Embed Size (px)
Citation preview
revista informativa cultural
é ;%. tati_2 _
EDITORIMI •0000000
REVISTA VEÏNATS P.M. 1/1.983
4Aftzi de de ia conztituciódei /utua Conzeil &.onemic i Socialde i'Ajuntament de Cavid voiem expaez-zaa aiguni4 idee que ze'nz ocoaaen.
• La paimeaa coza iz ia tendinciadei noztae Ajuntament a ogaia iez poAli4a ia paaticipació dZi4 diveazoz zectoAzdi ciutadanz del 7eame.
Aaa mo que mai podem dia queez /a aquezta poiiiica de poatez oteAlezmitjançant diveAzoz oaganizmez de con-zuita: Seaveiz Sociaiz, Cuituaa,Conzeii Econdmic Social.
El noztae Ajuntament ha entizia impoatdncia di tenia ia. paaticipaciódi ia majoaia deiz ciutodanz i zapque pea aixd ei.3 hi ha de donaa entaadaa ia pozzitiiitat de tenia paat eniez decizzionz politiquez que con/oama-aan ia poiitica municipai.
Pead . ei noztae Ajuntament nocon/oama en ogaia-ze al -o ciutadanz,ziguin dei coloa poiitic econemicque -oiga-in, zinó que tami.i. agai Leis-poatez a ia paaticipació dei-o di/iazni4paatitz potaicz que integaen et 17aegidoaz dei noztae Ajuntament. Algun -oho accipien, d'ailae4 voten aeztaaa ia opozició.
L'ez/oaç apeatuaizta no z'atuaaaqui vot continuaa a conzeguia quetothom que viz qui en aquezt teame puguieztaa compietameni, in/oamat dei quepazza pea Caivid caea el Butiiii.iPlunicipal CALVIA. Pea3 zemgia que ia
oamació ezcAita paezenta di/icuitatz,penqui un ait peacentatge dii4 hatitantzdei nozifte teAme no zap ilegia, d'ai-t2e'/3 no e.'s voten paendaz la moliztiade dedicaa anez quaniz4 hoaez a aqueztza exeacici. PeAx; ei que tamgi ¿oLa
veai-tat iz que tothom ezid paepaaat peaezcoilaa, l'Ajuntament caza una emizo-aa municipal, deza/iant ia iegiziacióvigent L aquezta aaaiga pea tot aAaeudei noztize Levite /inz i toi a totei Pligjoan IlDvant malloaqui.
Pead ia queztió encaaa no iz zu/i-cient comença a dona-'t pazzez peaa cAeaa una emizoaa de 7riovizió paepia,zogelt que ia 7v. iz el mitjd mo vizt
ezcoltat pea tota ia gent.
I ei contingut de ia paogaamacióde ia Rddio z'ompi de politica, /inzi tot leo aetaanzmizz.ionz delis pienaaiz municipalz.
I z'aaaita a paovocaa ia paaticipa-ció de Loto, /-Ln4 i tot aqueiiz queen un paincipi no caeien en aqueztzmitjanz de comunicació, penqui a/iamavenque eaen un inztaument ai zeavei doiBatte . i del zeu Paatit. I aaa podemcompito van com ei Regidoil Taancezc Tontinteavi en elo paogaami4 de Addio,i /a aaticiez zotfte la Rivizta Municipal• /inz i tot hem pogut zentia a taavezde Leo one's di la Aadio que ia gudadiaCivil, que en Leo-'t-ia haaaia di zeata encaaaegada di ciauzuaaa ia addiohi envia mizzaigez peaqui hi ziguin• ozoz.
Nomiz enz queda dia enhoaatonapea fez/oaç a la aeceaca di ia paatici-pació ciutadana del noztae Ajuntament.Sogem que pea aEonzegaia-ho z'han de/ea caaamaliZ de Azunionz an/ eiz divea-zoz zectoaz, veim que hi ha aegidoazque no abaten, pei que eiZ votem enco-aatjaa L dia-lio que eiz ne -ono taadaaan en compaaiixea. Endavant.
4 ia vegada nozailAz4 podem otzea-vaa ei contaazt enjute ia maneaa de/EA poiitica del noztae Ajuntamenti ia di i'Ajuntament de Patina. Painaha /et ana gitan La-oca, no ho votemriegan, peA0 ha eztat una La-oca de gofii-net, zenze contacte diaecti. amg. iagent de /oaa. Aixe é_6 el mai de l'Ajun-tament di Palma (pea ventuaa ta mdximadoi Dezpoti4me "todo pana el puetio,peno in el po.glo") elz aezaitatzhan eztat claaz a tez pazzadez eleccionz• eiz potiticz caiviameitz no hi hadugte que han apaiz anz el-o eaaoazde Ciutal.
,
V'A,;,;votSUMARI
En l'editorial de fa dos númerosvarem donar la benvinguda a la novaAssociació de Veins i vArem emprar,potser, paraules dures, pera no hihavia cap mala intenció en el. fet.Créiem que era necessari recordar aaquests joves que el cami que prenienno seria fAcil, sine) que es podrientrobar amb malsentesos, amb poca parti-ciapció, amb frustracions, amb mentidesi d'altres herbes. Però sablent queterrien una gran voluntat de fer coses.
i ara, dos mesos després, ja podemdonar resultats de les seves gestions.Pel que nosaltres sabem han organitzatcoses com, per exemple, excursions,han mogut l'assumpte del metge, estanorganitzant la festa de les alimaresde Sant Sebastià a lo gran, com antiga-ment es feia i, un dels fets més relle-vants: estan adecentant Sa Societat,pintant-la de bell nou, arreglant eltrispol, els banys, etc., perquè elvespre de nit vella pugui feruna festa en totes. Només per aquest•
darrer fet pensam que el poble de CalviAels hauria d'estar agraits, i' des deVeinats volem encoratjar-los perquèno afluixin.
La darrera recomanació que volemfer va dirigida al poble a qui demanamque no defraudi a aquest grup de jovesde l'Associació i que participi dinsels actes que organitzin.
AVVa vila
entre tots la farem amunt
PaginaEditorial 2Noticiari local 5Decret Cladera 7En portada 8L'Avenc de sa Moneda 9Club de lectors 11Pere de sa Cullera 12Història de Calvià 13Xerrades de cafè 14Sa nostra cuina 16Escola d'adults 17Noticies i comunicats 18Guies de lectura i cinema 19Publicacions/No te'n fotis, 21Noticies municipals 22La festa dels músics/Creació 23Sabieu quê 9 23Esports 24Passatemps 26
Han col.laborat
Josep Suarez S. BarcelóF. Jiménez
Maduixes i rosellesM.L.P.R.T.F.
Biel G. MarquezAssoc. P.J. Callellas
Carme LópezXisca EsteveJoan Rubio
Biela QuetglesPere MoreyAdso de MelkPep Rubio
Miguel HerreraMuntatge
Xisca EsteveCarme López
Ordinador Joan Vidal
Maquines Carme LópezPep Rubio
Biel G. MarquezMiguel Herrera
Coordinadors • Pep RubioMiguel Herrera
de Mallorca dede 1.987, amb"Los tres mos-deim: I en
Foto treta del Diariodiumen$e, 8 de novembreel segtient peu de foto:queteros". I noltrosD'artacan on és?
COSES DE L'AJUNTAMENT
Encara hi ha qualque politic queno va mai per l'Ajuntament i llavorsmostra els peus a tots els plenaris.Aixà si, de les dues politiques només
en ve . una, l'altra ha perdut el camí...
SI EL QUID ES UN EXEMPLEDE "DIARIO EUROPEO",DEU APLEGUI CONFESATSA "LE SOIR", "THE TIMES",etc.
II Los tree mosqueteros. —Us miembros de la oposición en el consistotio de Calviticontinuan sus negociaciones con el fin de formar un frente corntin tin conta de ia actualmayoría de gobierno, presidida por Francisco Obrador. Andrtis Pith, de Gente del Pueblo,Rafael Xamena, de S'ilni6 Calvianera y el aliancista Francisco Font estan decididos a au-nar esfuerzos para imprirnir una nueva dinómica en la tarea fiscalizadora de la oposición.
0 ICI A RI
• La policia compta amb els següentsvehicles: 36, completament dotats.
Dins el col.lectiu de PoliciesMunicipals se compta amb: un 2,52 %de Titulats superiors, un 3,36 % detitulats mitjans, un 31,93 % de titulatsd'ensenyament mitjà, un 51,26 % deGraduats escolars, i un 10,93 % deCertificats d'estudis, aquests darrerssón els policies més antics de la plan-tilla.
