Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
2
Revista núm. 7
INS Pedraforca
Dibuix de portada:
Virginio Méndez
Disseny logo dels 40 anys:
Isabel Llurba
Maquetació:
David Arso
Correcció:
Marta Muñoz
Coordinació:
Marta Muñoz i David Arso,
amb el suport de:
Bernat Juan Mas
Simone Botteri
Impressió:
Gràfiques Garbo
Agraïm la col·laboració de tots
aquells i aquelles que han fet
possible la publicació d’aquest
7è. número de la revista de
l’Institut Pedraforca.
SUMARI
Editorial
03_
El Pedraforca opina
04_
Una mica de literatura
20_
Sortides. Avui visitem...
22_
El Pedraforca solidari
41_
Certamen literari 2015
Concursos i premis
44_
48_
Les receptes de la M. Antonia
49_
Un tast de cultura
50_
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
3
EDITORIAL
Un altre cop acudim puntuals a la cita amb els nostres lectors per a la
Diada de Sant Jordi. Com cada any, hem renovat alguns dels nostres redactors, però el compromís amb vosaltres roman inalterat. Aquest fou el tema central de l’editorial de l’any passat. Enguany és di-ferent. L’Institut Pedraforca fa quaranta anys, que no és poc. Ha canviat força des que obrí les seves portes. Entre d’altres, aquesta revista no existia llavors. Ni tan sols, que sapiguem, s’havia plantejat la seva existència.
L’Institut Pedraforca nasqué com un cen-tre de Formació Professional. Algunes de les famílies que s’hi ensenyaven, com metall i electrònica, han desaparegut. Només hi romanen algunes traces, que el vostre ull atent podria descobrir als tallers d’automoció o a la quarta planta, respectivament. D’altres famílies, com la d’automoció i les de la branca sanitària, continuen, però reconvertides als nous cicles formatius. Abans d’iniciar-se la reforma educativa, l’Institut Pedraforca arribava a matricular cada curs gairebé 1.500 alumnes, uns 500 més que ara. Progressivament, s’hi incorporà l’ESO, inicialment a l’edifici Bòbiles, i el Batxi-llerat. Més endavant, hi arribà el cicle de Perruqueria i el Curs d’Accés a Grau Superior fins completar l’oferta educativa actual.
Moltes promocions d’alumnes han passat per l’Institut Pedraforca, primer «només» d’FP i després de tots els ensenyaments abans esmentats. Primer, provenien de famílies d’arreu de l’estat espanyol. Ara, sense exagerar massa, podem dir que vénen d’arreu de tots els estats del món.
Molts professors i molt personal no do-cent hi han deixat la seva empremta, que no s’esvaeix amb el pas del temps.A més, els que ja no hi són s’emportaren amb ells els records inesborrables de la seva estada aquí. La inesgotable capacitat del nostre institut de no deixar ningú indiferent és quelcom d’innegable.
L’Institut Pedraforca ha viscut moltes vicissituds que l’han dut fins on és
ara. Del que no podem dubtar és del com-promís de totes les persones que l’ han fet seu, en fer viu cada dia el compromís amb l’ensenyament públic de qualitat, que ha de guiar les actuacions de tothom que trepitja un centre educatiu com el nostre.
Per tal de recordar l’efemèride, que coincideix modestament amb centenaris de grans de la literatura universal an-glesa, castellana i catalana com William Shakespeare, Miguel de Cervantes o Ramon Llull, s’estan organitzant activi-tats durant tot aquest curs. Pel que fa a la nostra publicació, la portada, que ja heu vist si heu arribat fins aquí, ha estat tria-da, després de llarga deliberació del jurat, en concurs obert a tots els alumnes de l’institut. Per primera vegada, la publica-ció es penjarà, abans de finalitzar aquest curs 2015/2016, de la pàgina web per tal que tothom pugui gaudir-ne.
L’eslògan escollit per celebrar el Dia de les Llengües Maternes d’enguany: «Arribats d’arreu, plegats fem 40», recull el que ha de continuar essent el nostre compromís. Per molt que haguem vingut d’indrets llunyans, junts aconseguim enlairar, cada dia més amunt, l’Institut Pedraforca.
Bernat Juan
No es tracta de com jo t’anomeni, sinó a què respons tu.
Però si no saps qui ets, llavors qualsevol et pot posar un nom,
i si qualsevol et pot posar un nom
llavors respondràs a qualsevol cosa.
Proverbi africà
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
4
Pedraforca, quaranta anys que has estat en peu, inamovible amb alguna
reestructuració externa i interna de tant en tant. Quants records guardes en el teu interior!!!
Milers i milers de persones han passat per aquí durant tots aquests anys, dei-xant una petjada de la seva estància. Han compartit entre les teves parets: penes, alegries, disbauxa...
Ens has deixat un bon record, inoblida-ble. Gràcies Pedraforca.
Moltes Felicitats!!!
Des que naixem ens reiteren la pregunta: «Què vols ser quan siguis
gran?». És a dir, què farem o de què viu-rem ens preocupa i ens ocupa. Es tracta de triar aquell ofici o professió que ens proporcioni allò que desitgem: obtenir un salari que ens permeti satisfer les nostres necessitats bàsiques i una mica més, obtenir tal vegada èxit, estatus, reco-neixement i realització. Tots ells grans i bons motius que ens poden proporcionar l’energia necessària per aconseguir els objectius que ens hem proposat. Altra-ment... són suficients?
Gemma Torruella Mir
Maria Mercè Conangla
EL PEDRAFORCA OPINA
Gràcies Pedraforca
Qui vull ser quan sigui gran?
Qui vols ser quan siguis gran?
Sí, parlo de «qui» no de «què»
L’alumnat d’aquest institut vol formar-se, aprendre noves habilitats, integrar conei-xements, desenvolupar competències i habilitats per arribar a ser bons profes-sionals en algun dels camps del conei-xement. I això és quelcom important i ne-cessari per assolir l’autonomia personal de la que tant ens parlen: poder valdre’ns per nosaltres mateixos i trobar el nostre lloc al món. Ara bé, de res servirà tot el coneixement del món si vivim aliens a nosaltres mateixos, a l’essència del que som, si construïm relacions insatisfac-tòries i vivim en conflicte permanent amb els altres. Èxit professional i felicitat personal no sempre van de la mà.
Ens has deixat un bon record, inoblidable. Gràcies Pedraforca. Moltes Felicitats!!!
Qui vols ser quan siguis gran?
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
5
Algú orientat a la vida, a crear i cercar solucions o bé algú destructiu que
forma part del problema de la humani-tat? Algú sensible que il·lumini altres vides, que alleugeri el patiment del món o bé algú que encara provoca més dolor afegit?
Fer-nos persones, és el projecte més im-portant de la nostra existència, una cons-trucció on els valors-acció que ens guien no es poden improvisar. Són fruit d’una lenta adquisició a partir de referents de conducta i experiències de vida viscudes i integrades.
Les mirades dels altres —família, mestres, companys, amics— no són
sempre netes. Sovint estan contaminades per les seves pròpies pors i inseguretats, per les seves deficiències o pel seu buit o afany. Així pot passar que, en créixer, hom s’emmiralli en espills distorsionats que li deformen la seva imatge. I llavors pot pensar que no és valuós, que no pot i que mai no podrà. Així, pot succeir que un dia, ja d’adult, no s’agradi, no s’estimi, tingui una vida que no vol, o bé es rela-cioni amb persones que li fan mal però a les quals no és capaç de deixar. La manca d’autoestima fa que un accepti qualsevol cosa. Perquè si un no sap el seu nom qualsevol n’hi pot posar un. És així com es pot iniciar la destrucció d’una vida.
No obstant, si en som conscients, en créixer, ens anirem diferenciant dels altres i construint la nostra identitat en un procés a voltes difícil però no traumà-tic. De mica en mica, anirem explorant els nostres límits, lluitarem per transcen-dir-los, per ampliar el nostre territori i ens endinsarem en la magnífica aventura del viure.
Quina mena de persona vull acabar essent?
Qui sóc jo? Qui mana a la meva vida?
Sense autonomia personal la nostra vida queda en mans dels altres, d’allò que ells facin o diguin. I això només és acceptable en l’etapa primera de la nostra evolució personal. Quan naixem algunes mans ens reben, i en funció de com siguin aquestes mans i aquests cors, de com pensin aquestes ments i de com es posi-cionin davant de la vida, de les alegries i les dificultats; de com siguin de generosos o d’egoistes, de valents o de covards..., ens anirem construint amb uns ciments personals més o menys harmònics, més o menys segurs, més o menys estables. La bona notícia és que la comunitat educa-tiva és un entorn que pot oferir noves possibilitats per capgirar en positiu el sentit de vides que ho ha tingut difícil per la seva situació familiar i/o social.
L’autonomia personal no és una conques-ta fàcil però és una fita possible perquè arriba un moment a la vida on, hagi estat quin hagi estat el nostre punt de partida, nosaltres esdevenim responsables de decidir el nostre destí. Pagant preus, és indubtable. En el camí envers l’autono-mia personal hi ha qui ho té més fàcil que altres, però comparar no serveix de res. Nosaltres triem com continuar la nostra vida a partir del moment en que prenem consciència de quina és la nostra realitat.
Acabo amb aquest text de Laura Esquivel que crec que reflecteix aquest poder que hi ha dins nostre de connectar-nos amb la vida i esdevenir un magnífic «QUI»:
Mi abuela tenía una teoría muy interesante, decía que si bien
todos nacemos con una caja de cerillas en nuestro interior,
no las podemos encender solos, necesitamos oxígeno y la
ayuda de una vela. Sólo que en este caso el oxígeno tiene que
provenir, por ejemplo, del aliento de la persona amada; la vela
puede ser cualquier tipo de alimento, música, caricia, palabra
o sonido que haga disparar el detonador y así encender una
de las cerillas. Por un momento, nos sentiremos deslumbrados
por una intensa emoción.
Laura Esquivel. Como el agua para el chocolate
EL PEDRAFORCA OPINA
Ens has deixat un bon record, inoblidable. Gràcies Pedraforca. Moltes Felicitats!!!
Qui vols ser quan siguis gran?
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
6
Aquell matí havíem anat a fer una volta per devora la mar. Llavors,
des de la murada, es veia una esplanada buida perquè no existia el Parc de la Mar amb el seu estany. Havíem baixat des de la Seu cap als ànecs de s’Hort del Rei i l’estàtua del foner illenc que fingeix llençar pedres d’esma. Abans d’arribar a la Llotja, rodejat de restes de gespa mig seca, s’aixecava, damunt un pedestal enorme l’estàtua d’un home barbut dis-fressat de frare. Entre cites del personat-ge en àrab, català i llatí, es deia que era Ramon Llull. Avui, l’estàtua encara hi és, però està més arran de terra.
No sé el perquè, però aquell horabaixa quan anàrem a veure la padrina al carrer d’en Jaquotot, supòs que li vaig demanar qui era en Ramon Llull perquè ella en sabia de gairebé tot i tenia una memòria prodigiosa, capaç de recitar el Don Juan Tenorio sencer. Com sempre, s’espantà del poc que ens ensenyaven a escola. Me’n record molt bé del que em digué i no ho mesclaré amb les coses que he sabut després:
El beat Ramon Llull era un jove amb molt poc seny qui, malgrat tenir dona i un fill menut, era conegut per encalçar a totes les al·lotes, i no tan al·lotes, de Ciutat que li passaven pel davant, pel darrera o pel costat. Mai es donava per vençut fins que un dia tot canvià. Anava a cavall per la costa del Conqueridor quan veié una dona que li robà el cor com d’altra havia aconseguit. No l’havia vist mai, però sen-tí que la coneixia des de sempre i havia de ser seva. Quan se li acostava, el cavall esbufegà i aterrí la dona, qui començà a córrer.
Bernat Juan Mas
EL PEDRAFORCA OPINA
El que la meva padrina m’explicà d’en Ramon Llull
El gens beat Ramon la perseguí sense descans. Com que la gent s’havia
d’apartar, encara li duia la dona una petita avantatja quan arribà a la plaça de santa Eulàlia. Pujà les escales de l’església amb l’esperança que el genet ho deixaria estar. Anava errada. El cavall llenegà amb les escales del temple, però no cai-gué. Esbufegà un cop a dalt i entrà dins l’església. Un escolà s’apartà en el darrer moment perquè sabé que no aturaria el sacríleg. Estava a punt d’atrapar la dona quan, a mitja nau, aquesta es donà per vençuda, s’enfrontà al seu perseguidor i li digué:
—M’encalces perquè no m’has vist.
Damunt un pedestal enorme l’estàtua d’un home barbut disfressat de frare.
Enguany se celebra el 7è centenari de la mort de l’insigne Ramon Llull i Erill (Palma de Mallorca, 1232-1316), un dels màxims exponents de la cultura i del pensament d’Europa.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
7
La donà enretirà la roba que cobria el seu pit i li mostrà a en Ramon.
Estava tot podrit d’una malaltia incura-ble. El genet baixà del cavall i el deixà a lloure. Mai més el tornà a colcar. Caigué de genolls i plorà llargament i amarga. Comprengué que la seva vida anterior havia estat una indigna pèrdua de temps. Havia de canviar de cap a peus i de cop i volta. Abandonà la seva dona i el seu fill i només el seu esclau musulmà l’acom-panyà. Es retirà del món al Monestir de la Real, llavors encara en construcció a unes milles de Ciutat. Es dedicà a trobar una forma racional de convertir el seu esclau. Aquest desgraciat es cansà de que el savi perdés sovint els estreps quan els seus arguments no eren reeixits. En aquelles ocasions, li envergava cops de vara que li encetaven la pell per tota l’es-quena. Un dematí l’esclau havia desapa-regut i ningú el tornà a veure pus mai.
El savi decidí que s’havia d’allunyar més de Ciutat. Amb un més gran recolliment, Déu el guiaria i el perdonaria. Per estar més a prop de Déu, es retirà al Monestir de Cura, a dalt d’una muntanya des d’on es veia tota l’illa. Estudià i estudià fins que sentí que no podia aprendre res pus. Havia trobat la manera de convèncer
racionalment tothom de l’existència de Déu. Havia construït un giny al qual ningú gosaria replicar. Recorregué les principals universitats europees mostrant el seu sistema filosòfic i recollint lloances arreu.
Animat pel seu èxit, decidí provar el seu giny a l’Àfrica i s’embarcà cap a Alger. Allà descobrí les limitacions de la seva obra. Malgrat que podia parlar en àrab perquè el seu esclau li havia ensenyat abans de fugir, no volgueren atendre els seus raonaments invencibles. Enlloc d’es-coltar amb atenció els seus arguments, prenien del terra qualsevol objecte llancívol i li tiraven mentre el savi es re-tirava, cada cop més nafrat i ensangonat, cap el port. El deixaren estès, estormiat, enmig d’un carrer d’Alger. Uns mariners mallorquins el ficaren, d’amagat, dins un vaixell de tornada a l’illa.
Malferit i humiliat, no badà boca en tot el viatge. De lluny, arribà a veure la Seu quan el vaixell enfilava cap a port. Morí abans de tornar a trepitjar la seva illa de naixement. Els mariners que l’en-voltaven cregueren sentir, molt fluixet, quelcom semblant a «Torn a ca meva». Com ha sigut sempre tradició a l’illa, una gentada l’acompanyà en el seu funeral i fou enterrat dins l’església de Santa Eulà-lia, on veié la llum per primer pic.
La meva padrina acabà la seva història del beat Ramon Llull tot dient:
—Igual llavors que ara, pots tudar sa sali-va que vulguis i fabricar màquines, però si sa gent no vol aprendre... és per demés. No n’aprendran res de res. Al·lotet, què t’estimes més per berenar, una llesca de pa amb sobrassada o una amb pa, vi i sucre?
Després de tants anys, record que vaig triar la segona. Mentre ella tallava el pa, vaig saber que no l’oblidaria mai la seva versió de la vida d’en Ramon Llull.
EL PEDRAFORCA OPINA
Damunt un pedestal enorme l’estàtua d’un home barbut disfressat de frare.
Enguany se celebra el 7è centenari de la mort de l’insigne Ramon Llull i Erill (Palma de Mallorca, 1232-1316), un dels màxims exponents de la cultura i del pensament d’Europa.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
8
La importancia que tiene recibir clases de literatura es evidente, lo mires
desde donde lo mires
Por un lado, es importante aprender literatura porque es un medio para saber y conocer, además de nuestra propia cultura, otras culturas diferentes; para conservar escritos de gran importancia hoy en día como las obras de Homero y Hesíodo de la literatura griega; y para nuestra propia formación como personas, ya que aprendemos valores como bon-dad, respeto, etc. De sobra es sabido que mediante la literatura vamos ampliando nuestro vocabulario, lo que nos ayuda a saber usar bien las palabras que es un arma poderosa para expresar y defender nuestra opinión. Además para los poe-tas, escritores y aficionados a la leer y a componer poemas y textos, la literatura es como un paraíso, como un lugar donde hay total libertad, ya que cuando leen o escriben algo, al mismo tiempo, lo viven y lo disfrutan.
Fátima Waqar de 2º de Bachillerato (A)
EL PEDRAFORCA OPINA
¿Qué importancia tiene recibir clases de literatura?
