[liu] ldquoli hordquo o el manteniment del timbre al costat de lrsquoharmonia vocagravelica (Beltran i
Herrero 2011 36)
A meacutes a meacutes tambeacute apareixen altres trets que a lrsquohora de consultar manualsmapes
linguumliacutestics i siacutentesis de dialectologia hem vist classificats dins drsquoaltres dialectes perograve
mai a la zona de lrsquoHorta de Valegravencia i menys especiacuteficament al Cabanyal
possiblement per integrar-lo dins de lrsquoagraverea de la ciutat Per exemple Al Petit atles
linguumliacutestic del domini catalagrave I i II (2007 64 i 2009 28 i 36) Veny assenyala que la
caiguda de la -g- intervocagravelica no es produeix a Valegravencia (volum I mapa 25) tambeacute la
conservacioacute de la -d- intervocagravelica (volum II mapa 113) i la conservacioacute de la e a
contextos -am- (volum II mapa 113) O tambeacute la classificacioacute com fenomen tiacutepicament
oriental (exceptuant el baleagraveric) de la siacutencope de e o a en contacte amb br que
encara que no siga comuacute siacute que hem trobat algun mot amb aquest caracteriacutestica (DD
AA 1992 26)
Aixiacute mateix cal remarcar que alguns trets del valenciagrave central subdialecte on
srsquoemmarcaria el parlar del Cabanyal no es donen com ara lrsquoensordiment en tots els
contextos de lrsquoessa o casos de reduccioacute vocagravelica forccedila interessants com eacutes el cas de
ldquomocadorrdquo makɔr
FRASEOLOGIA
Castellanismes ldquomaderardquo ldquohastardquo ldquoentoncesrdquo
Arabismes ldquocarxofardquo ldquodacsardquo ldquomoixamardquo
Arcaismes ldquollevarrdquo (per ldquotreurerdquo)
29 A lrsquoapartat ldquoVocalisme agravetonrdquo
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
57
Geosinogravenims ldquobesrdquo ldquocarrancrdquo ldquogranerardquo
Aragonesismes ldquoabadejordquo
Mots que no apareixen al DCVB ldquoentabaixatrdquo ldquoenforfoguitrdquo
ldquoestiraguissatrdquo etc
Frases fetes i retrucs amb una vivacitat considerable
Aixiacute doncs podem determinar que srsquoha trobat legravexic i frases fetes i retrucs que es
mantenen vius en la llengua colmiddotloquial moltes drsquoelles relacionades amb la mar o amb
la vida social i econogravemica del barri que no han estat recollides o que no apareixen al
diccionaris de lrsquo Institut drsquoEstudis Catalans o a lrsquoAlcover-Moll fet que contribueix
indubtablement a lrsquoampliacioacute del cabal legravexic del catalagrave Com explica Sancho (1999 26)
la fraseologia eacutes sentida pels membre drsquouna comunitat linguumliacutestica com lrsquoencarnadura
de la llengua seria interessant ara conegraveixer fins a quin punt aquest legravexic i frases fetes
tenen vitalitat entre les generacions meacutes joves com una senya drsquoidentitat colmiddotlectiva
que configura una manera de parlar
Amb tot allograve que hem exposat podem considerar que els trets que defineixen el parlar
del Cabanyal gairebeacute mai soacuten privatius drsquoaquesta zona de lrsquohorta del Valegravencia no
obstant aixograve el fet drsquoaparegraveixer combinats amb drsquoaltres li proporcionen una particularitat
progravepia Eacutes per aixograve que podem dir que efectivament el parlar del Cabanyal posseeix
unes caracteriacutestiques si meacutes no progravepies o genuiumlnes siacute diferenciades de la resta del
valenciagrave central i amb uns determinats lligams amb altres parlars de pobles propers
perograve tambeacute fora de la isoglossa del catalagrave central Aquesta caracteriacutestica podria ser el
fruit de la continuacioacute drsquoaquest estudi preliminar per tal drsquoestablir no nomeacutes les
relacions linguumliacutestiques sinoacute tambeacute la seua distribucioacute i abast
Hem citat a lrsquoinici del treball de recerca a lrsquoeminent filograveleg Pompeu Fabra i ens
agradaria finalitzar amb ell tambeacute Fabra srsquoadonagrave de la diferegravencia entre el parlar de la
ciutat de Valegravencia i la des pobles que la rodegen En aquest treball de recerca hem
intentat precisar la parla drsquouna drsquoaquelles zones i encara que de ben segur lrsquoestat de
la llengua no eacutes el mateix que el que ell trobagrave podem fer nostres les seues paraules
He trobat a Valegravencia () i aixograve eacutes la cosa important la llengua progravepia en la boca del
poble la llengua que si beacute eacutes cert que es parla impura i castellanitzada a la ciutat Es
conserva pura no sols a la regioacute sinoacute a lrsquohorta i a les mateixes portes de la ciutat de
Valegravencia (Fabra 1930 a Saragossagrave 2000 113-126)
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
58
Allograve que sembla cert eacutes la particularitat de la parla del Cabanyal que un cop finalitzada
aquesta primera recerca ens sembla adient continuar investigant-la ja siga pel que fa
a la seua vitalitat entre les noves generacions de catalanoparlants com pel que fa a
lrsquoextensioacute dels trets que hem descrit i finalment recollir i ampliar lrsquoapartat de