- Durant els primers set mesos de 1987la policia ha imposat 7.211 denúnciesper infraccions de trAfic. A ,part haimposat 1.734 denúncies per incumpli-ment d'Ordenances Municipals, i 235per Orde públic. Aquestes denúnciesha mingat en el seu número total ambrespecte a l'any passat. Les altresesmentades han augmentat. En aquestsmoments la Policia compta amb 1A9 perso-nes: un oficial, un suboficial, 6 cabos,104 policies, 3 rurals, i 4 municipais
l interins. 45 d'aquests policies,s'incor-,porarm el 6 d'octubre de 1986, desprésde 6 mesos de formació a 1Acadèmiade Policia de Palma. Aquest personalreb un reciclatje de coneixem(mts mit-jançant cursets i seminaris sobre segu-retat ciutadana i protecció
* LOC 4\
• A travers del regidor de Benestarsocial del nostre Ajuntament, D. AntoniPallicer s'està gestionant una cosamolt important per als agricultorsdel nostre terme: EL PROGRAMA D'INDEM-NITZACIONS PER A LES ZONES DE MUNTANYA,atorgat per la COMUNITAT ECONÔMICAEUROPEA i l'Administració Central.
Els requisits dels candidats aaquests dobbers són:Ser titular de explotació agraria delnostre terme, i desenvolupar l'activitatagraria com a princial.Resinir habitualment a Calvià.
Dedicar a cultius agricoles almenys2 hectArees, o mantenir en ella unaexplotació ramadera lligada a la terraamb un minim de 2 unitats de ramatmajor, o el seu equivalent.
Assunir el compromis de continuar lescitades activitats almenys durant 5anys.
No rebre pensió de jubilació.
L'import de les indemnitzacions serAun màxim de 6.000 pts unitat de ramatmajor, o unitat de cultiu, amb un màximde 60.000 pts.
S'haurà d'entregar una documentació,Impris, Acreditació de ser el titular,DNI, Títol de propietat, Cartilla Rama-dera, Nom, adreça, 0 de c/c bancària.
El passat dia 19 de setembre es vacelebrar el darrer dels concerts sobrel'heroa, patrocinats pel Club de Golfde Bendinat, i per l'Ajuntament deCalvià, i dirigits artisticament perPatrick Meadows. L'entrada ha estattotalment gratuita. Només ens cal dirque eEperam que l'any que ve es torninrepetir.
le EL CONSELL ECONOMIC-SOCIAL
Es va celebrar la reunió de presen-tació del citat consell, amb una assis-tência massiva dels diversos sectorseconòmics i socials de CalviA. Aquestareunió es va fer el 23 d'octubre.
.A partir d'aqui s'ha fixat uncalendari per a presentació d'interlocu-tors, elaboració del borrador d'estatutsi la seva aprovació, l'elecció delsrepresentants de les diverses, parts,la constitució del Consell Econòmic-social, l'elecció de la comissió perma-ment i la creació de les diverses comis-sions de feina.
La culminació de tot això serala constitució del citat Consell itendra lloc en el proper mes de juny.
En el plenari, celebrat aprincipis d'octubre es va produir ladecissió ,arriscada, però per moltsesperada de la suspensió selectivade llicêncies d'obres a determinatsindrets de Calvià. EL CAOS EXISTENTEN MATERIA DE CONSTRUCCIONS A LA COSTA \ERA AIXT FRENAT.
Aquesta decissió es prenia pera procedir a la revisió del Pla Generald'Ordenació, que ha de ser feta durantel perióde d'un any a contar de ladata esmentada.
També se varen modificar una sèriede normes que afectaran a les llicenciesque es concedeixin a partir d'ara.Aquestes normes afecten a lo següent:0 No se permetran agrupacions de solarsque duguin l'augment dels aprofitaments.S'enten que cada parcel.la té assignatun tipus d'edificació.
• Els balcons, terraces, galeries oporxos i escales cuberts formarande la superficie edificable, tansi estan tancades en tres delscostats.
• S'hauran de respectar per a cadasolar les zones ajardinades preceptives.Aquestes hauran de ser com a minimun 50 % de la superficie no ocupadaper la edificació. L'aparcament escompta com a jardi.
• Els soterranis també queden dinsla present regulació. S'engloben dinsel númere maxim de plantes edificables,i dins el volum total de l'edifici.
• Les edificacions aillades. L'altariamaxima es comptarà des de la cara supe-rior del solat de la planta més baixa
fins la cara inferior del forjat desâtil de la planta més alta.
• Totes les parcel.les inferiors alsminims establerts seran edificablessegons la normativa més restrictivasi la seva configuració i limits sónanteriors a octubre de 1980.
Aquest plenari es va convocar amb urgên-cia. Votaren en contra de la urgência3 regidors d'AP, el de GP i el de UC.Un regidor d'AP se va abstenir i elsaltres votaren a favor.
Votaren a favor de la suspensió dellicències els 9 regidors del PSOE,el de LM, el del CDS, i 3 regidors'd'AP. Votaren en contra 1 regidor d'AP,el de CP, i el de UC.
VotAren a favor de la modificació denormativa els 9 regidors del PSOE,el del CDS, el de UM i 3 regidors d'AP.En contra 1 regidor d'AP, el de G.P,El regidor de UC va votar a favor dela modificació de la normativa.
Les zones afectades d'alguna manera,.per la suspensió de llicêncies són:Illetes, Portals Nous, Palma Nova,Santa Ponça, Peguera, Magalluf, 'Costade'N Flanes, Sa Porrasa, El Toro, Costa:de la Calma, Cala Fornells, en unaparatla tota la zona costanera dei.terme de Calvià.part
solsseus
ins: C/. New. 27 Tel z MOO
111011311111
111AUTIMCM
COMUNICIMINIIlit
if I:IFOTO
ESTIJOIOCL bseaddll•vm
I:1 !0$040,00,
.63091°69 013 Volk 6
3
osclo-
to•NN-
c wok.
DECRET CLADERA 111111.111.1111
Per la seva importância pel futurde les nostres illes volem fer un resumd'aquest decret. que segurament es con-vertirà en llei aprovada per tots elspartits del nostre Parlament Autònomi que pot suposar un canvi de la concep-ció del turisme, com a factor de primer orde econ6mic dins la nostra illa.
Aquest decret, juntament amb ladecissió de l'Ajuntament de Calviàde fer una profunda revisió del PlaGeneral d'Ordenació Urbana, i la futurallei de Costes, elaborada pel Governde l'Estat Espanyol pot canviar total-ment la imatge de Mallorca, i, concreta-ment la de Calvià, i a la vegada faràcanviar el concepte econòmic de Turisme.
Sabem que són decissions conflicti-ves, per() que s'havien de prendre,i d'una manera valent.
El Decret Cladera preten equilibrarel ritme de les noves construccionsal desenvolupament de la infraestructura
de la zona corresponent, condicionarles construccions perquè no suposindeteriorament del medi ambient. Pertant el Decret diu, entre altres coses:
A Per a noves construccions turístiqueso ampliacions se necessitarà una super-fície equivalent a 60 m2 per cada turis-ta que ocupi plaça en el citat establi-ment. Aquest sol no se podrA dedicara altra cosa que no sigui la explotacióturística que pertoca.
A El terreny del solar no edificathaurà de ser destinat a zona verdaajardinada i a instal.lacions esportives
A També serA obligatòria una o méspiscines amb 0,75 m2 de mirall d'aiguaper plaça, per establiments de mancode 400 places. Els més grossos haurande tenir \ una piscina amb un minim desuperfície de 300 m2. Els més petitshauran de tenir una piscina de 50 m2com a minim.
A Els establiments yells podran serreconvertits en establiments nous,després de ser tomats si reuneixenuna sèrie de condicions especificadesen el Decret.
En. . • 0Port ada,per Carme López
Avui en Portada els siurells,aquells objectes 16dics d'abans queavui han esdevingut com a decoracióde moltes cases veient augmentada laseva categoria a obra d'art popular.
Aquests elements que .trobAvema qualque "puesto" a les fires d'hiverncom per a testimoniatge del seu passatde cada pic més està tornant a n'aques-tes conservant les mateixes formesi nomes variant amb la qualitat deles pintures que abans fabricAven elsmateixos terrissers i que feien queels nins es mascarassin tots.
Els siurells, figuretes de fangcuit a 900 2 C, i després aficat a unbany de calç hidratada i un pic eixutaaquesta se li dóna unes pinzelladesa dos colors, els més frequents vermelli verd; encara que en podem trobaren blau i grog, i aixi ja queda acabadaa punt de ser emportada per qualqueal.lotyet o a qualque casa.
En el seu origen eren joguinespels nins i és per aixó que duen, elssiurells, incorporats uns xiulets.Són unes peces humils, derivades d'unart senzill i arcaic, sense quasi de-talls, amb una anatomia molt esquemAticaque ens recorda temps ancestrals quanencara l'home donava les primeres passesdins la seva imaginació creadora. Entreels temes més usuais trobam en principil'home i la dona, quasi sempre drets,poques vegades cualcant a cavall oen bou, quan se representen aquestsdarrers es amb un robust banyam i maide seguts. La dona apareix sempre ambuna cintura molt estreta, i la faldaacampanada, i com l'home, tocats ambun gros capell.
Entre les representacions zoomor-fes, a part de trobar el cavall i elbou, també hi trobam cans i indiots.De vegades el bou apareix amb una arada.