Por otro lado, no todos pueden gozar de este placer porque hay algunos que no leen novelas ni escriben nada y otros que lo hacen obligatoriamente en el instituto. Este sería mi caso, sin ir más lejos, ya que a mí no me gusta mucho leer literatura, pero he de reconocer que me ayuda a relajarme y a reflexionar sobre asuntos corrientes y, aunque soy de ciencias, escribo poemas y narraciones, incluso cuando estaba en 4º de la ESO, participé en el concurso literario con el poema «Aunque tú no lo sepas» y gané uno de los premios.
Una vez, a una persona técnica que se in-teresaba más por los números que por las letras, le preguntaron algo sobre literatu-ra en una entrevista y quedó en ridículo por no saber responder. En este caso, se demostró de forma clara la importancia de tener una cultura general.
En resumen, todo lo que aprendemos en nuestra vida, tarde o temprano nos servirá, es decir, nos será útil. Por eso, no debemos pensar que nos enseñan cosas que tienen poca importancia que no nos servirán en un futuro próximo.
En mi opinión, los objetivos de enseñar literatura son que los alumnos aprendan a disfrutarla, conseguir que lean más para ampliar su vocabulario, potenciar su sen-sibilidad y su sentido crítico, aunque he de reconocer que no me gusta leer mucho, si no son novelas con misterio, magia y aventura como El Príncipe de la Niebla.
La literatura es un arma poderosa para expresar y defender nuestra opinión.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
9
That first job gave me a light idea about being a teacher because I was doing the laboratory practices to students some hours a week. It was a nice experience al-though if I think about it, it did not came back in my mind the idea about teaching until I started to work properly.
Times later, adding to my experience as a teacher in this school make me feel useful and proud. Because it is incredible to feel than you can be a model, a refresh idea from an adult who can improve their potentials, capacities, motivations and hopes for being the best of them-selves and become whatever they want, and this goal is one of the main philoso-phy from many teachers of this school.
EL PEDRAFORCA OPINA
¿Qué haríamos sin saber que don Quijote perdió toda su cordura
por su odioso amor a las novelas de caballería mostrándonos el peligro de los excesos? ¿Qué sería de nuestras muertas vidas sin entender la gran importancia que tenía para el Cid recuperar su honor, enseñándonos las palabras «fe» y «esfuer-zo»? En cuanto al amor por lo bello, ¿qué sería de nuestro corazón sin saber que el deseo carnal de Calisto lo condujo a la muerte?, enseñándonos que el amor falso trae consigo la desgracia.
¿Por qué nos engañamos? Evitamos ver que estudiar la literatura consiste en estudiar un patrimonio de la humanidad; no solo se trata de hablar de personas que hoy están muertas, sino de darnos cuenta de que continúa vivo su reflejo en la sociedad, y que nos servirán en el futuro, ya que conocer la literatura nos da el poder de intentar no cometer los mismo errores.
Why am I a teacher? I cannot give you a straight reason about why I
am here as a teacher, but I am completely sure about how I had my first introduc-tion in teaching.
When I was at the University, I was looking for a temporary job while I stud-ied because I was interested in earning some money and mainly practising my knowledge and then, a good friend who was also looking for a temporary job suggested to me to work as an internship in the laboratory of my University.
Bryan Mejía 2º de Bachillerato (A)
Neus Gorostiza
¿Os habéis parado a pensar por un instante, qué sería de nosotros sin la literatura?
Why am I a teacher?
¿Qué haríamos sin saber que don Quijote perdió toda su cordura por su odioso amor a las novelas de caballería?
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
10
En Josep Lluís Moll sabia que amb aquest nom no arribaria enfora en
el món de l’espectacle i ell, des de petit, sempre havia sentit que seria un artista.
Havia nascut a Ciutat de Mallorca a finals del segle XIX. Ningú sabia del cert si el 1895 o una miqueta abans. No li agradava massa estudiar i va decidir-se per una professió «moderna», però poc artística: telegrafista. Li donava quatre duros sense poder omplir el seu esperit inquiet. Abandonà l’illa per estudiar música per Madrid i París. Hi tornà el 1921 convertit en baríton, per cantar Tannhäuser al Teatre Principal. Triomfà, encara que ningú entenia què cantava el jove Pep Moll. Realment, necessitava un nou nom, més ampul·lós, allunyat de la mar i els peixos.
Tingué sort i conegué un dels primers visitants exòtics de l’illa, quan el turisme no s’havia inventat i uns pocs afortunats viatjaven llargues temporades. En Jorge Luis Borges passà uns mesos a l’exòtica illa aquell 1921, convidat per uns parents llunyans i seguint les passes d’un altre literat sud-americà, en Rubén Darío. El jove Borges causà sensació a l’illa i molts volgueren signar el manifest ultraista que promogué l’argentí. El jove Pep Lluís el signà, però primer es pensà llarga-ment amb quin nom. Si aquell manifest trencador es feia famós, el fermaria a un nom d’anar per casa. Era el moment de canviar-se’l. Ell aspirava a ser home de fortuna. Per tant, Fortunio seria el seu nom. Ara bé, per molt lluny que arribàs, mai oblidaria el barri ciutadà on havia nascut un d’aquells anys abans del llavors nou segle. Bonanova, seria el seu llinatge. De Peps Molls n’hi havia uns quants pel món. De Fortunio Bonanova, només un.
Bernat Juan Mas
EL PEDRAFORCA OPINA
El llarg i sorprenent viatge a la fama d’en Pep Moll
El nou nom li dugué sort. En Fortunio Bonanova protagonitzà aquell merave-llós any un Don Juan Tenorio mut, que el va fer famós. Creuà l’Atlàntic per prime-ra vegada i presentà aquella pel·lícula a Nova York i, ja que hi era, arribà fins un lloc salvatge i llavors poc conegut anome-nat Hollywood.
Era famós i podia combinar aparicions al cinema amb la seva passió per la música. Presentà sarsueles a Nova York al temps que apareixia en petits papers a pel·lí-cules com Love of Sonya al costat d’una diva del moment, na Gloria Swanson. Li fallava el seu domini de l’anglès i, amb l’arribada del sonor, decidí tornar a Espa-nya, on li oferien papers de protagonista en pel·lícules oblidables.
El 1936, quan començà la guerra civil, tornà a Amèrica. El seu esperit lliure no s’adeia gens amb el bàndol que triomfà tot d’una a Mallorca i, quan començaren a aparèixer els grans cementiris sota la lluna, s’embarcà de tornada cap Amè-rica. S’establí a Califòrnia, on trobà un clima gairebé mediterrani. Continuà dedicant-se a la música i al cinema allà fins a la seva mort el 1969. L’enterraren a Woodland. En Fortunio no tornà a la seva estimada Bonanova.
Amb aquell nou nom, ja ho tenia tot. Havia treballat la seva veu de baríton i el seu aire de seduc-tor llatí no necessita-va entrenament.
Ell aspirava a ser home de fortuna.Per tant, Fortunio seria el seu nom.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
11
EL PEDRAFORCA OPINA
Ja hem esmentat el seu film amb na Gloria Swanson, qui fou una de les més famoses actrius del cinema mut. El direc-tor austríac Billy Wilder la recuperà per una de les seves obres mestres, la cruel reflexió sobre l’oblit sofert per les grans estrelles i directors del cinema mut, Sun-set Boulevard (1950). Només cal afegir que el paper del xòfer de na Gloria Swanson l’interpreta n’Eric von Stroheim, qui dirigí algunes de les produccions artísti-cament més ambicioses, i més cares, dels anys vint.
Fernando Trueba, quan guanyà l’Oscar per Belle Époque (1992), afirmà que Billy Wilder era Déu. Doncs bé, en Fortunio Bonanova hi treballà dues vegades. La primera a la pel·lícula bèl·lica Five Graves to Cairo (1943) i la segona al clàssic basat en la novel·la negra de James M Cain, i amb guió de Raymond Chandler, Double Indemnity (1944). En aquesta darrera hi interpreta un grec sense escrúpols que intenta enganyar, sense èxit l’especialista en assegurances interpretat per Edward G. Robinson.
Un altre dels cineastes austríacs emigrats a la força de l’Europa hitleriana i triom-fants a Hollywood fou Otto Preminger, el director d’obres mestres com Anatomy of a Murder (1959) o Bunny Lake is Missing (1965) i blockbusters com Exodus (1960) o The Cardinal (1963). Amb ell, no tingué tanta sort. Ni Whirlpool (1949) ni The Moon is Blue (1953) es troben entre el millor de la seva producció.
Segons Orson Welles, els tres més grans directors de la història del cinema eren, per aquest ordre: John Ford, John Ford i John Ford. Idò bé, en Fortunio Bonanova hi coincidí dues vegades. La primera fou en l’adaptació de l’obra de Graham Gree-ne The Power and the Glory anomenada pel cinema, més modestament com The Fugitive (1947). En ella, el capellà inter-pretat per Henry Fonda se’l trobarà en el seu viatge de redempció mexicà.
En Fortunio Bonanova no va prota-gonitzar gaires pel·lícules, però les
seves aparicions com a secundari són nombroses. A Hollywood, s’especialit-zà en papers exòtics mediterranis. Si comptam totes les seves aparicions a la pantalla gran, arribam a una setantena de pel·lícules, de les quals en dirigí una, Don Joan (1924).
Es podria dir que la quantitat, no defineix la qualitat d’un actor i és cert. Tanmateix, en Fortunio Bonanova va tenir l’habilitat de treballar amb els millors. Això no ho pot dir tothom. De les seves abundants aparicions, només esmentarem les pel·lí-cules dirigides per clàssics incontestables del cinema del seu temps.
A Sam Wood no el recordem gaire avui dia. El podríem considerar un artesà del cinema. En els seu temps dirigí la majoria dels èxits dels germans Marx, com A Night at the Opera (1935) o A Day at the Races (1937). A banda de la co-mèdia, va dirigir també dues pel·lícules molt influents al seu temps: Goodbye Mr Chips (1939) i The Pride of the Yankees (1942) amb Gary Cooper. A més, fou un dels directors acomiadats, amb George Cukor i William A Wellman, durant el rodatge de Gone With the Wind (1939) abans que l’acabàs, i s’endugués la fama, Victor Fleming. Sam Wood dirigí també For Whom the Bell Tolls (1943) amb Gary Cooper i Ingrid Bergman, a partir de la novel·la d’Ernest Hemingway situada a la Guerra Civil i prohibida molts d’anys a Espanya. En ella hi apareix Fortunio Bonanova. És en Fernando, l’idealista ferit de bala a qui han de deixar enrere per no comprometre l’èxit de la missió. El recordam malgrat la cura amb que Sam Wood tractava a les seves estrelles i només a elles. Si recordam la pel·lícula és per la interpretació de Fortunio Bonano-va i la bellesa filtrada, i el talent indiscu-tible, d’Ingrid Bergman.
La immensa sort d’en Fortunio Bonanova
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
12
EL PEDRAFORCA OPINA
La segona fou en una de les deu pel·lí-cules més grans de tota la història
del cinema: The Man Who Shot Liberty Valance (1962). En ella, es conclou que, en cas de dubte, entre la veritat i la llegen-da, sempre s’ha de triar la segona. Com diuen a la pel·lícula: «When the legend becomes fact, print the legend». El seu paper no és gaire important al costat dels de John Wayne, James Stewart i Lee Marvin. Siguem sincers, ¿qui no inclou-ria en el seu currículum la pel·lícula que, junt amb The Quiet Man (1950), més admira Steven Spielberg, del director que veneren des d’Orson Welles a Ingmar Bergman o Akira Kurosawa?
Robert Aldrich potser no està a l’alçada dels cineastes esmentats abans, però no es pot menystenir el director d’obres claustrofòbiques com What Ever Happe-ned to Baby Jane? (1962), amb el memo-rable duel interpretatiu entre dues dives del cine com Bette Davis i Joan Craw-ford, o pel·lícules bèl·liques que no enve-lleixen com The Dirty Dozen (1967) amb Lee Marvin, Charles Bronson, John Cas-savetes i Ernest Borgnine, entre molts d’altres. Robert Aldrich dirigí una barata pel·lícula de sèrie B, Kiss Me Deadly (1955) quan començava. Segons Guillermo
Cabrera Infante es tracta de la millor pel·lícula de sèrie B mai filmada, on brillava Fortunio Bonanova, el malvat amb un punt feble, el seu amor per la música. Quan Mike Hammer, l’implacable detectiu creat per Mickey Spillane, vol que confessi comença a trencar-li la seva col·lecció de discos d’òpera. El sensible dolent no pot suportar la destrucció dels seus discos d’Enrico Caruso.
La immensa sort d’en Fortunio Bonanova Citizen Kane (1941) ha estat considerada durant molts d’anys la millor pel·lícula de la història del cinema. Tots els amants del cinema recorden la majestuosa direcció d’un director novell ambiciós, disposat a menjar-se el món, anomenat Orson We-lles. Tothom recorda la seva interpretació del magnat de la premsa Charles Foster Kane, qui no pot oblidar el seu Rosebud. Immediatament recordam un altre dels actors del Mercury Theatre, Joseph Cotten. Si feim memòria, recordam segur el professor de música que fracassa, mal-grat els seus múltiples esforços, a aconse-guir que la dona del magnat esdevingui una cantant reconeguda. La manca de talent de la «cantant» és insuperable. El professor vençut és Fortunio Bonanova.
Ernest Hemingway deia que només calia recordar els genis per ells mateixos, com ell evidentment, James Joyce i els grans de la generació perduda americana, i els genis per associació, aquells que eren recordats per haver compartit alguns moments amb els primers, com Gertrude Stein, qui els acollí a tots, sobris o ebris, a casa seva. Com a mínim, Fortunio Bona-nova pertany a aquest segon grup, que sap triar l’ombra dels més grans.
Per acabar una confessió. Hem estat in-justos amb ell. Per seguir amb els estric-tes paràmetres que hem establert no hem esmentat el que fou, segons Guillermo Cabrera Infante a Cine o Sardina (1997), la seva millor interpretació. Fou un Colom cantant a Where Do We Go from Here? (1945), una pel·lícula sobre els moments estel·lars de la humanitat que únicament se salva els minuts que hi apareix ell, enfrontat (amb música de Kurt Weill i lletra d’Ira Gershwin) a un motí dels seus mariners, que no entenien que tenien una cita amb l’eternitat si aconseguien arribar al nou món. Fortunio Bonanova ho sabia. Paga la pena l’escolteu i vegeu, com conclou Guillermo Cabrera Infante el seu article sobre ell, «para que oigan su voz de barítono a bordo de la carabela llamada Inmortalidad». Potser, resultarà que almenys uns minuts, Fortunio Bona-nova ocupi un lloc entre els genis per ells mateixos.Cartell de la pel·lícula Where Do We
Go From Here!
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
13
Daniel Cascales Romero 2º de Bachillerato (A)
De todos modos, algunos piensan que el hecho de agrupar de manera homogénea supone un desprecio al nivel de los alum-nos que no quieren ir a la selectividad, pero eso no es cierto. No es una manera de etiquetar a nadie por su capacidad e inteligencia, simplemente se agrupa a los alumnos según su constancia e interés. Además se ha de tener en cuenta que el debate sobre este tipo de agrupacio-nes únicamente afecta a las clases de materias comunes, ya que en las mate-rias optativas el nivel que imparten los profesores es el mismo para todos, y que la agrupación de una forma u otra úni-camente se da si hay una compensación entre el número de alumnos que quieren prepararse para la selectividad y los que no.
En definitiva, la distribución en grupos homogéneos es correcta ya que formar los grupos clase según si los alumnos quieren prepararse para la selectividad o no, favorece el aprovechamiento de las clases, sobre todo si los alumnos tienen el derecho de decidir a qué grupo quieren pertenecer.
EL PEDRAFORCA OPINA
Separar en grupos homogéneos o he-terogéneos a los estudiantes de 2º de
Bachillerato, con la finalidad de preparar-los mejor según los estudios que quieran realizar posteriormente, ha hecho que hayan surgido malentendidos cuando se ha iniciado el presente curso.
Según me he informado, la separación homogénea de los grupos se realizó ya hace unos años. Se pensó que sería la me-jor forma de poder preparar tanto a los alumnos que quisieran ir a la universidad como a los que quisieran tomar otros de-rroteros. Este tipo de distribución de los alumnos gusta a unos y disgusta a otros.
Por un lado, hay alumnos que piensan que debe hacerse grupos heterogé-neos porque, aunque no quieran ir a la universidad, creen que tienen todo el derecho de poder aprender y esforzarse al máximo, con la exigencia que se da en este tipo de grupos.
Por otro lado, están los alumnos que pre-fieren agruparse de forma homogénea para así seguir una dinámica de trabajo adecuada a sus objetivos, ya que todos los que asisten a las clases cuyo objetivo es estudiar en la universidad, saben lo que quieren y se esfuerzan.
¿Grupos homogéneos o heterogéneos?
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
14
Este año el instituto nos ha planteado formar un grupo de teatro como acti-
vidad extraescolar, junto a unas profeso-ras que se han presentado voluntarias.
La iniciativa me ha encantado, yo hago teatro y creo que es una buena herra-mienta para motivar a los adolescentes. Además, te ayuda a saber moverte por el espacio, a vocalizar y mantener un tono adecuado y, sobre todo, te da mucha confianza.