fraseologia per tal recollir informacioacute sobre el seu origen i sobre la visioacute del moacuten i de la
realitat Per una altra banda eacutes forccedila rellevant lrsquoobertura del diftong ou gt au i el seua
extensioacute tan variada Eacutes interessant aprofundir-hi tant pel que fa a les caracteriacutestiques
comunes que puguen tenir aquests territoris com tambeacute pel que fa al naixement i
amplitud del fenomen la seua vitalitat i evidentment la seua causa
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
59
7 BIBLIOGRAFIA
Ajuntament de Valegravencia Oficina drsquoEstadiacutestica
httpwwwvalenciaesayuntamientoestadisticansfvDocumentosTituloAuxOficina de
estadC3ADsticaopendocumentamplang=2ampnivel=2 [En liacutenia consultat el 260513]
Alcover A M i Moll F de B (1928-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Institut
drsquoEstudis Catalans Palma de Mallorca Editorial Moll httpdcvbiecatnet [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Margarit Antoni M (1950) ldquoSobre metodologiacutea de la encuesta dialectalrdquo Actas
del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos San Sebastiaacuten Vol 7 1952
(Seccioacuten VI Filologiacutea) httpdialnetuniriojaesservletlibrocodigo=375819 [En liacutenia
consultat el 260513]
Badia i Magrit Antoni M Pons Lidia i Veny Joan (1993) Atles linguumliacutestic del domini
catalagrave Quumlestionari Barcelona IEC
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta El contacte interdialectal
valencianobalear Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2005) El parlar de la Marina Alta Microatles linguumliacutestic de la Marina Alta
(annex) Alacant Universitat drsquoAlacant
Beltran Vicent (2008) El parlar de les Valls del Vinalopoacute i del Carxe Alacant Centre
drsquoEstudis Locals del Vinalopoacute
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Altes linguumliacutestic de la Marina Mancomunitat
Cultural de la Marina Alta MACMA i ECMA
Beltran Vicent i Herrero Teresa (2011) Estudi geolinguumliacutestic dels parlars de la Marina
Baixa Lrsquoempremta mallorquina Mancomunitat Cultural de la Marina Alta MACMA i
ECMA
Beltran Vicent i Segura Carles (2007) El valenciagrave de Toriacutes El parlar de la Vall dels
Alacans Ajuntament de Toriacutes
Bernales Mario (1980) ldquoPrincipios y oriacutegenes del meacutetodo lsquoWoumlrter und Sachenrsquordquo
Documentos Linguumliacutesticos y Literarios 5 37-44
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
60
wwwhumanidadesuachcldocumentos_linguisticosdocumentphpid=196 [En
liacutenia consultat el 260513]
Bibiloni Gabriel (1997) Llengua estagravendard i variacioacute linguumliacutestica Valegravencia 3i4
Borja i Sanz Joan (2007) ldquoLes fonts etnopoegravetiques en lobra literagraveria de Bernat Capoacuterdquo a
LAiguadolccedil Revista de literatura Nuacutem 3334 Dossier Bernat Capoacute Espigolant pel
rostoll de les paraules
Carreras y Candi Francisco (1918) ldquoDialectologiacutea Valencianardquo a Geografiacutea general del
Reyno de Valencia Volum I Valegravencia Martin
Colomina Jordi (1985) LrsquoAlacantiacute Un estudi sobre la variacioacute linguumliacutestica Alacant
Institut drsquoEstudis ldquoJuan Gil-Albertrdquo Diputacioacute Provincial drsquoAlacant
Colomina Jordi (1999) Dialectologia catalana Introduccioacute i guia bibliogragravefica Alacant
Universitat drsquoAlacant Secretariat de Publicacions i Departament de Filologia Catalana
de la Universitat drsquoAlacant
Duart Pura (2002) Informe sociologravegic sobre els efectes de la implantacioacute del Plan del
Cabanyal-Canyamelar [httpwwwcabanyalcomnou20020205informe-sociologic-
sobre-els-efectes-de-la-implantacio-del-plan-del-cabanyal-canyamelar] [En liacutenia
consultat el 260513]
DD AA Diccionari de la llengua catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans
httpdlcieccatindexhtml [En liacutenia consultat el 260513]
DD AA (2004) El parlar de Guardamar (un estudi del valenciagrave meridional fronterer)
Barcelona Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
DD AA Lrsquoenciclopegravedia catalana httpwwwenciclopediacat [En liacutenia consultat el
260513]
DD AA (1992) Mapes per a lrsquoestudi de la llengua catalana Barcelona Eumo
Fabra Pompeu (1919) Els dialectes catalans i la llengua literagraveria a Bibiloni 1997
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
61
Garcia Frasquet Gabriel (2000) Literatura i societat de la comarca de la Safor 1833-
1936 Barcelona Ed Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat
Gimeno Manuel (1996) Introduccioacute a la dialectologia Els dialectes valencians
Valegravencia Lo Rat Penat
Gimeno Montserrat (coord) (1992) Mapes per a lestudi de la llengua catalana
[mapes Josep Nuet] [textos Jaume Torres i Francesc Bernat] Vic Eumo
Herrero Luis Francisco i Soldevila Maota (2010) ldquoLa Plataforma Salvem el Cabanyal
doce antildeos de lucha ciudadanardquo Revista semestral e-rph nuacutem 6 juny
httpwwwcabanyalcomnouhistoria [En liacutenia consultat el 260513]
