· Revolució Industrial;si bé té un teixit econòmic divers i oberta l’exterior,té un problema fonamental de mida i de qualitatd’innovació per poder compe-tir en els sectors

www.catalunya2020.net

DESENVOLUPAT PER: IMPULSAT I PRODUÏT PER:

www.catalunya2020.net

CATALUNYA 2020 és un projecte impulsat i produït pel Pla Governamental CAT 21 i l’Observatori de Desen-volupament Estratègic a Catalunya (ODECAT) del Departament de la Presidència de la Generalitat deCatalunya. Ha estat desenvolupat per MCRIT, S.L. entre els mesos d’abril i setembre de 2003 amb el suportd’experts de diferents departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya i de la societat civil als qualss’agraeix la seva col·laboració, i d’una forma especial al Cercle per al Coneixement.

Representació de l’indicador de conexió territorial “ICON” realitzada per

l’ESPON (European Spatial PlanningObservatory Network,

EC/DG REGIO, 2003)

Agraïm les contribucions de:

• Secretaria per a la Planificació Territorial,Departament de Política Territorial i Obres Públiques

• Institut d’Estadística de Catalunya,Departament d’Economia i Finances

• Direcció General de Programació Econòmica,Departament d’Economia i Finances

• Gabinet Tècnic, Departament d’Universitats, Recercai Societat de la Informació

• Gabinet Tècnic, Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca

• Agenda 21 de Catalunya, Departament de laPresidència

• Centre d’Estudis de Temes Contemporanis,Departament de la Presidència

• Institut Europeu de la Mediterrània

Pobl

ació

tot

al (h

abit

ants

)

Pobl

ació

ent

re 1

6-6

4 an

ys (h

abit

ants

)

Imm

igra

nts

anua

ls f

ins

l'any

20

20 (m

àxim

del

per

íode

)

Hab

itan

ts a

Bar

celo

na e

n re

laci

ó am

b Ca

talu

nya

(%)

Hab

itan

ts a

l lit

oral

en

rela

ció

amb

Cata

luny

a (%

)

Prod

ucte

Inte

rior

Bru

t (M

euro

s/an

y)

Cre

ixem

ent

PIB

anua

l (%

)

Inve

rsió

tot

al. M

itja

na a

nual

(Meu

ros/

any)

Inve

rsió

púb

lica.

Mit

jana

anu

al (M

euro

s/an

y)

Incr

emen

t an

ual m

itjà

de

nous

hab

itat

ges

(%)

Tota

l nou

s ha

bita

tges

Cons

truc

ció

d'ha

bita

tges

. Mit

jana

anu

al (h

abit

atge

s/an

y)

Tota

l hab

itat

ges

Nou

s ha

bita

tges

pri

ncip

als

(%)

Den

sita

t m

itja

na d

'hab

itat

ges

(hab

itat

ges/

hect

àrea

)

Tota

l sòl

res

iden

cial

(hec

tàre

es)

Sòl r

esid

enci

al e

n re

laci

ó am

b el

sòl

urb

anit

zat

Tota

l sòl

urb

anit

zat

(hec

tàre

es t

otal

s)

Tran

spor

t pa

ssat

gers

(Mpa

ssat

gers

-km

)

Tran

spor

t pa

ssat

gers

car

rete

ra (M

pass

atge

rs-k

m)

Tran

spor

t m

erca

deri

es (M

tone

s-km

)

Tran

spor

t m

erca

deri

es c

arre

tera

(Mto

nes-

km)

Vehi

cles

per

car

rete

ra (%

)

Vehi

cles

per

aut

opis

ta (%

)

Ener

gia

cons

umid

a (G

w-h

/any

)

Potè

ncia

ene

rgèt

ica

inst

al·la

da (M

w/a

ny)

Ener

gia

prim

ària

. Pet

roli

(kte

p/an

y)

Ener

gia

prim

ària

. Gas

nat

ural

(kte

p/an

y)

Supe

rfic

ie a

reg

ar (h

a)

Recu

rsos

inte

rns

(hm

3/an

y)

Dem

anda

d'a

igua

de

les

Conq

ues

Inte

rnes

(hm

3/an

y)

Aig

ua d

e tr

ansv

asam

ents

a C

I (hm

3/an

y)

Resi

dus

mun

icip

als

(ton

es/a

ny)