Estas son algunas de las razones por las que hoy hemos ido a uno de los teatros del barrio, el Teatre Joventut, que nos ha cedido sus butacas para poder disfrutar de Xarnegos, una obra que, además de alternar castellano y catalán, resulta realmente curiosa.
La trama gira en torno a un grupo de terapia que están llevando a cabo las dramatizaciones de sus conflictos como parte de su curación.
En la sociedad actual, encontra-mos gente con un físico muy di-
ferente. Por muchos motivos, vemos a gente obesa o todo lo contrario, gente muy delgada, esto puede ser debido a enfermedades, genética, «obsesión por el físico» o en bastan-tes ocasiones por no tener un buen hábito de alimentación.
Ahora bien, a la hora de decirle a una persona gorda, que está gor-da, se tiene mucha consideración. ¿Pasa lo mismo a la hora de decirle a una persona delgada que está muy delgada?
Morgana Sánchez 3º de ESO (B)
Carmina Estornell
EL PEDRAFORCA OPINA
Una mañana de drama
¿Todas las personas delgadas, quieren mantenerse delgadas?
Entre estos psicodramas destacan tres: el protagoniza-do por Txell, una chica de 35 años que lleva viviendo a la sombra de su hermana toda su vida. No tiene pareja y su única compañía es Campoamor, su tortuga. Txell lleva ya dos años de terapia a sus espaldas, pero, a pesar del tiempo y de su excesivo protagonismo en las sesiones, evoluciona con lentitud. El segundo conflicto lo protagonizan los personajes de Manolo y su hija Marisa. Según ella, su padre necesita curarse de una extraña dolencia: su catalanidad. A pesar de ser nacido y criado en Extremadura, Manolo se cree cata-lán, lo que preocupa enormemente a Marisa. Por último, nos encontramos con el caso de Antonia, una anciana divertida y alegre que esconde un duro drama.
A pesar de la aparente inutilidad del terapeuta, que no acaba de confiar en sí mismo, los problemas se van solucionando con finales fascinantes.
En muchas ocasiones se plantean preguntas que no pensamos si afec-tan a la persona en cuestión y, gene-ralmente, la gente piensa que decirle a alguien que está gorda es más ofensivo que decirle a una persona que está delgada, pero, ¿acaso no es lo mismo? ¿ no es igual de ofensivo?
Seguro que muchos de vosotros pensáis que toda la gente que está delgada es porque tiene dietas hipo-calóricas, hipoproteicas… y no es así, en algunos casos el problema no es la alimentación, ya que tienen una alimentación saludable (no presen-tan problemas a la hora de comer ni presentan ningún tipo de enfer-medad), sino más bien, es un factor genético.
En realidad engordar no es uno de los deseos de la mayoría de las perso-nas, pero también existen personas que desean subir de peso simple-mente para sentirse mejor o por la presión que genera el entorno social.
Por lo tanto, antes de hacer cual-quier tipo de mención respecto al físico deberemos pensar si puede afectar o no.
¡Debemos tener empatía!
El teatro es una buena herramienta para motivar a los adolescentes.
Es muy importante tener un buen hábito en la alimentación.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
15
EL PEDRAFORCA OPINA
Models For Writing Essays
Why are they great?
«Germany after WWi» by Armanda Eller (2n Batx A)
They have a clear structure and they try to answer the following ques-
tions:
1. What was the research they did about?2. Why did the author choose to do it?3. What are the main ideas put forward in their essays?4. What has the author learnt from doing it?
Remember: The reader doesn’t know what the essay is about. The writer doesbecause he/she has devoted several months to it.
Our first example is about twenti-eth-century history:
The topic I have for my research work is the economic situation in Germany
after the First World War and I wanted to compare it with German economy today, as it has managed to become the fourth world power.
To do this, I started looking for informa-tion on how society lived at the time and which industries thrived and what in-novations they have made. After, I have spoken about the consequences losing the First World War had for Germany. Later, I dealt with how they came to the great crisis and hyperinflation and how they got out of it with Hitler’s govern-ment and the measures he took.
Also, I explained the division of Germa-ny into two parts (the German Demo-cratic Republic and the German Federal Republic) as a result of the occupation of Germany by France, Great Britain, Unit-ed States and the Soviet Union after the end of the Second World War. To reach up to today, I talked about the fall of the Berlin Wall, which led to the reunifica-tion of Germany and the research ended with Germany’s economy today.
I selected this topic, the economic situa-tion in Germany, for my research of sec-ond of Batxillerat because I was curious. I wanted to know how a country, like Germany, went through a major eco-nomic crisis to become the fourth world power today during the second half of the twentieth century.
The research was a very good experience for me, and I could understand and draw my own conclusions after doing this research.
This curiosity came to me after studying the wars in first Batxillerat and also be-cause my family has German connections and I have al-ways liked this country, even though I have never visited it.
El teatro es una buena herramienta para motivar a los adolescentes.
Es muy importante tener un buen hábito en la alimentación.
Germany after WWi
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
16
EL PEDRAFORCA OPINA
Models For Writing Essays
«Hamlet» by Cristina García Cegarra (2n Batx B)
«Making music on your own» by Mandeep Singh (2n Batx A)
«Chinese medicine»by Yuting Jin (2n Batx A)
My research is about how our society can be reflected in the character of
Hamlet. In it we can see that I also speak of Elizabethan theatre and about what happened in the theatres at the time. I also spoke about the life of William Shakespeare, all his works and different styles that he had. For example, he wrote comedies, tragedies (such as Romeo and Juliet) and history plays.
The topic of my research was Hamlet a play by William Shakespeare. In it I spoke about all the acts, the characters and I also discussed the characters that appear in each act. At the end of my research I set up a poll, which a lot of people answered for me about the setting of Hamlet. This is all I included in my essay.
I think that the things which come into our mind when we do some-
thing that we hate are the things which we really like. So, there is nothing better to choose that what you like for your investigation work. In my case, music is one of these things. I just love melodies.
So, I thought that investigating on how we can make our own digital music at home will be very empow-ering. Consequently, my hypothe-sis is making my own production spending very little money. As we know, music companies are really expensive.
These last years, students from second year of Batxillerat from
Catalonia must do a work called “Treball de Recerca” (research work). You can choose the topic that you’re going to investigate about freely, and the one that I chose was Chinese medicine.
The reason of this election is so sim-ple: I’d like to let people from other cultures know about this ancient method of medicine, which is from my country. Nowadays, peopleare extremely used to hear about Western medicine and advances in it, and most of them trust it, but not about the Chinese one because they think that it is too old or maybe out- of-date, so they prefer to use the one from Western culture. I’m not trying to make any advertisement because I usually use Western medicine too, but I’d really like to let people know about the advantages of the Chinese one and also encourage them to try it because it is really good and nice!
Dear reader, you should know clearly that I’m not forcing you to stop using Western medicine, but as a Chinese girl grown up in Europe, I think that it was my responsibility to let you know about the medicine from my country, so that you’ll have more choices to have a better life and a healthier body.
To do my re-search I have to debate with myself because in my mind I had two topics.At the end, I choose to do my research about Hamlet. I chose this topic because it was a very interest-ing topic for my class of literature, in which we spoke about William Shakespeare and all his works.
It seemed to me that doing my research about this could be very amazing, and I was right. It was ter-rific because I love William Shake-speare and doing this work I could learn more than I could have ever imagined.
I searched in the internet about the essential elements which I need to make music, and the response was incredible. I realized that we just about need a computer, which means I don’t have to spend a lot of money. I was expecting something more, because musical studios often have a lot of things. Well, good for me.
Firstly, I am going to add a little in-troduction to my investigation work. Then, I am going to write a defini-tion of digital music. After this, I will talk about the history of my topic. Then I will say how I am going to do my track. And finally, I will end the project with a little conclusion.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
17
EL PEDRAFORCA OPINA«History of medicine»by Hamza Ghammat (2n Batx A)
«Mobile applications and their usage» by Estrella Frías (2n Batx A)
«Chinese medicine»by Yuting Jin (2n Batx A)
«Cancer» by Víctor Marín (2n Batx A)
«Biotechnology» by Sara Azhar (2n Batx A)
Firstly, I would like to explain what
my investigation work is about. It´s titled «History of Medicine», and it´s about the evolution of medi-cine through history. I chose this topic, principally because it´s the kind of things that interested me, and also because it is related to
medicine, which is what I want to study in the future and what I wish to get a degree in. For in-stance, as it´s a science topic, it makes it easier for me to work about it and get me the great result that I hope to achieve.
In my investigation work, what I did is that I defined medicine, how and when it arose and the things that bore an influence on its rise. Also, I talked about some of the most important
breakthroughs and the first successful operations, and also about the most important doctors.I spoke about the old medicine and about what it was like, and I did the same with medicine nowadays. Also, I compared both. I specially wrote about the efficiency of their treat-ments and their respective advantages and disadvantag-es. Moreover I explained the differences between public and private medicine practice.
Finally, I spoke about the future projects of medicine and also about the importance of medicine in our everyday lives. Definitely, we couldn´t have reached the quality of life that we have nowadays without the hard work and investigation that scientists and doctors had done in medicine.
My research work is about mobile applications and
how people use them.
First of all, I’ll explain that a mobile app is a software program designed to run on mobile devices and how many types of applications exist according to their functions.Then, I´ll introduce how they work and how people who cre-ate applications do and distrib-ute them to a huge group of people that have smartphones or other mobile devices.
Also, I´ll talk about the security and privacy that an applica-tion provides when you install one of them on your device because, when you download one of them, you have to accept permits and, if they are not bought on an official soft-ware store, they can contain virus that can damage your smartphone or get an access
to your camera or access to all your information and pictures that are in your mobile. More-over, I´ll mention how people get the apps in official software stores like Google Play or App Store. In addition, the most important topic of this work is how to build a mobile appli-cation and the resources you need to do it if you don’t know how to program one.
Finally, to show the use that people made of them and which applications are the most popular or the most useful, I will do a survey to different people with different ages to compare the results among them.So, my objective is to create an application to know the work that is behind the development of a mobile application that almost everybody uses easily every day.
Nowadays, cancer is a disease which causes a lot of deaths
around the world. As we already know, there are many types of cancer. I choose the most impor-tant ones, such as breast cancer and lung cancer, to analyse all the characteristics which they have and give a little summary, too. My work starts with an introduc-tion where I explain all my work. Then, I give a little definition of cancer and I speak about types of gens, the genetic and environ-mental causes, cancer mortality in Spain, ten standards of cancer and the two blocks of cancer (sporadic and family). After-wards, I’ll explain fifteen types of cancer which are the most im-portant ones. Then, I give a little summary and all the preventions and treatments to fight against cancer. After this, I compare the immune system with the cancer because there is a big increase in the cells of the body. Also I speak about all the treatments to cure the disease, such as, chemother-apy and radiotherapy.
Finally, my essay finishes with a conclusion, where I give a per-sonal opinion about cancer and explain all my experiences while doing this work.
Nowadays, cancer is a disease which causes a lot of deaths around the world. As we already know there are many types of cancer, such as breast cancer and lung cancer. I chose the most important ones and I analysed all the characteristics that they have. I chose this research work because I have had a lot of friends and relatives who have suffered this disease, and I wanted to know about all the preventive measures and treatment to elim-inate the cancer. Many people know what cancer is, but they don’t have the experience that I have after doing the research work. Also, I wanted to know what the different causes which help cancer development are. I think I’ve succeeded and it has been a rewarding experience.
Nowadays, biotechnology has become a fundamental
part of our life. From cooking to studies, we depend on it from every perspective. It has even turned into an important part of treatment. For example, bio-technology is used for produc-ing medicines, fighting viruses and bacteria and making new organs. The part of biotech-nology which is used to make organs, muscles and tissues, treat diseases, correct deformi-ties that are present since birth, is called genetic engineering. In short, we can say that genetic engineering is the manipulation of living organisms.
By choosing this topic, my objective is to know the future of genetic engineering, recently added applications, new tech-niques and its importance in the latest era of science. I also want to find out what genet-ic engineering can offer and what benefits it has over other technologies.
Genetic engineering, also called genetic modification, is the di-rect manipulation of a genome of an organism. Therefore, it is a set of technologies that are used to change the form of cells; including gene transference within and between species to produce new and improved bodies (cells). It is a technology that controls and transfers DNA from one organism to another; which enables new strains (microorgan-isms), variations (plants) and races (animals) to obtain more efficient products. Because of the fact that DNA is the structure which is responsible for protein production, such as in the process of transcription and translation, and in general, the entire production of the cell, we can say that genetic engineering is based on the introduction of new standards (pieces) of DNA in a genetic system to make those certain organisms synthesize otein that they couldn’t have synthesized normally in any other way.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
18
EL PEDRAFORCA OPINA
This short story by Ernest Heming-way was published for the first time
in 1925. It was included in a collection called In Our Time. It was immediately praised because it showed how one writer could convey deep emotions through apparently simple language. Ford Maddox Ford, John Dos Passos and F Scott Fitzgerald, among many others, just loved it.
Ernest Hemingway thought that a story should be like an iceberg. You barely could see the tip, which is hidden by snow. The rest should remain under water. After finishing each story, each reader builds his or her interpretation, which could be extremely different.
Scholars have discussed the meaning of this short story for over ninety years. Now, it is your turn. In our magazine you may read the original story and its interpretation by three of our pundits:
Cat in the Rain by Ernest Hemingway
Hamza Ghammat’s opinion:
«What I think that will happen is that the wife will be in love
with the hotel-keeper, as she liked and appreciated him from the first day she met him. He offered her a nice present, giving her a big tortoise-shell cat as she wanted. Moreover, she will divorce her husband because he doesn´t mind her. Eventually, she will go with the padrone and they will live happily together with the cat.»
Hamza Ghammat 2n Batxillerat (A)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
19
EL PEDRAFORCA OPINA
Hamza Ghammat’s opinion:
«I think the wife feels attracted to that kitty because, in some
way she relates to it. From a certain perspective, she is in the same situ-ation as that kitty; she is also living in fear and in a state of loneliness.
I think that the story ends by the couple getting the cat, because the woman really liked it, and before she went downstairs, her husband offered himself to go to get it too, so he wouldn’t refuse to adopt it.»
Sara Azhar’s opinion:
Yuting Jin’s opinion:
«I think the wife is living in a state of fear. She’s probably afraid of her
husband. Just like the cat, which was living under the fear of getting wet. So, eventually she is also crouching herself and her wishes, just to feel safe and secure.
And for sure, this impeccable resem-blance of the American wife with the cat, make her kinder and more attracted to it.
Personally, I think that the American wife should try to get out of her insecu-rities and fear. She should gather more self-confidence and courage to stand up for herself. She should rebel out against this injustice that is done to her; and she shouldn’t let anyone take charge of herself or her life.»
Sarmad Sarfraz 4t d'ESO (A)
Imagine we are an atom and we have electrons. The electrons have negative load and positive load, just like we have positive skills and negative skills, and you do what you think. A person who kills another one is just because we make them be like they are. All the species of the universe know what is right and what is wrong, but they make wrong decisions because they have a reason.
In my opinion, if you believe in god, believe in him, but don’t use it as a limit to think all the things you want. And I am sorry if you got blasphemed.
I don’t believe in him. Why? Because I have another philosophy. I think that
god doesn’t exist because, if someone created us, he wouldn’t have created us to pray to him. And if he created the entire universe, he wouldn’t ban us from doing things and would give us rules. The church is manipulating people by telling them that god will send the homosexuals to hell, etc. If you believe in god, I recommend you not to have any rules and to do what you want. If god made us and gave us skills to do what we prefer, it’s because he wants us to use them. You will say that killing people is bad and that god doesn’t want it. But if you know that it is bad, you don’t have to do it.
Do you believe in god?
Ernest Hemingway working at his book For Whom the Bell Tolls at Sun Valley, Idaho in December 1939.
Sara Azhar 2n Batxillerat (A)
Yuting Jin 2n Batxillerat (A)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
20
Esta triste historia trata de un niño con una discapacidad
grave, a quien su madre decidió llevar al colegio.
Llegó a la escuela y no podía ni hablar ni moverse, apenas podía mover la pupila para observar lo que sucedía a su alrededor. Cuando lo presentaron en clase todo el mun-do se alejó de él, excepto una niña llamada María. La niña intentó ani-marlo, jugar con él, ayudarlo con los deberes, etc... En fin, lo trató como a uno más. Entre ellos se cogieron mucho cariño, incluso fueron novios. Los dos se llevaban muy bien.
Un día, entró María muy contenta y alegre al colegio porque vio que la silla de ruedas estaba vacía. Pensó que el niño se había recuperado, entonces se acercó al despacho del director y escuchó a la madre decir unas duras palabras:
—Falleció ayer por la noche.
María se desmoronó, le arrebató un horrible dolor. Entonces cogió una pulsera hecha con cuerdas con la que ambos jugaban y se la puso en su muñeca.
Lo conmovedor es que María, después de 10 años, trabajó como profesora en una escuela de niños discapacitados/as y aún hoy conser-va la pulsera en su muñeca, recor-dando a su viejo amigo.
