Resum: Com Parlar bé en públic

Capítols: 1-2-3-4-5-6

CAPÍTOL 1, La importància

de la comunicació oral

-GRAU INFANTIL. Facultat de Psicologia, Ciències

de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (FPCEE).

Universitat Ramon Llull

-Cognoms i nom: Teixidó Franch, Núria

-Assignatura: COED

-Professor: Rosa Soler

-Data: 28/10/2011

-Curs: 1er (1J, Grup B)

Què s'entén per saber comunicar oralment?

Saber fer una síntesi oral d'un tema

Arguments per defensar una proposta

Conèixer tècniques per la persuasió

Saber valorar

Parlar amb precisió, brevetat...

Pensar amb claredat perquè és la base de parlar amb claredat

Trobar solucions als problemes

Saber "comprar, vendre i negociar"

Saber transmetre

Parlar bé amb públic té una part de "predisposició natural" i una altra part més important la

tècnica. Hi ha diverses tècniques per tal de millorar parlar amb públic:

Discursos corrent

Davant d'un mirall et poses a fer exercicis de declamació

A l'antiguitat , la retòrica era una de les peces clau en l'educació. En l'època dels romans és van

crear diversos manuals d'oratòria "Retòrica d'Aristótil", "L'orador, de Ciceró" i "Institució

Oratòria, de Quintilia".

El desenvolupament de la retòrica va finalitzar amb la formació a les escoles durant l'Imperi

Romà.

Els Romans sabien que dominar la paraula és dominar el pensament i amb el pensament és

domina la societat. Aquesta tradició és va acabar amb l'Edat mitjana fins al S.XX a EEUU amb

Cale Carnegie.

1ERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS

1. EFECTE MELIC: L'orador mentre parlaa és "mira el melic": analitza i controla les seves

sensacions, a conseqüéncia de l'autocontrol obsessiu,l'orador és conscient de qualsevol

símptoma que reveli el seu nerviosisme.

2. L'ADRENALINA: Qui diu que no està nerviós quan té una presentació oral menteix, ja que

tothom quan fa una exposició està nerviós encara que tinguis molta experiència j que les

situacions extraordinàries o de risc provoquen l'adrenalina. És important que l'orador

accepti que està nerviós i procura mantenir els nervis sota control.

L'adrenalina provoca que l'orador estigui nerviós (negatiu) però alhora provoca que el

cervell funcioni més de pressa (positiu). Si l'orador controla els nervis, l'adrenalina farà que

la seva ment funcioni amb més eficàcia i agilitat, sovint apareixen noves imatges, idees,

formes d'explicar quan estem en un auditori que a casa no t'han aparegut.

3. BONA PREPARACIÓ:El que va millor per vèncer la por i els nervis és tenir una presentació

ben estructurada i pensada, un bon guió .

Una bona preparació ens ajudarà a tenir més confiança.

4. EXPERIÈNCIA I PRÀCTICA: MÉS AUTOCONFIANÇA: Per parlar bé amb públic és

necessari tenir 2 conceptes claus, aquests criteris són tècnica i pràctica.

La pràctica i progressos permetran guanyar autoconfiança i per tant ajudaran que l'orador

no estigui tant nerviós.

5. TRUCS PER CONTROLAR ELS NERVIS

-Els nervis redueixen sí l'orador s'aixeca i fa unes passes.

-Aclarir la gola i beure aigua

-Respirar profundament i lentament

-Somriure, la rialla relaxa a l'emissor i receptor

-El neguit és un problema més freqüent d'abans de la presentació 8expectatives de

l'esdeveniment)

-Fer una visualització al públic per captar alguna mirada agradable

-Dominar molt bé el principi i final

-Parlar a poc a poc

-Arribar al lloc abans per familiaritzar-te

6. I SI EM QUEDO EN BLANC?

-Reconèixer-ho obertament

-Repetir el darrer que s'ha dit amb d'altres paraules

-Formular una pregunta

4 PREGUNTES BÀSIQUES: Per què,, qui, què i com

Quintilià deia que hi havia 5 frases en la preparació d'un discurs:

1-.Invenció: Recerca de les idees i arguments

2-. Disposició: Ordenació de les idees

3-. Elocució: Tria de recursos retòrics

4-. Memòria: Memorització de l'esquema del discurs

5-.Accció: La manera de dir el discurs (veu, expressió corporal...)