A part de figures humanes i d'ani0-mals, és tema usual la representaciódel dimoni, personatge tan frequentI popular dins els nostres costums.
Encara que els pobles que coneixem l
ara com a productors de siurells sónSa Cabaneta amb Can Bernadi i Pòrtolamb Sa Roca Llisa eren i ho tornenser: Inca amb Can Torrens, Can Bernadide Consell.
Els origens d'aquestes figuretesde fang fetes a mA, hi ha que cercar-los al Mediterrani oriental. Un delsfonaments d'aquesta creença és la sevapreferência per la representació delbou, i és de tots coneguda la veneraciói el respecte taurocrAtic cap aquestanimal a l'orient. Tanmateix aquestacoincidência reb suport de la troballad'exemplars semblants, a les nostresilles, als restes arqueològics de Son:Cresta, Capocorb Vell, Son Reus, SonTaixequet a Llucmajor; Es Vilar delSa Pobla; Son Corn!) de Costitx; Sa'Cova Monja de Biniali; Sa Cometa des;Morts a Escorca, etz.
I per acabar no oblideu aquella'dita de *que quan una persona encarregauna cosa a una altra i li dona elscèntims per a la seva compra, aquellaii diu : tu xiularàs; dita originadaarrel de que quan un se n'anava a firasempre eren molts que encarregavensiurells i pocs els que els pagaven.
_Pe 11:
icavegefit
otat'fi-íz.6,vats - 9
pea Peae Moaey Seaveact
La veu de l'aiatoia,/ozca zo-! lemne,z'aiça com un oceliot negaed' a4 aezpiendentz.
akgaa,Ailahu aktaa,Ailauakgaa!
Tiact un poizim damunt dei caiuz'aica ana coiumna taemoloza de Liam
L'ajudant piten an gaaaa/6 veadatoca an aaig d'un zuc oliez dinz
una almoaaatxa,una totelieta panxaaau-da i de coil iiaag L/i,amg una maaga-aida amg. /oaadinz a ia punta, i començaa ezpuitxaa entoan dei zaceadot d'elimateix.
-Djinns wa Shaitan,indjai- A'ex-ciama Shitani.
Eiz ataez ¿'(ici onen de com unamaiLitud do co-oieA inviAitiez i-gellu-godizzez zsezcampa entoan ¿eu, e's mL g-Aet-Lt un xixiueig excitai, com Ai mileazd'ezzeaz Aoatiz.in de ia cova;/inztot caeuen Aet-LUA un en/i1.6's pezzigo-iieig pea l'ezquena,manz,oaeilez unaopaezió,un dez/ici. .
Ei ca comença a gainyolaa,miaantpe-ti coAialA, inquiet,aaauan-ze encaact ,-goiai,entae lez camez paotectoaez dP
amo,aaa una mica miz aogenc de.eaaa que de coztum.
Aerve miz mai a piea zemtiataotoa-ze iz ei ¿enjoa Ha/iz,i'dnicdeiz ezpectadoaz que zemLia zogea dequi va ia coza. Sua L taemoia a ia vega-da, aguanta amg. lez denl-o eziaetez,.4n4 que no pot puz L ailaaga la ma/inze i'aimoaaatxa,una zupiica mudaai-o utiz ezglaiatA, que zemgia conmou-/Le Fiadauzi,ei quai deia aga/aa-ia;Ha/iz z'apaezza a ezcampaa d'aqueilxaaop mizteai64 entoan doi gaup d'ezpec-tadoz,que zenten com ia picoa L elmaleziaa eiz dezcompaaeix,com pea aatmdgica(exactament).El xep-a-xep entoan¿eu ez /a miz aemoiezt,impacient,comxizciez de /aziez iiunyanez,cauixiade dento de aatoli,nyicz de nata-pinya-da,peae Aenze que ningd d'eiiz no aaaigi
a veuae /aeAAa de aez.
-Djinn o!-moamoia Ha/iz,miaantpoaugament entoan ¿eu.
Ei tauixot aecita a-ria una iieta-nia,za veu de coda vegada miz /oata,impeaioza,autoaitckia.Lez paactuiez41.1. iShaitan e-š aepeteixen miz L mizAov,iri.., en un to de zdpiica ia paimeaai en /üaia de tao la de Shaitan.
-Shaitan ¿en gitan eiadiu, mig moat de poadWiz.
Una aemoa zoada L iiunyana ezcomença a zentia, com quan pazza unavie molt amunt,Pea0 cap zol giancxapa ci cei,com una caemallea.a,i amizia vitaació zemgia venia de davaiieiz Acaz peuh, de lez pao/unditatz dela teaaa;A'acoz.ta miz i miz MeS,/inzque comencen a nado/un macoiinz aoztavaii,lez totettez de la capza ez pozena daingaa, com Atiiaca de-lo pinz,taemo-ien eiz veado di iez iierLiaiA-queA.
Una tavaaada de vent gelat zuatde P .avenc,zaczant aml gaia e.g./3 ctagaez;/inz i tot Tiadauzi ez tapa la caaa,za-gent QUe eiA zetiA milzeui's no tenenne-o a /ea contact aquella nova /oaça;eigauixot caida m& /oat que maiaentzenyez a que/com o qualcd que zoiz
zemgia reune. Pene no iz i'dnica adoltaa-ze d'aquelia nova paezincia:eica mina cap a la toca de i'avenc,iamt un iiadauc de pdnic zuat d'entaeiez come-o do Pleztaz Aanctu dP quotaez,gainyoiant ezpaaveactt.Elz zettucicLo ez peadenvientament,dinz ia tozcd-aia.
.11AUZA
* ELIECTOODOUNIIITIO011
* ANIMUS •
* awns Us mow)Cl ateper.34 c A
- A -
d ia paaet de izóca ea /a vizitie,amg. una /oz/oaezcéncia aogenca,totauna inzcaipci6 en /aazi,moit méz iiaagaque'io que z'/avia vizt aganz.dm& unea-it ee taiom/,i'aiatoiaia iiegeix,• ei penya/ ei ciiveiia com una magaana.
Ei vehi gaamuia enioAn d'eiiz,aaaemoiina iez ccitaitxeaez,/ueYejaviz pnz,ezcamtuixa iez iientaizquez,taenca et gaanconz,cauix eiz cimaiz,aica una poizegueaa ezpiauf,xizciauna queixa dezezpeaada,udoia un gemecde cuzza a qui paenen eiz quizonz,ezquLixa i'aiae com ei gainyoi d'unacoaaioia de pou ai quai aog.en /'aiguapaeciozament ataezoaada.
PeAe ni a coztat dei come-iiaa, ni a. i'inteilioa deiz ceaciezmaacotz amg. ei magic dei gaaaa/6vead te zent un ah d'aiaefzoiz unaoioa e'humitat moit,moita antiga, una/iaiae vet& moizoza,de /tau guaadadade moil de Lempa enaeaa.
Ei gaaixot dóna una oadae,i Tiadau-zi aLazta un aitae totiiet veameil,i an /tix de g.aztonetz negaez.Deixaei /oaa dei ceacie de paotecciódei iiquid vead,poza ia 'punta dei-ataztonetz ai catiu comencen a /umejaa,deixant anaa /umazza tianquinoza,amg.ana oioa pezoda,/oata coenta,zo/ae• encenz i Aid zap qué.En tiaa dinzi'avenc aitaez quatae cap a 7aamuntana• fligjoan,Ponent Lievant.Ei ventzeme_ia en/oiiia,caida amt veu inhumana(éz ciaa!),quazi ze-zent ei zeu piant:Naaaaoo0000uuu,N4A40000101!,z'aaaemoiinaentoan dei getii,ez va condenzant enan vapoa de cada vegada méz ezpéz,quazizótid,que a ia /i ze n'entaa din-a eigazcó,com /'aigua d'ezcuaaa ezcoiant-ze pei /oaat de ia pica.
Una pou eziaanya eau zogae eitozc,mentae ia aemoa deiz xizcietz• gaingoiz dei-a djinnz z'aiiunya cozteaavaii,ninz zoatint d'ezcoia,ezcampant-ze pea ia vaii,exaitatz i ana micaazig.i.aatz pea ia iiigeatat aecogaada,pianejant jocz entaemalioduaez de totaca-aza.
Una pcu canzada,i'ezgotament dez-paéz de ia iiuita,dezpaéz de i'amoa.
Am& un ciza de v.ictdaia,i'aiatoiatapa ei getii,dinz ei quai ez deztaiaqueicom de ile/izcóz que z'hi aetoaça
geiiuga,Liet-guiiint,pop-de-/um,goiaapaezo,zeapz de cendaa.Unez gote-a dezac yí.,wl egeiien ia paezó de i'.e.zzeAque ha eztat evocat de-ta /ona de iateaa.2,ai quai ze ii han taaaat totaei-a ccminz de /aLta ai-a quatae ventz,iatoanada ai cau on guaadava ei tizezoit,i/inaiment,ze i'ha og.iigat a entaaadin- ei gaaaa45,dinz ia méz puaa taadi-ció de ia magia oaientai.