Mohamed Araissi de 1º ESO (B)
UNA MICA DE LITERATURA
Cuerdas
15 de junio de 2010
Ya hace tres días desde el accidente de avión. La gente sigue creyendo que alguien vendrá y nos salvará de este infierno, pero yo no lo creo. Tres días han pasado y nadie ha venido, ni siquiera ha pasado un triste barco. Si de verdad supieran dónde esta-mos, ya habrían venido. ¿No? No sé… Estoy tan confundida. Aunque la esperanza es lo último que se pierde.
Ya nos hemos repartido el trabajo. Unos cuantos y yo buscamos, en los restos del avión, cosas que nos puedan servir: medicinas, ropa… Otro grupo ha ido en busca de agua esta mañana. Esperamos que haya suerte y encuentren algo. Los demás buscan comida y construyen un refugio.
Gracias a este diario que encontré no me sentiré tan sola. Los otros están demasiado ocupados para hablar con una chica de 15 años a la que parece no importarle nada. Pero sí me im-porta. Sobre todo a mí…
18 de junio de 2010
Hace tiempo que no escribo pero han pasado cosas fuertes para mí. Para empezar, en la búsqueda en el avión, encontré algo. Encontré la silla. La ignoré como si fuese lluvia y continué buscando. Al salir del avión, una parte se cayó y les dio a dos personas de mi grupo. Una de ellas tenía dos años más que yo. Empezábamos a ser amigos. Después de la ceremonia de despedida, que propusieron algunos, todos siguieron trabajando. Menos yo. La muerte de esas personas me dejó pensando. Y, tras dar varias vueltas, empecé a cuestionar otra vez lo que yo llamo «el milagro». Pero, por mucho que piense, no encuentro una razón. Al menos lógica. Es que no lo entiendo… ¿Cómo es posible que un accidente
de avión repare la médula de una chica que se fracturó la co-lumna y quedó paralítica hace 8 años? No tiene sentido. No se lo he contado a nadie, ni pienso hacerlo. No voy a intentar con-vencerlos. No me van a creer. Y siempre que pienso en esto me pregunto lo mismo: ¿Cómo es posible? ¿Qué sentido tiene? ¿Esto es real? Y, la que más me asusta… ¿De verdad estoy viva?
Sol Montes de 3º ESO (C)
El Milagro
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
21
Alison Magar de 4t d’ESO (B)
UNA MICA DE LITERATURA
Life
Tomás Barraso 1r de Batxillerat (B)
My Younger Sister
Life is usually defined as a time-span between birth and death, for this
reason, life is also called the swimming phase.
Generally, life means the ability to breathe, grow, reproduce, etc.… before dying, if it is compared to non-living things or objects which do not have this possibility.
In childhood, it seems to be very gradu-ally wonderful; children break through many experiences and activities. They start learning something every day, and later when people have to keep their body and soul together, they understand life is sweat and struggle. They become so busy that they cannot fully enjoy anything. In fact, they have spent half of their lives before they understand what life is.
For some people, living may be shiny and cheerful but for others it may be though and painful. Like a rose or like a thorn!If we could not die, we would enjoy the sweet, love, labour and hope of Life.
To sum up, life is wonderful just as a bouquet of roses but there are some chal-lenges which are like thorns and they have to be faced and to be surpassed by you. Then, those who accept them, with defeats and successes, are unique: those who really know how to live life in its true sense. Thus, to enjoy everything but also to be prepared to bear the pricks of pain.
Today I’m going to write about my younger sister. She is three years
old. I think that she is so funny, and intelligent. But I will start from the beginning. When she was born, I remember that I was afraid of taking her in my arms as she was so little, and I thought that I could hurt her. But as time went by, I started to take care of her and play with her.
When she was just one and a half years old, she started to talk like an older child, I was so surprised about that, and she learned to calculate too.
One thing that I like about her is that when she wakes up, she always smiles and sings the song of good morning.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
22
Parc de la Ciutadella
LA SORTIDA AL PARC DE LA
CIUTADELLA ÉS MOLT BONICA
PER TOTS, ALUMNAT I
PROFESSORAT.
La Ciutadella és un parc molt gran on hi ha moltes coses, com un mamut gegant.
SORTIDES
AVUIVISITEM...
Faculta
d de
Pedag
ogía
de
la U
niver
sidad
de
Barce
lona,
situ
ada
en e
l Cam
pus Mundet
.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
23
Parc de la Ciutadella
LA SORTIDA AL PARC DE LA
CIUTADELLA ÉS MOLT BONICA
PER TOTS, ALUMNAT I
PROFESSORAT.
És un parc molt bonic per mi i per tots nosaltres. Hem fet mol-tes activitats molt diferents i in-teressants. Hem fet grups de cinc persones i el professorat ens han deixat sols pel parc per fer les activitats i trobar les proves de la gimcana. Un nen que ha portat rellotge ens ha avisat de quan havíem d’anar a esmorzar tots junts. Després hem continuat les activitats i les hem escrit en uns papers. A tots ens ha agradat la sortida de 1r d’ESO al parc de la Ciutadella, que és molt bonic.
Toqeer Zahra 1r d’ESO (A)
Facultad de Pedagogía de la UB
El grupo de 1º A de la ESO visitamos la Facultad de pedagogía de la Universidad de Barcelona,
situada en el Campus Mundet, junto con el insti-tuto Eduard Fonseré, también de L’Hospitalet.
Hicimos actividades todos juntos y una gincana por grupos, organizadas por la profesora y el
alumnado de pedagogía, y por el grupo Akelarre de L’Hospitalet. Realizamos investigaciones en el campus, descubrimos la historia de la universi-
dad... Tuvimos que hablar mucho entre nosotros para hacer las actividades. Al final explicamos a todos los grupos lo que cada uno había hecho y lo importante que había sido organizarnos para
hacer las cosas.
Antes de irnos nos dieron una carpeta de la uni-versidad y un diploma por haber participado, nos
hicimos unas fotos todos juntos y volvimos en autobús y metro. Me gustó mucho.
Cinthia Peralta Almonte 1º de la ESO (A)
La Ciutadella és un parc molt gran on hi ha moltes coses per poder observar, com per exemple el museu de geologia amb unes grans roques a la seva façana, l’edifici del Parlament de Cata-lunya, l’escultura eqüestre -del general Prim-, un mamut de pe-dra, un llac molt gran amb molts ànecs, el parc zoològic i també una escola. Tots els que vam anar d’excursió a la Ciutadella ens vam divertir, també durant els viatges d’anada i tornada, i vam aprendre moltes coses.
Mario Muñoz 1r d’ESO (A)
mak
e it
cre
ativ
e /
nov
erm
ber
20
1524
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
24
SORTIDES
Un matí al CaixaForum: teatre, emprenedoria i arquitectura
El dimecres 20 de gener els alum-nes de 3r d’ESO vam anar d’excur-sió al CaixaForum. L’excursió cons-tava de dues activitats diferents i ens vam dividir en dos grups:
els PEDRACTORS, actors de la Com-panyia de teatre de l’institut de la que
formem part més de 30 alumnes de 3r i al-guns companys de 2n, i que properament
comencem els assajos d’una obra teatral.
Vam fer un taller de teatre que es titulava
«Sentir, pensar... interpretar».
Durant tres hores la Lali, la monitora, ens va
donar unes pautes i consells de com interpre-
tar les emocions i expressions dels personat-
ges. Finalment, entre els companys vam fer
petites interpretacions. Molts van passar una
mica de vergonya, sobretot al principi, però
va ser molt divertit actuar amb els companys/
es del curs. Mentrestant, l’altre grup d’estu-
diants de 3r feien dues activitats: la primera
era una exposició de «Le Brun a Versalles» on
podien gaudir d’esbossos i quadres d’arquitec-
tura; i la segona estava dedicada a l’emprene-
doria, es tractava d’un taller al CaixaLab on es
visualitzava un vídeo de gent que havia tingut
èxit en el món de les empreses, i després es
realitzaven unes activitats relacionades molt
interessants.
El proper dia 1 de febrer tornarem al Caixa-
Forum i farem a la inversa: el grup de teatre
anirà a l’ exposició de Le Brun i al taller del
CaixaLab, i l’altre grup farà el taller de teatre.
Així tots podrem gaudir de les tres activitats!
Luisa M. Ferreras 3r d’ESO (B)
Carlos Calderón 3r d’ESO (B)
Vam fer un taller de teatre que es titulava: «Sentir, pensar... interpretar».
Alumnes de 2n d’ESO al Parc de Collserola.
mak
e it
cre
ativ
e /
nov
erm
ber
20
1525
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
25
ACTIVITATS
Parc de CollserolaEl passat dijous 29 d’octubre, l’alumnat de
2n d’ESO vam anar al Parc de Collserola,
durant tot el dia , acompanyats per les nostres
tutores.
Aquesta sortida ens va permetre gaudir de la natura, tot descobrint les diferents espècies d’arbres que es troben en el Parc , també va-ren poder veure un audiovisual en el Centre d’interpretació de la Natura.
2n d’ESO
Faç
ana
Cai
xaf
oru
m
Del glamour d’ Hollywood a les Escoles africanesEl dia 14 de gener tots els alumnes de 3r d’ESO
vàrem anar d’excursió al Caixaforum, per veu-
re i escoltar una conferència de la periodista
Ana Palacios.
Ana Palacios és una noia que va estudiar
diferents carreres, fins que va aconseguir un
càrrec en una productora cinematogràfica. Va
treballar d’això durant molts anys, però sentia
que aquella vida no l’omplia del tot. Un dia
veient un programa sobre les persones pobres
de l’Índia a la televisió, va decidir anar a aju-
dar-los, deixant la feina de productora.
Quan va arribar a l’Índia, va viure amb unes
monges que li van proposar que ensenyés al
món el patiment de la gent a través de la fo-
tografia. Després va fer fotos també a l’Àfrica.
Amb aquestes imatges va aconseguir ajudar
molts nens, i es va assabentar d’històries que
mai havia imaginat. Quasi al final de la con-
ferència va començar un debat, on hi havia
diferents punts de vista sobre el tema tractat.
La conferència em va semblar interessant,
perquè es va parlar de la situació de pobresa
que estan patint molts països, però, al no ser
notícia pels diaris, és desconeguda per la majo-
ria de la gent, que viu bé sense adonar-se’n.
Jaquélline Guamán 3r d’ESO (A)
La història del laberintDimecres passat els alumnes de 3r d’ESO van anar a un jardí molt conegut per la població barcelonina: s’anomenava La-berint d’Horta. Un famós jardí que ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, al districte d’Horta-Guinardó. De l’obra es va encarregar l’italià Domenico Bagutti, mentre que el jardiner fran-cès Delvalet va ser el responsable de les plantacions, i el català Jaume Valls va supervisar els treballs. És avui un exponent de jardí-neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Aquest jardí consta dels jardí romàntic, el laberint, les nombroses instal·lacions d’aigua i exemples d’escultura que acull. Aquest va ser inaugurat com a parc públic municipal l’any 1971 i en el 1994 es va fer una restauració en profunditat que en va transformar la concepció a la categoria del jardí històric.
Els alumnes, amb la companyia de les professores, van recórrer totes les instal·lacions prenent apunts sobre la història d’aquest jardí.
I per acabar m’agradaria comentar el que més em va agradar d’aquest jardí: el pri-mer impacte va ser la seva naturalesa, el segon va ser el laberint i el tercer i el que més em va agradar va ser la panoràmica de la ciutat.
Anthony Chávez 3r d’ESO (A)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
26
El Laberint d’Horta és avui un exponent de jardí-neoclàssic del segle XVIII.
El Laberint d’HortaA dos quarts de deu ja érem al pati, tots els tercers d’ESO esperàvem per sortir.
A fora s’hi estava bé, encara que feia fred i el cel estava ple de núvols grisos. Era agradable. Els nervis dels nois i noies, que sortíem per primera vegada des de l’inici de curs, a bona hora del matí, es veien tan clarament que es podien tocar.
Van obrir les portes, ens van comp-tar i vam començar a caminar cap al metro.
El viatge és llarg, així que ens vam aco-modar als vagons i, instantàniament, la gent es va posar els cascos o van agafar el mòbil; però també es podia veure gent intentant trencar aquesta incomunica-ció freda que provoquen les desitjades maquinetes. A poc a poc la xerrameca anava pujant els decibels, i les maquine-tes anaven tornant a les butxaques. La sortida és de convivència i per una esto-na s’aconsegueix, però sembla inevitable que els mòbils s’apoderin de diferents moments.
En arribar, vam tenir una hora lliure per esmorzar. Després ens van separar en quatre grups, un per cada professor, i vam recórrer una petita part del jardí, un espai molt bonic i natural. Tot i això, el laberint que tots desitjàvem creuar no va arribar a les nostres expectatives i, com a bons adolescents que som, ens vam queixar moltíssim. Però això és la nostra naturalesa, forma part del nostre encant. Al cap i a la fi, tots sabem que ens va agradar i que ens vam divertir, perquè no es necessita gran cosa si s’està ben acompanyat. Això sí, tots vam coincidir que la sortida va ser massa curta.
Morgana Sánchez 3r d’ESO (B)
Xerrada literària amb Antoni Farriols
Segur que tots hem jugat o hem sentit par-lar de l’Scrabble, el joc de construir paraules aprofitant una lletra del tauler. Doncs, en Nil i la Bet, dos estudiants de batxillerat, començaran una partida que els portarà més d’un mal de cap: una partida a internet, jugades cada cop més complicades, assassi-nats i amenaces de mort. Cal afegir, a més, el neguit dels protagonistes, amics de tota la vida, per entendre el rumb que pren la seva relació d’amistat. Aquest és en poques paraules un resum de Partida Subhastada, el llibre que l’alumnat de 3r va començar a llegir el curs passat.
Vam aprofitar el recurs que l’editorial ens oferia i vam convidar el seu autor, Antoni Farriols, a què ens visités. Durant una hora i mitja ens va explicar anècdotes sobre els seus personatges i sobre el procés de creació de la novel·la; va proposar un joc de pistes per completar un tauler d’Scrabble que va engrescar l’alumnat, que va estar molt moti-vat durant tota la sessió.
Sobre l’autor
Antoni Farriols va néixer a Monistrol de Montserrat l’any 1965, però va créixer al Maresme i hi ha viscut sempre. És doctor en Filologia i professor de llengua i literatura catalana. Vinculat als estudis de caire lin-güístic, fa anys que escriu per afició, i no ha estat fins a la publicació d’aquest llibre que ha començat a divulgar la seva obra. D’uns anys cap a aquí, amb altres professors, ha introduït l’Scrabble en diverses activitats educatives dels centres on ha treballat.1
1Farriols, A. Partida Subhastada. Ed. Barcanova. Barcelona, 2009
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
27
Antoni Farriols va engrescar l’alumnat amb el seu joc de pistes.
La casa de Can Rigalt està situada al costat de la carretera de Collblanc, que durant el segle XVIII passava entre camps i masies, com ara la vil·la neoclàssica de Can Rigalt
Itinerari: Vam quedar un grup de la clas-se al carrer Pedraforca. Vam pujar cap a dalt agafant el carrer Finestrelles, tot se-guit vam trobar la carretera de Collblanc i Can Rigalt a l’altra banda.
La casa de Can Rigalt està situada al costat de la carretera de Collblanc, que durant el segle XVIII passava entre camps i masies, com ara la vil·la neoclàs-sica de Can Rigalt. Aquesta carretera va ser oberta per Carles III. La situació i l’alineament de la vil·la i els seus jardins semblen condicionats pel traçat d’aquesta carretera que anava a Madrid, constru-ïda en la dècada de 1760, aprofitant el pas per l’Hospitalet de l’antic camí de Barcelona a Esplugues. El 1764, Carles III va manar millorar la carretera d’Aragó i Madrid. Així, a Collblanc, s’hi va posar un hostal de viatgers i també van comen-çar les obres de construcció de la torre de Pubilla Cases i la reconstrucció de Can Rigalt.
Can Rigalt era el centre d’una explota-ció agrària i estava aïllada de qualsevol nucli de població. Aquesta finca era típica de les masies catalanes, evolució de les vil·les rurals que van aparèixer a la civilització romana, i es van estendre per tot l’Imperi.
Can Rigalt té un gran valor artístic. És un exemple de l’estil neoclàssic que domi-nava al segle XVIII. Aquest estil pretenia fer ressorgir les formes clàssiques tant de Grècia i Roma com del renaixement. El neoclassicisme fou un corrent cultural que triomfà a gairebé tota l’Europa Occi-dental i l’Amèrica del Nord.
Miquel Rigalt havia comprat la masia amb els seus terrenys l’any 1728 i la va reconstruir completament. L’edi-fici central és de planta rectangular. Les portes i les finestres del primer pis tenen arcs rebaixats, mentre els de la planta baixa són rectangulars, excepte el l’entrada principal, també rebaixat. Al voltant del centre es dis-tribueixen les altres dependències de la casa. Gràcies a l’alçada podem veu-re que tots el volums són geomètrics. Inicialment hi havia dues plantes i després se’n va construir una ter-cera. En aquella època els elements decoratius eren escassos, llavors els arquitectes s’havien concentrat en la geometricitat de la casa.
Can Rigalt té un gran valor artístic. És un exemple de l’estil neoclàssic que dominava al segle XVIII.