Resi

dus

indu

stri

als

(ton

es/a

ny)

Resi

dus

de la

con

stru

cció

(ton

es/a

ny)

Resi

dus

ram

ader

s (t

ones

/any

)

Acc

iden

ts p

er c

arre

tera

(acc

iden

ts/a

ny)

Tota

l acc

iden

ts (a

ccid

ents

/any

)

Diò

xid

de c

arbo

ni e

mès

atm

osfe

ra (M

tone

s/an

y)

100

200Avui

= 10

0 300

400

500

50

Prom

ig =

100

100

150

200

Catalunya Ciutat

Catalunya Nodal

Catalunya Global

Catalunya Ecoregional

Catalunya Ciutat

Catalunya Nodal

Catalunya Global

Catalunya Ecoregional

ELS SIGNES VITALS DE CATALUNYA 2020 RESPECTE A LA SITUACIÓ ACTUAL

ELS SIGNES VITALS RESPECTE AL PROMIG

ww

w.ca

talu

nya2

020.

net

CATALUNYA,com a imaginari i pro-jecte col·lectiu, al llarg del seglevint s’ha basat en la visió de laCatalunya-Ciutat que formularenels noucentistes a principis desegle: un país civilitzat i ben orde-nat, on “cada poble ha de tenircarretera, telèfon, escola, bibliote-ca, hospital...”.

EL TERRITORI, el que els romànticsanomenaven l’esperit de la terra,és encara avui un elementindestriable de les visions políti-ques de qualsevol comunitathumana; en el món turbulent ontot sembla canviar accelerada-ment, el territori representa elsuport i la base d’ordre sobre elsquals els governs tenen jurisdic-ció. Més que persones, o empre-ses, cada dia més mòbils i globa-litzats, els governs governen elterritori; encara que les rela-cions econòmiques esdevinguinmés virtuals, fins i tot les socials,i paulatinament desterritorialit-zades, els homes segueixen sentanimals territorials i la proximi-tat física i la memòria del llocsón ingredients fonamentals dela seva identitat. D’altra banda,estudis empírics sobre les trans-formacions espacials derivadesde l’emergent Societat delConeixement mostren com la pro-ximitat física i el tracte personalit-

zat, i la qualitat del lloc, continuasent en l’anomenat“espai dels flu-xos”, un factor fonamental per ales activitats de major valor afegit.

CADASCUNA de les visions que espresenten a debat en aquest docu-ment configuren un futur possi-ble, integren tant expectatives enl’evolució de tendències globals,les que poden considerar-se relati-vament independents de la volun-tat dels catalans, com l’impacteque podrien tenir decisions con-cretes o “estratègies”. Cada visióque es presenta és una apostaestratègica en positiu, el seuinterès és oferir-se en contraposi-ció a la resta, per propiciar undebat del qual puguin resultarnoves visions de síntesi, més com-plexes i operatives.

CADA VISIÓ de Catalunya s’hadefinit a partir dels discursosactuals, exagerant-los lleugera-ment per tal de fer-los claramentdiferents entre si; posteriorment,s’han analitzat i quantificat algu-nes variables clau en els seusordres de magnitud amb l’ajudadels models de simulació estratè-gica de l’ODECAT.

PODEU CONSULTAR la informaciócomplementària d’aquest projectea www.catalunya2020.net

ww

w.ca

talu

nya2

020.

net

3

2

1

CATALUNYA NODAL

CATALUNYA - CIUTAT

CATALUNYA GLOBAL

4CATALUNYA ECOREGIONAL

La v

isió

tradi

ciona

l,re

nova

da

XARXA DE CARRETERES I AUTOPISTES

XARXA DE FERROCARRILS

XARXA DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA OPERACIONS URBANÍSTIQUES PÚBLIQUES

XARXA DE SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT

2020C A T A L U N Y A CIUTATPossibles representacions territorials...