Una vegada ven cut ei Shall anezcampalz eia djinnz que tenia zotazon podea,ei gauixot,taanquii zegua,zen'entaa din-a i'ogeatuaa de ia penya, a1poatai taianguiaa que i'encantamentha oteat.Pazza pea devoaa d'ai/aliezpienez de monedez d'oa L aagent,queni tan zoiz no ez miaa,zinó que ez/a endinz,dinz ia /ozcoiz taemoioza,,iaga/a un ogjecte liait guea emtoiicatami?.. una teia negaa.En zoatia,ioma amg.ia capa,zenze voiea,unez guantea monedaque cauen de/oaa de ia cova... -ai alióéz una cova,peaqué en zoatia eii,aeza ia paaet de 'toca moztaa que at&hi havia una oteata ei moment aganzaléztothom diaia que tot ha eztat una zimpieaiteoació de i'ezpai-tempz,i ia pedaa,ana, ¿a iliza L 7 n Pria com zempae.
I davant ia ¿seva tiancoa caicaaia,de-ataca encana méz ia /iguaa /ozcade i'aiatoia,com una aatota pingada,de-zemtoiicant cuaozment ei paquet, Entaeu com an /eano aoveiiat.Se i'acoztaa ia cana, com zi ceacdz quoique zigne.Semtia taogua- lo,paonUncia ana pan aula,
ncix un 1./amp a le-a manz,ezcia.taen invocacionz a dii,aiça ia ma,on
_ AA_té aaa una ezpaza Liuminoza,com unaaiy do -ao' gut,maiyaat ia zeva ciaaoa,no eniiutana zinó que ataeu Lez miaadezde mantaa iaaeziztigie.
Cap detz paezentz poa zepaaaaeiz aiiz do ia /aiia Liuenta,una ciaaoaeztaanya eiz COAJLe pea Lez veie-o, unahaamonia excitant aezzona ai coztatd'aiid de ia /a.onteaa de i'olda: taompe-tez yueaaeaez,ana/iiz neav.iozoz,tatecde tamgoaz,aciamacionz d'una muLlitudenaAdida,citaaez c aagagaz i xiaimiez
yuziaz L utz i cbìzaL t cadtaizL tata cata d'.inztaamentz oaientaizantiquizzimz.ah entuziazme,una pozzezz.idun deziy de zeguia aqutii Aaiy de Litem,dP /eA quaizevoi coza que mani eL poaia-doa dei zagae magie. d'AV...
Encaaa qut tothom n'hagi zentapaaLaa,z'ha' de iityia.Em at/tatix aLa novel. ta comentada pit CluL di Ltc-t0/1/3 a ia ztva daaataa atuni45: "Einomgat de La Aoza" de n'llmetato Eco.
Agutzt 'Lieu iz entizati a unmón /azcinanil di/iatnt(o potzta noyaiat) dit noz.fae, a on hi ha de tot,itot mtzciat,ptae are ingtni L matztaia.
EX pciLaaLg to una agadia Lentdic-tina del noad d'itatia.Un itoc on hiha caimz,euiltz pel podea,pea ta cuita-
. aa (pea La zeva po,mezzi6),oni'inguizició,htatyitz,dezviacionz deLa noama catóiica,planitjamtntz /iioz6-/icz,aconttixemtntz hiztóJzicz dei zty.etXIV, tot iiiyat pea una AuLtdzLica ¿'camapotLc_Laca. Lina ziait de CA4.17ZZ .inzpiaatza i'Apocaiipzialna iluita de inttiiyin-,citz.lin jove gut dtzcogatix ti món.ana-aitte de /aaft.ez gaztard. tztaanyz.
I tot junt conztitueix un Lat, -aint intaincat,pie de paovez,tant petpaotayonizta com pet Lee-toi-1"i com atota paova,coztaad aaaigaa a La zoiució,¡ana wiució oaiyinal y zoapatndtnt,;4: que en4 deixa armt ia datta de quiifs qui guanya Atabzent.
N'Adzo 1
-1114 1111:)
Droguería y Ferretería
CALVIA
MAYOR. 49 TELF. 67 01 61
PUB ROLLINGISMUSIGBAR "ES CASINO"
'Cain Vich, 3- CALVIA
600".""0•■••■■■.9
COM LI CANTEN
Arriba la tardor, cauen les fulles,venen les pluges, comença l'escolai tot-hom pareix que comença l'anyen hàbil substitució del primer degenet. Pere) els teus preciosos ditetsno amollen l'aura.
Et poses el "salto de cama", obrisel llibre, t'estires al sofa, i etdescarregues de l'element culturalmés important després del descobrimentdel foc i de la roda. El qui bota de"la cama" és el magre de torn (segueixfent rêgim).
T'extranyes del distanciament,més físic que moral, però la raó nola discutiria el més sord del sentitolfactiu.
T'en vas al cinema (tu, no jo)i et trobes amb l'impunitat de la fosca,l'alliberació del dictador, l'entreteni-ment de l'argument, t'entren unes ganesloques de fer pixo (tu no, jo).
Un diumenge avorrits fotem unapartida de cartes amb els familiarsmés arribats (els que figurarien al'esquela mortuòria) com carta sotala mE'Iniga fas que tot-hom passi i gua-nyis la partida, grassa! oliosa! etcreus que en saps més que els altres,I no caus en l'efecte de la realitat:la guerra química!
En un esforç digne de reconeixementet poses a pintar els celrassos, per()et manca pintura o et sobren pinzells,i el. gosset darrera darrera, "m'acos-tes....?" "t'en dus...?" si! no faltariamés. Pias! galtada als baixos. Necessitla careta del quiròfan però estA llunyi tu ho lotaries, m'embolic una tovallo-la banyada pel cap, inspir profundament,m'acost, m'aguant la respiració, etservesc, i m'entorn, tot en 30 segonsrecord! Surt tossint de l'experiència.
Ja fart d'ignorAncia i de queles vagues acaben amb incomunicaciói fuet, un bon dia veig la meva venjan-ça. No, no és el pou negre, és moltmés subtil, més... ja ho veureu:
Em puj al coro parroquial, esposa a tocar l'orgue, s'acleren lesveus i els primers compassos del Credo,surt com a primer baríton: "C0000mo0000 0000000 le cantaaaaaaaan los pin-reles".
I. I Icerrajería
n. 10TOMIPIORes ferrer
des pobleC. SON MI, N'2 -CALV I A- MALLORCA
aftsto
CcavDeAcaipctapoaadlica
de la Villa de Calvià
PEA Miguel Paaet..4ny 1.790.
("Vull advertir que la transcripcióes -farà conservant l'ortografia pròpiade l'autor").
DeocJpiLón i.opogad/ica de lavilla de Caivid, (pie paeAenta a laReal 4cademia ('íc/ca, el Da. Don MiguelPaizeLs, ,socio cL Ia me.'sma, paaa daicumplimiento a lo paevenido poa SuMagetad en la Real Cédula di eaección.
La villa de Calviá tiene su citua-ción acia poniente de la isla de Mallor-ca. Está dividida en sinco poblacionesque son: la principal donde hay laIglesia Parrochial, y Casa de Ayunta-miento. Un lugarejo, llamado al Cap-dellá, la Vallverd, la Vallnegra ySon Pieras.
La principal llamada comunmentela Villa, está puesta en el centrodel término que es muy dilatado, yen paraje eminente y enjuto, y porconsiguiente carece de pantanos, balsas,torrentes y asequias, solamente tieneun algibe, que sirve de depósito aunas pocas aguas que baxan de una fuen-tecilla llamada el Pou Nou que salede lo más encumbrado de un monte distan-te media hora, a la parte del norte,por un caño, o calsada. De esta sesirve el pueblo todo el invierno, yverano en que se disminuye todo sucorriente.
Otras fuentes hay de quienes sesirve esta población, en estío, y partedel otoño, es a saber de la llamada
•el Pou de la Jaya, de otra llamadalas Minas de Valldurgent puesta ala falda de un monte asia el abrego,distantes una legua en corta diferencia,\pero de unas aguas frescas, delicadas,y en una palabra, con todas las propie-dades que puedan desearse.
Otras dos fuentes hay, y de quienespor lo regular se sirve, ahunque notan exquisitas, distantes cerca mediahora la una llamada el Pou Trencat,y la otra la Font Nova de Son Boronat.
Varios posos hay dentro, y fuerade dicha población que contienen unasaguas de mal gusto, escasas,, y quedan pesadez al estómago como de algunasde ellas tengo observado; y de estasse sirven solamente para el serviciode las casas, las que tante en esta,como en las demás poblacibnes estanseparadas unas de otras, o esparrama-das, y por esto más expuestas a losayres, y vientos de cualquiera parteque vengan.
Si biem es verdA la abrigan desdeponiente, pdr el norte hasta levanteunos montes de bastante altura, quela hazen más ica/iente que fria.