Can Rigalt. El neoclassicisme i el despotisme il·lustrat a Collblanc
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
28
SORTIDES
CAN RIGALT PODRIA
SER UNA OPORTUNI-
TAT ECONÒMICA I
CULTURAL, PERÒ ARA
ÉS UNA VERGONYA.
Cap al 1876 es construí una cana-lització d’aigua que arribava a la carretera, cosa que va permetre la instal·lació de fàbriques diverses. El 1900 ja hi havia una cinquantena d’habitatges en els quals residien tres-centes persones. Des de 1960, Can Rigalt ha sigut catalogada com un dels elements principals del patrimoni de l’Hospitalet i el 1983 es va incloure en el Pla Protector del Patrimoni Arquitectònic. Des de fa uns anys s’està reclamant la seva restauració des dels moviments veïnals.
Actualment Can Rigalt té un gran valor cultural. Es va començar a deteriorar quan va ser comprada pel Barça —volien instal·lar-hi una escola esportiva, però la masia no complia les seves expectatives. Els veïns dels barris propers han protestat per l’estat de la casa, però no s’ha fet res. Can Rigalt podria ser una oportunitat econòmica i cultural, però ara és una vergonya.
Maria Garcia 4t d’ESO (A)Greily Hernández 4t d’ESO (B)
Can Rigalt té un gran valor artístic. És un exemple de l’estil neoclàssic que dominava al segle XVIII.
Fonts d’informació
http://www.localmundial.blogspot.com.es/2014/09/can-rigalt-una-joia-del-patrimoni.html
http://localmundial.blogspot.com.es/2015/04/una-petita-historia-de-collblanc.html
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5456&consulta=MCUyKzQzMTQ4MiU=&co-
di=20626
mak
e it
cre
ativ
e /
nov
erm
ber
20
1529
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
29
El dijous 22 d’octubre de 2015, vam anar al Cosmocaixa. A les 8:20 h del matí vam sortir de l’institut per anar al metro, el vam agafar a Pubilla Cases (L-5), i ens vam baixar a la Diagonal. A la Diagonal vam agafar el ferrocarril i vam baixar a l’Avinguda del Tibidabo.
Quan vam arribar al Cosmocaixa els professors ens van dir que aprofitéssim l’hora per esmorzar. Després d’haver es-morzat va venir una noia que es deia Úr-sula i la vàrem acompanyar per veure un projecte sobre Wikipedia (deia que cada dues o tres setmanes havien de modifi-car-ho). També ens va ensenyar un altre projecte que anava sobre el cervell humà, el cervell animal, etc...Ens vam dividir en grups, al meu grup érem la Maria, la Greily, la Sherika i jo. Nosaltres fèiem de científiques i vam agafar una mostra virtual del cervell humà, havíem d’esbrinar a quin cervell pertanyia si al d’un humà, al d’un animal, etc... Vam tallar la mostra amb molta cura i li vam posar fluorescent i càrregues positives perquè es veies.
Llavors quan vam sortir d’aquella sala a les 10:30 h o 11:00 h, els professors ens van dir que a les 12:15 h havíem d’estar a la sala 3 per fer el segon projecte de física i química: «Viu l’electricitat». El que vam fer des de les 11:00 h fins a les 12:15 h va ser visitar el museu. Estava molt ben distribuït, hi havia un bosc aquàtic, i molts animals diferents, també hi ha una part nova que es diu Taller de la Ciència, i també hi havia una figura que repre-sentava la Terra. Els de biologia i geologia van fer el projecte: «El cervell. Investiga-cions actuals».
Cosmocaixa
SORTIDES
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
30
Alumnes de 4t d’ESO gaudint dels protons, neutrons i electrons.
A la sala 3 vam treballar amb l’electri-citat, vam parlar dels protons, neutrons i electrons i de les càrregues positives i negatives. Una de les activitats que và-rem fer i que més em va agradar, va ser quan la Ruby i en Derlys es van pujar al tamboret taronja, i en Derlys va aixecar el dit i li va donar la mà a la Ruby, i ella a l’altra mà tenia un «pom po» de colors, i quan l’encarregat de l’activitat va aixecar el conductor que portava l’electricitat i el va apropar a en Derlys, els cabells de les dues noies se’ls varen posar de punta i les tires del «pom po» també, i l’encarregat de l’activitat les va ruixar amb aigua.
Aquesta sortida m’ha agradat molt per-què he après moltes coses sobre l’electri-citat que jo desconeixia. La recomano i m’agradaria molt tornar-la a fer.
Nerea Grau 4t d’ESO (A)
Trobades amb compromís
Dijous 4 de febrer de 2016. Sortida de 4t d’ESO al Caixaforum.
El fotoperiodista i reporter de guerra Gervasio Sànchez ens ha fet veure que el humans som una espècie en moviment per tot el món. Anem d’un lloc a l’altre fugint de guerres, fam i situacions difícils. Busquem un vida millor, un lloc al món.
Nosaltres, els nostres pares, els nostres avis o els nostres besavis van venir d’altres indrets i d’altres països. Buscar un lloc de treball, desenvolupar una carrera d’acord amb els estudis, reunir tota la família. Fugir d’una societat violenta, marxar d’un món rural on era difícil subsistir. Tenir accés a una escola digna. Tenir un salari digne. Viure en un país amb justícia i llibertat. Aquests i molts d’altres són els motius que han portat les nostres famílies aquí.
D’aquesta manera ens volem solidaritzar amb els refugiats que fugen de Síria, les persones que han patit guerres i mines an-tipersona, els nens soldat; amb tots els que desitgen, com nosaltres i com tota persona humana en el fons del seu cor «que se’ls faci el bé i no el mal», en paraules de Simone Weil.
Rosa Català
«La guerra no és un espectacle»amb Gervasio Sánchez
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
31
ACTIVITATS
Refugiats que fugen de Síria.
Conferència: «Camino a la libertad. Historia social del blues»
El divendres 13 de novembre, els alum-nes de la classe de música de 4t d’ESO vam anar a la biblioteca Tecla Sala a escoltar la conferència sobre el llibre Camino a la libertad. Historia social del blues. A la conferència van participar l’escriptor Manolo López Poy i el pianista David Giorcelli.
Va començar mostrant els artistes actuals Beyoncé i el seu marit Jay-Z. Els dos són exemples d’artistes actuals de color, aclamats i famosos, a diferència del sofriment que passaven els negres, anys enrere, per culpa del racisme.
Això en va portar a l’any 1619, quan els negres eren esclavitzats i els blancs s’aprofitaven el màxim possible d’ells.
Ens va parlar de diferents històries entre lluites, baralles, injustícies, etc. Fins que arriba el moment que la situació millora per a la gent de color.
L’any 1863, Abraham Lincoln decreta la llibertat dels esclaus, però la seva vida acaba tràgica-ment. Després d’això, al 1963, Martin Luther King fa la marxa sobre Washington pels drets de tots els negres, però malgrat tot va haver crisi, lluites, etc.
Entre totes les històries hi va haver dues que van despertar el meu interès: la primera, la del Robert Leroy Johnson, «L’home que va vendre la seva ànima al diable». Segons la llegenda aquest home va fer això per ser el millor guitarrista de blues. El que més crida l’atenció és que amb la seva mort va començar el que s’anomena «El club dels 27» amb figures com Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison, Kurt Kobain, Amy Winehouse i molts més, tots morts als 27 anys.
La segona història que més em va agradar i la que més em va commou-re va ser la de Ruby Bridges, que va
ser la primera nena negra a assistir a l’escola de blancs, i que al llarg d’un any va anar-hi tota sola, perquè cap blanc volia estar a la mateixa classe. Ara és una gran advocada.
La xerrada va demostrar que amb el pas del temps hi ha històries on les coses milloren malgrat molts obstacles, i que cal lluitar pels nostres drets.
Bianca Paredes 4t d’ESO (A)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
32
SORTIDES
Robert Leroy Johnson, l’home que va vendre la seva ànima al diable.
Ruby Bridges, la primera nena negra a assistir a una escola de blancs. Tot l’alumnat de 1r de Batxillerat a la sortida de Caixaforum.
Cinema i debat
El dia 23 d’Octubre els alumnes de 1r de Batxillerat han fet una sortida a Caixaforum per participar al cicle «Cinema i debat». Després de veure el documental Catfish els alumnes han pogut participar en un debat amb alumnes d’altres centres, mo-derat i conduït per Sebastià Serrano. El tema central del debat ha estat la mentida a les xarxes socials (les identitats falses).
El documental està basat en coses que passen habitualment, ja que
moltes vegades agreguem o accep-tem com amics a les nostres xarxes socials a gent que no coneixem i podem trobar-nos amb persones que han creat perfils falsos. Crec que cal ser més curós amb les converses que mantenim amb gent desconeguda. El debat ha estat molt interessant.
Lisbeth Piedra 1r de Batxillerat (B)
Hay muchas clases y niveles de mentida y los falseadores o
manipuladores de identidad en el facebook no son tan graves si tienes una personalidad y una forma de pensar muy madura.
Aldair Castillo 1r de Batxillerat (B)
En el documental, la persona que mintió realmente no tenía
intención de hacer daño a nadie. Su mentira era su vía de escape. Es más, al final su historia resultó ser con-movedora. Pero, ¿Y y si hubiese sido otra persona y hubiera tenido otros propósitos? Verdaderamente, causa temor. Y lo causa porque hoy en día somos millones de persones las que estamos registradas en Facebook y no nos imaginamos que algo así pueda pasar. Aunque la historia del documental sea falsa o verdadera, seguirán existiendo casos similares que son verídicos y probablemente las persones engañadas no tengan tanta suerte.Podemos disfrutar de las ventajas de internet hablando con nuestros seres queridos de manera instantá-nea, estén en la habitación de al lado o en otra parte del mundo; encontrar información en relación a los estu-dios o las labores, comprar objetos y conocer gente a través de las redes sociales, pero siempre con precau-ción y sin confiar ciegamente en alguien que no conoces totalmente.Y, por último, es importante te-ner cuidado con el contenido que publicamos porque aunque no nos lo esperemos, alguna persona de algún país que ni conocemos, puede robar-nos la identidad y hacerse pasar por nosotros.
Marcia Vásquez 1r de Batxillerat (B)
Me ha encantado ver este do-cumental, refleja todo aquello
que pasa en la vida real, donde hay persones que quieren aparentar algo que no son y que les gustaría ser. Nos muestra como todos podemos llegar a mentir y como ocultamos o maquillamos una parte de nuestra verdad que no nos gusta.
Nos ha hecho pensar en lo que es verdad o mentira en las redes socia-les y en la vida real.
Jenny Abigail Quintana 1r de Batxillerat (B)
M’ha agradat molt el documen-tal, ja que m’ha fet pensar
sobre a qui tenim com amics en Facebook. També m’ha posat en alerta i intentaré prendre mesures per no ser enganyada tal i com passa a Catfisf .
Kerly Barcos 1r de Batxillerat (A)
El documental m’ha fet reflexio-nar... no pots confiar en la gent
que no coneixes a Facebook.
Kevin Camacho 1r de Batxillerat (A)
El documental ha estat molt interessant i extraordinari.
M’ha agradat moltíssim perquè he après sobre les mentides que podem trobar a les xarxes socials (Facebook, Twitter).
Si jo hagués estat al lloc del protago-nista també m’hauria agradat trobar les respostes, encara que potser no ha sigut capaç d’arribar fins al final i descobrir tot l’engany.
Moltes vegades les persones no són allò diuen ser, la seva foto del perfil no es correspon amb la seva imatge real.
Nehad El Aissoani 1r de Batxillerat (B)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
33
ACTIVITATS
Opinions dels alumnes:Robert Leroy Johnson, l’home que va vendre la seva ànima al diable.
Tot l’alumnat de 1r de Batxillerat a la sortida de Caixaforum.
Building Towers For Our Future
«Visiting the University»by Yuting Lin
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
34
SORTIDES
«A Trip to the UAB» by Rafael Rodríguez
«UAB TOUR»by Mandeep Singh
The first thing I noticed while we were going to the university was that the
temperature was dropping as we were getting closer to it. It was extremely cold.
One of the coolest things about this university is the campus. We even got to meet some of the students and made new friends. One guy helped us find the faculty we were headed to. It was English studies.
There, the teacher and the students introduced us to the university by telling us how everything worked. After that, we visited the library. At the end of it all, a girl (one of the students) came up to us and we exchanged mobile phone numbers. She told us that, if we had any lingering doubts, we could ask her. She was very friendly and approachable.
We also got to have breakfast with the other students. In general terms, I would say it was a very nice day-trip. Further-more, it helped me figure out what I real-ly want to study. It motivated me to keep on studying and to get better grades.
Two things can happen if you wake up late on excursion day: you can run a
little and arrive on time, or simply you can miss the train. In my case, I wasn’t lucky.
I woke up at 7:40. The teacher had told me that I had to be at school at 7:30 or at the train station at 8:00. I thought that going to the institute would be a terrible idea, so I decided to go straight to Provença train station. After running a lot along underground tunnels, I got to the right place. I was ten minutes late. My classmates weren’t there. It meant I had missed the train.
A few weeks ago, students from 2nd of Batxillerat went to the
UAB to attend to some conferences about the degrees that we could take.
Some of us met at school at half past seven am, others at Diagonal underground station at eight o’clock. We got on the train and it took us about thirty minutes to reach our destination. When we arrived there, we had an hour to walk around the campus. Then, we went to the con-ferences we had chosen before. For me, I went to listen to the speeches about medicine and psychology. The teachers told us about the marks we needed if we wanted to study any of those degrees. They also told us about the university and the pro-grams they had with other colleges around the world.
I think that it was very interesting and helpful. For instance, I wasn’t sure about the degree I wanted to study but, after these conferences, I think that I would prefer to study something related to Health scienc-es, so that I could help people doing my job.
We felt exhausted while we were coming back to Barcelona, but it was worth it.
Now I was alone in the big under-ground station. I sat on the stairs and started thinking about what I would do. While I was there, a train came and I heard «Universitat Autònoma de Barcelona». This was the place we were headed. Without a second thought, I got on the train.The train was packed with students, but fortunately I found a seat for me. Although I didn’t know if I was on the right train, the journey was cool. The combination of music and the mountains was extremely incredible.After a long period of entertain-ment, I finally arrived at my desti-nation. The university was in front of me. I didn’t know where I had to go, so I started walking, following other students. While I was walking I saw a group of students and some teachers. I focused a little more and realized that they were my class-mates, which meant I hadn’t wasted my underground tickets.On the list of university degrees, I had marked «audio-visual commu-nication», so a teacher explained to me where I had to go. I was the only student in my class who wanted to know about this degree, which meant no company. Once again, I was on my own.
I entered my college and asked for help to a person who was cleaning the floor. He told me which my class number was. After this, I went to the second floor and entered the fourth class. At first, I was alone again. I was the only student there, but the class started to fill up after a few minutes.The lecture began with a little intro-duction. The teacher explained to us what we were going to study. In my opinion, the lecture was really nice and it solved many doubts I had. Unluckily, I have to look for another university because I realized they didn’t focus on what I had expected.
Fortunately, I found my classmates before we had to leave the campus. All of us came back together to Barcelona. I’ll set my alarm clock for tomorrow. I wouldn’t like to arrive late again.
A GROUP OF 2ND OF BATXILLERAT
STUDENTS VISITED THE UAB TO
DECIDE WHERE THEIR FUTURE LAY.
THREE OF THEM GIVE US AN ACCOUNT
OF THEIR EDUCATIONAL OUTING.
A group of 2nd of Batxillerat students visited the UAB to decide where their future lies.
Fem química al laboratori
Ciutat Vella, el Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia
El dimarts 12 de gener del 2016, els alumnes de química de 2n de Batxillerat, vàrem anar a la Facultat de Quími-ques per fer l’activitat «Fem química al laboratori».Ha resultat una activitat pro-fitosa i interessant, ja que hem realitzat quatre pràctiques:
1. Fem reaccions a petita escala.2. El racó del fred.3. Il·luminem l’escena del crim.4. Identifiquem analgèsics.
«Visiting the University»by Yuting Lin
Alumnes de 2n de Batxillerat realitzant pràctiques a la Facultat de Químiques.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
35
ACTIVITATS
Bona tarda, som els alumnes de 4t d’ESO de l’Aula d’Acollida i vàrem fer
una sortida el 14 de desembre de 2015 a Ciutat Vella, el Barri Gòtic i la Fira de Santa Llúcia. Tots els alumnes de l’Aula d’Acollida vàrem anar a la Plaça de Cata-lunya, vàrem visitar la Font de Canaletes, la Rambla de les Flors i La Boqueria, on vam veure moltes fruites, verdures, carn i coses per menjar per Nadal.
Rambla avall ens vam arribar a la Casa dels Paraigües, el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, i el gran pessebre que han posat a la Plaça de Sant Jaume. Vam passejar pel carrer del Bisbe, el Claustre de la Catedral, les ruïnes del temple romà d’August, la Catedral, el mercat de Santa Caterina, el monument a Cristòfor Colom i pel Maremàgnum, que és una zona d’oci molt a la vora del moll de Barcelona, on vam menjar un entrepà i un suc per dinar. Vam gaudir molt. A les quatre de la tarda agafarem el metro. El professor Lluís Manuel ha fet fotos de la sortida. Estem molts contents!