Institut drsquoEstudis Catalans (1999) Aplicacioacute al catalagrave dels principis de transcripcioacute de
lrsquoAssociacioacute Fonegravetica Internacional Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans Seccioacute
Filologravegica
Jason Heda (1977) Ethnopoetry form content function Bonn Linguumliacutestica Biacuteblica
Junyent Carme (1999) ldquoEl catalagrave una llengua en perill dextincioacuterdquo Revista
dIgualada nuacutem 1 abril
Martiacutenez Francesc (1912) Coses de la meua terra (La Marina) Primera tanda
Valegravencia Autor
Navarro Tomaacutes (dir) Atles linguumliacutestic de la Peniacutensula Ibegraverica Versioacute electrogravenica de
Heap David httpwwwalpicamore_infophp [En liacutenia consultat el 260513]
Perea Maria Pilar (2005) Antoni M Alcover dialectograveleg gramagravetic polemista Moncada
i Reixac Fundacioacute Germagrave Coloacuten Domegravenech i Publicacions lrsquoAbadia de Montserrat
Plataforma Salvem el Cabanyal httpwwwcabanyalcomnouqui-som [En liacutenia
consultat el 260513]
Prieto Pilar (2004) Fonegravetica i fonologia Els sons del catalagrave Barcelona Editorial UOC
Riol Carme (2002) Aproximacioacute a lrsquoetnopoegravetica Teoria i formes del folklore en la
cultura catalana Valls Cossetagravenia
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
62
Sanchis Pallareacutes Antonio (2009) Historia del Cabanyal Poble Nou de la Mar (1238-
1897) Historia del Cabanyal Siglo XX y un incierto futuro Valegravencia Ed Javier
Boronat
Sancho Cremades Pelegriacute (1999) Introduccioacute a la fraseologia Aplicacioacute al valenciagrave
colmiddotloquial Valegravencia Denes Universitat de Valegravencia
Saragossagrave Abelard (2000) ldquoLrsquoactitud de Pompeu Fabra davant la recuperacioacute
linguumliacutestica valencianardquo a Jornades de la Seccioacute Filologravegica de lrsquoInstitut drsquoEstudis
Catalans a Elx i a la Universitat drsquoAlacant (16 i 17 drsquooctubre 1998) Barcelona i Elx IEC
i Ajuntament drsquoElx
Segura Carles (1996) Estudi linguumliacutestic del parlar drsquoAlacant Alacant Institut de Cultura
Juan Gil-Albert Diputacioacute drsquoAlacant
Segura Carles (2003) Una cruiumllla linguumliacutestica Caracteritzacioacute del parlar del Baix
Vinalopoacute Alacant Universitat drsquoAlacant i Institut municipal de Cultura de lrsquoAjuntament
drsquoElx
Valriu Caterina (2008) ldquoAbsurd i llenguatge quotidiagrave la conversa amb els infants
publicat per lautora a Paraula viva articles sobre literatura oral Barcelona
Publicacions de lAbadia de Montserrat - UIB
Veny Joan (1984) Estudis de geolinguumliacutestica catalana Barcelona Ed 62
Veny Joan (1986) Introduccioacute al a dialectologia catalana Barcelona Enciclopegravedia
Catalana
Veny Joan (1998) Els Parlars catalans siacutentesi de dialectologia Palma de Mallorca
Ed Moll
Veny Joan i Massanell Mar (2002) Dialectologia Catalana Barcelona Universitat
Oberta de Catalunya
Veny Joan (2007) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum I Barcelona IEC
Veny Joan (2009) Petit atles linguumliacutestic del domini catalagrave Volum II Barcelona IEC
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
63
8 APEgraveNDIX DOCUMENTAL
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
64
ANNEX I
DESCRIPCIOacute DELS INFORMANTS30
Miguel Juliaacuten nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1942 de pares de la mateixa ciutat Es dedicagrave a
lrsquoofici de pastisser perograve meacutes endavant formagrave la
seua progravepia empresa de metalmiddotluacutergia que avui ja
porten els seus fills Va acabar lrsquoescola primagraveria i
posteriorment feu el servei militar a Ceuta Es
casagrave amb Tere una dona del poble de Teresa
(Castelloacute) on van a passar els caps de setmana
rodejat de la seua famiacutelia els seus tres fills les
dones i els nets Allagrave cuida tambeacute un hortet
Josefa Luciacutea Martiacute nasqueacute a Valegravencia lrsquoany 1924 de pares
valencians Ha treballat tota la vida com a mestressa de casa
Anagrave a lrsquoescola i es casagrave amb Pepe un home tambeacute del barri
amb el qual ha tingut tres fills Lrsquouacutenica vegada que ha estat
vivint fora del Cabanyal va ser durant la Guerra Civil quan
hagueacute de refugiar-se en companyia de la seua famiacutelia a lrsquoEliana
(Valegravencia) Forma part de la Plataforma Salvem el Cabanyal
des dels seu comenccedilament i ha participat en entrevistes i
documentals sobre el barri el conflicte i lrsquoorganitzacioacute veiumlnal
Joseacute Cerveroacute Gavarda nascut tambeacute a Valegravencia
lrsquoany 1928 de famiacutelia valenciana Fou patroacute de
barca i ha treballat tota la seua vida a la mar la
qual cosa lrsquoha nodrit de coneixements
experiegravencies i una habilitat cuinera excepcional
Feu el servei militar a Cartaixena i Valegravencia i es
casagrave amb Amparo amb la qual ha tingut dos
fills
30 Pitgeu sobre les icones per escoltar un fragment de lrsquoentrevista
65
ANNEX II