Poblados' assí ellos, como lasllanuras de dlivos, algarrobos, pinos,matas, almendtos, madroños, acebuches,palmitos, algunos pocos .frutales, yviñas, de co/as uvas se exprime unlicor igual ep ,bondad, a los más delica-dos de la•
Sus vecihds todos o casi todosson gente pobt*, que vive del trabaxode sus manos, ya labrando sus propiastierras, ya tAmbién otras porcionesllamadas rotas que tienen en los prediosBendinat, la Porrassa, Santa Ponsa,las Barracas y Paguera.
Su comida usual, legumbres, ysopas, su pan, de trigo, y en tiempode escasez de cevada, su bevida, aguapura, a excepción de algunas fiestas,y domingos que comen de carne, y bevenvino con moderación.
sus camas y sábanas, groseras,pero limpias. Són dóciles, cortezes,aseados, de ingenio vivo, enjutos decarne, sanguíneos, biliosos, fuertes,como lo demuestran los colores vermejo,y moreno, y en este fin nada perezosos.
(Continuarà)
Joan Rubio i Biela Quetgles.
- Is-
Com un tom d'enciclopèdia on cadauna de les fulles té un contingut rici realment interessant, En Pep Martorell(Teuler) ens va anar pasant la sevavida capitol per capitol.
Una vida marcada per la mancade feina estable, per l'escasesa, perla carència de mitjans i com no, perla guerra civil.
Als 72 anys i des d'en fa uns. quants, pocs, pot rescatar , el plaerdel contacte amb el camp i dedicar-si quasi com una feina a jornal, tanodiosa quan és necessari fer-la pernecessitat i tan gratificant quan ésper aficció.
Ni calvianer, ni ciutadà, sinótot el contrari.
Nascut al carrer dels cortonsi criat al Serrai. La seva padrina,cega, la recorda passejant fent-lid'ulls, duguent-la de la ma.
De l'escola, un edifici més queuna institució, no en xerra malament,ja que com una activitat extraescolares tractAs, alternava el mestre, ambles feines del camp i amb guardar lescabres.
Entre neixament i llicenciament,a fer feina a Son Sastre, que d'anar-hi d'ajudant del Missatge va passara llaurar amb un parell, a fer d'ambai-xador de puces, escampar fems i formi-guers per cinc cèntims i despedir-seamb el temps récord de dos mesos, allar-gant-lo molt.
D'allà a la Teulera d'En Cabitla,o tota la seva responsabilitat eraescampar la terra per eixugar-la iemmagatzemar-la per l'hivern.
Després, la lliberació, el somide la seva vida, fer de manobra. Primeramb el Sen Bujosa, després amb En Moscai En Cladera. I encara després a treuremarés.
Pere) com tot-hom aspira a mési les ofrenes no s'havien de deixarpassar per davant el nas se'n va al'hotel Cala Fornells a fer de bracer.Construint cambres, safaretjos, i donantuna millor estancia als primers turis-tes.
Ja arribam al seu canvi de vida,a Ciutat agafa una bodega a Son Massa-net, i mentres-tant construint la pròpiai futura casa, on ara viu, amb la sevai nostra, estimada Gertrudis. Que ésla senyora que l'acompanya a una deles fotografies.
Senzill, voluntariós i molt senti-mental, va botant obstacles, els obsta-cles que tots trobam al cami de lavida. Pere) també, no tot és pessimista,va escampant els seus sabers (ja me'ndireu d'una persona que ha tocat tantsd'oficis) i la seva bondat per totarreu.
Especialista en preparar un boncafé i marejadis quan s'afica a l'avióo al vaixell, en Pep fa pans de figa,i llet d'ametles quan és el temps.
Un home que com molts d'altresva deixar Calvià perquè no li donavaper viure, però que les arrels, lestradicions i els amics han fet queen tenir un moment per perdre Go gua-nyar?) tengui la necessitat de tornara tocar mare, la terra i l'entorn enque es va formar.
De la seva quinta, N'Abdon deSes Planes, En Jaume Xarc o en TiAde Son Mir, la quinta del 36, que commoltes d'altres varen estar pendentsde l'incertidumbre d'un trasllat, expo-sat a passar pena, fret o calamitats,el que no acabava a un hospital recupe-rant-se de ferides com el nostre convi-dat. A Gijón, concretament.
Més tard i dins el servici ala Pàtria, a Cala Llombards, a modode vacances, a una cova de pescadorsi fent de carter-proveidor- enllaç ambla civilització, Santanyi. On amb l'ex-cusa de que el tren arribava tard,es passava tot el demati fent tertúliai amics. Tot això era degut a que elsergent era un trog de pa.
69g9
..."'.=••••■•••".."411111
-vaiaits frifes fffg..,0115
_iiofer
nu/daces
501-relim be cam (Ii3ohs4re , cdrn
-krisL Lin color1) ) voSa'm Sea. +orid+¡ _
(.3 a \qo a6xa.ry, vy, re. ; afclirn s'ata
9ue. 6011i t)n. ove1 a. 1.12.A3or5sa earxcd-a
monlei-e,s tendre veDfe
Aba_vls de_ rsar s tarro ie._$cial-(3..sa9( .
—Per acovvirn■tar Lin bon ca.
_iv/6V de mak9res'
frelirn tall& cle's oie ,
9uar,e.v clora4- O`n s.o(-rj al-n'o c3A4
Seloa -1-orniAla aacren vna
cie belov\S i on A-a-SS6 c1 cocrac. o tn.
sec cite. ,f)prtk c.■)\\ .
llaoocs Tosam, ¡rei(cla
a earrl-ort.5 z esclai-Et.sayli -61\ .
4rnés wtos yecla ses1610-6 -4-ev■6,A ay■ vet »afar -se
eI S cl(49
ou,vvticz
7:giadef
Aluexf frii. se Fa aYvi -fallaciesrosse-s dk carn waya , Íekle
utnAre.lca..
J.I dk.10c1 k FoZnarn Cfn
, 1,21-gies \tocrX
G-giVpJ'a,e,5 manor/he; md7énees
SofreT'vn ovl rciod- e, c2,1-11 wun(a
elins una qre,itortra cle_ an4V.:1 una \micaco' c'oua . besirA soketn crAl peuech
4-0whay t'u,nceyelorti
vefts. 91S ?0S8w1 eS \:ILArS\- ?40' 6en ne{-
-4a \la4- ver4-■ a1 que -.6\1.114 I: olonecem ubla.
s4rel iola .10a. i cran sa. eA
co Nry‘ estvi•na.CS o
col pan . , v&otletts . escia-6qn,
Qoa a oestiora es c_o■ , -4-e6rn
dbile.t j osa -s . clarnor-)-
FcNçam to) v-ica.cL tio cVctlI
Qe-rp Vaooçs Sc uercloca darylun-l-
°Pat/Jed-a • ovl yoc vvIés de veaddio
r944 nd dizn;? Qs/
rei /416w/et); com polaa aekre 74177 / it .fr.Í lieVirktej
CON ç/,o CfeC ?cle cf0 ,p067e4,(tifiaK. moy'er.
-
MAI ES TARD
"Conéixer, saber, opinar.Criticar dominant el tema.Poder llegir temes d'interés.Desenvolupar-te a l'ambient
culturaldel teu barri, del teu país.
Ens proposam tots junts aconseguir-! ho.
A l'Escola d'Adults de CalviA trobarAs companyerisme, comprensió,solidaritat, esperit de superació iamistat.
I ARA NOMES MANQUES TUANIMA'T I ANIMA ALS TEUS
COMPANYS
L'Escola d'Adults s'amotla i adaptaa les necessitats d'aquells que per'raons econòmiques, familiars o de qual-sevol altre tipus no tingueren l'oportu-nitat d'assistir a un centre escolar
no pogueren enganxar al carro cultural
i de la nostra societat.Les classes es poden adaptar als
vostres horaris i fer-se on vulgueu.
Animau-vos i matriculau-vos!!!
IA l'ESCOLA D'ADULTS podràs:
- Aprendre a llegir i escriure,- perfeccionar la lectura i l'escriptura- preparar-te des de el Certificatfins a treurer-te el Graduat Escolar.
Trobaràs a més a més Tallers deFotografia, Tall i Confecció,... amplia-bles a altres camps, estant previstala incorporació d'un Postgraduat pera aquells que vulguin seguir ampliantels seus coneixements.
Si tens companys que assistina l'Escola, parla amb ells, et convence-ran!
Estam a tot el terme municipal de Calvià i podem estar encara mésa prop del teu lloc de treball, delteu domicili.
Anima't a donar aquesta passai anima als teus companys!
Mai és tard!!
Ens trobaràs a Galeries Navarro, 08 de Magaluf. Ti. 68 17 64.
Servei de Cultura.Ca'n Verger. Ccialvia.Telfs: 67 00 16 i 67 03 26.