Navneet i Saeeda. 4t d’ESO Aula d’Acollida
La Fira de Santa Llúcia té molts anys d’antiguitat, es va començar a celebrar l’any 1786. Què podem trobar en aquesta entranyable fira? Pessebres, figures pels pessebres, complements pel pessebre, llums de Nadal, boles, espelmes i tota classe de decoració per guarnir les cases, i el que és més important: els arbres de Nadal, la molsa, els rams d’euca-liptus, el vesc.. quina olor més bona.
Quan vàrem acabar de visitar la fira, vam girar cua cap al mercat de Santa Caterina, i vam observar amb molta curiositat aquella teulada tan plena de colors vius i brillants, és molt bonica. També vàrem passar per l’Església de Santa Maria del Mar i vàrem veure el Fossar de les More-res on «no s’hi enterra cap traïdor».
Per acabar aquest agradable passeig, els professors ens vàrem portar fins al Maremàgnum. És un indret de la ciutat molt a la vora del mar, amb un centre comercial, cinemes, bars, restaurants, l’aquari de Barcelona i molt espai lliure per jugar i espla-iar-nos. Quan tocava tornar a l’insti-tut vàrem agafar el metro; primer la línia verda a la parada del Liceu fins a Espanya i després la línia vermella fins a Torrassa i cap a casa. Ens ha agradat molt el passeig i esperem repetir-lo l’any vinent.
Alumnes de l’Aula d’Acollida
Hola, som els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’institut Pedrafor-
ca. El dilluns 14 de desembre vam anar a fer un tomb per la Fira de Santa Llúcia que es troba a l’avin-guda de la Catedral. A més a més, vam aprofitar per conèixer una mica millor el Casc Antic de Barcelona i el Barri Gòtic.
Vam arribar fins a la Plaça Cata-lunya agafant el metro de la línia 1 a la parada de Torrassa. La Plaça Catalunya és a prop de les Ram-bles de les Flors, aquestes es veuen molt boniques perquè hi ha moltes persones que passegen cada dia. Al començament de les Rambles tro-bem la Font de Canaletes que és molt famosa perquè és el lloc on se cele-bren les grans victòries del Barça. A l’altre extrem de les Rambles hi ha el monument a Cristòfor Colom, aquell que va descobrir les Amèriques.La Catedral de Barcelona és molt bonica i molt important, però només la vam veure per fora, per entrar-hi s’havia de pagar. El claustre de la Catedral tampoc el vam poder veure
i vam aprofitar per acostar-nos a la Plaça de Sant Felip Neri on van ser afusellades 42 persones a la guerra civil.
A GROUP OF 2ND OF BATXILLERAT
STUDENTS VISITED THE UAB TO
DECIDE WHERE THEIR FUTURE LAY.
THREE OF THEM GIVE US AN ACCOUNT
OF THEIR EDUCATIONAL OUTING.
Aprofitant la fi del primer trimestre, i per tal de treballar el plurilingüisme a l’aula, així com promoure l’aprenentatge inter-disciplinari, els alumnes de Primer Curs de Dietètica van realitzar una activitat, conjuntament des dels crèdits 2 (Ali-mentació equilibrada) i 7 (Fisiopatologia aplicada a la dietètica).
Aquesta activitat va consistir en dues parts: d’una banda es va confeccionar un model anatòmic humà a escala real, on quedaren reflectits els diferents òrgans que formen part de l’aparell digestiu. Paral·lelament, es va elaborar una pirà-mide dels aliments on es col·locaria, en cadascun dels esglaons de la piràmide, els diferents aliments que són necessaris a la nostra dieta, així com en quina quantitat s’han de consumir per tal d’aconseguir una dieta equilibrada.
Així doncs, els alumnes treballaren el vocabulari relacionat amb l’anatomia del cos humà i l’alimentació equilibrada en anglès. A més, ha sigut una bona activitat per realitzar a final de trimes-tre perquè han quedat consolidats els continguts de cara al començament del segon trimestre i els continguts que es treballaran durant aquest. S’han aconse-guit lligar e integrar així com relacionar els dos crèdits.
Per últim destacar la predisposició de tot l’alumnat de Primer de Dietètica. La col·laboració, cooperació, organització que van tenir i el bon treball en equip que van establir i aconseguir.
Primer Curs de Dietètica
Generation of human anatomical model and the food pyramidal
L’anglès tècnic en el CFGM Farmàcia i Parafarmàcia
Nuestra microflora está constitui-da por una multitud de bacterias, hongos, protozoos y otros microbios que se encuentran de forma habi-tual como comensales sobre la piel, intestino, boca y tracto genital fe-menino. Contribuyen a mantener el estado de salud del huésped (actúan protegiéndonos ante otras infeccio-nes, mantienen un pH determinado, secretan vitaminas u otros requeri-mientos nutritivos para el hospeda-dor, etcétera). Sólo en condiciones concretas actúan como patógenos, como por ejemplo en situaciones de estrés o mayor humedad.
En el hombre, el número de células corporales del ser humano están en una relación de 10:1 (por cada célula humana hay 10 microbios).
Pero también hay lugares de nuestro organismo que son estériles. Es decir, zonas donde no hay flora bacteriana, como los tejidos, los órganos inter-nos, el tracto respiratorio inferior, la vejiga urinaria, el útero, las trompas de falopio, el oído medio e interno y los líquidos orgánicos.
De ésta manera podemos definir y diferenciar la flora basal, de la flora transitoria. La primera es la caracte-rística de cada sector del organismo y está constituida por gérmenes que siempre están presentes en ese sec-tor. Como por ejemplo: Staphylococ-cus epidermidis en la piel o Escherichia coli en el intestino. En cambio, la flora transitoria es variable de un ser humano a otro y está compuesta por gérmenes que colonizan en forma intermitente un determinado sector.
Esta flora transitoria puede incluir bacterias potencialmente patógenas para el propio individuo u otras per-sonas que entran en contacto con él.
En las clases de microbiología, estudiamos no solamente los mi-croorganismos patógenos estrictos, sino también la microflora que en determinadas condiciones se vuelve patógena para el ser humano.
En este artículo hablaremos sobre la flora respiratoria y dérmica, y expondremos los resultados de la flora nasal de los alumnos obtenidos mediante la realización de diferentes pruebas hasta llegar a un resultado, averiguando de qué está compuesta la flora de esta persona.
Una piràmide dels aliments feta pels alumnes.
Georgina Izaguirre
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
36
SORTIDES
¿Quién vive ahí?
En las fosas nasales se encuentran diver-sos microorganismos, como el Staphylo-coccus epidermidis, Staphylococcus aureus y especies de Corynebacterium, Moraxella, etc. Mientras que en la faringe encon-tramos principalmente Streptococcus haemolyticus, Lactobacillus, Propionibacte-rium, Corynebacterium, Moraxella, etc. En el sistema respiratorio la mayoría de mi-croorganismos son anaerobios, es decir, viven sin necesidad de oxígeno, aunque también podemos encontrar aerobios, es decir, necesitan oxígeno para vivir.
En la flora de la piel, encontramos mayoritariamente los mismos microor-ganismos que en el sistema respiratorio, es decir, S. epidermidis, S. aureus (de forma transitoria), Micrococcus y Corynebacte-rium. En la flora epidérmica predominan los gram positivos, pero también pode-mos encontrar algunos bacilos gram negativos en axilas, ingle y perineo (la clasificación en gram positivos o gram negativos dependerá del tipo de pared celular que tenga la bacteria).
Para llevar a cabo la identificación de la flora de cada alumno, pasamos un bas-toncillo estéril por nuestra nariz y luego lo sembramos en un medio no selectivo para observar el crecimiento de los mi-croorganismos.
La primera prueba a realizar fue la tinción de gram. Esta técnica nos permite diferenciar distintas bacterias según la composición de su pared celular median-te diferentes tintes y reactivos (cristal violeta, lugol, alcohol acetona y safrani-na). Los pasos a seguir serian los siguientes: antes que nada hay que fijar las bacte-rias a un portaobjetos de cristal, después teñimos con cristal violeta (un minuto), seguidamente con el lugol durante un minuto (el lugol es un mordiente, es decir, ayuda a fijar el colorante a la pared de la bacteria), y así conseguimos teñir las bacterias gram positivas.
Cocos gram positivos. Microorganismo sensible a la novo-biocina (S.epidermidis).
Microorganismo DNAsa positivo (S. aureus).
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
37
Recogida de muestra
Después 10 segundos con el alcohol acetona para quitar los primeros tintes y por último con la safranina un minuto para teñir las gram negativas. Antes de utilizar cada tinte se han de eliminar los restos de tinte con agua. Finalmente con el microscopio podemos observar las bacterias gram positivas (de color azul) o bacterias gran negativas (de color rojo).
Luego procedimos a realizar la prueba de la catalasa. Con el uso de agua oxigenada al 3% conseguimos saber si el microor-ganismo posee la enzima catalasa, que descompone el agua oxigenada en agua y oxígeno prote-giéndose así del efecto tóxico del agua oxigenada que procede del metabolismo aerobio de los azúcares. Así podemos diferenciar entre los microorganismos de las familias Sta-phylococos y Micrococos, que poseen esta enzima, de los Streptococos y Enteroco-cos, que no la poseen.
La técnica es muy sencilla: sobre un por-taobjetos mezclamos el agua oxigenada y el microorganismo y observamos si se generan burbujas de oxígeno. Si se gene-ran burbujas deducimos que el resultado es positivo.
La prueba llamada O-F es una prueba que indica si los microorganismos necesi-tan o no el oxígeno para crecer (organis-mos aerobios vs organismos anaerobios).
Los microorganismos aerobios utilizan los azúcares por vía oxidativa (O), mien-tras que los microorganismos anaerobios utilizan los azúcares por vía fermentati-va (F). La bacteria se cultiva en condiciones de aerobiosis (con oxígeno) y de anaerobio-sis (sin oxígeno), simultáneamente. Las bacterias aerobias cultivadas con oxígeno transformaran la glucosa en dióxido de carbono, lo que acidificará el medio cambiándolo de color verde a amarillo; mientras que sin oxígeno no podrán crecer (el medio de cultivo permanecerá de color verde). Las bacterias anaerobias (fermentadoras) podrán crecer sin oxíge-no, por lo que producirán ácidos a partir de la glucosa (el medio de cultivo pasará de color verde a color amarillo).Esta técnica, por tanto, nos permite dife-renciar los Micrococos (microorganismos aerobios) de los Staphylococos (microor-ganismos anaerobios).
Pruebas identificativas
Una vez identificados los Micrococos, con la técnica de la DNAsa podremos diferenciar los Staphylococos aureus, que contienen la enzima DNAsa, de los demás Staphilococos gram positi-vos que no la tienen: En un cultivo con ADN sembramos microorganis-mos y los dejamos incubar durante 24 horas, pasadas las 24 horas aboca-mos un poco de HCl (ácido clorhídri-co) en el cultivo y pasado un rato (1 minuto aproximadamente) observa-mos y se crea un halo más claro.
Por último, realizamos un antibio-grama. El objetivo del antibiograma es el de medir la sensibilidad de una bacteria que se sospecha es la responsable de una infección a uno o varios antibióticos.En nuestro caso, utilizamos el anti-biótico novobiocina para diferenciar S. saprophyticus de S. epidermidis dependiendo de si son o no resisten-tes al antibiótico.
Para interpretar los resultados, medi-mos el halo de inhibición (superficie alrededor del antibiótico dónde no puede crecer el microorganismo): -Si el halo de inhibición es menor a 16mm se considera que el microorga-nismo es resistente a la novobiocina (S. saprophyticus).-Si el halo es mayor o igual a 16mm se considera que el microorganis-mo es sensible a la novobiocina (S. epidermidis).
ResultadosA continuación, en el gráfico se pre-sentan los resultados obtenidos. Entre ellos podemos destacar que se han en-contrado distintos tipos de bacterias pertenecientes a una misma persona, lógico al tratarse de la microflora.
En los 9 huéspedes que hemos anali-zado se han encontrado las bacterias mencionadas en el gráfico, además de otras que no identificamos, al tra-tarse de bacterias que estudiaremos más adelante. Como cabía esperar, la mayoría de nosotros hemos encon-trado S. epidermidis en nuestra nariz. Y no todos somos portadores de S. aureus, mientras que solamente uno de nosotros ha encontrado microco-cos procedentes de la flora de la piel. Por úlimo como en todo método experimental ha habido errores y microorganismos que no se han podido identificar.
La revolució de les comunicacions mòbils
La seu de Schwarzkopf
El dimarts 16 de febrer 2016, els alumnes de Segon de Dietètica van assistir a una sessió formativa i divulgativa emmarca-da en la segona edició de la «Revolució de les Comunicacions Mòbils».
L’acte s’ha realitzat al centre cultural de Bellvitge i han participat tres ponents que han explicat els seus projectes relaci-onats amb les noves tecnologies.
Lot Amorós ha parlat de les diferents aplicacions dels drons i ha reflexionat sobre els límits d’aquestes tecnologies i com poden canviar la nostra vida en els propers anys.Asier Arranz ha explicat les seves experi-ències professionals lligades a la realitat virtual i ha presentat les immenses apli-cacions de les càmeres, robots i la realitat virtual.Finalment, Daniel Roig ha presentat el seu projecte «Psious» que ofereix recur-sos de realitat virtual adreçats a psicò-legs per tractar fòbies i altres patologies psiquiàtriques.
La nostra primera impressió va ser que el local estava molt bé organitzat, la tècnica de Schwarzkopf va ser molt simpàtica i molt agradable amb tots nosaltres.La nostra sorpresa va ser que ens van oferir cafè i xocolata a l’entrar i al sortir del recinte, i tot seguit, vam entrar a una sala per fer la part teòrica.
La noia, Silvi, va començar amb una peti-ta presentació de ella mateixa i d’allò que anaven a fer. Ens va explicar els produc-tes que la marca Schwarzkopf havia tret de la línia BC Bonacure i quines eren les seves funcions.
Després, ens va explicar com hauríem d’atendre a la nostra clienta amb la nor-ma de les 4 «L», «Listen», «Looks», «Live», «Learn». Aquesta norma consisteix a es-coltar el client, donar el nostre diagnòstic professional, fer viure l’experiència i que el client pugui aprendre a cuidar del seu cabell.
Els alumnes han seguit l’acte amb molt interès i han pogut provar un dispositiu de realitat virtual que funciona amb una aplicació de mòbil.
Aquesta activitat forma part del projec-te de creació d’una empresa, que estan fent els alumnes de segon de dietètica i que presentaran en la XIIena edició del Concurs de Joves Emprenedors que organitza l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
Segon de Dietètica
A continuació ens va ensenyar les teràpi-es que la marca utilitza tenint en compte el tipus de cabell i del temps que tingui la clienta.Tot seguit, Silvi va demanar 5 models voluntaris d’entre els assistents, i van fer grups per tal de poder diagnosticar a cada model i realitzar tot el que vam aprendre, omplint un fitxa amb la teràpia correcta.
Vam passar a la zona de pràctica i vam passar a l’acció. Vam acomodar el model al tocador, a continuació vam escoltar el criteri del client i després el vam acon-sellar com a bons professionals. Després del protocol, passem al rentacaps a fer la higiene capil·lar. Apliquem el xampú cor-responent a les necessitats del seu cabell, se l’aclarim i tot seguit l’apliquem el seu tractament adequat durant 5 o 10 minuts i repetim l’aclarit.
Portem al client al tocador, assequem el seu cabell i passem a fer l’acabat que el client desitgi.
Com a conclusió, considerem que va ser una experiència agradable i un lloc molt acollidor, ja que ens vam tractar bé i ens van ajudar a inici-ar-nos en el món de la perruqueria i enriquir els nostres coneixements.
1r Cicle de Perruqueria
Alumnes de 1r Cicle de Perruqueria en plena activitat a la seu de Schwarzkopf.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
38
SORTIDES
Les instal·lacions de l’IDIBAPS
Dijous 2 de març els alumnes de primer i segon del cicle de grau superior de Labo-ratori clínic i biomèdic, acompanyats per quatre professores del cicle, vam visitar les instal·lacions de l’IDIBAPS, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer. L’edifici que allotja les instal·laci-ons està situat des de l’any 2010 al costat de l’Hospital Clínic de Barcelona i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i allotja a quasi 350 investiga-dors, dividits en divuit equips de recerca de primera línia en diverses malalties.
La visita va ser molt interessant, ja que ens va permetre conèixer de primera ma com estan organitzats els laboratoris de recerca d’alt nivell, i algunes de les tècni-ques analítiques que utilitzen i recursos de què disposen. El que va fer especialment motivadora la visita va ser poder parlar amb al-guns dels investigadors, que van ser les persones que ens van fer de guies, i que ens van explicar de primera ma quina és la recerca que estan fent en aquests mo-ments, i vam poder plantejar-los dubtes i qüestions sobre la seva tasca.
La investigadora que ens va mostrar la recerca en diabetis i obesitat ens va explicar que en aquests moments estan intentant obtenir al laboratori cèl·lules pancreàtiques productores d’insulina, que puguin ser trasplantades als diabètics per tal que no s’hagin d’injectar insulina.