DADES GENERALS DE LrsquoENQUESTA (Badia Pons Veny 199321-23)
Localitat El Cabanyal (Valegravencia)
Data de lenquesta Desembre de 2012 - Gener de 2013
Nom popular de la localitat El Cabanyal
Ajuntament Ajuntament de Valegravencia
Comarca LrsquoHorta
Gentilici Cabanyaler cabanyalera
Nom del parlar del poble Cabanyaler
Llocs a on hom va a cercar productes comercials Tendes de barri mercat Valegravencia
ciutat
Mercat Quan nhi ha A quin van Mercat del Cabanyal (aliments obert tots els dies
excepte el diumenge i els llocs de peix els dilluns) Mercadet dels dijous (tots els
dijous mercat de roba sabates i drsquoaltres)
Immigracioacute Al Cabanyal viuen un total de 8469 estrangers la majoria provenen de la
Unioacute Europea (un 44 de la poblacioacute estrangera) La resta pertanyen a paiumlsos
drsquoAmegraverica del sud (21) Agravefrica (17 ) i Agravesia (12)31
31 Oficina drsquoEstadiacutestica de lrsquoAjuntament de Valegravencia Dades de 2012
66
ANNEX III
QUumlESTIONARI
TIPUS DE
PREGUNTA
PREGUNTA RESPOSTA
ESPERADA
1 Definicioacute El fill de ton pare eacutes el teu germagrave
2 Definicioacute Lloc on es posa aigua per a transportar-la poal
3 Definicioacute On es ven el peix a la llotja
4 Definicioacute Com es diu lrsquoedifici que estagrave al costat de la
Llotja
la casa dels
bous
5 Definicioacute La porta estagrave oberta
6 Definicioacute Amb quins ingredients es fa una truita ou
7 Definicioacute Ou xicotet ouet
8 Definicioacute Quegrave dius quan no vols que alguacute parle calla
9 Definicioacute On van els vaixells port
10 Definicioacute Una cosa que serveix per a torcar-se el nas mocador
11 Definicioacute Un mocador xicotet mocadoret
12 Definicioacute Una dona que va a tindre un fill estagrave embarassada
13 Definicioacute Si teniu moltes coses per fer dieu que teniu
molta
faena
14 Definicioacute Les flors i les cologravenies fan bona olor
16 Definicioacute Qui condemna a un criminal jutge
17 Definicioacute Quan aneu a comprar i no pagueu just us
tornen el
canvi
18 Definicioacute Quegrave es diu quan alguacute eacutes molt moreno estagraves fet un
dragoacute de
garrofera
negre com un
retiacuteo negrelloacute
fumat
19 Definicioacute I molt prim fumarell
20 Definicioacute I quant teacute les orelles molt grans mananut
21 Definicioacute I quan hi ha molt de soroll estamordit
22 Definicioacute Quegrave dius quan hi ha molt ausades
67
23 Definicioacute I quan eacutes gratis de bades
24 Definicioacute Quines algues coneixes sogall
25 Definicioacute On calentes la llet topinet
26 Definicioacute Quegrave es diu quan alguacute va mig nuet pentalfa
27 Definicioacute I quan alguacute no estagrave casat fadriacute
28 Definicioacute I quan dos persones comencen a ser parella festejar
29 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt guapo polla
30 Definicioacute On es posa lrsquoaigua pitxer
31 Definicioacute Quegrave es diu quan hi ha molta gent caterva
32 Definicioacute Quan alguacute no teacute ganes de fer res desfici
33 Definicioacute Quan alguacute no teacute miraments ni cervell no teacute trellat
34 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt valent milhomes
35 Definicioacute Quan alguacute no teacute trellat destarifat
36 Definicioacute Una cosa que no teacute sentit destarifo
37 Definicioacute Quegrave es diu quan vols que alguacute no parle
perquegrave diu tonteries
calla
caracollons
38 Definicioacute Una dona que no teacute energia no teacute caragravecter una figa molla
39 Definicioacute Una persona que li agrada preguntar coses
dels demeacutes
furoacutefuronejar
40 Definicioacute Quan dorms un poquet despregraves de dinar o
vent la televisioacute fas una
becadeta
41 Definicioacute Quan es pon el sol diem que el dia srsquoacaba i
quan ix diem que
comenccedila
42 Definicioacute Una rosa xicoteta eacutes una
roseta
43 Definicioacute Quan una persona estagrave lluny i vols que es
e pose al teu costat li dius vine
vine cap aciacute
44 Definicioacute Quan a casa ens quedem sense llum diem
que els ploms srsquohan
fos
45 Contraris Contrari de complicat senzill
46 Contraris El contrari de davant darrere
47 Contraris Contrari de vellesa joventut
48 Contraris Contrari de ple buit
49 Contraris Contrari drsquooblidar enrecordar-se
50 Contraris Contrari de baixar apujar
68
51 Contraris Contrari de prop lluny
52 Contraris Contrari de vell nou
53 Contraris Contrari drsquooberta tancada
54 Contraris Contrari de tancar obrir
55 Contraris Contrari drsquoacabar comenccedilar
56 Contraris Contrari de morir nagraveixer
57 Contraris Contrari de millor pitjor
58 Contraris El contrari drsquohomes vells soacuten homes joves
59 Contraris El contrari de vell jove nou
60 Contraris Contrari de bo roiacuten
61 Contraris El contrari de gran xicotet
62 Contraris I meacutes xicotet encara xicotiuo
63 Contraris El contrari de posar traure
64 Conversa Quines esgleacutesies hi ha al Cabanyal agravengels
65 Conversa Com srsquoanima a lrsquoequip de futbol visca
66 Conversa Com dius alguacute que repetisca alguna cosa altra vegada