LLOC LOCAL HORARI NIVELL IN FORMACIO IMATRICULA DES DEL 26/10/87
Calvià Escolo EGB 20 o 21,30dimarts/cliious
BCatalanoparlonts
Biblioteca Municipal18 - 20 hores
Copdellò Escola EGB 180 19,30dimarts/dijous
BCotalanoparlants
Biblioteca Municipal18 - 20 hores
Costa delo Calmo
Associoció deVeins
C/ Centro, 5
17,30 o 19dilluns/dimecres
AlNo-Catalano
parlants
Associoció de Veins12- 13 bores
Magaiuf Casa de Culture 17,30 a 19dilluns/dimecres
AlNo-Catalano
parlants
Biblioteco Municipal18 - 20 hores
Santa Ponca Escola EGB - 190 20,30dimorts/dijous
AlNo-Catalano
podants
Col.legi Públic9 - 17 hares
Son Ferrer Escoles 17 o 18,30dimarts/dijous
A lNo-Catalano
parlonts
Escoles9 - 17 hares
Peguero Club CADE 19,30 o 21dilluns/dimecres
8Catalanoparlants
Associoció de Veins12 - 13 hores
CURSOS DE CATALÀPER A ADULTS
Per a més informació:AJUNTAMENT DE CALVIÀCAIN VERGER 9 a 14 hores
Departament de Cultura67 01 88 - 67 03 26 •
OBRA CULTURAL BALEAR72 32 99
MATRICULA GRATUITADuració del curs
del 16-11-87 al 30-6-88• • •
AresintaXAJUNTAMENT DE CAL VIA
'0"-e:A'Ak-Gt
L'Ajuntament de Calvià ha editatun nou llibre que, ben segur, marcaràuna fita dins el món illenc. Es tractade la Revista ENTORN, totalment encatalà •i que recull varis articlesd'especialistes mallorquins sobre ecolo-gia.
. Si de sempre Calvià estava conside-rat com l'exemple del que no s'haviade fer amb la natura, ara també podemconsiderar exemplar la seva inicia-tiva i, fins i tot, simptomatica pelque tengui que veure amb les intencionsurbanistiques dels actuals governants(avalades ja per la suspensió de llicèn-cies urbanistiques).
Fonts ben informades ens han comu-nicat que Entorn es posara a la vendaen da:es molt properes. Des de VeInatsvos aconsellam que vos faceu amb unexemplar perquè val la pena.
Es presenta dins un paquet formatper la Revista en catalã i dues separa-tes, una en castellà i l'altra en an-glès.
E.É an-tic-lez de que con-ia 4ón:
- PAt...3ent.ació. Daittomeu Ba/tee-16.- EX Paizatge. Miguel Nottey•- La Cozia de Calvid. EduaAd Cóza/z.- La vida .41ve.,stA..e. do Ca/v2.
loan Maya.- EX 2.e.CUA.40A nat.UAalz del Moni..
eî. 1 7eAme municipal de Calvid.Plunlaneft.
- Contaminació i plaque,s. FduaAd
- Educació jungientot. 411"p de itecu/uso,s mediamtientaXz de Colvid.
- La conze/wació de la naiu/La en el 7e/une Municipal de Calvid. EduaAdCózaA loan
- Medi amgient PmepNogue/z.al.
ASSOCIACIO CULTURAL MUSICAL
PERE JOSEP CAELLAS
La nostra Associació ha incorporatuna nova activitat al seu quefer habi-tual. Des de fa unes setmanes ja s'estatreballant a la Coral de Calvià, quecompta amb un director dedicat únicamenta ella.
El dissabte dia 21, com ja es'tradicional, varem celebrar la festa
de la patrona Santa Cecilia, amb unatorrada a la que asisitiren tots elsassociats.
La Banda va participar el passatdissabte dia 14 a la Colcada de la:Beata que, a darrera hora, va haverd'esser suspesa per la pluja. La festaes va fer a les Escoles Velles.
ASSOCIACIO DE LA 3a EDAT
Convidats pel Consell Insular
de Mallorca, i en col.laboració ambl'Ajuntament de Calvià, el Club dela 3a Edat va tenir ocasió d'asistirgratuitament a la representació deD. Juan Tenorio al Teatre Principal.
Ultramárinos Mill yPescados Puerto de
Pollens.
WALS7414410.
c/ ca a. cbsa,41. C ALVIA •
GUIA DE CINEMA
QUE PODEM LLEGIR?
"I un dia, qualzevoi dia, .a unahoaa, qua vo ho/La, enz ca-sa--ten,enz cazdaem."
Aquest és l'únic paràgraf de LaSenyora, llibre que ha esdevingut ex-traordinàriament popular arrel de laversió cinematogrAfica que porta elmateix títol i és interpretada perSilvia Tortosa.
La Senqoaa iz /a hizie/Lia d'un/eixuc heaeiaige de coaaupció gut noaezpecia zexez, edaiz ni condicionszocialz L .1141qa elz peazonaigez a unaaoda que eiz /a acivaa zuccezivamenidi piciimez victimaaiz a l'enioAnd'un /eiiixe z.imLetic: un clic/al d'oaque condiciona dez.igz G/312e)ZWLC-eA,mataimoniz izztanteni.z, ardicionz
-inte.4.-ezzatz, pelt4d que deixaiai .e.Ls zetidz mecanizmez que
aegeixen la conzeavadoaa zori,Yaiou/aa.
Aquest és, en poques paraules,el resum del llibre d'Antoni Mus, méspolèmic encara pel fet de la pel.licula,però que té una lectura ràpida, entre-tinguda i, sobre tot, angoixant.
L'any 1.979 va rebre per aquestanovel.la el Premi Sant Jordi.
MUS,. Anioni: La Senqoaa. Col.,ec-ció ,E1 Balanci, 119. Edic,ionz 62. Baace-Iona,. 1.980. 186 pdg.inez. Une 750pez.ti_e_z di cozi.
A vegades un no sap que fer,iquedar torrat davant la televisió no
una bona solució.Per aix6,vos propo-sam una cosa:anau al cinema.
Per que pogueu elegir vos comentamuna série de pel.lícules que ara fan(esper que encara estiguin quan surtila revista).
LAS BRUJAS DE EASTWICK
Se trata d'una pel.lícula quepresenta el tema de la presència deldiable a un poble d'una manera divertidaTres dones (dues viudes i una divorciadaparlen de com seria el seu home ideal.Fan una espècie de conjur i els seusdesitjos s'acompleixen,encara que noen la forma que elles desitjaven. L'homeque es presenta és,encara que ellesno ho saben,una reencarnació del diableinterpretat per en Jack Nicholson,queaprofita les seves dots histrióniquesper ser el vertader protagonista d'unapel.lícula pensada pel lluiment deles tres actrius.
LOS INTOCABLES
Basada en la serie televisivadel mateix titol,desmitifica aquestgrup de policies que a televisió erenuns héroes,i aqui no són més que unasérie de persones que han de lluitarcontra la corrupció d'una ciutat,sensetenir gaire idea de com fer-ho perrespectar la llei,cosa que ningL fa.La solució que troben és sortir ellstambé de la llei,convertint-se toten la lluita per la seva pròpia super-vivência.Bona actuació de Sean Connery.Interesant
RTF
JOÀ1'01 SALVA
construccions
calvià.111■111111■-■
CABRERAMANIOBRES
le%
La Revista VEYNATS se solidaritzaamb el G.O.B. quan exigeix la supressió
\definitiva de les maniobres militarsa la illa de Cabrera i la declaracióde Parc Nacional marítimo-terrestreper aquest arxipèlag.
t,'Z'Adkath.
P-rric"cc Cc_ LC E4111
IIY
AN ÁLISIS DEMOGRÁFICOY ESTUDIO DE LA
PROBLEMÁTICA SOCIALDEL TERMINO MUNICIPAL
Area de foment ibenestar social.Serveis Socials
V7,2:LAot -
ESTUDI DE LA PROBLEMATICA SOCIAL
DEL TERME DE CALVIA
Recentment s'ha publicat l'estudide la problemitica social del nostremunicipi realitzat pels Asistents So-cials de l'Ajuntament.
A ell s'analitzen totes les zonesde població i s'expressen les sevesnecessitats, tenint en compte els grupsd'edat a que es dirigeixen: nins, joves,adults i vells.
la introducció del mateix és prouclara:
"El presente estudio pretendeun conocimiento de la realidad socialque nos permite establecer cuáles tienenque ser las lineas generales de actua-ción del Departamento de ServiciosSociales de este Ayuntamiento.
Cabe reseñar que no se trata deun estudio exhaustivo de la problemáti-ca social y demanda de equipamientos,sino que es .una aproximación a lasproblemáticas sociales que afectana los habitantes de las diferenteszonas del Término Municipal, con lafinalidad de iniciar un trabajo socialplanificado".
En resum, de les conclusions aque arriben es desprèn que hi ha quatregrans nuclis prioritaris d'interven-ció:
- Atenció a problemAtiques socialsindividualitzades.
- La organització del temps lliure.- Potenciació de la vida associa-
tiva.- El que fa referência a l'educació
i formació.