També va ser molt interessant l’explica-ció de la investigadora que treballa en el càncer de pàncrees; en aquests moments, la seva recerca es centra en poder arribar a utilitzar virus com a teràpia per a des-truir les cèl·lules cancerígenes, i millorar la supervivència dels malalts afectats. De fet, ens va comentar que als Estats Units s’ha aprovat recentment el primer medi-cament que utilitza virus per a destruir cèl·lules tumorals, en aquest cas, en el càncer de pell.
I altres investigadors ens van mostrar la seva recerca que busca la relació entre la genètica, que estudia l’ADN de les cèl·lules, l’epigenètica, que estudia els factors que condicionen l’expressió de l’ADN, i les cèl·lules tumorals.
I per a il·lustrar aquest article, us posem una imatge del Projecte d’Sketching científic (dibuix urbà al na-tural) que es va realitzar a la institució, i que busca donar a conèixer a la societat la recerca que es duu a terme a l’IDIBAPS.
1r i 2n Laboratori Clínic i Biomèdic
On està la meva fórmula magistral
El dia 20 de gener de 2016 els alum-nes de Segon del CFGM de Farmàcia i Parafarmàcia, vam fer una visita a la Farmàcia Martí i Tor de Barcelona. Farmàcia, fundada l’any 1952, que al llarg de 60 anys s’han dedicat a l’ela-boració de fórmules magistrals. Des de l’any 1997 crearen una marca pròpia de dermocosmètica.Durant tota la visita l’Eli Suñer va guiar-nos per totes les instal·lacions de la farmàcia - laboratori, al mateix temps que ens explicava totes les tasques de cada membre que forma part de l’equip de la farmàcia (farmacèutics, tècnics de farmàcia i tècnics de laboratori). Un cop arribaren al laboratori ens ense-nyaren com elaborar diferents formes farmacèutiques entre elles una pomada, càpsules, un xarop….La visita es va realitzar seguint el recor-regut que segueix una fórmula magistral des que arriba la prescripció mèdica a la farmàcia fins que es dispensa l’elaboració a l’usuari.
Alumnes de 1r Cicle de Perruqueria en plena activitat a la seu de Schwarzkopf.
Projecte Sketching científic.
Va ser una experiència molt enriqui-dora, doncs contemplarem in situ, tots els coneixements que s’havien anat adquirint a classe. Des d’aquí volem agrair a tot l’equip de la Farmàcia Martí i Tor per haver-nos atès de la millor manera possible.
Alumnes i professores de 2n de Farmàcia (Tarda)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
39
ACTIVITATS
Recinte modernista Sant Pau
Els alumnes de Formació Professional de grau superior documentació i admi-nistració sanitària, de l’Institut Pedra-forca, van realitzar el 4 d’abril la visita al Recinte Modernista Sant Pau, una de les institucions sanitàries més antigues d’Europa, on van aprendre molts aspec-tes de l’atenció sanitària a una època no molt llunyana.
Documentació i administració sanitària
El dia 28 de gener vam anar a una sorti-da a l’UAB, concretament a l’Institut de Neurociències, ubicat a Cerdanyola. A l’arribada ens van fer entrar a una sala d’actes on ens vam fer una explicació del treball que realitzen a l’institut, com o fan, quines aplicacions hi ha i els dife-rents grups de treball que investiguen a l’institut. Més tard, quan va acabar la presentació ens van dividir en tres grups per visitar els diferents departaments i veure el seu treball.
Cinc alumnes i una professora vam anar als laboratoris de cultius cel·lulars. La treballadora que ens va acompanyar ens va fer una explicació sobre quins tipus de cultius feien i com o feien. Es tractava principalment de cultius en medi líquid de cèl·lules canceroses, també ens va insistir en la importància de la higiene i de mantenir l’esterilitat i l’ordre del lloc de treball. Després de recollir uns cultius que havia fet per a què els veiéssim i d’explicar-nos la tècnica de com fer l’extracció, ens va deixar veure’ls al microscopi. Una vegada vam acabar, vam portar aquest cultius a un microscopi de contrast de fases i de fluorescència, que permet veure les cèl·lules sense posar colorants i mentre són vives. Per últim vam realitzar alguna fotografia des de l’ordinador al que esta-va connectat i vam omplir un qüestionari sobre què ens havia semblat la visita.
Institut de Neurociències. Perspectiva de tres alumnes
Visita al servei de cultius
Visita al servei d’histologia
Al grup d’histologia ens van portar a una sala on ens van ensenyar els EPI més co-muns que hi ha en un laboratori: ulleres de protecció, guants tèrmics, màscares de partícules i pols i alguns aparells com el congelador, una màquina que contenia alcohols de diverses concentracions per deshidratar les mostres i una màquina per poder fer diverses tincions alhora.Seguidament ens desplaçarem a la sala següent on vam veure materials de laboratori: parafilm, vasos de precipitats, micropipeta, agitadors i aparells com: pH-metre, desionitzador d’aigua, micròtom, campana de gasos.Ens van explicar els passos que es realitza per conservar una mostra amb parafina.
1- Deshidratació progressiva amb diver-ses concentracions d’alcohol de menor a major.2- Substitució de l’alcohol per xil·lol.3- Inclusió amb parafina liquida (calent).4- Tall de la parafina sobrant i obtenció de talls amb el micròtom.5- Col·locació de la mostra en el portaob-jectes i observació en microscopi.
Durant l’explicació vam poder veure com es realitza talls de la mostra amb el micròtom.El més interessant que vam poder veure en aquesta sortida va ser el cervell d’un ratolí partit en tres parts que ens van treure de la nevera.
Visita al servei de microscòpia
En aquest servei ens van ensenyar i ens van deixar utilitzar tres tipus de microscopis: camp clar, fluorescèn-cia i confocal, tots controlats per un software informàtic que permetia veure la imatge a l’ordinador, en directe i donar-li diferents ordres al microscopi.Quan vam acabar de veure funci-onament de tots tres microscopis, vam realitzar diverses fotografies, ens van ensenyar el programa amb el qual es retoquen i/o analitzen les imatges obtingudes. Vam obtenir imatges increïbles de neurones.
1r Laboratori Clínic
Imatge de la portada del web (https://www.santpaubarcelona.org/)
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
40
SORTIDES
Campanya d’Amnistia Internacional
Visita al servei de microscòpia
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
41
EL PEDRAFORCA SOLIDARI
Enguany com altres anys, els alumnes del nostre institut han participat en la campanya d’Amnistia Internacional del dia 10 de desembre de 2015 (dia dels Drets Humans)
La recollida de signatures per demanar la llibertat d’en Fred i Yves (R.D. del Congo) i la família de Rania Alabbasi (Síria) ha estat un èxit. S’han aconseguit 546 signa-tures demanant un judici just per a Fred i Yves, i la llibertat per la família de Rania.Les postals de solidaritat i suport també ha estat tot un èxit, ja que s’han enviat 340 postals.
Moltes gràcies a tots i totes per la vostra implicació.
Departament de Ciències Socials
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
42
Art en femení 2016
Un any més, l´Institut Pedraforca ha par-ticipat en la convocatòria anual que orga-nitza la Regidoria d´esports i joventut de l´Hospitalet de Llobregat, amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
Enguany, els alumnes de 4t d´ESO de l´assignatura de visual i plàstica, han rea-litzat un treball que ha consistit a buscar, entre diferents cultures, dites i refranys que fan referència a les dones.
Desgraciadament, han constatat que en molts casos, aquests refranys són deni-grants i negatius envers la dona.
El treball plàstic que han realitzat els alumnes de 4t, és un collage interac-tiu amb nou finestres. Quan aquestes finestres s´obren, queden al descobert els refranys.
EL PEDRAFORCA SOLIDARI
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
43
Dia de les Llengües Maternes
Per tal de celebrar el Dia de les Llengües Maternes, es pot veure al vestíbul un l’eslògan que recull la varietat d’orígens dels membres de la comunitat educativa de l’Institut Pedraforca i l’objectiu comú d’aquest curs: el 40è aniversari del centre.
EL PEDRAFORCA SOLIDARI
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
44
Había una vez una sirena llamada Carla, conocida como la reina de las
miradas. Era tan guapa que todos que-rían casarse con ella, aunque había un problema: los chicos enamorados de ella no sabían que su mirada hacía morir a las personas, solo su familia podía mirarla a la cara porque eran de su sangre.
La pobre sirena estaba día tras día triste, no quería ser sirena solo por su mirada porque ella quería conocer a su príncipe azul….
Todo lo sucedido fue culpa de su padre porque la madre de Carla murió cuando ella tenía tres años y le dio un collar con una perla a su hija antes de morir pero unas sirenas celosas fueron a por ella y la querían matar, y su padre, solo para que nadie la matase, entregó el collar a las sirenas. En cambio, nadie se dio cuenta de que aquella perla era una de las perlas que podían conceder deseos, y su madre, antes de entregársela a su hija, deseó que si alguien le arrancaba la perla a su hija, Carla se quedaría con una mirada que mataría a todo el mundo. Aún así nadie supo por qué hizo una promesa que le haría tanto mal a su hija.
Un día soleado la sirena decidió ir a nadar y de repente se encontró a las sirenas ya muy viejas con aquella perla enganchada. Por suerte, las sirenas ya no eran tan malvadas y por ese motivo las sirenas le devolvieron la perla.
Minerva Torres 1º de la ESO
La mirada de la sirena Pero la perla no funcionaba. Carla ense-guida se dio cuenta, y por la noche cuan-do su padre ya dormía ella lloraba; pero aquella noche, había un tritón sentado en una roca al lado de Carla y tocaba muy bonito, tocaba el arpa.
Él le dijo:—Hola, ¿cómo te llamas?
Ella respondió:—Hola, me llamo Carla, y me llaman la reina de las miradas. No te miro por tu bien si no te haré daño, solo mi familia me puede mirar.
Él siguió preguntándole:—¿Es tuya esa perla?
Ella le contestó:—Sí, es mía, me la dio mi madre antes de morir, se suponía que si yo la recuperaba podría mirar a todos y conseguir a mi príncipe azul. Por cierto, tocas muy bien el arpa, ¿cómo te llamas?
Él dijo:—Me llamo Carlos. Encantado y gracias. Creía que no te iba a gustar como toco el arpa. Por cierto, vamos al tema de la perla. Yo tengo una igual, y me la dio mi padre antes de irse a África. Me dijo que cuando encontrara a una sirena que tu-viera la misma perla, las juntáramos las dos y que juntas formarían un corazón.
Ella le contestó:—Creo que no soy tu sirena adecuada -dijo tristemente.
Entonces él muy decidido le propuso:—Escúchame bien, dame tu perla, sin sacarla de tu cuello, igual que yo. Se cogieron las manos y…..pudo mirar ya a todas las sirenas que quiso.
Con el paso del tiempo se conocieron y se casaron en el reino de las sirenas y vivieron felices.
CERTAMEN LITERARI 2015
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
45
Extrañas ese mundo, ¿no?con elfos y con hadas,
cuando el cielo era de cristal,y las nubes eran más suaves que tu cama,
cuando el mundo era maravilloso,cuando la respuesta era siempre «sí»
cuando tu creías en todo,cuando el mundo creía en ti,
cuando tu imaginación no tenía límites,cuando había fantasías sin fin,
cuando la imposibilidad era posible,cuando volabas sobre las nubes,
cuando tú podías confiar,cuando por todos lados había sonrisas,
cuando había alguien que siempre estaba junto a ti.Pero todo acabó.
Aunque pensar en ello no hace falta,no fue así…
Porque, aunque hayas pisado un mundo cruel,tú sigues inocente…
Tehreem Azhar 2º de la ESO
Inocente
CERTAMEN LITERARI 2015
Su tierna mirada me mira, me enloquece.Todos soben cómo yo anhelo esa boquita de fresa.
Sueño juntar sus labios con los míos.Me siento enamorada y no sé si soy correspondida.
Deseo que llegue el día en que mi amorsea correspondido, ya que es triste mirarlo cada
día sin sentir su amor.
Por fin llegó el día en que él me miró con sus ojosazules cristalinos y me dijo:-Mira a lo alto de esos pinos.
¿Ves hasta donde llega su altura?Así de grande es tu hermosura.
Al oír esas palabras me entró la locura.De repente él me cogió de la cintura
y me hizo probar sus labios con sabrosuras.
Me dejé llevar por el instinto,pero ahora él me miraba con unos ojos distintos.
No sé si fue el destino o la casualidad, pero ese besolo recordaré toda la vida.
Sherika Solís 3º de la ESO
Manifestación del inconsciente
El somriure no costa res,però val molt més que els diners,No es pot comprar ni demanar,
tampoc robar ni agafar.Qui somriu està feliç,
qui no somriu està trist.Produeix la felicitat,i també prosperitat.Serveix com a regal,per algú en especial.
Emily Alcívar 3r d’ESO
El somriure
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
46
CERTAMEN LITERARI 2015
Estic a un racó de l’habitació, està plovent i hi penso un cop més, tot va
passar tan ràpid i tan lent... El pare va morir al quiròfan en una operació del cor, el metge ens va dir que no va patir gens ni mica.
Després d’això el pare va ser incinerat i les seves cendres llençades al mar... La nostra mare va voler per a mi i al meu germà petit Jan que la vida fos més fàcil... Un dia abans d’anar a comprar ens va abraçar i ens va dir que ens estimava, acte seguit va marxar.
A dos quarts de deu vaig decidir agafar una truita a la nevera i sopar amb el Jan. A dos quarts d’onze el vaig posar a dor-mir; ja estava bastant nerviosa quan van trucar a la porta i una veu greu i forta va cridar: «policia!», i dos policies van forçar el pany i varen entrar, a mi em rodaven les llàgrimes cara avall quan em van presentar una noia pèl-roja dita Laura, la nostra tutora legal, sempre amb una mi-rada de pena als ulls, ens va portar a un edifici gegant. Em va dirigir a un despatx, em va fer seure i em va dir:
—Han atropellat a la vostra mare, bus-carem una família que us pugui acollir a tots dos, però serà difícil. —
I ara, sis mesos més tard, una parella d’advocats ens vol acollir. Apareix la Lau-ra i em fa un petó al front, em diu que em porti bé i marxa. Entra en Jaume (va estar a la casa dos anys i el van adoptar una parella de metges, ara ve a la casa d’acollida per fer de monitor) i seu al meu costat, els seus ulls no expressen pena sinó simpatia, em passa un braç per la cintura i m’estreny:
Maria Garcia 3r d’ESO
És cert que un es pot aixecar? —Ho aconseguiràs, ets molt forta, en el passat vas tenir problemes, però tens l’oportunitat de tornar-te a aixecar i començar una nova vida. —em diu en Jaume, jo faig un mig somriure —I no tornaràs a menjar aquesta cosa que aquí en diuen «menjar»—afegeix per fer-me riure.
Em dóna la mà i m’acompanya a buscar en Jan i aquest quan em veu, m’abraça. Sortim al carrer i la parella ens espera amb un cotxe de luxe i ens donen cara-mels.
La resposta als meus pensaments és que no es pot oblidar el passat, però sí aixecar un futur millor.
Quan vaig estar sola a l’ha-bitació em vaig prendre la llibertat de plorar.
Un dia inesperat ens vam conèixer,
un sentiment que havia enterrat,vas fer reaparèixer.
No volia tornar a sentir-me enganyada,tornar a patir una altra vegada.
Però ja és massa tard,perquè un altre cop estic enamorada.
Mai em vaig poder imaginarpoder tornar a confiar.
Ara per fi he tornat,a creure en la felicitat.
Amb tu vull estar ,mil moments amb tu passar,
deixar de desconfiar i el meu cor escoltar.
Jenny Quintana 4t d'ESO
M’he tornat a enamorar
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
47
CERTAMEN LITERARI 2015
Tu abandono es lo más duro que viví,
no sabes las horas que estuve sin dormir,
pensando en los pocos recuerdos que tenía de ti
y en que ya no estabas junto a mí.
Cuando te fuiste,
me llené de tristeza,
a mi lado no estuviste,
y a mi corazón siempre le faltó una pieza.
Ni un cumpleaños feliz me cantaste,
ni con un abrazo y un beso me felicitaste.
En momentos importantes me faltaste
y del amor de un padre me privaste.
El día que me abandonaste,
un dolor inmenso me causaste.
Nunca hubo alguien que llenase,
todo el vacío que en mi dejaste.
Aunque siga sufriendo,
y tu ausencia me siga afectando,
te sigo queriendo,
y te sigo extrañando.
Jenny Quintana 4t d'ESO
Papá, te extraño
No tienes ganas de seguir
por el dolor que han causado en ti,
yo sé que tienes ganas de llorar
pero no lo quieres demostrar.
Te encierras en tu soledad,
para no tener que mostrar
tu dolor a los demás,
prefieres quedarte en la oscuridad
para no enfrentarte a la realidad.
Yo sé que la vida no es fácil
que tienes muchas dificultades,
que solo puedes ver el dolor
por toda esa traición
Pero en la vida también hay amor
simplemente no tienes que rendirte,
tratar de salir adelante
y no dejar morirte.
No debes abandonar
ya es hora de volver a empezar,
sin importar lo que dirán los demás
tú lo podrás lograr.
Esther Muñoz 4t d'ESO
Renacer
De gris mi mundo vestía,
hasta que tú entraste en él.
Y vi la epifanía
de aquel amor y ternez.
Tu voz penetrante y grave,
tu mirada blanda y dulce,
todo aquello producía
en mí una grande alegría.