67 Conversa Com eren les vacances al Cabanyal drsquoestiu
68 Conversa Quan desdejunes tots els dies
69 Conversa Quegrave has fet este matiacute he anat
70 Conversa Quegrave fegraveieu quan eacutereu xicotets jugagravevem
71 Conversa Quegrave prens per a desdejunar amb sense
72 Conversa On anares ahir aniacute
73 Conversa Drsquoon a on eacutes el Cabanyal fins a
74 Conversa Quins menjars tiacutepics hi ha al Cabanyal coca de llanda
arrograves en
fesols i naps
75 Conversa Com es divertien abans els xiquets i com es
diverteixen ara
ara els xiquets
veuen la
televisioacute perograve
abans ni
havia no hi
havia
76 Conversa A quegrave jugaves quan eres xicotet resposta
oberta
77 Conversa Quines soacuten les festes meacutes importants al
Cabanyal
resposta
oberta
69
78 Conversa Com era el teu treball resposta
oberta
79 Conversa Com era el Cabanyal quan eres jove resposta
oberta
80 Conversa Quina era la relacioacute amb el veiumlnat resposta
oberta
81 Conversa Com et vares enamorar del teu homedona resposta
oberta
82 Conversa Quegrave fas durant la setmana resposta
oberta
83 Conversa Quegrave faragraves en acabar lrsquoentrevista resposta
oberta
84 Deixi De qui eacutes aixograve possessius
85 Deixi Tens una foto de la famiacutelia mons pares
86 Deixi Quegrave eacutes aixograve caira
87 Deixi Quegrave eacutes aixograve porta
88 Deixi Hi ha alguacute a la cuina ninguacute
89 Deixi Quegrave faig nugar
90 Deixi Com es diu accedilograve garreta
91 Deixi Quegrave eacutes aixograve ull
92 Deixi Quegrave eacutes aixograve llengua
Deixi Quegrave eacutes aixograve rellotge
93 Llistes Jo tu (Qui estagrave aciacute) nosaltres
94 Llistes Pots dir els nuacutemeros del 0 al 20
95 Llistes Pots dir els dies de la setmana
96 Llistes Dos divendres dos
97 Verbs A mi mrsquoho varen dir i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho varen dir i a vosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a vosaltres tambeacute
98 Verbs Combinacioacute INFINITIU + pronom feble
Ahir es va canviar la camisa perograve hui no ha
v volgut
No mrsquoagrada castigar els xiquets perograve si es
p porten malament haurem de
canviar-se-la
castigar-los
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
66
ANNEX III
QUumlESTIONARI
TIPUS DE
PREGUNTA
PREGUNTA RESPOSTA
ESPERADA
1 Definicioacute El fill de ton pare eacutes el teu germagrave
2 Definicioacute Lloc on es posa aigua per a transportar-la poal
3 Definicioacute On es ven el peix a la llotja
4 Definicioacute Com es diu lrsquoedifici que estagrave al costat de la
Llotja
la casa dels
bous
5 Definicioacute La porta estagrave oberta
6 Definicioacute Amb quins ingredients es fa una truita ou
7 Definicioacute Ou xicotet ouet
8 Definicioacute Quegrave dius quan no vols que alguacute parle calla
9 Definicioacute On van els vaixells port
10 Definicioacute Una cosa que serveix per a torcar-se el nas mocador
11 Definicioacute Un mocador xicotet mocadoret
12 Definicioacute Una dona que va a tindre un fill estagrave embarassada
13 Definicioacute Si teniu moltes coses per fer dieu que teniu
molta
faena
14 Definicioacute Les flors i les cologravenies fan bona olor
16 Definicioacute Qui condemna a un criminal jutge
17 Definicioacute Quan aneu a comprar i no pagueu just us
tornen el
canvi
18 Definicioacute Quegrave es diu quan alguacute eacutes molt moreno estagraves fet un
dragoacute de
garrofera
negre com un
retiacuteo negrelloacute
fumat
19 Definicioacute I molt prim fumarell
20 Definicioacute I quant teacute les orelles molt grans mananut
21 Definicioacute I quan hi ha molt de soroll estamordit
22 Definicioacute Quegrave dius quan hi ha molt ausades
67
23 Definicioacute I quan eacutes gratis de bades
24 Definicioacute Quines algues coneixes sogall
25 Definicioacute On calentes la llet topinet
26 Definicioacute Quegrave es diu quan alguacute va mig nuet pentalfa
27 Definicioacute I quan alguacute no estagrave casat fadriacute
28 Definicioacute I quan dos persones comencen a ser parella festejar
29 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt guapo polla
30 Definicioacute On es posa lrsquoaigua pitxer
31 Definicioacute Quegrave es diu quan hi ha molta gent caterva
32 Definicioacute Quan alguacute no teacute ganes de fer res desfici
33 Definicioacute Quan alguacute no teacute miraments ni cervell no teacute trellat
34 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt valent milhomes
35 Definicioacute Quan alguacute no teacute trellat destarifat
36 Definicioacute Una cosa que no teacute sentit destarifo
37 Definicioacute Quegrave es diu quan vols que alguacute no parle
perquegrave diu tonteries
calla
caracollons
38 Definicioacute Una dona que no teacute energia no teacute caragravecter una figa molla
39 Definicioacute Una persona que li agrada preguntar coses
dels demeacutes
furoacutefuronejar
40 Definicioacute Quan dorms un poquet despregraves de dinar o
vent la televisioacute fas una
becadeta