Actualment diem que s'ha de respondre a 4 preguntes

1-. PER QUÈ? (Objectiu)

Definir l'objectiu:

-Transmetre'l al públic des del principi

-L'orador té clar el fil conductor del discurs

2 Objectius bàsics:

-Informar

-Convèncer

2-. A QUI? El públic, l' Interlocutor

El Públic és el receptor del discurs i l'objectiu de l'orador és comunicar-hi i influir-hi

-Cal estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo.

3-. QUÈ? El guió

La gran pregunta és: Que ha de dir (el guió del discurs)

-S'ha de fer una recerca exhaustiva d'idees i arguments i donar-li una estructura coherent.

-Estructura planificada:

Planificar amb antelació l'ordre i la connexió

Parts interconnectades

Les parts interconnectades ens han de dur a l'objectiu final

4-. COM? Els mitjans

-La veu i el llenguatge corporal

-Recursos lingüístics

-Mitjans de suport i audiovisuals

CAPÍTOL 2, Com parlar bé en públic

IMPROVISACIONS I NATURALITAT

La naturalitat és essencial i tots en tenim

Un bon discurs oral no ha de ser llegit per 2 motius.

1-. L'orador que llegeix no té en compte el factor QUI, no té relació amb el públic ja que llegirà

el que té escrit sense veure sí li interessa o no al públic.

-Un bon orador improvisa i s'adapta al públic

2-.El codi escrit és molt més complex que el codi oral, l'orador a de portar un petit guió que el

permeti actuar davant les necessitats del públic.

EL GUIÓ I LA MEMÒRIA

Un orador per poder improvisar necessita 2 condicions

1-.Coneixement per dominar el tema

2-.Memòria, ha de tenir molt clar el que dirà (esquema) i dir-ho amb el màxim convenciment i

naturalitat.

No hem de memoritzar paraula per paraula, sinó un esquema o idees principals.

"Feedback": LA MIRADA

El feedback és la reacció del públic en el discurs de l'orador.

L' Instrument bàsic és la mirada, a través de la mirada obtenim informació i també dominem

5 fases per el procés comunicatiu

1.- L'emissor té unes idees que vol transmetre

2.- L'emissor les expressa amb un missatge

3.- El receptor rep el missatge

4.- L'emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback

5.- L'emissor segueix transmeten les idees sense deixar el feedback

IMPORTÀNCIA DE LA VEU

-La veu en un orador és molt important i ens diu molt de l'orador.

EmissorMissatge

Receptor

Feedback

-Hi ha 4 aspectes de la veu que l'orador ha de tenir present.

Volum: és un factor per captar l'atenció

Velocitat

Articulació

Actitud

1-. La intensitat o volum

És necessari parlar amb un bon volum de veu ja que és un gran factor per captar l'atenció. La

veu és un punt molt important.

-Modificar el volum de veu és un bon sistema per fer més variat el discur, cridar l'atenció o

posar èmfasi.

-Pujar el volum de veu quan ens trobem un concepte important

2-. Velocitat

L'orador ha de saber regular la velocitat a mesura que succeeix el discurs. No és bo parlar lent

(avorreix) ni ràpid (no s'entén).

3-. Vocalització i articulació

Una pronúncia insuficient dels fonemes provoca la pèrdua de claredat del missatge, això

provoca que el públic el valori menys i resti credibilitat

4-. Actitud

Cal adequar el discurs al context hi ha la situació en què es pronuncia.

-El tractament, el registre del llenguatge, la manera de fer al·lusions personals, les anècdotes o

l' humor, depenen del context. La veu pot ser més amable o més seca segons l'entorn.

ENTONACIÓ

L'entonació es lla corba melòdica que descriu la veu alhora de pronuncià paraules, frases i

oracions.

Al gràfic i trobem 2 eixos en un eix la gravetat (agut o greu) i en l'altre eix el temps

Gravetat

Temps

Podem fer diverses classificacions:

a) Frases enunciatives: comencem amb to greu, pugem i tornem a baixar, hi ha pauses que

corresponen a comes i punts.

b) Frases interrogatives: Comencen amb un to greu i acaben amb agut

c) Frases exclamatives: Tenen un to uniforme

-Trucs per extreure la

màxima entonació

RESPIRACIÓ

LES PAUSES (ajuden molt a l'orador)

El problema d'ofec de molts oradors és causat a que no respecten les pauses i treuen aire

constantment i arriba el punt que no els queda aire.

La manca de respiració va vinculada al nerviosisme

Un bon orador farà les pauses marcades i nombroses, respirarà bé i estarà relaxat, en canvi un

mal orador i novell estarà nerviós, utilitzarà frases llargues, tindrà una manca de pauses i

tindrà una ma,a respiració. Per poder trencar aquest cercle cal construir frases curtes.

RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA

La respiració més freqüent és la d'agafar aire per la boca o pel nas i portar-lo fins als pulmons.

Tenim el sistema de respiració diafragmàtica que és una respiració més profunda i completa.

Consisteix a inspirar l'aire i introduir-lo fins l'estomac.

1-.Cal entendre el que es diu per poder entonar bé.

2-.Varietat: fer servir frases interrogatives, exclamatives..., la

monotonia del to és un gran error freqüent. Els canvis de to provoquen

que el text sigui més interessant i crida més l'atenció.

3-.Remarcar amb la veu les paraules claus per 2 objectiu:

-Trencar la monotonia del to.

-Perquè el públic tingui les idees clares

-No és força la gola

-S'evita l'ofec i cansament

-la veu és més atractiva

EL SILENCI

Els silencis podem pensar que són símbols de debilitat però són el contrari, són símptomes de

fortalesa.

3 virtuts

Serveix

CAPÍTOL 3, El llenguatge oral

El llenguatge oral acostuma a no sé tant complex com l'escrit.

-Claredat, Precisió, Brevetat:

"Es millor una paraula curta que una llarga:

si pots dir-ho amb una paraula,

no ho diguis amb dues"

Quim Monzó

-Característiques bàsiques del llenguatge oral:

-Frases curtes, senzilles i contundents i separades

1.- Dóna entendre que l'orador no està nerviós.

2.- Per met respirar millor.

3.- És un element més d'entonació que permet articular i remarcar les coses importants.

1.- Anunciar un missatge principal.

2.- Per assolir un missatge-

3.- Per separar diverses parts del discurs.

4.- Recuperar l'atenció.

-Escurçar el numero de paraules

-Evitar llenguatge abstracte i imprecís

-Claredat, precisió i brevetat

CLAREDAT (és distingir bé)

Molts cops l'orador no té clar el que vol dir i per tant ho transmet malament als altres.

2 trucs per la claredat

LA PRECISIÓ

La precisió i la concreció són elements que proporcionen credibilitat

-Donar dades i explicar casos i històries.

LA BREVETAT

Explicar sintèticament.

TÈCNIQUES BÀSIQUES

EXPLICAR AMB EXEMPLES O COMPARAR: La gent entén millor una idea mitjançant una imatge o un exemple que si és deixa el terreny lliure, el concepte abstracte s'oblida

ANALOGIA I COMPARACIÓ: És tracta de buscar una analogia o comparació de dues coses diferents.

PARÀBOLA O ANÈCDOTA: Similar a l'analogia, però ara és compara una estructura narrativa (il·lustrar una idea abstracta amb una narració)

CITACIÓ O REFRANY: És una forma per exemplificar, utilitzant citacions famoses o refranys per il·lustrar idees

-Frases breus que el públic reté amb facilitat

-Són un reforç per l'orador.

HUMOR: Els bons comunicadors no han de ser totalment seriosos, un bon comunicador és el que estableix contacte amb el públic i l' humor és una característica important (trenca barreres, genera identificació i confiança i relaxa i fa més receptiu l'auditori)

1.- construir frases curtes i simples

2.- Ordre gramatical lògic ( Subjecte + V +Predicat)

FIGURES RETÒRIQUES

s'han d'utilitzar amb naturalitat i amb mesura

-Paradoxa: Construir una frase que inclou una contradicció.

-Eufemisme: No dir clarament allò a què ens referim.

-Antítesi: Definir una cosa per oposició a una altra.

-Ironia:

-Onomatopeia: Reproduir sons

-Asíndeton: Suprimir connexions gramaticals d'una frase per donar més força.

-Pregunta retòrica:

-Clímax: Fer ascendir una idea

-Circumloqui: No entrar directes a un tema sinó temptejar.

-Hipèrbole: Exageració

-Minimització: Treure importància a alguna cosa.

-Personificació:

-Sinècdoque:

-Suspens:

-Anticipació "Flashforward":

-Recordatori "Flashback":

Explicació:

Repetició: Consisteix a insistir sobre una paraula o frase important

PARLAR BÉ AMB CATALÀ

Cal dominar la llengua amb que ens expressem.