Ya esta llama no se apaga,
esta flor no se marchita.
Mi amor por ti no divaga:
se encuentra en esta poesía.
Ni en los versos de Salinas,
ni siquiera en los de Bécquer,
jamás tú encontrarías
este amor tan inocente.
Yuting Jin 1º de Bachillerato
Amor dulce e inocente
De mis adentros algo surgió
algo que me desconcertó,
hasta el preciso instante que me clavaste tu mirada,
ahí fue cuando toda duda de mi desapareció.
Todo lo que en mí había surgido
solo a ti se debía.
Tú me haces sentir cosas maravillosas
que jamás pensé sentir.
Pienso en ti en cada instante,
mas cuando quiero yo hablarte
no hay palabra que se digne a salir.
Tú eres el hombre al que yo amo
y quizás no me correspondas,
pero ¿qué podría hacer yo sin ti ?
Sin ti no sé vivir, sin ti no sé existir,
tú eres todo lo que forma parte de mí.
Todo desde ese preciso momento
en que tu sonrisa vislumbré
ya el mundo no tenía sentido
si tú no formabas parte de él.
Estrella Frías 1º de Bachillerato
Solo tú
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
48
CONCURSOS I PREMIS
L’alumna de l’Institut Pedraforca Tehreem Azhar que actualment està cursant 3r d’ESO B, va guanyar l’any 2015 la segona fase del concurs FEM Matemàtiques, en la modalitat de la prova de grups de 2n d’ESO.
La Tehreem, classificada a la primera fase del FEM Matemàtiques, va par-ticipar en aquesta segona fase que va tenir lloc el dissabte 25 d’abril de 2015 a la Fundació Llor de Sant Boi de Llobregat.
De tots els grups de la seva categoria que van participar-hi, va resultar guanyador el grup format per quatre alumnes: la Tehreem Azhar, con-juntament amb 2 alumnes de l’INS Ernest Lluch i 1 alumne de l’OAK House School.
Felicitats a tots quatre!
Premi de Matemàtiques
Finalistes del concurs de dibuix per la portada de la revista: Pedraforca fa 40 anys
Aditi Vyas de 1r d´ESO B Sol Montes de 3r d´ESO C
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
49
LES RECEPTES DE LA M. ANTONIA
Espaguettis con salmón Crema helada de naranjas
Ingredientes
300g de salmón (o dos filetes medianos)8 tomates cherry6 pieza de tomates secos1 cebolla2 dientes de ajo200g de espaguettisSal y tres cucharaditas de azúcar, pimientaUna pizca de orégano
Corta el salmón en pequeños tacos y marínalo
con un poco de aceite de oliva, sal y pimienta ne-
gra. Deja reposar el pescado durante 10 minutos
y, a continuación, fríelo en una sartén. Mientras
tanto, pon a hervir los espaguettis. Utiliza la
cantidad de pasta que suelas emplear para dos
personas.
Añade la cebolla picada y el ajo a la sartén. Espera
cinco minutos, o hasta que la cebolla se ponga
dorada, y bajar el fuego.
A continuación añade a la sartén los tomates
secos y los tomates cherry junto con medio vaso
de agua. Agrega tres cucharaditas de azúcar y sal
al gusto, y déjalos hasta que empiece a hervir el
agua.
Por último, añade los espaguettis a la sartén para
que todo se mezcle bien. Cuando estén listos
los espaguettis con salmón y tomate, sírvelos
añadiendo el queso parmesano y el orégano por
encima.
Ingredientes
6 naranjas1 pote de nata3 claras 100 gramos de azúcar
Cortar las naranjas por un extremo, como si le
quitaras una tapita.
Luego, sácales toda la pulpa y obtén el jugo (si no
es mucho, puedes exprimir dos naranjas más para
complementar).
Reserva las cascaras, pues allí serviremos el pos-
tre. Por otro lado, monta la nata y déjala reposar
en la nevera.
Bate las claras con el azúcar a punto nieve.
Agrega el jugo de naranjas bien despacio para que
no se bajen y luego la nata montada.
Rellena las cáscaras de naranja y lleva al refrige-
rador por tres horas.
Estuve esperándote a que volvieras
días, semanas, años
para mí toda una vida
desde que tengo memoria, no pude olvidarte
Y así pasaron los días
Tú nunca volviste, nunca me hablaste
Tú, en mis sueños
Tú, en mis esperanzas
Tú, en mis alegrías
Han pasado los años, y ahora por las cosas del destino
o vaya Ud. a saber, nos hemos visto, hablado
y ahora quieres entrar en mi vida, por suerte para mí,
ahora soy feliz y ya no te necesito.
M. Antonia Mancebón
El tiempo lo cura todo
1-Pontífex que ha estat més temps de la història
a la seu vaticana, concretament 32 anys. Durant
el seu enterrament es van produir grans alda-
rulls i una torba intentà llançar el seu fèretre al
riu Tíber a Roma.
a) Pius IX
b) Joan XXIII
c) Pau VI
2-Fou proclamada Doctora de l’Església pel papa
Pau VIè, l’any 1970, i va ser la primera dona
que rebia aquesta distinció en tota la història de
l’església.
a) Santa Rita de Càsia (Santa Rita da Cascia)
b) Santa Teresa d’Àvila
c) Santa Caterina de Siena (Santa Caterina da
Siena)
3-L’àguila pot veure un conill a una distància de:
a) 0.5 km
b) 1 km
c) 2 km
4-Marco Polo va introduir a Europa:
a) El gelat
b) El cafè
c) La patata
5- Històricament, la paradoxa central de la
identitat egípcia va ser la separació dels egipcis
dels seus governants que sempre foren estran-
gers. Des de l’època de l’Egipte faraònic, qui va
estar el primer mandatari egipci, de nacionalitat
egípcia que assumí el poder, consolidant el seu
lideratge convertint-se en una prestigiosa figura
a escala internacional?
a) Gamal Abdel Nasser (15 de gener de 1918,
Alexandria, Egipte Britànic- 28 de setembre
1970, El Cairo-RAU)
b) Anwar el Sadat (25 de desembre de 1918, Mit
Abu l-Kum, Sultanat d’Egipte-6 d’octubre de
1981, El Cairo, Egipte)
c) Fuad I d’Egipte (26 de març de 1968, Palau
Giza, El Caire, Egipte-28 d’abril de 1936, Palau
Kubba, El Caire Egipte)
6-La ONU va declarar il·legal la sobirania Israelí
sobre Jerusalem a l’any:
a) 1948
b) 1958
c) 1998
7-El gran fotògraf Robert Capa era
d’origen:
a) Italià
b) Hongarès
c) Grec
8-Denominació d’una part de la noblesa
romana que posseïen càrrecs honorífics i
hereditaris de la Santa Seu. Aquest grup
de l’aristocràcia va ser abolit pel Papa
Pau VI.
a) Noblesa negra (Nobiltà nera)
b) Noblesa blanca (Nobiltà bianca)
c) Noblesa blava (Nobiltà azzurra)
9-Quin dels títols següents no és atribuï-
ble a la reina Elisabet II.
a) Cap d’Estat de setze nacions sobiranes
b) Cap de l’Església d’Anglaterra
c) Cap del govern del Regne Unit
10-A l’organisme humà, els músculs més
ràpids són aquells que obren i tanquen
les parpelles. En un sol segon es poden
activar fins:
a) 4 vegades
b) 5 vegades
c) 6 vegades
11-La universitat més antiga en funciona-
ment a Europa Occidental, és la de:
a) Bolònia
b) París
c) Lovaina
12-El film Lawrence d’Aràbia, en el qual
va participar l’actor egipci Omar Sharif,
va ser enregistrada al desert de:
a) Aràbia
b) Egipte
c) Almeria
13-El 23 de gener de 1989, Salvador Dalí,
quan estava agonitzant, va demanar per
darrera vegada escoltar l’òpera:
a) Tosca de Giacomo Puccini
b) Tristán i Isolda de Wagner
c) Les noces de Figaro de Wolfgang Ama-
deus Mozart
14-La nit del 9 al 10 de novembre del
1938, es van cremar més de 300 sina-
gogues, principalment a Alemanya i
Àustria. És un fet tràgic que està a mig
camí de l’inici de la propaganda nazi
i l’Holocaust. Es considera el punt de
partida de la deportació massiva dels
jueus europeus als camps de concentració
i extermini nazis. Més de sis milions de
jueus i quatre-cents mil gitanos van ser
assassinats sistemàticament.
a) Nit dels vidres trencats (Kristallnacht)
b) Nit dels ganivets llargs (Nacht der
langen Messer)
c) La mil i una nits
15-Quin president dels Estats Units, després
d’un atemptat a Washington, fou agredit amb
un projectil que li va foradar el pulmó dret.
a) John F. Kennedy (29 de maig de 1917,
Brookline, Massachusetts - 22 de novembre de
1963, Dallas, Texas)
b) Franklin Delano Roosevelt ( 30 de gener
de 1882, Hyde Park, Nova York – 12 d’abril de
1945, Warm Springs, Georgia)
c) Ronald Wilson Reagan ( 6 de febrer de 1911,
Tampico, Illinois – 5 de juny de 2004, Bel- Air,
Los Angeles, California)
16-La història de la guillotina és molt cone-
guda. En ella, van morir figures històriques
com el rei Lluís XVI, Maria Antonieta i també
el mateix Robespierre. La guillotina és una
màquina que secciona el cap amb un tall ins-
tantani. Aquest mètode de pena de mort, va
ser utilitzat a França per darrera vegada l’any.
a) 1977
b) 1975
c) 1973
17-David Cameron, del partit conservador, va
guanyar el maig del 2015 les eleccions a Regne
Unit. És el número 13 dels primers minis-
tres amb els que la seva Graciosa Majestat
Britànica ha regnat al llarg de seixanta-tres
anys. Sempre alternant entre conservadors i
laboristes. Sorprèn que entre tots aquests hi
hagi solament una dona: el 4 de maig de 1979,
la reina Isabel designa Margaret Thatcher, la
primera vegada que tal cosa esdevingué a la
història. No era cap secret per a ningú que la
sobirana no apreciava en absolut a «Maggie».
Expliquen que en els sopars familiars, la reina
imitava, sembla que a la perfecció, el to crispat
i artificial de la primera ministre, i no es pri-
vava de petites venjances. Quan la «Dama de
ferro», anava a rendir comptes d’alguna cosa
que la incomodava, la sobirana podia arribar
a despatxar amb la prime minister sense
oferir-li:
a) Un vas d’aigua
b) Una tassa de te
c) Un seient
18-Mantis religiosa és:
a) Un insecte
b) Un cant gregorià
c) Una relíquia
19-El cant dels ocells ha esdevingut un dels
símbols de Catalunya. És tracta d’un cant que
el seu text parla del naixement de Crist, anun-
ciat amb una trentena d’espècies de diversos
ocells. El seu origen és un cant de :
a) Pasqua
b) Nadal
c) Quaresma
Avaluació del test:Si has encertat correctament entre:
a) 30 i 40 preguntes, el teu nivell cultural és
excel·lent
b) 20 i 29, el teu nivell és acceptable
c) 10 i 19, el teu nivell és millorable.
d) 0 i 9, el teu nivell requereix un toc d’atenció i
freqüentar més la biblioteca.
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
50
UN TAST DE CULTURAPilar Torrijos i Dolors Marcer
20-El Kopi Luwak és considerada una de
les begudes més exquisides del món, prové
d’Indonèsia i és un producte dels més cars que
hi ha al mercat: pot arribar a costar fins a 900
€/Kg.
a) És un tipus de cafè
b) És un tipus de te
c) És un tipus de suc
21-L’Estat d’Israel controla els recursos
d’aigua dolça del Golan, el mar de Galilea, el
riu Jordan i Cisjordània, que s’han convertit
en una font d’aigua clau per Israel. Es pot
considerar que aquesta qüestió pesa més que
altres factors polítics i estratègics pel procés de
pau d’Orient Mitjà. Solament el 3% de la conca
del riu Jordà es troba en territori d’Israel, però
aquest estat aprofita el :
a) 30% del cabal
b) 60% del cabal
c) 90%del cabal
22-On es va construir la primera línia de
metro al món:
a) Moscú
b) París
c) Londres
23- Com es defineix el control d’una societat
mitjançant l’adquisició d’un paquet d’accions?
a) Take off
b) Take over
c) Take up
24-Quin dels següents països no forma part
del G8?
a) Xina
b) Canadà
c) Rússia
25-Un magnicidi va acabar amb el darrer
virrei de l’Índia el 27 d’agost de 1979. El darrer
virrei de l’Índia navegava amb diferents
familiars per aigües properes a l’Ulster, com
acostumava a fer cada estiu. La IRA va deto-
nar una bomba que destrossar l’embarcació i
la mort del virrei:
a) Sa Altesa Serenissima el princep Louis de
Battenberg (Lord Mountbatten)
b) Archibald Wavell, Primer Comte Wawell
c) Victor Hope, Segon Marquès de Linlithgow
26-Darrer rei dels hel·lens. Fou un regnat breu
que començar en 1964 i acabar el 1967, quan
un grup de coronels grecs ultradretans va fer
un cop d’estat i el monarca va legalitzar amb
la seva signatura. Mesos després, el monarca
mateix va intentar realitzar un contra cop
sense èxit que va provocar que el coronel Ge-
orgios Popadopulos es convertís en el dictador
fins el 1973. Posteriorment, després de la cai-
guda dels coronels, se celebrar un referèndum
en 1974 en el qual Grècia decidia convertir-se
en una república:
a) Constantí II de Grècia
b) Pau I de Grècia
c) Jorge I de Grècia
27-Alaska, l’estat més gran d’Estats Units,
té una història curiosa. Quin país va
comprar Alaska?
a) Anglaterra
b) Canadà
c) Rússia
28-El transsiberià és el tren més famós
del món sencer. Surt de Moscou per arri-
bar a la ciutat de:
a) San Petersburg
b) Vladivostok
c) Pequin
29-En les proximitats d’Assuan hi ha un
dels temples egipcis més imponents, obra
del faraó Ramsés II. A quin monument
ens referim?
a) Abu Simbel
b) Luxor
c) Karnak
30-Situat entre Sudan i Somàlia, és el
país amb un més gran nombre de llocs
declarats Patrimoni de la Humanitat per
la UNESCO, de quin país estem parlant?
a) Líbia
b) Etiòpia
c) Txad
31-Quina és la religió amb un més alt
nombre de fidels a l’Àfrica?
a) Islam
b) Cristianisme
c) Animisme
32-Cèlebre cantant egípcia considerada
una de les grans del cant àrab. Fou la més
coneguda, respectada i reverenciada en el
món àrab. Fou un autèntic fenomen soci-
al. El president de la República Francesa,
el general Charles de Gaulle, va afirmar
respecte aquesta diva: «In your voice, I
have felt the beating of my heart and of
the hearts of all de French people».
a) Oum Kalthoum
b) Dalila
c) Lola Flores, La Faraona
33-Àfrica és el destí preferit pels amants
dels safaris, però un dels següents ani-
mals no podràs veure’l.
a) Camaleó
b) Lleopard
c) Tigre
34-On es troba el punt més càlid del
planeta?
a) Cloncurry (Austràlia)
b) Dallol (Etiòpia)
c) Adrar (Argèlia)
35-Un plat d’origen bereber, a base de
sèmola de blat i normalment acompanyat
amb verdures o carn. S’ha convertit en
una recepta de reconeixement interna-
cional:
a) Cuscús
b) Tajine
c) Hummus
36-Quin és el punt més baix de la terra.
a) Mar Caspi
b) Mar Mort
c) Fosa de Bentley
37-El nom de Crist, és una traducció gre-
ga de el messies, paraula d’origen hebreu
i que significa:
a) Ungit
b) Escollit
c) Profeta
38-De quin filòsof és la conegudíssima
frase «Només sé que no sé res»:
a) Plató
b) Aristòtil
c) Sòcrates
39-Segons Kant, podem omplir el buit
d’on no arriba l’experiència i la raó amb:
a) La llei universal
b) L’imperatiu categòric
c) La fe
40-Òpera del compositor italià Gioacc-
hino Rossini que es va representar per
primera vegada el 20 de febrer de 1816 al
Teatre Argentina de la ciutat eterna de
Roma. Fou un enorme fracàs ja que l’au-
diència va xiular, escridassar i esbroncar
fortament, i a l’escena van esdevenir di-
versos accidents, ja que un dels cantants
va fer un pas en fals i va caure enmig de
l’escenari provocant la rialla i la burla de
tots els presents. També un dels músics,
en plena actuació se li va trencar una
corda del seu instrument, i així mateix
de manera improvisada un gat va saltar
al mig de l’escenari. Rossini es va retirar
i poc després va pronunciar les següents
paraules: « Vaig haver de fugir davant
l’actitud d’un públic desenfrenat. Creia
que m’assassinarien».
a) El barber de Sevilla (Il barbiere di
Siviglia)
b) La ventafocs (La cenerentola, o ssia la
bontà in trionfo)
c) Otelo (Otello, o ssia Il moro di Venezia)
SOLUCIONARI
IN
S P
edra
forc
a /
ab
ril 2
016
51
www.institutpedraforca.cat
ABRIL 2016
SANT JORDI