CATALUNYA és avui un país equilibrat,

d’economia diversa, amb nivells alts de

benestar social. La diversitat d’activi-

tats econòmiques és un valor d’estabi-

litat a conservar. Malgrat que no exis-

teixen àrees d’excel·lència en les quals

siguem líders internacionalment, les

empreses catalanes han estat capaces

d’obrir-se a Europa, i també seran

capaces d’innovar tecnològicament,

precisament per la seva flexibilitat a

adaptar-se a entorns econòmics can-

viants. El Govern, que tindrà recursos

financers en tot cas limitats, i una

capacitat d’acció política també limita-

da, s’haurà de centrar a consolidar els

avenços dels darrers anys, i en les polí-

tiques que li són més pròpies, de

benestar social i d’integració i promo-

ció de la identitat cultural, estimulant i

donant suport també a projectes

empresarials estratègics, però deixant

que sigui la lliure iniciativa dels agents

socials i econòmics qui els desenvolu-

pi. Territorialment, caldria reforçar una

estructura territorial articulada en

comarques-ciutats, i s’apostaria per la

remodelació i extensió urbana de l’ac-

tual teixit de ciutats catalanes, més

d’acord amb múltiples petites opera-

cions integrades en les diferents ciu-

tats que en nous creixements exten-

sius en poques ciutats. Les inversions

en infraestructures es mantindrien als

nivells estrictament necessaris, comp-

tant amb la major participació de capi-

tals privats per finançar-les.

>

XARXA EXISTENT

XARXA NOVA

XARXA NOVA

AUTOPISTES

MILLORA I CONDICIONAMENTS

MUNICIPIS POB<10000RIUSXARXA ELÈCTRICAPROJECTES XARXA ELÈCTRICACENTRALS ELÈCTRIQUESPROJECTES CENTRALS ELÈCTRIQUES

CONREUS HERBACIS SECÀFRUITERS SECÀCONREUS HERBACIS REGADIUFRUITERS REGADIURIUSXARXA DISTRIB AIGUA ALTAPROJ XARXA AIGUA EN ALTAEMBASSAMENTSDESSALADORES

HIPÒTESIS SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

www.catalunya2020.net/ciutat

La v

isió

més

nec

essà

ria?



2020C A T A L U N Y A NODAL

CATALUNYA pot no ser capaç d’incor-

porar-se a la Societat del Coneixement

com fou capaç de protagonitzar la

Revolució Industrial; si bé té un teixit

econòmic divers i obert a l’exterior, té

un problema fonamental de mida i de

qualitat d’innovació per poder compe-

tir en els sectors emergents. S’ha per-

dut l’esperit emprenedor, els joves s’e-

mancipen tardanament, les universi-

tats estan excessivament burocratitza-

des, hi ha poc capital risc i depenem

excessivament de mercats volàtils,

com el turisme. Hi ha símptomes de

pèrdua de pes relatiu a Espanya, en

part a causa del creixement econòmic

de les regions més endarrerides i el

relatiu estancament de Catalunya. El

Govern ha d’apostar per incentivar el

canvi d’una economia industrial i turís-

tica a una de terciari avançat, buscant

complicitats socials per impulsar sec-

tors i activitats competitives a escala

internacional i superant una època

introvertida, marcada per la recons-

trucció. La solució dels problemes de

capacitat de les xarxes d’infraestructu-

ra és urgent, i s’han de prioritzar corre-

dors i connexions estratègiques, ser-

veis educatius i sanitaris avançats, per

tal que Catalunya pugui esdevenir,

almenys en alguns sectors determi-

nats, el centre d’un àmbit territorial

més ampli, interconnectat amb les

regions veïnes de l’Euroregió de l’Arc

Mediterrani. Territorialment, el país

s’hauria d’organitzar en àmbits metro-

politans i funcionals al voltant dels

nodes de creixement, connectats a

grans intercanviadors de transport,

com les noves estacions d’alta veloci-

tat i els aeroports.

> Possibles representacions territorials...

XARXA EXISTENT

XARXA NOVA

XARXA NOVA

XARXA DE CARRETERES I AUTOPISTES XARXA DE SUBMINISTRAMENT D’ELECTRICITAT

AUTOPISTES



RIUSXARXA DISTRIB AIGUA ALTAPROJ XARXA AIGUA EN ALTAEMBASSAMENTSDESSALADORES


www.catalunya2020.net/nodal

La v

isió

més

opo

rtun

a?