COMESTIBLES
SIMÓ
Mayor, 50 CALVIA
AJUNTAMENT DE CALVIÀMALLORCA
NO TE'N FOTIS:CLOTI FLOTIS
- Haurien de fer festa per total'illa el "Dijous Bo". Tothom hi era.
- Si la política económica america-na segueix aixi,En Reagan hauri defer hores extra de manobra.
- Aixe, de la borsa és un embull.Ningia no sap de quê va i tothom hiparla.
- Si a Calvià tenim els tres mosqueters,qui farà de rei,de reina i d'enRichelieu?
- No sé perqué a Palma tenen l'ORA.Sols seran minuts.
R.T.F.
Papeloria
414:41co
CALVIA
* REPORTAJES
* VIDEO -CINE
* INDUSTRIALES* UNIDAD MOVIL
C.4 s ei_v.\ liki--AC(P.
6�0\', DCC,‘,eks 0 1 4- 1 )
Fa mooAA
NOTICIES MUNICIPALS
A CalviA l'atur afecta especialment a joves inmigrants i de poca formació cultural.
Segons un estudi tècnic encarregatper l'Area de foment i Benestar Socialde l'Ajuntament, al nostre municipil'atur afecta especialment a personesjoves, inmigrants i amb estudis a nivellde certificat d'escolaritat.
A finals d'octubre, encara entemporada "alta", teniem un total de594 persones aturades sobre una pobla-ció de 17.000 habitants. Com a altreszones turistiques de l'illa, hi hauna gran diferència en la quantitatd'aturats segons sigui temporada altao baixa, d'aquesta manera, a finalsde març la quantitat de persones sensefeina era de 1.648.
Si separam el grup per edats,resulta que un 20'3 % té entre 20 i24 anys, el 19'6 té entre 25 i 29 anys.Els col.lectius amb nenys quantitatd'aturats semi els qui tenen entre 45i 49 anys, els quals representen un3'2 % i els qui tenen entre els 50i 54 aays que conformen el 4'2 %.
La major quantitat d'aturats esregistra dins el sector de serveis(turistic) que arriba al 76'1 %, ésa dir, 452 persones. El grup de personesque cerquen la primera col.locacióforma el 8'9 %.
Casi el 50 % dels aturats té (mica-ment el certificat d'escolaritat iel 27'2 % ha fet estudis d'EGB.
3Juguetes OualPaor, 16
11cl. 67 01 90(Avid • ilballorca
LA FESTA DELS MUSICS
Encara que a aquesta revista ja surtla noticia de la festa de santa Cecilia,patrona dels músics,celebrada perl'associació Pere Josep Canyefles,vull fer el comentari de com es vadesenvolupar la mateixa.
En primer lloc vos recordaré quel'associació té un poc més de centsocis de tot el terme i també d'altreszones_ de l'illa,vos dic aix(5 perquè'encara podeu ésser socis tots els quevulgueu i aixi podreu contribuir afomentar la cultura a CalviA,sols pervint durets al mes,i a canvi,tendreudescompte per anar al cine,per exemple.
Pere) bé,anem per feina.Dissabtedia 21 de novembre a l'explanada quehi ha davant les escoles velles deCalviA,a les 8 del vespre,es varenreunir tots els socis de l'associacióper fer una torrada i coneixer-nosmillor,ja que els components som detotes les zones del terme,-(aixó és.,una bona manera de fer poble).La vetladaes va desemvolupar amb normalitat,gent xerrant,divertint-se,els .jovesballant,jugant,etc. De cop,d'una maneraespontània es va forma un grupet demúsic de la banda que començaren atocar.La gent estava animada i aixóva fer que tothom comencés a ballar,(bé,tothom que volia i sabia).La gent engrescava al músics i aquests feien totel posible per agradar a la gent,(sensepartitura i tot).Hem de destacar elritme marcat a la bateria per en PepRubio,president de l'associació.Comme comentaren "varen ballar de 52 peramunt".(D'anys o de gent?).
Varen asistir damunt unes dues-centes persones (socis i familia).Esperam que pel proper any siguin més.Per molts d'anys!
EN XIRIMIA
CREACIO
I el vent,sols un aléempresonat pels teus cabells.
el sol,sols un reflextransparent de la teva pell.
I l'aigua,solstilomenthumit a la teva boca.
I el foc,sols un segonetern a les teves mans.
I jo,sols un espectrefugitiu del teu pensament.
M.L.P.
QW, QA)À'Per fer una tona de paper es necessi
Tir-2406UKg ;Itw fustaktrOlca411*..brosjaigua
fresca:200.000 1, i més de 7000Kw/h.l'e-
nergia,aixt. per fer paper de primera qua-
litat.Si només volem fer paper de quali-
tat normal hem d'emprar per fer igualment
un sola tona: 1700 kg de fusta,100.000:1
d'aigua i 5000 kw/h. I per fer paper reci
clat (Paper recuperat) només necessitam
paper vell,devers uns 2000 1 d'aigua i
menys de 2500 kW/h.
Sabieu qu6 devers uns 3000 diaris pe
san s'equivalent d'una tona de paper?.
Qub aquests 1000 kg séniprop de tres
metres cúbics de fustaique sén vint anys
de la vida de desset arbres.
Què en 1982 se varen gastar a Espa
nya 179.000 tones tan sols per diaris
això vol dir més de 2000000 arbres en mês
do 20 anys,3600oo tones de fusta i:
set mil milions d'aigua
Sabieu què a Espanya se tiren diaria
ment a nel fems més de 10.000.000 kg de
paper
Qué cada minut se destrueixen més
de 20 Ha de bosc tropical',ja sabeu que e
el que hagi arbres és una de les coses
terie influeix a les pluges una zona d'ar-
bres és una zona de major pluviositat;per
fabricar torcaboques i mocadors de celulo
aa.
EISPOIR (,--,6:A&-cuts 2'!-
Qué a tot el món se desertifica sen
se remei ,per tallar els arbres i no tore
mar-los a sembrar,liequivalent a dues ve-
gades la superficie d'Andalusia,cada any!
No vos sembla que ja comença a ser
hora replentejar-nos aquesta absurda si-
tuació. Vos heu aturat a pensar quants
de kilos deben emprear només a n'es nost
tre poble? I a n'es nostre terme?.
' Ens permetem,per tant un parell de
sugeréncies:A nivell individual, el que aprofitem
al màxim el paper,(els quaderas,e1 paper
d'embolicar,paper higiénic,mocadors,tor-
caboques,drapets..i no gos olvidem que el
cartró també és paper!.
Qualc6 ha pensat que montant una pe-
tita empresa de reciclatge de paper ,>s po
den obtenir tres grans beneficia?
ler.- Monetari
2on.- Creació Ce llocs de feina
3er.- Lluita a favor de la Natura.
Qee és un deure_ de l'escola el cone*cienciar als alumnes i fer una campanyaper que els no -rea nins s'avesin a benemprar les coses que ens ofereix la natu-ra.
I per cert! es nostre Ajuntament po-
dria també,fer una cAmpanya:
Començant prime,: per la mateixa Casade la Vila i acabaht per contagiar a nelreste dels termes de les nsotres illes.
A part de campa ìa publicitNria espodria potenciar llos de compra de paper
I per acabar si qualcd es vol infor-
mar més ampliament p t trobar bibliograf
fia i direccions al itrticle "vamos a fa-bricar papel" de la evista Integraln2 54.
W OLPAW
---E-RFLIVEVC tgius4=.-
RADIOGRAFIA DEPORTIVA Decíamos en nuestra Radiografía
anterior que el C.D. Calvià no habíaempezado con muy buen pie el campeonato,y muy a pesar nuestro tenemos que enca-bezar la presente con lo mismo, sinque por ello queramos pecar de derrotis-tas ni mucho menos pesimistas, peroahí están los hechos y ellos son losque cantan.
Desde luego no se pudo empezar ,
mejor el pasado mes de Octubre puesen su primer .desplazamiento al vecinopueblo de Andratx para enfrentarseal titular de aquella localidad, vencióal equipo anfitrión por 1-2, enjugan-do con ello el negativo que tenía ysumando el primer positivo de la tempo-rada. ya en la jornada siguiente, enMoferès, recibió al Sóller empatandoa 0 goles, eso sí, efectuando ambosequipos un bonito partidos, sobre todolos dos guardametas que, con su granactuación, mantuvieron su portal imbati-do. En su siguiente desplazamientopara enfrentarse al Sta. Eulalia, regre-só batido por 2-1, resultado mínimoque muy bien pudo terminar en empate.Su próximo visitante fue ótro equipopitiuso, concretamente la S.D. Ibiza,que también logró empatar, esta veza un gol, si bien hay que hacer constarque, a mi modesto entender, ha sidoel mejor equipo que ha pasado estatemporada por Moferès, un equipo confuerza, técnica y conjunción. Y yaen el último partido del mes, se enfren-tó al filial del Mallorca en el "MiguelNadal" perdiendo por un claro y rotundo3-0.