41 Definicioacute Quan es pon el sol diem que el dia srsquoacaba i
quan ix diem que
comenccedila
42 Definicioacute Una rosa xicoteta eacutes una
roseta
43 Definicioacute Quan una persona estagrave lluny i vols que es
e pose al teu costat li dius vine
vine cap aciacute
44 Definicioacute Quan a casa ens quedem sense llum diem
que els ploms srsquohan
fos
45 Contraris Contrari de complicat senzill
46 Contraris El contrari de davant darrere
47 Contraris Contrari de vellesa joventut
48 Contraris Contrari de ple buit
49 Contraris Contrari drsquooblidar enrecordar-se
50 Contraris Contrari de baixar apujar
68
51 Contraris Contrari de prop lluny
52 Contraris Contrari de vell nou
53 Contraris Contrari drsquooberta tancada
54 Contraris Contrari de tancar obrir
55 Contraris Contrari drsquoacabar comenccedilar
56 Contraris Contrari de morir nagraveixer
57 Contraris Contrari de millor pitjor
58 Contraris El contrari drsquohomes vells soacuten homes joves
59 Contraris El contrari de vell jove nou
60 Contraris Contrari de bo roiacuten
61 Contraris El contrari de gran xicotet
62 Contraris I meacutes xicotet encara xicotiuo
63 Contraris El contrari de posar traure
64 Conversa Quines esgleacutesies hi ha al Cabanyal agravengels
65 Conversa Com srsquoanima a lrsquoequip de futbol visca
66 Conversa Com dius alguacute que repetisca alguna cosa altra vegada
67 Conversa Com eren les vacances al Cabanyal drsquoestiu
68 Conversa Quan desdejunes tots els dies
69 Conversa Quegrave has fet este matiacute he anat
70 Conversa Quegrave fegraveieu quan eacutereu xicotets jugagravevem
71 Conversa Quegrave prens per a desdejunar amb sense
72 Conversa On anares ahir aniacute
73 Conversa Drsquoon a on eacutes el Cabanyal fins a
74 Conversa Quins menjars tiacutepics hi ha al Cabanyal coca de llanda
arrograves en
fesols i naps
75 Conversa Com es divertien abans els xiquets i com es
diverteixen ara
ara els xiquets
veuen la
televisioacute perograve
abans ni
havia no hi
havia
76 Conversa A quegrave jugaves quan eres xicotet resposta
oberta
77 Conversa Quines soacuten les festes meacutes importants al
Cabanyal
resposta
oberta
69
78 Conversa Com era el teu treball resposta
oberta
79 Conversa Com era el Cabanyal quan eres jove resposta
oberta
80 Conversa Quina era la relacioacute amb el veiumlnat resposta
oberta
81 Conversa Com et vares enamorar del teu homedona resposta
oberta
82 Conversa Quegrave fas durant la setmana resposta
oberta
83 Conversa Quegrave faragraves en acabar lrsquoentrevista resposta
oberta
84 Deixi De qui eacutes aixograve possessius
85 Deixi Tens una foto de la famiacutelia mons pares
86 Deixi Quegrave eacutes aixograve caira
87 Deixi Quegrave eacutes aixograve porta
88 Deixi Hi ha alguacute a la cuina ninguacute
89 Deixi Quegrave faig nugar
90 Deixi Com es diu accedilograve garreta
91 Deixi Quegrave eacutes aixograve ull
92 Deixi Quegrave eacutes aixograve llengua
Deixi Quegrave eacutes aixograve rellotge
93 Llistes Jo tu (Qui estagrave aciacute) nosaltres
94 Llistes Pots dir els nuacutemeros del 0 al 20
95 Llistes Pots dir els dies de la setmana
96 Llistes Dos divendres dos
97 Verbs A mi mrsquoho varen dir i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho varen dir i a vosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a vosaltres tambeacute
98 Verbs Combinacioacute INFINITIU + pronom feble
Ahir es va canviar la camisa perograve hui no ha
v volgut
No mrsquoagrada castigar els xiquets perograve si es
p porten malament haurem de
canviar-se-la
castigar-los
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
67
23 Definicioacute I quan eacutes gratis de bades
24 Definicioacute Quines algues coneixes sogall
25 Definicioacute On calentes la llet topinet
26 Definicioacute Quegrave es diu quan alguacute va mig nuet pentalfa
27 Definicioacute I quan alguacute no estagrave casat fadriacute
28 Definicioacute I quan dos persones comencen a ser parella festejar
29 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt guapo polla
30 Definicioacute On es posa lrsquoaigua pitxer
31 Definicioacute Quegrave es diu quan hi ha molta gent caterva
32 Definicioacute Quan alguacute no teacute ganes de fer res desfici
33 Definicioacute Quan alguacute no teacute miraments ni cervell no teacute trellat
34 Definicioacute Quan alguacute eacutes molt valent milhomes
35 Definicioacute Quan alguacute no teacute trellat destarifat
36 Definicioacute Una cosa que no teacute sentit destarifo
37 Definicioacute Quegrave es diu quan vols que alguacute no parle
perquegrave diu tonteries
calla
caracollons
38 Definicioacute Una dona que no teacute energia no teacute caragravecter una figa molla
39 Definicioacute Una persona que li agrada preguntar coses
dels demeacutes
furoacutefuronejar
40 Definicioacute Quan dorms un poquet despregraves de dinar o
vent la televisioacute fas una
becadeta
41 Definicioacute Quan es pon el sol diem que el dia srsquoacaba i
quan ix diem que
comenccedila
42 Definicioacute Una rosa xicoteta eacutes una
roseta