2020C A T A L U N Y A GLOBAL

CATALUNYA és una zona naturalment

atraient d’activitats d’alt valor afegit; el seu

territori s’ha d’obrir definitivament i sense

pors als fluxos de l’economia global, per

decidir-se a jugar, amb creativitat, les seves

oportunitats, com ho féu en el passat amb

les Exposicions Universals, o els Jocs

Olímpics. Barcelona s’ha convertit en pocs

anys en el primer port de creuers de la

Mediterrània, centre de congressos i con-

vencions, d’esdeveniments culturals i espor-

tius d’atenció universal, fires comercials,

turisme avançat de tipus cultural i recrea-

cional, destí de residència per a europeus

d’alt poder adquisitiu de l’anomenada ter-

cera edat. Cal valoritzar aquests atributs

reconeguts de Catalunya per projectar-se a

la Mediterrània i al món d’una forma extra-

vertida i desacomplexada, acceptant i vali-

dant hibridacions inevitables de qualsevol

manera, atrevint-se a fer valer, amb origina-

litat, els avantatges comparatius de tipus

paisatgístic i climàtic, o artístics, i el caràcter

acollidor i cosmopolita del país. Cal reinven-

tar el paisatge,per tant, i obrir al món el con-

junt del territori de Catalunya; calen xarxes

d’infraestructures que connectin qualsevol

lloc del territori, zones de sòl desregulat

urbanísticament -més en funció de l’interès

estratègic i de la qualitat de cada projecte

de transformació, que d’esquemes rígids

preconcebuts- per poder realitzar projectes

de transformació més complexos i atractius,

encara que respectuosos amb els controls

ambientals que calen per orientar la trans-

formació cada vegada més incerta i discon-

tínua del territori. L’organització territorial

hauria de tenir geometria variable: la gestió

del territori s’organitzaria en agències espe-

cialitzades en la solució de problemes, ober-

tes a la participació d’institucions privades,

intersectorials.


XARXA EXISTENT

XARXA NOVA

XARXA NOVA

AUTOPISTESMUNICIPIS POB<10000RIUSXARXA ELÈCTRICAPROJECTES XARXA ELÈCTRICACENTRALS ELÈCTRIQUESPROJECTES CENTRALS ELÈCTRIQUES



www.catalunya2020.net/global

La v

isió

més

resp

onsa

ble?





2020C A T A L U N Y A ECOREGIONAL

EL DESENOLUPAMENT econòmic de Ca-

talunya, com el de la majoria de països,

es basa en un model de creixement ine-

ficaç, basat en l’existència de recursos

naturals il·limitats, de sòl, d’aigua o d’e-

nergia abundant, que porta al seu mal-

baratament, i també a l’externalització

de costos socials i ambientals a tercers,

ja siguin altres persones o el medi

ambient. Indicadors macroeconòmics,

com el PIB, basats en el consum i la pro-

ducció material, resulten excessivament

simplistes per entendre la nova Societat

del Coneixement. Els principis d’una

visió ecològica han de ser el no consumir

recursos renovables més enllà de la taxa

de substitució, no abocar residus per

damunt la taxa d’assimilació o reciclat-

ge, no erosionar la biodiversitat i redis-

tribuir amb equitat els valors afegits de

l’activitat econòmica. Si la Catalunya-

Ciutat fou el projecte de modernitat

associat al pas de la societat agrària i

rural a la de la Revolució Industrial, el

canvi de paradigma contemporani és l’e-

cologisme que reconcilia el progrés

humà amb la natura. La base del desen-

volupament han de ser els teixits socials

i econòmics existents, els clústers tradi-

cionals, que s’han de revaloritzar i articu-

lar seguint un model de desenvolupa-

ment endogen vinculat a cada lloc, de

forma que els patrons de desenvolupa-

ment recullin les vocacions i la diversitat

natural i cultural. Tot i que a curt termini

els nivells de creixement, mesurats en

termes convencionals de PIB, siguin més

baixos, a llarg termini no hi ha alternati-

va perquè una societat basada en l’opti-

misme tecnològic dels recursos infinits

es fa més i més vulnerable. L’orga-

nització territorial que resultaria més

eficient hauria de basar-se en manco-

munitats municipals voluntàries per a la

prestació de serveis comuns.


XARXA EXISTENT

XARXA NOVA

XARXA NOVA

AUTOPISTES





www.catalunya2020.net/ecoregional

Documents

· Revolució Industrial;si bé té un teixit econòmic divers i oberta l’exterior,té un problema fonamental de mida i de qualitatd’innovació per poder compe-tir en els sectors