En suma, que en relación con elmes anterior ha bajado dos puestosen la tabla, ahora se halla en decimose-gunda posición. En cinco pártidos hasumado 4 puntos, 2 de ellos positivosy 2 negativos, lo equ equivale a decirque está de nuevo con un negativo,y ha marcado 4 goles encajando 6.
Lo .curioso es que ya se ha enfren-tado a los 5 primeros con tres desplaza-mientos y ha sumado 4 puntos, lo queno está nada mal, por lo que creo quehay que mirar con optimismo el porveniryt confiar en que el equipo lograrámejores resultados.
S. Barceló
ESPORTSC.D. SANTA PONÇA
Empieza la nueva singladura futbo-lística en la temporada 87-88 que,quizás sea la más atractiva de la zonade Calvià, porque tres equipos de nues-tro Término se encuentran en la mismacategoría.
Mirando los grupos de la TerceraDivisión Nacional, de los 17 que son,,ningún pueblo de España, por grandeique sea, cuenta con tres equipos enja misma categoría y yo creo que nuestrocaso debe de ser un aliciente para!el futuro en que se puedan llegar aempresas mayores, sin perder, por su-puesto, las características propiasque posee cada una de las zonas delmunicipio.
F. Jiménez.
I Tercera- DivisiónFERRER1AS—HOSPITALET LB 2-2ANDRAITX—MANACOR. . 1-3MALLORCA—CALVIA 3-0ALCUDIA—ALAYOR 0-0SANTA PONSA—LLOSETENSE 2-1ESCOLAR—fORTMANY 1.0MURENSe-f-ANTAI4Y1 5-1SOLLER-1SLEÑO 4-0SANTA EULAL1A—U.D. AL0110 3-0IBIZA—CADE PAGUERA 3-0
SOLLER 10 7 2 1 15 3 16 *6Ferrerías 10 6 3 1. 14 6 15 *5Ibiza 10 6 2 2 18 6 14 *4Santa Ponsa 10 6 2 2 19 19 14 *4Santa Eulalia 10 5 2 3 16 10 12 *2Manacor 10 3 6 1 16 12 12 *2Mallorca 10 5 1 4 21 11 11 *1Alcúdia 10 3 5 2 II II 11 *1Mayor 10 4 2 4 15 10 10 • 0Escolar 1042 415 19 10 0Santanyí 10 2 6 2 9 13 10 0Calvii 10 3 3 4 12 12 9 —1Murense 10 3 3 4 1 .6 17 9 —1Isleño 10 4 1 $ 11 15 9 —1Portmany 10 2 4 4 13 14 8 —2Iiosetense 10 3 2 5 11 15 8 —2Mari) 10 4 0 6 11 19 8 —2Andratix 10 3 1 6 9 17 1 —3Hospitalet I.B. 10 I 3 6 13 21 5 —5Cade Paguera 10 0 2 8 6 21 2 —8
- ftoi.AA.../
MARATHO INTERNACIONAL
COSTA DE CALVIA
pel dia 13 de Desembre estA previs-ta la Marathó Internacional Costa deCalvià que ja ha assolit renom a nivellnacional i estranger.
Tan és així que enguany s'esperauna participació de 1.200 corredors,provinents de tot l'Estat ., però tambéd'Anglaterra, Intália, PaIsos Nòrdics,Alamanya, Polónia, etc.
Una de les dificultats amb quyees troba l'organització és que necessitavoluntaris per atendre tots els corre-dors durant la prova. Tots els interes-sats podeu dirigir-vos al Departamentd'Esports de l'Ajuntament de Calviàque es troba al Camp de futbol, telf:67 02 65.
Per enguany, fora de la prova,estan previstes una série d'activitatscombinades entre cultura i esport.Juntament amb una série de xerradessobre esport, es celebra també un con-curs de dibuix entre tots els ninsdel Terme de Cicle Mitjà i superior,essent el tema central la Marathó.Els treballs seran exposat devora elsstands oficials. Pels majors està pre-vist un concurs fotogrAfic durant eldesenvolupament de la carrera, essentles fotografies (color, format, etc.)totalment lliures.
L'itinerari de la carrera és elmateix que altres anys. Només cal espe-rar que enguany no sigui passat peraigua.
cuptitamattinog AgcpTescados (No. APPe c a
67 02 06
ea war eteee: 4
2. 11
40
4 4
4
3
'4
40
MOM MN=Mu= • MO=MEM MUM WMME MN= Ma• MOMMEMMMu= IIIMME
IIMMEMMEMu MUM MEMUM MR Mum=MN • MI=MOM UM=
Eneiteuatua
CRUCIGRAMA
Horizontales: 1.-Planta que seusa mucho en medicina.Víbora venenosade Europa. 2.-Que no cree en Dios,feme-nino.Vocal.Rogué,solicité. 3.-El díaen curso.Figurado,onomatopeya del cantode la rana.Hijo de Noé. 4.-Forma delpronombre. Al revés, maniobra,interviene.Repetido, voz familiar. 5.-Consonante.Abundante y espléndido. Consonante.6.-Hables con Dios.Manifestar alegría.7.-Consonante.Lugar sembrado de patatas.Consonante. 8.-Vocal repetida .Tejidoarrasado.Letra griega usada en matemá-ticas. 9.-Abreviatura de sefiorita.Florheráldica.Pronombre, fem , y plural.10.-Espacio o hueco donde se formala escalera de un edificio.Cien.Situado.11.-Resuena.Francmasón.
Verticales: 1.-Ciudad de las Balea-res.Ansia,desazón,náusea que se sientecuando se va a vomitar. 2.-Al revés,carta de la baraja.Vocal.Unes,amarras.3.-Conjunto de las disposiciones lega-les, o cuerpo del Derecho Civil.A1revés,preposición inseparable,que tiene
, la significació de por o en lugar de.Condimento. 4.-Acude.Desmontas a unode la caballería.Partícula inseparable.15.-Vocal.Vidrio.Vocal. 6.-Al revés,frutamuy sabrosa.Convoca a determinado lugar,al revés. 7.-Vocal.Separes,delimites.Consonante. 8.-Servicio Público.Airean.Siglas comerciales. 9.-Nombre de letraien plurarl.A1 revés,embrollo.Flor herál-dica. 10.-Al revés,tomé medidas.Conso-nante.Ave palmípeda. 11.-Nombre devarón. Receptáculo depiedras ,dondese recoge el agua en las fuentes.
Oroor000goevorii
l,r000 el pore.'
Solución número anterior:
Horizontales: 1.-Cubil.Rec-to. 2.-Anon.0.Ciar. 3.-Sil.Ara.Tez. 4.-Ta.Evase.Sa. 5.-0.Uteri-no.R. 6.-Jaen.Dejo. 7.-T.Primero.E. 8.-El.Adoro.Gs. 9.-Seo.Ado.Set. 10.-Tate.A.Lima. 11.-Anise.Recay.
Acció Social. La tascafonamental d'aquesta Arca ha consistir entransformar una estruciura administrativaforrament arrelada a conceptes assistenciais,en un Servei ticnicament preparat, qualificati apropat al dram&
Cultura. L'activitat culiurals'ha concentrat en dues irees d'actuació:dotar als pobles de l'infraestructuranecessaria per l'activitat cultural t potenciarqualsevol acció per la recuperació iconservació del nowt patrimoni. El maimplantejament s'ha seguis per l'esport.
Cooperació. Les act uacionsde la Comissió d'Ordenacio del Territorisobre la sarta de carreteres del ConseilInsular i la conservacio i mantenimem delsseas centres assistenciais han aconseguit .resultats molt satisfactoris. alui a la sitia.
Economia. El foment deliurisme i les ajudes a la indústria, cl comerç,l'agricultura, la pesca i la.ramaderia hancaracteritiat l'activitat d'aquesta area,juntament amb projectes de proicccio iconvervadó de la naiuralesa.
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
CUENTA AHORRO VIVIENDA DE "SA NOSTRA"
AUN ESTA A TIEMPO DE DESGRAVAR HASTA UN17% Y OBTENER LA MAXIMA RENTABILIDAD
Ahora es el momento. Si abre unaCuenta Ahorro Vivienda en cualquierade nuestras oficinas antes de final deaño, obtendrá un interés del 8% y unadesgravación.de hasta el 17% siempreque destine sus ahorros a la adquisi-ción de una vivienda y en un plazomáximo de cuatro años.
Si Vd. en estos momentos se estáplanteando cambiar de vivienda einvertir su capital en alguna operaciónque le proporcione la maximadesgravación, ahora tiene laoportunidad de conseguir hasta un 25%de Rentabilidad Financiero-Fiscal con laCuenta Ahorro Vivienda de la Caja deBaleares, "Sa Nostra".
CAJA DE BALEARES"SA NOSTRA"
zraimataliffsidingDESGRAVACIONFISCAL
MENESEMONSISENRENTABILIDADFINANCIERA
astraatuazgonsoRENTABILIDADFINANCIEROFISCAL