43 Definicioacute Quan una persona estagrave lluny i vols que es
e pose al teu costat li dius vine
vine cap aciacute
44 Definicioacute Quan a casa ens quedem sense llum diem
que els ploms srsquohan
fos
45 Contraris Contrari de complicat senzill
46 Contraris El contrari de davant darrere
47 Contraris Contrari de vellesa joventut
48 Contraris Contrari de ple buit
49 Contraris Contrari drsquooblidar enrecordar-se
50 Contraris Contrari de baixar apujar
68
51 Contraris Contrari de prop lluny
52 Contraris Contrari de vell nou
53 Contraris Contrari drsquooberta tancada
54 Contraris Contrari de tancar obrir
55 Contraris Contrari drsquoacabar comenccedilar
56 Contraris Contrari de morir nagraveixer
57 Contraris Contrari de millor pitjor
58 Contraris El contrari drsquohomes vells soacuten homes joves
59 Contraris El contrari de vell jove nou
60 Contraris Contrari de bo roiacuten
61 Contraris El contrari de gran xicotet
62 Contraris I meacutes xicotet encara xicotiuo
63 Contraris El contrari de posar traure
64 Conversa Quines esgleacutesies hi ha al Cabanyal agravengels
65 Conversa Com srsquoanima a lrsquoequip de futbol visca
66 Conversa Com dius alguacute que repetisca alguna cosa altra vegada
67 Conversa Com eren les vacances al Cabanyal drsquoestiu
68 Conversa Quan desdejunes tots els dies
69 Conversa Quegrave has fet este matiacute he anat
70 Conversa Quegrave fegraveieu quan eacutereu xicotets jugagravevem
71 Conversa Quegrave prens per a desdejunar amb sense
72 Conversa On anares ahir aniacute
73 Conversa Drsquoon a on eacutes el Cabanyal fins a
74 Conversa Quins menjars tiacutepics hi ha al Cabanyal coca de llanda
arrograves en
fesols i naps
75 Conversa Com es divertien abans els xiquets i com es
diverteixen ara
ara els xiquets
veuen la
televisioacute perograve
abans ni
havia no hi
havia
76 Conversa A quegrave jugaves quan eres xicotet resposta
oberta
77 Conversa Quines soacuten les festes meacutes importants al
Cabanyal
resposta
oberta
69
78 Conversa Com era el teu treball resposta
oberta
79 Conversa Com era el Cabanyal quan eres jove resposta
oberta
80 Conversa Quina era la relacioacute amb el veiumlnat resposta
oberta
81 Conversa Com et vares enamorar del teu homedona resposta
oberta
82 Conversa Quegrave fas durant la setmana resposta
oberta
83 Conversa Quegrave faragraves en acabar lrsquoentrevista resposta
oberta
84 Deixi De qui eacutes aixograve possessius
85 Deixi Tens una foto de la famiacutelia mons pares
86 Deixi Quegrave eacutes aixograve caira
87 Deixi Quegrave eacutes aixograve porta
88 Deixi Hi ha alguacute a la cuina ninguacute
89 Deixi Quegrave faig nugar
90 Deixi Com es diu accedilograve garreta
91 Deixi Quegrave eacutes aixograve ull
92 Deixi Quegrave eacutes aixograve llengua
Deixi Quegrave eacutes aixograve rellotge
93 Llistes Jo tu (Qui estagrave aciacute) nosaltres
94 Llistes Pots dir els nuacutemeros del 0 al 20
95 Llistes Pots dir els dies de la setmana
96 Llistes Dos divendres dos
97 Verbs A mi mrsquoho varen dir i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho varen dir i a vosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a vosaltres tambeacute
98 Verbs Combinacioacute INFINITIU + pronom feble
Ahir es va canviar la camisa perograve hui no ha
v volgut
No mrsquoagrada castigar els xiquets perograve si es
p porten malament haurem de
canviar-se-la
castigar-los
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
68
51 Contraris Contrari de prop lluny
52 Contraris Contrari de vell nou
53 Contraris Contrari drsquooberta tancada
54 Contraris Contrari de tancar obrir
55 Contraris Contrari drsquoacabar comenccedilar
56 Contraris Contrari de morir nagraveixer
57 Contraris Contrari de millor pitjor
58 Contraris El contrari drsquohomes vells soacuten homes joves
59 Contraris El contrari de vell jove nou
60 Contraris Contrari de bo roiacuten
61 Contraris El contrari de gran xicotet
62 Contraris I meacutes xicotet encara xicotiuo
63 Contraris El contrari de posar traure
64 Conversa Quines esgleacutesies hi ha al Cabanyal agravengels
65 Conversa Com srsquoanima a lrsquoequip de futbol visca
66 Conversa Com dius alguacute que repetisca alguna cosa altra vegada
67 Conversa Com eren les vacances al Cabanyal drsquoestiu
68 Conversa Quan desdejunes tots els dies
69 Conversa Quegrave has fet este matiacute he anat
70 Conversa Quegrave fegraveieu quan eacutereu xicotets jugagravevem
71 Conversa Quegrave prens per a desdejunar amb sense
72 Conversa On anares ahir aniacute
73 Conversa Drsquoon a on eacutes el Cabanyal fins a
74 Conversa Quins menjars tiacutepics hi ha al Cabanyal coca de llanda
arrograves en
fesols i naps
75 Conversa Com es divertien abans els xiquets i com es
diverteixen ara
ara els xiquets
veuen la
televisioacute perograve
abans ni
havia no hi
havia
76 Conversa A quegrave jugaves quan eres xicotet resposta
oberta
77 Conversa Quines soacuten les festes meacutes importants al
Cabanyal
resposta
oberta
69
78 Conversa Com era el teu treball resposta