Correcció lingüística afecta a la seva imatge i credibilitat

-Hi ha que veure---- S'ha de veure

-Apoiar ----- Donar suport

-Plaç---- Termini

-Destartalat ---- Tronat

Dialèctica enrriqueix la llengua, per això no s'ha de renunciar al seu accent

CAPÍTOL 4, El llenguatge corporal

El llenguatge corporal en la comunicació oral és molt important, ja que en la comunicació oral i

intervé la mirada, moviment del cos, postura, la distància interpersonal, l'aparença, la manera

de vestir.... Els científics ha arribat a la conclusió que un 65 % de la comunicació es realitza de

manera no verbal

COMENÇAR AMB UN SOMRIURE

L'actitud principal és molt important ja què Normalment quan fem una exposició no sabem

com és el públic per aquest motiu sempre s'ha de tenir una actitud agradable. Un cop ja ha fet

el primer pas, és necessari 3 temes importants:

1.-Posició del cos

2.- Gesticulació

3.- Mirada

POSICIÓ DEL COS

La posició que l'orador utilitza ens proporciona diverses sensacions com per exemple autoritat,

seguretat...

Hi ha posicions que transmeten seguretat i d'altres inseguretat

Postura d'equilibri és la més senzill, còmoda i natural i proporciona molta seguretat.

-Cal estar dret.

-Peus separats i alineats amb les aixelles. El pes del cos ha de descansar sobre els peus.

-Braços cal deixar-los penjar còmodament al costat del cos de manera natural.

L'Orador no pot estar permanentment amb aquesta posició, l'orador a de gesticular i

bellugar-se i un cop acabat de moures ha de tornar a la postura d'equilibri per relaxar-se.

Ensenyar el cos sencer: és una postura que transmet seguretat, sinceritat i tranquilitat. En

canvi un orador d'arrere la taula o faristol transmet inseguretat, por...

Només hem de parlar asseguts si és inevitable.

Moure's de tant en tant: L'orador ha de saber combinar està quiet o bellugar-se. Un orador

immòbil dóna l a sensació que no comunica i un orador que no para de bellugar-se transmet

neguit.

Evitar moviments cíclics ja què transmeten inseguretat

Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes

No creuar els braços

LA GESTICULACIÓ

La gesticulació d'un orador ens proporciona la seva convicció, energia, sinceritat.... La

gesticulació trenca barreres i ajuda a comunicar amb el públic, i també ajuda a guanyar

credibilitat. La gesticulació engloba els moviments de braços i mans que ajuden assenyalar

aspectes importants, explicar i mostrar coses més enllà de les paraules. Un gest és molt

expressiu.

Quins gestos han de tenir 4 elements essencials :

1.- Natural

2.- No ha de semblar assajat (gest universal)

3.- Ha d'estar d'acord amb la personalitat individdual

4.- No ha de ser exagerat

Consells generals

-Mostrar les mans al públic

-Evitar gestos que indiquen nervis i inseguretat

Mantenir la mà dabant la boca

Moure un llapis

"Ballar" sobre la cadira

Toccar-se el cabell

Tocar-se l'orella

Jugar amb un clauer, rellotge...

...

-Evitar fer moviments breus i ràpids, els moviments amplis són elegants.

-No acabar els gestos de cop

MIRADA

Si l'orador mira al públic mostra interés per ell i el públic li mostra simpatia. En canvi sí mira el

sostre, terra, infinit... el públic se'n adona i interpreta inseguretat, desinterès, antipatia o

arrogancia

3 etapes per un bon contacte visual:

1.- Mirar a les persones de l'auditori i no per sobre dels seus caps

2.- Aprendre a mirar els elements del públic

3.- saber escoltar el públic amb la mirada, és important conéixer a tot el públic i no només

aquells que et tornen la mirada.

CAL CONTROLAR EL COS: CONDUCTIVISME

La teoria conductivista diu que si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella

conducta, (si estic nerviós davant del públic, com a conseqüència, tinc el tic de jugar amb el

clauer, la solució proposada per la tècnica conductivista és que si em controlo i deixo de jugar

amb el clauer, deixaré d'estar nerviós).

La persona que modifica la seva conducta mitjançant un acte de voluntat.

La millor manera d'afrontar un problema és afrontar-ne els símptomes.

CAPÍTOL 5, Tipus de mitjans audiovisuals: La informació visual

Aquest capítol i trobarem els mitjans audiovisuals i de suport. Aquests mitjans són mitjans de

suport molt eficaços per donar suport a la paraula i al gest.

NO S'HA D'ABUSAR DELS MITJANS AUDIOVISUALS

-Actualment utilitzem els mitjans audiovisuals per acompanyar presentacions. CAl remarcar

que els Power Points , transparències... només són un suport. La base dels discursos és

l'orador i el seu guió.

-NO llegir les transparències, són un petit suport

Mitjans audiovisuals que podem utilitzar:

-Pissarra

-Llibreta- pissarra

-Diapositives

-Retroprojector de transparències

-Pantalla ordinador

-Vídeo

INFORMACIÓ ESTADÍSTICA

-Gràfics de barres: Per comparar informació i presentar

l'evolució

-Gràfics lineals: Mostren dades i identifiquen tendències a

períodes de temps. Són indicats per subratllar canvis en

quantitats absolutes.

-Gràfics circulars o formatgets:Expressa percentatges sobre un total

INFORMACIÓ NO ESTADÍSTICA: ESQUEMES

Avantatges:

-Permeten destacar paraules i conceptes (l'orador pot

anotar els continguts essencials)

-Útils i importants per l' informació estadística

La informació esta representada amb forma gràfica, es tracta d'esquema, relació de conceptes

o processos.

LES EXPOSICIONS DE POWERPOINT

Els PowerPoint actualment és el programa per excel·lència que s'utilitza per les presentacions

amb públic.

El problema de molts PowerPoint és que contenen molta informació, quan passa això, el públic

ha de:

-Escoltar l'orador, però no té temps de llegir la diapositiva

-Llegir la diapositiva però no escolta a l'orador.

El PowerPoint ha de ser només un suport visual per a gràfics i per explicar idees principals

resumides.

CAPÍTOL 6, Com prepara un discurs: El Guió

QUÈ ÉS UN GUIÓ?

És un conjunt d'idees (principals i secundàries) que volem transmetre al públic.

3 aspectes

-Conjunt d'idees, no paraules.

-2 grups d'idees: Principals i secundàries

-Les idees estan posades amb ordre segons la lógica o interés de l'orador en destacar-ne unes

o unes altres.

MÈTODE PER A PREPARAR UN GUIÓ

És molt personal la forma amb que s'elabora el guió,però sempre té 2 etapes

1.- Aproximació i esquema general Defineix les pautes fonamentals.

-Públic

-Objectiu

-Missatge principal

-Mitjans

2.-Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu

TÈCNIQUES PER BUSCAR IDEES: LA CREATIVITAT

L'orador ha de dominar el tema de què vol parlar

TÈCNIQUES LÒQUIQUES DE RECERCA

1.-DOCUMENTACIÓ I EL CONEIXEMENT DEL TEMA

-Llibres

-Biblioteques

-bases de dades

2.- L'ESTRELLA DE LES 6W

-Com -Quan -On

-Què -Per què -Qui

3.-EL CUB

Procés per analitzar i fer valoracions sobre qualsevol tema.

-Premsa

-Internet

-Experiències

-Descriu-ho: Com el veus, escoltes, toques, tastes o ensumes?

-Compara-ho: A què s'assembla o de què es diferència?

-Relaciona-ho: Amb què es relaciona?

-Analitza-ho: Quantes parts té? Quines? Com funcionen?

-Aplica-ho:Com s'utilitza? Per a què serveix?

-Argumenta-ho:Què pots dir-ne a favor i en contra?

4.- ANÀLISI FDOA

-F: punts forts

-D: punts dèbils

-O:oportunitats

-A: amenaces

TÉCNIQUES PER A ESTRUCTURAR: MAPES CONCEPTUALS

MAPA CONCEPTUAL

Posem el tema principal al centre i, a partir d'ell és crea un arbre que és ramifica en totes les

direccions.

ESQUEMA LINEAL

És basa amb crear calaixos de diferents nivells i treballar verticalment. Podem numerar els

apartats (1, 1.1, 1.2, 2, 2.1, 2.2, 2.3...)

Barcelona:

-Característica 1

-Característica 2

TÈCNIQUES PER VALORAR I SINTETITZAR

Síntesi:

1.- Donar una visió de conjunt

2.- Trobar una estructura, es tracta de resumir i interpretat (Identitat, Oposició i Complementarietat)

3.- Formar una problemàtica (creació). És tracta d'utilitzar les dues formes anteriors per formular la problemàtica.

Valoració:

1.- Cal valorar el que és important per al públic, no per l'orador.

2.- Cal destacar allò que interessa més al públic.

3.-Cal aprendre a ometre una idea, encara que ens sembli bona, si al públic no li interessa o no l'ha d'entendre.

BIBLIOGRAFIA

Rubio, J i Puigpelat, F. (2000). COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC. Edicions 62, s.a: labutxaca