oberta
79 Conversa Com era el Cabanyal quan eres jove resposta
oberta
80 Conversa Quina era la relacioacute amb el veiumlnat resposta
oberta
81 Conversa Com et vares enamorar del teu homedona resposta
oberta
82 Conversa Quegrave fas durant la setmana resposta
oberta
83 Conversa Quegrave faragraves en acabar lrsquoentrevista resposta
oberta
84 Deixi De qui eacutes aixograve possessius
85 Deixi Tens una foto de la famiacutelia mons pares
86 Deixi Quegrave eacutes aixograve caira
87 Deixi Quegrave eacutes aixograve porta
88 Deixi Hi ha alguacute a la cuina ninguacute
89 Deixi Quegrave faig nugar
90 Deixi Com es diu accedilograve garreta
91 Deixi Quegrave eacutes aixograve ull
92 Deixi Quegrave eacutes aixograve llengua
Deixi Quegrave eacutes aixograve rellotge
93 Llistes Jo tu (Qui estagrave aciacute) nosaltres
94 Llistes Pots dir els nuacutemeros del 0 al 20
95 Llistes Pots dir els dies de la setmana
96 Llistes Dos divendres dos
97 Verbs A mi mrsquoho varen dir i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho varen dir i a vosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a vosaltres tambeacute
98 Verbs Combinacioacute INFINITIU + pronom feble
Ahir es va canviar la camisa perograve hui no ha
v volgut
No mrsquoagrada castigar els xiquets perograve si es
p porten malament haurem de
canviar-se-la
castigar-los
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
69
78 Conversa Com era el teu treball resposta
oberta
79 Conversa Com era el Cabanyal quan eres jove resposta
oberta
80 Conversa Quina era la relacioacute amb el veiumlnat resposta
oberta
81 Conversa Com et vares enamorar del teu homedona resposta
oberta
82 Conversa Quegrave fas durant la setmana resposta
oberta
83 Conversa Quegrave faragraves en acabar lrsquoentrevista resposta
oberta
84 Deixi De qui eacutes aixograve possessius
85 Deixi Tens una foto de la famiacutelia mons pares
86 Deixi Quegrave eacutes aixograve caira
87 Deixi Quegrave eacutes aixograve porta
88 Deixi Hi ha alguacute a la cuina ninguacute
89 Deixi Quegrave faig nugar
90 Deixi Com es diu accedilograve garreta
91 Deixi Quegrave eacutes aixograve ull
92 Deixi Quegrave eacutes aixograve llengua
Deixi Quegrave eacutes aixograve rellotge
93 Llistes Jo tu (Qui estagrave aciacute) nosaltres
94 Llistes Pots dir els nuacutemeros del 0 al 20
95 Llistes Pots dir els dies de la setmana
96 Llistes Dos divendres dos
97 Verbs A mi mrsquoho varen dir i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho varen dir i a vosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a nosaltres tambeacute
A mi mrsquoho diran i a vosaltres tambeacute
98 Verbs Combinacioacute INFINITIU + pronom feble
Ahir es va canviar la camisa perograve hui no ha
v volgut
No mrsquoagrada castigar els xiquets perograve si es
p porten malament haurem de
canviar-se-la
castigar-los
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
70
Ahir no us ho vaig poder portar perograve avui he
v vingut per
Lrsquoany passat ens va convidar perograve enguany
no ha volgut
Quan sona el telegravefon eacutes perquegrave alguacute estagravehellip
Esta setmana mrsquoha tocat perograve la setmana
p passada no va
portar-vos-ho
convidar-vos
tocant-nos
tocar-me
99 Infinitiu
No em dol deixar-te diners per a llibres perograve
d deixar-tersquols ahir per anar a la discoteca si
q que em va
Hui el camp de futbol estagrave mig buit i hi cap
t tot el moacuten perograve lrsquoaltre diumenge estava tan
p ple que ninguacute no hi va
Hui aixograve no val res ahir tampoc no va
doldre
cabre
valdre
100 Verbs Present drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del present dels verbs veure
c cantar anar fer menjar cantar patir
c complir
101 Pretegraverit Indefinit del verb cantar
Conjugacioacute en pretegraverit indefinit del verb cantar
102 Pretegraverit Imperfet drsquoIndicatiu i condicional
Conjugacioacute del verb plorar
103 Pretegraverit Imperfet d‟Indicatiu
Conjugacioacute dels verbs beure arribar
moure saber
104 Verbs Futur drsquoIndicatiu
Conjugacioacute del verb veure
A
105 Verbs Present de Subjuntiu
Conjugacioacute dels verbs Dir Patir Dormir
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
71
C Omplir Anar Traure Cantar
106 Verbs Pretegraverit Imperfet de Subjuntiu
C Conjugacioacute dels verbs Cantar Dir Valdre
Patir Dir Dormir Complir Anar Traure
107 Verbs Imperfet drsquoIndicatiu
H Conjugacioacute dels verbs Dir Anar Beure
Teure Eixir Ser Fer
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
72
ANNEX IV
MAPES DE ZONES ON ES REALITZA LrsquoOBERTURA DEL DIFTONG OU gt AU
RIBERA ALTA
Imatge 7 Mapes de lrsquoobertura del diftong ou gt au a la Ribera Alta Font Beltran i Segura 2007 33
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
73
VINALOPOacute MITJAgrave
Imatge 8 Mapa de trets fonegravetics de les territoris catalanoparlants del Vinalopoacute Mitjagrave Font Beltran 2008 97
BAIX VINALOPOacute
Imatge 9 Mapa de trets fonegravetics del Baix Vinalopoacute Font Segura 2003 60
